Revista Els Cingles - N33 Juliol De 1995

E

DE COLL5ACABRA PUBLICACIO SEMESTRAL

. TAVERTET

ANY XVI N° 33 JULIOL DE 1995

ECINGLES DE COLLSACABRA

EL MUSEU DE

TAVERTET

Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 13.30 h. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 856 51 66

Editorial 3 Uns masovers de Sentfores. Francesc d'A Pujol 4 Llucant el passat: més sobre la carretera de Tavertet Jordi Sanglas i Puigferrer 8 Joan Coromines ha fet 90 anys. Anna Borbonet i Macià 11 Un món sota terra. Jordi Sang las 12 La cacera al Collsacabra. Entrevista amb Josep Roquer i Jofré 14 La casa ap unt. Xavier Pigrau Santeugini 20 Racó del poeta 22 Itinerari s 23

Fotografia de la portada: la Gruta, riera de les Gorgues Autor: Joan i Josep Juvanteny i Soler (Centre Excursionista Esquirol)

2

An y XVI. Núm. 33. Juliol 1995. Redacció i administració: Plaça de la Diputació, núm. 1 -08511 TAVERTET. Tel. 856 50 80. Director: Jordi Sanglas i Puigferrer Consell de redacció: J oan Reix ac i Curtó , Xavier Viladamat i Gil, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Auxiliar de redacció: Anna Soldevilla i Sà nchez Corresponsal a Rupit: Miqu el Banús i Blanch Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Disseny i composició: Albert Majoral Maquetació i impressió: Impremt a Pla nàs , Sant Hipòlit de Voltregà Dipòsit legal: B - 8390-79. Preu d'aquest exemplar: 300 ptes. (IVA inclòs) Preu de la subscripció anual: 600 ptes. (inclou IVA i despeses de tramesa) Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista. La redacci ó de la revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen l'opinió dels seus auto rs. La revista Els Cingles es publica sense cap finalitat de lucre. Normes de publicació de Els Cingles: . Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han de tenir prese nt el següent: • Els articles cal que siguin esc rits co rrectament en català i mecanografiats a doble espai en full s de mid a DIN A4, deix ant un s marges laterals d'un parell de centímetres. També s'accepten escrits en disqu ets d'ordinador PC compatibles. • Els peus de les il·lu straci ons i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, precedits del núm ero que es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent. LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES: Tavertet: Botiga Pere Martín ez Fonda Can Baró Cantonigròs : ~ Estan c ~Esquirol : Llibreria El Detall Rupit: Ca l'Ample

I'Estanc Manlleu: Llibreria papereria El Guixarot Llibreria Mas Riera Roda de Ter: Llibreria Muñ oz Vic: Llibreria La Tralla Folgueroles: Llibreria El Farolet El Quiosc Olot: Llibreria O R A G Sant Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis Barcelona: Llibreria Quera Llibreria Montcau Girona: Llibreria 22 Torelló : Llibreria Xicoi Vilanova de Sau: Hostal La Riba Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs Amer: Llibreria Ca l'Olmo Ctra. Vic - Olot, Km 35 : Restaurant la Devesa. Santuari de la Mare de Déu de la Salut

ECINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL El passat 28 de maig, amb les eleccions municipals, s'optà per la continuïtat a l'Esquirol i a Rupit i Pruit, però no fou així a Tavertet. Un nou equip ha entrat a l'Ajuntament. Volem, primer de tot, i des d'aquestes pàgines reconèixer i agrair tot el que de bo s' ha fet pel poble de Tavertet i el seu terme i que quedarà sens dubte com a testimoni d'uns anys de dedicació i d'esforç. l ara donem de cor la benvinguda al nou equip, i li desitgem tota mena d'encerts en la seva tasca; no cal dir que ens posem a la seva disposició com a portaveu informatiu del nostre poble i de tot el CoIIsacabra, a la vegada que n'esperem el seu ajut i collaboració social i cultural. No és estrany, i passa sovint, que esdeveniments d'aquesta mena ens portin a la reflexió. Una reflexió que tradueix, és clar, una certa preocupació. La nostra comarca - o subcomarca - del Collsacabra, tan bonica, feréstega encara, amb un paisatge força ben conservat, no s'escapa tampoc del perill de la degradació de la natura que afecta tot el país. Dins aquest conjunt natural, el terme de Tavertet n'és un petit paradís, però molt fràgil i vulnerable, fet de sots i de cingles, de boscos i camins, de masies i balmes, amb un petit poble que, avui encara, no desdiu de l'entorn. Heus aquí una tasca engrescadora per a aquest nou equip: conservar aquest tresor i millorarlo, tenir cura d'aquest paisatge per tal de salvar-ne les característiques, tan especials, de l'entorn rural de Tavertet, que el fa únic i al qual, un creixement desproporcionat en podria trencar l' harmonia del conjunt. Vetllar per la integritat dels

boscos i perquè cap activitat o actuació humana en degradi el medi ambient i la natura. Fóra un exemple de respecte que faria conèixer i estimar aquest racó de món penjat entre el Collsacabra i les GuilIeries i que guarda encara tantes restes antigues amagades pels seus racons. És justament per això que la nostra associació Amics dels Cingles del Collsacabra, conscient de la necessitat de posar a l'abast de tothom aquest món inèdit, gairebé desconegut, ha endegat un camp de treball, que es farà la primera quinzena de setembre, per tal d'arranjar el pont medieval del Molí Bernat, el camí ral que hi porta i també la baixada a Sau pel GR-2 que està, en alguns llocs, molt malmesa, amb llaçades desaparegudes i dreceres que produeixen erosió al terreny. La tasca de dur a terme aquest camp de treball ha estat encarregada al SCI (Servei Civil Internacional), entitat de gran experiència en aquestes feines desinteressades i comunitàries. A part de les tasques de treball, té.lloc també una sessió d'estudi sobre el tem a: "La vida a les àrees rurals, les seves relacions i la influència de les grans ciutats en el seu desenvolupament". Esperem que la iniciativa sigui ben rebuda i no cal dir que s'agrairà la col-Iaboració de tothom. L'organització del camp de treb all ha estat possible gràcies a l'ajuda desinteressada d'en Xavier Coll, que deixa la rectoria per tal de poder allotj ar els voluntaris que han d'arribar de diversos països del món , i també gràcies a la Diputació de Barcelona, que amb el seu ajut econòmic el fa possible.

3

ECINGLES DE COLLSACABRA

UNS MASOVERS DE SENTFORES De tota la vida sento una emotivitat espe cial per la comarca cabreresa i en gran manera -particu larment- pel joliu poble dels cingles, l'encisador llogarret tan grat de veure i d'admirar. I parlo d'admiració afegint-hi alhora un afecte entranyable que, per a mi, té l'inici en el balanceig del bressol. Talment així, puix que una malaltia de la meva mare, a les poques setmanes d'haver jo nascut, obli gà a cercar una dida de confiança. Cal dir que setanta anys enrere no existia el "pelargón". Per referències de la masovera de Sentfores, amb la qual a casa meva tenien força relació, es feu el delicat tracte alimentari amb la tavertenca Carolina Dalmau. Aquesta santa dona, a cavall d'una burra i acompanyada del meu pare, em portà embolcallat cap a Tavertet, on vaig ser alletat durant set mesos, completant l'alimentació -segons contava el pare- amb saboroses sopes de ceba. La relació dels meus pares amb força pagesos de Tavertet havia estat sempre constant i afectiva, i d'una manera peculiar amb el matrimoni que estava de masover a la modesta masia de Sentfores, propietat en aque lla època del farmacèutic de Manlleu, en Josep Torrent i Coma, fill del notari i primer historiador manlleuenc, Domènec Torrent i Garriga. El matrimoni de Sentfors posseïen de natural unes virtuts exquisides, gairebé beatífiques. Qualitats unides a una simplicitat corprenedora, encomanadissa. Aquell matrimoni format per la Teresa i el seu marit, l'Agustí, eren una ofrena d'amistat i de sincera simpatia, a més d'un escaient exemple de saborosa ingenuïtat. La Teresa de Sentfores solia anar, cada dilluns, al mercat de Manlleu. Menava, o es deixava menar, per una pacífica burra guar4

nida amb alforges. A les dues bosses d'espart hi encabia alguns conills, aviram i ous . Tots aquests productes els presentava a la venda dintre l'espai del "rengle de les pageses" del mercadal. La mansoia burra quedava a la custòdia de Can Bracons -casa mevaamb el morralet que gairebé li tapava els ulls. Feta la venda de l'aviram, la Teresa invertia els guanys en la compra de queviures i útils domèstics; tasca, no cal dir, de tota mestressa concorrent a l'àgora manlleuenca. Cal anotar que a la casa de Sentfores hi havia un rudimentari forn on s' hi podia coure pa, mes, cap als anys vint, sembla que sortia més a compte de proveir-se'n a Manlleu . D'ací que, dintre d'unes coixineres, s'emportava quatre pans de deu lliures, destinats als àpats de la setmana. Sigui dit de pas que els pans els col-Iocaven en una lleixa penjada del sostre, per evitar que les rates se'ls cruspissin. En una visita, fa uns mesos, a Tavertet, vaig insinuar aquests trets del matrimoni Agustí-Teresa a l'amic Jordi Sanglas (home versat en anècdotes i vivències, autor de monografies d'aquells indrets). Ell em va com pletar la possible biografia del matrimoni de Sentfores, que havia conegut quan ell era un vailet. Un dels exemples per a ponderar la bonhomia de l'Agustí -rnexplicà- fou que, en certa ocasió, a la masia de les Baumes estaven en plena batuda del blat. Preveient

Sentfores

ECINGLES DE COLLSACABRA

una tamborinada d'estiu, els homes que estaven batent, e n caure les primeres gotes, van aixoplugar-s e a la cabanya. L'Agustí, qu e passava circumstancialment per aquell lloc, 's ' atalaià del perill que un xàfec po gués fer m alb é el blat estès a l'era. Ell que sí, tot manifasser, agafà una escombra de bruc i una pala i, com pogu é, arrambà e l gra cap al cobert. N o hi tenia res a veure, però li sabia greu que els de les Baumes es perjudiques-

", '

I ~ .

J'

SIn .

Co m a ratificació d e la bondat de l' A ozust í i de la seva muller, caldria fer cons tar el fet qu e s'afill essin un nebot (afillam ent de bona fe, no oficial) acollit gen erosame nt a la casa de Sentfores. No he p ogut e sbrinar co m es deia. L' Agu stí i la Teresa li deien el Xic. L'Agustí, segons he pogut saber gràc ie s a les informaci ons de l'amic Jordi Sang las - s'anom enava Agustí Orra i Com aj oan, i la seva dona, Teresa No vell es i Parared a. E lla tenia un aire bellugadís, impregnada de voluntat per al bé; generosa dintre de la seva possibilitat m odesta. Una de les seves característiques més singulars er a la seva expressió sempre riallera, fins i tot quan contava les seves xacres . Quan els dilluns anava a m ercat a Manlleu, com ja hem d it, explicava, gairebé cada setmana, les penes o malvestats produïde s per l'esparver o per la gu illa: " Aquesta setmana la gu ine u se'ns ha empo rtat una lloca. Ahir l' esparver se' ns endu gu é una polla". E n co ntar aquests fets, amania l'explicació amb un somriure de resi gnació i san ta conformitat.

Sant Bartom eu Sesgorgues

L'Agustí Orra, ben aparellat amb les qualitats i virtuts de la seva esposa, estava imbuït d'una ingenuïtat sorprenent, encisadora. Valgui com anècdota un fet que referien a Can Bracons: en preguntar-li si havia estat mai a Barcelona i si havia vist mai el mar, diu que va contestà candorosament que havia vist el mar en el "Juanito" (llibre escolar de lectura de primers de segle). Altres de talls recordats a casa meva podrien il-Iustrar aquest retrat de la família de les Gorgues. E l meu pare, Antoni Pujol i Bracons, enamorat del paisatge del Collsacabra, acompanyava algun es vegades el propietari de la finca de l'Arau, la qual comprenia tam bé la casa de Sentfores. L'explotació d'aquells accidentats indrets consistia principalment en el rendiment forestal: arbres, llenya i carbó vegetal. El propietari, Josep Torrent, i l'Antoni Pujol, quan anaven a visitar aquell agrest paratge, acostumaven dinar a la casa de Sentfores, on la Teresa tenia cura de preparar la cassolada de conill amb bolets. A casa meva es contava una anècdota en la qual hom pot adonar-se del limitat coneixement de certes coses, a causa de l'aïllament en què es vivia en aquells llocs força incomunicats. En un d'aquells desplaçaments, el senyor Torrent portà una paperina amb unes unces de cafè, puix tro bava a faltar aquest complement de després de dinar. Lliurà la paperina amb trenta o quaranta grams de cafè a la Teresa, demanant-li qu e n'escalfés per havent dinat.

La casa de S entf or e s restaurada.

5

ECINGLES DE COLLSACABRA

Acabat l' àpat, la Teresa va portar a la taula dos tassons amb un beuratge tot insípid i esclarissat, tot dient: - Ja en poden beure tant com vulguin. Encara n 'hi ha una marmita plena. La casa de Sentfores es troba molt a prop de la parròqu ia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Era l'església on anaven a missa els veïns d 'aquells verals . L'Agustí, de petit , hi anava per aprendre doctrina i, també anava a la rectoria on el capellà ensenyava a llegir i escriure. El bon jan de l'Agustí, davant la xera del foc a terra, relatava, amb calmosa dicció, fa-

--

=r= Zl

~ b

- - B--\--+-~-f--~~~ -~ --- T:-~-- ~ - \---- - - - --

-~~ _~~_ -,_.__ :D~=-~--!_-:- _~-.-:.---~---:!..~--L~~~-- ~=-~_ .~~;:~ ~_ _~=-=~~ •

_

-- - - - - --- - --

Pel pri. m e~ gO;3 ?"t' ¡,-,,- yve- N?V 'lelor¡ us vo~ tle- var Ja l'e/! _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ __ _ _ __ __ __ __ _ ___ _ _ _ _ --LllndJ:eLL-

_

__

_

====--======---==-=-~====~ : ::.::=.::::.~=_: === : : :::..:::: = .::==_ :===:.=r:&iinscl..i;pii.o__¡:: =.::~

-_.- -

La Barra de Ferro

6

---_ ._- - -- _._--- -

- _ . ._ -----

cècies de la seva infància i joventut. A voltes, a petició dels dos visitants, entonava alguna cançó. Feia certa gràcia la paradoxal lletra d'uns goigs que-es cantaven -deia- a llaor de Sant Bartomeu, patró d'aquella parròquia: "Pel primer goig que tinguéreu quan us van llevar la peII..." Altres fets lligats a les tradicions d'aquell veïnatge i que el meu pare contava segons les exposicions fetes per l'Agustí de Sentfores, coincideixen amb les descripcions generals que, de Tavertet, en fa l'his..0.,. toriador Jordi San glas en les seves monografies. Enfront de la casa de Sentfores hi ha la continuació del pas de les aigües emmarcades per la cinglera que presenta uns penyalars verticals a banda i banda del torrent de la Bertrana, prop del lloc on conflueix el de la Gorga. L'indret és conegut per la Barra de Ferro . "... Hi havia afermada al cim del penyal més destacat una robusta barra de ferro , la qual aguantava junt amb una altra estaca situada en el cingle oposat, una

gru ixuda cordaque ser via per a transbordar feix ina (bran catge d ' alzina) , carbó veget al posat en sarrions, troncs de fusta etc . a través del buit del congost, procedent del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues ..." (De la suculenta guia "Les Gorgues" de Ramon Vinyeta, 1956). L'estaca del cing le oposat, la qual esmenta en Vinyeta, estava situada a pocs met res de Sentfores . Anotem-ne l'origen : n 'Antoni Pujol i Bracons , amic , molt amic , del propietari d'aquells verals de Sant Bartomeu, acompanyava -com he dit - el senyor Torrent quan aquest anava a donar una ullada a les fin ques. Fou n'Antoni Pujol , precisament, el que tingué la idea d'engiponar aquell "funicular" per mitjà d'un llibant estacat a les dues barres de cada banda de les parets rocoses . Dues politges de fusta, muntades dintre d'un marc de ferro , transportaven la càrrega penjada, estirada per dues cordes . Aquest pas feia estalviar el llarg i accidentat caminoi que anava a voltar per Sant Pere Pescador. En una de les visites a l'Arau i Sentfores quan en Torrent i el meu pare encara digeri en la teca que havia preparat la diligent i atenta Teresa , l'Antoni Pujol i Bracons sofrí un brusc atac d'apoplexia. Aquell greu trastorn irreversible presentà d'immediat el problema del trasllat del malalt, que es resolgué - qui ho havia de dir - amb l'enginyós "fu nicular" que ell mateix , el malalt, havia instal-Iat. Antoni Pujo! fou col-locat dintre d'un sarrió a l'altra banda del cingle i, des d'allà, amb un carro, el portaren a Manlleu . Francesc d'A. Pujol.

(Dibuix os del Francesc d'A. Pujol)

EC IN G L E S DE COLLSACABRA

LLUCANT SOBRE EL PASSAT: més sobre la carretera d e Tavertet ( 2a. part) El 26 de maig del mateix any e l Sr. Anglada comunica al Sr. Vilar, secretari, que el dimarts tingueren una junta amb els Srs. Sagnier, Turull i el Sr. Ignasi per tractar de la carretera de Tavertet, resu ltant -ne que si es volia que es fes aquesta obra era necessari convocar una reunió amb els propietaris interessats, que podria ser el dia 27. Pel que podem veure, es tracta de buscar diners . Seguidament trobem una carta del secretari de l'Esquirol dirigida al Sr. Vilar acusant rebut de la que aquest li havia enviat i comunicant-li que havien autoritzat al Sr. Alc alde perquè, junt amb el de Tavertet, puguin firmar la proposició per a l' acabament de la carretera veïnal i contribuir amb el tant per cent corresponent i expropiació dels terrenys no cedits pels propietaris. Al mate ix temps havia parlat amb el Sr. Tarrida recomanantli que aquesta obra no quedés enrera . Pel que es pot veure en aques ta reunió, s'acorda assignar als propietaris unes quantitats de pessetes per reuni r el tant per cent a què s' havien compromès per tal de contribuir a l'obra. Se 'ls presenta un comunicat en què se 'ls assignava la quant itat corresponent: "Magnífic Sr. ... Volent el propietari Sr.... .. d'aquest terme municipal contribuir a la cons trucció del cam í de Tavertet a la carretera de Vic a Olot (tros primer) ofereix la quantitat de x ptes., que prometo fer efectives a l 'Aj untam ent de Tavertet quan sigui adjudicat el contracte de la carretera. " Relació dels propietaris als quals es presentà aquest comunicat i a qui es requereix la signatura i la quantitat assignada: Francisco Serra Joan Eures

quan titat de 200 ptes. 500 "

Joan Areñas Josep Sanglas

600 " 30 "

Joan Masmitjà Jo sep Font

21 " 21 "

Maria Orra

150 "

Ramon Puigvila

150 "

Josep Sadurní Pere Pons

250 " 50 "

Josep Subiranas Francisco Vilar

250 " 150 "

Francisco Verdaguer " Josep Serra Rovira Isidre Colle11 Josep Garet

"

300 " 350 " 50 " 500 "

No cal dir qu e trobem alguna carta de prop ietaris qu e són molt reticents a pagar aque stes qua ntitats .

També hi ha una carta del secretari diri gida al Sr. Tarrida en la qual es fa menció del cam í de Tavertet a Rupit. Igualment una carta del Sr. Anglada Vilardebò, procurador de l' Avenc i Rajols, que sol-licita de l'Ajuntamen t que prengui part en el concurs provincial per a la construcció de camí veïnal i que pr es enti una proposició per al camí de Tavertet a Rupit, i que per la seva part ofe reix a la Diputació els terrenys d 'aquestes finque s que siguin necessaris per a la construcc ió de la nova carretera, i també parcel ·les per als dipòsi ts de grava i encara ofereix quaranta mil pessetes quan s'hagi adjudicat la subhasta de l' obra. A més, promet duescentes pessetes anuals a l'Ajuntament si

Alejan dro, Ramón , Ce ferin 0, Leandro i M anuel treballant a la ca rret era. (Foto: J. Sanglas)

7

ECINGLES DE COL.LSACABRA

aquest es compromet a co ntribu ir amb el 25 % de l'aportació forçosa. També una altra carta del Sr. Joan Fatjó i Fatjó, apoderat de les finque s de Managès i e l Perer, igualment sol-licitant de l'Ajuntament que prengui part en l'esmentat con curs prov incial presentant la mat eix a proposició sobre el camí de Tavertet a Rupit, alhora que ofereix a la Diputació els terrenys

Obrers treballant a /a carretera . (Foto: J. Sang/as)

necessaris per a la carretera i parcel -les per a grava i mil pessetes quan s'hagi adjudicat la subhasta de les obres. El 15 de gener de 1929 el Sr. Manel Anglada torna a escriure al seu amic Francisco Vilar, secretari de Tavertet, comunicant-li que té notícies de D. Ignasi i que aquest ha parlat amb ~Sr. Sagnier i que gairebé li ha arran cat Gpromesa que el camí de Tavertet no quedaria enrere i que gairebé no fa falta tornar a visitar el Sr. Torras . Precisament el mateix mes de gen er el Sr. Torras , de la Diputació, escriu una carta a l'alcalde de Tavertet, en resposta a la que aquest li havia enviat el dia IOde gener, dient-li que el camí veïnal que els interessa

RESTAURANT

CANBAUMES

segurament formaria part de la relació de preferents que aviat seria sotmesa a l' apro vació del ple de la Diputació Provincial, i que tinguessin per segur que vigilarien aquest assumpte tan important per a ells. A la mateixa data, un tal Mario Altimira escriu al Sr. Josep Subiranas dient qu e ha parlat amb el Sr. Torrasi li ha explicat la mateixa notícia que ja coneixia l'alcalde, i que per tant, hi havia bones impressions. Els resultats no van ser tan esplèndids ja que el dia 22 de maig de 1929, en virtut de l'acord del ple de l'Ajuntament, s' envià una instància al Sr. President de la Diputació manifestant que per mitjà del butlletí ofic ial l'Ajuntament s'havia assabentat del lloc que ocupava en ordre preferencial l'esmentada obra, que era el número 76; i suplicaven que consideressin el tracte que donaven a aquest poble sense cap comunicació i que es tractava d'acabar un tros començat, que els estu dis feia temps que estaven acabats i que pen sen que tenen dret a un número més avançat a la llista de camins preferits. Al mateix temps demanen a la comisió provincial que es digni considerar que es tracta d'un poble que continua incomunicat i que tots havien pagat per aquest tros que falta i encara no pod en veure-ho acabat. Acaben confiant que el Sr. President i diputats es recordaran de les necessitats d'aquest pobl e. Per altra banda el Sr. Francisco Torras, el dia 31 de maig, envia una carta al Sr. Alcal de dient-li que fins que el projecte no estigui aprovat pel ple de la Diputació no poden tenir eficàcia les gestions que es facin per a la construcció immediata de camins. Una vegada aprovat el projecte és quan, si no es compleix el número d'ordre de construcció, serà el moment d 'activar la petició. Però

HOTEL

"

CANTONIGROS BAR - RESTAURA NT - CELLER

C. de Baix, 2

Tel. 856 52 07

08511 TAVERTET

8

Ctra. Vic-Olot, Km. 25 Tel. 856 50 47

ECINGLES DI! COLLSACABRA

que com poden comprovar, ja està en un número prou alt. No trobem res més fins el 30 de novembre de 1931 en què un ofici del govern de la Generalitat adjunta íntegrament l'acord que va adoptar el Consell de la Generalitat de Catalunya en sessió del 23 de novembre, per tal de facilitar la construcció dels camins que integren el pla d 'obres de preferent construcció. Aleshores diu que les peticions a què es refereix s ' hauran de formular a través del president de la Generalitat. Tot seguit trobem un escrit dirigit a l'Honorable President de la Generalitat, sense data, curull de tota mena de lamentacions i queixes, novament exposant que Tavertet és un poble totalment arraconat dalt d ' una muntanya que mai no ha pogut aconseguir que hi arribés la carretera, tot i que els estudis són fets fa molt temps i ja n 'hi ha un tros de feta des de Santa Maria de Corcó fin s al mig d'un bosc, que no serveix per a res o és de molt poca utilitat, i que és un de ls pobles de la província que no té carretera. Per altra banda, diu que l 'Ajuntamen t d'aquest poble havia pres part en l'últim concurs de camins veïnals aportant tot el que humanament podia perquè la Generalitat, juntament amb la subvenció de l' Estat, pogués acabar la carretera d'una veg ada i evitar la despoblació i misèri a que s'apodera del poble de Tavertet i que si no es pot aconseguir amb aquest ordre de cosa j a desconfien d'aconseguir-la. Per altra banda, confien que per tot el que han expressa t, l'Exma. Corporació es dignarà atend re la súplica formulada. Seguidament trobem una nota amb data de juliol de 1932 que és ben expressiva, encara que pot ser una mica exegerada; diu així textualment:

Ta ve rtet en el partit de Vic. Memòria d'un poble agonitzant. El que era a fin als de la centúria de 1800 el po ble comptava amb 41 cases on habitaven 53 f am ílies o més. En l' actualitat 24 cases habitades, 24 f amílies: Cases tancades 12 Cases ate rrades 5

La carretera des de sota del cingle del Llibre. (Foto:A. Borbonet)

Total 41 El que era en aquell temps (1900) El que és en l'actualitat(l 932) 3 hostals 1 sastre 1 f uster 1 sabater Diversos paletes 2 fe rrers

1 hostal O sastre Ofuster O sabater 1 de 73 anys 1 que no té treball i avui menjant pa moreno i poc.

Per f alta de carretera falta el que hem dit i el progrés . L 'emigració és contínua i decau molt la pages ia al ser molt costosa la importació i exportació; i els productes forestals no produeixen pas al propietari el rendiment

9

ECINGLE S DE COL.LSACABR A

Vista de /a carretera Km. 10-11. (Foto: J. Sang/a s)

mateix s'ofereix per anar-hi en comissió si és necessari. També els diu que no estaria de més fer una gestió en nom de l'Ajuntament fent res salt ar les dues circumstàncies: no tenir carretera tot i haver-n ' hi un tros de feta . Amb data del 30 d'abril del mateix any, el Sr. Anglada tornar a requerir al secretari de Tavertet la conveniència d 'organitzar una comissió per acudir, el pròxim dimecres, a fer una visita al Sr. Duran i Ventosa, diputat i membre de la Comissió de Foment, portant la nota i instància que ell mateix els havia enviat, i que aleshores el Sr. Duran els diria si era convenient presentar-la o no. Els diu també que es presentin a les vuit del matí a casa del Sr. Genís de Vic i ell els dirà on han d'anar. Trobem una altra carta del Sr. Vilar, secretari, al Sr. Ventosa, êJue correspon al mes de maig però sense especificar el dia , dientli que suposa que té coneixement que una comissió, per mediació del Sr. Genís , ha visitat l'Honorable President de la Generalitat per urgir l'acabament de la carretera de Tavertet, i li demana la seva intervenció davant el problema greu d'incomunicació que vivia el poble de Tavertet.

degut, mentre que les contribucions han sofert grans augments. Tavertet 7 de Juliol de 1932

Jordi Sanglas

Pel 20 d'abril de 1933 el Sr. Franc isco Vilar rep una carta de l Sr. Manel Anglada on li diu que la Generalitat té consignats dos milions de pessetes per a camins nous i que ha tramès una nota al Sr. Ventosa per qu è s'ocupi del nostre afer i interessi al Sr. Duran i Ventosa, qu e és de la Comissió , i ell

XestallraJtt Pasella! • Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú especial per a nens

50 Aniversari 1944-1994 Ambient Familiar !! Plaça Verdaguer, 3 Tel. 812 21 18 - FOLGU EROLES

10

COQUES DE fOR NER I DE LLARDONS CARQUINYOLIS DE RUPIT RECORDS i EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1 Tels. 852 20 34 - 852 20 50 RUPIT i PRUIT

ECINGLES DE COLLSACABRA

JOAN COROMINES HA FET 90 ANYS El dia 21 de març d'enguany Joan Coromines, el nostre eminent filòleg, ha fet 90 anys . Tota una vida dedicada a una tasca apassionant: la recerca de l'origen dels mots i el seu significat, mitjançant l'estudi de llur etimologia. Joan Coromines nasqué a Barcelona, on estudià, i després amplià estu dis a Madrid, Zuric i París. Ensenyà filologia a la Universitat de Barcelona fins al 1939, i més tard, a la Universitat de Chicago. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 198 I va rebre el Premi d'Honor Jaume I i el 1984 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Ha publicat obres sobre gramàtica histò rica del català, diccionaris dedicats a la llengua castellana, catalana, i a l'aranès, variant del gascó, dialecte occità, i nombrosos estu dis en què la toponímia ha tingut sempre un lloc destacat. Actualment s'està publicant - i acabada de revisar per ell mateix - una obra llargament esperada: l' Onomasticon Cataloniae, fruit de la seva recerca d'anys, iniciada l'any 1925. Amb la llibreta a la mà, va recórrer a peu gairebé tota la geografia dels Països Catalans - ajudat sens dubte per la seva afició a l'excursionisme - anotant tota la informació que aconseguia de la gent de

mar i de la muntanya Així doncs , l'Onomasticon Cataloniae serà un reculI de . noms de lloc estudiats i comentats, situats dins el domini de la llengua catalana: Catalunya, País Valencià, illes Balears, Catalunya Nord i la Franja de Ponent, resultat de la saviesa, la gran tenacitat i la capacitat de treball d'un home: Joan Coromines. Han aparegut ja els tres primers volums, el pri mer, dedicat a la toponímia de les illes Balears (Curial ed. i La Caixa, 1989) , fet con juntament amb un estudiós menorquí, Josep Mascaró Passarius . El segon volum (A-BE, Curial ed. i La Caixa, 1994) i el tercer ( BI C, Curial ed. i La Caixa, 1995 ) en els quals ha comptat amb nombrosos collaboradors, formen part de la sèrie que ha d'aplegar fins a nou volums, que seran sens dubte una font de consulta obligada per als estudiosos de la llengua i una important informació per als interessats pels noms de lloc. Esperem que la bona acollida a aquesta obra tan valuosa serà el millor regal per a una vida tan llarga i tan fecunda. Per molts anys, mestre Coromines! Anna Borbonet i Macià

EMBOTITS

MANUEL COLOM, SL c. Major, 28 i 30 08569 CANTONIGRÒS (VIC)

Tel. 856 50 58

BARCELONA

C. Barbacana, 21

Tel. 856 50 89

RUPIT i PRUIT

11

ECINGLES DE COLLSACABRA

UN MÓN SOTA TERRA

Caldria dir que mai podrem imaginar els secrets que la Natura guarda més avall de flor de terra; però avui pensem en la part vegetal: les arrels. Si passem per una torrentera o riu, ens adonem que en les barbacanes de les ribes, excavades per les torrentades o riuades, hi podem descobrir infinitat d'arrels amb les formes més exquisides que ens podem imaginar. Tanmateix també les podem trobar en llocs on s'han remogut les terres per obrir camins o d'altres afers. Gairebé totes tenen alguna forma o semblança que ens recordarà alguna bèstia o silueta humana; sols cal tenir imaginació i desbrostar el que hi sobra. De ben segur que ens donaran alguna agradable sorpresa. Jordi Sanglas i Puigferrer.

12

ECINGLES DE COLLSACABRA

) )

Fotos: Jordi Sanglas 13

ECINGLES DE COLLSACABRA

LA CACERA AL COLLSACABRA CONVERSA AMB JOSEP ROQUER I JOFRÉ DE TAVERTET

En Josep Roquer és el president de la Societat de Caçadors de Tavertet, i ha tingut l'amabilitat de concedir-nos uns minuts per parlar de la cacera al Collsacabra. - Senyor Roquer, quants anys fa que es va constituir la Societat de Caçadors de Tavertet i quina és la seva organització? L'Associació de Caçadors de Tavertet es va fundar l'any 1977. Es va fer una junta amb la gent del poble i es va agafar gent de fora, se'ls feia un carnet d'invitació en ser poca gent aquí i així poder cobrir despeses. El vedat no costa diners ja que els propietaris dels terrenys ens els deixen sense cobrar res , els pagaments s' han de fer a la Generalitat pels permisos, cada any. El vedat que tenim és de 2.700 hectàrees. - Hi ha reciprocitat entre altres vedats veïns? Solament per al senglar. Com que el senglar és diferent de l'altra caça, perquè corre molt i fuig, per no tenir problemes amb els veïns, vàrem fer una colla amb tres municipis, Rupit, Vilanova de Sau i Tavertet. Així no tenim tants problemes si passen els gossos, perquè si els engeguem, segur que se'ns aniran al terme de Vilanova o Rupit, i també va més bé perquè es deixa reposar el terreny i no es castiga tant la caça; així , un dia es va a Sau, un altre dia es va a Rupit, es reperteix, més o menys segons on hi ha més senglars o on fan més mal. - Des de quan és el president? Des de que es va fundar l'associació. En ser poca gent sempre surten els mateixos per a la junta. - La societat de caçadors és oberta a tothom o restringida a la gent del país? Quins requisits calen per entrar-hi ? No es oberta a tothom, ja que si acceptessim tothom, quasi seríem dos -cents 14

i no podríem controlar bé la cacera. Als pro pietaris de les finques se'ls fa un carnet gra tuït per caça, després els que viuen al poble o hi tenen una casa, se' ls fa el carnet de soci i han de pagar com a soci, i als de fora se'ls fa un carnet dinvitació per tota la temporada; a més, si un soci vol portar un amic se li fa una invitació per un dia. Cada soci té dret a dues o tres invitacions l'any per a amics. - Quants caçadors la componen i quina mitjana d'edat es pot calcular? Entre els tres municipis soms entre quaranta o cinquanta, però el dia de caçar no hi soms tots, sempre hi ha a qui no li va bé; solem fer una colla de trenta o trenta-cinc. L'edat és de gent bastant gran, de joves pocs. - Hi ha també gent jove que s'inicia en l'esport de la caça ? Pocs. Hi ha poca gent jove als pobles i en altres activitats; a causa de la facilitat de moviment pels cotxes, els distreuen de la caça. - Hi ha rivalitat entre les diferents colles del Collsacabra ? AqUÍ no hi ha problemes, sempre ha funcionat així i ens va molt bé. Altres vedats sí que els tenen, ja que passen els gossos d'un vedat a l'altre. . - Hi ha algun problema amb algun tros de territori en el qual no tingueu accés per a la cacera ? L'únic lloc del municipi on no es pot anar a caçar és el tros de Monteis i Rajols que són unes 400 hectàrees i que és un vedat particular. - Podria dir-nos, a grans trets, com està organitzada la cacera al Collsacabra ?

ECINGLES DE COLLSACABRA

Cada municipi té la seva societat i la seva junta. Del nostre voltant hi ha Rupit, Vilanova i l'Esquirol. L'única cacera que es fa junts és la del senglar, l'altra cada socie tat té les seves normes. - Les peces de caça més comunes que hi ha al Collsacabra quines són ? La perdiu, el conill, el tudó, les becades quan és el temps, i el senglar. - Concretant-nos al senglar, que pel que veig és el més important, podria explicarnos com es desenvolupa un dia de cacera? El dia de la cacera es queda en un lloc, tant si és a Rupit com a Vilanova o aquí, al dematí per sortir tothom d'allí, s'esmorza i sortint s'organitza la cacera. Es disposa els que han d'anar a la parada i els que van amb els gossos. Són tres colles de gossos. Els de parada van cada un als seus llocs. Quan es troba el rastre del senglar es fa un senyal amb la trompeta avisant la gent que ja corren i que estiguin preparats.

No, a cada colla hi ha qui es cuida de distribuir la gent, ja es mira que quedi repartit, i un dia uns van a una parada i un altre van a una altra. - A Tavertet, a quins verals es troben amb més abundor ? Al tros de Sant Bartomeu, el sot de BaIà també és un bon lloc; i a la zona de l'Aubert, a la baga de la Serra, i també la baga de Novelles; en general als llocs més boscosos i més bruts ja que així es poden amagar més. - I al Collsacabra ? El lloc on n' hi ha més, que és el seu refugi, és a Montdois ja que és molt brut i quan els empipen s'amaguen allí.

- Quina extensió comprèn una batuda per a la cacera del senglar? És difícil de dir-ho. Aquí a Tavertet, es va a Sant Bartomeu o a l'Aubert, o a Balà. Quan es va a l' Aubert, s'agafa des de la carretera nova fins a la carretera de Cantoni, si es va a Sant Bartomeu, s'agafa la zona des del Llobet i el Vilà i fins a Sobiranes. - Hi ha especialistes en dur els gossos, gossaires crec que es diuen ? Cada colla de cada municipi té els que van amb els gossos, normalment són dos o tres de cada colla que són els que busquen els rastres i fer córrer els gossos . - Quantes parades es cobreixen normalment? Unes trenta o trenta-cinc, depèn del nombre de gent que som. - Es sortegen els llocs de pas més fre qüentats pels senglars ?

- Es fan sortides prèvies per veure senyals o petjades i així preparar millor el dia de la cacera? Qui són els que preparen la cacera i tenen més experiència ? Sí. Abans de sortir el dematí, sempre hi ha tres o quatre caçadors que miren els rastres i on han estat els porcs a la nit per saber més o menys on s' ha d'anar. Aquests surten abans, així que es fa clar. Normalment hi van els que porten els gossos perquè si hi ha hagut gelada o el terreny està sec no es veu i s' ha de portar un gos, que és el que marca si és de la nit o no; normalment és un gos vell.

En un mom ent de l'entrevista amb en Jos ep Roquer. (Foto: J. Sang/as)

15

ECINGLES DE COLLSACABRA

- Tenen fet un cens del senglar del Collsacabra o Tavertet? No hi ha fet un cens, però pot calcular-se en uns 50 o 60 porcs que queden entre els tres municipis, després de la cacera d'enguany. - Quants senglars s'han caçat l'última temporada? Entre els tres municipis hem passat del cent senglars morts enguany. - Quan s'ha cobrat una peça com s'avisen entre els components de la colla i com saben que s' ha acabat la cacera ? Quan s' ha acabat la cacera, primer es reuneixen els gossos abans de deixar les parades, per a no perdre'ls, i es toca una trompeta. - Què en fan de les peces cobrades ? Als que són mascles se'ls ha de tallar els testicles per evitar la fortor de la carn a l' hora de cuinar-la. Després, a cada municipi que es va hi ha un lloc a on se'ls porta, s'escorxen i es reparteixen entre tots. - Hi ha algú especialitzat en escorxar el senglar? qui és ? A cada colla hi ha dos o tres que ja en saben que maten porcs a les cases. Després de treure la pell els reparteixen. Aquí a Tavertet el que escorxa és el Sebastià de l'Aubert, a Rupit en Jaume de l'Om i en , Vilaró de Vic. -On es fa la trobada i l'escorxament dels senglars? Aquí a Tavertet és a can Miquel on ens trobem. A Rupit a Ca l' Estragués i a Sau a l' hotel la Riba.

- S'aprofita la pell per adobar o els pèls per fabricar pinzells? No, no seveix per a res i es llença. - El cap o els ullals es prenen com a trofeus? Sí, si hi ha un cap prou maco que li fa gràcia a algú, es pot quedar amb ell o amb els ullals. -Els senglaraires, a quin tipus de persona responen? Normalment soms tots gent de per aquí, gent de pagès. Alguns són de pobles més grans com Roda, Manlleu o Vic. . - Hi ha dones entre la colla de Tavertet? Sols n'hi ha una. La Maria Plantalamor. - Qui és el més gran de la colla? i el més jove? . El més gran és en Marc del Cós junt amb la Maria i en Codolosa, i els més joves podrien ser els nois de l' Aubert o els de la Cau. - Hi ha algun límit de trets per escopeta? Tinc entès que en la cacera del conill no es poden tirar més de tres trets amb les escopetes automàtiques . Sí, sols es poden tirar tres trets, en tota .mena de caça. -El control de la cacera en el Collsacabra com està organitzat, qui són els responsables del control de la cacera ? Els agents forestals passen sovint per comprovar com es fa la cacera i també cada vedat té el seu guarda que està vigilant per si hi ha furtius.

CELESTí

sor.

S.L.

Venda de llenyes, carbons i gas-oil s BAR RESTAURANT· PISCINES· RUTES A CAVALL Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15 08519 VILANOVA DE SAU

16

Girona,16 / Indústria, 2-3 Tels. 857 04 73 / 857 04 45 08519 LES MASIES DE VOLTREGÀ

ECINGLES DE COLLSACABRA

- El gos és un element essencial. Quants gossos té la colla de Tavertet? Té uns 17 gossos. Entre els tres munici pis poden ser uns 35. Això inclou els que pugen per anar-ne aprenent. Al costat dels companys que en saben els és més fàcil aprendre' n. - Quina raça és la més interessant per al senglar? Normalment són gossos creuats, també n 'hi ha de raça com Bruno de Jura, també Grifons, Grifon Bandear, Grifons Nivernesos ; tots ells gossos de rastre , que ja són per al senglar. - Són bons el gossos de la colla de Tavertet? Sí, són bons. - Es perden sovint? és freqüent que el senglar mati o fereixi algun gos? Sí, a vegades s'escapa el senglar i es perden , i s ' han de anar a buscar l'endemà. A vegades n'hi ha alguns que no tomen. També algun senglar gros que no vol marxar es defensa i de tant en tant rep algun gos i el fereixen. Alguna vegada en maten algun.

a l'any; fa uns 6 anys que ja s'en caçaven 60 o 70 cada any i araja se'n cacen més de cent. - Qui de la colla sol caçar-ne més? Cacem tots junts, i no pot haver-hi rivalitat. Però, sí que puc fer menció que en Joan Perramon, que per desgràcia fa uns mesos va morir, va ser un caçador excepcional per la seva gran experiència. Era especialment eficaç en trobar els senglars i seguir el rastre. Tenia gos sos molt bons. Cal destacar la seva gran afecció i dedicació. - A quins llocs se sol caçar més? Depèn de cada any, el senglar s'està al llocs on hi ha més menjar, hi ha anys que hi ha més aglans en un lloc que en un altre. - El nom bre màxim de senglars caçats en un dia? En un dia s' han caçat 7 o 8 senglars, no pas gaire sovint, però de tant en tant sí que se' n cacen 7 o 8 . - El mestissatge dels senglars amb truges de granj a ha arribat al Co llsacabra ? és re-

- Com i qui ensinistra els gossos? Algun caçador de la colla n'és especialista? Com he dit abans, els gossos aprenen caçant amb els altres gossos que ja en saben. Així doncs, l'amo de cada gos el procura portar a les caceres perquè n'aprengui. - Es diu pels mitjans de comunicació que hi ha un excés de senglars actualment, és real això en el Collsacabra ? Sí. Perquè els boscos són massa bnits i tenen molts llocs per amagar-se, també s'han creuat amb els de casa i crien més . - Recorda el nombre de senglars caçats en els últims anys? Recordo que quan jo vaig començar a anar a caçar, es caçaven entre 7 i 10 senglars

alment un problema per a la pràctica de l' esport de la caç a ? Sí que ho és . I és que no volen corre tant, no són com el senglar senglar, i fan més cara als gossos i hi ha més perill que els fereixin; no és el sengl ar que es caçava abans que te-

Oesprés de /a cace ra. (Foto: J. Sang/as)

17

KCINGLES DE COLLSACABRA

nia el morro llarg, uns ullals més grans i unes orelles més petites. - Actualment hi ha cria de porc senglar al Collsacabra ? No, no fa pas falta. - Aquest any ha estat un bon any ? Sí, és l'any que n'hem mort més. - Canviant de tema, en el Collsacabra hi ha caçadors de caça menor ?, quines són les pesses més caçades a part del senglar? El tudó, el conill, les becades . Com que hi ha poques perdius, limitem els dies de caça depenent de les que s'han vist. Normalment es deixen 7 o 8 dies l'any que s'avisen quan donem el carnet i sols es deixen dues perdius per caçador i dia. De tant en tant la Federació deixa anar algunes perdius. - Quines espècies de les salvatges com la geneta, el gorjablanc, el gat mesquer, la guineu, el teixó i inclusiu el visó hi ha amb més abundor en el Collsacabra ? són peces que es poden caçar o espècies protegides? No se'n cacen d'aquestes espècies, estan protegides i s'han de caçar amb paranys. Abans sí que es caçava molt aquests ani mals, geneta, gat mesquer i altres, per la pell. - Quina és la relació entre els gups eco logistes d'aquestes contrades? Hi ha hagut alguna polèmica o bé hi ha una bona rela ció? No hi hagut cap relació ni polèmica tampoc. - En els fullets dels Voluntaris Forestals, que edita la Generalitat, aconsellen no tirar

..

LA DEVESA

~

III

- Els boscos estan molt malmesos per la sequera de l'estiu passat, ha influït en la cacera? No, no ha influït, precisament aquest any ha estat rècord en peces cobrades. - Des del seu punt de vista de caçador, veu amb bons ulls les tales d'arbres que últimament s'estan fent en els boscos de les nostres contrades ? Sí en general , però hi ha algun lloc que s' ha tallat molt, com pot ser a la zona de Montdois on s'han tallat eucaliptus . - L'obertura de camins per desemboscar o nous accessos que es fan, de vegades creuen camins antics que no són respectats, això els molesta o entorpeix la seva activitat esportiva? No influeix en la cacera, ja que a nosal tres ens permet un millor accés. Però crec que cal respectar els camin antics. - Per acabar, he sentit dir que fan uns bons àpats o alguna festa per celebrar l'èxit de la cacera, qui és el que ho organitza normalment i on es fa ? Es sol fer un sopar de tant en tant quan es mata un porc petit de 20 o 30 quilos que no val la pena de repartir entre tots, aleshores en el municipi que soms el guardem per fer un

Restaurant Habitacions Residència per a col.lectius

Ctra. de Vic a Olot. Km 35 08569 Rupit - Pruit Tels. (93) 852 20 12 - 852 20 84

18

els cartutxos buits a terra. Anant per la muntanya encara se'n veuen molts. Creieu que seria convenient avisar la colla per tal de que se 'ls emportin a casa? Realment si que seria bo, però quan es mata un senglar es gasta un o dos cartuxos i és poca cosa. A vegades hi ha gent que va a fer punteria i sí que embruta molt. De totes formes sí que es podria avisar la colla.

REPA'RACIÓ DE COTXES

Josep Juvanteny Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ

ECINGLES DE COLLSACABRA

sopar. Cada any es fa un dinar. Ens reunin els caçadors dels tres municipis i ho fem un any a cada lloc. Aquí a Tavertet ho solem fer a can Miquel. - Podria explicar-nos alguna anècdota sobre la cacera del senglar? Sí, hi ha una divertida anècdota que em va explicar el Mariana. En una ocasió, un caçador va disparar els dos trets al porc i no el va tocar, aleshores l'animal fugí per on va poder i com el lloc era tan estret, passà pel costat del caçador i . va posar el cap entre l'escopeta i la corretja enduent-se 1'escopeta posada. Afortunadament es va recuperar l'arma, però el senglar va fugir. Moltes gràcies pel seu temps i li desitgem a vostè i a tota la colla un proper any de bona cacera.

RECEPTA Sen21ar estofat. Ingredients: senglar, ceba, alls, llorer, conyac, tomàquet, picada i patates.

Es posa a coure el senglar juntament amb la ceba, els alls , el llorer , i un raget de conyac. Es cobreix d'aigua i es deixa bullir tapat. Quan gairebé és cuit, hi afegim el tomàquet i el deixem acabar de coure. Finalment, hi afegim les patates fregides i la picada. Es deixa bullir una mica més perquè es barregin els gustos. Per gentilesa de:

Bar restaurant Can Miquel. Tavertet >

Entrevista feta per Ernest Gutiérrez a Tavertet. Juny de 1995

BAR· RESTAURANT

CAN MIQUEL 08511 TAVERTET

C. Les Fonts, 4

Tel. 85650 83

SOLUCIO SOPA DE LLETRES NQ 1 Per Marc Banús

BARCELONA

O L

A

12.- COMÍI

T

R

3.- CERVELLERA

13.- MALVA

E

o

4. - PLANTATGE

14.- FONOLL

5.- ROSELLA

15.- TEI

Il. -LLORER

2.- CARBASSINA

R

A

R

N

o e

A

P

E

R

T

~

G

TAVERTET

A

A

I

'S

S

o

16.- HISOP

10.- PONIOL

R

N

17.- ROSA

Nom del poble:

G

e s

S

6.- FARIGOLA

9.- BARDANA

o

A

o

7.- MARIA-LLUrSA 8.- CORRETJOLA

B

o J

1.- ESCABIOSA

A

T

E

L

L

E

A

T

N

A

L 19

ECINGLES DE COLLSACABRA

LA CASA A PUNT

Biga amb indicis clars de la presència de tèrmits. (Foto: X. Pigrau)

20

Molts i variats són els problemes que es poden presentar en el manteniment d'una casa. Però si aquesta està enclavada en un medi no urbà i s'utilitza solament durant certs periodes de l'any, es troba exposada a uns perills específics i peculiars que obli guen a tenir-ne cura de forma molt especial. El fet que una casa no sigui habitada de forma contínua ens obliga a prendre una sèrie de mesures preventives per tal d'evitar sorpreses al moment de voler-la utilitzar. Dins de les diverses patologies o "malalties" que es poden presentar, les humitats es troben presents, tant com a causa o bé com efecte, a gran part dels problemes. Segurament existeixen aspectes més trascendentals, com poden esser les esquerdes, els problemes de fonaments o els purament estructurals, però en molts dels casos, l'aparició d' humitats, tant provinents de la terra, els murs o la teulada representa un entrebanc quasi constant. No parlarem aquí de la millor forma de construir, de les millors orientacions o els millors emplaçaments on situar una nova edificació; tan sols considerarem les afectacions que ja existeixen o poden presentar-se en una edificació ja construïda i de les pos sibles solucions, que dit sigui de pas, moltes vegades són molt més senzilles del que a primer cop d'ull podria semblar.

Tenim, per tant, un habitatge ja construït, amb totes les seves limitacions i també amb tots els seus trets singulars. Observem primerament la teulada: quin aspecte pre senta des del seu exterior? Hi ha teules o altres elements despresos o en mal estat de conservació? Aquest és un primer punt a tenir en compte: una reparació a temps d'aquelles teules que fa dies que s' han trencat o ja no es troben al seu lloc a causa d'una ventada pot estalviar-nos molts mals de cap. No cal que els teules es trobin completament fixades amb morter, tan sols mentre mantinguin la seva posició, integritat i solapament correctes, acompleixen amb escreix la seva funció. Si ja han aparegut les molt conegudes entrades d'aigua, s' haurà d'observar amb més deteniment l'estructura que soporta la coberta, molt sovint amb elements de fusta. L'aparició de les humitats a les peces de fusta, no produeix només deformacions i efectes estètics, sinó que també afavoreix de forma notòria la seva podridura i l'atac pels insectes xilòfags. Si observem la fusta humida, alerta, és molt possible que es produeixin atacs per part d'aquests insectes . Si es veuen el típics foradets rodons i l' aparició de serradures, ens trobem davant d'uns insectes de cicle larvari (entre ells els coneguts corcs), els quals s'alimenten de l'albeca de la fusta formant conductes en els quals acumulen les serradures que el seu atac pro dueix. El sistema per tal d'expulsar aquests llogaters és el tradicional d'injectar amb paciència i una xeringa un producte insecti cida per tal d'eliminar-los. Un tractament superficial dels elements de fusta, un cop neta o decapada de la pintura o la brutícia que pugui tenir, amb productes del tipus "Xilamon" o similar, acabarà el treball. Tampoc seria superflu armar-se amb un punxó esmolat i clavar-lo a diverses parts de l'element de fusta, insistint en els punts propers als murs, ja que aquestes parts estan més exposades a la humitat i, per tant, a

ECINGLES DE COLLSACABRA

l'atac dels insectes. Si en les nostres investigacions, malgrat no observar l'aparició de forats de corcs ni de serradures, trobem un punt en el qual la fusta és molt dèbil , és possible que tinguem un atac de tèrmits, els quals penetren a la fusta a través dels murs i no donen senyals aparents de la seva existència fins que l'atac es troba molt avançat. Aquests insectes, que fugen de la llum, excaven galeries en tot el gruix de la peça de fusta, deixant tan sols intactes els punts més durs (nusos de la fus ta) i la superfície exterior de la peça, mentre que el seu interior pot trobar-se completament minat. La recomanació en aquests casos és clara i taxativa: demaneu ajut a un tècnic en la matèria, ja que efectuar un tractament localitzat podria ésser contraproduent, a causa de l'elevada mobilitat dels insectes i la seva facilitat per canviar amb rapidesa la zona d'alimentació (a més a més de la fusta, no fan escarafalls del paper i altres derivats). Altre tipus d'humitats són les que es presenten per condensació del vapor d'aigua de l'ambient sobre les superfícies fredes o mal aïllades. En aquest cas cal evitar la tendència a pintar els interiors amb pintures del tipus plàstic que presenten una superfície impermeable, ja que afavoreixen l'aparició de condensacions i la formació de les conseqüents colònies de fongs, d'aspecte verdós, grisós i fins i tot negre. La reducció del nivell d'humitat interior, no utilitzant o reduint l'ús d'estufes de gas butà, la millora de les condicions de ventilació de l'habitatge i la utilització de 'pintures transpirables al vapor d'aigua ens pot solucionar gran part del problema. També podem tenir humitats a través dels murs o per capilaritat a partir dels fonaments. En el primer cas és convenient millorar la seva estanqueïtat des de l'exterior o augmentar la mida del ràfec per tal d'evitar el contacte directe amb la pluja. Pel que fa a les humitats per capi laritat des de la base dels murs, la seva solució total és molt sovint costosa i de dificil execució. No obstant això, existeixen procediments químics que

impermeabilitzen l'interior del mur i formen una barrera que impedeix l'ascensió de l' aigua. No és aconsellable l'establiment de superfícies antihumitats a l'interior, ja que augmenten l'efecte de la capilaritat i no permeten la respiració del mur. Sempre és aconsellable tractar les parets amb morters de drenatge que permeten l'evaporació de l'aigua cap a l'exterior o l'interior, acompanyat amb una bona ventilació del recinte. Si la casa ha de restar sense ocupació durant un període llarg de temps és convenient deixar-hi una ventilació permanent i cre uada que abasti des de la planta inferior fins a les golfes, mantenint oberta alguna fines tra de la planta més alta i establint un lleu ger corrent d'aire a través del forat de l' escala. D'aquesta forma evitarem el desagradable olor a humitat que ens rep familiarment quan tornem a obrir la porta d'entrada. Si voleu limitar i controlar els insectes i aràcnids que conviuen amb vosal tres, podeu utilitzar una pintura amb additius insecticides. Així us evitareu també l'aparició de teranyines i la presència d'insectes "casolans". Bé, per avui sembla que ja n'hi ha prou. Ah, no oblideu de buidar les canonades (fins i tot les de la calefacció, si en teniu), si dei xeu la casa sense ocupar durant la temporada d'hivern. Us estalviareu sorpreses.

Bigu es substitu ïdes a causa de l 'acci ó de ls tèrmits. (Foto: X. Pigrau)

Xavier Pigrau Santeugini Arquitecte

21

ECINGLES DE COLLSACABRA

RACÓ DEL POETA III PART LA TEVA VEU ÉS EL NORD DEL MEU CÀNTIC* Quan en els teus llavis et tremola el meu nom, 1 no goses anomenar-me, jo en sento les síllabes fent-se camí, i entrant, fins el fons acollidor de la meva ànima. Tavertet, juliol 87

M'has deixat entrar en el temple de la teva solitud i el teu dolor, i en el recinte clos dels teus afectes. Ara hi romanc, et sorprèn la meva estada i et corprèn el sentiment novell que brota entre el sarment del cep de la teva vinya verda.

Quan em vegis trista no t'angoixis, amat, de segur que, la meva, és una pena soma.

Agost 87

Jo dormia el son de la nit, i, entre el somni, he sentit uns llavis que em besaven. M' he despertat joiosa i tan sols he abraçat la teva absència. Eres tu qui em besava? o era l'aire humit de rosada?

Quan passi l' hora baixa vindran les hores dels somnis i duran els cavalls estrelles a la gropa. Quan em vegis trista no t'angoixis,amat, de segur que la meva, és una pena soma. Tavertet, agost 87

Agost 87 Carme Tulon.

Mai no et trencaré el cor i si el trenco l'apedaçaré amb tanta dolçor que no et doldrà la trencadissa

* II premi de poesia Caterina Albert 1989

Agost 87

H1, ' -.· ··~.:STAL

**

ESTRELLA RUPIT 22

!FoT11lat¡geries artesanes de Cant::onfg'ròs Ctra. de Vic a Orotl 'l(m 24 08569 Cantoniqros

{Osona-Barcelona}

-ni (93) 8525006

ECINGLES DE COLLSACABRA

ELS CINGLES DE TAVERTET DES DE LES GUILLERIES Excursió interessant per gaudir de la vista de la cinglera de Tavertet en tot el seu esplendor. Iti nerari bàsic: Tave r t et -Sa lt de l'Avenc- Surroca- el Campàs-la RibaC lub Nàutic- Vall de Balà- Tavertet. Des de Tavertet baixarem per un camí que surt de la plaça de les Guilleries baixant unes escales i tirarem a l' esquerra pel costat del mur d'un jardí. Seguirem aquest camí que va tirant cap al fondal per on passen els pals que portan l'electricitat al poble. Un cop travessat el torrent girarem a la dreta i baixarem pel camí uns 20 minuts fins a passar pel costat d'una roca que surt entre el bosc; uns 100 me tres després hi ha una desviació a l'esquerra que seguirem de pla una estona i en baixada després, fins a arribar al tor rent de l'Aiguardent que es forma dels salts dels torrents de l'Avellanosa i de l'Abeurador a sobre del cingle. Pas sat el torrent seg uire m el camí uns cinc minuts i arribarem a una antiga pista mig perduda que ens durà, girant a l'esque rra, fins als salts de l'Avenc. Després tornarem pel camí fins a trobar la masia de Surroca (I h 20 min.). Des de la masia prendrem el camí direcció sud fins a trobar la pista que va de Rupit a la Riba, que seguirem fins al rètol, a l' esq uerr a , que indica el camí del Campàs i que segui rem . Arribant a la casa del Campàs veurem un roure i una al zi na grans, al costat del roure surt un corriol que en uns

deu minuts ens portarà al torrent de l'Aiguardent i d'aquí travessarem a l'altra banda i seguirem cap a l'esquerra per una pista ampla que ens durà fins a la Riba, passant per les cases de Vilaespinosa, mas Novell, el Parcet i la Casa Nova de Santpere (2 h 50 min.). Des de la Riba podem anar directament a Tavertet pel GR-2 en 50 min .(3 h 40 min.). Si volem completar l'excursió podem anar fins al Club Nàutic i seguir la pista que va pel costat de l' embassament fins a l'entrada de la vall de Baià, on es transforma en un caminet estret que va pujant per dins del bosc . Passats uns 30 minuts, el camí arriba a una pista forestal perduda que desemboca en una altra més ampla que tot pujant, ens durà fins a Tavertet ( 5 h) .

Horari: de 5 h a 5 h 30 mino Dificultat: fàcil. Mitjana dins del bosc. Desnivell: 480 m. Època aconsellada: tot l'any. Bibliografia: Guilleries-Collsacabra, Ed. Alpina Sant Julià de Vilatorta. Mapa 332-11. E sc . 1:25 000. Mapa Topografico Nacional de España. Mapa Comarcal de Catalunya. Osona. Escala I :50 000. Institut Cartogràfic de Catalunya.

DE UESQUIROL A CABRERA Clàssic itinerari que ens permet conèixer bé les contrades des de l'Esquirol fins al Santuari de Cabrera. Itinerari bàsic: l'Esquirol- les Fontiques-la Foradada- Cantonigròs- Pont de Ca la Rotllada- Coves de les Bores d'en MassalleraCabrera. Al final del carrer Major de l'Esquirol, a l'esquerra i abans de prendre el carrer del pont trobem la casa més emblemàtica del poble: el Parai, antic hostal que data del segle XV i remodelat el segle XVIII, i d'on va sortir el nom del poble. Pas sem el pont romànic que dóna nom al carrer que es va formar al Camí Ral. Al final del carrer, ja a la carretera de Tavertet girarem a l'esquerra en direcció al Campàs, una altra masia en ruïnes que ja existia abans que el poble; la casa actual és una construcció moderna. A la dreta prendrem un idíl-Iic camí que passa al costat de les Fontiques, font de records amorosos per a molts esquirolencs, i que seguint la cin glera condueix a la Foradada, roca de sin gular bellesa a la vora de la Gorga. Si la volem veure, hau rem de fer una desviació a l'esquerra ben indicada i que ens hi conduirà amb deu minuts.( 1 h. ). Seg uint e l camí amunt i a la dreta arribarem al nucli de C antonigròs (I h 20 min.). Anirem a cercar la carretera de Vic a Olot i a dos -cents metres el pont de Ca la Rotllada; després de trave ssar-lo girarem a la dreta i seguirem el camí que pas sa prop del mas Caselles. A les envistes del mas d'Aiats al peu de la muntanya i a la no stra dreta, continuarem pel camí de l'esquerra i ens enfila-

rem a Cabrera.( I h 40 min.). Allà on es troben els camins de Cabrera i del pla d'Aiats, entre matolls i arbustos, hi ha les coves de les Bores d'en Massallera. Finalment arribarem a Cabrera, ja sigui per les escales amb una magnífica vista sobre la Plana i el Collsacabra, o per les Marrades, més ombrívoles i menys espectaculars. Cabrera va ser fins el segle XV un castell fortificat pertanyent a la família noble dels Cabrera que manava a la nostra comarca. L'església actual és del segle XVI i reconstruïda el XVII. (2h. 30 min ). La tornada pot fer-se pel mateix camí o baixant a Sant Julià i d'aquí a l'Esquirol passant pel Collet de Sant Julià, el mas Campamar, la serra del Feu, el grau del Feu, la Casa Nova del Feu, el Feu i la font de la Parra. (4 h 30 min .)

Horari: de 4 h 30 min o a 5 h Dificultat: fàcil. Desnivell: 600 metres. Època aconsellada: tot l'any excepte dies de forta calor. Bibliografia: Guilleries-Collsacabra i Puigsacalm-Bellrnunt, Ed. Alpina Santa Maria de Corcó. Mapa 294 -IV (37-12) . Esc 1:25.000. Mapa Topogràfico Nacional de Espa ña Mapa Comarcal de Catalunya - Osona. Ecala 1:50 .000 Institut Cartogràfic de Catalunya.

23

- - - -- - - - -- --------------------------------------------~