Revista Els Cingles - N02 Juliol 1979

ELSCINGLES t r irnest r a!

TAVE RTET

'juliol 79 I

N°2

.,~

.,.

f •

ELS CINGLES Publicació Trimestral REDACCIÓ ADMINISTRACIÓ PUBLICITAT Plaça Diputació. 1 "Can Na za ri" Tavertet, Tfn. 856 50 80 Butlletí dels amics dels cingles de Tavertet REDACCIÓ Jordí Sanglas i Puigferrer

Jo rdi Mas i Caballé Neus Roquer i Jofre Rosa M. Pujol i Nuez Mercè Clos i Verdaguer Joan Reixach i Curtó Josep Solans i Domínguez DIBUIXOS I ACUDITS Rosa M. Pujd i Nuez FOTOGRAFIES

.

Jordi Mas i Caballé MUNT A TGE I DISSENY Mercè Clos i Verdaguer

IW'RlMEIX:Copi Art. Villarroel,81.Barna-ll.

o.l/

8.8390 / 79.

Ja estem a ~¡~ estiu. Un estiu que s'esta esdevingent calurós i soleiat. Molts ja estan de vacances per~qui enaquesta contrada, altres estan a puntde venir. Per a tots, els que gaudirem d'aquestes cingleres i els que les recordaran sense venir, la redacció de-"ELS CINGLES", vol desitjar un bon estiu i millors vacances. Sens dubte, la notícia i els comentaris d'aquest últim trimestre, han es-tat sobre l'Urani a la nostra Comarca. Amb el suport del comitè-ant~urani, -s'han fet, conferències, xerrades, manifestacions, festivals, etz. El niv.ll de sensibilitzaci6 pop~lar d.vant del tema, ha estat im~ortant. A Tavertet~mLnicipi diractament implicat' en l e s in ves t i g a e i o ns, o bs e r ve m una participació i imquiet~t, a nivellde persones particulars, N'hi ha que estan mes informades que d'altres, pero a tothom l'intere~ el tema. Aprofitantl'estiu, època en la qLe lamajoría de veins estem en el Poble, _. ens sembla oportú i necessari que l'A juntament informes públicament i amb= sesñ6 oberta, de la situació actual i els pa~s que pensa donar, a l'hora de tractar aquest tema • Creiem que aix~ serviria per informar a tots els ve1ns i a la veyada l'Ajun tament podria reco~lir el suport del= Poble, donant-li la confiança i seguretat que façin ~~ible una respostaconjunta i solidària, davant de1 fetde l'urani o d'altres, que en un fu ... tur, mes o me'nys i~mediat, es podenesdevenir, com poden èsser, la carretera a Rupit, l'ai~üa, les c Loa q.re e el telèfon, ac z , j

La redacció del butlletí no es fa responsable del contingut dels treballs que apareixen signats, ja que els mateixos refle.xen úní-. . carnent els criteris de llurs autors.

«

Creiem que .s'ba de lluitar per con-servar tot el que representa una mane ra i forma de vida, de petites comunT tats, &ml contacte amb la natura, fu= gint de les grans concen~racions urba nes , que ens dona l'industrialitza-=

2

"

'.

cid. ts evident que en aquesta manera de viure, no hi ha lloc per aminas i centrals nuclears, pero creiem que -tampoc hi ha lloc, per a carreteres que facin mal-bd, uns sols, que la -nostra terra, ens ha donat, despwés de molts anys; tampoc hi ha lloc, per a disbauxes urbanístiques, que srall~ nyen de la nostra personalitat, entroa cada amb la pedra i els roures. No hiha lloc, per tantes coses que l'actual societat de consum, intenta presentarnos com a siynes de progres, i que no son res més que una mentida, que buida a l'home, deshumanitzant-lo i po-sant-lo en camí~ de la seva propia -auto-destrucció. I tot això, sempre amb unes motivacions i objectius de tipus econòmic, per aconseguir ~oder, i domini dels uns, sobre els altres. Tavertet pot ser una de les alternati ves a donar, a tot això qua la socie= tat ofereix per consumir. Per aix6 -cal defensar-lo seriosament, i aix6 es una tasca que .s'ba de r~r de forma conjunta, per tots els veins, ambla solidaritat i respecte necessarisque tenen de permetre participar-hi a tothom a partir del SBU lloc. En aquest n~mero 2 de "ELS CINLLE5"-trobareu una nova secci6, anomenada-CAnTES A U\ f\EDACCIO. Donat que ensen ha arrivat alguna, creiem que potesser b6, obrir aquesta secció de manera fixa, tot convidant-vos a participar-hi i comprometen-nos per la nos tra part, a publicar totes le~ que ens arrivin degudament signades.

3

CARTES A LA REDACCIO ~el poble han e.-tat ~ ¡de son, ja que s 'han rrimer voldr!a feli_! illiurat de la -tradic! ~Br-voa, per aque.~a ona1 e.porga.... Fa u .. inicia~iva que e.~eu any. que totho. rond! ~iran-t endavan-t,. i que nava perqué no -teniem ,.en-t poei-tivai in-te!lS" embrea, i vet-heaqui aan-t.perme-teu•• peró, que quant ja en -teni. que bos digui que he. ~orce. .embla que ~a­ sembla que hi fal-ta ¡'in neaa. informació de -tipus-Enhorabona a qui ha oficial, per .1 que dieidit deixar tra~ -Ta referenaia a -to-tea quila ala nostre. lee qües-tione, i nerarbrea. ~e. que sur-ten de lf~ !,jun-tamen-t.

Anti.e.

la Generalidad de Ca taluña, para apoyar ~~estra petición.

Per altre cant6, un dels responsables dela C. T.N.E., ens ha mani.~est at que la co,!! pany~a, un any avansde que es posés l'au.com at c , nab a trames i dLJe s c art es com a mi;nim a l'Ajuntament,d,! [manarrt qui estaria -dispossat a tenir unteléfon public. Cartes que en ca~ mo~enTian-t podreu ampli ment varen esser con~r aque.t apar-tat en testades i que van -la publicaiió reveu ¡..;rovocar que la comp,! ~a me~a salutacio. nyía deixes el proble TtLt:FUf\i t--L8LIC Un vei ma penjat, devant el======:.-:======= ¡..;OC interes que s'hi ¡..;renía. Sigui com siyui, nor ~============:rLa redaccio de "ELS-- ~s el moment de bus! CIN~LES", ha r ao ct el bar culpables, i no seyuent comunicat: podem permetre que~a -tendència de to-t. la pilota vagi d'un ~l~un-tamen-ts en 1\ pesar de las peti-- lloc a l'altre" me,!! aques-t JIIomen-t. es la ciones formuladas a _ tres el poble estade po-tenciar les fe~ la Compañía Telefoni- sense telefon pu--tea mayors. ~-traves ca, en solicitud de - !blic •• de la participaci&,Instalac16n de una c~ popular en lforgani! bina telefonica, debi Es uryent i necesaIzació. do a no existir locu~ ri dis~osar-ne d'un ~ Taver1;e~ -tenim una torio p~blico, desde~ ~e.-ta mayor, que of~ que se automatiz6 el~ Per fi, sembla que~eix .ol-tea .ea pea! servicio, con result~ l'Ajuntament afron~il~-ta-te que les que do negativo, en fech~ ta el ~roblema d'uen aquets momen-t. li 30 de Hayo ~~timo se~ na manera seriosa i ~raient,"perque no e. r~dact6 informe deta1 treoalla per aconse rt'e,uelgdft\ per ontplir llado de las gestio-~ guir una cabina. ~a nos-tra fe.-t. ntanes realizadas ante _: ~or"? , dicha com~añia, para- Confiem que la C.T. F.Pl. la ootención de la 8- N.E., no es kosi -ludida cabina teléfó- taps a les 0.e11es, .nica, informe que fue i dongui una res¡..;o~ 1=============I¡entregado al O pue adc ta r'pida, a aquesSr. P~jol, ~ara a su- ~a necesitat urgent .--, vez e Lav ar Lc al Hono~nguany S1 que pode. rable Presidente de ~ir que ela arbres ~í

í

t=============:¡

í

4

HISTORIA

ELS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET·· III En l'aspecte econòmic s'havia destacat un pagès que, sense saber de lletra, es dedicava a la borsa, fent- se llegir el diari per Ja mestra o el rector. Es pot dir que era el banc del poble: agafava el s diners de l'altra gent, amb el s qual s jugava a la bo rsa, pagant u n s interessos més alts que els bancs, També hi havíahomes que destacaven pel seu talent en aquests petits nuclis; uns en el negoci, altres en política, altres en l'administració i d'altres potser en picardia, Fins ben entrat aquest Segle, el Sec r e ta r i s e rrip re h av i a estat fill del poble Ja en el segle passat hi havia reptesentats a Tavertet diferents partits po lítics: no hi falta~'en libe-rals, conservadors, catalaniste s ni republicans. Precisament hi havia un p~ gès a r r u i'n a t , no sé si degut a la política, que era un g ran republicà i llegia un dels diaris més extremistes. D'ell s'explicava que quan una vegada va anar a confessar per Pasqua, en dir al confessor que feia un any que no s 'h~ via confessat, el co nf e s-, sor l'amosnestà per la Seva tardança; però ell va respondre que quan tenia mossos, tan sols fessin

allò que els manava, ja en tenis prou; per tant, com que nomes estava manat confessar una vegada a l'any, ell ja complia, També hi havia hagut algun carlí que havia seguit e l s cap s Sa vall s i Cab rin eti en diferents batalles. :t:s curiós el cas d'un vt.I del poble que tenia la dèria de se r poeta i que havia compost canÇons i sàtires, una de les quals era dedicada a la conducció d 'aigua de la Font del Saule al poble; la seva canÇó li portà desavinences amb el Sr, Rector, ja que la conduc e i o havia de pas sa r pels Seus terrenys; però, tot i que me l 'havien explicada, no en recordo cap mot. FI r e sp o st d'una de les que recordo deia: "Si voleu ana r al cel, us ensenyaré el camí d'anar-hi: no feu pecats, aneu a missa i a rosari, tam tipi tam, " Una altra e ra de e a i re polític, amb motiu d'algunes eleccions. Per ella va ser avisat que no la cantés, perquè perillava la seva tranquil.litat. Igualment només en recordo el respost que deia: "Nin c , garraninc, n i n c , n i n c , A Madrid toquen a rotllo, n i n c , garraninc,

n i n c , ninc, de Tavertet el sentim .. " .va fer un vers sobre ell m'a teix que deia així: "A Vic em diuen en Joan dels cèntims, a Roda em diuen el poeta i a Tave r t e t em diuen en Joan de la Te

r e s e ta .

II

De fet era un home força boig. Quan. treballant amb altres bornes. tenia alguna discussió en q uino es posaven d'acord. ell marxava un tros 11ul1'/ i ho discutia tot sol: com és n~ t u r a l , sempre acabava tenint la raó. Un altre veí de Ta v er t e t . de resultes d Ti a v o r sofert un judici, va escriure el judici d'en Carnestoltes. el qual havia de ser rn o r t j enterrat el Dímecr<'s de Cendra, Com a Floflore. únicament hi havia el cant de les caramelles. els Goig del Roser, L'adoració dels pastors per Nadal a rn b els seus l'noi tons e I egantrnent v e s ti t s j en ram a t s , m e n t r e es recitaven les degudes poesies i, finalment, el foc a la plaça la Nit de Nadal que. per cert, acabà rn a l a rn e n ja que, en una època en que una part del jovent no era gaire sana, es feren molts abusos de robar llt'

5

" -

nya dels llenyers del poble i fins de les cases de pagès i no pas les més r i-' ques; fins algun any van robar alguna perxera de fer pallers i llavors les autoritats privaren de fer aquest foc per a evitar abusos. El motiu de fer aquest foc crec que era rostir unes botifarres que es menjaven durant la nit amb el vi a dojo, acabant sempre amb alguna borratxera que era la causa de les malifetes. És curiós el cas dun.a ny que, en sorti r de la Mi s sa del Gall - se celebrava a le s cinc del ma tí- el masc e r de Surroca va veure una carreta que tenien a punt de t i r a r al foc i va dir: "Aque s ta carreta se~ bla la meva". Després d'haver-se-la mirada bé exclamà: ,"Si és la meva!" Dons s era 1 a seva. Aquella nit la van anar a buscar a Surroca, que cau a una hora o més del poble. sota el cingle; Pmgueren de pujar desmuntada pel camí de ferradura, tant dolent, que' sembla impossible. Després el bon pagès no tingué altre remi que pujar amb els bous, enganxar la carreta i donar la volta per Rupit, cosa que li costà tot un dia de c arn i , í

ven de molt bona gana - qui quatre, qti cinc ous- mentre llançaven malediccions contra la guilla, contentes pe rquè aquella ja no mataria més gallines. A finals del segle passat e s donà el cas d'un home. potser dels més pobres, però força espavilat, que va agafar una guilla novella i la pasejava dins una cistella tapada de les de portar aviram. Quan passava pel veïnat de La Parareda i Carous i li preguntaven com I ' h av i a agafada, els contestava: "Aquí dalt, a Collsapalomera amb un parany, amb una ratera"; quan passava pel Sot de la Vall, els deia: "Aquí dalt, a Co l l s alleixera, amb un parany, amb una ratera"; a Rupir

en algun llibre, del cas de l'Isidre Casals, molt conegut per ser un gran c~ çador de perdius, que apuntava sempre amb encert. També e ra molt fa, mos en ensenyar gossos, es sent un del s s e u s majors ingressos; li portaven molts gossos per ensenyar, fins i tot de Barcelona, per la qual cosa cobrava un tant cada mes, fins que els t.e n i s ensenyats. Aquesta activitat li permetia de tenir molt b~ nes amistats i algun diner a la butxaca. D'anècdotes se'n podrien contar moltes i ben curioses, algunes de les quals transcriuré tot i que, segons com eS mirin, poden semblar poc edificants.

els deia: "Aquí dalt, a la Palomera", Així es

,

Quan e s matava alguna gui. lla, hi havia el costum de treure-li la pell, omplirl a de palla i, si a la casa hi havia algun bordegàs, a vegades s iajuntawa amb algun amic, anaven al que en deien "pas s e ja r la guilla pel veïnat", pas sant per totes les cases a rec~ llir "la capta de la guilla" que les na st r e s s e s dona ...

Grup de gent des del poble i excursionistes per allà els anys 21 Ó 22, nyàla vida força temps amb la guilla i a tots els verals trobà el nom d'algun lloc per fer lligar el seu vers. Finalment, també c r e c que cal esmentar aquí, eE cara que ja se n'ha parlat a alguna revista i potser

se'n puja al cel", ja que, com que el dia s'havia escurçat molt, els pagesos deixaven de fer la beguda a la tarda, cosa que es fei a tot l'estiu, quan els dies són llargs. Vet ací, doncs, que el masover de Monteis, tal vol-

6

-.

ta per estalviar alguna cai xalada, volgué deixar de fer la beguda alguns dies abans de l'indicat; no obstant, volgué que els bous tinguessin la mateixa estona de descans a l'hora acostumada. Així va dir al mosso: "Mira, noi, para el s bous i mentre s tan t , per reposar una mica, sortirem a la vora del rocal a p rendre vi ste s del

jar les sàrries a un terller, era molt amic de cer o un quart pis,. feina fer cap a les festes mapròpiad'homes. Després jors, fires i aplecs de la havia de t'lroveir de quecontrada; però con que t.s: viures per tota la setmanien molta mainada i els na i fer els encàrregs del era un destorb per a les veïnat, sense poder dinar seves safranades, trobaamb prou feines, ja que ren la solució, amb bona el moliner li demanava o mala pensada, de deixar-los tancats dins d'una campies i si havia gastat arca de les que hi p o s av e: més de la raó, hi havia males fregues. Per això, el gra, creient que allà algun eixerit del poble els els deixaven segurs, que Sot de la Vall. Així ho van d'aquesta manera no peri havia tret la cançó: er i, com és natural, vellaven de caure al cingle La moline ra va al me rca t ieren com els bo u s de Noni de cap al tre trop ell. i el moline r no hi vol ana r velles. Novelliques i El Tanmateix, vingué el dia La molinera vol sabate s Pontí reposaven mentre que els més grans tingue- i el moline r no li 'ri vol els mossos feien la beguren l'astúcia d'aixecar la comprar. da corresponent. Quan el tapa de l'a rca i així pogu~ ren sortir a respirar l'ai- Coses semblants o pitjors masover de Monteis veié que els de baix endreçare pur, puix que quina at- es pod r i e n contar d'algun altre moline r , pe rò c re e ven el cistell per tornar mosfera hi devia haver que és millor deixar-les a la feina. digué: "Bé, ja dins del catau on fins i al tinter, perquè penso hauran reposat prou els tot havien de fer les seves que ja n'hi ha prou per bous, Se rà qüestió de to~ necessitats durant tot el veure com en aquell r a co na r hi . " dia! Quan creien que s'atan pintoresc de la cingle· Al cap d'una bona estona costava l'hora de tornar ra hi planava la felicitat. s'adonà que la llaurada no els seus pares b o r t s , un Sort que ha desaparegut avançava i. a c o s t.a n tv s h í, d'ells es posava de vigiel molí i ara nomes s'hi veié que l'arada passava lant i, així que el s veia escola el remoreig de la també pel mateix solc, e rnp r e nd r e l'empedrat de font fresca i abundant, el Volgué amonestar, el mo~ baixada, corria a donar cant dels rossinyols e nvso, però ell li contestà: l'avís i tots cuitaven a re b o s c a r s en les bardisses tornar al cau per estal"Com que fa una estona espesses i l'estrèpit ft'rè~ viar-se una bona pallissa hem fet veure que fèi em 'e e de la cascada en d: t- s beguda, jo he pensat de Hi havia ,hagut un al t re de grans pluges, qUt: ti' fe r veure t a rn b e que llaumoliner que també volia per nom "El Salt del :\'Jolí ràvem i estarem en paus" sempre la dona al seu co~ Be rnat" . LLavors l'amo li va dis: tat, no per a anar a festes No tot son fa e e e i e s el que "Tens raó, noi; això no majors, sinó que, com es pot explica r del Molí p a s s a r à més. l a i xí s u c que ·e ra molt gandul i en .Bernat; també cal pensar cel. tenia la fama, se L' e rnp o r en els centenars de quarBonica astúcia la d'aquell ta va per fer-li fer les fei teres de blat que d e v i e n home eixerit per a fer va nes més carregoses: fer passar per les seves rnoler els seus drets. carbó de rabassó i les fei les de p e d r e pesades j nes del camp; a més, ella massisses, per a fer la Des Molí Bernat se 'n poden contar igualment alhavia de carregar les sà~ farina amb què les nlesries de carbó a la mula i gunes històries interestresses feien el veritable al ruc i anar-les a vendre pa de pagès sants, tot i que potser a Manlleu, fent quatre d'un cert mal gust, Hi havia hagut un moliner hores de mal camí i, per J SANGLAS que, junt amb la seva mu repòs, sovint havia de puv

t

..

. ¡

1

Bans

curIOSOS

Alcaldia Const. de Tavertet

"A fi de cümnl r la mia obligació y evitar tota discordia, me veig que dech fer la major vigilancia sobre la pe r s e cu ció dels da ñado r s de bosques agenos, com y també en fer nasturar erbas agenas y fer camins nous, segons los bandos exo edí t s oe r el M Y. Jefe Suoerior Poli tic de esta Prova baix las multas contingudas a dits bandos, las que exigire sens contempl~ c íon s als contraventors. í

•

Tambe orohibesch que no se puga jugar jo eh s prohibits, ni dels permesos mentres se fan funcions de Yglesia, ni en l ajrí t passat al toch de la Ave Maria del ves p r e , baix la multa de cuatre rals velló à cada un que hi encontraré y al que donara abrich vuit rals, y als reincidens doble multa. Y baix la di ta mul ta p rohi besch que no se ougan fer saraus ni balladas sens mon permís, que no se pugan tirar bacinadas al carrer. que no se puga gastar aigua de' la fon del poble per re-

ga, ni rentar al raig de esta ortalissa ni roba ni al safareix roba de mal al s o de morts. ' Tambe prohibesch baix la mdta de trenta r al s velló que no se pugan courer artigas desde 24 de Juny a 25 de Juliol à . causa de malmetrer la culli ta. Y oerque constia y ningu puga alegar igno rancia mano fixa r al p resen en Ió paratje públich. Tavertet", ' 4 de mars de 1846. Pablo Serra Alcalda.

BANDO

PROHIBEIXO terminalment que ningú, sia gran sia petit, vaigui à nadar ò D. Josep Serra Alcalde Constitucioml del present banyarse en los citats. gorchs de la vehina Riera poble de Tavertet. com ni tampoch en la balsa [F'a s à saber: Que habén a r del molí de la Cormina .r ibat a coneixemert de labaix la multa de cinch pemfa autoritat que varios setas y altres responsabijoves de est vehinat i solitats que se podran sebre tot criaturas, que rri.iguir contra los pares ò llor guardadas estarian al encarregats de las criat~ costat de sos pares y maras que per un oblit llur res, van à ra dar ò banyarò f al ta de vigilansia y de se en lo gorch del Pont ò cumpliment de aquet Banen altres de aquesta Riedo, prenguin alguna desra ab eminent perill de ne grasia. garse u ab escandol de Lo que y à fi de que ningú cuantas personas pasan per puguia alegar ignoransia, aquells camins p ubl i cha, se fa publich per medi del he acordat esposar al p u- :present que firmo en Tab1ich lo present Bando per •vertet à 14 de Agost de lo cual ! 1890 El Alcalde

8

_ _ _ _I

[DOSSIER

[la capella de sant corneli '.

'.

-----] !Una vegade ..la he 1:.~1 na't a San1: Corneli __ 1 p.r 1:al d'eavair el dub1:e aebre al earàe-. 'ter de la seva edificaei' i una vegada -.Ia ..e n'he en~.rna1: amb 1:.1:s • m'a dub~ea que abana. l 'a que San1: C.rneli posa un segui1: de qüea1:i.na, 1:an1: sobre al aeu -.rigen, eom sabre el 1:ipua de edificaci' de la .eva ~apella.

Avui dia arribar -a San Corneli la rela 1:ivam~n1: flcil. Ja no eal 1:res.ar el. 1:rea quar1:a llargea de cam! que hi ha dea de Taver~e1: ver. ela ma••• Pun1:! i Novellea, dea d'alla, agafar el cam! que va ~ap a la Fon-t de la Vena per pujar el cap de ~oc la cos1:a gra.nada que ena a la eapella. Avui dia un camí ben cuida1: que 1:robe.. a 4 dre~a, pasaa1: el I(m 26 de la carrE1:era de Vic a 0101:, poc -despr's de¿eixar el poble de Can~onigr~a, ua por~arà fins a la a~eixa capella amb -' qua~re quil~metres -llarca de rec.rregu~. El cam! no és pas se~ pr. ben planer ni .e~ ae pedruscall, pera·a fl~il de recorrer i passa per indre~a bonics, a.b una Fon1: la de R•••iv.l, a poc

d'agafar al cam!, -aa1:a na magnifi.a fa geda, i amb una al~r; fon~, la Fon~ Nova, amb bancs i aix.pluca prop el pe1:i~ ~.rre1: de la Cau, na lluy de San Corneli. la Fon1:, la

carre~era

l'agen.amen~

de la ca pella, deIa val~ena : la descober~a del dòl lIen vet. de la c-apeJla i ~an~es [-11~res mill.' res que el lloc ha e~ parimen~a'\:, ~ootea ~e ... n.n per pr.~ag.nis~es un sol h ••e, en franse •• Pun~!, mas.ver de la Cau a qui e.cau ria plenamen1: el 1:1-; ~.l d'ermi~A de San'\: Corneli. He di~ al principi que la cap~lla de,~ __San Corneli posa dub~ea, perquè éa dif!cil de da~ar la par1: mia vella • capsalere de l'eaglesia -.rien~ade vers lleva"~. Es un edifici llargarut i rele'tivemen1: baix de v.l~a, elmenys e pr.-porci' Çe 'la seva llargada, fe~ amb -pedra del pa!s, aen ae carreu, p.r& bpn dispo.ada, c.ns1:ruI da amb ~ècnice rem! . n1ca, pero" Senss -cap carac~er{s~ica especial que diferenciï el presbi~~ ri de la nau i sense

.ap arc 1:.ral; n ••és una gra.ns d.nen aE ;cés al presbi~eri. 'ss s'examine l'.bra h •• hi veu diferen1:s represes que , indiquen que va esaer allargada e que ea va c.ns1:ruir en diferen1: e~apea.

El per1:el de la, banda de migdia, que va -Isser deac.beri: perdeducci4 el dia 12 de febrer de 1966, quan ,1:e~s el homas de Taver~e~ rec.ns 'truran el 1:eula~ de l'a~ri, que s'havia en •• rre~ p.. abana en fallar la viga mes~r~ ~é encare una cer~a ~radici6 r ...Aniea, -per- es ~r.ba ja en la par~ an~erior fe~a amb p•• ~eri.ri~a~ a la capaele.a. El ~8.­ panare~, la p.r~a de p.nen~ i l'a~ri al" .el~ .Is moderns. la p.r~a, i segura.. en~ l'a~ri, s.s~ingu~ pem ~r.a grana c.lu.nea de pedra i un mur .egui~ a la benda de -~ram.n~ena, sembla -que es varen edificer jun~., segurament el 1717, quan el J ••ep N.vellas de Vall, - que era ebrer parpe~u de la capella, fiu -edificar el nou p.r~. , segons c.ns~e gra-va~ en la llinda. El .ampanere~ ea va fer e al .pnys ref.r-

9

mar el 1863 segons la da~a que llegim grav~ da en un fines~ral, per~ per la r~s~a de l'obra no ~enim cap indicació i el seu ~i pus de con&~rucci6 n~ d6na per a cap afirm~ cieS cDncre~a. La

plen~a,

ja ho hem di~, es desproporcionada i no correspon pas a una planifica-ci' rom~nica i el por ~al de mig¿ia, amb una sola gran pedra fen~ de llinda de pun rodeS, ~ampoc no ~s -rom~nict es evidrnt-men~ m~s ~ardA, dFl segle XV pO~srr. El problema consis~Fix a saber si la capella es va recons~ruir aprofi~ant un espEi o plan~a ~n~erior o si es va concebre ja amb la disposició ac~ual. Els san~s Corneli i Cebrià, pa~rons de la capella, ven(r2~S el 16 de se~pmbrF, 54n san~s de devoció mol~

-=

aqu1 ~an pensar que hi havia hagu~ f.a més de dos o ~res mil - all'lYs enrera 'In nucli de poblamen~ en aque~ indre~, ~an fàcil de de defrnser pels pe-nyasega~s que envol-~en el pla de la cape lla. Era un antic po= bla~ com el de Savas~ na, que ~é ~ambé la = capella de san~ Feliue~ amb Ja capsalera pre-romAnica? To~s aques~s són els in~errogan~s que posa la caprlla i l'indre~ de Sant Corn ('""I i. In~Er rogan~s dificils de con~es~ar, però que permeten a l'inves~i-

=

an~iga. N'~s mos~ra un documen~ del 942, exis~r~

a la ca~edral de Vic, que parla -d'una domus Sanc~i Cornplii, per~ ~ampoc no cons~a claramen~ que es rcferf ixi ala n.s~r6 cepella. D'al~ra banda no coneix~m cap més capella prop~ ra a Vic dpdicada a aques~s

5an~S.

El dolmen situa~ a ~2 car la capella, en la banda nord i les res~es de poblamen~ prehis~oric a la pun~a d'uns camps, ~ambé al nord de la capella, així com una gran pedra amb una bassa excavada i al~res ele-men~s descober~s per

_gació volar vers ~po­ ques molt reculades. L'an~ic arxiu d~ Tavertpt parla d'aques~a capella drs del 1292. Aquí ja ~repi~gem ~e­ rra segura. El l305~~ nia ermi~an~s o dona~ i b~n. prop~s pel so~ ~enimen~ del seu cul~e. A la banda del -migdia de la capella si hi veuen res~es de fonamen~s d'una casa que seria el mas Bala , conegu~ des del 13 42 i desaparegu~ en la despoblació de després de la fes~a negra (1348). Es m.l~ orobable que ~mb les

seves pe res es eS1n les reformes ~ardanes de la capella. El 1936 va ésser des~rur~ un re~aule~ barroc que havia esta~ fe~ 1721, seguramen~ com a final de les obres iniciades el 1717 Taver~e~ sempre fidel del san~, hi pojava a celebra-hi cul~e el dia dels patrons, el dilluns de la r~n~ecos ~e i un dels dies de rogacions de l'ascenci6. El commidor del cen~re de l'atri servia p' r veneir pl ~er mei el pedrís, per adescansar-hi els vel~

-

després de la llarga caminada. Els ~emps han cambia~ oer~ San Corneli, av~ assequible amb c~txe i fita de sortides do mihicals con~inua enfen, ple d'enigmes i de mis~eris, però m~s interesant que mai. Espero tornar-hi, ~o~ nar a parlar amb en Fran~esc de la Cau i veure si alguna hora, amb la ajuda de ~o~s, podem anar descobrin~ el mis~eri i desfer ~ els interr.gan~st que que posa aque~s bonic boc! de ~erra cabrer~ sa i ca~alana An~oni

Fladev2l1

10

I COL.LABORACIONS raguI lola de sant joan de fabregas Cada ~erra, cada país ~~ les SEves o peti~es hist¡ries, les s~ ves llegendes, i Rup: no podia ser menys.

per l,església rom~ni ca de Snt Joan de F~­ bregas encur,a el ca, m1 a peu uns trenta minuts.

Nosal~res

Dons bé, la llegenda que ha arribat ~ins a nosaltres explica que "Hi havia p r a q ¡estes contrades un ge_ a gant ter~ible i crue~ No parava d'espantar tota la gent, bona. senzilla i trebal12d2 ra que habitava per aquets verals. Se'ls emportava les ovelles , els remats i fins i tot havia tropellat algun pastor. La gent tota esperugida. viv~ sempre, amb la por, ~ amb l'ai al cor.

hem sen~i~ per boca dels nos~reS pares, i ells dels -seus avis, fins a fon dre's en la ni~ del temps, una peti~a ll~ genda rie la formaci& de l'P,gullol a•

=

l'Agullola ts una pe~ ya descomunal, talaia insupeI-able, penjada en la conglera que en m~s de quaran~a quil~ metres va de coll de Condreu fins més en-llà de S~. Pere de C~ sserres. Aquest gran ppnyal -anomenat Agul101a, o petita agulla compar~ da amb el caball Berna~, jo l'he ba~ejat amb el nom de "mugro de Catalunya". Fina Ta uns tres anys sols els excursionistes, els aimants de la natura podien tenir el goig de visitar-la, ja que no hi portava a cap ni cap carre~era ni pis~a fo restal. Sols hi arribaven camins de mule. Avui una pista Torestal que va de Rupit fins a Sau passant

Un dia es reuní t~ta la gent i parlà de -~ com ho farien per defensar-se d'aquest g~ gant. Vrient que tots els medis humans eren fallibles. in\'ocaren l'ajuda divina. Déu escoltà la seva pregà ria i els envià com a protector l'Arc~ngel st. ('Iiquel. Un jorn St. Miquel i el gegant que no e~a altra que llucifer, tingueren un terrible combat, aquest en veu re's ja ven~ut i de-rr.ta~, abans de tor-

nar-se'n a l'eternal abim, posà un .- r:: I al cingle del far i l'al tre al pla Boixer. a. gafà l'espasa i la -clavà amb tanta fúria sobre la cinglera de l'Agullola que ~ques­ ta es migp:rt{ i quedà formada aq,esta -penya gegant que té el nom de " Agullola de st. Joan~ Recorda encara, aque~ fets. el Castell de l' Embastida que ~ou l'es ccnari ~n tingu~ llocaquesta aferrissada lluita. Abraonats en cruel gu~ rra, caigueren cingle ra uvall. Avui enc2ra es poden veure en les penyes de roca viva del grau de sallent las petjades de St. Miquel i les ungla-o des del dimoni que feren en rébotre en el zig-zag del camí que baixa al grau.~Jo gaira avall del Salt de Sallent hi ho el G.rg de la :rapa i per aquest forat ~s per on el dimoni, ve~ ~ut i esporugit, s'es muny! cap a l'infcrn~ l'liguel Bands

11

Icultura popular --_I Al contemplar

mas que nueva,

ésta,-~ actua~

postur~ pl~ralista y democratica, de nue~ tro paia, se oye con frecuencia "CULTURAPOPULAR","LA CULTURA AL ALCANCE DEL PUE-BLO" etc. Pongamos ~ qui cuantos 810gan8os parezcan, porquehay profusión de e-llos. rodos me parecen muy bisn, si nodescienden al campade la demagogia.

Lo de mencs, es qualas culturas sean -mas o mencs papula--

res, ya que culturasolo hay una. CULTU-

RA DE CULTIVAR ALGOQUE NOS ATRAE. Es -mas importants que esté al alcanCB de todos; per~ nunes se ra operants, si no jnterviene nuestra ;parte decisiva. Si nosotros no nos sentimos atraides por u na afición o voca--= ción profunda, en una o variaa parcelas del saber o culti---

var. e sea que si -falta nuestro esfue~ zo, nueatro tesón yvOluntad, ya puedenponer los medioa mas abundantes y eficacee que sean, a nuestradis~osición, que sifalta ese teson se~­ guiremoa sumidos enesa pereza mental -_ que invade a la gran mayoria "popular" de la qente.Que reclama esos mea~os, pero-que confía le ven-dr4 como un milayro

infusa, esa ansiada cultura.

-La cultura nu se da' como un aumento desueldo; va siempre, implicito, el es--fuerzo personal y tenaz de cada uno. La cultura, por mucho que nos pese, no sera nunca da ma sas ni de muchadumbres, siempre selec tiva, conforme a la capacidad mental yfacultades de cadaindividuo, teniendo en cuenta que las mentes no son uni-.formes. El conjunto ,de sabidur ias ya no ~aben en al cerebro ;humanc, por tal motivo se divide en-par c el a s y par a cul ~ivarse en esas par ~elas, siempre surIgen los mejor dol. .;l-. QUS, q~~ impercapti blemente, concurren ,hacia donda les lle 'va su vo e ac Ldn , que una cultura sensible ¡lo mas extendida po Isible, hace me jo res ~ los pueblos y a au axtensi6n civili zadora. El ejemplode Grecia, nos lo demuestra. ~aturaImente

Primera y eso si __ que hd de ser masiva, como base. la e~ senanza primaria ybasica. Esta es e-sencial, porque deahí, ha de arrancar todo lo dem's.

Oèjemos a los fa-o titu¡lados que derivanlhacia un profesio¡nalismo, ,a parte,launque sean Sumal"''''; !mente necesarios,[p e r o tambien obse.t vareis y segun sU1 capacidad y dedic~ ción, que unos de~ tacan mas que otros ~ultativos

i

Nosotros vamos a ~ por esa cultura f~ liz de "Hobbi", -~ que est' exanta de monotonia y rutina vamos a una cultura sagun nueatrasaficiones, ya queesta mas carcana del circulo de 10papular. Cultura es cuIti-var 'lgo que inunda nuestro espiritu impaciente y -que suele situarse al mar gen de nuestra profesi6n. Por este anhelo cultural, que nos rapo~ tamos nosotros mis mos, establecemos= unes compansacio-nes e~ cadena, sobre nuestro espiri ¡tu y que se entieñ 'de a los demas por .intercomunicación.' Una c~ltura no pu~ de quedarsa someti da a una sola indi: vidualidad; es ~-­ cuando queda fr~s­ trada y pedante. La cultura es com~ nicstiva o no tiana razón de sar. No podria cubrir -

---..,;...;;...---~-------------

au misi6n social inmensa. No creais que un me dio rural tiena que earecer de cultura. Vuastro cerebro tie ne las mismas posi-' bilidads8 y condi-' eionamientoa receptivos que los demas ponerlos en movi--miento y vereis delo que sois capace, Oesde el medio ru-ral se puada disten dir a todo plano de eonocimientos, como los cultivados en ciudad. Los mediospuedan adquirirse-agrupandonos con -voluntad da hacer e intercambiar.

..

La primera regla,aa buscar una afición, procurarse los me-diosy cultivarla a fondo. La mayor parte de la ~ente, circuns-criben la cultura a las tres fases -de mas impacto en los conocimientos humanos. Las artaspl'sticas, musica y literatura. Cada una da estas tres fa ses tienen campos infinitos de actuacion. Nadie sera un buen aficionado,ni capaz de percibir el daleite de estas

bellezas, sublima-conocimientos que -das por el talentonos e x po nç a , del hombra, si no Una cultura, repito, cultiva la aficióny se va documentanpuede empezar por -alga insignificantsdo debidamente y po que va enriqueciendo co • poco. Un afi-nuestro aspiritu;eae cionado a la cultues el cultivo o cul-' ra, no consiste entura, 'lgo que nos devorar libros gloenriquece en conoci~onamente y mal samiento y deleite de.no r aado e , En lo s inlas cosas que tien-termedios lectorales den a mejorarnos. -o de contemplacion Pueda iniciarse conde obras de arte, re una afición en un -currir a los trata-plano determinado ydistas y criticos -afin, incluso algo ponderados an la maque desarrollamos co teria, que analizantidianamente. En Flo la versi6n en la aura, que pro~icio patentica belleza de su imagen o expresian ra crearse sus prapios jardines, en ,Todos estos elemen~ botanica, en fauna, ¡ conocimiento de a-tos y conocimientosves y animales queson divulgados en li rodean el medio ru'bro~ y revistas e8-pecializados. Asi se ral. En el mismo -campo agricola, po r: va adquiriendo conoejemplo, los riquicimiento sensible.ysimos vinos que --acertado, para poder determinar en que -- :prestigian en el -cansista, la ballaza lmundo, fueron creade una arquitectur a- Idos por campesinosmas cultos e inquie romanica, o el liris tos que los otros. ma de las obras de Gaudi. CULTURA SIN JEMALOGIA, ES PATRIMúNIO.La cultura no acabaAL ALCANCE DE TUOOS aquí, ha mas. No llay rUUE SE LUPRUPONEN. que acomplejarse ante un hombre culto;recibir su charla -Jose Aced con naturalidad y en riquecerse con los ;

- \ I/,

/0_ /\'

13

'-----_ _------..11

lamic caminant A les angires de l'Avenc,

hi ha una altra me ravella; aquesta. però. força més avall. Per a poder-hi anar, enfilarem -d e s de T~ ve rtet mateix- el camí que havia e stat de bast i que menava a la masia de SuI roca, al peu de le s c irig l e res, i al veïnat an o rn e na t precisament, de Sota-Roca. Aq ue s ta tresquera. que d e v a l l a fort i se rpeja sota els replecs de les aplomade s rnu r a l l e s, és d'allò mé s espectacular que hom pugui i rag i n a r . A dreta tenim tot el pla de Sota-Roca, verdejant de boscos i atapeït de masies - dis sortadamenr abandonades quasi totes- ; A esquerra, les cingleres i esbalçaders de It a l ta plataforma van de sfilant, en una contínua succe sió de grans r oq re r s , f a r c i t s d'~ na infinita v a r i a c i o d'esquerdes, clivelles, cornises i relleus. Enlloc no hem pogut copsar totalment com aq ui , l' ensobe rgadapotència dels coclòpics farallons que es drecen sobre nostre. I força enllà, tancant una e n o r rn e raconada, se'ns apareix el f a b ul o s i incomparable saltant de la "Cua de Cav-a l l ' . N'hi ha dos, de salts, ben separats, però molt propers: el del torrent de L'Avellanosa, i el del to~ rent d'Aigües o de l t Ab eu radar, que des d'uns esva ranc s, dalt de tot del precipici, cauen a l t abi a-

me. L'aigua es destria i vola sobre le s fugi s se re s i arrugades llastres, i cent metres més avall. r~ bota en una ampla te rrassa roquera, molt espaiosa forrnant de nou dos regu~ rols. Després i encara s~ parat s, e s 11 encen una altra vegada al buit, amb dos-cents rn e t r e s de caiguda lliure, de sd' una gegantina i ve rtical timbe ra de ped re ve r rn e I l o sa, El s raig sd' aigua de la doble cascada -que no solen ésser gaire grossos per l'e~ c a s s s s i rn recorregut d a rn bd o s torrents- s'esble nen i e s pol vori t z e n per la gran altura, i cauen com una pluja. I si fa una rn i c a d'oreig o ventitj o l , la "Cua de Cavall" 0!2. dula pe r davant la gegantesca muralla roja, amb amples i pendulars moviments. Finalment, els dos torrentols s'ajunten en un mateix gorg, força gran, voltat arreu d'espe~ sa boscúria, on les aigües d'un blau puríssim reflexen les dures línies dels penya- segats. Al gorg l'~ nomenen "la Platja", pe2' què efectivament, les seves ribes aparencen una platgeta, però el seu nom hauria d'ésser, absolutament, el "Gorg de les F~ des". Quan els saltants porten mòlta aigua (sovint en el fort de l'e stiatge, e~ tan completament e i xut s},

ment bonics i amb força més cabal; però cap no guanya en e rn o c i o ni en la seva rotunda i definitiva bellesa, a la "Cua de Cavall", No s'hi arriba p a s fà e i I ro e n t , a l g o r g de les Fades; però tot l'esforç és poc, si eS pot CO~ templar i assaborir aquest f a b ul o s i fantàstic saltant

í

t

Un altre saltant, rrio l t r~ marcable, és el del Molí Bernat. Està situat en una pregona i esquerpa cl~ tada; l'aigua eS despenja' d'una gran cornisa de rola visió és esbalaïdora Hi ca, que no és altra cosa ha molts salts i cascades que una gegantina balma per la comarca, i certa-

14

r \

~,

l

! ;

r

de forma semicircular. Hom pot arribar al peu mateix del sallent, i de s de sota la balma -més o menys en sec- contemplar la caiguda de la formosa cascada de la riera de BaIà, que en les torrentades porta un gavadal d'aigua, aixecant núvols d'escumalls. És un espectacle preciós i també eixordador. Les comes an o me nad e s "La Vall" properes al P.Q ble, estan plenes de camps de conreus i masies, gairebé totes abandonade s: la tri s ta història de sempre. Citem.co com a importants, El Pontí i Novelles. La curiosíssima Torre de La Vall, amb pagesia an e xa, és verament interessant, i de molta antigor, puix que la feixuga torre massissa i quadrada i força alta, fou concebuda per defensa, i data del s. XIV essentdoncs l'edifici encara en peu més antic de Tavertet i de tot el Colls a c a b r a , llevat naturalment, les esglésies romà

mediatament l'atenció: un roure i una alzina, rodanxons i cepats, atapeïts d'un fullatge exuberant i ufanós. Són una parella que estan molt prop l'un de l'altre, i es fan comp~ nyia: deuen estar enamorats. Des d'aquesta alça~

bellugar les branques i tremolar le s full e s, i sen tireu la lleu remor d'un oreig en les seves fronde és el seu signe de gratitud. Com si us parlessin, -tdonant-vos les gràcies. Fem ara unes quantes pas ses endavant dels arbres - saludant-los amicalment en passar- i a l'extrem de petit planell, contemplareu a pleret una grandiosé vista de Les Guilleries i, als vostres peus, el poble de Tavertet vist per sobr les taulades. l també coE. sareu totalment el llarg promontori, en l'inici del

nique s. Als planells del Puig del Saule, sobre mateix de la Vall, senyoreja la noble casa de Monteis, de rància nissaga, l'arcaic edifici de la qual està ornat amb un torricó de defensa, ja molt rosegat per les centúries. Més enllà, tr~ barem un gran pla -el pla de Monteis- que es perllonga fins al Puig Seguel e r , S'hi escauen, en aquest calm, dos arbres imposants, gairebé solitaris. Són dos magnífics exemplars que criden im-

a te n c i o , us ho ag rai ran, p a r aufa , Al cap d'una bona estona, començaran a

~

La cua de Cavall .

qual està assentat el poble, i que avança d r e t u r e rament rodejat de timberes pel pla de Dalt, fins acabar en el Pla i Puig del Castell. És tot un espectacle; seiem i disfrutem arnp l arn e nt del gegaE. tesc panorama, resp.iranJ ne els purs aires. I si, a més, tenim un dia bo i el sol ens acarona, a rn b tot plegat tindrem una idea força exacta de què vol di r un racó del pa ra..., d s.

da veuen passar el núvols, i els vents, i les tempestes; prenen el sol. qua~ n 'hi ha, sense que ningu no els el tapi, i suporten el fred -que en fa. i molt. a l'hivern, per aquest país- tan bé compoden, ja que ningú no els en p rotegeix. Admirem-los amb .c al m a , sense p re s sa; s'ho mereixen. I a més, quan els dos arbres s'ad~ nin de la vostra simpàtica

í

,

quirze pares

15

"au

tecó del poeta A L'AVENC Oh pedres centendries com e/ameu a l'infinit, els vostres jorns de glòria fa anys que han finit. Sous sulls de nostra història i os guardem en la memòria de dia i de nit. Que bonica és l'Agullola, que bonica en nit serena i com vetlla tota sola al final de la carena. Ahir, cofoia. s'engalanava amb brots de boix i farigola. si bonica és la cinglera més. bonica era l'Agullola.

MIQUEL BANÚS gener 79

ROSA Una Rosa jo en conec de flaire molt fina, és dtaspec~a ~resc i cara de nina. Un dia sant Tomas la veu que somnia i amb cor generós li féu una crida, i amb veu mol~ humil li digué: vine, que de flors de ~o~ l'any jo en faig r~ collida, puig que d'alló que el món en diu subnormals jo en dic flars divines, perqué en el seu ,cor no hi rau l'injus~icia La Rosa ama~en~ hi ana deseguida ~roban~-s'hi ~an bé , que no en marxar1a.

San~ Tomés ~é un jard{ de flors de la. vida i ntha fe~ un recull d'on ningú les sabia, escampades per el mon el mon que les oblida. Si el jardi es esplendoros, mes ho es lajardinería, ~reballan sens ~epós duran~ ~o~ el dia. La feina que fan ni amb or no espagaria, que on hi haamor, no hi ha capmen~ida. Que Déu els ho pagui i la Verge Maria que el be que ells nefan, ja mai nostoblida.

JORDI SANGLAS

16

ESTIU 79 PINZELLADES De Sant Jordi la rosa un esqueix n 'he plantat. Que tregui poncelles ben aviat. Poncelles de vida de Pau i Llibertat.

Aquest any a Tavertet tindrem un estiu distret. Hem dit que no a l'urani, ~ escribim en un --1'1 e n9 0 1 , ho cantem a l' Esqui.I rol, i es~erem aviat tor~1i ,I nar-hi.

Quan posar nostra senyera engalanant el balcó era senyal de felonia t et tenien per traidor... en el calaix la guardàvem o a dins del nostre cor. MIQUEL BANÚS gener 79

" \ /"-:

/0/\,---

Si ens agrada fer excursions, i tamb' ballar ~arda­ nes, anirem a Sant Corneli els mes grans i els ~ ¡.;et~ton8.

l per la festa Majorno sé si hi hauran -sorpreses, . peró segur que balla~ rem, : a l'envelat, si vole~

Els amants de l'aigüJ i so r , aquest any estem de ~ sort, ja que el tem~s ens acompanyali podem fer natació.

l

Si voleu venir-ho a veure, a Can Molina heu d'a nar, i tambe per la pissi na\de Can Gom!, pode passar. All' veureu fer gatz, ra, i sabreu el que és ~ disfrutar. I Rosa MQ

17-

NOTICIARI BREU Degu1: de que ja feia al que per pe. que re- no ea de campe1:icid, que per par~ ~. lliaquin el. hi pe1: -- valdria la pena p••ar~els es1:uiejen~s es c ••1:ar 500 p1:•• de -- le en .ondi.ions p~r demanaba que si foa "mul1:a-.Fera in1:ere-- pe,uer.la u~ili1:zar. posible s'abansés la .san1: que n' hi po.esst. ~---------------.....-4 fes~a major per abans un de més cordial. de acabar-se les .a- ~---------------------4Encargar al In gen i e re can.ea, l'ajun1:amen1: Encargar el Sr. Inge- Indus1:rial D. Ramdn va c ....ear a ~o1:s "arimén la cenfecci6n niera Industri~l D. els vetn. del peble Ramdn Pons Marim'n la del Proyec1:e T~cnice , demanan el .Iu paconfeceidn de~. preyei de "ALCANTARILLADO -ri, i acordaren de 1:e Ticniea de 'tAPTAC! DEL NUCLEO URBANO DE celebrar-la l'úl1:im TAVfRTET. "diumenge d'agas1:, qu. ON DE AGUA POTABLE PARA LA AMPLIACION DC, enguany s'e.caurl el ,ACTUAL CAUDAL Y MODI ~------------------~ dia 26. CACIDN DE LA RED DE Ke. d'agrair al nou ~--------------------~DISTRIBUCION DE AGUAj1 cenaistori per haver ~ -;pesat fi a un proble.a No gaire mes amun1: del qu tans cops ha sigu~ padrd dedicant una 8a- Fa ~emps que l'Ajun~a- mo1:iu de que mol1:e ge~ lu1:aci4 als visi1:an1:8 .ent va fer una piaci. s'hagi pica1: ela di1:s: hi ha un car1:ell, deg* pel poble, encara que L'aixe1:a d~ la ~on1: • ~e.ps

.a jUntament

--

De~ini1:ivament l.s e ••issiena del nestre Ajun1:amen1:, han que-da~ de la segUen-t .. aneral

COMISSIO DE CULTU': :'An'Eeni Pielina Ali o -Magdalena Jufré Orra

COI'lISSIO D'URBANISME: -Angel Vila Ealavé COMISSIO D'HISENDA: , -Jau..e Ballana Gar.l~ -Magdalena Jufré Orrar -ra. -Angel Vila Eslav4 I -An1:eni Melina Aleja ! COMISSIO DE GOVERNACIe -An-teni l'lelina Alej. ' COI'IISSIO D'AGRICULIU- -Angel Vila Eslavé RA r RAMADERIA; -Jaume BALLANA Garole' COI'lISS 10 DE SANITAT ra· -Magdalena Jufré Orra _Magdalena Jufré Orra l -Ange1 Vila Eslavé

-

COMISSIO DE SERVEIS-PUBLICS: _Angel Vila Eslavé _An-toni Molina Aleja TINENT D'ALCALDE: Angel Vi IaC Eslavé

,

BATLLE: "iquel Parra.'n Orra

íl

•••=======-==-

I L 'h.rari d 'oficrine.,lea de lO a 13 here.,:1:.-ta ela dij.us.

18

,.

i

i

¡de la parroquia I

I

To~. desi~jar! •• ~~-~ nir ben avia~ a l'E~­

r,"

!•

2)- Recordar a 1:o~ham jcia1 menció del. de que hi des1:inarem 1:0' ~a no.'ra comarca. Ho ,g14aia Parroquial l'.!! el que es reculli a - ~companyarl amb diap~ :¡riginal de la Mare de l'Església duran1; --- ,.i~ives. A més ens -!Dtfu del Car. El Pa~r.! aque.' es1:iu i mentre deixarà una relació na~, "Amics de Taver~aci falta. de1a arbres que erei~e~., han regala~ una Ixen espon1:aniamen1: areixa per a l'armari, ~n pensem guardar-la, la nos1:ra con~rada, 'per tal que en puguem ~ els ho ag~ai. de -anar recollin1: per el ~~r, per~ no és su~i­ I :El dia de Corpus vin-I no.tre museu. cien~ per assegurar gué a con~essar un a~l que rea~i ben pro~eg! .erdo~ de Vic, i 1'0--,' da. ran ~orça els de Ta-Ical adap~ar la reixaverte~ que apro~i1;a.~omen~ada, reforçar-ren aques1;a avinen1;e[1a. paret. de l'ax-a-: sa per rebre el sagr~\ A l'Esg1éaia hi ha la tri, posar-hi un ban -I men, de la Penitènciai pola acumulada de 10iSi s'tema d'alarma, or-l Aques, sacerdo, S'ha-I any. d'obrea. hamen1:ació i il.lumi-\ o~er' per 1;ornar al-- Jo volia netejar solració adequades i fe~ '1;res vegades. Recar-- 'to'tea les pare,s i -~hi una porta, per __ I dem-ho, doncs, els -- vol'te •• En demanar a~al que no quedi semde Taver1:et i els es- en Molina que em dei~re a la vista del p~ :'tiuejan1:s que desit-- xés 'taulons, .'oferíblic. I j i n aprofitar aqu·esta a mun'tar-hi una bast! Tot això importarà uiavinantesa: EL DIA 15 da i de momen't 6 ho-es bones despeses, !D'AGOST, ~esta de L'a mes mes, s'han ofer1;~ue no podem afron1:ar !SSUMPCIO, 'tindrem un- a ajudar-me. ~ins que no tinguem confessor ex'raordin~ Si algú més hi vol -brous diners per a iri mi'tja hora abans - .ol.1aborar, l'espe-~iciar-ho. Ac,ualment de la missa. rem el dissabte día ~isposem sols de deu11 d'Agos't, a les nou inil ptes. del ma1:i. cal que po~ ~om ha suggerit que -, ~in aspiradora 1:o'ts ~mposéssim una quotaels que en tinguin aB cada familia, que casa. per la seva part est~ CONFERENCIA DEL SR.R~¡I 1 ya disposat a contri,MON VINYETA LEYES, --; ~uir-hi amb el que agran coneixedor de la ~signésaim. Jo no --Agraeixo als edi't.rs~ nostra comarca, que .rec que aquesta si-de "ELS CINGLES", que Ui la fòrmula adequ~' es1:à preparan't un 11! :m'hagin cedi't aque8~­ bre sobre TAVERTET. a. Més aviat crec -;espai. n una de les~uea s~ '¡El dissab1:e, 28 de J,!:! ¡liol, a les lO del -ucions següen1;a: 1)- Que resti ben lli~ ~e.pre, a l'E&g14siare el dona1:iu, que --I 'Parroquial. pensi donar cada fam!: Ens parlaré dels "AR- EL VD5TRt. l'I N lia, per aquella que- BRES MONUMENTALS DE !desi'tgèn donar-lo. CATALUNYA", amb espe- 1 I

1-------------------------1

r.

-¡

f

19