Revista Els Cingles - N41 Juliol De 1999

E

DE COLLSACABRA PUBLICACIO SEMESTRAL

TAVERTET

ANY XX

N° 41

JULIOL DE 1999

-CINGLES DE COL.LSACABRA

Any XX, Núm. 41 . JULIOL 1999

EL MUSEU DE TAV ERTET

Museu:

Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita:

Festius i dissabtes: d'11 a 2/4 de 2. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 93 856 51 66

Redacció i administració: PI. de la Diputa ció, 1.08511 - TAVERTET tel: 93 856.50.80 tel. i fax: 93 856.52.24 E-mail: [email protected] Director: XavierViladomat i Gil Consell de redacció: Joan Reixach i Curtó, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo CoHaborador habit ual: Jordi Sanglas i Puigferrer. Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch. Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Traduccions: Jord i Gumí Disseny: Albert Majoral. Maquetació i impressió: Impremta Plan às - Sl. Hipòlit de Vga. Dipòsit legal: B-8.390-79. Preu d'aquest exemplar: 350 ptes . (IVA inclòs). Preu de la subscripció anual: 700 ptes, dos exemplars (inclou les despeses d'enviam ent i IVA). Comandes de número s endarrerits a la redacció de la revista. La redacció de la revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen l'opinió dels seus autors . La revista «Els Cingles de Collsacabra», editada per l'associació «Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica sense cap finalitat de lucre.

Editorial 3 Puigs i tu rons de Tavertet - IV Jordi Sang/as 4 Ara exi steix sota l'aigua Jordi Gumí 5 En Joan de Falgars Antoni Truja/s 7 Dins la pau del Collsacabra ~1ique/ Banús 10 Tavertet, una història Jordi Font 13 Notícia sobre l'origen d'un fine stral gòtic de l'Avenc Rafae/ Ginebra i Molins 14 Torrents de Tavertet - I Jordi Sang/as 18 A propòsit de les 12 Cites de Llauró Victor Sunyo/ 20 La Creu de Sant Jordi de la Generalitat, concedi da a Raimon Panikkar Jordi Gumí : 23 Crò nica del Colsacabra 24 El conte del gaig i la Marieta Jordi Sang/as 25 Recordant els amics 26

Fotografiade la portada:' Vessantdret del torrent de la Feu o de Bora Fosca. . Foto: Anna Borbonet

2

NORMES DE PUB LICACiÓ DE «ELS CINGLES». Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han de tenir prese nt el següe nt: • Els articles cal que siguin escrits correctament en català i mecanografiats a doble espa i en fulls DIN A4 , dei xan t un s ma rges latera ls de 2 cm.També s'accep ten escrits en disq uets d'ordinador PC compatibles. • Els peus de les i1 ·lustr acions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, prec edits per un número que es repetirà a la fotograf ia o dibuix corresponent. LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES »: Tavert et: Queviures Can Miquel Restaurant Can Miquel. Cantonigròs: L'Estanc. Esquirol: Llibreria El Detall. Estanc La Baldufa Rupit: Ca l'Ample. Manlleu: Llibreria papereria El Guixarot Benzinera Feixas Aulet Vic: Llibreria La Tralla. Folgueroles: Quiosc Folgueroles. Barcelona: Llibreria Quera. Torelló: Llibreria Xicoi. Ame r: Llibreria Ca l'Olmo Restaurant la Devesa: Ctra. Vic-Olot, Km 35 Roda de Ter: Llibreria Collell

·CINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL Un altre problema que afecta, o pot afectar, el medi ambient del Collsacabra i la Vall de Sau, ha sorgit a recer dels extraordinaris, podríem dir gairebé únics, cingles de Tavertet, des de Santa Cília fins a la can al del Teix. Les noves tendènci es actuals en la societat de l' oci i els canvis que l'agricultura i ramaderia està fent a les comarques de munt anya, ens han port at els nou s vents d 'un turisme que més que turisme pròpiament dit, obert a toth om, es pot qualific ar com a activitat emmarcada en el que avui anomenem "esp orts d ' aventura". Es tracta de l' equipament d ' algun s trams de la cinglera de Tavertet amb mitj ans artificials de seguretat per tal de poder-la recórrer per sota el cingle gris, és a dir, per la lleixa per sobre la roca de base roja, per on hi ha clars indicis d ' antics camins, que segurament foren recorreguts per pastors, caçadors i llenyataires des de fa anys i que enllacen entre si els clàssics graus o baixants que comunicaven Tavert et, el Noguer i Santa Cília amb Sau. Aquesta instal·lació va moure grups d 'ecologistes, estud iosos dels oce lls i persones sensibilitzades a manifestar-s 'hi en cont ra. En principi , era un proj ecte impuls at pel s ajuntaments que form en el Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau i Collsacabra, per tal de promoure un turism e minoritari que, tot i així, podia afavorir en certa manera la vida dels pobles de la zona. Era d 'esperar, però , que es posés el màxim interès a perjudicar el menys possible l' entorn de la cinglera i així es va programar, però la realització dels treballs que s' han fet no està en la línia d 'aquell propòs it, ja que alguns aspectes, concretament en el de la pres ervació de les aus rapinyaires i alguns aspectes estètics, van provocar nombroses i repet itives al·legacions i una publicitat que en certa manera han dificultat un diàleg necessari per tal d ' arrib ar a un acord. Ara però, sabem que s' han inic iat un s contactes entre ecologistes , Consorci i Administraci ó per tal d'aconseguir un acord, perquè , si es dóna el vistiplau a aquest itinerari, es minimitzi al màxim l'impacte negatiu, tan visua l com el que pot afectar l'h àbit at de les aus que hi nien. No tenim encara dad es concretes de l' opini ó dels organisme s oficials de la Genera litat, però sabem que el Consorci està preparant un reglament d 'ús dels camins pe r tal de respectar les èpoques de nid ificació dels rapin yaires als cing les, així com unes variants en els itineraris per tal de reduir les zones de la cinglera que pu guin ser afectades . Esperem , donc s, tots els que estem preocup ats per la integr itat dels bellíssims, i a la vegada imp ort ant s geològ icame nt, cin gles de Tavertet, que des de les entitats ec ologistes, Grups d 'anellam ent , Consorci i Administració trobin la solució adequada i, de passada, reivindiquem tamb é des d 'aquesta revista que es diu justament Els Cingles de Collsacab ra, el respecte als cingles i a la recup eració de tants altres camins tradicionals en perill de desaparició i que formen part de la vida i del paisatge d ' aquest racó del Collsacabra.

Tels. 93 850 01 21

ENERGIA PER A 3

CING L E S D E COLLSACABRA

PUIGS I TURONS DE TAVERTET IV - Els turons de Sorerols Sortint de la Creu de Sobiranes pel camí que es dirigeix cap al sud i que porta a Santa Cília, després d'una forta puj ada, trobem a mà dreta un bell turó cobert de vegetació, alzines especialmet, que es coneix pel puig Corbat. No sabem el perqu è d'a quest nom, pot ser per la seva estructura fís ica j a que s'allarga de migjorn amb inclinació cap al nord.

L'antiga parròquia de Sant Miquel de Sorerols Foto: Ernest Gutiérrez

Fent camí cap al migdi a, tot seguit es troba un altre turó ben característic per la seva forma arrodonida i punxeguda, el qual guarda restes d'unes edificacio ns conegudes com el castell de Sorerols ja que, segons els historiadors, durant el segle XII pertanyia a una famíli a cognomenada Sorerols. També se 'l coneix com a castell de Sobiranes pel fet d'estar en terrenys d'aquesta finca.

.!:05!

CARNISSERIA - T OCINERIA Montserrat Colomer - CAN CAREDA

L-

C.

'O

••l!ftiiF. . . . . . . .

-¡J t';l

Construcció en general Especialitat en pedra Venda de cases i terrenys

L-

O

.ot';l C. Major, 99 - Sta. Maria de Corco -l'Esquirol Tel. 93 8568 1 18

4

~I

"-

ONS RUCC.ONS ,..iJ:VERTET, S.L.

rO

¡¡¡

No gaire lluny d' aquest turó i en direcci ó sud-oest , es troba un altre turó ben aprofitat, ocupat per una pagesia i la noble esglé sia del segle XI d'un rom ànic pur, recentment restaurada, dedic ada al 'Arcàngel Sant Miquel, des d'on els habitants d'aquestes contrades en tot temps han pogut aixecar el cor a l'Autor de la natura en agraïment per haver -nos dotat de tantes meravelles. Tot plegat són tres curiosos turons que formen part del nostre terme de Tavertet i que ens parlen de la nostra història i dels atractius naturals del nostre país. Com podem veure , en temps primitius l 'home buscava llocs alterosos i estratègics per a establir-hi les seves morades , per tal de sentir-se més protegits i defensar-se millor dels seus enemics humans i dels depredadors. Per altra banda, pod em veure infinit at de turons coronats per ermites dedicades a la Mare de Déu i als sants de la devoció de cada contrada, on es podia acudir per demanar favors o donar gràcies, i que encara en els nostres dies moltes d'aquestes antigues ermites romanen dempeus i s'hi fan aplecs i romenes. Jordi Sanglas

Tel. i Fax 93 856 5016 08511 TAVERTET

c. del Mig, 10 -

·CINGLES DE COL.LSACABRA

ARA EXISTEIX SOTA L'AIGUA La vida damunt d ' aquest indret que anomenem Terra segu eix unes directrius que els hum ans no pod em preveure ni a llarg termini ni en la immediatesa fulgurant. Diuen que és el destí, la pro vid ènci a o qualsevol altra jus tificació de caire superior, qui fa moure els fils de les anades i vingudes per aques t nostre planeta. Veritablement hem de reconèixer que és així, si obse rvem moltes de les real itats que ens envolten . Reflexions d' aquest caire vénen a la ment cad a vegada que l' emb assament de Sau es buid a de forma notable, deixant al desco bert les restes d 'un poble que, des de la dèca da dels anys seixanta, el destí va determinar que quedaria negat. Si reculem cent anys, pod em imaginar la reacció d'un habitant de tal indr et, davant el supòsit que totes aquelles boniques cases, els esplendoro sos camps, els arbres, marges i roquis sar s, un dia estar ien sota d 'una gra n cap a d ' ai gua . Cre iem que la resposta més imm ediata hauri a esta t la incredulitat o l'estupor, com a rèplica a un fet que ara comprovem efectiu. Passat un temp s, el "cataclisme" s'ha produït. Hem dit 100 anys i també és possible haver pen sat en 200 , 500 , . . ..1000 any s. En aquest cas la refle xió prendri a pro. . porci ons senoses. Fa molt més de mil anys (quina llunyania de temp s!) que un s humans decidiren assentar-se a la vora d 'un riu, pensant a agruparse per treb allar i fer-hi vida. A l' entorn de l'any 9 17 era un llogaret rural i cap al 970 es trobava ja documentat amb per sonalitat pròpia . A la segona meitat del segl e XI (106 2) s'hi consagrà una església sota l' advocació .de sant Romà. Persones, be stiar, conreus i tots els elements necessaris varen constituir,

de mica en mica, una comunitat, tot vivint i estructurant un futur. En defi nitiva, determ inaren que lentament es formés un poble: Sau. I vet aquí que, més o menys passats mil anys, uns altres humans, per certes raons d'ordre molt divers, decidiren cobrir aquest pob le i tot el que represe ntava sota d 'una mun ió de litres d 'aigua. No farem una descripció dc l'antic poble de Sau, perquè el motiu d ' aqu este s quatre ra tlles és un altre. Però, destinat a qui en vulgui tenir una bona doc ume ntació , recordem l'article que l'Anna Borbo net va publi car al núme ro 28 (desembre de 1992) d' ELS CINGLES. Hi trobarà una minuciosa i completa recerca en els aspectes generals d' aquella població. Les considerac ions que ara es volen fer són d 'un altre caire, es mouen pel ves sant de l'apreciació, els contras tos i la comunicació humana . Situem l' interès en aq uest poble, que mentre va gaudir d' una existència normal era considerat un de tants . Important per als seus habitants, apreciat per algun viatger encuriosit i desconegut per a moltes persones allunyad es dels seus entorns. Potser les facèc ies d'en Serrallonga i del Fadrí de Sau el feren motiu d'una certa notorietat literària, míti ca a més d 'històrica, dins de la cultura popul ar. També els estudiosos, geògrafs, antropòlegs, historiadors, no deixaren de dedicar-h i una atenció científica. En resum, salvant els casos esmentats, esbrinar on era, com era , qui hi vivia , què s' hi feia a Sau, podia ser una infor mac ió que poca gent estava capacit ada per a proporcionar. Vet aquí que un mur atura l'aigua del Ter, es submergeix el pob le i la vall, neix un element nou fins aleshores inexistent, un a acu-

RESTAURANT

SAU V ELL CLUB NÀUTIC VILANOVA DE SAU - TEL. 93 7447 1 30 5

========-=-===================---~= ~-~~ ~ ~ ~ ========~----------- -

·CINGLES DE C O L.L.5AC A 6 R A

mul ació aquosa necessària per a la vida moderna , que tant es coses reclama, i es forma un embassament. A l 'bora de donar denomin a ció a aque st fe n omen no ve ll , amb u n a bona lògi ca toponímica, el nom s ' em man lle-

Sant Romà de Sau envoltada de visitants (març 1999) Foto: Jordi Gum!

va de l ' indret i ap ar eix l' EM BA SSAM EN T DE SAU. D ' en çà d 'aque sta nov a de signac ió, a causa de la im p or tànci a del modern pantà, la difusió del nom és m és estesa. La int ro duc ci ó de l'indret en un altre ordre de va lors fa qu e el cone ix ement del lloc, per qü estions socials, m et eorològiques o econòmiques, sigui anomenat so vint pels mitj an s de comunicació . E l resultat el teni m en el fet que avui és m és conegut l' em bassam ent de Sau que no pas ho havia es tat el poble del mateix nom . M olts ciutadans, alguns de la categoria dels qu e mai no haurien fet esme nt de l poble, ara tenen mo lt pres ent Sau com a situ ació de lloc o com a re ferent cabda l d 'energ ia.

M~

'le4.ta«uuet~ Vo!1 de Sou Tels. 93884 70 23 - 93 884 70 15 Tel. Part i Fax 93 884 70 27 08519 VILA NOVA.DE SAU (Barcelona) BAR - PISCINES - RUTE S A CAVALL

6

F ins aqu í co n side rem qu e el fet és pr ou no rmal, però p odem co mpro var ta m bé que les caract erí stiqu es de la co m unicació i relació hu mana tenen els seus ca mins especials pe rquè, ara que no existeix, el poble de Sau desperta un singular in terès i un delit de se r visitat. Po ts er ge nera una ànsia m és acusada que no pas quan era VlU . Aquest llo c cap ta l'atenció i la curiositat peri òdicament, cada vegada qu e disminueix el nive ll de l líq uid que li fa de mortalla. La gent, mo lta gent, acudeix a veure el po ble que va ser, a comprovar el progressiu enrunament de paret s i case s, a pale sa r la seva existència, a fel icitar -se que la nau de l' església de sant Romà i el campanar, l 'ú nic testimoni sempre vis ib le , es mantin guin ferms. Les girago ns es del de st í han fe t que el p ob le s' hagi m itificat convertint-s c en un sím b o l, que es visita, conte mp la i admira amb u na certa ven eració. Gairebé hem de considerar-lo com u na at racció tur ísti ca, una d 'aquestes singularitats que dem ana el ro da món actu al, sincerame nt preo cupat per la cul tura del p aí s . Però sem b la que, a mé s , hom hi resp ira una cosa molt pregona. A mb una certa pr edisposició, cal entrellucar-hi l'arquitectura de spullada, copsar-hi la buidor latent, la se renitat i la pau escrites a cada pedra i a cada racon ada . Adonar-no s qu e ne ix en la serenor del conjunt un punt de no stàlgia, de m el angia i de sincer re specte . Potser algú busca, i troba, aq uest instant mà gic ag luti na dor de percepcions poc habituals . És poss ib le q ue u n moment així aturi e l temps , i esdevingui el nexe en tre el present i tot es les generacions passades que en aquest lloc varen fer la seva vida. Jo rd i Gumí

Restaurant pascual • Me nú nocturn 1.485 ptes. • Men ú especial per a nens Des de 1944 A m b ient Fa m iliar !! Plaça Verdaguer. 3 TeL 812 2 1 18 -FO LGUEROLES

·C IN G L E S D E COLLSACABRA

EN JOAN DE FALGARS Encara que es digui Fa lgars d 'en Bas i administrativament pertanyi al term e de la Vall d ' en Bas , geogràficament és situat dins el Collsacabara, entre el s cingles del Puig sacalm i els d 'Aiats i Cabrera. Antigament, la parròquia de Falgars aco llia la població que vivia repartida pels masos , ja que a Fa lgars pròpiament només hi havi a l'església, la casa parroquial, 1'esco la i el cementiri. Més tard , i segurament per les característiques del seu entorn, amb nombrosos prats i aigua abundant, s 'hi establí l 'explotació ramadera de la Coromina, al front de la qual , com a masover, hi havia en Joan Canal, més conegut com en Joan de Falgars. En Joan, que a la seva joventut segur que no havia sentit a parlar mai dels "ecologistes" , ja tenia l'instint nat de cons ervar l' entorn i conviure amb la natura. A Falgars formava part de l 'indret, i encara que els arbres , els prats, les pedres i l 'aire que s ' hi respira si guin els mateixos, Falgars sense el Joan no és el ma teix . I és que en Joan ja no és a Falgars, segons tinc entès , per compliment del contracte d'arre ndament amb l' amo de la Coromi na. Cr ec que val la pena de conservar el record de les petjades que deixà en Joan durant la seva llarga estada al Collsacabra, mitj ançant les seves pròpies paraules: Te'n recordes de quin any vas arribar a Falgars? Jo vaig anar a Fa lgars a l'any 1970. Jo la meva mare al cel sigui i una meva tia, germana del meu pare. Quants anys hi vas estar a Falgars?

Vaig estar-hi fins que en vaig marxar, o em varen treure (com aquell qui diu amb coc es al cul), ara , el 14 de febrer d ' aqu est any, farà gair ebé 29 anys. . Ets jubilat? Bé, sí, jo ja sóc jubilat, tinc 69 anys, els vaig fer el dijous passat i bé, hem tingut moltes "topaties" amb aquest amo, perquè és un negociant; jo ja feia tres anys que volia deixar la finc a i jubilar -me , però abans volia passar comptes amb l'amo, i ha arribat un moment en què la justícia m 'ha tirat a fora , i encara és l'hora que haig de cobrar. Quan vas arribar a Falgars , la Coromina ja existia? La Coromina existia, però també el que existia eren les bardisses, els prats i boscos bruts; bé, estava, doncs, molt aband onada ; abandonada i fins i tot amb escombraries, perquè moltes vegades hi havien 30 o 40 tendes acampades que deixaven les escom-

Joan Cana l, en una fotografia recent. Foto: Antoni Truj ols

braries per aquells prats; les carreteres estaven de molt mala edat, perquè eren un desastre, s 'havien de fer els tanc ats del bestiar, vaig tenir una lluita , molta feina , vaig llogar un home; jo, per això , ten ia confiança en la meva experiència a la casa que estava , que era molt petita, el Racó del Corb, a les Pre ses, on el bestiar, cabres i set o vuit vaques ja estaven en un tancat, o sigui que j o ja te7

CINGLES D E COL.LSACABRA

nia una idea del què volia fer. Per poder fer els tancats del bestiar no podia interceptar els passos a la finca de Pibemat, així que també la vaig llogar. L' explotació de la finca era més ramadera que agrícola? Sí, abans es menava la terra; a la Coromina hi havia dos maso vers , a la Batllia i Freixeneda i a Piber- nat hi havia un altre masover. Feien patates , blat, blat de moro , fes ols, però el clima és mo lt fred, està a 1000 m, doncs no és pas el més ideal per al cultiu. Ara ,jo vaig anar allà, amb l'intent de posar bestiar de cam, el primer any vàrem arribar a 112 vaqu es del país, tots els camps netej ats i planeja ts, vam acnseguir fer tot pra ts, amb tancats i pastura, i a l' estiu tallar herba per a I'hivern, A part de les vaques, criaves altres tipus de bestiar? Sí , ll avor s tenia eugues de tr eb all "bartrones", en va ig portar dues de l' altra

La mas ia de Pibema t, a Falgars d'en Bas . (1996) Foto: Anna Borbon et

8

casa per llimpiar els prats, bé, això és una mica de truco . Als prats, per cultivar-los bé

s'hi han de fer passar les vaques i darrera de les vaques les ovelles, i per l'herba que deixen les vaques i les ovelles llavor s s'hi feia passar els cavalls, i això era mantenir els prats intactes, eh ? sense gota d'h erba dolenta. Jo vaig fer la "mili" a l' Àfrica, i con eixia el cav all àr ab , i al veure que les eugues "bartrones" no don aven tant, don cs vàrem compra r sis eug ues àrabs i enc ara tin c la ganaderia de cava ll àrab amb les inicials JR pura-sang, que valen molt s més calés. Porcs, gallines, conills, ànecs, només per al nostre gasto. Feies també explotació de la llet? No, només vaques de criar vedells, els vedells els criàvem molt, molt; fèiem venir els parts sempre que podíem a la primavera, els vedells anava a darrere la mar e a pastura i quan tenien cinc o sis me sos, els desm amàvem i els veníem . . Tractaves amb alguna raça determinada o això t'era igual? D 'això parlem, que eren races de cam d'aqu í del país: la vaca suïss a, però, és clar, el s ve dells valie n pocs diners. Jo, abans d'anar a la Corom ina, ja havia anat a França amb el propiet ar i i vàrem po rtar un toro "xirolès" de raça, que va costar molts calés i quatre vaques xiro leses, i quan vam fer el creuament de les vaques i el toro xirol ès, els vedells ja valien molt s més cal és. Llavors vam decidir vendre amb dos o tres anys totes les vaques del pa ís i vàrem portar de cop 25 vaques xiroleses i 15 "limusines": d 'allà vàrem anar guard ant les vedelles, i ven íem els ve dells per se lec ció de toro ; si algun s 'havia de matar, era per algun defecte de l' animal. Com va arribar al teu coneixement que hi havia una raça de vaques que no

·CINGLES DE C OLLSACABRA

podien parir per elles mateixes, i se ' ls havia de fer la cesària? Jo sempre he anat al que dóna més i tant menja una com I altra. Con que feia rama deria de selecció rebia molte s visites de francesos, belgues i alemanys; doncs en venir un belga v a parlar d'aquestes vaques, la "blancblau belga", però per parir se'ls havia de fer la cesària i jo vaig veure que m'interessava molt portar aquestes vaques, però aquí els veterinaris no en feien de cesàries i jo vaig anar a Bèlgica per a, abans de comprar cap vaca, veure fer una cesària, i p os va, vàrem comprar 12 primeres cries i 2 toros . Vàrem muntar un quiròfan a mitges amb l'amo i doncs vinga vaques belgues i a fer cesàries , però ja me 'n vaig sortir i bé, porto fetes 278 cesàries, i hi ha vaques que han tingut set fills amb la cesària, i ni un punt infectat, eh? I j o sense lletra, com un pastor, però a vegades el pa stor també pot ser un bon ramader. Llavors la diferència era que entre el vedell xiro lès que anava a 200 .000 pts. , el vedell bel ga es pagava a 400.000 i alguns fins i tot a 500.000 pts . La teva tasca amb la selecció de races, t'ha portat a guanyar algun premi? Sí, la Generalitat em va donar la medalla de ramaderia i pesca, i d 'altres expo sicions tinc diverses medalles. Les ovelles i els cavalls àrabs també han tingut premis. A part de tot ai xò, també feies el manteniment de les finques? Sí , la finca sempre neta i arreglada . També tenia cabres, que ajuden mo lt a nete jar les bardisses tallades, per a tenir la finca neta s'han de tenir diverses espècies de bestiar. Ara ja feia tre s anys que la cosa era de maldades, però tenia la finc a com un llum , era per a admirar; bé, ha estat visitada per molta gent d'Espanya i de l'estranger.

"

LA DEVESA

JUL

Quants treballadors tenies? Érem dos, el meu nebot ijo, per a les dues finques que sumen 360 hect àrees, però ho teníem tot tancat, els prats molt ben arreglats, i amb unes ulleres de llarga vista controlava el bestiar de bon matí i al vespre, així sempre tenia la pista d 'on era. A part de tot això, encara et quedava temps per col-laborar amb la ràdio? Sí, bé, la ràdio, això encara continua, que ja fa 15 anys que per ràdio Olot vàrem començar un programa amb un enginyer agrònom que portava escoles de l'Agrària i que va venir a visitar-me, i em va dir: "Joan, no parlaries pas per ràdio? " i és dar, al començar aquest programa, es va anar parlant del què era la ramaderia i va dominar tant que la gent ho demanava i encara anem continuant amb el programa "Trenquem el cuc, la pagesia i un somriure". Fora de Falgars, on estàs instal-Iat actualment? De moment encara no tinc casa pròpi a, sóc a la Codina de Joanetes, amb una meva germana i un cunyat, de moment estic aquí , tinc mobles a set o vuit llocs i encara no sé on quedaré instal ·lat. Per acabar, Joan, trobes a faltar viure a Falgars? No, perquè jo ja m 'havia fet el càrrec que soms gran, eh? L 'edat que tinc i he lluitat molt, ja esperava jubilar-me i passar-m ' ho una mica més bé, però voldria tenir salut per veure què hi faran darrere meu a Fa lgars, perqu è està en plena bullanga, perquè ara, si vas a Falgar s, ha quedat com "la vall d 'en Cagallàstime s", parlant clar. Gràcies per tot, Joan A la salut de tots . Antoni Trujols

Restaurant

BAR - RESTAURANT

Habitacions

CAN MIQUEL

Residència per a col.lectius

Ctra. de Vic a Olot. Km. 35 08569 Rupit Pruit Tels. 93 85220 12 - 93 852 20 84

c. Les Fonts, 4 Tel. 93 856 50 83

08511 TAVERTET (Barcelona) 9

-CINGLES DE COLL.SACABRA

DINS LA PAU DEL COLLSACABRA D'un temps, d'un país Que el Collsacabra està sembra t d'ermites, no és pas cap descobrim ent ni res de nou, sols falta que passegis o facis algunes excursions per aquesta bonica contrada i tu mateix ho podràs veure. Si una és bonica, l 'altra encara ho és més. Han arribat als nostres dies en diferents estats de conservació. Una bona mostra d'ai xò ho podreu veure en l'expo sició que sota la "batuta" d'en Santi Canosa, arquit ecte, i una bona colla d'amants de les ermites ens oferiren a l 'E squirol per la seva Festa Major. Algunes s'han restaurat, recuperant així el seu primitiu estil. Alguna encara resta en l'oblit, enrunada, sospirant entre pilots de rocs i bardissam, l'urc que ahir tenia. Sic transit gloria mundi. Hi ha dues ermites que a mi em tenen robat el cor, humils i sense cap arrogància. Sant Miquel de Sorerols , al terme de Tavertet, que després de la seva restauració, pres enta un ben conservat i atraient romànic lliure d'afegitons . Data del segle XI. L'altra ermita, arrelada en un dolç i bucòlic paratge , és Sant Llorenç Dosmunts, prop de les Viles

Sant Llorenç Dosmunts. Dibuix de Jordi Solà

10

a Pruit. Fa prop de mil anys que jau (dorm) el seu son entremig de verds pasturatges o de rossos camps de blat, de xeixa o forment. Fa anys que un ramat d'ovelles amb els seus xaiets són els encarregats d'entonar, amb llur belar, himnes al Sant i la mare natura que al capvespre semblen notes gregorianes escapades d'un vell monestir. Si un dia passeu per allà, pareu-vos un moment i en podreu gaudir a cor-què-vols. Sant Llorenç , assentada sobre vestigis visigòtics o preromànics, havia estat parròquia fins a la meitat del segle XVII. Els fogatges de 1553 li atribueixen cinc masies amb les corresponents masoveries: les Viles, el Bac , Comajoan, el Perer i el Torrentó. Més tard s'hi construí el Colomer i el Camp Gran. Sant Llorenç era sufragània de Pruit. No són d'estran yar les seves restes tan antigues, si mirem que ésmolt a prop de les Viles, antiga vil·la romana i on s'ha trobat gresols, monedes i ceràmica d'aquells temps. Molt a prop d'aquesta ermit a, a dos trets de pedra, hi trobem la Mare de Déu del Roure. Fins l'any 1996, un gran roure amb una

-C IN GLES D I!: C:O LLSACABRA

cape lla dins el tronc foradat servia per aixoplu gar un a im atg e de la Verg e, lloada per mossè n Cinto Verdagu er, que a més li féu els goigs . La seva història j a la vàrem publicar en un número de Els Cingles de Collsacabra, temp s enrere. El que si que m ' agradaria contar-vos , rescatat de llibres vells i per la veu d'algun avi de la contrada, avui j a mort, és aquesta bonica història: Ningú no sap la data en què una ima tge de la Mare de Déu va ser posada al tronc del rou re. Sembla ser que aquest costum, tan arrelat a les nostres terres , bé podi a venir del pa gani sme en què tant culte es donava a la natura. Per l'antiguitat del lloc (vil' la romana), no seria d' estranyar. La primera notícia documentada que trobem , referent a la capelleta buidada dins del tronc d 'un corpulent roure, diu que ja existia al segle XV I. És sabut que el dia de l' aplec de la Mare de Déu del Roure (de Pruit) era centre de trobada de molta gent. Uns puj aven de la vall d 'Hostoles, altres de la Plana de Vic, de la vall del Ges, de les Guill eries i, no cal dir, de tot el Collsacabra. Es reunia una gran gentada escampada per aquells prats encatifats per la verdor del Collsacabra. Sab em també que de segles enrere s ' hi ballava , al vo ltant del rour e, una típica i ancestral dansa folklorico-religiosa anome nada "El Ball del Tortell". Així continua la història: uns dies abans de l'aplec, que se celebrava el 8 de setembre, els pabordes de la Mare de Déu anaven a les cinc masies de la parrò quia, que encara que fossin poques, comp taven amb diverses ma soveries i solien ser de famílies nombroses, i recolli en de cada una una petita quantitat de blat. El feien mo ldre, segurament al m olí de les Nou Fonts, al de les Viles o al de Rupit. A la vigília de la festa, una de les ma sies, per tom anyal , pastava

Fonnatgeríes artesanes de cantonígròs

la farina i en feia cinc gros sos torte lls, El dia de l' aplec, enmig de la gran gent ada, es donava gràcies a Déu per la recollida de l' anyada del blat, s' ofrenaven els tortells i es venien . Cin c par ell es que ha vien de ser de la parròquia, degudament abillats amb els vestits de festa, es posaven al voltan t del rour e donant-se les mans. Cada un dels nois portava penjat al coll un dels tort ells, i al so del flabiol començava, amb pas lent i solemne , la dansa popularment anomenada "El Ball del Tortell". Tota la gent, amb devoció i recolli -

Oratori dedicat a la Mare de Déu del Roure, vora de Sant Llorenç Dosmunts Foto: Ern est Gutiérrez

fi) estat ((O üsaraura BAR- RE STAURANT • HABITACIO NS

Pa sse ig de les go rgue s, 6 Tel. ? 3 856 8 1 53 085 11 SANTA MARIA DE CORCO - L'ESQU IROL

11

·CINGLES DE COLLSACABRA

ment, contemplava aquella dansa, mig folklòrica mig religiosa. Acabada la dansa, tothom responia amb forts aplaudiments i visques. Segurament es tallaven els tortells a trosso s i es repartien als assistents. Unes bótes de bon vi donaven el toc d'alegria a la festa. Allò devia semblar un antic ritus eucarístic sortit del cor del poble i celebrat pel mateix poble. D 'aquesta manera donaven gràcies a Déu i compartien els fruits de la terra: la farina blanca, el pa nove ll i el vi de l'alegria, tot barrej ant-hi una gran dosi de pau i germanor. D 'on venien aquestes festes populars nascudes en la nit dels temps? Algun s costums devien tenir aquesta gent camperola abans de l' arribada del cristianisme , que per aquí dalt no fou abans del segle IX.

Es tampa set centista de la Mare de Déu de l Roure, de Rup it. (Col'lecció de l'au tor)

Aqu est costum de posar imatges de divinitats dins de troncs d'arbres o be en balmes o coves, és cone guda en molts indrets en temps del paganisme. Recreant la imaginaci ó, no podria ser aquest Ball del Tortell , sota l'atenta mirad a d'una divinitat, una deixa de temps ances trals establerta en aquest país i que el temp s i la gent va cristianitzar? No deixa de ser un a bonica i simpàtica estampa de les mil i una que podem trobar en aquest estimat Collsacabra. "Qui més hi sàpiga que més hi digui" que deien els vells. Miqu el Banús

==- -:

:;b'gf--~ ::a::-~-~' ~::-_ ~-.-~:.~g~::::::c: =:.~l:~

.

El b ~" del tortell, trad icio nal de l'aple c de la Mare de Déu del Roure, de RUpIt, al Collsaca bra. Transcrip ció musical del mestre J. Tomàs. Recollit per J. Amades .

12

CINGLES DI: COLLSA CAB RA

TAVERTET, UNA HISTÒRIA En una de les meves anades a Vic m'ha caigut a les mans el 11ibre "Tavertet cent anys d'història" d'en Jordi Sanglas, a qui admiro, però no tinc el gust de conèixer, malgrat que he llegit molts dels seus treballs i que jo , com ell, sento i estimo les mateixes coses que ens fan estimar el nostre país. A la pàgina 53 del llibre hi consta la història d'en Joan de BaIà. Aquest escrit m' ha causat una desorientació i una certa perplexitat, per la descripció que fa d'en Joan de BaIà. Bé, al cas és que jo , els anys 37 i 38, vaig conèixer al Sot de BaIà en Manta , que en aquell temps es dedicava a fer carbó. El meu pare era molt amic d'ell, ja que a la seva joventut tots dos havien treballat de sabaters allà pels anys 1912 i 1913, en una casa que crec que s 'anomenava Can Matraques a l'Esquirol, i junts havien fet tronar i ploure pels pobles dels voltants, cantant corrande s i per altres fetes que no cal esmentar. El meu pare era l'Albertet de Cal Baca llaner. Passats els anys, el meu pare, en plena guerra , m 'h i portà quan jo en aquell temps feia de pastor al Monner de Sau. En Manta també es deia Joan , era alt i prim, sense bigoti, amb un rostre de faccions demacrades; era bru i anava vestit miserablement , igual que els seus dos fills, plens de mocs i que descalços s'arrapaven a les cames del seu pare . La seva dona, em penso que es deia Maria, anava també com el seu home, vestida quasi de parracs. Malvivien en una casa, gairebé una barraca, al costat d'un molí sobre una negra gorga molt fosca de la riera de BaIà. N osaltres, per anar-hi, ho férem per un corriol tapat de brosta que, costa amunt resseguia el curs de la riera per la part esquerra venint de Sant Romà de Sau. Davant la casa, en el poc espai que hi havia, hi tenien

boscalls tallats per al foc i penjades a un costat de la paret hi tenia, assecant-se, dues pells de conill. El meu pare feia anys que havia perdut el rastre d'en Manta i el localitzà per mitjà d'un altre amic seu, anomenat en Pere de la Teuleria de Cantonigròs. Ara , jo em pregunto qui era l'un i quin era l'altre, ja que segons el llibre d'en Jordi Sanglas, en Joan de Bai à no es diferenciava gaire de l'amic del meu pare pel que fa al comportament social. Era el mateix home? Eren dos homes de característiques iguals ? Aquest és el dilema i aquest és el meu comentari d'unes vivències amb un d'aquests personatges que tant m'han colpi t i que tan bé descriu en Jordi Sanglas en el seu llibre. Segurament no ho sabré mai. Jordi Font

En Manta, amb la fillada Dibuix: Jordi Font

REPARACIÓ DE COTXES

RESTAURANT l'

c. de Baix, 2

CAN BAUMES Tel. 93 856 52 07

08511 TAVERTET

Josep Ju()an!eny Taller: C. Pedró, s/n Tel. 93 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ 13

·C IN G LES DE COLL.5ACABRA

NOTÍCIA SOBRE L'ORIGEN D'UN FINESTRAL GÒTIC DE L'AVENC Segons reco ll ia l'article sobre l' Aven c aparegut en el número 40 de la revista «E ls C ing les de C ollsacabra», de l de se m bre de 1998, sem bla qu e aquest gran casal de l term e de Tave rte t p ot es p erar un futur força m és falag ue r que el que es podia pre veure fa un temps ' .

Casa del carre r Montseny de Sant Julià de Vilatorta. Per la descripció i per l'emprem ta que hi han deixat les interven cions, és amb tota prob abilitat la casa d 'on, segons les notic ies de 1890, . es va treure el finestral gòtic qu e es p ortà a l'A venc. Foto: Rafel Gineb ra i Molins

14

L'ocas ió en s semb la adequada per rec up era r una petita notícia re lac io na da amb l'Aven c ap ar eg uda a les darreries clel segle XIX a la premsa vigatana , notícia que fa un s mesos vam teni r ocasió de passar a la fam ília dels actuals propi etaris. La not a a q uè ens referim va apa rèixer el se tem bre de 189 0 a « L a Veu del Montserrat» . «La Veu del Mo ntserra t» és el nom qu e va adoptar un de ls periòdics que es va public ar a Vic durant el darrer quart del segle pa ssat. Va ser fundat el 1878 , pel canonge Jaume Co IIcll, qu e el va diri gir fin s el 1890 . Aquesta primera època fou la de m àxim din am ism e i difu sió. L' úl tim número clel peri òdi c apa re -

gué el 2 1 de desembre de 1900, enca ra qu e va continuar ap are ixent dos an ys m és am b un format diferent i com a re vi sta . A band a d ' informacion s tant de ca ire local co m regional, hi ten ien un es pe cial pes el s continguts polítics i literari s i fou un ò rgan important dc difu sió d el cat alani sme conservador. Va influir de m an er a n otable no només en l 'àmbit oso nen c sinó a l ca talà en general, co mptant amb col ab or ad ors de renom d 'aneu dels Païso s Catalans . En certa manera, «L a Veu del M ontse rra t» fou l' origen de «L a Veu de Ca ta lunya », per iòdic que va comen çar a publicar-sc a Barcelon a el ge n er de 1891 , im pulsat pel pr op i Collell i per d 'altres co l,laboradors de «La Veu del Montserrat», com el m ateix Narcís Verdaguer i Ca llís , vigatà, qu e fo u e l p rime r di rector d e la pu b li c a c ió bar cel on ina" . A l número 36 de l'any X III de «La Veu del Montserrat», és a dir, el número qu e va aparèixer el dissabte 6 de setembre de 1890, a la p àgina 287 3 , dins la secció anomen ad a «Varietats» i form ant p art d 'una sèrie d'artieles de difer ent s auto rs encapçalada amb e l nom conjunt de «Cata luny a antiga», apa re ix un articl e de Fra ncesc Carreras i Can d i (Barcelo na , 1862 - 1937), titulat «Castell cie Bell-Puig cic Vilato rta ». L'article parl a de les reste s d ' aqu est caste ll i de la seva hi st òri a i tracta asp ectes genera ls de la històr ia de Sa nt Juli à i publi ca tam bé la dotalia de la parròqui a, de l' an y 1050 . En un del s p aràgrafs de l' art icle, tot parl an t de l 'edificació i les seves característiques, l' aut or di u:

S e p arla de dos com un ic ac io ns soterranias qu e havia tingut lo cast ell de B ell-p uig: la primera, ab una vella casa del carrer de Montseny, qu efins l'any 1889 ha oste ntat encara un tipic h y herm as f inestral go tich dessota de unfort matac àó lladronera pro tegint lo adovellat p ortal; y la sego na, ab la casa forta de Altarriba.. a 18 minu ts del Castell. Tam bé hi ha qui ass egura comunicava per m ina ab la rom ana torre de Sal ade uras, prop Santa Eugenia de B erga, de la que 'n distara una hora' U na ex plicació suggere nt. Per ò quina relació té amb Tavertet?

-CINGLES DE COLL.5ACABRA

Si només s 'hagués publicat l' atiele del senyor Carreras i Candi, cap relaci ó no s'hi podria veure. I tanmateix, a la mateixa pàgina on s'inicia l ' article sobre el castell de Bellpuig hi ha també la secció anomenada «Dietari del Principat», que recull notícies breus de manera misccll ània . S 'hi recull, per exemple, l'estada del seyor bisbe, el bisbe Morgades, al Bac de Collsacabra (Nostre Excm . Prelat, incansable en lo cumplitnent de son carrech apostólich, després d 'haverse detingut molt poch en la patriarcal masia del Bach de Collsacabra, esta visitant las Parroquias d 'aquells voltants), la celebració d 'una Novena al Remei de Vic, un xàfec a la ciutat dc Vic, la visita de Víctor Balaguer a la ciutat de Foix, l'edici ó d'un llibre sobre la cartoixa de Montalegre... Entremig, hi ha la següent nota: Lo bonich article del SJ~ Carreras ensfa recordar del gentil ajimez -y no finestral gotich-, de la casa del carrer de Montseny de Sant Julià de Vilatorta, qual propietari vengué dit finestra l al SJ~ Carles de Fontcuberta, qui l 'ha trasladat a sa masia del Avench de la part de Tavertet . Sentim l'allunyament del artlstich objecte, bella joya de nostra plana' . Així, la referència de Carreras Candi a la casa del carrer Montseny de Sant Julià de Vilatorta que fins l 'any 1889 tenia un típic y herm osfines tral gotich l'aprofita el redactor del periòdic per a esmentar que aquest element, que ell, rectificant l'autor, considera un ajimez, va ser venut pel propietari de la casa a Carles de Fontcuberta, el qual l'havia traslladat a la seva masia de l 'Avenc. Efectivament, el 1890 l'Avenc era propietat de don Carles de Fontcuberta y de Pcrramon, que l 'havia heretat del seu parc Josep Eugeni de Fontcuberta de Pascual y de Perramon que havia mort, relativament jove, el 1848. Carles de Fontcuberta el 1890 era casat amb Dolors de Sentmenat i de Despujol". El redactor de la petita nota que eompleta i rectifica la referència de Carreras Candi al finestral ha .d e ser Josep Masferrcr i Arquimbau (Vic, I 844-Barcelona, 1900), colaborador i redactor de «La Veu del Montserrat», que prec isament al llarg dels mesos d'agost a novembre de 1890 va man-

tenir, a les pàgines del mateix periòdic, una polèmica cortès però també bastant despietada amb Carrcras Candi per uns estudis sobre la capella de Santa Maria del Camí, a Sant Martí de Riudeperes 7 . Analitzem els termes per a intentar precisar a què es refereixen els dos autors . Carreras descriu la ubicació original de l'element: parla d'un finestral gòtic sota un fort matacà o lladronera protegint el portal adovellat.

El mot «m atacà» és definit com «obra de fortificació que coronava una muralla, torre o porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l ' encmicc" ; la definició dc «lladronera» ve a dir el mateix amb altres paraules : «Cos sortint de damunt la porta dels castells o antigues cases fortificades, per a deixar caure des d'allà pedres a plom damunt els atacantso" . Un portal adovellat, no cal dir, és, com el propi de l'Avenc actual , format per grans pedres que en la part superior del portal adopten forma aproximadament triangular per a fer la volta. La descripció de Carreras Candi és prou precisa, fins al punt que permet identificar amb tota probabilitat la casa encara existent d 'on es va treure la finestra. Efectivament, al carrer Montseny de Sant Julià de Vilatorta, al cap del carrer, prop de la confluència amb el carrer del Rector Roca, es conserva encara un venerable casal de pedra, ara abandonat, conegut ara i no sabem si ja al segle XIX com ca l'Escloper". Té una porta adovellada d'una amplada de pas de 170 cm. i una altra obertura al capdernunt de la façana. Entremig, ara hi ha una finestra balconera,

L'Avenc. Vista de la façana principal. Foto : Rafel Ginebra i Molins

15

l

-CINGLES DE COLLSACABRA

que dóna tota la impressió d'haver estat modificada, tant per les dimensions -són inhabi tuals en les cases antigues les obertures de tanta alçada-, com per l'acabat -tots els contorns són arrebossats, a diferència de la porta i de la finestra superior que manté els

L'Avenc . Ajimez, finestra coronella a què s'han de referir les notícies de 1890iqueal1889 hauria estat traslladada de la casa de Sant Julià de Vilatorta fins a l'Avenc. Foto: Rafel Ginebra i Molins

16

muntants i la llinda de pedra-o De fet, no només l'obertura central ha estat modificada: si s'observa amb atenció la façana es veu que la franja central al damunt del portal adove llat té un parament diferent a la resta i que de fet està en un pla diferent a la resta . La franja central està lleument enfonsada en relació amb el pla de la resta de la façana i les pedres són de menor dimensió i de diferent to i estan en disposició més irregular. Amb tota probabilitat aquesta franja ha de ser el resultat de l'extracció del finestral , operació que per evitar perills d'esfondrament de la part superior de la façana degué requerir desmuntar-ne tota la part central. Un cop tret el finestral es va recompondre la façana muntant a la part central una finestra balconera, i probablement van aprofitar, per a la finestra superior, les pedres que formaven l'obertura del matacà, del qual ja no hi ha els suports que haurien de sostenir l'estructura que havia de sobresortir de la façana. El redactor de la nota rectifica la denominació de Carreras i en precisa la condició de l'element arquitectònic que originalment es

trobava a la casa del carrer Montseny: per a ell no és un finestral gòtic sinó un ajimez. Suposem que si el redactor de la nota va emprar aquest paraula en sabia prou bé el significat. Aquest mot castellà es refereix a una finestra feta amb arc amb una columna al mig, és a dir, bàsicament, una finestra geminada, formada per dos arcs bessons separats per una columna" : L'autor de la hota fa servir el mot tècnic castellà. La forma catalana per a denominar aquest element és fin estra coronella'?. En qualsevol cas, la precisió del redactor ens dóna més informació sobre l'element traslladat a l'Avenc. Aquest element, per la nota del redactor del periòdic, sembla que realment s'hi va instal-Iar, a l'Avenc. És pot identificar? A quin element podria correspondre? Si realment la precisió del redactor és ajustada i no es tracta d'un finestral en general sinó d 'un ajimez, l'element arquitectònic importat a l'Avenc no és cap de les finestres de la façana principal ni la de la façana lateral de la banda de llevant ja que cap dels tres finestrals ornamentats d'aquesta façana no entra dins la definició d' ajimez. De fet, cap de les obertures exteriors actuals no es correspon amb aquesta denominació. Així , si es tracta d'una finestra dividida per una columneta s 'ha de tractar de la fines tra que es troba en una paret interior de la casa, ara en una situació una mica estranya. Certamen es tracta d'una paret que en una altra època degué ser paret exterior, però essent una paret amb orientació nord i encarada a la part del darrere de la casa, a la mun tanya que hi ha per aquella banda, hagués estat poc pràctica la instal·lació en aquest indret d'un finestral tan ampli, a banda que no s'adiu amb la resta d'elements que cons titueix aquell cos de l'habitatge. La ubicació actual tampoc no sembla donar-li un sentit clar, ja que per un cantó queda gairebé a nivell del sòl de l'habitació, mentre que per l'altre s'obre a una notable alçada a l'estança que hi ha al costat de la cuina. Que la seva situació resulti estranya en la disposició actual de la casa no vol pas dir res, ja que la llarga i complexa història de la masia ha fet que també altres elements hagin deixat de tenir sentit, però el cas és que ens trobem amb un element la ubicació del qual en una paret mestra de cara al nord seria es-

·CINGLES DE COLLSACABRA

-.

tranya fins i tot pensant en qualsevol altra disposició antiga. I així, elimina da l'explicació pràctica o utilitària, una de les possibilitats més convincents de cara a explicar la ubicació actual d'aquesta finestra és que es tracti, efectivament, del reapr ofitament ornamental d'un element aliè al' edifici. I més, per tal com no hi ha en tota la casa cap altra finestra que de cap manera es pugui descriure com un ajimez, i que pugui correspondre, per tant, a l' element que segons les notícies publicades el 1890, va ser traslladat de Sant Julià a l'Avenc. A la part antiga no n 'hi ha cap altre d'una semblant singularitat, i a la part que ara constitueix el cos principal de la casa, construït a la segona meitat del segle XVI, els nombrosos elements arquitectònics singulars -portes i finestra ls- tenen ja trets significativame nt renaixentistes, i en qualsevol cas cap dels finestrals no és susceptible de ser confós amb una finestra partida. La doble finestra té una alçada total de 182 cm inclosa la base que en forma part, i l'ampl ada total és de 144 cm, comptant també els muntants que formen part de la peça. L'alçada màxima de cada una de les dues obertures és de 148 cm, la seva amplada és de 41 cm i el gruix de la columna que les separa és de 9,5 cm. Aquestes mides, no cal dir, caben a la franja central modificada de la casa del carrer Mont seny de Sant Julià de Vilatorta. Pot ser que hi hagi a l' edifici algun altre element arquitectònic reaprofitat? Fa de mal dir. En princip i no és mol t probable, però tampoc no seria impossible. De fet, una simple ullada a l'ed ifici ja posa de manifest que els elements singulars, com els finestrals exteriors o les espitlleres de la façana, si bé guarden significatives semblances entre si, són també sensibleme nt heterogenis. Les

Hostal Can Noguè C. del Mig, 2 Tel. 93 856 52 51 TAVERTET

dues espitlleres són alhora semblants i radicalment diferents, i també els finestrals són alhora semblants i diferents. En algun cas, com el del finestral de llevant de la façana principal, sembla clar que s' ha portat a terme, com a mínim, alguna substitució d'elements. En aquesta finestra, tant l' ampit com les pedres que el sustenten, si bé tenen la mateixa aparença i estructura que en les altres finestres, tenen un estat de conservació dràsticament diferent. Nom és ulteriors estudis , tant històrics com tècnics, permetran de conèixer amb més precisió tant la història de l' edifici com la dels seus elements per saber si la incorporació d'elements aliens es va donar en més ocaSIOns. De moment, com a conclusió o resum, en funció de les notícies aparegudes a «La Veu del Montserrat» el 1890, podem dir que un element de l' actual Avenc, un finestral gòtic o finestra geminada, hi va ser incorporat el 1889 procedent d ' un a casa del carre r Montseny de Sant Julià de Vilatorta, la qual ha de ser la que encara conserva el port al adovellat i els rastres de l'extracció del finestral. I en funció de les mateixes notícies i de les finestres actualme nt cons er vad es a l'Avenc, hem de concloure que l'element en qüestió ha de ser la finestra que ara es troba a la paret interior de la banda nord, que antigament degué ser paret exterior. Tot això, evidentment, lluny de treure interès i singularitat al not abl e casal de l'Avenc, encara n'enriqueix la seva història. La història particular d' algun element dels que formen el conjunt no treu cap singularitat al venerable casal. Ans al contrari, la història peculiar i particular d'alguns elements enriqueix encara la llarga, comp lexa i rica història de la casa de l'Avenc, a la qual esperem haver fet una mínima aportació. Rafel Ginebra i Molins

H.STAL ** ESTRELLA RUPIT Tel. 93 852 20 05 17

·CINGLES DE COLWSACABRA

TORRENTS DE TAVERTET I - El torrent de Baumadestral i la riera de la Corbera L' origen d 'aquest curs d 'aigua l'hem d 'anar a bus car a la font del Faig de Cantonigròs , a tocar el puig del Bac, i comença vorejant els camps de les Planes, que quede n a la seva dreta. Ben aviat es troba el po nt del Rebuf o Rat-buf o de la Gossa, mentre a la seva esquena s'han deixat la font del Rajolí i el pou de glaç. Aquí s' endinsa en l'espessa vegetació de faigs, roures i diversos arbusts, davallant per sota la torre de l ' Alzina situada a la seva dreta; tot seguit pass a a fregar el poble antic de Can tonigròs pel cantó de migdia , entre roures i brucs, i ben aviat entra en terreny de Balà o de la Creu de Bal à on també pren aqueix nom. Un poc més avall es troba amb un pintoresc salt, també dit salt de Balà que es despenja damunt un gorg arrodonit conegut per la Bassa Rodona .

Ara s'escorre tolls avall mentre recull les aigües dels torrents de Mascaró, del Cós i de les Barres , un poc abans de trobar-se amb el que ba ix a de ls entorns de Ma nagès . En aquest recorregut hi ha la bassa dels Sàlics i també un altre gorg que es cone ix amb el nom de gorg de l' Olla. Després de la confluència amb el torrent de Managès, fa una giragonsa cap a pone nt, passant per una curiosa balma, que Quirze Parés qualifica com a Baumadestral, encara que en teni m algun dubte. Tot segu it es tro b a el p ont dc Baumadestral, un pont medieval de molt bon contemplar. Un trosset més avall s' hi ajunta el tonent que baixa de cal Rispert i cal Gavatx, just en el lloc on altra volta tomba cap al sud entre frondosa vegetació . formant una colla de gorgs i gorguets entre els quals hi ha el del Tell, nom ben encertat ja que aquesta

Notes de l'article NOTICIA SOBRE L'ORIGEN D'UN FINESTRAL GÒTIC DE L'AVENC 1 Agraïm als actuals propietaris, i especialment a la senyora Belinda Petris, la bon a disposició i les facilitats que ens ha n posat per a poder visitar per dintre la casa, que actualment està en procés de rest aura ció. També donem les gràcies ei Dr. Ra mon Orde ig, que és qui ens va do nar les primeres pistes sobre l' existència de les noticies a «La Veu del Montsetre i» de les quals parteix el nostre petit article. 2 Ci. SALAR/CH I TORRENTS, Miquel S.: «La Veu del Mont se rra t» (1878- 1902), Edició a cura de Maria-Mercè M i r ó , Vic : Patronat d 'Estu dis Osonencs (sèrie M onografies, núm. 15), 1993. RAMISA/ VERDAGUER, Maties: Els origens de l catalanisme conser vador i «La Veu de l Montserrat», Vic : E UM O, 1985. M !RALPEIX / BALLÚS, Concepció: La prem sa de la ciutat de Vic al seg le XIX, Barcelona : Gen eralitat de Catalunya, 1981. 3 La numeració és correlativa per tot l'any. 4 «La Veu del Montsetret», any 1890, p. 287 -288, 6 de setembre . Hem respectat l'ortografia pren ormativa de l'original. 5 «La Veu del Moniserret» , 1890, p. 287 . 6 Segons es pot extreure de les anotacions relatives a la finc a Ave nc-Rajo ls del Registre de la Prop ietat, José Eug enio de Fonc tuberta de Pascual y de Perra mon mori el 1848 haven t fet testament el 1844. Fa hereu universal Carles, fil/ primogènit seu i de Dolors Perramon y Comas, que el 1856 havia fet capítols matrimon ials amb Do lors de Sentmenat y de oespujol. Carles de Fontcuberta in scriu la finca «I/amada manso Avenc h y Rejoie » el26 d 'abril de 1881. EI1 B99 en ocasió del casament del seu fil/lgna si de Fon tcuberta y de Sen tm enat amb Maria del Carme Pascual y Pous el fa hereu universal, nomenament que confirm a en el testament fet el 1905. El 1923 confirma la don ació de la finca Avenc a aquest se u fil/ lgnas i de Fontcu be rta i m or (Carles de Fon tcuberta) el novembre del ma teix 1923.

18

7 Cf. «L a Veu del Momserret» , 1890, p. 279 -280 (30 d 'agos t), p. 312 (27 de se tembre), 3 19-320 (4 oct.), 327328 (11 oct.) , 33 5-336 (18 oci.), 343-3 45 (25 oc t.), 351 352 (1 no v.) i p . 360 (8 no v.). El 1890 és l'a ny en què l'aportació de Mesterrer al periódic és màxim a a causa del distanciame nt de Col/el/. Sign a molts dels articles amb el pseudónim «M)), entre els qu als els de la po lèmica am b Carreras, i per estil i per co ntingut són d 'el/ tam bé moltes de les noticies i com entaris sense sign atura. Sobre aq uest personatge i les seves apo rt acions al periód ic, veure SALAR/CH, «La Veu de l Mo ntserrat», p. 85 -90 . B Aquesta és la defin ició que en dó na, en aq uesta accepció , tan t el Di cci on ar i cata là -va le nc ià-b alear d 'Alcover-Mo l/, com elDiccio na ri de la llengu a ca talana, de l'Enciclopèdia Catalana. 9 Així ho defineix elDicciona ri ca talà-va lencià -ba lear. El mot no és admè s en el de l'Enciclop èdia. 10 Ci. ROMEU / BISBE, Josep: Hist òri a de Sant Julià de Vilato rta, Vic: Eumo (col. L'Entorn , núm. 24), 1990, p. 126. 11Ac udint a diccionaris apro xim adam ent coe tanis, el Diccion ario de la len gu a cas tellana po r la Aca demia Españ ola, en la se va ed ició de 1869 defi neix ajime z com «Ventana hecha en arco con una columna que la sostiene por rnedio». ElDiccionar io popular universal de la lengua es pa ño la, a l'edició feta a Barcelona el 189 6 ho defineix com «Ventana arquea da con una columna en med io». i l'enciclopèdia Espasa ho definia com «Ventana compuesta de dos arcos gemeios inclu idos den tro de otro ar co y sepa rados po r un a columna », i precisa que si bé és característic de l'arquitectura àrab «se ve en el segundo período del estilo rornà nico ». 12 Cf. Diccionari cata là-va lencià-ba lear, Diccion ari de l'E nciclopèdia, Pal·las -D icc iona ri Cata là 1I ·lustrat,...vide sub «coronette» .

·CINGLES D E c:a LLSACABRA

espècie d'arbre abunda en un bell tros de la vorera del torrent; també s' hi troba algun vern, potser un dels pocs llocs del terme de Tavertet on se'n poden trobar. En tres o quatre llocs del llit del torrent es veuen alguns vestigis d'haver-hi estat clavades estaques , segurament com a preses per a la recollida d'aigua per fer rodar alguna mola, per regar o pera d 'altres menesters . Tot aquest tram del torrent, des del pont esmentat fins els verals de l'horta de la Serra, que trob arem més avall, es coneix pel nom de Bauma destral, el qual per la seva banda esquerra recull les aigües dels verals del serrat del Jonquer, de les roques Codines, de les Escornes i de la coma del Fom de la Serra i altres torrents que s'hi apleguen, i pel costat dret les de la solella de Casacoberta . Quan el torrent està a punt de sortir de l'engorjat, en un petit meandre just en el lloc conegut pel Malpàs, tamb é hi ha un racó molt bonic amb un gorg dit de l'Esquei, lloc molt idíl·lic. En una raconada de la banda dreta del torrent brollen les aigües de la font de la Deu, que un poc més avall regalimen per un petit salt a la gorja de l'Horta de la Serra. Aquí el recorregut canvia de nom : deixa el de torrent de Baumadestral i comença la riera de la Corbera. En aquest recorregut es troba ben aviat l'estructura del molí de Sobiranes mig enrunada i coberta d'heures; a poca distància s'hi amaga entre grosses pedres balmades la casa de la Corbera . S' arriba al pont de la carretera de Tavertet, que supleix l'antic pont típic de camí ral i que es coneix pel nom de la mateixa masia que té al costat, la Corbera . Tot seguit, la riera s'engorja cap al sot de l'Infern del Crous i en sortir d'aquest es troba amb la confluència del torrent del Crous i també no gaire més avall amb la del de Baumallera, arran del quintà del Noguer; poc abans d'aquest lloc deixa el nom de la Corbera i pren el de riera del Nogu er, mentre

voreja els camps que té a la dreta per entrar, un xic més avall, al feréstec sot de l'Infern del Nogu er, per despenjar-se ben aviat pel majestuós salt del Tirabous cap a una gran gorj a i tot seguit, per un recorregut entre grans penyes, vessa les aigües a la riera de Balà, avui coberta 'en gran part per les aigües del pantà de Sau. Jordi Sanglas

Un rac ó del torrent de Baumadestral Foto : Ernest Gutiérrez

BAR - LlERA - f ORN DE PA COQUES DE FORNER I DE LLARDONS CAR QUINYOLIS DE RUPIT RECORDS I EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1 Tels. 93 852 20 34 - 93 852 20 50 RUPIT I PRUIT

T&ACs.L. Tecnologia y Accesorios S.L. C. Major , 54 Tel. i Fax 93 856 8313

08511 Sta. Maria de Corco Mobil 608 13 5073

19

-CINGLES DE COLLSACABRA

A PROPÒSIT DE LES 12 CITES DE LLAURÓ La realitzaci ó del projecte LLAURÓ, 12 CIpe nsa t i dut a terme per l' artista Alícia Casades ús, s' ha constituït en una sèrie d ' enco ntres al volta nt de la na tura i l ' art (o de l'art en la natura, o de la natu ra en l' art) qu e han anat molt més en llà del que pot fer cre ure el simple enunciat o la descripció dels ac tes.

TES, Moment de la desena Cita. Alícia Casadesús i Sal vi Estradés , al so fossilitzat d 'una ona. Cingle de l'Abeia, 24 d 'abril de 1999

Moment de la intervenció de 1'Alicia i Bernd Block, intervals d'aigua. Balmes de les Piqu es, 27 març de

1999

20

Dotze espais del Collsacabra, tots ells amb un forta presèn cia, han est at el llo c i sovint el catalitzador de dotze treballs conj unts en tre A lícia Casadesús i un altre artista co nvidat, diferen t cada vegada ; ar tis tes pertanyent s a diverses discipline s: la música, les arts plà stiques, la dan sa, la literatura, el teatre . . . Ha estat un tip us de treba ll dific il de classificar i difícil d ' explicar si no és en una

descripció que, com en qu alsevol obra d'art, mai no podria tra nsmetre tot allò qu e era ni el que n 'han rebut els qui l 'han viscuda. Un treb all on el llen gu atge dels dos artis tes s 'ha fos amb el llenguatge propi del llo c, amb allò qu e el lloc diu, el qu e és i el qu e representa; perquè el lloc, com el pú blic, s 'ha convertit també en element essencial del procés de creació i del resultat fina l. Mes rere m es la iniciativa ha anat convocant centenars d ' assistent s, alguns vinguts de força lluny, i tots amb la certesa d'assistir a un acte irrepetible, am b tota la força de l'art, de la natura i de la persona, és a dir, amb tota la for ça i la màgia de la se ns ibi li tat, de la belle sa, de l'emoció i de la intel -lig ència. Mes rere mes Llauró ha creat adeptes, o addictes; esp ectadors qu e hi ass istie n per prim era vegada i per als quals s' ha fet gaireb é imp rescindib le assistir a les altres cites . M es rere mes Alícia Casasdesús i la gent que ha tre ballat amb ell a ha n aco ns eg uit crear un es pa i únic, un àmbit on l 'espect ad or s ' ha se ntit viu, s 'ha se ntit part íc ep d 'una ex pe riència irrepetible, d 'un moment màgic, d 'un "cop de llamp" d'aquells de què es parla qua n parlem d ' an ar un pas més enllà de les coses d 'aquest món , més enllà de tot allò que coneixem i que creiem tenir controlat; un "cop de llamp" que ens il ·lumina directam ent els racons de l sent it i la sens ibilita t i ens desperta a aqu estes exp eri èn cies m és enllà del qu e la raó i els sentits podrien preveure o espe rar. En definitiva, que ens de spert a a l 'o bra d ' art. Però les cites de Llauró i tot el que han donat als espectadors/partici pants no poden ser explicades només amb els mecanism es de què ens servim per explicar la recepció de l ' obra d ' art. Hi ha factors qu e les fa n ben diferen ts. Podrien se r enumerats i ag rupats de mo ltes m an eres; aquí ho farem en tres: el lloc , la singularitat de l'acte i la naturalesa de les accions . Per un cantó, el lloc, el pa isa tge , la natura; no només un marc o un escena ri, sinó pali fonamental de l' acció, ja qu e és a partir ci ' ell qu e apa reixe n o es ge sten les accions, i for a d ' ell res no tindr ia cap sentit. U ns espais que pe r ells sols ja posseeixen un a important càrrega sensitiva i emocional, qu e no poden de i-

.

-C IN G L E S · DE COLL.S ACABRA

Ulls de crístall/cor de p edra, A/ícía i A/ex Nogu é. Le s Roques En cantades, 27 de febrer de 1999 .

xar indiferent qui s' hi troba, i en el qual I'artista, els artistes, han sabut intervenir-hi servint-lo més que no pas servint-se'n, en una conjunció harmònica de la voluntat i la realització de l'artista i la personalitat i la naturalesa del lloc. Uns espais que algú ha dit que semblaven fets expressament per a les intervencions, com si des dels segles dels segles espe res sin aquells mom ents (a lguns ben breus) en què haurien trobat el punt més alt de la seva forma i la seva raó. Paisatges que per uns instants s'han vist plens de sentit i de força per unes mans sensibles que els han tocat de gràcia. [I aquí podríem repro duir aquells versos de M. Àngel Riera : Com qui, en contemplar-lo, troba perfe cte un paisatge / just que hi fa lta un falcó i va i l 'hi p osa ... on el poeta parla de perfer el paisatge amb una intervenció humana que no és sinó un element més del mateix paisatge.] Paisatges que de manera tan efimera s'han vist en una alta comunió amb l' esperit i la bellesa i que han estat, potser, els destinataris reals de cada una de les accions (de manera que els espact adors passarien a ser part de l' acció adreçada al paisatge). Per altra banda, la singularitat de l'acte, el fet que tinguin lloc en un espai i en un moment concrets; actes efimers, sense cap voluntat de permanència ni de perdurabilitat; senzillament, un acte que passa , així acostat

a la vida. 1 un acte del qual els espect adors en són part important (encara que sigui com a simples espectadors passius). Això el converteix pràcticament en un ritual, i més encara si tenim en compte el desplaçament , el camí que cal realitzar per anar al lloc on es realitza, que de manera espontània els espec-

Onz ena Gita, A/ícia

i E/ena Gaste/ar. Molí-bernat, 29 de maig de 1999

21

-CINGLES DE COL.LSACABRA

Dins la pedra, la mem òria, Alícia i Pep López. Molí-nou, 17 de desembre de 1998

22

tadors han pres des del primer dia com a pali integrant de l' acció, com un viatge iniciàtic, prepa rat ori; una peregrinac ió, un romiatge artístic. Llauró ha pres aquesta forma, i això ho han fet els espectadors perquè han entès (i potser de manera inconscient) l' arrel veritable del que se' ls proposava: no "a nar a 'veure ' un a cosa" sinó "anar a ' ser' - o a ' fer part de'- una cosa ". I en tercer lloc, la naturalesa de les accions . Una de les raons que ha fet que el projecte d ' Alí ci a Casades ús hagi arriba t als excel-lents resultats obtinguts, ha estat segurament el fet de plantejar- se el treball com a col ·labo raci ó abs oluta entre ella i l'artista conv idat (i tam bé, cal dir, el paisatge), de manera que en moltes ocasions s' han fet indestriables, i en aquelles en què es podia diferenciar entre els treball s dels dos artistes, cada un duia al cor les marques de l'altre i tots portaven el paisatge en la seva arrel més remota. El diàleg - ja sigui el diàleg real, de l' obr a, de l'execució o conceptual- és un dels elements clau de Llauró; el diàleg que trasvassa concept es, que enri queix mútuament , que interacciona els dialogants. Un diàleg no forçat ni programàtic , sinó pres com a natural, com a l'única manera concebuda de treballar. En aquest sentit, la gene rositat d 'Alí cia Casadesús, que ha volgut convertirse en una peça més de l'engra natge que ella

sola ha pensat i ha realitzat, ha estat una de les claus de l'èxit i la màgia de Llauró. Davant de la proposta, els artistes convidats han canviat la seva manera habitual de treballar, i l'ha canviat ella cada vegada. I per a tots aquest repte ha estat una font de descobertes i de noves experiències que han passat a enriquir el seu bagatge creatiu . Han canviat llenguatges, codis , formes , idees; s'han obert portes i camins ; s'han realitzat somnis i experiments. Llauró haurà estat per a tots Ci en sobremanera per Alícia Casadesús) un punt singular en la seva trajectòria, i que sabran quan i de quina manera aprofitar. Llauró, doncs, no acaba ara , quan s' ha aca bat el cicle de l ' any. No acaba amb les dotze cites . Qued arà per sempre més marcat en els paisatges , en la seva memòria, encara que ningú pugui trob ar-n'hi cap traça mate rial. Quedarà per sempre marcat en els espectadors com una experiència impossible de narrar ad ' agafar amb les ma ns, com totes les experiències intenses i profundes de la raó i dels sentits . I qued arà per sempre imprès en els artistes que l'han fet possible i en la seva obra a partir d ' ara. I tot això, aquest "real absolut" dels llocs , dels espectadors i dels artistes, ha estat realitzat amb una discreció i amb una senzillesa que ho fa tot encara més ric, més bell i més veritable. La discreció i la senzillesa de qui en té prou a fer-ho com li dicta la se va egigènci a, lluny de falses pompes i afalacs gratuïts. En aquest sentit, una vega da més, Alícia Casadesús ha après del paisatge el seu fer: oferir-se a qui el vulgui rebre amb tots els sentits i acabar-lo amb un mirar sensible i actiu . LLAURÓ, 12 CITES, ha entrat i s'ha insta l·lat de manera irreversible en el cor dels pai satge s, en el cor dels artistes, en el cor dels espectador s. Llauró, 12 cites haurà estat i serà ja per sempre- un a peça més en la seva història, i en la construcció de tot el que a partir d ' ara arribi. Víctor Sunyol

·CINGLES DE COL.L.5ACABRA

LA CREU DE SANT JORDI DE LA GENERALITAT CONCEDIDA A RAIMON PANIKKAR La seva mirada clara i penetrant es passeja diàriament per la natura del Collsacabra. El seu desig de pau s' agermana amb les forces anccstrals d'aquestes rodalies. Ell és, per voluntat pròpia, veí de Tavertet. Fa molts anys que Raimon Panikkar està entre nosaltres i potser hi ha algú que no sc n'ha adonat. Els del poble sí, és clar, perquè la seva presència es prodiga amb una personalitat singular, i també polaritza un reguitzell d'estudiosos, intel-lectuals i gent inquieta quc s'acosten a ell per copsar la interculturalitat que, a redós de Vivarium, agermana pensaments, creences i cultures. Prestigiat per universitats i cercles culturals d'arreu, se li reconeix una vàlua de Ics més importants del pensament mundial. A casa nostra és ben conegut pels erudits i especialistes , però també el ciutadà corrent li descobreix una personalitat notable de la mà de llibres, conferències, xerrades per la ràdio o sort ídes esporàdiques per televisió. La Generalitat de Catalunya l'ha distingit, enguany, amb la Creu de Sant Jordi per la seva extensíssima obra i les característiques d'un ecumenisme respectuós amb totes les tradicions culturals .

Raimon Panikkar. Foto : Jordi Gumí

Al doctor Panikkar, professor de diverses universitats, pensador insigne, filòsof, teòleg, ara Creu de Sant Jordi , hem d'agrair-li el seu mestratge tot compartint l'alegria de poder dir-li : PER MOLTS ANYS , Raimon. Jordi Gumí

23

-CINGLES DE COLLSACASRA

Crònica DEL COLL8ACABRA VILAN OVA DE SAU Les obres de conso lidació del camp anar de Sau ja estan en mar xa: massi ssar l'interior del campanar. rejuntar les pedres de les parets exteriors i recon struir de les voltes. L'antic camí que uneix la R ib a amb Sant Joan de Fàbregue s ha estat pavimentat amb gravaciment, cosa que asseg ura la seva conservació per fo rça temps.

El campanar de Sau, treballs de consolidació. Foto : Fèlix Gonz étez

Els socis i els familiars del F. C. Cantonigro s, el dia de la in uguració de la tribu na i bar de l camp de futbol Foto: Edua rd Codina

24

L'ESQUIROL Un any mé s la tradicional pedalada del Collsacabra en la seva VIII edició va co nso lidant-se co m un a prova cl àssica - de bicicleta de munta nya. Enguan y, el nombre de partici pant s va superar el de l'any passat. EL Ce ntr e Excursio nista Esquirol ha organit zat una sèrie de sis excursions sota el títol "Coneguem el Collsacabra", que tenen com a motiu acostar les belleses de les nostres contrades a tothom que ho desitg i. Gent del Centr e, de forma desinteressada, fan d 'acompanyant. Hi ha hagut una particip ació d 'u nes 140 persones procedents de diverses comarques.

CANTONIGRÒS Representació dels pastorets pels nens de l' Espl ai Collsacabra representat enguany a Can Colom. La coral Lorelai de l'Esquirol va fer una actuació a l'església parroquial. El mes de Març, el President de la Generalit at va lliurar una madalla als col -laborad ors del Festival Internacional de Mús ica que fan de responsables en aquells pobles que acullen particip ants al Festival. L' acte va tenir lloc al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. La tarda del dia de Pasqua, el sextet de violoncels de l'Escola de Música de Manlleu va oferir un concert de música clàssica als locals de l'Associació de Veïns . La darr era activ itat del poble ha estat la inauguració de la tribun a i bar del camp de futbol. Ha estat construït per una colla de volunt aris que treballava els dissabtes . Després de jugar uns partits , el rector, mossèn Josep Cruells, va beneir les instal·lacions . Acte seguit hi va haver un dinar i l 'asse mbl ea del Club de F utbol de Cantonigrò s. Dur ant la diada de Sant Joan i el diumenge següent es van jugar alguns partits del tornei g del Colls acabra de futbo l base. RUPIT PRUIT. La pista de Rupit a Sant Joan de Fàbregues ha estat arranjada i solament man ca posar l' asfalt final. Segon s previsions, estarà acabat a finals de juliol. TAVERTET La teul ad a de la casa de l' Aven c j a està acabada. Això ens assegura la seva conservac ió el que vol dir que un edifici tan embl emàtic dei Collsacabra està j a en cam í de la seva total restauració .

CINGLES DI!: COLLSACABRA

EL CONTE DEL GAIG I LA MARIETA Aquest conte me l'explicava la meva mare a la meva infantesa. Vet aquí que quan la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús fugien cap a Egipte, avisats per un àngel que la vida del seu fillet perilla va, ja que el rei Herod es havia manat als seus homes que el busquessin per matarlo i que per assegurar-se'n, que matessin tots els nens de menys de dos anys, estant ja lluny de la ciutat, reberen l'avís per mitjà d 'uns altres vianants, que els perseguidors s' estaven apropant. No veient on es podien amagar, s'adonaren d 'un pagès , no molt lluny, que acabava de sembrar un camp de blat i li preguntaren si sabria un lloc on amagar-se ja que els soldats del rei Herodes els perseguien per matar el fillet que portaven, perqu è segons tres profecies, aquell nen havia de ser el rei dels jueus i el destronaria a ell, i que per això marxaven a buscar refugi a Egipte . El bon pagès girà la vista cap al camp i, oh meravella! , el camp que acabava de sembrar, miraculosament ja estava segat i agarberat; o sigui amb les garb es ja fetes . El pagès , tot seguit, va retira r unes quantes garbes d'una garbera i els va dir: "fiqueu -vos aquí dins la garbera, tornaré a posar les garbes i quedareu ben amagats sense cap perill". Així ho

van fer. El que no sabem que en varen fer de la ruca .. . , segurament la deuria recollir el pagès. El cas és que tot seguit aparegueren els perseguidors de part del rei, i pregunt aren al pagès si havien vist passar un matrimoni amb un nen de bolquers muntats dalt d'una somera, i el bon home els va dir: "sí, és veritat que van passar quan jo sembrava aquest camp i em van preguntar si anaven bé per anar a Egipte" . En dir-los això es van dir entre ells: "ja ens en podem entornar, perquè d'això ja deu fer set o vuit mesos ; impossible encontrarlos". Mes un dimoni de gaig que estava posat dalt d'un roure cridava amb força : "dintre la garbereta la Marieta, dintre la garbereta". Sort que no li van fer cas; mes la Mari eta, que ho va sentir, li va dir: "gaig , gaig que estàs sec i mai més estarà s gras" . No cal dir que la maledicció va fer efecte, ja que si anant de cacera se'n mata algun, sempre són secs. El més afortunat va ser aquell bon pagès, que només de sembrar el blat, sense més feina ja el va poder batre i portar -lo al molí. Jordi Sanglas

ELA B O R A C i Ó D'EM B O TIT S ART E S A N S

Josep Comajoan

Maj or, 56

Tel. 93 856 85 45

Manyà,3

Plaça Bisbe Font , 2

08511 LESQUIROL - STA. M. CORCÓ

Tel. 93 852 20 ..

Tel. 93 852 20 78

08569 RUPIT I PRUIT

RUPIT

25

CINGLES DE COLLSACABRA

RECORDANT ELS AMICS FR ANCESC D 'A. PUJ OL, collaborador de la nostra revis ta des de feia anys, ens ha deixat. El seu treball d ' escriptor i de dibuixant anav a d' acord amb el seu caràcter jovi al, am b una ironia i humor , dir ia , surrealista , que no desentonava amb la serieta t dels seus treb alls com a publi cista i escripto r. Una desc ripci ó més exac ta de l seu tarannà la trobareu en el seu llibre " Acudits An ècdotes i estirabots" que public à de forma particular per als seus am ics. Un a mostra d' alguns trets del seu caràcter la trobarem a l' extracta d 'uns fragment s del seu llibre. Comença en la pàgina 4 : "Primera edici ó: A les acaballe s de l'any 1994 . A les acab alle s de l'autor." " Reservats tots els drets . Es perm et la reprodu cció total o parcial d ' aquest llibre, com tamb é, si cal, el recull en un sis tema informàtic, o la tra ns miss ió en qua lsevol mitjà, ja sigu i electrònic, mec ànic, amb mímica o de parau la. En tots els cassos l'autor en rest arà agraït." El seu fi sentit de l'humor el porta a improvisar anècdotes com les que descriu en el seu llibre i de les quals reproduim la següent (pàgina 22) . "Em trobo enca ra a Granada. Tot pa ssant per la Pl aza Nueva, veig un autoca r que acaba d ' arr ibar. A la matrícula hi havia la " L". Co m sigui que no podi a tractar- se d'un vehicle de pràctiques (que també duen una "L") vaig ded uir que era un autoca r proce dent de la pro vínc ia de Lleida. En aqu ell s moment s baixaven pausad ament del cotxe un a colla de brots de tardor. Parl aven entre ells amb el típic accent de la Terra Ferma. - ¿Podrian indicarme quien es el j efe de la expedición? - vaig preguntar. Tot afabl e un del grup de ve tera ns , va cridar: Quim ! A quí hi ha un se nyo r qu e et demana. En Quim , que p arl ava am b el xofer, s'atansà onja s' havien ajuntat els expedicionaris del Segrià. 26

Oigan - vaig dir-los-hi tot esforçantme en un accent andalús - Si les hace f alta un guia para visitar La Alambra, )'0 puedo ha blar en ga ll ega , en bascuence, en castellano ... No podi a fall ar. Va sortir el de to rn tot preguntant: - ¿ Y en catalan? - També. Tamb é us puc parl ar perfectament en cata là." Dos acudits que inclou en el seu llibre ens mostrén el seu humor surrealista: * "La cosa fou molt ràpida. Pobr et. Va tenir un atac de cor i quan va torna r en si, ja era mort. * Sap tocar el pia no ? -No ho sé . No ho he provat mai." Amic Francesc d'A. , la redacció de Els Cing les de Co llas acabra et recordarem sempre.

LLUÍS BADIA I TORRA , col ·laborador habitual de la no stra revista , morí el passat IOd e desembre a Navàs, on resi dia i des d 'on ens enviava les seves refl exio ns sobre el s prob lemes hum ans. La red acció de Els Cingles publi ca, com homenatge a l'amic i collaborador, un a poesia extret a del seu llibre de poesi es " L' inú til clam", publicat l' any 1973: EM MORIRÉ A MIG CAMÍ DEL SOMNI Em moriré a mig camí del somni i deixaré un munt de papers en blanc: no haurà aclarit el pensament el com ni res del perquè de l'esperit i el fang. No hauré pogut desentranyar les vies del créixer en pau ni del morir tranquil. Tants de neguits de cap a cap dels dies per no saber com ser feliç i hum il! Jo no sé pas si és el destí del viure aquest passar per entre el plor i el riure delint-me d' obres com del fruit madur, per arribar, quan menys ho esperi, al terme d' aquest treball que sols serveix per fer-me un llençol nou de cotó bast i cru. Lluís Badia i Torras

-CINGLES DE COL.L.SACABRA

CARD MARIÀ Sinonímia:

Família: Descripció:

Localització: Propietats: Recol-lecció:

(5i1ybum marianum)

card gallofer, card lleter, card clapat , card calapatós, cord burral, escardot gros , escardot de Nostra Senyora , cardassa i carxofa de burro .

compostes. card robust amb fulles inferiors de 25 a 50 cm , de color verd lluent amb taques blanques a l'an vers. Els capítols florals fan de 2'5 a 4 cm. cardassars, conreus , vores de camins (fora de zones habitades). tònic hepàtic i depuratiu. Les granes tenen propietats hipertensores. de juny a agost. A causa gran consum, actualment ja es cultiva.

BLAUET (Centaurea cyanus) Sinonímia:

Família: Descripció:

Localització:

cap-blau , angelets, angelina , flor de blat, clavell de Sant Jaume , estel, llums i peu de colom. compostes. herba gràcil , gairebé glabra , amb fulles inferiors peciolades. La flor, d'un blau intens, fa de 2 a 3 cm de diàmetre. camps de cereals (la Coromina i voltans de Vilanova de Sau).

í ·

Propietats: Recol-leccl ó:

oftàlmiques (la flor i la càpsula ). abril , maig , juny i juliol.

27