Revista Els Cingles - N35 Juliol De 1996

E

DE COLL5ACABRA PUBLICACIO SEMESTRAL

TAVERTET

ANY XVII N° 35 - JULIOL DE 1996

PVP. 300 Ptes.

ECINGLES DE COLLSACABRA

EL MUSEU DE

TAVERTET Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 13.30 h. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 856 51 66

Any XVII. Núm . 35. Juliol de 1996 Redacció i administració: Plaça de la Diputació, núm. 1 -08511 TAVERTET. Tel. 856 50 80. Director: Jordi Sanglas i Puigferrer Consell de redacció: Joan Reixac i Curtó, Xavier Viladomat i Gil, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Auxiliar de redacció: Anna Soldevilla i Sànchez Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Traduccions : Jordi Gumí Disseny i composició: Albert Majoral Maquetació i impressió: Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà Dipòsit legal: B - 8390-79. Preu d'aquest exemplar: 300 ptes. (IVA inclòs) Preu de la subscripció anual: 600 ptes. (inclou IVA i despeses de tramesa) Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista. La redacció de la revista no es fa responsab le del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen l'opinió dels seus autors. La revista Els Cingles es publica sense cap finalitat de lucre.

Editorial 3 Plany per la Font del Puig i cant d'esperan ça Jordi Sanglas 4 L'arnio Quirze Parés i Ganyet Antoni Pladevall i Font 5 Fotografia i Arquitectura popular Jordi Gumí 8 desgranant records Jordi Sanglas 11 Música i Músics a l'Esqutrol Josep Casadesús Vallbona 14 La poblematica dels purins Carles Sala Gómez 17 Cronica del Collsacabra 19 ,.; 20 Noticies breus El conte de la Carresqueta Jordi Sanglas 21 Sopa de lletres Marc Banús. ........ ................................. 21 Racó del poeta 22 Itineraris 23

Fotografia de la portada: el salt de l'Avenc Autor: Jordi Sanglas

2

Normes de publicació de Els Cingles : Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista , han de teni r present el següent: - Els articles cal que siguin escrits correctament en català i mecanografiats a doble espai en fulls de mida DIN A4 , deixant uns marges laterals d'un parell de centímetres. També s'accepten escrits en disquets d'ordinador PC compatibles. - Els peus de les il-lustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part , precedits del número que es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent. LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES: Tavertet: Botiga Pere Martínez Fonda Can Baró Cantonigròs: ~ Estanc ~Esquirol: Llibreria El Detall Rupit: Ca l'Ample

I'Estanc Manlleu: Llibreria papereria El Guixarot Llibreria Mas Riera Roda de Ter: Llibreria Muñoz Vic: Llibreria La Tralla Folgueroles: Llibreria El Farolet El Quiosc Olot: Llibreria D R A G Sant Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis Barcelona : Llibreria Quera Llibreria Montcau Girona : Llibreria 22 Torelló : Llibreria Xicoi Vilanova de Sau : Hostal La Riba Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs Amer: Llibreria Ca l'Olmo Ctra. Vic - Olot, Km 35 : Restaurant la Devesa. Santuari de la Mare de Déu de la ,Salut

CINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL L'objectiu de fer tot el possible per tal de preservar els nostres espais naturals, cada vegada més reduïts i més malmesos, hauria de ser avui a Catalunya i a tots nivells obstinadament prioritari. Es per això que volem manifestar la nostra preocupació pel futur projecte de l'eix Vic-Olot per sota del coll de Bracons, que afectaria les comarques d'Osona en el sector NW del Collsacabra, i la Garrotxa. Aquest és, a més, un cas particular que mereixeria un estudi aprofundit a fi d'evitar la degradació irreversible de dues valls que per elles mateixes haurien de gaudir d'una protecció especial: la garrotxina vall d'en Bas, amb l'harmonia del seu hàbitat rural, i la del riu Fornés, afluent del Ges, que conforma una de les valls muntanyenques més belles i interessants del Prepirineu oriental, a migdia del Puigsacalm. Pensem que és signe de sensibilitat i cultura valorar serenament si els possibles interessos econòmics valen aquesta destrucció, si en realitat podem prescindir d'aquesta o bé trobar una alternativa; en fi, donar exemple i demostrar que les

paraules de protecció del medi natural a Catalunya no són només paraules. El canvi de conseller de Medi Ambient ens va fer augmentar l'angoixa per la problable realització d'aquest projecte, més quan justament el suport vindria d'aquesta conselleria, sense oblidar que la zona és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural. És molt positiu instal-lar, controlar o tancar abocadors, proposar incineradores etc, però també creiem que des de l'Administració cal evitar les actuacions que afecten greument el paisatge natural, fruit sovint d'una desmesurada dèria per les noves vies de comunicació. Perquè per més que es busqui la solució menys agressiva, l'impacte no deixa de ser inevitablement greu i irreversible. El Collsacabra és encara avui una zona d'extraordinari interès paisatgístic i científic, propera a importants nuclis de població, i mereixedora , per tant, que hom vetlli per la seva integritat. Cal només visitar el conjunt de l 'àrea afectada per aquest projecte per adonar-se del que perderíem.

FEI~S ~ULET • Estacions de Servei

• Distribució de Gas-oils

Tels. 850 01 21 - 850 00 68

ENERGIA PER A OSONA 3

CINGLES

1

DE COLLSACABRA

PLANY PER LA FONT DEL PUIG I CANT D'ESPERANÇA Font del Puig agrac iada i estimada , amb tantes generacions que han gaudit de les teves cristal-lines i fresquívoles aigües, i que has fruït dels esplets que han fet florida als camps i pradells del teu entorn, quantes tornabodes i fontades al llarg de més de doscents anys, quants festeigs i berenades acollires al teu redós , quanta cantúria i refilada del rossinyol i l'ocellada que, agraïda, t'oferia després de sadollar-se amb les aigües que regalimaves a l'hora del sol ixent!. Mes , ha caigut sobre teu una maltempsada; el teu redós s'ha marcit, el joliu herbei brutalment trep itjat, les frondoses heures s'han assecat, els pradells, que cobrien amb abundosa verdor la teva testa, han estat mutilats , els fèrtils conreus que et circumdaven i que donaven abundoses viandes han passat a mercè d'humils pasturatges. El joiós caminoi que hi menava ha estat greument malmès mentre passa per uns temps ingrats , j a no hi transiten les colles de persones que en altre

temps acudien a la font a gaudir de la frescor de les seves aigües, ja no s'hi fan fontades ni tornabodes, tot queda en un record nostàlgic. Mes no hi ha mal o ~emps que cent anys duri; les nuvolades no duren pas semp re , tomarà a resplendir el Sol, la maltempsada s'esbargirà, tornarà l' ocellada en delic iosa primavera, cantarà el rossinyol i el pas sarell, els prats verdejaran, hi floriran les j oliues violetes, les margarides, els clavells de pastor i les orquídies i els infants enamorats de la lluna tornaran a cantar : "La lluna, la pruna, vestida de dol, el pare la crida, la mare la vol, per anar abuscar aigua a la font del Puig." Jordi Sanglas.

Entorn de la Font del Puig Foto: Ernest Gutiérrez

RESTAURANT

CANBAUMES

HOTEL

CANTONIGRÒS BAR - RESTAURANT - CELL ER

C. de Baix, 2

Tel. 856 52 07

08511 TAVERTET

4

Ctra. Vic-Olot, Km. 25 Tel. 856 50 47

ECINGLES DE COLLSACABRA

L'AMIC QUIRZE PARÉS I GANYET La meva amistat amb en Quirze Parés va iniciar-se cap al 1963, quan, recentment tornat de Lovaina, esmerçava les meves hores lliures de cada tarda i especialment els dissabtes, investigant i col-laborant amb el Dr. Eduard Junyent a la Biblioteca Episcopal de Vic i els seus rics arxius. Molts divendres al vespre o dissabtes al matí hi compareixia en Quirze Parés, sovint acompanyat del profesor Albert Mas, de Centelles o d 'en Josep Camps, també de Centelles, i s' hi iniciava la conversa erudita sobre el Collsacabra i el romànic en general. En Quirze Parés, amb la generositat que li era habitual, portava diapositives d'edificis religiosos que lliurava al Dr. Junyent a qui demanava que li indiqués llocs interessants per al savi canonge vigatà, per tal d'anar-los a fotografiar. La meva afició per la història de les parròquies, que aleshores anava publicant a la revista AUSA, i en concret l'aplega de materials sobre Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols, i Sant Vicenç Sarriera, que es va publicar el 1974, em feren tenir llargues estones de conversa amb ell, que es varen continuar a Barcelona, quan les circumstàncies em varen fer fixar-hi la residència. La meva tasca consistia a buscar pels fogatges, arxius parroquials o nomenclàtors més moderns, llistes de masos, existents o no, que ell es cuidava d'identificar, descriure i estudiar a la seva manera. Sovint ens trobàvem per discutir noves troballes, datació de masos o esglésies, classificació de cases i molins etc. A en Parés li agradava comunicar les seves troballes i compartir la joia de les seves recerques. Tothom que l'ha conegut sap que en Quirze Parés era un senyor, tot un senyor, però d'una amabilitat i un tracte senzill i afable que captivava i encomenava optimisme i amor al país.

Moltes masies i gent del Collsacabra esperaven el seu pas, el pas d'aquell senyor que s'interessava per la seva terra, les seves casesi els donava fotografies que els havia fet en una visita anterior. Enamorat del Collsacabra, entès aquest mot en un sentit molt ampli, va recórrer pam a pam la contrada, examinant balmes i avencs, camins rals i corriols, fonts, molins i ponts, ruïnes ... en fi, que res no se li escapava, en especial les masies o llocs on s'endevinava el pas o l'acció de l'home. El que més el preocupava era veure com s'anaven tancant les masies i com es perdia el tresor de saviesa popular i de coneixença del país que tenien els seus habitants; per aquesta causa sovint visitava gent de masies que s'havien instal-lat a poblacions de la Plana i amb ells retornava als masos rònecs per aplegar en els seus apunts els coneixements o explicacions del vells estadants. De tot això en sortien apunts que es materialitzaren en dos grossos volums que, amb l'acurada metodologia i pulcritud que el caracteritzava, varen constituir la base de la seva monumental obra: "La despoblació rural i les masies del Collsacabra", premi Cristòfor Despuig, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1985, 554 pàgines. És una obra original i molt valuosa de la qual vaig dir en el pròleg, que em va pregar que li fes: " No tenim coneixement que existeixi cap altra obra tan detallada d'una comarca o sector de país, i això fa difícil de classificar-la dintre dels gèneres corrents d'obres geogràfiques, excursionistes, històriques o de toponímia del país, perquè tot i participar un bon tros de totes elles, inclou tots aquests aspectes, sense que en destaqui cap d'ells en concret. Això fa que sigui un treball original, en el que el seu autor s'ha hagut d'inventar una metodologia pròpia per exposar d'una manera entenedora i sistemàtica el gran devessall d'informació aplegada". 5

ECINGLES DE COLLSACABRA

Po dria escriure moltes pàgines so bre aquesta obra perquè el vaig acompanyar en alguna sortida, vaig conèixer tots els assaigs o intents de sistematització que va fer abans de dei xar el treball com a difinitiu, el vaig relacion ar amb el cartògraf Josep Mari a Puchades per dibui xar els mapes i vaig suggeri r i prep arar la presentació del resultat al premi de la Fundació Salvador Vives i Cas ajuana. Eren esp ecialment pintoresques les estrevistes amb Mn. Llorenç Bellpuig, aleshores rector de l'Esquirol, bon amic i home polèmic , qu an encet àvem el tema CorcóEsqu irol o altres sobre antiga pob lació de la rod alia.

Una de les poques de fotog rafies Quirze Parés, de l'any 1953 Facili tada p el Sr. Josep Camp

En Quirze Parés era amic de tothom, tothom el rebi a amb alegria pel seu magnífic caràcter i bonhomia, des dels rectors i batlles als propi etaris o als més senzills"masovers o pastors. Era un "senyo r de Barcelon a" que s' estima va el seu país tant o més que ells i que els el feia conèixer amb ulls nous. A més del seu gran treball, en va fer d' altres , mecanografiats o policopiats, com El llibre de les Ententes (1978 ), basat en l'estudi de la documentació del mas, o Sis monografies del Cabrarès (1979) , entre les quals tenia per a ell un especial relleu l' estudi de La Comarqueta de Corcó.

6

Nom ' allargaré més en aquest aspecte perquè cal només fullejar el llibre sobre La despoblació rural i les masies del Collsacabra per adonar-se de la seva vasta cultura sobre camins, molins, ponts, coves, etc. i la curiositat o interès per tot el que trobava al seu pas. Mai no escrivia res que no ho hagués trepitjat i contrastat. No crec que es pugui trobar un llibre fet amb més hones tedat. L'última cosa que em va fer ralacionar amb en Quirze Parés i que dissortadament no vàrem poder dur a terme conjuntament com esper àvem, fou la trobada de l'original i l'edició de les memòries del pagès o hereu Jo an, del mas Guàrdia de l 'Esquirol, que recull notícies històriques, econòmiques, meteorològiques i de tot ordre del Cabrerès entre els anys 1631 i 1672, i on insisteix sobretot en les guerres dels miquelets que van del 1640 al 1660 . El antics amos de la Guàrdia s'emparentaren amb els del gran mas el Mariner, de Sant Pau de Segúries, al qual .va anar a parar tot l'arxiu familiar i entre aquest la llibreta del apunts i memòries d' en Joan Guàrdia (1631-1673) continuades amb unes poques anot acions pel seu fill Antoni Guàrdi a entre 1673 i 1683. D'aquest important diari o memòries se'n conei x només una còpia abreujada, feta per un seminarista de les Planes, parent de la família, cap al 1940, i que havien utilitzat i en part publicat notables historiadors com Ramon d'Abadal (1961) , J.H. Elliot (1966) , Eva Serra (1978) i Antoni Simon (1981 ). Es deia que s' havia perdut l'original. Quirze Paré s el va fer servir en la seva versió mutilada el 1978 en un dels seus treballs sobre el Cabrerès titulat La hisenda de la Guàrdia. De comú acord vàrem intentar trobar l'original en una visita conjunta feta al Mariner de Sant Pau . Gràcies a la família Guàrdia-Orra l'any 1984 vaig poder localitzar l'original que vaig transcriure tot seguit i va copiar a màquina i anotar en Quirze Parés. L'estudi previ que n' havia fet Antoni Simon i les conveniències edi iorials varen fer que dos anys més tard , l' . vntoni Simon i

ECINGLES DE COLLSAc:ABRA

jo, amb coneixença i consentiment de Quirze Parés, editéssim aquest dietari i altres documenmts coetanis al llibre Guerres i vida pageses a la Catalunya del segle XVII, Editorial Curial, Barcelona, Biblioteca Torres Amat 3, 1986. En el pròleg consta, però, el protagonisme que en aquest assumpte tingué l'amic Parés. I molt més podríem dir encara de la seva generositat i amor al país. Cap al final de la seva vida, al 1991, quan es va voler retirar a una residència, va regalar-nos al Centre d 'informació i investigació del Patrimoni Arquitectònic Català, el CIIPAC, de la Generalitat de Catalunya, installat al palau Moja, la seva col-lccció de diapositives referents a Vic, a les terres del .Cabrerès i a la vall de Sau. Aquest material classificat per ell, numerat i amb una explicació, té 2000 diapositives referents al Collsacabra, fetes entre els anys 1955 i 1980,300 referents a la ciutat de Vic fetes el 1965 i 450 de la zona del pantà de Sau, amb un guió o explicació de cadascuna d'elles. Tot aquest material és obert a la consulta del públic. Molt més podríem dir de la llarga relació i amistat que vàrem tenir amb ell, però molta part fa referència a aquells records íntims, que són difícils d'expressar. El que és segur és que l'amic Quirze Parés es mereix l' homenatge i gratitud de tota le gent del Cabrerès i per això creiem que el record que ara es farà patent a Tavertet, en dedicar-li un carrer, és ben merescut i hauria d'haver estat imitat ja per altres pobles d'aquest Cabrarès i Collsacabra que tant va

EMBOTITS

MANUEL COLOM, SL c. Major, 28 i 30 08569 CANTONIGRÒS (VIC)

Tel. 856 50 58

BARCELONA

estimar, que va recórrer en totes direccions i que va divulgar amb la seva ploma, la seva inseparable màquina de fotografiar i amb la paraula en xerrades i sessions de diapositives.

Santuari de la Mare de Déu de Cabrera Dibuix: Jordi Solà

Antoni Pladevall i Font

H·~ :· : , ·STAL

**

ESTRELLA RUPIT Tel. 852 20 05 7

ECINGLES DE COLLSACABRA

FOTOGRAFIA I ARQUITECTURA POPULAR La pervivència de visions fugisseres es fa pa lesa gràcies a la col-Iaboració de la fotografia . L'instant colpidor o una situaci ó singular queden materialitzades de manera permanent en forma d'una imatge que sempre més podrem observar. Es per això que algunes de les persones llançades a l'excursionisme pioner portaven en el seu bagatge una imprescindible càmera fotogràfica. El costum es feu llei i

Detall de les dovelles de la porta de la Coromina . Foto: Jordi Gumí

Una ornamen-tació, en esgrafiat, a la façana de cal Jep. Foto: Jordi Gumí

8

avui és quasi inconcebible pensar en un rodamón sense un aparell d'enregistrar imatges. Tenim doncs un personatge il-Iusionat i encuriosit que fuig de la ciutat i fa camí vers ....., posem Tavertet. Obrir els ulls a la natura, al paisatge i a la magnificència de l'indret, ja és tota una lliçó de puresa i grandiositat que fa avançar les mans cap a la càmera. Però no ens ocuparem ara de tota aquesta exuberància (potser un altre dia serà) , avui po sarem l'atenció només en el poble, en el conjunt de les cases i en les singularitats que hom hi pot contemplar o fotografiar. Tavertet és un poble que, en el seu nucli autòcton, ha sofert poquísimes intervencions o variacions . Algunes persones previsores intuïren, fa anys, que en un futur es valoraria quelcom que en aquell moment semblava poc important. Ara ja som en l'esment at futur i podem gaudir de certs detalls, que són per vivència d'una època i exemple d'una pràctica constructiva. Els edificis del poble antic corresponen a una datació que va de finals del segle XVII a començaments del XIX. Per això gaudeixen d'una certa uniformitat que els assimila agermanant-los amb uns paràmetres comuns. Fent una ullada de conjunt ens adonem que les proporcions són equilibrades i els volums responen a la necessitat d 'aquestes proporcions. Fixem-nos en les teulades a dos vents que tenen totes les cases del poble, amb inclinació molt similar. Observem que portes, finestres i cantoneres adopten models d'una senzillesa quasi monacal. Remarquem que les ornamentacions se'ns presenten esca~ses i sols existents en les inscripcions d'alguna llinda o en un parell de case s amb esgrafiats. Si fem atenció a la fusteria d'obra, comprovarem que tant els colls , ràfecs o vigues són d'una simplicitat molt primària, fonamental i gens ostentosa.

CINGLES DIE COLLSACABRA

Finestra a la paret del carrer de Baix de cal Pòlit. Foto: Jordi Gumí Pedra, esgrafiat i una ullada de Sol a la paret de can Baumes. Foto: Jordi Gumí

Podem fotografiar tot això pensant en una anàlisi de l'arquitectura que l'art popular ha escampat pel nostre país, on cada cosa corespon a una necessitat funcional sense fer concessions a atencions complementàries. Caldrà itinerar amb ull analitzador, passejant, però observant. Serà necessari copsar un reflex oportú o un raig de sol mesurat i esbrinar l'entitat d'una conjunció pedra-fusta. S'imposarà la fixació d'una dovella o la situació d'una finestra. Tota aquesta captació visual constituirà el motiu preparatori per determinar un enquadrament oportú i una bona selecció de diafragma-velocitat que arrodonirà els detalls tècnics. Amb un senzill itinerari visitarem globalment les cases del poble però no podem deixar de banda una joia fonamental de gran importància: l'església parroquial. Obra del segle XI amb una nau afegida del XVII, de reminiscència gotitzant, és un document d'art romànic, sòlid i mesurat. Una acurada restauració, d'ara fa uns 25 anys, deixà al descobert part de la nau original

tapada per les reformes del segle XVII. Es pot contemplar (i fotografiar, és clar) l'àbsis amb arquacions llombardes seguit d'un fragment de la coberta de llosa. El campanar, que hom data del segle XIII, s'harmonitza amb la fàbrica primitiva i presenta un relleu amb figures en la seva cara de migdia. És recomanable una visita a l'interior del temple, on, a més de gaudir de la seva estructura simple i proporcionada, es pot contemplar una bella imatge d'alabastre de la Mare de Déu amb el Nen, obra del segle XIV, l'original conservat en una segura vitri-

Fin estra, feta d'una sola peça de pe dra, a la façana de la rectoria, ara museu. Foto: Jordi Gumí

9

ECINGLES DE COLLSACABRA

na i una rèplica moderna situada al' altar major. Per acabar, i complementar l'essència de Tavertet , és important fer un volt per l'expan sió que ha experimentat el poble en els últims anys. Amb molt bon criteri s'ha procurat respectar mòduls, espais, annexos, complements i formes d'obrar la pedra al. çant edificis que no desdiuen dels que han per viscut des de la llunyania del temps. Una observació acurada pot descobrir certs detalls, a cavall entre el repecte a la tradició i les noves formes constructives, que ens fa pen sar en un a singular manera d'expressar la con strucció popular, actualment nodrida de moltes iniciatives (1' arquitecte , el constructor, el propietari,...) documentades o inventades. La càmera fotogràfica també ens ajud arà, aquí , a fixar algun element interessant. Pass at i present es reuneixen a Tavertet tot mostrant la façana, les façanes, d'un poble certament interessant a ull de tot amant de la fotografia.

Llinda a la finestra de l'annex de cal Mariana. Foto: Jordi Gumí

Hostal Can

Nogu~

Jordi Gumí Maig de 1996

C. del Mig, 2 Tel. 8565251 Tavertet

BAR-RESTAURANT

CAN MIQUEL

Formatgeríes artesanes de cantonígrò5 Ctra. de Vic a Olot, Km 24

c. Les Fonts , 4

08511 TAVEItrET

Tel. 856 5083

Barcelon a

08569 Cantonigròs (Osona-Barcelona) Tel. (93) 852 50 06

Restaura.nt pascual • Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú especial per a nens

Des de 1944 Ambient Familiar !! Plaça Verdaguer, 3 Tel. 812 21 18 - FOLGUEROLES

10

BAR - L'ERA ~ FORN DE PA COQUES DE FORNER I DE LLARDONS CARQUINYOLIS DE RUPIT RECORDS i EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1 Tels. 852 20 34 - 852 20 50 RUPIT i PRUIT

CINGLES DI: COLLSACABRA

DESGRANANT RECORDS Recull de vivències del poble de Tavertet que quedaven en un racó del sac. Comencem fent una passada pels hostals dels quals podem fer memòria, primerament els més antics, els que els nostres avantpassats recordaven. El primer, que segurament era del segle passat, fou can Mateu, a la casa que avui és coneguda per can Noguer. Com a hostal, poca cosa en podem explicar, encara que segurament deuria ser com tots els hostals d'aquells temps, on els dies de festa s'hi recollien els homes del poble i també alguns de pagès per passar-hi la tarda jugant al truc i a la manilla, i tal vegada alguns s'hi devien menjar alguna arengada o un tall de botifarra acompanyat del porró de bon vi negre. Al mateix temps, era el lloc de trobada on es feien tota mena de comentaris, del temps, de les vivències i dels fets ocorreguts durant la setmana al poble, ja que en aquell temps un poble de pagès era tot un món, tot i que també hi arribava la política. D'en Mateu, com a anècdota, s'explicava que tenia una dona molt enraonadora, que tot sovint li marxava a xerrar pel poble i la perdia; llavors corria per les cases veïnes preguntant si l'havien vista, tot dient: és que perdre la dona no és perdre una gallina! Després de can Mateu, l' hostal va ser a cal Cabrer. S'explicava una anècdota d'aquest hostal. En aquell temps, poques cases tenien comuna, i en el cas de cal Cabrer, la gent anava al femer. Una vegada en què feia poc que havien tret els fems de la bassa i l'havien reblert amb boll o palla perquè es tomés a podrir, va passar per l' hostal la guàrdia civil i en damanar un d'ells un racó, li indicaren la bassa. Veient que trigava molt a tornar malgrat els crits de "Lucas!" del seu company, s'adonaren que l'home, enganyat per la palla que la cobria, havia caigut dins la bassa i li feia vergonya entrar.

L' hostal que va venir després de cal Cabrer va ser can Mariana. De can Mariana hi hauria moltes coses per explicar, de bones i no tan bones; ens limitarem a fer-ne un petit esbós, Aquesta casa, a més de ser hostal, també venia queviures, feia recaderia a Vic i també s'hi feia el ball amb un manubri i acollien algun dispeser. Tot i que era bona família, van donar entrada a gent diversa, i entre els mossos i traginers, homes vinguts de fora , bosquerols i carboners, un mestre ambulant etc, hi havia de tot i alguns no duien massa bona vida. Això va fer que es malegés força el jovent, i els no tan joves , del poble. En aquella època, com que no hi havien gaires divertiments, de vegades se n' organitzaven de força pesats i l' hostal era llavors lloc de borratxeres i bromes de mal gust que donaven una mala imatge del poble i molestaven els veïns . En una ocasió, a les vetllades dels dies de festa, van agafar la dèria de passejar-se pels carrers del poble cantant i baladrejant fins a la matinada. L'Ajuntament va voler prendre mesures, però com que l'alcalde vivia a pagès, fins que aquest no arribava avisat per l'agutzil, els esvalotadors tenien temps de retirarse i així es burlaven del batlle, fins que es va multar els components de la banda i es donà l'ordre a l'hostal de tancar a les deu del vespre. Totes aquestes facècies eren, de fet, fruit d'una època i d'un altre temps. Un altre hostal de primers de segle el . va instal-lar el meu oncle de can Nazari amb una espècie de paravent en un racó del capdavall de l'entrada. Una bóta de vi, una de moscatell , una d'aiguardent, unes rosquilles per rosegar i, penso, que poca cosa més; a la temporada d'estiu, una ampolla de xarop per barrejar amb l'aigua fresca i així ja s'hi podia fer la barreja del matí i refrescar-se la gent de pagès a l'estiu quan anaven a Missa major, de manera que l'entrada quedava plena de gent.

11

-CINGLES DE COLLSACABRA

El meu oncle Pere se les enginyava totes per aprofitar el terreny ; al costat de l'entrada de la casa hi tenia una truja en una carteta molt petita on amb prou feines hi cabia, per això va obrir una finestra ran de terra que donava a l'entrada just a sota l'escala de pujar a dalt. Sota l'escala feia una

Cal Cabrer fou hostal de Tavertet. Foto: Jordi Sanglas

12

mica de cambra i l'oncle s'hi va muntar un paravent cobert amb fustes i un reixat pel davant i allà menjaven els garrins ; però, el més curiós encara, davant el reixat hi va muntar un banc, una espècie d'escon amb l'obi al dessota; llavors mentre la gent feia la barreja asseguda al banc, els porquets es menjaven el blat de moro sota seu. Can Nazari (avui es coneix més per can Jord i) era una casa molt seriosa i solia ser el lloc on acudien els diumenges a la tarda el secretari, el rector i el vicari a jugar, junt amb el meu oncle, que també li agradava, el joc que es deia "la secança" . Precisament jugaven a la mateixa taula on jo estic escrivint aquesta història . Aquest hostal va durar fins ben entrats els anys vint, en què el meu oncle va morir. No obstant això, els anys quaranta, un servidor i la seva família van prendre possessió d'aquesta mateixa casa de can Nazari ( avui can Jordi) i dintre els anys cinquanta hi vam fer ressuscitar altra volta l' hostal, acompanyat de forn de pa, queviures i altres articles; després va passar a ser bar restau-

rant i va durar fins prop dels anys noranta, mentre les circumstàncies ho van permetre. L'altre hostal fort que es va implantar per allà els anys vint fou cal Baró. La família coneguda per Puigvila, que vivien a la casa que avui es diu can L1uci, van comprar la casa de cal Baró , es va,casar l'hereu amb una noia del Perer, molt activa, i van fer d'hostal, que durant un temps, no sé perquè, se'n deia hostal de la Paiella; després aquest nom va desaparèixer i va continuar essent cal Baró. Can Mariana i cal Baró, llavors, es feien la gran competència. La gent de can Mariana no varen tardar gaires anys a anarse'n a Vic i llavors van llogar la casa a una família que de cognom es deia Valeri. Aquests van continuar fent córrer només el petit hostal durant uns quants anys, i també tenien el piano i la sala de ball. Sempre hi ha qui sap captar les anècdotes. Un bon dia hom va sentir que el pare, Valeri, distribuïa la feina de la següent manera: deia a la seva dona, tu a la cuina a cuinar; tu Míliu, que era el gran, a tocar el piano; tu Angeleta, a ballar i en Marcelina, el petit, tu a guardar les cabres. L'hostal de cal Baró el vaig poder conèixer molt bé ja que quan sols tenia tretze anys hi vaig anar una hivernada aunes classes que una mestra ens feia els vespres. Quan ja era més gran, grandot, als setze o disset anys, ja érem una colla de companys de la mateixa edat els que anàvem a aquestes classes i després fèiem bones xerinoles: vi calent, a voltes barrejat amb aiguardent, barreja de Girona, mentre hi menjàvem alguna torrada, tot fent gresca per fer-nos passar el fred i emprendre altra vegada el camí cap a pagès. La mestra no ho volia, ens renyava, però nosaltres encara insistíem més a fer-la enfadar. Un bon dia vam dur un bot dels de posar-hi vi ple només de vent, el vam deixar damunt la taula de la cuina fent veure que tiraríem d'allà, i aquell dia, penso que se'n va anar a dormir de cop. Durant tota la meva joventut, amb els meus companys, cal Baró era l'únic hostal que teníem per anar a passar l'estona dels

J

CINGLES DI: COLLSACABRA

, I

, J

dies de festa fent petar la xerrada, jugant a cartes, al dòmino; moltes vegades també hi fèiem beguda. El meu temps de joventut ja no era el que havia estat en altres èpoques, el jovent era més pacífic i es divertia d'una altra manera i no es cometien les grosseries d'uns anys enrera. Encara en quedaven alguns d'homes, ja grans, que de tant en tant en feien alguna un xic de mal gust. En Joan de Balà, del qual ja n'hem fet un historial en el llibre "Tavertet cent anys d'història", sempre li agradava agafar alguna borratxera o fer alguna animalada, encara que ell sempre es quedava a la reraguarda. Un costum que es veu que tenien de temps enrera, era el de fer de tant en tant el que en deien una gatada; mataven el gat més gros que veien als carrers del poble i se'l menjaven a l'hostal. En el meu temps això es feia a cal Baró; naturalment no cal dir que tots els que hi participaven en sortien ben "gats". Tampoc eren tot gatades el que feien aquesta gent a l'hostal. Recordo que, a vegades, s'hi engrescava una bona cantada després d'haver-hi fet la beguda. Hi havia bons cantadors: en Ramon Pelat , en Carrera, en Sidra de la Que reda, en Joan de Balà, en Sidro Catrí i altres que no recordo, però que hi armaven un bon cant: "a beber y apurar..." de Marina i altres cançons que no recordo . Algun d'aquesta colla, com en Ramon Pelat, en Carrera,en Sidro Catrí i d'altres, també cantaven molt bé l'ofici els dies de festa a l'església. Recordo que per a alguna festa que celebraven a Sau, potser per la Festa Major, els van demanar o convidar per cantar-hi l'ofici. L'hostal de cal Baró més tard es va convertir en fonda, i d'una forma o altra encara perdura, si més no com a restaurant.

Can Jep, també, durant un temps va , ser hostal. Devia ser a principis dels anys trenta que se n'hi va venir l'amo del Sunyer i també hi va establir un petit hostal; li agradava molt la companyia i això va ser un mitjà per tenir companys, per fer l'enraonada i la manilla. Després de la guerra no va tardar a tornar a la casa pairal del Sunyer per una temporada més. Com podeu veure, els últims anys han proliferat els restaurants a Tavertet: cal Baró, que ja existia, can Miquel, can Baumes , can Noguer i el Jofré convertit en Residència-Casa de pagès.

Can Mariana, antic hostal, recareria i botiga. Foto: Jordi Sanglas

Jordi Sanglas . Novembre de 1995.

REPARACIÓ DE COTXES

Josep Juvanteny BAR RESTAURANT - PISCINES - RUTES A CAVALL Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15 08519 VILANOVA DE SAU

Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ

13

-CINGLES DE COL.LSACABRA

MÚSICA I MÚSICS A L'ESQUIROL Si hi ha quelcom de màgic en el temps i en l'espai que ens ha tocat de viure els humans, és aquest fenomen que anomenem "música". No hi ha edat ni cultura que se n'escapi. "Qui perd els orígens , perd l'identitat", recorda Raimon en una coneguda cançó . El nostre passat - més o menys distant - hi tenim música i músics que han contribuït a la formació de la nostra personalitat individual i col- lectiva. Ens pertoca, doncs, inventariar la tasca musical que ha realitzat la gent del nostre poble de l'Esquirol que, format a partir dels segles XIII - XIV al llarg del camí ral de Vic a Olot, i per la seva condició de "poble de pas", és de suposar que fou enriquit amb un gran bagatge, no sols de música sinó també de rondalles, contes, faules i llegendes ... Així doncs, és més de mig mil-leni el que ens separa dels nostres primers vilatans... I una pregunta es fa del tot necessària: Com han viscut els nostres avantpassats el 'j et

Maria Collell Batlle.

14

mucical"? Sens dubte, a través de les cançons tradicionals i populars, llarguíssimes algunes , però això no era impediment perquè els nostres rebesavis les sabessin de memòria i les anessin transmetent (primera lliçó que cal tenir en compte, car nosaltres difícilment comencem i acabem una cançó si no la podem llegir). Així, doncs, a través de les nostres Festes Majors, la sega, vetllades vora el foc, espellofant blat de moro, els cants i la litúrgia religiosa, els aplecs i les rondalles, les caramelles, i altres fets, la música i les cançons perviuen i comuniquen a través del temps, el sentir i el viure dels nostres avantpassats. I, com que parlem de l'Esquirol, volem fer menció, com a mínim, d'una persona que ens ajuda a resumir el que fins ara hem dit: Maria Collell i Batlle, "Maria de can Creda": Va nèixer a Rupit l'any 1902 i de molt jove va venir a viure a l'Esquirol. Mor l'any 1990. Fou una gran cantadora de música tradicional popular i amb molt bona memòria: sabia més de 100 cançons senceres , moltes de gran qualitat. El seu cantar era tranquil i recitatiu. El Grup de Recerca Folklòrica d'Osona té, doncs, més de 100 cançons enregistrades de la Maria, algunes de les quals les trobareu en el treball:"Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona". La Maria de can Creda fou, sens dubte, una persona important dins el camp de la cançó popular, a nivell fins i tot de la comarca d'Osona. Val a dir que el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona té també enregistrada la veu d'en JOSEP CROUS I CODINA, en el treball més amunt esmentat. Sabem que hi ha altres persones a l'Esquirol que coneixen moltes cançons populars i, seria bonic poder-nos allargar un xic més, però de moment, no ens és possible.

CINGLES DI[ COLLSACABRA

Dins aquest capítol de la "música tradicional i popul ar", volem dir també que existeix l' anomenat CANÇO NER POPULAR, que és un recull de cançons (més de 40.000) d'arreu de Catalun ya aplegades per l' equip de recerca folklòric a patroc inat per Rafael Patxot, durant els anys 1929 i 1930. L'arxiu, pertanyent a l'Obra del Cançoner Popular de Catalun ya, fou interromput despr és de la guerra civil. En aquest s momen ts els monjos de Montserrat est an treballant sobr e totes aquestes cançons i ja n 'han aparegut dos volums (1993 i 1994) que només ens en donen l'inventari. Passem a un altre apartat i coneguem ara: Mossèn "Joan Solfes": Pels voltants del any 1920, mossèn Joan Sala (aquest era el seu nom real) va ser vicari de la parròquia de Santa Maria de Corcó. No era fill de l'Esquirol, però en va ser un person atg e molt popular. L' an om enaven també "mossèn Joan de les cançons" :anava pel carrer sempre despistat, només rumiava cançons. Va form ar un gra n cor i era una delícia escoltar-lo. Les seves compo sicions eren complicades i difícil s d'interpretar.

Tota la seva obra està depositada a l'arxiu de música de la Generalitat de Catalunya . Mossèn Joan Sala va ser molt temps rector de la Vola. Va morir assassinat durant la guerra civil.

Cor de m os s èn "Joan Solfes "

Músics i compositors fills de l'Esquirol. Mossèn Josep Aulet i Fiol: Nei x al número 82 del carrer Major de l'Esquirol, l' any 1881. Els primers nou anys de la seva vida, els passa a l'Esquirol. Entra llavors al Seminari de Vic i posteriorment al de Barcelon a. Perfecciona els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona. El llegat de mossèn Aulet consta d'un es 130 obres, majoritàriament de temàtica religioso -litúrgica i també popular. Per a més informació, vegeu Manlleu: Mú sics del XX, llibre publi cat pel museu de Man lleu. Mn. Aulet va residir molt temps a Manlleu, i sovint pujava a l'Esquirol , d'on sempre deia que " hi havia bona fusta de músic s i molt bones veus". Donava classes de música, i podem afirmar sense lloc a equ ívoc que de l'Esquirol, musicalment parlant, en va ser un bon puntal. Mossèn Aulet mor el 28 de febrer de l'any 1956. Actualment les seves composicions estan depositade s a la . biblioteca Bisbe Margades, de Manlleu. Mossèn Aulet és considerat un gran músic .

o

Mossèn Josep Aulet (Arxiu M. Aixala)

15

-CINGLES DE COL1.SACABRA

bre de 1993 ens deix a definiti vament, però ens resta, i li estem molt agraïts, tota la seva música.

Jaume Pons i Jufré i Maria Puntí i Hom

Jaume Pons i Jufré: Nei x a l' Esqu irol l' any 19 18 al carrer Major número 38 ( la casa era dita llavors "can Pons"); més tard, ell i la seva família es traslladen a viure al carrer Rosals (anomenat també carre r dels Rampins). Cursa els seus primers estudi s musicals al Seminari de Vic i, després, amb mossén Aulet. Als 25 anys es casa amb Mari a Puntí i Hom . En Jaume Pons continu ava amb la seva fal-lera per la música, tant és així que l' any 1941, juntament amb en Francesc Coll ell (de "can Xe c" ), organitza un qu int et amb gent de l'Esquirol: ELS RÍTMICS , i posteriorment participa en la formac ió d'un a cobla LA MUNTANYENCA. A més d'altres composicions, 115 són les sardanes fetes per en Jaume Pons i, d' aquestes, 12 són ded icade s a persones i llocs de l'Esquirol: "Po ble enyor at" (19 66), "A la Verge de Cabrera" (1979), "A la Verge del Pedró " (1982 ), "Maria del Carme" (1982), "L'Eudald de l'Esquirol" ( 1984), "Recordant el Manel" (1984), "Bell Cabrerès" (1985) , "En Pepito de la Fonda" (1989) , "Juli" (1990) , "L' Osca de Cabrera" (1991) i "Pujant per les Marrades " ( 199 1). El desem16

Fins aquí, un resum del meu treball aparegut a la revista de la Festa Major 1995 de l'Esquirol. En una propera ocasió caldria analitzar les agrupacions music als originàries tamb é del poble : Els Rítmics ( 194 1), Cobl a-Orquestra La Muntanyenca (1952 ), Wikings (1964), Esquirols (1969) , Dub le Buble (1979) ...., tots ells han marc at, crec , una altra època igualment important i que , com els anteriors , tamb é tenen j a la seva obra acomplerta. Més endavant seria bo de parlar també, dels grups actuals: Wildside, la coral Lorelei , Strip , la Diminuta Swin g Orqu estra....i, si a tot el que hem dit fins aquí, hi afegim, a més, la presència d'altres músics vinguts de fora, i que de l' Esquirol n'han fet la seva residència habitu al, llavors podem dir amb mossèn Aulet que " a l'Esquirol hi ha bona fusta de músics " . Josep Casadesús Vallbona

ELABORACIÓ D'EMBOTITS ARTESANS QUEVIURES· TABACS· CARNISSERIA

Plaça Bisbe Font, 2 - Tel. 852 20 78 RUPIT (Barcelona)

-CINGLES DIl: COLLSACABRA

LA PROBLEMÀTICA DELS PURINS CONSIDERACIONS PURINS

SOBRE ELS

Els purins, tradicionalment, s' han utilitzat com a fertilitzant orgànic dels conreus. Malgrat la seva alta concentració, aplicat en dosis adequades, el purí és un bon adob, i pot tenir efectes beneficiosos per a l'agricultura i estalviar molts diners en fertilitzants animals. Per aprofitar aquests efectes beneficiosos potencials és indispensable tenir un bon equilibri producció de purins / disponibilitat de terreny. A més, s' han de resoldre problemes d'estacionalitat ( no es pot regar ni ferti litzar tot l'any ), que poden solucionar-se amb basses d' acumul ació; també s'ha de tenir en compte que no tots els conreus són adequats per tirar-hi purins (els cereals accepten molt bé els purins, al contrari dels arbres fruiters, que els accepten molt malament) i, finalment, el transport del purí a llargues distàncies no resulta econòmic. Fa uns quants anys, quan els agricultors tenien una petita granja, per a les seves necessitats o les del poble on vivien, no es parlava del "problema" del purins (perquè no existia ).EI problema ha sorgit quan les explotacions ramaderes s'han deslligat de les explotacions agrícoles, les granges , en nombre i dimensió han crescut enormement i la superfície agrària no només s'ha mantingut sinó que ha anat disminuint. Això ha provocat grans excedents de purins a molts indrets de Catalun ya i d'arreu del món. Les explotacions ramaderes del porcí han esdevingut una indústria de gran importància econòmica. Com a tal indústria s'ha de gestionar amb criteris industrials, i ha de ser capaç d' acori seguir el seu desenvolupament sostenible, és a dir, que el seu desenvolupament no posi en perill el futur ( de la natura, de la societat i de la pròpia indústria ramadera). Tothom comença a ser conscient que el problema dels excedents de purins és,

a hores d'ara, el principal factor limitant del desenvolupament de la indústria ramadera del porcí. CONTAMINACIÓ PRODUïDA PELS PURINS Els excedents de purins que s'aboquen indiscrimin adament al terreny, rius, estanys o a xarxes de clavegueram provoquen greus problemes que tenen com a conseqüència la pèrdua de productivitat dels camps de conreu, mal funcionamente de le depuradores urbanes, contaminació (de la qual parlarem a continuació) i problemes de salut humana i animal. Contaminació del terreny: La dosificació excessiva amb purí als terrenys, o el seu abocament indiscriminat (utilització del terreny com abocador i no amb un ús agrícola) provoca problemes d'excés de nitrogen, excés de formes assimilables de fòsfor i potassi, acomulació de metalls pesants (coure i zinc), salinització, destrucció del sòl i pèrdua de les seves característiques fisicoquímiques. Tot això té com a conseqüència la inutilització del terreny per a usos agrícoles , per molt temps. Contaminació de les agües: El purí abocat en excés al terreny percola al subsòl, comtam inant les aigües subterrànies amb alts continguts de nitrats i produint un augment de la salinitat. Si el purí, a través del terreny arriba a un riu o estany, o si s'hi aboca directament, produeix una forta contaminació d'aquestes aigües superficials , tant per excés de matèria orgànica com per l'efecte d'eutrofització, que és un creixement excessiu d'algues (que arriben a ofegar el riu o estany) per excés de contingut de nitrogen i fòsfor a l'aigua. Si el purí (o "l'aigua" de decantació de les fosses de les granges) s'aboquen a la xarxa de ela-

17

CINGLES DE COLLSACASRA

veguerarn del poble, l'estació depuradora municipal funcionarà molt malament ( les EDAR no estan dissenyades per depurar residus líquids tan concentrats) i, per tant, l'efluent de l'EDAR contaminarà la llera pública.

Contaminació a les plantes: Un terreny "adobat" en excés amb purí produeix problemes a les plantes conreades o ja existents, causant desequilibris associats a una absorció excessiva de nitrogen, desequilibris nutricionals lligats a una excesiva presència de formes assimilables de fòsfor i potassi al sòl, toxicitat de diverses tipologies i sequera fisiològica. Contaminació a l'atmosfera: L'evaporació dels compostos amoniacals i la putrefacció de la matèria orgànica produeixen els pudors característics dels purins abocats al sòl o emmagatzemats en fosses. A la vegada es produeixen emissions d'òxids nitrosos i d'amoníac a l'atmosfera, contaminant -la. Salut humana i animal: La presència de nitrats, nitrits i matèria orgànica a l'aigua pot produir, si passa directament o indirectament a l'organisme humà, metahemoglobinèmia, o a llarg termini, càncer. Les fermentacions i evaporacions dels purins a les fosses produeixen irritacions respiratòries i estrès als animals. SOLUCIONS A LA PROBLEMÀTICA DELS PURINS La utilització de basses d'acumulació resol el problema de l'estacionalitat, és a dir, serveix per guardar purins durant els mesos en què no es pot abocar (per raons agronòmiques) al terreny, sempre que després hi hagi suficient superfície agrícola disponible per tal de buidar-hi les basses utilitzant el purí com a fertilitzant orgànic. Si no hi ha suficient terreny, les basses acaben omplint-se i hauran servit exclusiva-

18

ment per ajornar el problema, per "guanyar temps". En tots els casos en què es produeix un excés de purí, com succeeix a comarques senceres de Catalunya i a moltes zones de la majoria de les altres, l'única solució del problema és la DEPURACIÓ. S'han provat molts sistemes de depuració, tots ells parcials o insuficients: separació del sòlid i del líquid (aquest encara és molt contaminant), tractaments fisico-químics (no s'elimina la contaminació dissolta, en especial nitrogen i potassi, i rebaixen només un 50 % de la contaminació orgànica, digestió anaeròbia (produeix metà, que es pot aprofitar, però deixa la meitat de la contaminació sense depurar), lIacunatges (depuració lenta, insuficient i de molt baix rendiment a l'estiu), o tractaments aerobis convencionals (els de millor rendiment deixen una qualitat final de l'aigua depurada amb una contaminació encara 10 vegades superior als límits permesos per abocar-la a la llera pública). Des de fa aproximadament un any està en funcionament una nova tecnologia de depurar purins (o d'altres residus molt contaminants), biològica, aeròbia, l'única en el món fins ara capaç de depurar fins als límits permesos per poder-ho abocar a riu i estany. Aquesta tecnologia ha estat desenvolupada per tècnics de la nostra terra, que han instal·lat una depuradora industrial de demostració al terme de Castellnou de Seana (Pla d'Urgell). La Junta de Sanejament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya està controlant el funcionament d'aquesta depuradora i certificant-ne els resultats analítics obtinguts, i esta a punt d'autoritzar l'abocament de l'efluent depurat al riu Corb. Carlos Sala Gòmez Director General Tècnic de BIO SPECIFIC SYSTEMS, S.L.

CINGLES DK COLLSACABRA

CRÒNICA DEL COLLSACABRA L'ESQUIROL: COMISSIÓ D'AGERMANAMENT L'ESQUIROL - SAN JUAN DE LIMAY (Nicaragua). Fa aproximadament un any, tres nois de l'Esquirol es van deixar caure per Nicaragua; en principi era un viatge per fer pràctiques de magisteri a les escoles d'aquest país, però aprofitant que hi eren es van quedar un temps més per fer de turistes, o més ben dit, per conèixer la realitat del país. Així va ser com van conèixer San Juan de Limay i alhora, ja que tenien contactes amb el comitè d'Osona de solidaritat amb Nicaragua i l'Amèrica Central, van saber que es buscava un poble català per agermanar-s'hi. Així començà la història de la comissió d'agermanament, i és al voltant d'aquests joves on s'ajuntà tota una sèrie de gent i es començà a treballar en el tema. En aquest moment la comissió està formada per una trentena llarga de membres i el que es pretén és: * Analitzar projectes de desenvolupament econòmic i social que ens arribin des de San Juan de Limay. * Aconseguir els recursos necessaris i suficients per poder assegurar el seu finançament. * Seguir els projectes per part de la Comissió d'Agermanament. * Mantenir els contactes periòdics amb els habitants de San Luan de Limay per seguir el dia a dia dels dos pobles. * Mantenir els contactes humans amb l'enviament de grups de treball solidaris, a l'estiu. * Canalitzar i estendre la solidaritat dels habitants de l'Esquirol amb San Juan de Limay. Després de quasi un any de funcionament es pot fer una valoració bastant positiva de la tasca duta a terme per la comissió . Les fites més destacades són: * Finançament de l'Escola d'Artesans de San Juan de Limay. Gràcies a l'Ajuntament de Torelló. * S.I.R. (Servei Infantil Rural), que és un centre educacional d'acollida d'infants, on com a mínim s'assegura un àpat al dia als petits. Els diners d'aquest projecte surten del 0.7 % de l'Ajuntament de l'Esquirol, a

més dels aconseguits en les diverses activitats que ha organitzat la comissió. * S'ha creat una brigada de 13 persones que marxaran a principis del mes d'agost cap a San Juan de Limay. Qui tingui interès a col-laborar o vulgui més informació podeu trucar a l'Ajuntament de l'Esquirol, tel. 8568067 i demanar per la Montse.

TAVERTET: El passat dia 8 de juny es celebrà a l' església de Tavertet la cloenda del curs 199596 de la Fundació Vivarium, amb un concert del Cor de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Carles Gumí. S'interpretaren obres clàssiques (Bruckner, Victoria, Guerrero ....) i d'altres més populars, com el "Cant del Ocells". Enguany, el curs de Vivarium ha girat entorn d'un breu text del filòsof i místic alemany Nicolau de Cusa (Segle XV): "Diàleg sobre el déu amagat", on s'argumenta que de Déu no se'n pot dir ni saber res. El proper curs versarà sobre qüestions d'espiritualitat contemporània i s'iniciarà coincidint amb l'eclipsi solar del dotze d' octubre proper.

RUPIT-PRUIT: TORNEIG INTERNACIONAL DE FUTBOL BASE COLLSACABRA 1996 Un any més ha tingut lloc el tradicional torneig de futbol , enguany ja en la seva cinquena edició. El comitè organitzador anà a càrrec del senyors: Josep Maria Verdaguer i Serrat Albert Solà i Aulet Josep Antoni Roquer i Dorca Joan Sarsanedes i Planell Lluís Manel Dorca i Aragonès El Comitè de Competició ha estat format per: Emili Cabra i Millan Ramon Febrer i Ros Esteve Rierola i Comas Ramon Pons i Artigas Josep Sala i Solà 19

CINGLES DE COLLSACABRA

El Sr. Emili Cabra i Millan actuà de coordinador general. La participació ha estat de 89 equips, amb un total de 572 jugadors. CLASSIFICACIÓ

Categoria alevins Campió: ESCOLA FUTBOL OSONA Sotscampió: O.F. OAR VIC

Categoria cadet Campió: ESCOLA FUTBOL OSONA Sotscampió: REMEI r.c. Categoria juvenil Campió: A.E .C. MANLLEU Sotscampió: A.E. CORCÓ Trofeu "FAIR PLAI" L'equip portuguès U.R.D. TIRES

Categoria infantil Campió: U.E.VIC Sotscampió: REMEI F.c.

NOTICIES BREUS. L'Esquirol: • El Centre Excursionista Esquirol ha preparat unes vacances d'estiu als Alps Suïssos.A més d'activitats turístiques està previst fer els cims de Weissmies, Breithorn, Estalhom i Bishorn , tots ells de més de 4000 metres d'alçada, situats a la regió del Valais. Felicitats, amics, perquè esteu pujant cada cop més amunt. • Arran d'un conveni subscrit entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Ajuntament de Santa Maria de Coró-I'Esquirol , sota el lema "Salvem el nostre patrimoni", està previst realitzar, durant el pròxim mes de juliol, un camp de treball integrat per estudiants d'Arquitectura Tècnica, menbres del Centre Excursionista de l'Esquirol, Cent Gran de l'Esquirol i estudiants d'Història de l'Art. .. Els treballs que es volen dur a terme durant aquest primer camp de treball estaran centrats en la recuperació de petites capelles i oratoris tan freqüents al Collsacabvra. Es farà aixecament de plànols , ressenya hitòrica, reportatge fotogràfic i fitxes d'inventari de cadescun. Creiem que és un exemple a seguir per d'altres mincipis .

20

Tavertet: • Amb l'ajut de la Associació de Defensa Forestal (ADF), s'ha preparat una zona d'acampada prop de la piscina municipal , on els acampadors disposaran de serveis , aigua corrent i lloc per encendre foc. Així s'aconsegueix controlar els acampadors i els focs cosa que era una preocupació per al poble. • S'ha presentat a l'Ajuntament a l'últim ple, al mes de juliol, un projecte per obrir una pedrera industrial per extreure la pedra de la zona entre el Molí Bernat i el pont medieval del mateix nom, i la carretera. L'extracció de pedra esta prevista per un mínim de 10 anys. Confiem en el bon criteri de l' Ajuntament , de preservar la integritat del nostre entorn. • El proper dia 11 d'agost es farà de nou l'aplec de Sant Corneli. Amb aquest motiu es destaparà una placa en homenatge a qui fou restaurador i conservador de l'ermita, Francesc Puntí i Homs. Fa uns deu anys del derrer aplec, i ara esperem, amb aquesta represa, de poder-lo repetir cada any.

CINGLES DE COLLSACABRA

EL CONTE DE LA CARRASQUETA Heus aquí que una vegada, ja fa molts anys, un pastor que atalaiava les ovelles als turons de cal Carrasclet de Sotarroca, sota els cingles de Tavertet, va veure que la Carrasqueta sortia de la casa, s'encaminava rost enllà fins a una plaça carbonera i un cop allà es va llevar tota la roba, es va rebolcar i es va tornar una guilla o guineu, i tot seguit es va dirigir per entre les mates cap a la banda de can Roca. Mentrestant, el pastor va baixar a la carbonera i li va amagar tota la roba que duia abans. Al cap d'una estona va aparèixer la guilla, es va rebolcar i va tornar a ésser una dona; llavors es desesperà buscant la roba per vestir-se i que no trobava enlloc. El pastor que, encuriosit, s'ho estava mirant, tot seguit va baixar i veient-la tan esmaperduda, li va preguntar: - I doncs, què t'ha pasat que rutlles per aquí d 'aquesta manera, i tan atribolada? Ella li va contestar: - Prou que ho saps tu, que m'has amagat la roba per vestir-me; et prego que me la tornis tot seguit. El pastor li va contestar que ja la hi tornaria , però que primer li havia d'explicar on havia anat i quina bestiesa havia fet o si no, no la hi tornaria pas. Llavors ella li va dir que ja li explicaria però volia que li prometés que no ho diria mai a ningú. Així doncs, la Carrasqueta li digué: Mira, com que els de can Roca me n' han feta alguna, els he tornat la paga. Quan ja estava prop de la casa, les dones m'han vist i han sortit esverades a esquivar la guilla amb grans escarafalls i improperis i cops de SOPA DE LLETRES Núm . 3 per Marc Banús Busqueu en totes direccions els noms de balmes que foren habitades a Tavertet. Amb les lletres sobrants podreu formar un fracgment d'una poesia de Carme Tulon . BAGA SERRADEVALL SERRADEVALL II TUDONS SERRA CARLINS DALT PLUMERA ESCLUSDA

MUNTANYA BArX SUNYER BERNAT RAVALI CORNELI MONTErS FOSCA CORTILS

pedra, rost avall. Mestrestant, jo he donat la volta per darrere la casa, he entrat dintre, he vist una criatura dormint a la bressola, he agafat una agulla de cap que he trobat allà al damunt i l'he clavada al clatell de la criatura i m'he escapat rostos amunt. - Doncs bé, -li diu el pastor, ja que em sembla que em dius la veritat, aquí tens la roba i no tornis mai a fer una tal bestiesa. Per aquesta vegada t'asseguro que no et descobriré pas. De seguida aquell bon pastor va acudir a can Roca, simulant una visita, i va trobar la gent desesperada amb una criatura amb uns grans plors, sense saber que li passava ni poder-la consolar. Llavors aquell bon home els va dir: - No podria ser que tot cosint us hagués caigut alguna agulla al bressol i se l'hagués clavat a l'esquena, o potser al clatell? mireu-ho també. I així va ser com aquell bon home va poder alleujar aquella família desesperada i aquella criatura d'un gran sofriment. El pastor, amb la seva astúcia, se'n va sortir sense descobrir aquella mala bruixa de la Carrasqueta. Jordi Sanglas

s v

O

A

C

L

E N T

D

R

I

R

e

A

ç

A

A

R

E L

C

A R R A E V M A

U L

S

L

S E

O

F

C

R

S

A

E

O

E

C

R R

A

L

R

Y

O

R

G

R

T

N

R

N

A

A

A

T

I

U

N

A

A

B

U

L

S

E

Y

R E

D

N

T

D

S

S

L

D

V

N

E V

B

O

E

I

I

A

E

L

A

R

N

S

E

O

D

A

L

T

S

C

T

B A

I

S

I

N

L

Y

N

L

N

P O

L

D

I

I

N

S

U

O

I

L

C

A

R

L

I

N

S

S

M

A N

I

T

M

A

o

I

A

C

X A

21

CINGLES DI! COLLSACABRA

RACÓ DEL POETA VPART LA TEVA VEU ÉS EL NORD DEL MEU CÀNTIC. II Per a tu i per a mi el somni té fronteres És fugisser l'amor de jovenesa. Forta és la flama, però d'encenalls. Jo vaig tenir un somni de campanetes blaves que encara perfuma les estampes del record .

No és fàcil de reprendre cada nou dia amb goig amb el roig de ponent lliscant-te per l'esquena No és fàcil admetre que s' ha acabat el temps en què dúiem un tresor dins les butxaques velles.

Juny 1987 Tampoc és gens fàcil provar de construir aquest present absurd de competència i fressa.

Jo venia del Sol. Tu em cridares des de la fosca cambra on vius reclòs. "Passa: he parat taula amb tovalles blanques i t'he disposat un lloc al meu costat" Vaig provar d'entrar i de complaure't però no et sabí veure; la llum de l'exterior m'havia enlluernat.

Provaré de tomar en aquell temps antic on la sortida del sol era començ de vida. Potser així podré inventar-me de nou en cada nou matí i en cada primavera. Tavertet, agost 1987

Juny 1987 Carme Tulon La migdiada és densa i blanca. Tanco els ulls i m'hi lliuro . A l'hora baixa aniré a enterrar les meves hores mortes. Juny 1987

II premi de poesia Caterina Albert 1989

~

LA DEVESA

-lli

Solució a la Sopa de Lletres: Fragment de la poesia

''8:J!D?W l!U '81 SU!P lo.1U!SSOJ lep ¡U'8:J le J'8:J¡'8:Jue '8fJP¡O/\

22

III

Restaurant Habitacions Residència per a col.lectius

Ctra. de Vic a Olot. Km 35 08569 Rupit - Pruit Tels. (93) 852 20 12 - 852 2084

CINGLES DE COLLSACABRA

CIRCUIT DE BICICLETA TOT TERRENY (BTT) Aquest itinerari que us proposem està pensat per a una sortida matinal per paratges de gran bellesa i esplèndides vistes panorà miques, en especial de la vall de Tavertet. En el Km. 8 '6 recomenem visitar Sant Corneli i acostar-sefins al mirador que hi ha a uns 200 metres al sud de l'ermita. Itinerari bàsic: Tavertet la Cau • Sant Corneli - Font de la Vena Taver tet «

v

Dificultat: baixa. Km. -totals : 13.7 Duració aproximada : de 1 a 2 hores.

~(

.'

Km. O : Sortim de la plaça de Tavertet, que hi ha davant l'església, direcció a Cantonigròs, per una pista ampla.

Km. 5.1 : Travessem un rierol. (Torrent del Gorgàs).

Km. 0.7 : Deixem una casa abandonada a l'esquerr a i seguim per la pista principal.

Km. 6.6 ; Trobem la casa de la Cau i seguim la pista principal.

Km. 0.9 : Deixem una altra casa a l' esquerra i seguim per la pista principal.

Km. 7.4: Ens desviem a la dreta per una pista de baixad a i seguirem les marques grogues i blaves, en direcci ó a Sant Corneli.

Km. 1.2 : Deixem un trencall a la dreta i segui m la pista cap a les granges del PontÍ.

Km. 8.6 : Deixem la pista que va a Sant Corneli i gi rem a l'esquerr a, en direcci ó a la font de la Vena, pujant.

Km. 1.55: Deixem un camí a l'esquerra que ens duria a la Careda.

Km. 9.6 : Deixem la pista que puja i girem a la dreta en sentit descendent. Ràpid descen s. Perill ! Moltes pedre s.

Km . 1.9 : Passem un petit rierol i trobem la casa de Novelles a l' esquerra i seguim la pista.

Km. 10.9 : Deixem a la dreta un camí que ens portari a a Sant Corn eli.

Km. 2.1 : Trobem un trencall on s'indica la Cau, però conti nuarem recte per la pista.

Km. 11.4 : Deixem a la dreta un camí que indica la Cau, continuem baixant. Km. 11.6 : Tomem a trobar la pista que va de Tavertet a Cantonigròs i girem a l'esquerra en direcció a Tavertet. No la deix arem fins al final.

-Km. 3.3 : Travessarem diverses vegades el torrent del Gorgàs i seguirem la pista que comença a pujar. La cau

Km. 4.7 : Aten ció ! Deixem la pista principal i ens desviem a la dreta, en direcció a la Cau. Seguirem les marques grogues i blaves que van fins a aquesta casa. ( A uns 200 m després de deixar la pista principal, a la dreta i vora el riu hi ha la font de Ja Canal).

b

Taverte t

~

Km . 13.7 : Ja som un altre cop a Tavertet.

CINGLES DE COLLSACAaRA

TAVERTET - SANT CORNELI - TAVERTET

EL PEDRÓ

~ ]I

l/

11

1.127m .

-----

1.081 m.

,

1.024 m.

_ 'l"_ ._ . ~ ..._....~J _ . . ~

_ --,:..:..

lctJ

~ ._._ :..

t3:",

b

r . 870m .

~~~

~~:--:--~~_.....

Km. 6'6,

24

I

Km. 8'6 Km. 9'6

~'"

Km. 13

(1 ~

Riu o rierol Camí a seguir Direcció incorrecta Caminet per fer a peu Casa o masia

Església

Font Indicadors