Conducta Genetica, Entorn

Helena Farrés Crespillo C9 Bases atropològiques i psicosociològiques. Com a activitat, l’Ana Cànoves ens va donar una frase, i a partir del que havíem donat a classe i de la nostre opinió havíem de fer un comentari sobre la frase Comentari: -“ La persona genèticament pot tendir a la conducta violenta i segons el seu entorn pot desenvolupar o controlar les seves tendències.” Tal com diu la frase, i com hem parlat a classe, jo estic totalment d’acord amb que les persones som d’una manera en concret perquè naixem amb uns gens que ens determinen ser d’aquesta manera, però també estem condicionats per el nostre entorn, per el que ens envolta, ja que agafem exemple del que veiem, del que aprenem de la vida, del nostre passat i del que vivim al present. Un dels factors més importants per determinar com serem, és la família o les persones amb les que vivim, ja que són els que estan amb nosaltres cada dia, també la cultura, el moment històric on naixem i la societat on viu cada persona influeix en la seva personalitat, ja que cada cultura i cada moment històric té les seves característiques i els seus valors, canvien les coses a les que se li donen importància, i per tant una persona canviarà i es desenvoluparà d’una manera diferent. Es diu que hi ha períodes en que el desenvolupament d’una persona es més sensible degut a l’entorn, aquesta etapa és la infància i l’adolescència, ja que és quan la persona s’està creant, per això les vivències d’un nen, amb la família, amb la societat, amb l’escola i amb tot el que el rodeja, deixa una gran petjada en el seu futur. Durant l’adolescència, el més important són els amics, i per això és important el tipus de societat que envolta a l’adolescent perquè és d’aquí d’on traurà als seus amics, i a qui farà cas i imitarà, d’on prendrà exemple, i amb qui, poc a poc, anirà formant la seva personalitat.

En canvi, quan ets adult, la teva personalitat està molt més definida, i encara que podem seguir canviant durant tota la vida, és més fàcil fer-ho quan som nens que quan som adults, no és impossible, però és més difícil, tot i que les vivències presents poden ser tan fortes que facin canviar totalment a una persona que ja es creia que tenia la personalitat desenvolupada. També penso que potser alguns gens només s’activin en resposta a estímuls provinents de l’entorn, com en un panel d’interruptors que engeguen i apaguen llums, els gens que no reben electricitat no s’"encendràn". Per exemple, un nen pot portar en els seus gens ser violent (com diu la frase), però si el nen es criat i creix sense la necessitat de fer ús d’aquesta violència, i de l’entorn aprèn que la violència és dolenta i no s’ha de recórrer a ella i té aquest valor molt inculcat, pot ser que mai desenvolupi la violència, una cosa que està escrita en els seus gens. En canvi, si aquest nen nasqués en un entorn totalment diferent, en el que contínuament ha estat reben estímuls de que la violència és necessària per sobreviure, potser perquè viu en un barri problemàtic, aquest nen desenvoluparà la violència, no només perquè ho porta escrit als gens, sinó també per l’entorn. Un altre exemple podria ser que un nen pot estar predeterminat genèticament a tenir una habilitat especial per a la pintura, desenvolupant l’habilitat molt aviat fins arribar a ser un gran pintor, però, podria també no desenvolupar-la, degut a l’ambient, per exemple a la condició econòmica familiar que no té els mitjans per adquirir els materials, ni tampoc per assistir a una escola d’art, fent que aquesta habilitat innata no es desenvolupi. També pot ser que un nen no neixi amb aquesta habilitat, ja que en els seus gens no hi és, però sí la desenvoluparà per estímuls de l’entorn, de l’escola, amics o per els propis pares que incentiven aquest aprenentatge, i aquest nen podrà arribar a ser un gran pintor sense haver tingut a la genètica l’habilitat per a la pintura. En conclusió, si hagués de defensar una corrent psicològica basada en l’herència i l’entorn, defensaria la corrent

interaccionista, que és una barreja de la psicologia ambientalista (o mecanicista) i de la psicologia innatista (o organicista), que diu que és tant important la genètica com l’entorn, que estem condicionats per com naixem, per tot el que ens envolta cada dia i per les nostres experiències.