Revista Els Cingles - N36 Desembre De 1996

E

DE COLLSACABRA PUBLICACIO SEMESTRAL

TAVERTET

ANY xvn N°36 •DESEMBRE DE 1996

PVP. 300 Ptes.

-CINGLES CE COLLSACABRA

EL MUSEU DE

TAVERTET

Any XVII. Núm . 36 . Desemb re de 1996

Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 13.30 h. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 856 51 66

Editorial 3 En Francesc Puntí de la Cau Jordi Sang las 4 La meva postal de Tavertet Xavier Coll 6 Música i Músics a l'Esquirol Josep Casadesús Vallbona 8 Meteorologia Miquel Batlle 10 Millores als entorns de Tavertet Jordi Sanglas 12 A l'entorn del mot cingle Ventura Castellvell 14 Els encantats de Molí-bernat Jordi Sang las 15 Una nit màgica aCantoni Joan Triadú 16 Gran travessa sortint del Collsacabra Roser Vives 17 La caça Lluís Gutiérrez ~' 18 Tardor al Collsacabra Miquel Banús 21 Sopa de lletres Marc Banús 21 Crònica del Collsacabra 22 Problemes humans (I): Soledat? Companyia? Lluís Badia 23 Racó del poeta 26 Itineraris Albert Larrauri 27

Fotografia de la portada: Roure al camíde l'Avenc Autor: Anna Borbonet

2

Redacció i administració: Plaça de la Diputació, núm. 1 -08511 TAVERTET. Tel. 856 50 80 - 856 52 24 Director: Jordi Sanglas i Puigferrer Consell de redacció: Joan Reixac i Curtó , Xavier Viladomat i Gil, Ernest Gutiérre z i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Auxiliar de redacció: Anna Soldevilla i S ànchez Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Traduccions: Jordi Gumí Disseny i composició: Albert Majoral Maquetació i impressió: Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà Dipòsit legal: 8 - 8390-79. Preu d'aquest exemplar: 300 ptes. (IVA inclòs) Preu de la subscripció anual: 600 ptes. (inclou IVA i despeses de tramesa) Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista. La redacció de la revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen l'opini ó dels seus autors. La revista Els Cingles es publica sense cap finalitat de lucre. Normes de publicació de Els Cingles : Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista , han de tenir present el següent: • Els articles cal que siguin escrits correct ament en català i mecanog rafiats a doble espai en fulls de mida DIN A4, deixant uns marges laterals d'un parell de centímetres. També s'accepten escrits en disquets d'ordinado r PC compatibles. - Els peus de les il-lustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part , precedits del número que es repeti rà a la fotografia o dibuix corresponent. LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES: Tavertet: Botiga Pere Martínez Fonda Can Baró Cantonigròs: ~ Estanc i'Esquircl: Llibreria El Detall Rupit: Ca l'Ample LEstanc Manlleu: Llibreria papereria El Guixarot Llibreria Mas Riera Roda de Ter: Llibreria Muñoz Vic: Llibreria La Tralla Folgueroles: Llibreria El Farolet El Quiosc Olot: Llibreria O R A G Sant Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis Barcelona : Llibreria Quera Llibreria Montcau Girona: Llibreria 22 Torelló: Llibreria Xicoi Vilanova de Sau: Hostal La Riba Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs Amer: Llibreria Ca l'Olmo Ctra. Vic - Olot, Km 35 : Restaurant la Devesa. Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sant Feliu de Pallerols)

-CINGLES DE COLl.SACABRA

EDITORIAL A Tavertet s'ha viscut un estiu mogut per als que estimem el Collsacabra. La consulta feta a l'Ajuntament per aconseguir el permís per a la instal-Iació d'una pedrera industrial, a la qual fèiem refèrencia en les" Notícies breus" del número anterior, ha produït una forta polèmica, que va tenir ressò, fins i tot . en els mitjans de comunicació i entre entitats ecologistes i centres excursionistes de tot Catalunya, que varen demanar, com un sol home, a l'Ajuntament, que es respectés l'entorn del Molí-bernat . Afortunadament tot ha quedat, de moment, en un no res. El Molí-bernat s'ha salvat! Per això ens felicitem i, des d'aquestes pàgines, donem les gràcies a tots els que, sensibilitzats per una possible agressió greu al medi natural, s'han solidaritzat amb els que des de Tavertet, visquérem de prop la polèmica. Cal felicitar especialment l'Ajuntament de Tavertet, que malgrat la insistència dels promotors, no ha canviat la seva decisió inicial contrària a la instal-lació d'una pedrera. Un cop més parlem del medi natural, que en el Collsacabra té una connotació molt profunda, ja que s'ha aconseguit una simbiosi entre la ramaderia, l'explotació forestal i la natura salvatge, de forma que sent una comarca on la natura adquireix un gran esplendor, la convivència de les dues activitats fonamentals de la comarca natural del Collsacabra, ramaderia i explotació forestal, amb el gaudi de la natura, per no dir turisme (mot que no sintetitza el conjunt d'activitats . de lleure actuals), permet la doble activitat sense a penes interferir-s'hi.

Això ens permet pensar que fóra bo d'estudiar ben aviat el desenvolupament del PEIN i posteriorment la denominació de Parc Natural a les contrades de la nostra comarca.'natural . Objectivament pensant, no trobareu a tot Catalunya uns paisatges de les característiques de bellesa, complexitat i exuberància, com els nostres . Des de les serres dels Llancers i de Curull fins els cingles de Tavertet, Rupit i el Far, passant pels serrats de Cabrera i Aiats, les planes de Falgars, l'impressionant congost de les Gorgues i la inefable vall de Baià, tots ells són un seguit d'elements que ens fa pensar que és quelcom que s'ha de preservar per a futures generacions. L'estudi que s'està fent sobre el desenvolupament de les activitats de lleure per l' associació de diversos municipis, pot ser un primer pas per tal d'impulsar aquestes activitats, però caldrà molta cura a l'hora de decidir com potenciar l'atractiu de la zona i quina ha de ser la forma més convenient de conjuminar el rendiment del lleure a la natura i l'explotació de la ramaderia i els boscos, amb la conservació del medi ambient. Des d'aquestes ratlles i amb respecte a l'opinió de tothom, voldríem ser la consciència que, sense cap interès econòmic que ens mogui ni cap motivació egoista, a vegades totalment lícita, permetés donar la màxima objecti vitat a les decisions que per al futur desenvolupament global es portin a terme al Collsacabra.

FEIXAS A U L E T . • Estacions de Servei

• Distribució de Gas-oils

Tels. 850 01 21 - 850 00 68

ENERGIA PER A OSONA 3

-CINGLES DE COLLSACABRA

EN FRANCESC PUNTÍ DE LA CAU Voldriem fer saber una mica més qui va ser en Francesc Puntí de la Cau. Creiem que val la pena ja que va estimar tant Tavertet, Sant Corneli i els seus entorns. Va néixer al Casot de Sant Joan de Fàbregues i els seus pares a Tavertet; el pare a Surroca i la mare a cal Catrí. Ja de menut va ser molt inquiet; ell mateix ho contava que de vegades feia alguna entremaliadura i sovint feia anar la mestra de bòlit. Ja de gran, es va casar i va tenir fills, va viure en algunes masoveries de l'Esquirol i de Tavertet fins que varen anar a la Cau, on van viure una colla d'anys durant els quals es va fer conèixer per la seva gran afició a l'arqueologia i la història i pel domini de la pedra. Va tenir un gran interès i estima per l'ermita de Sant Corneli, igual que per cuidar el seu entorn; li va fer misteri un munt de lloses i terra darrere l'ermita i hi va començar a gratar i li van sortir uns fragments de pedra, els va ensenyar i li van dir que eren fragments de mola prehistòrica i que aquell lloc misteriós deuria ser un dolmen i que calia respectar-lo i cuidar-lo, que és el que ell va fer. No sé per quin conducte ho va fer saber a gent entesa de la Diputació, ho van venir a veure i van concretar que es tractava d'un dolmen de força interès històric. D'aquí li va venir l'afició per la recerca de troballes prehistòriques; va freqüentar les anades a les coves de BaIà en el temps que s'hi feien excavacions i així, mentre caminava per la muntanya, observava qualsevol pedra o paratge que no li semblava natural.

RESTAURANT

CANBAUMES

Així va descobrir o redescobrir uns dòlmens al Pedró de Rajols i a la font de la Vena; ho va fer saber als arqueòlegs M iquel Molist i Walter Cruells, els mate ixos que van excavar el camp d'urnes de Collsavenc, i els van excavar amb resu ltats molt interessants. Per altra banda, men tre llaurava en els camps dels Restobles, també va trobar algunes pedres i parets que li van cridar l'atenció i ho va comunicar a uns experts en la matèria que li van dir que quasi segur que es tractava d'un poblat ibèric. Últimament, residint ja a C an tonigr òs, treballant en un jardí també va descobrir un jaciment de força interès històric, restes del qual, junt amb les d'altres llocs, es guarden

En Francesc Puntí

al museu de Tavertet. Encara, quan ja estava molt greu de la malaltia que el va dur a la sepultura, em deia que ten ia esperances que es posaria bo per anar a buscar uns dòlmens als verals de Sant Bartomeu Sesgorgues. Per altra banda, com ja hem dit més amunt, sentia gran atracció per Sant Corneli; va dedicar moltes hores, ell sol, a restaurar l'ermita, escatant el guix de les parets i vol-

HOTEL

...

CANTONIGROS BAR - RESTAURA NT - CELLER

C. de Baix, 2

Tel. 856 52 07

08511 TAVERTET

4

Ctra. Vic-Olot, Km. 25 Tel. 856 50 47

CINGLES DI! COLLSACABRA

ta i va reobrir una po rta de la band a del migdia i altres arranj aments com ja hem dit. Tamb é va teni r cura d' arr eglar el camí de Sant Coneli a Cantoni en vistes a l' aplec que s' hi va organitzar, de l qual ja parlarem més endavant, i amb gran perícia i bon gust va endreça r l'entorn de la font No va, amb un a típica cuina ran del rocall i unes rústegue s i grans taul es de pedra al mig d'una ombrejada faged a arran de camí. Pensem que això va ser el que el va iniciar a treb aIlar la pedra i s' hi va ded icar força i amb gra n gus t i ence rt, j a molt temps enrere havia fet arranjame nts a la casa on vivia. Creiem que cal rem arcar les obres de l' església parroquial de Tavertet i de Sant Miquel de Sorerols , i potser també les d'alguns j ardins de Cantoni grò s, on vivia últimamen t. A Taver tet va arreg lar l' altar del Sant íssim amb un a escaient fo rn ícula per al sagrari, va fer la peanya per al reixat del cor, va condici onar la columna del pa tró, Sant Cristòfol , va refer l'empedra t d'accés a l'esglés ia, on va col-locar el nom del patró amb lletres de marbre retallades minuci osam ent , i altres endreces com repassar les teulades de l' església i la rectoria de Tavertet i altres que no recordo , co bra nt se m pre un preu molt mòdic . No ca l dir que tamb é van teni r força importància les obres qu e va real itzar a Sant Miquel de Sorerols; va cise llar l'altar, una grossa pedra que amb molts esforços va extreure dels entorns de Sant Corneli, i va aca-

bar amb molt de gust la restau raci ó de l'església i del campanar de paret. Com j a hem dit més amunt, va ser un dels principals promotors i organitzadors de l' aplec de Sa nt Corneli , potser el que més hi , va fer; no planyia esforços ni temps, tant per age nçar el camí com per tot el que con vingués. Els prime rs anys ens portava les begu des per servir, des de Cantonigròs amb la carreta, i procurava que el s voltants de l' ermita es tigue ssin ben endreçats i no manqués la llenya per fer el foc per coure les botifarres o la carn per a qui en volgués ; també guard ava un lot de llonganisses de la mat ança que don ava per a la rifa que es feia per tal de recoIlir fons per pagar la cob la de les sa rdane s i altre s despeses de l'aplec . Això vol d ir qu e es Iliurava pl enament a ciudar de Sant Corneli i el seu aplec i a fe r conèixer la història de les nostres contrades . Per tot això, creiem que seri a injust que el seu nom quedés en l'anonimat, així doncs, s' ha volgut perp etuar la seva memòria amb una placa que se li va ded ic ar i es col -Ioc à a l'atri de l'erm ita de Sant Corneli, el dia I I d'agost de 1996, diada de l' aplec restable rt. Jordi Sang las

I

Un momen t de l'homenatge a en Francesc Pontí, el dia 11 d'agost de

1996. Foto: Jordi Gumí

Ermita de Sant Corneli Foto: Anna 8 orbonet

5

-CINGLES DE COLLSACABRA

LA MEVA POSTAL DE TAVERTET Naturalment que havia estat a Tavertet. Només faltaria! Perquè Tavertet és un d'aquells pobles característics, ara en diríem carismàtics, que ajuden a recobrar les arrels i el tarannà del nostre clar país. Podríem anomenar-ne d'altres, com, ben a la vora, Rupit, rocallós i encisador; o al Bages, Mura, de carrers de pedra i costeruts, on vaig romandre set anys de bons records, i encara més.

Interior de l'es glésia de Tavertet. Foto: Jordi Sanglas

6

Avui, però, sóc a Tavertet, no d'anada i tomada com vaig fer fa anys, sinó d'estada, de sojorn ni que sigui volander. Hi sóc d'ofici i ... benefici, almenys per la gratificant perspectiva de cingles i planures seductores, de masies vellutades i de la pau d.:amples horitzons retallats per la singular asprivesa del rodal. Venturosament he retrobat la naturalesa feta d'arbredes verdejants que s'enfilen vall amunt, del dringar calmós de les esquelles del bestiar pasturant lànguidament, de coves i avencs que guarden amb gelosia contalles de misteri, de carrers empedrats -ep !, alerta les senyores amb sebates de taló figiravoltant per cases amb la fermesa dels carreus, i de l'olor precisa de les flors, els conreus i la palla esgrogueïda.

Però, sobretot, he retrobat la seva gent, arrelada en pairalies d'un temps molt reculat, de parlar tranquil amb un deix de murrieria. Gent que estima i defensa la terra que els ha vist néixer, créixer i triscar una pila d'anys. També famílies vingudes de nou a l'encant de la placidesa tavertina. Amb tots ells vaig aprenent a conèixer i estimar aquest bell i vell veïnat del Collsacabra. Per què vaig aterrar a Tavertet ? La divina Providència, feta lletra menuda en papers d'organismes i ordenaments eclesiàs tics curials, amb seu a Vic, va disposar que hi vingués com a capellà, per tenir r ura pastoral de la parròquia. I aquí em teniu, ja fa més de dos anys . D'entrada, cal dir que resulta abellidor celebrar la missa en el marc escaient de l'església romànica de Sant Cristòfol, afermada en la solidesa del llunyà segle XI i restaurada bellament. La litúrgia hi té un aire casolà, d'amistat compartida, de pregària a Déu en un capvespre vora la llar encesa. Tots ens veiem, tots ens coneixem, tots fem el mateix camí amb amor i esperança. Fins les pedres centenàries de les voltes encomanen ressons de la fe dels avis, que, per les espitlleres de l'absis abocat a la cinglera, es despengen forts cap a la vall profunda. Repeteixo que sóc novençà a Tavertet i de mica en mica vaig resseguint fondals i camins, turons i masies per copsar l'essència de la terra i de la gent. Confesso que m'encanta la sonoritat d'uns noms tan expressius com el pont de Molí-bernat, els Pedreguets, el puig de la Força, la font de Novelliques, el Forat del Vent, la balma de les Piques, el sot de Balà i tants d'altres. O de cases amb sobrenoms sorneguers, segons un mapa veïnal que tinc al davant, com Can Refredat, Can Xicotorra, Can Magre, Can Pelat, etc . He intentat endinsar-me en l'esperit de joia, de fe i de país dels aplecs tradicio -

·CINGLES DE COLLSACABRA

nais de Sant Miquel de Sorerols i de Sant Corneli, aquest feliçment recuperat. M 'he sentit feliç quan, una nit d'estiu, acostat al llindar de la cinglera, la foscor s'esvaïa per les pampellugues dels estels i tan sols els lladrucs llunyans d'un gos s'atrevien a trencar el silenci dens i màgic. M'he passejat sense pressa pels indrets del poble, tot esperant que potser en una cantonada del carrer del Mig aparegués el "bon vivant" d'en Sellabona cavalcant una mula atrotinada, tal volta seguit un tros enllà pel mostatxo impressionant i el gec de vellut que feien presumir l'hereu escampa Joan de Baià, galantejador de fadrines per merèixer. Vaig aprenent sense pauses i amb la garantia que tinc, tenim, un bon mestre, qualificat per Joan Triadú com " un dels artífexs del manteniment de la identitat d'aquest indret bell i singular". El llibres i les converses amb en Jordi Sanglas són el millor aval per a un guiatge profitós per Tavertet i els seus verals .

M'adono que, en llegir aquestes ratlles, més d'un pensarà que m'he passat en la desc ripció idíl-Iica del poble, glossant uns indrets de pellícula com aquella Arcàdia feliç dels poetes clàssics. És a dir, que aquí estaquen els gosso s amb llonganisses. Opinió incorrecta. Perquè també a Tavertet han arribat els aires borrascosos de Maastricht, el govern també ens hi sap, hi ha parers diversos i per a tots el gustos, l'ecologia hi fica cullarada... i tothom fa el que pot per anar tirant, com a tot arreu , vaja. És clar que tenim l'avantatge que ací les llonganisses són gustoses i de tota confiança, i les vaques, de boges no en tenen ni un pèl. Veniu i comproveu-ho. En definitiva que, malgrat declaracions de renda i tractat s europeus, quan hom és a Tavertet, n'hi ha per treure 's el barret. .. encara que sigui el Barret d'en Perereda. Xavier Coll

El campanar de l'església de Tevertet , una visió de Miquel Banús.

EMBOTITS

MANUEL COLOM, SL c. Major, 28 i 30 08569 CANTONIGRÒS

(VIC)

Tel. 85650 58

BARCELONA

Hi 'STAL ** ESTRELLA RUPIT Tel. 852 20 05 7

-CINGLES DE COLLSACABRA

MÚSICA I MÚSICS A L'ESQUIROL Il. AGRUPACIONS MUSICALS En citarem dues, i amb elles, de moment, tancarem aquest treball, car consi derem que són representatives de tota una època i un estil musical important en el nostre poble: 1.- Els Rítmics:

estudiar, i no ho ten ien pas gens fàcil en aquell tems de la postguerra. Però ho van fer, i Els Rítmics sona ven i sonaven bé, tant és així, que al cap d' algun s anys, com a fruit de la il-lusi ó, l'esforç i l' estudi , podem parlarne ja de:

2.- Cobla -or questra La Muntanyenca.

Lloc: Sala de ball de can Botiguer. Bate ria :Agusti Roma (mosso de la Bertrana) Saxos: Francesc Collell i Jaume Casellas Trompeta: Ramon Castells Pian o: Valentí Peirot (mestre de l'Esquirol)

8

S'inicià l' any 1941 i els components al llarg del seu histo rial foren: Jaume Pons , cantant, violí, trombó. Francesc Collell (de can Xec) saxo i piano. Ramon Vilella (de can Llauner) guitarra . Carles Serra (de can Castellet), Ramon Castells (de can Puigdaud er, ara carrer Major, 39) i posteriorment l'A gu stí Roma (mosso de la Bertrana) bateria. " Ramon Castells , trompeta i cantant. Jaume Casell as (Jaumet de can Manel) saxo. Valentí Peir ot (mestre de l'Esquirol) piano i acordió. Tipus de música: Ballabl e de l' època. Què cal dir-ne? Remarcar l'importància de ser el primer quintet format a l'Esquirol i, a més a més, amb gent que era o vivia a l'Esquirol. És cert que al començament no tots sabien música , però de mica en mica, gairebé tots en varen

El dia 13 d'abril de 1952, i com a continuació del quintet Els Rítmics, fa la seva prim era presentació al públic la cobl a- orquestra La Muntanyenca. Components de la cobla- orqu estra La Muntanyenca al llarg de la seva histò ria: Fl ab iol : Agu stí Rom a, Lluís Castells, Juli Vilaseca, Pere Triola, Antoni Com as. Trompet a : Ram on Castells , Jo aquim Rierola, Llu ís Castells. Trombó : Jaume Pon s, Quim Rierola, Josep Rierola, Josep Prat. Fis corn: Jaume Pona, Josep Prat, Juli Vilaseca, Josep Rierol a. Tiple : Jaume Casellas, Jaume Pallarol s. Tenora : Manel Collell, Joan Vilarregut . Contrabaix : Francesc Collell. Saxo : Jaume Casellas, Fran cesc Collell, Manel Collell. Piano : Francesc Collell , Valentí Peirot. Harmònium : Francesc Collell, Manel Collell (en la músic a religiosa) . Violí: Jaume Pons , Jaume Pall arols. Bateria: Carl es Serra, Ramon Castell s, Agustí Rom a. Cantant: Jaume Pon s, Ramon Casellas, Jaum e Casellas. Clarinet : Manel Collell , Joan Vilarregut. Tipu s de música: Sardanes, pass ant s, ballables de l'època i música religiosa ( de la qual, la interpretació que feien de la "Missa Tertina" era notabl e: "qu edàvem bé, anéssim on anéssim", reconeixien ells mateixos). Últim any d'actuació: Com a orquestra, ces sà l' any 1955, per no pod er donar abast a

.,

-CINGLES DE COLL$ACABRA

Lloc: Plaça Major, dia 13 d'abril de

totes les actuacions. Continua com a cobla fins l'any 1963.

1952.

Flabiol, Agustí de la Bertrana Jaume Tiples, Pal/arols i Jaume . Casellas Tenores, Manel Colle11 i Joan Vilarregut Contrabaix, Francecs Collell Fiscorns, Josep Prat i Jaume Pons Trombó, Josep Rierola Trompetes, Ramon Castells i Joaquim Rierola

Què cal dir-ne? Hem de remarcar també la importància que té que durant molt de temps tots els músics són del mateix poble. És extraordinari l'esforç que hi van haver d'esmerçar; alguns d 'ells anaven a peu cada setmana a Manlleu a música amb moss èn Aulet, i d'altres a Sant Hipòlit de Voltregà, amb la cobla "Els Angelets". Cal elogiar el fet que, en un poble petit com

Preguntats els germans Ramon i Lluís Castells sobre la qualitat de La Muntanyenca, ens diuen: "pel que podíem estudiar, teníem qualitat. No agafàvem coses gaire di;) fícils, però ho fèiem bastant MARIA DE CORCO !i " bé. Afinàvem força, perquè FESTIVIOAO DE mCUA l'oïda la teníem molt bona, i Pr.aenlselOn al públlco por primer. ve z de la renombre c e COBLA.ORQUESTA el nostre ritme agradava molt a la gent". I, per acabar, direm que DE SANTA MARÍA DE CORCO el nom de La Muntanyenca -. Qwe otr ecer el .. lgulenl e .PROGRAMA 0 ~ ~- ~" fou proposat per en Jaume hrn!, I Iu Ui, Dos Sardanas en la Plaza Mayor li ~~ Pallarols. hr~!. I ~l J'l!, {~rall nail.' en el Salón Casa Boliguer ,':, Aquest resum dels grup l, ~oeb/, a III i6, t:-"i¡>J~lIdido Rail(· en el mismo Inca: ;i musicals de l'Esquirol comk~: ''' '~;':' o, ~" "=~~_ 8~~==O=="'C"~= h i plementa l'article que vàrem publicar en el passat número l'Esquirol, una colla de gent, il-lusionats per 34 d'aquesta revista. la música, arribessin a organitzar una coblaorquestra, amb tot el que això requeria: forJosep Casadesús Valbona. ça gent, estudi de la música i d'instruments musicals diversos. Hi ha dues sardanes dedicades a la Cobla Muntanyenca: "El nostre debut" i "Santa Maria de Corcó", harmonitzades pel mestre Vila Ayats. Ens diu un del seus components: " Per aquells anys, hi havia onze cobles a la comarca d'Osona, i nosaltres érem els únics que teníem cotxe propi, un Ford 17 Cv. Això ens permetia fer dues o tres actuacions en un sol dia". Per cada actuació es cobraven en aquell temps 300 pessetes, gasolina a part. ~

:

l::~

LA MONTANYENCA i

Jo

.-- ...--... - - - .~- -

é

---- ~ - - - - ,~

¿:c

00

L:ORQUESTRA

9

-CINGLES D E COLLSA<:ABR A

METEOROLOGIA La meteorologia, quina ciència més incerta en aquests moments! Tothom s'ha atrevit a parlar del temps , sempre i en totes les èpoques i societats, però quan parlem de meteorologia la cosaja es complica. Preveure el temps que farà no és tan fàcil com sembla. Els homes i dones del temps, quan els veiem per la televisió, tot el que expliquen abans ha estat durament treballat i concretat. Trucades a tots els observadors afeccionats del país (com és el meu cas), observació de les evolucions de les fotos del satèl -lit, i interpretació dels mapes del temps que han estat fets per potentíssims ordinadors situats en diferents llocs del continent com Alemanya, Anglaterra, i d'altres continents, serveixen per fer les prediccions que nosaltres escoltem habitualment cada vespre o migdia. En aquest article intentaré explicar la feina d' un observador del temps com jo. En el meu cas no podem dir que sigui una feina, sinó més aviat una afició. Ja fa més de , deu anys que ho duc a terme i cal dir que tinc la casa plena de papers. La tasca comença cada matí mirant la temperatura mínima i deixant el termòmetre a punt perquè s'hi registri la màxima. Tanmateix, si durant la nit hi ha hagut precipitació, sigui líquida o sò lida, cal mirar la qua ntitat enregistrada. Per ser observador només cal tenir una gàbia meteorològica, que és com una caseta de gos però situada a un metre i mig de terra, dintre de la qual tindrem un termòmetre de màx ima i un de mínima, i un psicròmetre, apare ll que serveix per enregistrar la hum itat. Després també disposarem, a fora, d'un

Restaura.nt pa.scua.l • Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú especial per a nens

pluviòmetre. Aquest pot ser de terra, és a dir, que està just damunt la terra i que solen tenir els pagesos, o un altre ja més sofisticat, que ja s'ha de trobar a una alçada determinada depenent de l'amp lada del mateix . Amb aquestes tres coses, ja pots ten ir una estació de les anomenades terrnop luviomètrica, com és el cas de la meva, aquí a Rupit. Totes les dades que anem recollint les anotarem en una llibreta o en un disquet per tenir-les arxivades i així poder-les consultar quan es desitgi. També cal dir que amb aquestes dades es fan estudis del clima en els diferents observatoris any rere any, i així, es poden exp licar els suposats canvis climàtics de què tothom parla. D'altra banda, hem de tenir present que la memòria meteorològica és molt curta i la gent només recorda el temps que va fer un dia determinat, però no el global de tot l'any. Sovint sents a dir: feia molt de temps que no feia el fred que fa avui; i en canvi és molt probable que quinze dies enrere en fes més. Per exemple, aquest any, el dia 4 d'abril, és a dir, Dijous Sant, a Rupit vàrem tenir una temperatura mínima de -7 "C, feia molt de fred, però penseu que e131 de març de 1995, per tant només 4 dies abans, això sí, de l'any passat, vàrem tenir una mínima de -l O°C, i que al mateix 1995, però el 14 de maig, és a dir, més d'un mes més tard, varem enregistrar -4 "C. Amb això vull explicar que no podem dir que hi hagi fets anormals, en tot cas poden ser curiosos o excepcionals, però en cap cas anormals.

BAR - L'ERA';' fORN DE PA COQUES DE FORNER I DE LLARDONS CARQUI NYOLIS DE RUPIT RECORDS i EMBOTITS

Des de 1944

Ambient Familiar !! Plaça Verdaguer, 3 Tel. 812 21 18 - FOLGUERO LES

10

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1 . Tels. 852 20 34 - 852 20 50 RUPIT i PRUIT

·CINGLES DE COLLSACABRA

També sents el comentari que abans plovia més, cosa que no és pas certa, concretament a les ciutats plou molt més ara, a causa de la contaminació, segons sembla. Aquí a muntanya continua sent un temps normal; l'any 1991 i el 1992 va ploure molt per sobre de la mitjana de Rupit (1200 litres per any), concretament en tots dos anys va estar per sobre dels 1300 litres. En canvi, als anys següents va ploure bastant menys , per sota dels 1000 litres. Un altre exemple seria aquest mes de gener passat. Per a la majoria va ploure molt , de fet així ha estat, van caure 303 litres per metre quadrat, però el desembre de 1991 van caure 345 litres, és a dir una quantitat força més elevada, i era a les mateixes dates , vull dir hivern, teòricament una estació seca . Bé, això són uns petits exemples de la importància que pot tenir una estació meteorològica com la meva en aquest cas, per fer veure a la gent que de fet el temps tampoc no ha canviat tant i si més no, serveix per fer parlar el personal d'un tema que pot semblar frívol, però que de fet ens implica a tots. Algunes vegades i en casos especials i molt determinats, ha servit per demanar la denominació de zona catastròfica pel fet que hi ha constància d'algun daltabaix meteorològic, grans nevades, ventades o inundacions. Però això són casos comptats i esperem que no faci falta posar-ho en pràctica, per al bé de tothom. Bé, i ara per acabar acompanyo aquest article amb algunes dades del meu observatori de Rupit, corresponents a l'any 1995. Temperatura mitjana anual: 10.3 oc. Litres totals de pluja: 918 (molt per sota dels 1200 de mitjana)

RUCCIONS A.VEAT'ET~ • Construcció en general • Especialitat en pedra

Dies de glaçada: 122 (més de quatre mesos) Dies de pluja: 120. M'agradaria poder disposar de dades d'altres observatoris del Collsacabra per poder-les comparar, però no en tinc. Espero que llegir això us hagi fet passar \' estona i fins una altra ocasió . Miquel Batlle (observador meteorològic de Rupit),

Núvol i Pluja Foto: JordiSanglas

Fonnatgeríes artesanes de cantonígròs etm. de Vic o O/ot. KIIf 24 08569 eOllt(l/fif1r(1~'

C. del Mig, 18 • Tel i Fax 856 50 16

(Osollo-Eorcc!(l/fo)

08511 TAVERTET

uL(93) 852 5006 11

CINGLES D E COLLSACABRA

MILLORES ALS ENTORNS DE TAVERTET Com l'any passat, eng uany també s' ha organitzat un camp de treball internac ional a Tavertet amb el suport del Servei d'Acció Territorial de la Diput ació de Barcelona. La fe ina que s'ha fe t ha valgut la pen a; s' ha endreçat la band a de migdia del poble, retirant del cingle els pals i la línia elèctrica que

Instantània de l'enderrocament de la torre. Foto: Ernest Gutiérrez

ja no servia i feia mal efecte; s' han enderrocat la torre de l' antic transformador i les sitges de grava de la vella pedrera, s' han netej at antics abocaments d' escombreries i s'han fet altres arranj ament s que prou convenien, i així s' ha rentat la cara a tota aquella banda del poble. Per altra banda, també s'ha arranjat el baixant de les Tunes cap al sot de BaIà i el cam í que des d'aquest conduei x al Molí-bernat passant per la balma de les Corts. Jo penso que una de les millors feines que s' han fet ha estat recup erar i arreglar la

font de Novelliques. Es una font que porta inscrita la data de 1753, situ ada en un paratge idíl-lic, i que feia temps que havia caigut en un total abandó, malmesa pel bestiar ja que durant un temps va servir d'abeurador. En vista del fet que la font del Puig ha quedat en un tri st i lam ent able abandó, es va deman ar permís a l'amo de NovelIiques per tal de recup er ar aqu ell a font que qued a a tocar del camí de Canton igròs, i així embelliria el pobl e de Taverte t que es trob a tan man cat d' aque sts element s. Molt amable i gentil ens va contestar que amb molt de gust ens don ava permís i que ho veia molt bé, i així s'ha ben aprofitat el camp de treball. Parlant una mica d' aquesta font hem de dir que el lloc on es troba i el paratge que l'envolta és meravello sament acollidor. Per altra banda, fent una mica d'història, hem de dir qu e tot i esta r ubicada en ter ren ys de Novelliques, o Novelles d'Amunt, era la font de què se servien els de Novelles , o Novelles d'Avall, per proveir-se d'aigua. Vingué un dia en què els de Novelles, amb una canonada, capt aren l'aigua de la font del Gorgàs, però el s estius , quan vol ien aigua fresc a, encara cont inuaren ana nt-la a buscar a la font de Novelliques. Naturalment que quasi es pot dir que se'n servien les dues cases, i qui sap si l'havien obrada entre els dos propietaris. No cal dir que aquesta font ha sofert diferents greuges; 1'havíem coneguda circumdada de frondosos arbres , amb un corpulent i brancallut auró damunt seu, que convidava els viana nts, que anav en o venien de

REPARACIÓ DE COTXES

Josep fuuantenu BAR RESTAURANT· PISCINES· RUTES A CAVALL Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15

08519 VILANOVA DE SAU

12

Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ

-CINGLES DE COLl.SACABRA

Cantonigròs, a fer -hi parada i refrescar-se amb les seves fresques i cristal-lines aigües, i a la banda nod, ja en terme de Novelles, els planells convidaven a parar-hi, i fins i tot hi solien acampar els excursionistes . També, quan als anys seixanta es va instaurar l'aplec de Sant Corneli, el qual cons istia en una missa a la capella, de tornada la gent que duia el dinar s'aturava a menjar en aquells om brejats ero ls . Però en una mala hora aquell frondós auró fou talla t i els altres arbres del seu redós també; en els planells o prade lls hi cresqueren arços i bardisses que ho ocupaven tot, mes els arbres ja s'han reproduït i han crescu t. L'amo de Novelles és molt cuidadós i ha netejat els prats d'esbarzers i aquells entorns han recuperat el seu esplendor i torna a convidar a arribar-s'hi les tardes d'estiu a gaudir de la bella natura. Tot

" •

''''ll

.

-. ~ ~

plegat, des del po ble, ca mi na nt, amb un quart i mig s'hi pot anar molt bé. Anim euvos ! Val la pena . Jordi Sanglas

Voltants de /a font de Novelliques. Foto: JordiSang/as

Font deNaveI/iques Foto: Ernest Gutiérrez

Hostal Can Nogué C. del Mig, 2 Tel. 8565251

Tavertet

Restaurant

"

LA DEVESA

--l!llll

Habi tacions Resid ència per a col.lectius

Ctra. de Vic a Olot. Kni 35 08569 Rupit - Pruit Tels. (93) 852 20 12 - 852 20 84

13

- -

-- - - -

- - - = =-- - -

-CINGLES DE COLLSACABRA

A L'ENTORN DEL MOT CINGLE Val la pena que ens aturem a raonar sobre la història d'un nom que ens toca molt de prop com és el de "cingle". És possible que més d'un hagi buscat la definició en els diccionaris per confirmar la que ens hem fet després de l'observació d'un cingle. El diccionari d'en Fabra ho defineix aix í: "espadat de roca que forma timba al cim o en el pendent d'una muntanya". Hem ob servat que

Els cingles de Rupit i del Far Foto: Anna Borbonet

14

aquesta definició fa refèrencia a un accident geogràfic amb altres possibles denominaci ons: segat, espadat, llàcova (serra de la llàcova, entre Morella i Sant Mateu) o balç, mots que varien segons el lloc o a causa de matisacions descriptives. L'origen d'aquest mot l'hem de anar a buscar a la paraula llatina CINGULUM, que tenia el significat de "cinyell, cinturó". Cal advertir, però, que cingle no és l'únic mot que ha nascut a partir de CINGULUM; tenim cingla, en aquest cas femení, amb el sentit de "faixa, corretja o corda per assegurar l'albarda o sella per sota el ventre" de les bèsties. És un significat molt més fidel al de l'originari llatí. Un altre derivat és cíngol: "cordó amb una borla a cada cap, amb el qual el sacerdot es cenyeix l'alba". Es tracta d'un cultisme, paraula provinent directament del llatí, amb la particularitat que no ha

evolucionat lentament per via popular, com ho han fet cingle o cingla. Ens trobem, per tant, davant tres mots amb una etimologia comuna, dos dels quals tenen uns significats semblants amb unes diferències lògiques causades pel pas dels segles. Cal preguntar-nos, com és possible que de CINGULUM significant cinyell o cinturó, en derivi una altra paraula amb el significat de timba, precipici, espadat o balç. En el cas de balç hi ha un procés semblant al de cingle. El seu ètim és la paraula llatina BALTEUM, que significa igualment "cinyell, cinturó" . Ens trobem, doncs, davant de dos casos de canvi de significat per comparació amb la faixa de roques espadades que sembla que aguantin i tanquin una muntanya. Aquest canvi semàntic es va produir, segurament, a partir de l'observació des de la base del cingle o des d'algun punt més llunyà que el permetés de veure més extensament. És ben cert que la impressió que produeix la visió dels cingles, per exemple els de Busa o de Bertí, des d'un bon punt d'observació és talment el d'un gran cinturó que lliga unes muntanyes que tendeixen a l'encerclament. Per aquest motiu, rep el mateix nom de cingle a Mallorca i Menorca el "relleix o faixa de terreny horitzontal o poc inclinat situat entre dues timbes superposades", ja que una primera mirada ens fa veure una franja de terreny més o menys llarga. Hi ha, per derivació, altres formes que serveixen per denominar els cingles: cinglera o cingleda (cingle prolongat), cinglatera, recingle (el cingle doble que fa escaló) o els verbs encinglar, cingletar i recinglar. Com a variants tenim, segons Joan Coromines *, cinglo al Pallars Sobirà, cinllo a Boí i cill a Llastarri (Ribagorça). Al País Valencià apareix cill, cillo, cint i cinto, formes segurament d'origen mossàrab; però també podem trobar la forma cingle i, amb el mateix significat, cingla. AI Rosselló i al

J

\

!J

·C IN G L E S D E CO LLSACAB RA

Confl ent s' us a la forma cilI i a la Cerdanya francesa la variant cingla. En el Pirineu arag onès les solucions no es diferencien molt de' les cata lanes: cinglo a Bie scas i Casp , cillo a Gistaín i Bielsa i cillares (ci nglera) a Linas, Fora de l'Estat, c ing le a Occitàni a (d ' ús po c freqüe nt) o cinclo (variant gascon a). Scen gli, cénghel, o sceng són form es nord-italianes i tchingel en el suís-alemany. La gran extensi ó del mot Cingle, amb les seves vari ants seg ons les llen gü es o diel ectes, demostra que el mot era ben viu en el món rural de l'imperi rom à, almenys en el sector occidental. La gran distàn cia existent entre aque st punts fa suposar que ja

en el llatí vulgar, el que parlava el poble , ben allunyat del llatí clàssic, j a s' havia prod uït el ca nvi semàntic, o, si més no , el mot CING ULUM ( i BALTEUM tamb é) s' havia convertit en portador de due s accepcions dif erents: l'originària, cinyell i cinturó, i la derivada per ana logia , cing le. Ventura Castellvell

* Joan Coro mines . "Dicc ionari etimo lòg ic

i co mp le -

mentari de la llengua cata lana", volum 11. 198 1.

Aquest escrit fou publicat en la revista C INGLES . Butlletí de l'Agrupació Cient ifico-Excur sionista de Mataró.

ELS ENCANTATS DE MOLÍ-BERNAT Al damun t matei x del sot de Mo líbern at, a la riera de BaIà, hi ha un gorg amb el nom de gorg del s Encantats; ben avia t veurem de què li ve el nom. Conten que una veg ada, j a fa molts anys , un a bona d on a de hi Casanova del Sunyer de Baix, va anar a Molí-bernat tal vegada a portar blat de mor o a moldre per a les farin etes, l'aliment més usual d 'aquell temp s, o per algun altre mot iu. Ve-t' ho aquí qu e, en trobar- se al ca pda mu nt del camí empedrat penjat al cin gle, a l'indret del gorg a què ens referim, es va enc ont rar amb unes fades molt amables i encantadores que li van . di r qu e parés la fald a men tre cl ogu és els ulls; la bona don a va obeir i tot seguit li van omplir la falda, però amb la condic ió que pel camí no mirés què hi duia. Le s fades es van aco miadar amb gran gentilesa i la dona va agafar el camí cap a casa seva, però, el que són les dones , quan va ser a mig camí li va venir la temptació de mirar el que li havien po sat dintre la falda ; va pen sar: " aquelles fades, tal vegada t'han engany at i t'han carregat amb qualsevol nicie sa". I tal dit, tal fet; va obrir la falda i vaja quin a so rpr es a! la duia plena de serradures, i mentre les llançava va exclamar: "ja ho pensava jo que m'ha-

vien enganyat aque lles fantasmes" . Mes en arribar a casa seva, pe r casualitat es va mirar les arrugues de l davantal i el va espolsar, i quin esglai ! li va caure tot un polsim de volves d 'or. Prou va tornar al lloc on havia buidat la falda, va colli r totes les que va poder i les va por tar a casa, però sols van ésser serradures, per al seu neguitós dese ncís. Jordi Sanglas

Salt de M ol íbern at. Foto: Marta Mateu

15

-CINGLES DE COLLSACABRA

UNA NIT MÀGICA ACANTONI El grup teatral titulat L'Oiaquebull, de Cantonigròs, va presentar Anta viana. la famosa adaptaci ó escènica feta per Dagoll Dago m sobre contes de Pere Calders. No sé com, però d'una persona tan "normal" com Pere Calders sempre en va sorgir una obra

La companyi a L'Oiaque bul/.

Una escena d'An taviana

aureolada de màgia i de misteri, almenys una part d'ella. De la realitat n'extreia amb un art prodi giós, una altra realitat, més amagada i més lliure; però veritable, si la sabem copsar. Això es va veure aquella nit del 13 d'agost proppassat, a l'envelat de la festa major de Cant oni. Antaviana, com la paraula màgica que s' inventa el nen del conte "En comen çar el dia", va fer el miracle de capti-

var el públic , com havia captivat els intèrprets, molt motivats i ben dirigits, i va tocar el cor dels assistents (gent de totes les edats) amb el seu humor penetrant, la seva fantasia poètica i la seva tendresa reflexiva. Va ser un encert, doncs, haver escollit aquesta singular peça teatral, de gran qualitat, tan literària com escènica, que els de l 'Oiaqu ebull van oferir amb totes les condicions que requeria l'espectacle original, amb música, cançons i dansa, i tot el text, llevat de les escenes que representen el conte "Quieta nit", molt complexes, amb les qual s no van gosar enfrontar-se i que potser haurien allargat massa l'obra. Ja fa prop de vint anys que l'aleshores jove companyia Dagoll Dagom començà a preparar Antaviana, amb la col -laboraci ó entusiàstica i meravellada de l'autor, que veié com preni en cos i arribaven a l'escenari els personatges que havia imaginat en els seus escrits. L'obra s'estrenà a Barcelona el 27 de setembre de 1978 i fou un èxit total , al mateix teatre on s'estrenà i després per tot Catalunya, amb assistència de molta jovenalla dels centres d'ensenyament, cosa que contribuí a fer conèixer cada vegada més Pere Calders i la seva obra . A l'envelat de Cantoni ens acompanyà aquella nit el fill gran de Pere Calders, d'una gran semblança física amb el seu pare, i la seva presència donà més emotivitat a l'homenatge que aquell jovent tributava, així, amb tot el poble, al gran escriptor, de qui vam recordar especialment agraïts la seva col-laboraci ó en aquells anys de les festes literàries del Concurs Parroquial de Poesia, com a membre del jurat. Una nova generació que aleshores encara havia de néixer, ha pres el relleu a Cantoni ; aquella nit , vuit noies i set nois es van graduar. Joan Triadú

-CINGLES DE COLLSACABRA

GRAN TRAVESSA SORTINT DEL COLLSACABRA L'AMICAL TRAVESSA "EL PINÓS CAN PASTORET" ha realitzat com tots els anys, el primer dilluns del mes d'agost la VIII edició consecutiva de la travessa entre el Pinós (Pruit, Osona) i Can Pastoret (Coll d'Ares, el Ripollès). Lluny està la I edició del 1988 quan només dos participants iniciaren aquesta caminada que duraria dos dies i passaren la nit al coll de Salomó (damunt de Beget). A partir de llavors totes les travesses s'han cobert amb un dia. Tanmateix altres aspectes han anat evolucionant amb l'experiència; així, si en les primeres edicions era necessari sortir amb lluna plena o creixent per aprofitar al màxim la claror, derrerament sortir a trenc d'alba ha estat suficient per arribar a destí en caure la tarda. Això vol dir que els rumbs han anat cambiant. A més a més, per diferents raons, en primer lloc s'ha intentat fer drecera moltes vegades lluny de camins marcats per cercar el nord vertader, en segon lloc perquè si es pot anar descobrint país, millor que millor. La travessa, d'uns 80 quilòmetres a peu, es fa per pistes, camins i corriols de muntanya. Se surt del Pinós de Pruit fins Can Pastoret, l'última casa abans de la muga, quasi al cim del coll d'Ares. Aquests punts han estat sempre fixos. Altres punts importants com Oix, Beget, Rocabruna, Sant Feliu de Pallerols, Sacat, etc., són bescanviables, així com altres cims i serralades. L'última edició ha seguit el següent recorregut: el Pinós, l'Hostal del Grau, Camí romànic, els Hostalets d'en Bas, les Preses, Olot, riera de Riudaura, L1ocalou, Capsec, collada de Passaserres, Hostal de la Vall del Bac, engorjats del Quer, coll de Sagordi, Sant Valentí de Salarça, Font -rubí, Molló, coll d'Ares i Can Pastoret. Aquesta passejada que va nèixer amb vocació d'entrenament per afrontar la mare de totes les travesses, és a dir, la indescriptible Matagalls - Montserrat, ha asso-

lit l'aire "estiuenc" de travessa de costellada, però que costa unes 14 hores d'empassar. Les imatges, els colors i les fotos mentals dels paratges que es trepitgen duren tanmateix quasi tot l'any fins que es renoven amb una altra edició de l'AMICAL. Algú pot oblidar fàcilment una tempesta fenomenal al Talló, una calor asfixiant als engorjats del Quer, un bany fred a la riera de Salarça o un atac de vertigen passant un pont d'Indiana lones damunt de les esllavissades del Quer? Malauradament hi ha moments tristos que tampoc no s' obliden fàcilment, la ràbia dels dos o tres abandonaments consecutius a mig camí (ah, sense telèfon mòbil) o l'estampa patètica de veure els vedells i els fems en el porxo de 1'ermita de Sant Valentí de Salarça (s.Xll) com si fos un pessebre vivent en ple mes d'agost. L'AMICAL, formada per gent de les dues comarques, és un punt de trobada dels que gaudeixen caminant amb el cor i amb la natura enganxada als peus i que tenen, a més a més, la suficient força per arribar-hi abans que es faci fosc . Roser Vives El Pinós, Pruit

Sant Valentí de Solarça, a la Garrotxa Foto: Anna Borbonet

17

-CINGLES DE eOLLSAc:ABRA

LA CAÇA El més primi tiu del s hom íni ds que es mereix anome na r hom e va aparè ixer a l' Àfrica Oriental fa més de dos mili on s d 'anys i el s paleoantro pòlegs li do naren e l nom d'Homo habilis perquè tenia una habilitat suficient per desenvolupar un a incip ient indústria lítica. La seva dentició el dela ta com un om nívor, pe rò un om n ívor especialitzat en la menj a de g ra o ll avor s. P ro ba ble me nt complementava la seva die ta amb petits animal s qu e pod ia atra pa r i amb la carronya abando nada per les feres. En aque lls tem ps,

La Becada

important s can vis climàtics havien transformat els bo scos en sabanes per les quals pullul aven grans ramats d 'her vívors. L'hom e hàbil s 'ado nà qu e latroball a del ca dàver d'un anima l gran li proporcionava un aliment abunda nt que li estal viava l'esforç de recol-I ect ar pacientment fruits, gra ns i arrels. El seu success or, l'Homo erectus, fou j a un caç ador expert. S 'ensinistrà en la talla d'eficaces eines de pedra, i les va usar amb milió tal habilitat, que era capaç, fa ja d 'anys, d'abatre animals de la mid a d'un elefant. Va saber organitzar-se en grups i perseguir la caça i va aprendre a assecar la

mit

18

carn i a conservar-la per als períodes d ' escas setat. A l'Homo erectus va succeir-li l'Homo sapiens neardentalcnsis i l'Homo sapiens sapiens (o l'home de Cromanyó) que caçaven el mamut i el rinoceront llanut. Les seves preses habitu als eren, però, el cavall salvatge, el bisó, el ren i el cér vol. La caça ha es tat, si no la primera, un a de les més ant igues activitats de l'home, que va practicar sistemà tica ment durant cents de . milers d' anys amb un a eficàcia increïble. Els nostres avan tp assats tin gueren un pregon con eixement dels cos tums dels animals, de la seva ana tomia i de la seva rep ro du cci ó. Van fabri car gra n varieta t d 'armes i van seguir les tàctiques ci negè tiques ade qu ades a cada espèc ie. Gen eralm ent efectuaven llargs periples se gu int e ls ramats que mi graven regul arment amb e ls canvis d'estació . La caça era el centre de la seva acti vitat, la base econ òmica de la tribu i l'únic mitj à efectiu de subsistència. Tot i que es suposa que l'home del Paleolític recol-lectava plan tes per ampliar la seva dieta, a les pintures rupestres so lame nt estan representats, amb freqü ènci a obsessiva, els animals. Les grans caceres es deurien pr ep ar ar amb la minuci ositat amb què en general es planteja un a ca mpanya. Començaven amb la localitzaci ó del ram at i la conducció del s anima ls escollits a un lloc on quedessin atrapat s (un barranc, un pantà); seguia la matança amb armes tosques, però contundents, el desmembrament de le s pe ces ab atud es i l'assecament de la carn per conservar-la . L' activitat febril d 'una d'aqueste s grans caceres ha pogut ser es tudiada en temps passat s a Amèrica del Nord, quan el bisó abundava i era el principal aliment dels indis de les praderies. D ' acord amb les descripcions dels viatgers de principis del segle XIX, la cacera con stituïa una expedició d'algunes setmanes i hi intervenien dones i criatures que ajudaven a preparar la carn per tal de

·CINGLES DE COLLSACABRA

conservar-la i transportar-la al campament. L'expedició solia fer-se a la primavera, quan començava el retorn cap al nord dels ramats que havien hivernat a les tèbies terres meridionals i es preparava amb danses i cerimò nies màgiques a fi d'assegurar l'èxit de l'empresa. També el caçador paleolític elaborà un ritual i una màgia que girava a l'entorn del desig d'allunyar el risc, que els animals fossin fàcilment accessibles i que augmentés la fertilitat de les femelles. Paral·lelament va sorgir el desig d'aplacar l'esperit de les bèsties, a les quals es considerava sers dotats d'una ànima perdurable, capaç d'intervenir er. la vida de la tribu. És curiós el fet que l'art del Paleolític Superior ha aconseguit extraordinàries representacions d'animals, mentre que les poques del ser humà són maldestres, quasi vergonyants, com si es tractés d'una criatura de rang inferior, menys poderosa i bella que l'animal. L'home primitiu va tenir una cultura zoocèntrica que va durar fins a les civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia, on no són excepcionals els déus i genis zoomòrfics. Més de dos milions d'anys dedicats a una mateixa activitat forçosament ha d'imprimir caràcter i no ens ha de sorprendre que la caça, encara que ha deixat de ser necessària per a la subsistència, s'ha sublimat i ritualitzat per convertir-se en un exercici lúdic reservat als reis i classes dominants com a signe de poder i dignitat. A Grècia i a Roma fou practicada no tan sols com un medi de disposar de carns variades per a les gran festes, sinó també com una forma d'exercitar del cos i divertir l'ànima. Del temps d'August en queden els cinccents versos del poema "Gynegetica" de Graci Falisca, que són els consagrats a la descripció d'armes, gossos i cavalls. Mai no ha perdut l'home la passió per la caça. Durant l'edat mitjana, les reserves reials ocupaven extensions considerables i la caça hi estava rigorosament prohibida al poble. La importància que els poderosos donaven a aquesta activitat s'evidencia per les

penes aplicades als caçadors furtius, que eren d'increïble duresa. Fins a finals del segle XIX s'ha mantingut, amb alts i baixos, aquesta actitud. Encara avui, a la Península Ibèrica, una gran cacera de perdius o una munteria es considera manifestació de noblesa i distinció o, com a mínim, de singular poder econòmic. Un cas especial és la caça de la guineu aAnglaterra, a on l'activitat lúdica s'ha situat fins a l'estereotip. En aquest esport britànic quasi no queda rastre de les motivacions ancestrals de la caça i no són el caçadors, sinó els gossos els que capturen la presa. No pretenem jutjar la caça moderna. De sobres sabem que si és indiscriminada i sense reglamentació resulta nefasta per a la supervivència de les espècies. Però també és cert que a un caçador conscient no li interessa exterminar-les. Seria com matar la gallina del ous d'or. De fet, les societats de caçadors, les àrees reservades i les lleis amb què l'administració regula la caça, són garanties de la conservació de les espècies cinegètiques. LA CAÇA EN GASTRONOMIA La caça sol dividir-se en major i menor. Aquesta, en el nostre país, engloba el conill, la llebre, la perdiu, la guatlla, el tudó i altres aus menors com la tórtora, la becada, el tord, l'alosa, etc . La caça major inclou espècies

com el cérvol, el cabirol, la daina, l'ós, la cabra salvatge , l'isard, el porc senglar, etc.

Porcs senglars. Foto: Jordi Ballana de /'Aubert

19

CINGLES DE COLL5ACASRA

Una altre classificació de la caça es basa en considerar-la de pèl o ploma, és a dir, mamífers o aus. Qualsevol classificació té una importància secundària, totes les carns salvatges tenen, com a denominador comú, certa aroma que prové de diversos factors. Primerament, hi ha el règim alimentari, compost d'herbes silvestres, bajoques , arrels i llavors; però també influeix el cansament de l'animal, generalment sotmès a una dura persecució. És particularment important el fet que hagi sofert una mort violenta i sobtada, gairebé sempre amb poca pèrdua de sang. La caça fa olor de fruits boscans i la seva carn és aromàtica, eixuta i de fibra compacta. Encara que és dura en animals vells, és tendre i fàcilment digerible en els joves. Les dificultats digestives que se li atribueixen són degudes més a les salses greixoses i pesades amb les quals es cuinen, que a la carn per si mateixa. La caça té, a més, una particularitat que rarament es troba a la carn d'animals de granja, que presenta característiques constants i fins i tot monòtones. La qualitat de la caça depèn del territori de procedència, de l'època del any, del tipus de mort que ha sofert l'animal, del l'edat, del temps de mortificació a què se l'ha sotmès .... Són molts factors . El seu sabor és més personalitzat i no es fàcil trobar dues peces amb idèntiques qualitats. El resultat d'un guisat de caça sempre té quelcom d'aleatori. Quan s'abat un animal apareix, al cap de poc temps, el "rigor mortis" o rigidesa cadavèrica, ocasionada per la coagulació de les proteïnes i per la presència de I' àcid'Iàctic acumulat en el transcurs de la fugida. En aquestes condicions la carn és dura i poc gustosa, però si es deixa reposar uns dies, desapareix l'àcid làctic i determinats enzims actuen sobre les rígides proteïnes musculars, que s'hidrolitzen i desdoblen parcialment. Es tracta d'un fenomen d'autòlisi en el qual no intervenen en absolut els bacteris ni altres agents externs. Aquest procés de maduració fa que la carn esdevingui tendre, aromàtica i més digestible. 20

A l'estiu la rigidesa cadavèrica comença a cedir a les 10 ó 12 hores de la seva aparició, però a l' hivern pot trigar més de dos dies. El procés que els francesos anomenen "faisandage" , consisteix precisament a aprofitar aquest procés de maduració. Succeeix que alguns "gurmets" ho prolonguen excessivament i la carn aleshores corre el perilI d'iniciar la putrefacció. A l'hivern, en un lloc fresc i airejat, no hi ha cap inconvenient de guardal-Ia de tres a sis dies, però no som partidaris de seguir el refrany castellà de "la perdiz con el dedo en la nariz". La carn de caça és seca, sense apenes gens de greix. Si la peça a coure és gran, com una cuixa de senglar, s'ha d'entatxonar amb tires de cansalada. Però sempre convé guisar-la amb més greix del que faríem servir per a cuinar animals domèstics. Només el senglar jove pot presentar un teixit adipós acceptable encara que menor que el del godall domèstic de la mateixa edat. A causa d'aquesta circumstàcia, la caça rarament es cou a l'ast o a la graella. Aquest tractament sols l'admet la carn dels exemplars molt joves; el més freqüent és brasejar-la. És convenient sotmetre la carn a una maceració - durant unes hores si l'animal és jove i uns dies si és adult - a fi d'entendrir-la i d'impregnar-la de les aromes adequades. La marinada líquida de vi i herbes és la més usual, però també pot macerar-se en sec , solament amb greix i condiments. Quan s'utilitza vi, aquest ha de ser de primera qualitat, ranci i si és negre, tindrà poca capa. El vi de l'adob, impregnat d'aromes, es farà servir després per coure la carn. Lluís Gutiérrez Pagès

Dl~'j

be;;,:· S4lImd C. del Mig, 18 - Tel 856 52 26 08511 TAVERTET

CINGLES DE COLLSAc:ABRA

TARDOR AL COLLSACABRA Llum i color Quan els primers freds comencen a petonejar el Collsacabra, tot canvia de vestit i de color. Els verds , que amb tant d'orgull ha presumit tota la primavera i estiu el nostre país i que tants admiradors ha captivat, ara es tornen ocres, amarronats, torrats .... l'or de les fulles es rovella i es torna vell. Tardors corprenedores i cromàtiques. Tons torrats de mil i un colors . Calma, tranquilitat. El bosc es despulla omplint els camins de atapeïda fullaraca que xerrica al pas del vianant. Tot el paisatge agafa uns tons groguencs, terrosos i de color canyella. Els marges es tornen rossos . Les ombres dels arbres del bosc s'allargassen estirant-se qui-sap-lo i creant figures estranyes en els troncs revells i corcats de les soques mig vàlides. Muts testimonis de mil i una llegendes de trabucaires i bandolers, de foc follets, de fades i de bruixes . Que n'és de bonica la tardor al Collsacabra! Algun dia, si encara no ho coneixes, deixa't perdre per aquests verals del Collsacabra i la seva bellesa captivarà tots els teus sentits . Deixa aflorar l'esperit contemplatiu que tots portem a dintre i gaudiràs a cor que vols. Paraula d'amic.

SOPA DE LLETRES Núm. 4 per Marc Banús Busqueu en totes direccions (sols les lletres en majúscules) els lloms de pedrons del Collsacbra. amb les lletres sobrants podeu formar li/la frase relacionada amb el tema. pedró de la DOLOROSA p. de sant QUINTI p. de ARQUERONS p. de CABRERA p. de la mare de déu de 1'ALZINA p. de TRES SERRES p. de RAJOLS p. de santa LLUCIA p. de sant FERRIOL

Aquest any la tardor ha estat més llarga que d'altres i ha policromat les fulles amb tons de foc i de sol, de terra i d'aire, de color i calor, Rius d'aram fos s'escolen per camins i corriols brunyits per un raig de sol de tardor. El vent escampa les fulles i les gronxa per l'aire amb un va i ve descompassat sense saber on van. Semblen estrelles caigudes que volen sense nord. D'aquí a pocs dies els arbres quedaran despullats i deixaran entreveure tota la seva nuesa. El bosc s'ha obert de bat a bat a les portes de la tardor i lentament també entrarà l'hivern, i amb ell el fred, la neu, el glaç i el feixuc respirar i la música griIIosa dels bronquis mig tarats. Ocres, terres, grocs i canyelles, Sienes, vermells i torrats ... embogits i agermanats per la tardor del Collsacabra, ens fan descobrir els secrets d'una terra benhaurada. Miquel Banús Rupit, tardor de 1996.

~

~

~

~ ~

L

~

~

~

~

~

~

~

I

I

~

O

~

~

~

~

U

I

O

N

U

N

~

~

~

~

L

~

I

~

~

~

O

~

I

~

P

L

O

O

U

~

~

~

~

~

L

~

~

N

l

~

N

~

~

D

~

O

r

N

~

I U

Q

21

·CINGLES DE COLLS Ac:ABRA

CRÒNICA DEL COLLSACABRA L'Esquirol Tal com estava previst en e l conveni subscrit entre l'Ajuntament de Santa Maria de Corcó i l' Escola Uni versitàri a Politècni ca de Barcelona (UPC) , durant la segona setmana del passat mes de juliol, es va realitzar un camp de treball, que sota el lema "Salvem el nostre patrimoni", va dur a terme els treb alls de camp necessari s per a l'aixecament de plànols, inventari, estudi fotogràfic i res senya històrica de les ca pe lles i oratoris del Colls acabra. Amb base a l' escola "E l Cabrer ès" de l'Esquirol, un grup form at per estudi ants d 'Arquitectura Tècnica, d'Històri a de l'Art i voluntaris de la nostra comarca , es va dedicar, en session s de matí, a recórrer, aixecar els croquis i fotografiar les capelles i orato-

"'v:;l~~

'.¡ '"

Sant Llorenç Dosmunts Dibuix: Jordi Solà

22

\

ris qu e Dolors Vilaró , Pep Juvent eny i Jo an Costa havi e n recopilat i prèviament contactat amb els seus propietaris per tal de facilitar-nos l' accés a les matei xes . L'estudi ens va por tar a recórrer el territori des de Sant Ferriol de Can Codi nach fins a Santa An na del Far, situades en el s punts extrems de l nostre àmbit territorial i en el transcurs del temps, des de la cap ella de Sant Hilari del Simó del any I 100 fins a la capella del Pedró del any 1989, en la qu al

no vam ped er evitar recordar i parlar a ls components de l camp , de l ' e ntra nyab le mos sèn Llorenç. Actualment, basant-nos en els treb alls rea litzats, estem completant la tasca començada, i és el nostre desig poder organitzar una exposició de la mateixa a l'escola de l'Esquirol, el proper mes d'agost. Esperem que el nostre traball serveixi per conservar i donar a conèixer un patrimoni arqu itectònic que en alguns casos està pròxim a desaparèixer, creant al mateix temps una consciència col-lectiva que ajudi a recu perar-lo. Prèviament al camp de treball, es van fer les següents conferències : "Pa trimoni, inventari i catalogaci ó" per Margarita Galceran i Vila , professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la " Comissió de Defensa del Patrimoni" del Col -legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. " La fotografia ap licada a l'aquitectura'' per Fe lipe Buill Pozu elo, topògraf i professor de la Univers itat Politècnica de Catalunya. "El Collsacabra: ressenya històrica i geogràfica" per Jaume Crosas i Vilarregut, llicenciat en Hi stòria i Història de l'Art. Durant el tran scurs del camp es donaren les conferències següents: "El dibuix com a testimoni del fet arquitectònic" per Manuel Baquero i Briz. "L'ull enganyat " per Lluís Villanueva i Bartrina, arequitecte i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. "Tavertet i el seu entorn" per Jordi Sanglas i Puigferrer, .cronista local, amb la colaboració de Josep Casadesús. Les capelles estudiades durant e l ca mp de treball fore n: La Marc le Dé u de les Escales Sant Ferriol (Codinach) La Mare de Déu dels Dolors (la Comermena)

·CINGLES DE COLLSACABRA

Sant Hilari (el Simó) Sant Francesc Xavier (Vilaporta) Santa Margarida Sant Francesc Xavier (la Bertrana) La Mare de Déu Milagrosa (la Parra) La Mare de Déu del Rosari (El Pedró) La Mare de Déu de l'Assumpció (les Planes) Sant Llorenç Dosmunts (le Viles) El Sagrat Cor de Jesús (el Bac) Sant Gil (Comajoan) Sant Josep Oriol (la Serra) Santa Tecla (el Llorà) Santa Magdalena Santa Anna (el Far) Oratori de la Sagrada Família (la Matavera) Oratori de la Mare de Déu dels Angels (la Casassa)

Tavertet Un any més, els Amics dels Cingles de CoIlsacabra han organitzat uns camps de trebaII, un durant el mes de juliol, amb col -laboració de Cingles de Tavertet, i l'altre a finals d'agost, que van permetre fer les següents feines: -Marcar els camins dels itineraris més propers al poble, que s'indiquen en el fullet de Tavertet. -Obrir el camí de baixada a Molí-bernat des dels Pedreguets pel baixant de les Tunes i la bal ma de les Corts. -Netejar el pla de can Xicot i enjardinarlo amb els boixos que donen al carrer de Sau. -Treure les conduccions elèctriques, des de sota l'església fins al pla de can Xicot. - Enderrocar la torre del transformador i les altres construccions de l'antiga pedrera al sud del poble. -Recuperar la font de Novelliques. -Arranjar i senyalar el camí de baixada al Morro Blanc des de sota can Xicot. Aquesta labor ha estat possible gràcies al suport del Servei d'Acció Territorial de la Diputació de Barcelona. Hi col -laboraren: L'Ajuntament de Tavertet

Cingles de Tavertet La Fundació Vivarium Construccions Tavertet Servei Civil Internacional (SCI Catalunya) Col-legi de Maristes La Immaculada de Barcelona Les imatges dels sants de l'ermita de Sant C órneli s'han portat a restaurar. Per a l'aplec de l'any vinent les podreu veure com a noves.

Rupit Durant la primera quinzena del mes de setembre, per primera vegada, nois i noies de diferents nacionalitats van participar en el camp .de treball que es va dur a terme a la casa de colònies de Sant Joan de Fàbregues organitzat pel SCI, Catalunya, conjuntament amb Cingles de Tavertet, associació que gestiona la casa, i el suport del Servei d'Acció Territorial de la Diputació de Barcelona. Es varen realitzar tasques de recuperació, neteja i reparació del terreny del futur jardí botànic que s'espera que estarà acabat per al proper camp de trebaII de l'any vinent. Paral-lelament durant el desenvolupament del camp de treball, es varen oferir entre altres activitats un a xerrada sobre "Els ocells

d'Osona" feta pel grup d' anellament de a la CaIIdetenes i "Introducció Permacultura" per Permacultura Montsant, així com diverses excursions per conèixer el

SantJoan de Fàbregues Dibuix: Jordi Solà

23 ---

~-

- -

-

- - --

CINGLES DE COLLSACABRA

Collsacabra, aprofitant els recorreguts per penjar caixetes de niu. Cantonigròs SEGONES JORNADES DEL BOLET A CANTONIGRÒS Els dies 12 i 13 d'octubre passat es van celebrar les jornades del bolet en la seva segona edició, organitzades per l'Associació de Veïns de Cantonigròs i amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de la Micologia d'Esplugues. El dia 12 al matí, els cinquanta participants al concurs varen sortir a cercar boIets amb el propòsit de trobar-ne el màxim nombre d'espècies diferents. Tots els bolets van ser lliurats a l'organització a les cinc de la tarda, per tal de poder-los exposar i classificar. A dos quarts de deu del vespre, Elear Su àrez Baamonde i Pilar Garcia Sànchez, membres de l'Instituto de Estudios Turolenses, van passar un audiovisual sobre el tema, que va ser d'una qualitat i interès extraordinans. . El diumenge dia 13 es va obrir l'exposició de bolets a l'envelat junt amb l'exposició de Esteve Fà, de bolets fets d'escaiola reproduïen unes 150 espècies. AI migdia es va fer la primera degustació de bolets cuinats per especialistes de Cantonigròs tal com s'indica al programa. Aquesta degustació es va fer al carrer on cada restaurador va posar un bufet davant el seu establiment. A les vuit del vespre va tenir lloc la recepció dels participants de les "X JORNADES INTERNACIONALS MIC'OLÒGIQUES". Varen participar-hi 25 països diferents, amb els seus especialistes. Durant els dies que varen buscar bolets de diverses espècies se'n trobaren al voltant de 400 i es van classificar científicament. Els estudiosos comentaren que era la varietat més gran de bolets mai trobada en cap dels concursos en què havien participat i amb la particularitat que la varietat incloïa espècies corresponents a climes diferents.

Tots els representants dels diversos països van tenir un guia que durant els dies de recerca els va acompanyar pels boscos. El resultat del concurs de recerca de bolets va ser el següent: Guanyador a la millor presentació : Rafael Prat Guanyador al bolet més original : Ramon Camps Primer premi al major nombre d'espècies diferents: Joan Pontí i Andreu IlIamola, amb 89 espècies Segon premi al major nombre d'espècies diferents: L'equip format per Mònica i Enric i el format pels germans Joan, Francesc i Jordi Torrent amb 72 espècies cada equip.

1a DEGUSTACIÓ GASTRONÒMICA DE BOLETS DE CANTONIGRÒS el dia 13 d'octubre de 1996 •

BAR RESTAURANT "PUNTÍ" SENGLAR AMB BOLETS

FONDA CAN CANAL ENCIAM BRUT AMB BOLETS

•

HOTEL CANTONIGRÒS MANDONGUILLES AMB BOLETS

• RESTAURANT CAL TRAGINER CARGOLS AMB CAMAGROCS

•

EMBOTITS MANEL COLOM S.L. EMBOTITS AMB BOLETS

•

FORMATGERIES ARTESANES DE CANTONIGRÒS FORMATGE AMB BOLETS

• SERVEI DE PA I PASTISSERIA MONTSERRAT PA-BoLET

•

SUPERMERCATS PRÒXIM SERVEI VARIS DE "CÀTERING"

ESTANC, REGALS CERÀMICA PALMIRA CERÀMICA

Solució a la sopa de lletres: q,020uU

fç¡ \1.C1'I.'I.(;'. COll2ucupw 24

~2 fIU

u[I!b[g

qG[

v1'E '

CINGLES DE COLLSACABRA

PROBLEMES HUMANS (I). Soledat? Companyia? Hi ha gent que pensa que es pot plantejar aquesta qüestió amb l'eterna dialèctica shakesperiana: "Ser o no ser!" Des del jovent que salta desesperadament en una discoteca, atapeïda de cossos per totes bandes com les illes per l'aigua del mar, fins als ermitans o els pastors solitaris de les nostres verdes muntanyes pirinenques (que encara en queden, malgrat que no els veiem des del pla) hi pot haver, i de fet hi és, una gamma molt ampla de situacions que oscil-len entre la companyia i la soledat. Hom es pregunta què és millor. Però el problema és molt difícil de resoldre sense haver descobert abans quina és la incògnita que cal buscar realment; perquè, sense anar més lluny, qui és el solitari i qui el que té companyia, en aquestes situacions que ara mateix proposava ? A voltes, el ball pot ser una bona forma de companyia, en mirar, encara que sigui amb intermitències de llum i foscor, uns ulls que també et miren i unes mans que, enmig del ritme distorsionador de les danses d'avui, pot semblar que et busquin com un nàufrag la seva taula de salvació...Aquesta situació pot oferir una autèntica companyia. Altres vegades, però, el fet de submergirse en l'excitació (ara en diuen "la marxa" per dissimular) del brogit (perdoneu els qui en dieu música, però és que els vells tenim un vocabulari més extens) i del moviment frenètic, no és altra cosa que un intent d'emborratxar-se, de fugir de la gent que parla, de sentir-se sol. Aquella comparació de l'illa voltada d'aigua per tots costats, pot ser que no sigui gaire arriscada. També, ja no cal dir-ho, es pot viure a la muntanya com un ermità o un pastor i trobar-s'hi sol: molta gent de la ciutat no ho resistiria. Però us asseguro per expèriencia pròpia (la meva joventut no va ser gens intel-Iectual, que diguéssim) que els xais i les vaques, els arbres i les fonts, les cigales de dia i els grills de nit, per monòtons que

semblin, fan més companyia que moltes persones. Fins i tot ho asseguren alguns que havien viscut abans en el món urbà, teòricament acompanyats.... No sé si heu sentit contar una anècdota que, en altre temps, em va colpir fortament i encara avui em fa pensar. Situada endarrera del nostre temps històric, no seria pas difícil de vestir-la amb draperia moderna i col ·lacar-la, avui mateix, en qualsevol camp de futbol o en alguna de les manifestacions multitudinàries que s'estilen. Tornaven del mercat un centenar de pagesos de diversos poblets d'una comarca muntanyenca. Fins un bon tros enllà, solien anar junts: més endavant s'anaven ficant per diferents camins emboscats i anaven arribant cada grup al seu poble, cadascun a casa seva. Enmig d'una clariana del bosc d'alzines més espès, els sortiren tres lladres de camí ral amb sengles trabucs i, encarant-los-els, els van deixar paralitzats. Tots varen anar deixant els diners, producte de la venda del seu bestiar i s'escorregueren bo i lamentantse amargament. Quan el Tomeu va arribar a casa seva, tractava d'explicar, entre renecs i lamentacions, que els havien robat "tres lladres amb tres trabucs". La Margarida, que era molt senzilla de teories però molt dona ( amb perdó d'algunes feministes que potser l'haurien volguda bleda si no s'havia mogut mai de casa), no ho entenia: - No dius que vosaltres anàveu gairebé cent i ells només eren tres? - Sí, dona, però nosaltres anàvem sols I. l era ben cert . Cada pagès d'aquells havia pensat només en la seva vida i en els seus diners i, en veure els tres trabucs que tenia davant, havia conclòs que no tenia més remei que rendir-se. Ja em direu quina companyia es feien aquelles cent persones !

25 __ _

-

-

-- - -

-~~ O~-==

CINGLES DE COLLSACABRA

(Que què hauria fet jo ? Ai, fillets! segurament com ells; però és que jo no estic pas per culpar ningú sinó per pensar una estona en la condició humana... I jo també sóc humà, és clar). Soledat ? Companyia ? Qui sap si més aviat caldria preguntar-se quina mena de soledat i quina mena de companyia. I no us penseu que vulgui parlar dels catalans desunits i dels que ens manegen des del centre .... No, això és massa gastat. Que no ens faria cap mal que ens ho apliqués-

sim? És clar que no: per això no veig cap inconvenient que algú ho faci si li serveix de consol. Però aquesta vegada, mentre escric de cara als pins i les roques de les altes valls del Ter, el meu pensament va més enllà .Ajudeume a pensar-ho. Sols? Acompanyats? No és pas una petita qüestió en aquest nostre temps tan massificat. Lluís Badia i Torras.

Racó del poeta. V Part La teva veu és el nord del meu càntic. 11 Per a tu i per a mi el somni té fronteres.

Em mires, i et vas tornant petit; sento com te m'arrauleixes a la falda, et reposo el cap dem unt el pit i et beso tendram ent la galta .

Carme Tulon 11 Premi de poesia Caterina Albert 1989

Tu, immòbil, em vas fitant l'esguard cercant, en cada gest, una resposta; no tinc paraules per al teu cor cansat, cansat, abans d'obrir cap porta,

Per a tu i per a mi el somni té fronteres. Ja ha caigut el teló del primer acte. Demà provarem de refer vells camins però ens mirarem els ulls i tancarem silencis. Jo buscaré en el calaix dels records alguna cosa que faci llum encar a; potser aquella ampolleta de perfum que mai no em vaig posar -no m'agrada-o Tal volta senti una mica de remordiment que m'aproparà a tu una altra tarda. Però al dia següent, què haurem de fer, per a parlar-nos sense contingut a les paraules? D'on traurem els fils per aixecar el teló que ha de donar pas al segon acte? Et proposo de parar-nos un instant i, amb els ulls a l'horitzó, cercar-nos les mans entre les ombres. Juny de 1987.

obre-les de bat a bat i deixa que entri el sol, malgrat que algun raig et cremi l'esperança. L'esperança reeixirà a cada cop de sol i en cada mà estesa amb confiança. No deixis passar entera la nit sense haver gaudit de l'estelada; no hi ha cap dia clar i definit que no passi per la fosca i l'albada. El teu viure, immers entre dues llums, no sap trobar el bell camí que encalça; lliura l'esperit en els braços més purs i deixa que el besi el front l'esperit de l'alba. 8 de maig de 1987.

Potser el meu món no és real. Visc de les coses bonique s. M'alimento de raigs de sol i de somriures. No em fa por el núvol gris, per damunt, el cel , li dóna vida. Juliol de 1987.

26

-CINGLES DE COLLSAeABRA

li CIRCUIT DE BICICLETA TOT TERRENY (BTT) A ques t itinerari que us proposem està pensat per veure el terme de Prui t, el call et de Pixan úvies protago nista de tantes rondalles, i esp lèndids racons on no arriba l 'asfalt. Quan passeu pel bo sc del Corriol i de la Fontana travessat per una pista de 2 Km molt plan era, gaudi reu de l'olor dels pins. En tornar no us perdeu la vista de Rupit d~munt el cingle. Itin erari bàsic: Rupit- la Rovira- Renyins - collet de Pixanúvies . pista de Falgars - el Pin óa- la Devesa- el L10rà . CasaIIiques - pla de l'Arigol . Can Cames - Santa Llúcia - Rupit. DificuJ.tat: baixa Km. total s: 12.9 Duració aprox ima da: de 1 a 2 hores

(

Km. O: Sortirem de la plaça de l' Era de Rupit en direcc ió a la carretera de Vic.

Km. 6.7 : En arribar a l'H ostal de la Devesa, agafarem la pista de terra a la dreta.

Km. 1.3 : Arribats a la carretera, a 30 metr es en di recc ió Vic a mà dreta, agafarem la pista senyalitzada.

Km. 6.8 : Trobarem una pista asfaltada a l'esquerra.

Km. 1.4 : Seguirem la pista de la dreta, deixant la riera a l' esquerra .

Km. 7 : Quadres del Llorà. Cal passar pel bell mig seguint la pist a.

Km. 2 .6 : Apareix San t Andre u de Pruit a mà esquerra, no agafarem cap camí de l' esquerra ja que tots porten a pru it. Seguirem per la pista pri ncipal. El camí s'e nfila una mica.

Km. 7.2 : Casalliqu es. Cal seg uir la pista.

Km. 3.2 : Arribem a un prat i cal continuar pel camí de la dreta fressat per rod eres. Puj ad a de 100 metr es. La Rovira a la vista.

Km. 7.4 : Cruïll a de camins. Dreta. En treu al bosc del Corri ol i la Pontana.

Km. 3.7 : La Rovira. Masia coneguda ja al 1300. Seguirem per la pista principal.

Km. 8.6 : Pla de l' Arigol. Continueu recte.

Km. 4 .3: A l'esquerra quedarà la masia de Renyins. El camí s'e nfila. Comença el ca llet de Pixanúvies.

Km. 9.9 : S' acaba el bosc. Comença lab aixada.

Km. 5.4 : Acabat el callet sortirem a la pista asfaltada de Falgars. Direcció a la dreta.

Km. 10.5 : Masia de Can Cames. Des d' aquí es veuen les primeres cases de Rupit. Seguiu la pista a la dreta vers el poble. Passareu per la capelleta de Santa Llúci a.

Km. 6.3 : Passarem el Pinós i sortirem a la carrete ra C- 153. Cal fer 350 m. en direcció a Olot.

Signes: _ Carretera asfaltada - - ) Camí a seguir. - --i( Direcció incorrecta. ~ Casa o Masia . /V'v'V"'.. Ri era .

-CINGLES DE COLLSACABRA

• •

QUADRES DEL LLORÀ CASALLlQUES

PLA DE L'ARI GOL

VIC

-

1000 950 900 850

/

~

---

~

<,

800 750 RUPIT

28

2,6

3,7

5,4

6,3

8,6

10,5

11,5

RUPIT