Revista Els Cingles - N39 Juliol De 1998

E

DE COLLSACABRA PUBLlCACIO SEMESTRAL

TAVERTET

ANY XIX

N° 39 JULIOL DE 1998

·CINGLES DE COLL5ACABRA

Any XIX, Núm . 39. Juliol 1998 Redacció i administració: PI. de la Diputació, 1.08511 - TAVERTET tel: 93.856 .50.80 tel. i fax: 93.856 .52.24 E-mail : cingles@tising .es

EL MUSEU DE TAVERTET

Director: Xav ier Viladomat i Gil Consell de redacció: Joan Reixach i Curtó , Ernest Gut iérrez i Pagès , Joan Soldev illa i Calvo i Jordi Sang las i Puigferrer. Corresponsal a Rupit: Mique l Banús i Blanch. Anton i Trujo ls i Rossell Corrector Iingüistic: Anna Borbonet i Macià Traduccions: Jordi Gumí

Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria)

Disseny: Albert Majoral. Maquetació i impressió: Impremta Planàs Sant Hipòlit de Voltregà

Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 2/4 de 2.

Dipòsit legal: B-8.390 -79 . Preu d'aquest exemplar: 350 ptes . (IVA inclòs ). Preu de la subscripció anual: 700 ptes, dos exemplars (inclou les despeses d'enviament i IVA). Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista .

També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 93 856 51 66

s

u

M

A

La redacció de la revista no es fa responsab le del contingut dels treballs que hi aparei xen signats, ja que expressen l'opinió dels seus autors. La revista «Els Cingles», editada per l'associació «Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica sense cap finalitat de lucre .

R

Editorial Noms populars de núvols, boires i vents a Tavertet

3

Albert Manent

4

Puigs i turons de Tavertet. 11 Turó del Castell

6

Jordi Sanglas El retaule de l'església parroquial de Sant Miquel de Rupit

Antoni Trujo/s

7

Ramaderia sostenible a Rupit i Pruit

Sebastià Juanola

8

Ocells fugissers

Jordi Sang/as

9

Les peces de terra de la masia de les Baumes

Jordi Sang/as

10

La Mare de Déu del Cor de Tavertet

Antoni Noguera

14

El teixó

Joan Masllopart

16

Meteorologia

Miquel Bat/le

17

Records de Tavertet de fa més de 50 anys

Dolors de Can Bofia No hi havia rentadores Xavier Coll

18 19

La riera de Rupit

Joan Font Crònica del Collsacabra Racó del poeta

2

22 23 26

Fotografia de la portada: Festa Major a Tavertet l'estiu de 1991 Foto: A. Borbonet

NORMES DE PUBLICACiÓ DE «ELS CINGLES». Els autors que vulguin publicar els seus treba lls en aquesta revista, han de ten ir present el següent: • Els articles cal que siguin escrits correctament en català i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4 , dei xant uns marges latera ls de 2 cm.També s'accepten escrits en disquets d'ordinador PC compatibles. • Els peus de les il-lustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part , precedits per un número que es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent. LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»: Tavertet: Queviures Can Miquel Restaurant Can Miquel. Fonda Can Baró. Cantonigròs: L'Estanc . Esquirol: Llibreria El Detall. Rupit: L'Estanc . Ca l'Ample. Manlleu: Llibreria Mas Riera. Llibreria papereria El Guixarot Vic: Llibreria La Tralla. Folgueroles: Quiosc Folgueroles. Sant Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis . Barcelona: Llibreria Quera. Torelló: Llibreria Xicol , Amer: Llibreria Ca l'Olmo Santuari Mare de Déu de la Salut Restaurant la Devesa: Ctra . Vic-Olot, Km 35

·CINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL Una editori al és sovint una presa de posició sobre un tema des d'una publicació que representa una contrada i un col· lectiu. Des de la ciutat i des de qualsevol racó d'una comarca. I ara, i aquí, des de Tavertet, ens volem fer ressò d'una preocupació que ocupa diaris, publicacions, debats i mitjans de comunicació. I aquesta preocupació és la nostra llengua. Ens sentim en certa manera angoixats per un problema que no s'acaba mai de resoldre, una situació que sembla sempre transitòria i mai solucionada . Diversos factors incideixen en aquesta realitat i frenen l'ús espontani i normalitzat de la llengua catalana: la prevenció agressi va contra el català , d'origen políti c, orquestrada per un col·lectiu de dins i de fora que no vol entendre que una llengua és patrimoni indiscutible d'un a comunitat, i d'altra banda, l'estira i arronsa, la por, la falta d'energia del govern català que rebaixa constantment les exigències lingüístiques i elabora una llei que d'entrada es preveu ja insuficient. Però hi ha un altre factor, més preocupant, que afavoreix i consent les actituds esmentades: la creixent indiferència i la falta de consciència de molts catalanoparlants envers la seva pròpia llengua, amb un abandó constant del seu ús, moltes vegades excusat per una mal entesa "convivència ". És trist adonar-se com, sobretot entre un ampli sector del jo vent, es canvia de llengua amb una frivolitat sorprenent, i que en general interessa molt poc aprofundir en la pròpia identitat. És l'absència del que un savi lingüista va definir com a " lleialtat lingüística". Tots en som responsables d'aquesta situació , que no valora una llengua el primer text de la qual és del segle XII, amb un bagatge literari brillant , estesa per un ampli territori amb unes variants dialectals ben poc diferenciad es comparant-la amb d'altres llengües romàniques, i que ha subsistit fins avui malgrat tots els impediments. Però ara està especialment amenaçada d'e xtinció , perquè l'ús social d'una llengua n'indica la seva vitalitat; pot tenir presència escrita, però si s'abandona el registre oral, si no es parla, és condemnada a morir. És cert que en algunes comarques la llengua té més vitalitat i el seu ús normal és avui una esperança i fins i tot un exemple; potser des d'aquí estant no sembla que el futur sigui tan fosc, però no oblidem el pes i la influència que tenen les ciutats i els mitjans de comunicació sobre els hàbits lingüístics, a llarg termini . Si, com un miracle , jo ves i adults convençuts ens alcéssim com un sol home i decidíssim donar a la llengua catalana el lloc que li correspon, i en féssim ús amb consciència militant, els factors esmentats i d'altres no menys greus com el tractament que se li dóna des de certs àmbits al País Valencià, perderien força davant la voluntat d'una comunitat lingüí stic a, perquè no fóra ja una reivindicació per via política , sinó que aquesta llengua que ara sobreviu malaltissa, tindria tot el suport del poble per tal d'e vitar-ne la seva possible desaparició.

Tels. 93 850 01 21

.

ENERGIA PER A 3

__

,d

-CINGLES D E CO LLS AC A B R A

NOMS POPULARS DE NÚVOLS, BOIRES I VENTS A TAVERTET Aquest camp de la meteorologia popul ar ha estat poc explorat. El mateix Joan Amades en les seves obres no dón a més enll à d'un centenar de noms de nú vols i boi res d'origen popular de tot Cat alunya. Antoni Griera va recollir, el 1914, prop de quatrecents noms de vents en una enqu esta rebuda de totes les contrades de parl a catalana. Des de fa anys m 'he dedicat a recollir, doncs, aquest petit tresor de cultura popul ar. I ara ofereixo en forma de diccionari, tot s e ls noms que va ig arreplegar desp rés d 'una memorable conversa amb Jo an Ballana i Coma, Magdalena Jufré i Orra, Rom à Ro-

Broma baixa tapa nt el Noguer i Baià Foto: Kim Castells

quer i Santsalvador i Jordi Sang la s Puigferrer, al poble de Tavertet.

Núvols Bassetes. El refran y diu : "C el de bassetes, terra de pastetes" , o sia que no plourà gaire , Cap de Núvo l. És un nú vol solt que de vegades descarrega una pluja molt localitzada.

Castel/s. Nú vols verticals i estarrufats, que es formen sob retot a la primavera i a l'estiu i solen dur trons o pedregada. Enclusa. Nú vol que té la forma de l' eina del ferrer . Pot ser tempestuós. Llegany. Núvol que acostuma a tapar el sol. Lleganyada és un conjunt de lleganys. Núvols Llisos. Anuncien de vegad es neu o bé un canvi de temps . la Professó d 'Arbúcies. Surt a la banda del Montseny i va avançant en proc essó, diuen , fins cap a l'indret de Seva. És senyal gairebé segur de pluja. Serral/ada Vermella. Núvols que formen com una caren a roja i assenyalen canv i de temps. Sol Rogent. L' adagi fa "Cel rogent, pluja o vent". Però en realitat és el cel que és rogent per influència del sol, per tant són núvols rogents. Travesser Negre. És un nú vol allargat que, combinat amb castells, indica pluja. Boires Boirina.Una broma com un fum, que surt més a l'estiu que a l'hivern . Broma a Abracons. L'adagi fa: "Broma aAbracons, pluja a trompons". Es referei x al coll de Bracons, a nord de la serra de llancers . Aquest topònim també és un cognom català. Brom a Baixa. No dei xa veur e gairebé res, llevat que sigui a mig aire de la munt anya. Broma Esp essa. És molt compacta i treu molta visibilitat. Broma Gebradora. A l' hivern deixa els arbres i plantes com si fossin nevats .

flJ

LA DEVESA

--illlll

EWI RESTAl.R6NT-f'ISCII'o.ES- RlJTESA CA.VALL Tel. 93 884 70 23 - Tel./fax 93 884 70 15 08519 VILANOVA DE SA U

4

Restauran t Habita cions Residència per a col. lectius

. Ctra. de Vic a Olot, Km. 35 08569 Rupit Pruit Te/s. 93 852 20 / 2 - 93 852 20 84

r

-CINGLES D E C OLL5ACAB RA

Broma Lluçanesa. Ve del Lluçanès i segurament durà gebrada. Broma del Molí-bernat. És quasi segur que portarà aigua. Brom a Pix anera. Mulla imperceptiblement i és pròpia de l' hivern. Broma del Raig. Es refereix al nom del camí del Raig . Portarà aigua. Calçada. Surt a ponent, és com una faixa de nú vols i indica un pr oper can vi de temps. Calitja. És com un fum que , sobretot a l' estiu, enterboleix la visió de les coses i és fruit de l' evaporació. Fumada. Es diu "lluna fumada" quan té un halo al voltant i fa rotllo. la Pubilla. És una bro ma molt espessa que tapa la Plana de Vic, on la conei xen per la Pubi lla de la Plana. A Tavertet pot fer sol i haver-hi al fons de la plana un mar de broma o boira. Rotllo. Es diu "la lluna fa rotllo", o sigui que té una corona boirosa al voltant, cosa que vol dir un canvi de temps. Vents Arbonès. Ve de Narbona, és fred i procedeix del nord-est. L'adagi fa: "L'arbonès no p lou ni s 'aclarei x, però si s'hi posa, s'hi cone ix". Llevant. Ve del mar i és el vent típic de les pluge s fortes. Marin ada. És vent refres cant , que sovint arriba a la tarda. Migjorn. Vent del sud-oest o del sud, força desco negut a la Catalunya central.

Boires des de Tavertet i el Montseny al fons Foto: A. Borbonet

Ponent. Ve de l'oest, acostuma a ésser calent i a assecar-ho tot. Rufada. Barreja de vent i neu, que pot alçar una pols eguera que semb la un núvol. Tramuntan a. Vent del nord, impetuós i molt fred . Tramuntana de Roses . Procedeix d'aquesta població de vora mar i es més suau que la tramuntana clàssica. És un nom més aviat propi dels pescadors. Reco rdem que alguns d'aquests noms no figuren a cap diccionari català i convé que es conservin per a les noves generacions. Albert Manen t

ELABORACiÓ D'EMBOTITS ARTESANS QUEVIURES - TABACS - CARNISSE RIA

J osep Comajoan

I Majo r, 56

Manyà, 3

Plaça Bisbe Font, 2

Te l. 93 856 85 45

Tel. 93 852 20 86

Tel. 93 852 20 78

08511 LESQUIROL· STA. M. CORCÓ

08569 RUPI T I PRUIT

08569 RUPIT I PRUIT

5

-CINGLES DE CO L.L.5AC ABRA

PUIGS i TURONS DE TAVERTET 11 -Turó del Cast ell

Al terme de Taverte t hi ha força més d'una vintena de puigs o turons; dels més significatius en farem una descripció més o menys romàntica, que ja vàrem començar en el darrer número amb l'enigmàtic puig de la Força. Continuarem amb el puig o turó del Castell, un dels que tenim més a la vora. Segons els geòlegs és un tur ó dels que se' n diuen testimoni, que ens parla d'una colla de milions d' anys enrere, de quan el pla del Caste ll

Turó i casa del Castell Foto : Ernerst Gutierrez

6

era una mun tanya que l'erosió provocada pels vents i les pluges ha deixat en l'e stat que contemplem, mentre l' erosió continua menjant-se la panxa dels terrers- margues que ensenya per llevant i per ponent, mentre els seus materials es decanten cap a la vall de Sau. Per la cara nord i de ponent, ha estat més murri ja que ha deixat que les poques terr es que li queda ven es poblessin d' arbres i matolls que el protegeixen, ja que l' erosió és més suau. Per altra banda, també ens parla d'un temps encara més llunyà, de quan les aigües del mar el cobrien; ben bé ens ho demostren els fòssil s d 'animals marítims que s'hi troben . Però pugem el seu damunt des d' on gaudirem d'unes incomparables vistes: les ondulades Guilleries, la meravellosa silueta del Montseny, la vall de Sau coberta per les aigües del pantà, les cingleres de Vilanova de Sau i per la banda de ponent els altiplans de

Savassona i la Plana de Vic al fons. Per la banda nord, el sot de Baià als peus amb tota la cinglera i el morro de l' Abeia que l'e nvolten, pel damunt les masies del Nog uer, les Baumes i la Perereda i els puigs dels mateixos noms i els cingles de la Corbera, i si allarguem la vista veurem els cims del pla d'Aiats, Cabrera i Puigsacalm; més enllà les mu nt anyes de s del Pedraforca fin s a l Puigmal i els seus entorns. També hi podem trobar unes ruïnes que per a la gent que no en saben la història són enigmàtiques, però no tant per als que la coneixen. Es tracta de les restes d'una ermita on mai no hi ha hagut cap sant ni ha estat oberta al culte. Ve ser a principis de segle en què hi havia una masovera al Caste ll que es va encaterinar qu e e l rec tor del poble , mossèn Eduard , hi havia de fer construir una capella que coronés el turó, segurament per anar-hi a practicar les seves oracions i pregàries; el senyor rector es resistia, però aquell a bona dona no parava d'insistir fins que va aconseguir els seus desigs, encara que desgraciadament no els va poder veure acomplerts; no va trigar a començar a perdre el cap, un dia va fugir de casa i per més que la buscaven no la trobaven, fins que un dia un gos d'una casa de vora Rupit en va dur un tros cap a casa i així van poder trobar les seves restes al toni.bant del portell de Rajols per la banda de Sant Joan de Fàbregues. Com era en ple hivern, van jud icar que havia mort de fred. Per altra banda no va trigar gaire a canviarse el rector i ningú es va preocupar més de la capella del Cast ell. Recordo que des de les Baume s, on vaig néixer, la veiem ben xiroia dalt del turó. Encara en recordo una curiosa anècdota oco rreguda entre el meu pare i un pobre captaire; el pobre , que era sord, va preguntar al meu pare: -Allò que s' albira dalt d'aquell turó del Castell , és una torre de tropa o bé el pou de la casa? El meu pare Ii feu: -És una capella. Llavors el pobre preguntà: -Doncs quin sant hi ha?

·C IN G L E S DE C O L LSAC A B R A

EL RETAULE DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE RUPIT No deixa d' ésser una curiositat que l'e sglésia parroquial de Sant Miquel de Rupit estigui presidida per un valuós retaule d' estil barr oc, dedicat a Sant Este ve, patró d'Olot. El retaule va ésser construït pels germans Costa, acabat l'any 1633, segons data inscrita en el mateix, i fou instal·lat a la primitiva església de Sant Esteve d'O lot. Està format per 4 plafons amb notabl es relleus que representen escenes de la vida i martiri del sant. A l' any 1763 s'engrandí el temple parroquial d' Olot i s'hi muntà un nou retaule més apropiat a les noves dimensions, i quedà arraconat l'anterior, que a l' any 1828 fou venut per 450 lliures a la parròquia de Rupit, on quedà install at el juny de 1830. Així s ' explica perquè el retaul e princip al està dedicat a Sant Esteve, tot i que el patró de Rupit és Sant Miquel Arcàngel. Durant els fets de 1936 desaparegueren uns altars barrocs situats al costat del retaule princip al. Per evitar la total desfeta, atesa la seva importància artística, la Generalitat féu desmuntat i guardar a Manlleu el que en quedava. Acabada la guerra, retornà a la parròquia de Rupit, on es va fer la reconstrucció en dues etapes: la prim era el 1940 i la segona el 1944. Posteriormen t, a l'any 1989, essent rector de Rupit mossèn Ramon Espina, es van dur a terme treballs de restauració per compensar els efectes propis del pas del temps. Antoni Trujols i Rosell

Bi bliografia: RUPIT de Miquel Banús RESSÒ DEL COL LSA CA BRA, art icle de Mn. Manel López.

El retau le de l'església de Rupit. Foto: Antoni Trujols

( 11 . Turó del Cast ell - co ntin uació)

-La Mare de Déu de les empentes- li contestà el meu pare. Llavors el pobre sord digué: -La mare de Déu de la Divina Providèn cia, ja que abans estava en un ped ronet al carrer de Baix de Tavertet, així ara l'han duta al Castell? Recordo que per allà els anys cinquanta encara estava amb la teulada sencera, però

amb la porta oberta o sense porta i les parets de dintre amb diferents escrits i guixades de cap a cap; ara alguns desaprensius a poc a poc han fet que sols en quedin unes ruïnes. Jordi Sanglas

7

·CINGLES DE COLLSACABRA

RAMADERIA SOSTENIBLE A RUPIT I PRUIT Durant quasi els trenta primers anys d'aquest segle , la casa rural apareixia com una explotació mixta, no especialitzada, amb tot un nombre d'animals domèstics i collites agrícoles . En arribar la re volució industrial, als anys 40, existí una major demanda de productes proteics en detriment d'altres més energètics i per lògica , més barats , a causa de l'increment de la renda per càpita; d 'aquesta forma s 'intensificà també, al Collsacabra, la transformació de les explotacions en ramade res, pràcti cament al 100%, per la major demanda de carn, llet, ous, etc.. Fins aquí era una cosa natural , per la transformació d'una cultura agrícola-ramadera, que per diferents aspectes socials, culturals i econòmics, s'ha anat convertint en el que es pretén que sigui una ramaderia sostenible, respectuosa amb el medi ambient i amb la realitat socioeconòmica i cultural de la nostra terra.

Vaques frisones al Collsacabra Foto : Sebastià Juanola

8

Una de les definicions més correctes i esteses del què és la ramaderia sostenible, és aquella que la considera "ecològicament encertada, econòmicament viable i socialment justa i humana"; perquè això sigui aplicable podríem desenvolupar-ho en diferents punts: Ir) - Incrementar la utilitat de l'agricultura i la ramaderi a mantenint una producció adequada (no excedentària) proporcionant qualitat de vida als productors i obtenint productes de qualitat i variats.

2n) - Incrementar la productivitat mantenint les condicions dels sòls i la diversitat de collites i fomentant el reciclatge de nutrients mitjançant la integració agropecuària. 3r) - Mantenir un entorn favorable a persones i animals, protegint les aigües de la contaminació, reduint l'ús de fertilitzants químics i pesticides. 4art) - Creació d'una infraestructura específica, fomentar la tinença del sòl rural, protegir els interessos econòmics dels qui hi viuen i treballen la ramaderia i l'agricultura, i crear canals de comercialització dels productes agraris. Reitero la impressió que l'explotació de bestiar intensiva, té assegurada la continuïtat, per la mera raó econòmica, però si no es vigila pot tenir impactes negatius en el medi ambient. Aquí rau la gran preocupació de la Unió Europea quant a la protecció de les aigües, per la contaminació produïda pels nitrats utilitzats per l'agricultura, provinents de la gran massificació d'explotacions ramaderes. Per als qui no acceptin les explotacions intensives, no els queda altra sortida (vegetarians a part) que la posada en marxa d'uns models alternatius de producció animal que encaixin amb la filosofia de la sostenibilitat, amb l'alternança biològica, ecològica i natural, i amb reducció de costos, cosa per altra banda , força difícil d'aconseguir. La transformació al llarg dels anys produeix, com a efecte directe, un notable increment del nombre d'animals; d'això tampoc no se n'escapa la nostra petita comarca, tal com s' expresa al cens de bestiar que actualment té el municipi de Rupit i Pruit. (són dades del gener del 1997, obtingudes de l'Oficina comarcal del DARP a Osona) : ESPÈCIES EXPLOTACIONS Vaquí de carn 14 Vaquí de llet 8 Porcs 15 Ovelle s 8 Cabre s 5 2-

ANIMALS 1291 1190

2355 3333 144

·CINGLES D E COLLSACABR A

OCELLS FUGISSERS Feia molts any s qu e no havia vis t cap rellentí (reietó o pit-roig ); no sabia si era que estàven renyits o si era que havien emigrat de les nostres contrades, però jo el trobava a faltar. Sovint faig camina des pels boscos dels nostres contorns i no me n'apareix mai cap a la meva vista . Prou que alguns veïns de l' altre cant ó del poble em deien que sí que n'hi havien, que fins i tot , acudien junt amb el pardal, a bu scar les engrunes de pa que els posaven a la fines tra, cosa que per altra banda m 'estranyava mé s. Qu ina alegria! Un bon dia d'aquest hiv ern em va semblar veure' n marxar un de dins el nostre terrat, i al cap d'uns quant s dies, n'hi havia un que picava les engrunes dintre del matei x terrat i ara tot sovint ens ve a visitar. Mé s de cinquanta anys sense veure'n cap i tanta compan yia que m 'havien fet quan guardava les vaques per aquells bo sco s de les Baumes, quan tot just era un vailet; ara , a la meva maduresa, en sentia enyorança. Per altra band a, prou recordo de quan jo treballava al bosc fent d ' ajud ant de carboner, aquell joliu companyó saltant de branquilló en branquilló amb el seu piu- piu; no sé si és que ell buscava companyia o si ens l'oferia a nosaltres. No cal dir que quan fèiem l'àpat, sempre el teníem saltironant famolenc al nostre entorn esperant aprofitar les engrunes de pa que quedaven a terra; i si li tiràvem un bocí , també prou que s' atrev ia a pellicar-lo, que per altra banda se 'l mereixia, ja que els nostres progenitors ens deien que era un animaló amic de l' home i que no li féssim mal, cos a que no m 'hauria atrevit pas a fer, sinó que m ' admirava la sev a alegroia companyia, També l'alosa ha desaparegut dels nostres entorns; jo prou recordo que quan era (RAMADERIA SOSTEN IBLE A RUPIT I PRU IT)

A ningú no se li escapa la gran quantitat de residus (un +/- 10% del pes de l' animal) que això genera, i que una mala gestió dels mateixos pot produir una alteració de les característiques agronòmiques del sòl , pol'lució atmosfèrica i, sobretot, contaminació de les aigües .

tot just un vailet que de les Baumes venia a missa matinal al pob le, en passar per l' indret dels Pedreguets de dam unt del sot dels Bacs, sentí em els harmoniosos refilets d'un joliu i enigmàtic ocell que feia vo ltes pe l cel a gran altura festejant la sortida del sol. No fa pas mo lt de temps que vaig poder llegir que es tractava de l' alosa que amb els seus cants alegra la seva esti mada mentre està covant dintre de l niu entre sembrats, tot esperant amb gran anhel la seva gentil fillada. Fa més de trenta any s que algunes de les meves ocupacions m' han dut a fer el camí dels Pedreguets molt sovint , sens poder gaudir de les delí cies de les enyorades cantades de la companyona alosa. Jor di Sang las.

Pit-roig

Confiem, doncs , en el seny i el bon criteri de ls nostres ramaders i agricultors, ja que l'e stat del benestar, que també ha arribat a les nostres comarques rama deres, és cosa de defensar-lo entre tots plegats . Sebastià Juanola i Colom 9

·CINGLES DE COLL5ACABRA

LES PECES DE TERRA DE LA MASIA DE LES BAUMES A voltes, les nits d'insomni m'entretinc a recordar la meva infantesa i joventut, amb les meves vivències i circumstàncies ocorregudes allà a la casa de les Baumes, que em dóna bo de recordar. Recordo de la meva infantesa els moments feliços que passava rebolcant-me per aquells planells de darrera la casa mentre la meva germana em collia floretes de Tarrés, margaridetes, clavells de pastor i altres floretes oloroses que em delectaven deliciosament amb els seus colors i olors que embadalien al meu tendre esperit , el mateix que quan em gronxaven amb la corda penjada de les branques de la noguera, cosa que solia fer el meu germà algun dia de festa al matí. Quan ja era una mica més gran, recordo les delícies de rossolar pels marges de la feixa dels Oms, a voltes, fins i tot, cap per avall; també els dies d'hivern que fèiem foc per escalfar-nos al repeu del marge amb el vailet que teníem per guardar les vaques. Vaig recordant també les facècies de quan vaig ésser més gran i guardava les vaques per aquells boscos mentre m'entretenia a pujar per les roques que abunden per tot el bosc; sempre provava de fer el més difícil. Per això encara recordo el nom de bona part

Els conreus de les Baum es amb el primer terme de les granges, des del puig de les Baumes Foto: Emest Gutiérrez

10

d'aquestes roques; algun dia en farem memòria. Avui voldria recordar els noms dels camps o feixes els quals havia llaurat, cavat, segat i dallat.. .... i suat. Com he dit més amunt, algunes nits els vaig desgranant un per un, tal com els coneixíem nosaltres, ja que tal vegada per a altres masovers han tingut noms ben diferents. Nosaltres, el quintà de les Baumes el teníem classificat o dividit en tres escalades: Escalada del Sot del Pou. Escalada de les Canyes. Escalada de la Vinya. Quan a les hores d'insomni en faig un repàs imaginari, solc començar per l'escalada del Salt del Pou i per la feixa del capdavall; ara ho farem igual. • Escalada del Sot de Pou Comencem, doncs, per la feixa del capdavall del Sot del Pou, que la coneixíem per aquest nom. És a la banda nord-oest de la casa a tocar la carretera de l'Esquirol i a pocs metres del pou, que li queda per la banda nord, abandonat i cobert d'esbarzers . Aquesta feixa té una branca que s'estira cap a llevant fins a tocar la bassa dels pollancres.

-CINGLES DE COLLSACABRA

Aquesta feixa li diuen també de la Bassa. Hi solíem plantar els alls i farratge per a la cabra . Aquesta bassa era la que s'hi anava a rentar la roba , ja que hi havia unes lloses adequades, dites rentadores. També s ' hi abeura va el bestiar i també hi anàvem a buscar l'aigua per fer les perolades per al bestiar i abeurar els porcs, mentre que la neta, per a les despeses de la casa, la trèiem del pou . Aquesta escalada de feixes s'estira cap a tramuntana o un poc a nord-est. Les dues feixes que segueixen, són les de la Perera Borda, perquè hi havia una perera que de veritat ho era de borda , ja que feia les peres molt petites i abans de madurar ja es feien lloques. La feixa que segueix era la de les Remolatxes, que s'hi plantaven cada tres anys, quan tocava. Damunt el marge de baix hi havia una parra . Després seguia la feixa de la Noguera ja que en el marge de la punta de llevant hi havia una noguera; aquesta feixa tenia dues branques perquè estava dividida per un petit marge, i una gran roca plana coberta d'esbarzers. En el marge de dalt i pel cantó de ponent hi ha un conjunt de roques grosses en una de les quals s'hi criava una parra; ben prop hi havia una servera i un castanyer ben alt que les heures han assecat. Seguint per la carretera que comunica totes les feixes, tot seguit ens trobem amb la feixa Rodona, una feixa petita tota arraconada; continuant per entre dues roques ens plantem a les feixes de les Romegueres, dues feixes migpartides per un marge i una roca al cap, que falta poc perquè quedin ajunta des; en aquest marge també hi havia una parra; en dèiem de les Romegueres, perquè n'hi naixien d'aquelles petites que en diuen de rostoll. Des d'aquestes feixes es puja a una altra que també fa dues branques a causa d'un marge que la divideix; d'aquesta en dèiem la feixa del Cim del Sot del Pou, ja que era l' última de l'escalada. En el marge que hi ha

ilostal lollsacabra

al mig, també hi havia una perera, però aquesta no era borda, si no que feia les peres prou bones . Fa anys que és morta. En un raconet prop d'un castanyer que ja deu ser mort hi havia una altra feixeta petita, rodoneta que en dèiem la feixa de la Panissa,ja que hi sembràvem per a la cadernera . Així hem descrit i recorregut tota l' escalada del Sot del Pou .

La masia de les Baum es fa uns anys Foto : Jordi Sang/as

• Escalada de les Canyes Aquest conjunt de camps comença amb la feixa Xica; és una feixa molt pet ita que queda entre el canyer i un rec que recull l' aigua cap a la bassa dels Pollancres. L'escalada va pujant esglaonada cap a tramuntana i orientada de ponent a nord-est. Tot seguit es troba la feixa de les Canyes o del Canyer ja que queda entre el canyer que ocupa un trosset del marge de baix i un altre trosset del marge de dalt. És una feixa molt llarga, que com hem dit s'allarga cap al nord-est i té uns 60 o 70 metres ; un bon tros està dividida en dues branques, per un marge . La banda de baix voreja la carretera que condueix a bona part del quintà. En aquest marge hi havia una figuera i ben prop una parra . La feixa del damunt en dèiem del Pla de les Canyes; al marge de baix , com hem dit, hi havia part del canyer i també un om amb una REPARACIÓ DE COTXES

Josep

BAR- RE STAURANT • HABITACIO NS

Juvanfeny Passeig de les gorgue s, 6 Tel. 93 856 81 53 0851 1 SANTA MA RIA DE CORCÓ - L'ESQUIROL

Taller: C. Ped ró, s/n Tel. 93 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ 11

-CINGLES CE COLLSACABRA

sarment emparrada i una figuera al seu costat. Al marge de dalt hi havia uns quants pruners de diferents classes, era, doncs , el marge de baix de la feixa dels Pruners, la llargada de la qual passava una mica la de les Canyes . Damunt de la feixa dels Pruners , hi havia les feixes o branques de la Servera Xica i el pla de l'Abeurador; es deien les branques perquè hi havia tres trossos de marges que feien les divisions, i un de molt llarg però que no s'arribava a tocar amb el terreny erm, i això feia que aquestes branques s'ajuntessin amb una feixa molt llarga, que s' estirava cap a nord -est , dita dels Oms, ja que a un dels marges n'hi havia un parell. Aquesta feixa també feia dues branques, amb un marge força llarg que la mig dividia. El pla de l' Abeurador era una continuació de les branques o feixes de la Servera Xica que s'estirava cap a nord -est; segurament depassava els cent metres de llarg. Es deia pla de l' Abeurador perquè pel cantó de llevant quedava molt a prop d'una bassa on hi havia el bestiar i en dèiem la bassa de l' Abeurador. En un lloc del marge de baix d'aquest camp també hi havia un om. • Escalada de la Vinya Comença pel camp de Baix,que es troba a nord- oest de la casa i pe l damunt de la carretera i de la bassa i és un dels més grans del quintà. Pel cantó de llevant el voreja una margera força alta; per sobre la margera i tirant cap el cantó nord hi ha una petita feixa triangular dita la feixa Xica. La carretera que surt de la casa i es dirige ix cap al quintà voreja la margera del camp de Baix i la feixa xica . A la mateixa margera del camp hi havia un roure amb una parra enroscada. A tocar la carretera hi ha la feixa dita de la Carretera on al marge de la banda de dalt hi havia tres pruners que en dèiem de Sant Jaum e, que feien les prunes petites però

BAR - L'ERA - fORN DE PA COQUES DE FORNER I DE LLARD ONS CARQUINYOLIS DE RUPIT RECORDS I EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1 Tels. 93 852 20 34 - 93 852 20 50 RUPIT I PRUIT

12

molt bones, tots tres amb la seva parra emparrada. De fet l'escalada comença aquí. La feixa que segueix era la feixa de les Remolatxes pel mateix motiu que la del Sot del Pou. A la punta d'on tocava les parets de la casa, tenia un codonyer per cada costat . La del damunt era la de la Perera perquè hi havia una perera damunt el marge de baix, que fa molts anys que es va assecar. Al marge de dalt hi havia també quatre o cinc pruneres i cada una tenia la seva sarment emparrada. Per damunt de la feixa de la Perera hi ha les dues feixes de l'Auró, que s'ajunten per la punta de migdia ja que el marge que les separa, on creixia un auró, no arriba ben bé al cap. En aquest marge també hi havia tres o quatre pruners amb la seva parra. Llavors venia la feixa Ampla, sense fruiters, només una mata d'alzina i alguns arços; tot seguit les dues feixes del Cim de la Vinya nues de fruiters . També teníem dos horts ; el de baix i el de dalt. El de baix quedava a sud-oest de la casa (avui ja no existeix), s'han tret les parets i ha quedat un prat, el mateix que el de dalt, que quedava a sud-est de la casa, que també ha desaparegut. De l'escalada de les Canyes es pot dir que ja no existeix, avui solament en queda la feixa de les Canyes. Les altres estan ocupades per naus d'una gran granja. Al pla de les Canyes hi ha la bassa dels purins i la resta són naus de truges i per a porcs d'engreIX. • Camps de l'envista de Tavertet Eren situats entrant del mirador de la carretera i sobre el camí del Sunyer de Dalt, a l'extrem de llevant dels conreus de les Baumes. Al costat tenien un abeurador. Jordi Sanglas

II'.1

Ni i iu CCIONS

a

AVERTET, S.L.

tl!!!IfIiiir. . . . . . . . . Construcció en general Especialitat en pedra Venda de cases i terrenys

c . del Mig, 10 - Tel. i Fax 93 856 50 16 08511 TAVERTET

-CINGLES DE COLLSACABRA

LES BAUMES Camps de l'Escalada del Sot del Pou

Camps de l'Escalada de la Vinya

1 - Feixa de capdavall del Sot del Pou 2 - Feixa de la Bassa 3 - Feixa de baix de la Perera Borda 4 - Feixa de dalt de la Perera Borda 5 - Feixa de les Remolatxes 6 - Feixa de la Noguera 7 - Feixa Rodona 8 - Feixa de baix de les Romegueres 9 - Feixa del Cim del Sot del Pou 10 - Feixa de la Panissa

18 - Camp de Baix 19 - Feixa Xica 20 - Feixa de la Carretera 21 - Feixa de les Remolatxes 22 - Feixa de la Perera 23 - Feixa de baix de l'Auró 24 - Feixa de dalt de l'Auró 25 - Feixa Ampla 26 - Feixa de baix del Cim de la Vinya 27 - Feixa de dalt del Cim de la Vinya

Camps de l' Escalada de les Canyes

Camps de l'envista de Tavertet

II - Feixa Xica 12 - Feixa de les Canyes 13 - Feixa del Pla de les Canyes 14 - Feixa dels Pruners 15 - Feixes o branques de la Servera Xica 16 - Feixes del Pla de l' Abeurador 17 - Feixa dels Oms

28 - Camp Rodó 29 - Camp del Mig 30 - Feixa Alta 31 - Bassa del Abeurador

Planol de les feixes de les Baumes. Dibuix: X avier Viladomat

13

-CINGLES DE COLLSACABRA

LA MARE DE DÉU DEL COR DE TAVERTET Sobre un plane ll, separat de les aigües del Ter per una espectacular cinglera, s'aixeca el poblet de Sant Cristòfol de Tavertet, a l' església del qual es troba aixoplugada una bella imatge de Maria, motiu d'aquest treball. Abans de descriure-l a, de classificar-la dintre d' un corrent artístic , crec necessari de fer un breu resum de com es va desenvo lupar el seg le XIV, segle curió s, moment en què es va obrar aquesta petita mostra d'art. El món occidental, en aquest segle, experimenta de cop i vo lta un sentiment devot. Aquest curiós sentimentalisme es reflectei x en un seguit de trets ben característics: el llatí, emprat durant un mil-Ienni, és arraconat pel romanç; la teologia és desplaçada en gran part per la mística ; l'art es desmonumentalitza i tot seguit pren personalitat; el benedictisme imperant durant mig mil·lenni es democratitza en el franciscani sme i el dominicanisme. Aquest trasba ls del segle XIV tingué una influència decisiva en la iconografia Mariana, la qual també rebé una part d'aquesta efusió sentimental: es dilueix a poc a poc la majestat i el hieratis me fruit d'un excés de teologia i de deficiència tècnica, i apareix per primera vegada l' expressió de maternitat i de filial intimitat. Cal, això no obstant, parar esment al fet que aquesta nova onada, per inseguretat tècnica, ha d'emprar tot de postures i actituds que el primitiu art bizantí ja havia exhaurit, o sigui, que es posaren en pràctica per segona vegada. En aquest precís moment veiem que les marededéus, sense deixar la pura tradició romànica, perden en teologia, però guanyen

14

en imaginació. És un segle en el qual l'alabastre és la matèri a predominant per esculpir les marededéus. Tanmateix, les d'alabastre coe xisteixen amb les de fusta , que segueixen els cànons de les centúries anteriors, i com a novetat, trobem també d'altres menes de pedra a més de l'alabastre. És un moment imprecís per a la imatgeria mariana. Alguns autors anomenen aqueste s marededéus tardo -romàniques ; per a altres són protogòtiques. Certament és un període de traspàs en què la rotació del Fill envers la Mare i l' endolciment de la faç matern a contrasta amb la rigidesa de faccions del període romànic i amb la posició erecta de Maria del període gòtic . Per un estudi que varem fer fa uns anys*, la Mare de Déu de Tavertet la podem incloure dintre del grup de les «mareded éus de Rocacorba», entre les quals s'agrupen, a més d 'aquesta, la Mare de Déu del Mont (Garrotxa), la de Finestres (Garrotxa, desapareguda), la de Pujals dels Pagesos (Pla de l'Estany), la de Segueró (Garrotxa), la de Llanars (Ripollès), la de Ventajo l (Pla de l'Estany) i la de Palera (Garrotxa) . Totes aquestes imatges estan obrades amb alabastre de Beuda, alabastre que es va difondre per tot Catalunya en el qual possiblement fou esculpida la Verge de Tavertet. Aquestes marededéus tenen per caracte rísti ca ser feixugues, sovint tan altes com amples, seguint les mides dels millors temps romànics. Duen l'escot de la túnica quadrat , cenyida aquesta per sobre la cintura, amb arrugues sobre l' ample ventre seguint la moda

,

-CIN G L E S DE COLL5ACABRA

, I

1

\

~

I I

l

de l' època (Tavertet). El mantell és obert, com al segle anterior, i fa una ampla volada per darrere del braç dret i, tret característic, tomba horitzontalment sobre genoll i genoll i cau per sobre els peus en folgats plecs arrodonits. La Mare ceny eix indefectiblement corona amb merlets en flor de lis; el Nen va descobert . El Fill, sempre decantat, pot adoptar tres posic ions diferents: arraulit amb els peus sobre el geno ll esquerre de la Mare, qu e l'aguanta amb la mà ; seu sob re la mà (Tavertet) o l' avantbraç; o bé finalment adopta la posició dempeus sobre el genoll maternal. En tots els casos, la posi ció de l' Infant és extraordinàriament incòmoda. Algunes marededéus d'aquest període perden la rigidesa romànica de la seva actitud com també l'astorament de la faç d 'ambdós, Mare i Fill (Tavertet). El grup seu indefectiblement sobre un escambell. Totes duen un frui t a la mà dreta, pinya (Tavertet) , pera, etc... El Fill, indistin tament, duu el llibre, la bola del món, una fruita (Tavertet), i en alguns casos juga amb un colom. Totes elles estan policromades, no amb excés , cosa que fa que la policromia exagerada de la Mare de Déu de Tavertet ens confirmi una restauració molt pos ter ior a l' original de quan va ser obrada. Aquesta Mare de Déu entra de ple, doncs, en aquesta classificació que hem esmentat. Bellíssi m exemplar que serà difícil de trobar en qualsevol tractat de romàni c pel seu grau de gotització, ni del gòti c,ja que en aquest període la Mare s'aixeca de l'escambell per restar definiti vament dreta (Mare de Déu del Far). Felicito des d'ací als els habi tants de Tavertet, que guarden aque sta important j oia escultòrica de la iconografia medieval cata lana. Antoni Noguera Massa

Foto: Mare de Oéu de Tavertet conserv ada in situ. Obrada a mitjans del segle X l V, en el moment clau entre el període post-romànic i el protogòtic. Bellíssim exemplar d 'alabastre policromat de Beuda (Garrotxa) .

*Les marededéus romàniques de les terres giron ines Ed . Art estudi n úm.. 5, pàg .. 268, Barcelona, 1977 .

RESTAURANT

SA l JVELL CLUB NÀ UTIC VILANOVA DE SAU - TEL. 93 744 71 30 15

·CINGLES DE COLL5ACA BRA

EL TEIXÓ

Un Teix ó (Me/es me/es)

16

Un animal ben característic d' aquestes contrades és el teixó; perquè, com explicarem més endavant, és més propi de territoris amb grans pendents que de llocs plans . El teixó és l'e spectre del bosc,ja que rarament el veurem a la llum del dia. Tot i sent un mustèlid no té l'aspe cte estilitzat dels altres. És gros i allargassat, el cap llarg i el coll curt i gruixut. Té una llargada de quasi un metre des del musell fins el final de la cua, que té uns 14 centímetres. Pot arribar a pesar 14 quilos a finals de tardor. Amb aquest pes i les potes força curtes que té, es pot deduir fàcilment que en cas de fugida ho té dificil. Per tot això, sols surt del seu cau durant la nit. Té una coloració entre blanca i grisa. La cara, sempre blanca, mostra dues bandes o ratlles amples negres a cada costat. La part inferior de les potes també és negra. L'època de zel té lloc durant el període comprès entre ju liol i setembre, encara que hi ha qui diu que és a l' octubre. Després de la temporada de reproducció se'n va al seu cau i allà, ben enrotllat, amb el cap entre les potes davanteres, passarà l'hi vern. L'embrió queda detingut uns dos mesos. i el part es

produeix entre febrer i març. Les ventrades solen ser d' un a tres petits que la propera tardor ja podran emancipar-se . El teixó pot arribar a viure de deu a dotze anys. Si observem les potes davanteres veurem que són per excavar. Cadascuna de les potes té cinc dits, però les ungles de les potes de davant poden arribar a tenir dos centímetres de llargada. És un animal que menja de tot, és omní vor, encara que per consti tució és carnívor. Llebres i conills pateixen les incursions del teixó . Nius a flor de terra, rates, talps, serps, insectes i cucs, són presa fàcil per a ell. Els fruits silvestres i els cultivats, blat de moro i raïms i els horts, són freqüentment visitats pel teixó. El que els agrada molt, quan els hi és a l' abast, és la mel. En referència a les seves dejeccions, són com les d'un gos sense forma i depèn del que ha menjat. Normalment les fa sempre més o menys al mateix lloc, excavant i tapant-les després. El teixó surt de la seva llodriguera cap al tard i torna a punta d'alba. Com que ha restat unes dotze hores dins les galeries plenes de paràsits , el primer que fa és anar a cercar un troc d'un arbre o una pedra aspra per gratar-s'hi. És un cavador de primera. Cava, com hem dit abans, amb les potes davanteres i expulsa la terra amb les de darrera. Un sol animal pot fer tres o quatre galeries amb la seva corresponent obertura a l'exterior, una d'entrada i una altra de sortida i altres per ventilació o sortides d'emergència. La seva dèria per excavar el porta, al cap d'un s anys, a convertir el cau en un autèntic laberint, amb quinze o vint forats a l'exterior. Cada animal viu amb total independència, encara que hi ha qui opina que a l'h ivern viuen en societat i que inclús arriben a conviure, en els grans caus, amb guilles o conills. De cara a I' hi vern pot acumular gran quantitat de greix a la part posterior del cos que li permet viure a l'hivern d' aquesta acumulació,ja que dorm molt i solament surt de tant en tant a veure i menjar una mica; però si les con dicions adverses l' obliguen pot estar alguns dies sense sort ir del cau . Els

·CINGLES DE C OLL5ACAB RA

METEOROLOGIA

.?

Els homes i dones del temps, altrament dits meteoròlegs, sempre diuen que la memòr ia meteorològica és molt curta; sovi nt només recor dem el temps que va fer ahir o abans d'ahir. Feu la prova i sortiu al carrer i pregunteu a la gent quan va ser el darrer dia que va ploure o l'última gelada , veureu que ningú no ho recorda. Ningú? No, de fet això no és del tot veritat, perquè hi ha algú que sí que ho recorda, els observadors meteorològics. De fet ho recorden primer perquè els agrada el tema i segon i més important, perquè ho apunten a una llibreta dia rere dia i any rere any. Gràcies a això podem saber el clima d'una regió o ten ir dades tan curioses com les que tot seguit us oferiré. Per exemple, a Rupit , fixeu-vos amb la pluja per anys: Anys litres/m' . 1989 808,6 1990 940 1991 1.347,7 1992 1.326,9 1993 1.103 1994 890 1995 9 18 1996 1.575,3 1997 743,3 Aquestes dades donen una mitjana anual de 1.072 ,5 litres que està per sot a de la mitjana de Rupit que és de 1200 I/m2 , per tant podríem dir que estem en un període meny humit. Obs erveu la gran diferènc ia entre l'any 96 i el 97, increïble! oi?

Si parlem de les temperatures mitjanes anua ls, aquí en tenim un exemple: Anys Temperatura 1989 + 10,4 1990 + 10,5 1991 + 9,8 1992 + 9,8 1993 + 9,3 + 10,4 1994 1995 + 10,3 1996 + 9,6 1997 + 10,6 La mitjana d'aquest 9 anys de 10,1 o . Fixeu-vos que hi anys que varia més d 'un gra u, i això és molta diferència. Un altre exemple seria la ne u que ens visita sovint i per posar-e n un exemple, l'any passat (1997 ) va caure neu 9 dies, encara que us pugui semblar imposs ible. Penso que aquí a Rupit hi ha gaire bé quatre mesos en què les temperatures poden arribar a sota zero . Si ho comparem amb la costa , que no és molt lluny, la diferènc ia és notable. També cal considerar que el pob le de Rupit té un microclima mo lt espec ial que fa que sig ui un dels pobles més freds de Catalunya, que es po t comparar amb Camprodon, Bellver de Cerdanya, Viella o el Pont de Suert , tots ells en ple Pirineu. Esperem que aquestes dades ens faran reflexionar abans de dir que j a no fa el fred que feia abans o que ara plou menys, ja que no hi ha tanta diferència. Miquel Batlle

El TEIXÓ . contin uació

seus millors sentits són l'olfacte i l' oïda, i el pitjor és la vista. Emet una gran varietat de roncs i crits , segons les circumstàncies . Com hem dit al principi, a aquest animal li van bé els terr enys amb grans pendents, perquè a l' hora de fugir necessita baixades, es cargola com una pilota i es deixa caure rosts avall. Té una pell duríssima, que junt amb la capa de greix i la seva gra n vitalitat, el fa difícil com a peça de caça. Així doncs, la seva cacera sempre ha de ser a l' espera o a l' aguait a la nit, generalment en nits de llu-

na plena . Se li ha de tirar amb perdigons grossos i molt de prop . Genera lment abans se'ls caçava amb trampes o fent-los sortir de la llodriguera posant-los un lluquet encès. Finalment se'ls matava amb un a garrotada el mosell. La seva pe ll, que és molt dur a, es feia servir per fer co llars per als cavalls i per posar sota l' albarda dels matxos dels traginers. Dels pèls se' n feien pinzells i brotxes d' afaitar. Joan Mas llopart

17

-CINGLES DE COLL5ACABRA

RECORDS DEL TAVERTET DE FA MÉS DE 50 ANYS. Una matinada d'estiu em vaig despertar aviat; vaig prendre el camí del pla del Castell, com faig cada dia quan estic a Tavertet, i tot caminant vaig fer balanç dels molts anys que fa que pujo a aquest petit poble i pensava que els meus records de com era Tavertet fa més de cinquanta anys podien ser ben acollits pels lectors dels Cingles, molts dels quals, també fa molts anys, hi passen els caps de setmana i les vacances. El poble, petit i silenciós, em semblava molt bonic., Tenia un no se què d'entranyable que sempre m'ha fet recordar-lo amb autèntica estimació. La carretera de l'Esquirol a Tavertet no estava feta encara, això suposava venir a Tavertet des de Cantonigròs, on passaven els autocars de Vic a Olot, i des d'allí seguir a peu o bé amb carro. A l'entrada del poble hi havia el flequer, en Jordi, que també feia de barber, i com sol passar en els pobles petits , també va ampliar el seu negoci a tenda de fruites , verdures i altres viandes; més endavant també va fer de bar. A més a més del pa, en el forn hi feia unes coques de metres de llarg amb un gustet d'anís molt agradable ; també feia tofolets. Durant una temporada, en què el fill de la casa, en Josep, va aprendre de pastisser, feien croissants, ensaïmades i fins i tot mones per Pasqua. Recordo que li comprava tant el pa com la coca i altres pastissos. El pa i la coca tenien molt bona acceptació i en venia a Cantonigròs, a Roda i fins i tot a Vic. Al carrer del Mig, davant de la plaça de l'Església, hi havia, i encara hi és, l'hostal i fonda de Can Baró, que també era carnisseria i venia altres articles de menjar. Al mateix carrer del Mig hi havia Can 'Eulari, que era l'estanc, tenia tabac, plats i olles, espardenyes i, a temporades, fruita. En el call que va del carrer del Mig al de Baix, a Can Sàrries, abans l'Estudi Vell, hi havia una mena de farmàcia on també venien betes i fils, roba de casa, mantes i alguna peça de confecció. Els dilluns feien de marxants al mercat d'Olot.

18

A Can Mariana, al carrer de Baix , venien llet. El fill de la casa, feia d'encanyisador pel cel ras de les cases tal com es feien abans els sostres . També havia après a fer cistells i hom podia encarregar-li cistells fets a mida. A Can Baumes, al mateix carrer de Baix, venien llet, igual que a Cal Jofré. És de notar que la llet era molt bona i sana, ja que les vaques només menjaven bones pastures. La Carme de Can Serra, una casa del carrer de Baix, portava el correu cap a Cantonigròs i també feia encàrrecs, si algú li demanava. Aquest servei era diari, el que suposava una caminada considerable. A Cal Jofré tenien el telèfon públic del poble i era com una petita telefònica, ja que si trucaven, avisaven les cases per tal que hi anesin a una hora determinada per atendre la trucada. El que més il·lusió em feia, perquè no ho havia vist enlloc, era la Festa Major. Els músics sortien de l'Ajuntament tocant i anaven cap a l'Estudi Vell a buscar l'alcalde i les altres autoritats del pob le; l'alcalde lluint la seva vara i l'agutzil la seva gorra, anaven en processó davant els músics cap a l'església a assistir a la celebració del sant ofici, amb cants i acompanyats per l' orquestra. A la sortida de la missa es ballaven sardanes, a la tarda hi havia ball i al final de la Festa Major concert a l'Ajuntament; era costum que l'última peça fos sempre "El Sitio de Zaragoza ". Tots aquests fets els recordo amb gran goig, ja que, encara que jo no sigui filla d'aquí m'hi sento molt arrelada per motius familiars. També sóc la padrina del pedró de Sant Jordi que hi ha davant de la casa del Cal Cisteller i de la rectoria donada al poble pel senyor Ramon Bartomeus, aleshores amo de can Cisteller, per a ús comunitari. Tot això vist amb la perspectiva de més de cinquanta anys contrasta amb el Tavertet actual, buit i solitari els dies de feina, on només es veu gent quan venim els caps de setmana i per vacances per tal de reposar de les presses de la ciutat. Dolors de Can Bofia.

·CINGLES DE COL.LSACABRA

NO HI HAVIA RENTADORES Aquestes quatre ratlles han sorgit quan ens hem assabentat del projecte de condicionament de la font pública de Tavertet; de la font i també del safareig que la complementa. Aquest espai de treball ens fa recordar unes necessitats que elcostum ancestral resolia de manera molt diferent a com es realitza en l'actualitat. Rentar la roba, heus aquí una activitat poc qualificada, però, des de temps immemorial, necessària i sobretot ben organitzada. Ha estat una feina que dins de l'ordre establert en el nucli familiar fou assignat, o assumit, per la part femenina amb una càrrega de responsabilitat i tasca feixuga en la qual l'home no hi intervenia, generalment, ni poc ni molt. Per rentar es necessita aigua en abundàn cia, i és per això que les voreres dels rius i rierols foren els llocs més antics on s'encaminaren les dones per fer les operacions apropiades per eliminar la brutícia de draps, teixits i vestits de la casa. A les grans ciutats o als pobles allunyats de l'aigua corrent, tot seguit s'organitzaren llocs públics adients per fer idèntiques manipulacions que al riu. Pensem que llevat d'algunes mansions amb material propi, a les cases no existia aigua corrent, i per tant l'activitat de rentar-hi la

roba no era possible; qui més qui menys havia d'anar al safareig del poble. Rentar a casa no fou factible en algunes comunitats fins ben entrat el nostre segle. Deixant de banda els precedents, que ara seria molt llarg d'explicar, i passant la mira da per les últimes centúries, podem dir que des de mitjan el segle XVIII fins gairebé als nostres dies cada nucli urbà o rural disposava d'un o més llocs propis per realitzar la feina de neteja de la roba. Els ajuntaments es preocupaven de la construcció d'edificis o espais preparats, n'organitzaven el funcionament, es nomenaven encarregats i, si s'esqueia, s'emetien bans apropiats. Ve a tomb ara recordar el ban que Jordi Sanglas recull en el seu llibre Tavertet cent anys d'història on l'ajuntament de l'any 1825, entre altres disposicions expressa textualment: que ningú pugui rentar roba de malalts ni de morts al safareig pena de 1 lliure 10 sous. S'ha comentat a bastament el fet que els homes es reunien a la taverna i les dones es trovabes al safareig. Certes regles socials foren molt determinades en èpoques precedents i si era mal vist que una dona freqüentés la taverna, també era mirat de mal ull un home entre les dones que estaven rentant.

Oones rentant al riu. Fragment d'un grava t de finals del seg le X IX tret d'una pintura de Tomàs Munyoz Lucena (1890) Foto: Jordi Gum!

19

-CINGLES D E CO LLSACAB RA

Això fomentà un esperit de clan femení que s'enfortia amb la llibertat de la dona per expressar-se entre companyes i la possibilitat de fer comentaris o apreciacions de significat comú entre elles. El safareig era, doncs, una espècie d'àgora on sortien totes les opinions i a vegades els excessos verbals o xafarderies que també es congriaven en aquest lloc de reunió . Abans de continuar, permeteu-me que practiqui una de les meves dèries: furgar en els diccionaris, per assabentar-nos de l'exacte significat d'algunes paraules. En aquest cas la consulta fou a diverses fonts i el resultat gairebé coincident. Resumint i eliminant conceptes d'altres activitats, podem recapitular:

Esta t actual del safareig de Tavertet am b la caseta de la font. Foto: Jordi Gum í

20

BUGADA 1.- Lleixi u per rentar i blanquejar la roba / 2. - Ope ració de rentar o blanq uejar la roba / 3.- Conjunt de roba sotmesa a la bugada / 4.- Neteja BUGADEJAR 1.- Passar bugada / 2.- Fer net d'una cosa BUGADER 1.- Cubell o cossi que serveix per fer lleixiu o passar bugada / 2.- Safareig BUGA DERIA 1.- El que es dedica a rentar la roba / 2.- Persona embolicaire, xafardera, escandalosa BUGADERIA 1.- Lloc destinat a fer la bugada / 2.- Establ iment industrial on es renta la roba RENTADORlA 1.- Lloc on hom renta / 2.- Safareig / 3.- Llosa o fusta on piquen la roba per rentar-la / 4.- Màquina de rentar roba

RENTAR 1.- Netejar amb aigua o un altre mitjà / 2.- Fer desaparèixer una taca SAFAREIG 1.- Dipòsit d'aigua de mides aprop iades, proveït d' una llosa inclinada o rentador, propi per rentar-hi la roba. N 'hi ha de domèstics i n'hi havia de públics en molts pobles / 2.- Petita cambra o indret en una casa on és instal-lat el safareig / 3.- "Fer safareig", haver-hi xafarderies o fer comentaris públics SAFARETGER 1.- Persona que té per ofici rentar la roba / 2.- Persona que té cura d'un safareig públic / 3.- Xafarder SAFARETJADA Roba que es renta d'una vegada dins d'un safareig En temps passats, el conjunt d'operacions destinades a netejar la roba era més laboriosa, complicada i esgotadora que en l'actualitat. Representava una acció, quasi un ritual, que les dones de la casa posaven en marxa periòdicament segons les necessi tats o freqüència dels canvis de vestits; atenent a referències antigues, es feia un cop al mes o un cop per setmana, aquesta última fou l'habitual segons els records d'infància de persones ja una mica granadetes . Quan tocava, doncs, les mestresses de casa es disposaven a PASSAR BUGADA. Primer es feia la selecció de la roba de color i roba blanca, aquesta última després de rentada amb sabó i picada es posava en un cossi o en el bugader que moltes cases tenien prop de la llar de foc (a Tavertet es conserven entre d'altres els bugaders de Novelles, cal Pòlit, ca l' Eulàlia). Dins del receptacle s'introduïa, entre la roba, cendra embolicada amb draps o en saquets i de tant en tant s'abocava per la part superior aigua calenta que dissolia el lleixiu alcalí de la cendra que passava per la roba fent una funció blanquejadora, i sortia finalment per un forat de la part inferior del bugader. Ple el bugader de l' última aig ua i després d'un temps d'estovar-la (generalment una nit), es portava la bugada al safareig per completarne el rentat. Sobre el rentador la roba blanca era ensabonada, picada amb la pala de rentar, esbandida, posada una estona en un cubell amb aigua i una boseta de blau (pólvo res especia ls per fer el blanc més nítid), esclarida amb aigua neta, escorreguda caragolant-la i finalment penjada per assecar. La

-CINGLES D E C OL.LSACABRA

...

roba de color no es passava per la cendra perquè no es desco lorís, però totes les altres operac ions ere n similars. Cap a finals del seg le passat o començament de l'actual, van apa rèixer els lleixius d'hipoclorit que eliminaren el trac tament amb cendres i simplificare n molt la feina. Totes aquestes operacions eren corrents a les nostres contrades fins ben entrada la dècada dels anys Cinquanta, quan les rentadores mecàniqu es començaren a introdu ir-se en el medi dom èstic. Sobre el fet de la meca ni tzació d'aquesta activitat, no podem pensar que la seva aparició és recent, perquè ja cap a l'any 1780 sorgeixen les primeres patents per mecanitzar la bugada, si bé es tractava de màq uines voluminoses per a rentadores fabrils. Anglaterra i Estats Units realitza ren ave nços i modificacions en siste mes que durant el segle XIX feien les tasq ues de rentar en instal-lacions industrials o públiques, però l'aplicació domèstica encara era llunyana. Cap als 1900 - 1912 comen çaren als Estats Un its els primers tipus de rentadores a per a la llar, però no fou fins al 1926 en què es popularitzaren, per les millores tècniques i l'abaratiment de preus en aquell país . Entre nosaltres sorgiren els primers mo de ls, mo lt di ferents de ls actuals , cap a fina ls dels anys quaranta. L'i nterès per estudiar la història d'aquesta funció tan quotidiana no està únicament en mans d 'uns quants romàntics dispersos aquí i allà. Ens consta que diversos museus de cultura pop ular (en pot ser un exemple el barcel oní d' Arts, Indústries i Tradicions Po pulars del Poble Espanyol, mo lt viu en tas ques d' investigació) fan un seguiment seriós i documentat del safareig i la bugada.

D. r

RESTAURANT

./ CAN BAUMES

c. de Baix, 2

Tel. 93 856 52 07

08511 TAVERTET

En el camp de les publ icacions també podem en trobar mostres nota bles ; entre d' altres , una monografia "Els safareigs del carrer de la Fo nt N ova de Sabade ll" (Ajuntament de Sabadell), el pas a la mec anització, en el llibre de Sieg fried Giedion "La mecanitzaci ó toma el mand o" (Editorial Gustavo Gil i, S.A.), els articles vius sobre els safareigs de Barcelon a que va publicar Huertas Cla ver ía a la revista l'Avenç i, sobretot, un estudi molt complert anomenat LA BUGAD A que l 'E com usée de la Montagn e Noire et de la Vallée du Thore va publicar el 1991 , qu e inclou un itin erari guia dels safareigs de la zona. Actualment , la diversitat de models auto màtics de rentado ra i la senzillesa de l seu funcionament fan que en totes les cases, la dona, i ara també l' ho me, puguin rentar la rob a sense ca p difi cultat. Re cord em , però, en homenatge a tant es suors de les nostres mares i àvie s, el temp s en què a casa o al safareig del poble es passava bugada, tot tres cant de valent, perquè no hi havia rentadores. Jordi Gumí

Safareig d 'aigua calenta de Caldes de Montbui, (1983) . Foto: Jordi Gumí

H.STAL ** ESTRELLA RUPIT Tel. 93 852 20 05 21

·C IN G L E S DE C OL.L.5ACABRA

LA RIERA DE RUPIT El paisatge rupitenc , amb la corresponent verdor que el domina, ha estat determinat per les convulsions geològiques del terciari i començament del quaternari que produïren espectaculars cataclisme s i deixaren preparada la bella estructura escenogràfica actual. Així aparegueren les cingleres i els altiplans sobre els quals s'assentaren pobles, rura lies i masies de la comarca, i sembl antment quedaren determinats tots els cursos hidrog ràfics del Collsacabra, un dels més importants dels quals és la riera de Rupit.

Rie ra de Rupit Fato: Antoni Trujo/s i Rosell .

22

Aquesta riera està formada per un conjunt de petits rierols i fonts que brollen en les altes comes del puig de Rajol s, puig del Bac, pla d' Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. Són aigües que comencem a veure juntes, ja significants, a la Lluca, a la Sa la i al molí Nou. Després salten pel pont dels Tres Ulls al molí del Soler, on formen un bell gorg que sovint reflecteix , degudament invert ides, les primeres imatges del poble. A continuació s'encalm en i se' n van al molí d' en Marandes, per on salten formant bon ique s, admirab les cascad es. Més

tard s' embalmen , s'engorguen i saltironegen arran del pob le fins al gorg Neg re, des del qual, calmoses i girago nsant en suau davallada s'encaminen cap al molí del Rodó i fan una important cascada. Després es despengen per la Pomareda i, finalment s'aboquen pel gran Sallent sobre l' important toll d'aigu a de l gorg del Diab le, de s del qu a l, Guilleries avall, nodreixen part del pantà de Susque da. Aquesta és una descripci ó succ in ta, merament geogràfica, d'aquesta bellesa fluvial; però necessària per apreciar-ne la qualitat i àdhuc el misteri d'aquest curs sorprenent i poètic que sovint perdem de vista quan fa impensades giragonses. Ens hem limitat , fins ara, a fer esment de la toponímia dels principals indrets que recorre, uns quatre quilòmetres i els cinc-cents metres de desnive ll existents entre el molí del Soler i el gorg del Diable; però la riera de Rupit és més que tot això: és la música de la contrada, el murmuri permanent que ens acompanya, la no n-non que en s ad orm , l' emmirallament dels paisatges reflectit s en les aigües , els ento llaments jug an ers, les balmes misterioses, els gorgs arremolin ats... També és la saba vivificadora dels nostres boscos, sembrats i prats, i portadora de l'empremta càlida i poètica de tots els nostres encantame nts. En el silenci dels dies tranqu ils, i encara més en les nits calmoses , la riera ens exp lica el seu trànsit enjogassat. Sense aquest murmuri el paisatge no ti ndri a el mateix valor, j a que és un expressiu cant a la Natura. Sovi nt sembla un lame nt, un a que ixa, com si es penedís de tirar avall i deixar-nos. Segur que ens exp lica la inexorab ilitat del pas del temps, i que ens diu que també l' han vist i tocat en situacions semblants els quij a l'admiraren i cantaren abans que nosaltres, enamorats que ere n, en temps rem ots, d'aquets paratges. És com una mena de batec vital que acompanya el del propi cor, que també és un permanent murmuri. També és l'elixir vital de la terra, la riquesa pregona que tot ho amara i sadolla. Joan Font i Rom agosa

·CINGLES DE COLLSACABRA

CRÒNICA DEL

COLLSACABRA

-.

RUPIT l PRUIT S'han acabat les obres de l' enllumenat públic de la vila de Rupit, subvencionades pe r la Generalitat dins el P la Únic d'Obres i Serveis de Catalunya i també les obres d'il·luminació i pavimentació del camí de Santa Llúcia, amb subvenció acollida al mateix Pla que l'obra anterior. Han estat aprovats els projectes següents: Pavimentació del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, subvencionat per la Diputació de Barcelona. Pav imentació del camí de Pruit a l'Alou, acollit al pla de cooperació i Assistència Local de la Diputació de Barcelona. Organitzat per l'associació de Turisme i Comerç de Rup it i Pruit, el diumenge 22 de març va tenir lloc la la CAMINADA POPULAR DE PRIMAVERA amb gran èxit de participació. El pass at dia 31 de maig va tenir lloc la CAMINADA MANLLEU L'ESQUIROL CABRERA organitzada pel Grup Excursionista Manlleu i el Centre Excursionista Esquirol. L'assistència va ser de 226 par ticipants. L'organització i el control va mobilitzar 25 persones . Van fer-se quatre punts de control amb oferta de te . Pa amb tomàquet, taronges i brou calent a l' arribada.

TAVERTET S'han acabat les obres d'empedrat del carrer de Baix i del carrer del Bac que uneix aquest carrer amb el del Mig, obres subve ncionades per l'Institut Català del Sol. Aprofitant les obres s'ha soterrat la conducció de telèfo ns. S'ha enllestit la conducció d'aigua als dipòsits reguladors des de les deus del Serrat del Vent, el torrent del Goegàs, el pou de la Font de la Vena y la font del Salze, que subministren tradicionalment l'aigua a Tavertet. L'obra s'ha fet gràcies a la subve nció de la Generalitat dins de l Pla Ún ic d'Obres i Serveis de Catalunya. S' ha comprovat que malgrat la sequera de la primera

part de la primavera, l' aportació d'aigua ha estat prou abundant per omp lir amb poc dies el dipòsit regulador de 3 mi lions de .litres; cosa que vol dir que realment s' ha solucionat el problema de les pèrdues d'aigua. Amb l'esforç i co l-laboració de tots els comerciants i associacions del pob le s' ha posat en funci onam ent de nou el punt d'Informació. S'ha preparat en pla experi mental un espai d'aparcament per als cotxes dels visi tants . La pista poliesportiva de Tavertet està a punt d'acabar-se. Aquesta obra s'ha pogut fer acollida al PECAL 1998/99 de la Diputació de Barcelona. En el centre històric del poble s' han eliminat les conduccions elèctriques aèries i s' ha fet un trenat que passa per sota les barbacanes de les teulades de manera que la instal ·lació quedi dissimulada en el que és possible, guanyant en estètica el nucl i antic del pob le. La granja de les Baumes ha iniciat els treballs de pintat els sitges i les naus de color verd clar de forma que disminueixi l' impacte visual de les instal-lacions. SANTA MARIA DE CORCÓ - L'ES QUIROL

Curset de sardanes. El passat mes de gener va acabar un curset de sardanes. Aquest curset va serimpartit per la cobla Riallada de Vic i va tenir una durada de 15 setmanes, una hora i mitja cada setmana. La participació va ser força nombrosa, amb unes 30 persones, i va finalitzar amb una audició de sardanes a càrrec de la cobla Canigó. Aquest curset s'organitzaconj untament amb Penya B lanquerna, E ls Amics de la Sardana i Els Amics de la Fes ta . Concurs de contes. Aquest passat mes d'abril, i coincidint amb la diada de Sant Jordi, es va organitzar el 3r. concurs de contes en el qual hi varen participar 40 nens i nenes. Hi havia tres categories i a cada una, tres premis .

23

·CINGLES DE COL.L5ACA BRA

Ca mpame nt General de Ca talunya . Els dies 1,2 i 3 de maig el poble de l'Esquirol va acollir el 43e. Campament General de Catalunya a la font de l'Escudella. Hi van assistir uns 400 acampadors. Durant el llarg cap de setmana es varen fer diverses activitats amb la participació de diferents entitats del poble. Entre aquestes activitats hi podíem trobar una fira d' artesans, danses, excursions, xerrades i com a fi de festa l'actuació d'un a colla castellera.

VII Pedalad a del Cabrerès El passat 17 de maig, organitzat per "Amics de la Bicicleta", es va fer la pedalada del Cabrerès, aquest any la ruta va ser de 54 Km i al nomb re de participants de 1.710 inscrits s' hi han d'afegir uns 200 que varen fer la ruta per lliure, pel fet que les in scripcions estaven esgo ta des uns dies abans. Curset d 'herbes remeieres. Promocionat pel Departament de Cultur a de la Generalitat, aque st mes de maig s' ha desenvolupat un curset d' herbes remeieres a càrrec d'en Santi Jàvega (l'herbolari de Sau), amb una assistència de 31 persones. La durada fou de 4 setmanes. CONSTITUCi Ó DEL CONSORCI DE LA VALL DE SAU-COLLSACA BRA Membres de la Junt a General de l'Associ aci ó de Veïns

El passat dia 19 de ma ig va tenir lloc l' acte de constitució del Consorci per a la Promoció Turística de la Va ll de SauCollsacabra en les antigues escoles de

Tavèrnoles, on hi ha les oficines d'aquesta entitat.

cM

1DNI

~

Nou logotip de l'Associació de veïns

Es va firmar l'acta de constitució amb l'assistència dels alcaldes de les poblacions implicades així com d'una nombros a participació de representants i d'interessats en el desenvolupament de la zona . El Consorci de la Vall de SauCollsacabra està constituït per la Diputació de Barcelona a través de l' Àrea d'Esports i Turisme, els ajuntaments de Rupit i Pruit, Santa Maria de Corcó - l' Esquirol, Tavèrnoles, Tavertet, Vilanova de Sau i l'associació d'empresaris del Turisme de la Vall de Sau-Collsacabra. L'objectiu d'aquest consorci és que tots els municipis signants que completen amb un paisatge de gran atractiu turístic i recursos turístic s potenci als en explotació i, amb el tret comú d'estar enquadrats en el conjunt natural que formen l'embassament de Sau, la cinglera de Tavertet, Cabrera i el Collsacabra, fomentin el turisme com activitat econòmica que cal desenvolupar mitjançant una acció coordinada. Fruit del primer conveni signat el març de 1996, es va realitzar el "Pla estratègic de desen volupament turístic de la Vall de SauCollsacabra", un estudi que analitza les po-

Restaurant pascual • Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú especial per a nens Des de 1944 Ambient Famili ar!!

Plaça Verdaguer, 3 Tel. 93 812 21 18 - FOLGUE ROLES

24

·CINGLES DE C O LL5ACABRA

tencialitats turístiques del territori i proposa un seguit d'accions per el seu desenvolupament, i es conclou amb la necessitat de crear un ens gestor que aglutini els interessos del sector públic i privat implicat en el projecte: l'Àrea d'Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona, els municipis del territori definit i els representants de la iniciativa particular. Els objectius del Consorci es concreten en la potenciació i divulgació de la zona turística de la Vall de Sau i Collsacabra mitjançant l' edició de materials gràfics i altres iniciatives, el desenvolupament dels camins, la coordinació de les actuacions municipals de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, el foment de la iniciativa particular per a l'oferiment de productes que abastin diversos establiments, les activitats d'aventura i oci i la coordinació d 'activitats que millorin el coneixement i desenvolupament turíst ic de la zona.

CANTONIGRÒS . Per Nadal els nens , nenes i joves de l'Esplai varen representar els Pastorets, aquest any una versió de l'Enriqueta Capellades, "els Pasto rets del Ferrer Magi". La representació va tenir lloc a l 'Hotel Cantonigòs i va servir, en certa manerade comiat de I 'hotel ja que a partir de llavors va tancar les portes. Durant els mesos d'hivern un grup de vo luntaris de l' AAVV va anar uns quan ts dissabtes a ajudar en la restaur~ció de la masia Lloriana de Sant Martí Sescorts, que s'havia cremat i la família havia quedat gairebé sense res. L'Associació de Veïns va col·laborar amb donació de material. Per Pasqua els nens, nenes i joves dé l'Esplai Collsacabra varen representar danses tradicionals i les caramelles per tot el poble. El mateix dia als locals de l' Associació de Veïns hi va haver un concert de primavera a càrrec del Quartet Nexus . El nombrós públic assis tent va poder gaudir esco ltant obres de Mozar, Turina, entre d'altres. Pel Maig va tenir lloc una conferència sobre "L'art de parar taula" en el marc de les activitats que organitza la comissió de cultura de l' AAVV.

El diumenge dia 24 de maig, l' entitat "El Racó de l'Amistat" va organitzar la primera "Festa dels Avis de Cantonigòs". Mis sa, concert d'una cobla i un gran dinar varen ser les activitats organitzades. Els joves de l'Esplai varen representar un divertit final de festa. A l'Assemblea de socis de l' Associació de Veïns, feta el mes de maig, es va elegir una nova junta directiva encapçalada per Jos ep Montmay com a preside nt; Josep Mauri, Vicepres ident; Gemma Colom, secretària; Maria Rosa Plana, vocal de cultura; Josep Maria Roma, voca l de comunicac ió; Eudald Roca, vocal de serveis. La voluntat de la nova junta és "seguir treballant per al present i millorar-lo de cara el futur", comptant evidentment amb tots els veïns del pob le i totes les entitats em ma rcades din s ' AAVV, que en aquests moments són nou: Associació de Comerciants, Comissió de Festes , Esplai Collsacabra, Festival Interna cional , Junta de Segregació, El Racó de l' Amistat, Rebost d'en Toni Gros, TV Cantonigròs i U.E. Cantonigròs.

SOPA DE LLETRES (per Marc Banús) Busqueu en totes direcc ions els noms donats de carrers i places de Tavertet: BALMES , MO NDO IS, MIG , GUILLERIES , A BA IX, ESC OLES, FONTS , MAJOR , RUPIT, DIPUTACIO, SACOSTA T

D

S

E

R

T

O

S

V

X

A

E

R

E

L

L

U

G

S

P

E

T

U

N

P

R

B

C

U

L

S

E

O

U

A

A

O

T

L

J

B

P

O

E

C

N

L

A

L

L

I

M

D

C

O

O

M

E

C

O

T

S

N

F

T

A

S

T

S

U

O

N

A

C

T

N

G

O

L

M

E

S

E

L

A

B

R

G

A

A

M

B

D

25

-CINGLES D E COLLSACA BRA

EL RACÓ DEL POETA Jordi Font es un enamorat de Tavertet i des de la seva infantes a ha estat per aquestes muntanyes del Collsacabra. De jo ve va ser pastor i coneix tots els camins. Després de molts anys d'absència ,en una trobada fortuïta amb la redacció de la revista ens va prometre una poesia; aquí la teniu . Tavertet, cingles i roques, camins vells guarnits de blauets, Arribant-hi sembla que el cel toques . dintre l'harmonia dels seus carrers estrets. Cases amb llindes gravades que serven històries darrere dels seus portals. El temps rauta les anyades d'aquells símbols que són els seus senyals . Nau ancorada del Cabrerès feta rocall , vetlla la son de Sant Romà de Sau, el penyal de la Força presidei x l' anegada vall, on tots els seus camins , moren als peus del llac blau. Tavertet, pau mai marcida , paisatge feréstec, serè i clar . .. la lluminositat que et don vida, contrasta en la foscor del sot de BaIà. Tavertet, tot tu ets més que un mot una brasa feta d'antic nom, un anhel, un estel, un brot, un paisatge i tot el meu món. Jordi Font.

BAR - RESTAURANT

CAN MIQUEL c. Les Fonts, 4 Tel. 93 856 50 83

08511 TAVERTET (Barcelona)

Hostal Can Noque

Queviures Can Miquel EMBOTITS ARTESANS - CO QUES

c. Les Fonts, s/n Tel. 93 856 50 83

Formatgeríes artesanes de cantonígrò5 r-==:----::=

c. del Mig , 2 Tel. 93 856 52 51 . TAVERTET 26

08511 TAVERTET (Barcelona)

='

ctm. de

vic n Ol,'t, Km 24

08569 cmJi"lJigrÒ5

(05,1IJn-Bnrcel.1Jln)

rel. 93 852

50 06

-CINGLES D E COL.LSACABRA

ORELLA D'ÓS

Ramonda myconi

Sinonímia : borratja de cingle, borraina de cingle, borratja de roca, fetg e de roca, morraja, he rba morenera, herba tossera, herba t o ssina i herba peluda. Família: ge sneriàcies Descripció: p lanta vivaç, de 5 a 15 cm, molt ve llo sa, am b e l ca p curt i fibró s. Le s fulle s, que surte n d irectam ent de l'ar rel agrupa des en rosetes, só n o va ls i am b e l pe cío l curt , fist on ade s i rugo se s; e l se u re vers és cobe rt de pèls llargs d'un colo r t erró s. Les flors só n grosses, de color violeta, i disp o sades en urnbelle s de quatre o cinc a l'e xt re m. Te ne n Ilarcs peduncl es se nse fulles i coberts de pè ls gland ulos o s. Hàbitat: localització:

ro q ues ca lcinals d'indrets humits. roc del Migdia, so rt ida de la riera Major, sot de Baià i pa rets de la riera de le s Gorgues

Propietats: e xpectorant, bèqui ca i pe r a les pedres de la bufeta. Recol"lecció:

de ma ig a agost . Text: Sant i jàvega Fotografie s: Jordi Gar cia

FETGERA

AnemonehepaUca

Sinonímia : herba fetg era, vio la de llop, he rb a del fetge , herba mel se ra, herba fe lera, trèvo l da urat, vio la de past or, vio la de ga làpet, vio la borda i herba de la Trinit at. Família: Descripció:

Hàbitat: localització:

ra n u nc u làc ie s. planta vivaç, de 5 a 20 cm d'alçada, amb flo rs blanq ues i liles de 10 a 25 mm . Les fulles són co riàc ies, trilobades i d'un ve rd fo sc amb t aqu e s blanques a l'e nve rs i tons ve rme ll o so s al re vers . llocs ombrívols i humits , entre avellaners, boi xos, alzine s i boi x grèvo l. rac on s de ls cingles de Tave rt et , d es del sot de Baià fins a Rupit .

Prop ietats: t òn ic hepàtic. Recol"lecció:

de ge ne r a ma ig. Te xt: Santi jàvega Fot ografies: jordi Garci a

27

·C IN G L E S DE C O L.L 5 AC A B R A

I,

28