C7 Continguts

C.7-Desenvolupament Socioafectiu.

Tema 1. Continguts A la unitat 1, hem fet la introducció als processos bàsics del desenvolupament socioafectiu del nen de 0 a 6 anys, tal i com el títol del tema indica. Per tal de desenvolupar-ho hem d’aprendre els conceptes bàsics: el creixement, la maduració, el desenvolupament i l’aprenentatge. Per altre banda, hem de tenir en compte que perquè el desenvolupament integral es produeixi correctament, hem de tenir en compte la socialització, la família i l’aferrament ja que són tres aspectes essencials.  Introducció als processos bàsics del desenvolupament socioafectiu de l’infant de 0 a 6 anys. 1.1. Conceptes bàsics. L’infant en el moment que es desenvolupa ho fa de manera global i integral. -Creixement: Són els canvis físics que fa el cos exteriorment. Es produeixen al llarg de tota la vida. Són externs, és a dir, es poden observar a mesura que va creixent. -Maduració: Canvis biològics que afecten a l’estructura de la persona i a la funció de les cèl·lules. Un exemple molt clar és la maduració que fa el cap al llarg del creixement. -Desenvolupament: Canvis psicològics. Progressió de les funcions humanes. Dura tota la vida i està en constant interacció amb l'entorn. -Aprenentatge: Adquisició del coneixement d'alguna cosa. Aquest desenvolupament es produeix afectiva, social, sexual i moralment. La família ha de ser el primer en donar aprenentatge bàsic. Pel desenvolupament socioafectiu és molt important: -Socialització: Fet de relacionar-se amb els altres. Amb la socialització, la persona es forma com a ser únic i adquireix valors, costums, cultura... Es produeix al llarg de tota la vida. -Família: És el primer agent socialitzador. Sistema viu que pateix canvis al llarg de tota la vida. -Aferrament: A mesura que anem creixent, anem desenvolupant la conducta d’enganxar-te al “papa” o a la “mama”.

Tema 2. Continguts El tema 2 tracta del desenvolupament afectiu. Per desenvolupar aquest tema hem de saber què vol dir desenvolupament, quines són les seves característiques, què significa afectivitat i quines són les seves característiques principals. La segona part del tema tracta de les teories: per una banda les teories explicatives de Wallon, Freud i Piaget i per altra banda quina és la teoria de l’aferrament.

 Desenvolupament afectiu. 2.1. Desenvolupament. El desenvolupament són els canvis en el comportament, pensament i sentiment que es produeixen durant tota la vida, de manera cronològica i seguint unes característiques.

2.2 Característiques. -

Les característiques poden estar influenciades per l’herència o l’ambient.

-

Els canvis en el desenvolupament poden ser qualitatius o quantitatius.

-

Aquests canvis segueixen unes lleis, que són les mateixes per a tothom però que cadascú les desenvolupem a un diferent ritme.

-

Són canvis organitzats i complexos.

-

Cada persona evoluciona amb l’edat que li pertoca.

2.3 Afectivitat. L’afectivitat és el procés pel qual cada persona va formant el seu món emocional. A mesura que anem creixent, anem demostrant sentiments que poden ser agradables o desagradables. Cadascú tenim la nostra pròpia afectivitat i això és el que ens va diferenciar-nos de la resta. A l’afectivitat trobem emocions i sentiments, que tot i que no ho sembla es diferencien molt:

-Emocions: Estat d’excitació o agitació fisiològica que apareix com a resposta d’un estímul extern. És més breu i intensa que els sentiments. Per exemple: nervis, histèria, ràbia... -Sentiments: Emocions pensades i sentides les quals tenen repercussions orgàniques. Per exemple: Amor, alegria, odi... Les emocions i els sentiments es diferencien per la duració del temps i la intensitat amb la que ho vius. A vegades, les emocions i els sentiments produeixen canvis en les persones o a l’hora de prendre decisions.

2.4 Característiques principals de l'afectivitat. Als infants els hi afecta tot però ràpidament s’obliden. Els estats afectius dels infants són més intensos que els dels adults. Quan tenen una emoció forta, no pensen en ser més, només en allò. Les emocions segueixen una evolució:

-Alegria: Apareix entre els 2 i 3 mesos i es manifesta a través del somriure. -Tristesa,enfado: Apareix als 3 mesos; ho expressen plorant o cridant per captar l’atenció de l’adult. -Por: A partir dels 8 mesos. S’amaguen darrera de l’adulta. La cara els canvia quan senten por. -Ternura: Als 8-9 mesos. Els nenes comencen a imitar a l’adult.

2.5 Teories explicatives. ·WALLON. Ànima i cos junts. Per a ell, l’ésser humà és una unitat. Estructura el desenvolupament humà en 6 estadis:

-Impulsivitat motriu: Funcions fisiològiques. Des del naixement fins els 6 mesos. -Estadi emocional: L’infant per créixer necessita el pare o la mare. Dels 6 mesos a l’any. -Estadi sensoriomotor: L’infant experimenta moviments que al fer-los li produeix plaer i els anirà repetint. Dels 2 als 3 anys. -Estadi de la personalitat: 3 i 6 anys. L’infant construeix la seva personalitat. -Estadi del pensament categorial: Entre 6 i 11 anys. Es divideix en dos: -PENSAMENT SINCRÈTIC. -PENAMENT PRÒPIAMENT CATEGORIAL. -Estadi de la pubertat i adolescència: Dels 12 als 15 anys. ·FREUD. Segle XIX. -

Va parlar de l’inconscient. (Somnis, hipòtesis, làpsus). Què li passa al pacient mentres parla.

-

Teoria de les emocions: Ello, jo, superjo. Va ser una teoria de l’inconscient per conèixer i solucionar conflictes. Per elaborar la teoria del psicoanàlisis es basa en les emocions. Hi ha 3 estructures:

1-ID: Ello (inconscient). Tendeix al principi del plaer. 2-EGO: (Conscient). Decidim i reflexionem. Influeix l’entorn, 3-SUPER EGO: Súper Jo. Principi del deure.

·PIAGET. Segle XX. -S’ocupa de l’estudi del coneixement, -Volia aconseguir com es fa el coneixement. El creixement és una forma d’adaptació constituïda per l’assimilació per la qual l’infant va integrant una nova informació al coneixement que ja posseeix i l’acomodació implica una reorganització d’aquesta informació. -4 estadis de desenvolupament: 1-Estadi Sensoriomotor: Del naixement fins als 2 anys. L’infant per aquests coneixements utilitza objectes. 2-Estadi Preoperacional: Dels 2 als 6 anys. No té contacte directe amb els objectes. 3-Estadi d'Operacions Concretes: Dels 7 als 11 anys. Utilitza la lògica. El coneixement està més o menys organitzat. 4-Estadi de les Operacions Formals: Dels 12 en endavant. Ja té la ment organitzada.

2.6 Teoria de l'aferrament. (Apego). L’aferrament és el vincle que s’estableix entre la mare i el fill, ja que ella és qui s’ocupa de les necessitats bàsiques del nadó (li dóna el menjar, el neteja...), li dóna estabilitat emocional. És també allò que una persona o animal forma entre ell o un altre de la seva espècie. Hi ha diferents tipus d’aferrament: -Aferrament segur: Aquell que l’infant explora i juga sense cap por perquè sap que la mare està al seu costat. Quan la mare marxa, l’infant està angustiat i no està segur. -Aferrament evasiu: Infants que si no està la mare, són tranquils i no tenen problemes si ella hi és o no. -Aferrament d’oposició: Sent si la mare hi és o no, l’infant buscarà la proximitat d’ella. Jugarà estigui la mare. -Aferrament desorganitzat: Infants molt insegurs i desconfiats. Eviten la mare.

Fases que l’infant passa quan es separa de l’aferrament: 1.Fase de protesta: Aquesta fase és a la que els infants ploren i criden per crida l’atenció. Normalment sempre s’enganxen a la mare abans de sortir. 2.Fase d'ambivalència: Contradictori. Si per exemple, els pares desapareixen durant un temps l’infant protesta però arriba (moment en que l’infant s’acostuma a que quan arriben no reacciona ni mostra interès. L’infant triga un temps en recuperar-se. 3.Fase d'adaptació: Els pares l’han deixat i una altra família l’adopta, els infants amb el temps s’acostumen al procés.

Tema 3. Continguts: Al tema 3, trobem la explicació de què es la socialització i quins són els seus agents.

 Desenvolupament social. 3.1 La socialització. L’ésser humà és un ésser social i al llarg de la seva vida forma part amb diferents grups de persones i es relacionen entre elles. Necessita d’altres éssers humans per viure. -Definició: Procés pel qual cada ésser humà es converteix en un membre actiu i té ple dret a la societat de la que forma part. Això, condueix a adquirir valors, pautes, costums culturals que el grup comparteix i al mateix temps la persona es va convertint en un ésser únic i diferent de la resta. Socialment, ens desenvolupem durant tota la vida. 3.1.1 Factors: •

Genètica.

•

Ambient.

L’infant quan va aprenent aquests valors, ho fa a partir de dos canals:

1. Ensenyament directe: Els valors i normes han de ser ensenyats, 2. Aprenentatge per imitació: L’infant imita. Aquesta imitació pot ser negativa. 3.2 Agents de socialització: Persones o institucions que exerceixen una influència sobre l’infant i això fa que aquest tingui influències en el seu desenvolupament social. Els principals agents de socialització són:

1. LA FAMÍLIA: Nucli bàsic de la societat i primer agents socialitzador de l’infant. Amb la família és on l’infant interactua per primer cop. L’infant té les primeres experiències socials i va construint les bases per establir les futures relacions socials. Hi ha 3 estils educatius de família:

•

Autoritari. Imposa les normes.

•

Permisiu. Deixen fer el que vol l’infant en cada moment. El protegeixen molt.

•

Democràtic. És l’ideal. Posa normes o límits, però només en el moment necessari.

2. L’ESCOLA: És una de les maneres de posar-se en contacte amb la societat. Institució organitzada per transmetre continguts i maneres de comportar-se. Podríem dir que l’escola és una societat en miniatura ja que només quan hi pertanys ja formes part d’un grup ampli on s’han d’acceptar les normes de convivència. Passa molt de temps i s’aprenen moltes habilitats socials (normes, valors, costums...).

3. GRUPS D’IGUALS: Com els infants no caminen, l’adult l’ha d’ajudar a moure’s. Aquí és on l’infant té el contacte amb els iguals. Quan ja caminen hi ha unes interaccions autònomes amb els iguals. Gràcies a aquestes habilitats socials, hi ha una evolució quan creixen:

•

1 a 2 anys L’actitud social que tenen és bastant solidària. Es mouen per la curiositat de saber qui és l’altre i tenen ganes d’explorar.

•

3 anys Ja es comencen a agrupar 2 o 3 companys. Estan i juguen junts però no hi col·laboren (joc paral·lel). També es realitza un monòleg col·lectiu; és a dir, tots els infants parlen.

•

4 o 5 anys Normalment s’amplia el grup (4 o 5 infants) i ja col·laboren entre ells (joc associatiu). Es comencen a interioritzar les normes.

Hi ha diferents maneres de percebre entre ells la relació:

•

Populars: Infants líders. Es parla molt d’ells però d’una manera positiva. Cooperen molt i ajuden als altres companys.

•

Controvertits: Es parla molt d’ells però de manera tant positiva com negativa. Solen actuar de manera una mica més agressiva.

•

Promig: Passen desapercebuts. No sempre es parla d’ells però quan es parla es fa de manera positiva o negativa.

•

Ignorats: Solen ser molt tímids i tenen poques habilitats socials. Molts cops passen el dia sols.

•

Rebutjats: Infants que no volen estar molt al costat d’aquests perquè peguen molt o són molt tímids. Normalment comencen les bregues i tenen poques habilitats socials.

4. MITJANS DE COMUNICACIÓ: Un dels mitjans més importants és la TV i sobretot les imatges que transmeten: motiven molt als infants i els sedueixen molt.

5. CENTRES INFANTILS I DESENVOLUPAMENT SOCIAL: Els infants aprenen molt des de ben petits. Des de que van a centres infantils aprenen a relacionar-se però són molt egocèntrics, doncs, poc a poc aquesta etapa la van superant a mida que van creixent. També aprenen a conviure, a compartir (que per a ells és molt difícil), acceptar-ho, cooperar, solucionar conflictes, tenir confiança en si mateix, adquireixen hàbits, rutines, ordres... Un dels objectius molt importants és aprendre el respecte i l’acceptació. Hi ha unes tècniques per a ensenyar conductes i així l’infant actuï de manera positiva, la primera és:

1. Reforç positiu: Conducta que volem que segueixi repetint. Li donem recompenses en el mateix moment en que ho fa. Es pot fer de manera materials o afectiva.

2. Tècnica PREMARK: L’infant associa una activitat desagradable amb una agradable. Per exemple: Si et rentes les dents, et llegiré un conte.

3. Aprenentatge per observació: Els adults amb la seva conducta ensenyen directament als infants. Per exemple: Quan creues el carrer, esperes que el semàfor es posi en verd.

4. Modelatge i aproximacions successives: Hi ha un objectiu i perquè aquest objectiu es compleixi, faràs coses poc a poc fins que ho comprenguin. Per exemple: L’objectiu de l’escola és ensenyar un quadrat. Doncs, es faran activitats diferents fins a arribar al coneixements del que és un quadrat. 5. Tècniques per a que desaparegui una conducta negativa: •

Deixant una mica enlaire la conducta negativa que està fent, ignorar-la.

•

Exemple: El racó del pensament. L’infant fa una conducta negativa i el mestre l’envia al racó a pensar què ha fet.

•

Càstig: Treure-li alguna cosa que li agradi molt quan fa una conducta negativa. Depèn del que ha fet es renya en públic o en privat. Mai cridar ni pegar.