Revista Els Cingles - N34 Desembre De 1995

E

DE COLL5ACABRA PUBLlCACIO SEMESTRAL

TAVERTET

ANY XVI N° 3~ - DESEMBRE DE 1995

ECINGLES DE COLL.SACABRA

EL MUSEU DE

Any XVI. Núm. 34. Desembre 1995.

TAVERTET

Redacció i administració: Plaça de la Diputació, núm. 1 -08511 TAVERTET Tel. 856 50 80.

Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria)

Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 13.30 h. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 856 51 66

Editorial El Nadal a la masia Jordi Sang/as Les fonts del Puig, de Novelliques i Gorgàs Jordi Sang/as Llucant el passat Jordi Sang/as Un camp de treball a Tavertet Comissió organitzadora En Roviretes J. Verdaguer i Farreres Com passar-la de tots colors Cantonigròs Òscar Boada Sant Miquel de Castelló o de Falgars Mique/ Banús Un monòlit a mossén Ci nto Collsacabra Mique/ Banús...... .................................. La Rambla Jordi Sang/as Pobles per al segle XXI Jordi Pigem Racó del poeta Cronica del Collsacabra Itineraris Fotografia de la portada: Torre de la Vall Autor: Anna Borbonet

2

Director: Jordi Sanglas i Puigferrer Consell de redacció : Joan Reixac i Curtó , Xavier Viladomat i Gil, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Auxiliar de redacció: Anna Soldevilla i S ànchez Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Disseny i composició: Albert Majoral Maquetació i impressió: Impremta Planàs , Sant Hipòlit de Voltregà Dipòsit legal: B - 8390-79. Preu d'aquest exemplar: 300 ptes. (IVA inclòs) Preu de la subscripció anual: 600 ptes. (inclou IVA i despeses de tramesa) Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista. La redacció de la revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen l'opinió dels seus autors. La revista Els Cingles es publica sense cap finalitat de lucre.

3

4 del 5 7

10 13 a

14

17 al 18

19 20 21 22 23

Normes de publicació de Els Cingles: Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han de tenir present el següent: - Els articles cal que siguin escrits correctament en català i mecanografiats a doble espai en fulls de mida DIN A4, deixant uns marges laterals d'un parell de centímetres. També s'accepten escrits en disquets d'ordinador PC compatibles. - Els peus deles il-lustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, precedits del número que es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent.

LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES: Tavertet: Botiga Pere Martínez Fonda Can Baró Cantonigròs: ~ Estanc I'Esquirol: Llibreria El Detall Rupit: Ca l'Ample l.Estanc Manlleu : Llibreria papereria El Guixarot Llibreria Mas Riera Roda de Ter: Llibreria Muñoz Vic: Llibreria La Tralla Folgueroles: Llibreria El Farolet El Quiosc Olot: Llibreria D R A G Sant Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis Barcelona : Llibreria Quera Llibreria Montcau Girona: Llibreria 22 Torelló : Llibreria Xicoi Vilanova de Sau: Hostal La Riba Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs Amer: Llibreria Ca l'Olmo Ctra. Vic - Olot , Km 35 : Restaurant la Devesa. Santuari de la Mare de Déu de la Salut

(Sant Feliu de Pallerols)

-:

ECINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL Uns joves que no es con ei x ien , i de fora de Catalunya, s' han unit en un a tasca comuna en un lloc de sconegut per a tot s ells i han aconseguit un s resultats. Ai xò ens pot dur a pen sar sobre el grau de co municació, ja no direm d 'unió, que tenim le s associ acions, institucions i persones interessade s per la no stra cultura i medi ambient del Collsacabra. Qu è no ac onseguiríem , si tots els que estimem aques ta comarca estigués sim més en c onta cte, buscant un a entesa en temes constructius per a tot s no saltres ? Aquests joves formaven part d'un grup de treball de voluntaris de diverses nacionalitats, dirigits per membres del Servei Civil Internacional. La seva tasca era la de dur a terme una sè rie de millores al poble de Tavertet i al seu entorn. Se n 'han fet algunes ben dignes de re ssa ltar, com una bona neteja del pont de Molí Bernat que estava tapat pels arbres, esbarzers i herbei que no dei xaven esguardar la seva bella estructura i gaudir del rú stec conjunt arqu itectònic . No cal dir qu e hi queda molt per fer ja que una de les baranes va qu ed ar malmesa per l 'aiguat de l'any 1940 i enc ara esp era el seu arranjame nt. Era un pont prou transitat en altr e temps, j a qu e hi passava el camí ral que comunicava Tavertet amb la pl ana de Vic passant per Sant Bartomeu Sesgorgues, però en fer la carretera nova ja no va ser ne ces sari i per altra banda aquest camí va quedar mutilat per la carretera a l 'indret en tre el racó de la Cleda i el morral Gros de les Baumes, i mai més no hi hagut un a mà generosa entre les nostres administracions que tingués cura del camí ni de l'ancestral pont. Esperem que la neteja que han efectuat aquets voluntaris sigui l'inici d 'una millora 0 _ree structuració tot al per iniciativa de qui corres pongui . També s' ha fet un mínim de neteja i arranjame nt al tro s del camí ral que des del poble condueix a l' esmentat pont, ja que estava atapeït d 'esberzers i afectat per una pedrera que s 'hi havia obert a un dels seu s trams. Altres treballs de millora han estat el camí de Sotarroca i el camí de Sau.

El ca mí de Sotarroca o del Raig, a llevant de la ca sa del Jo fré, s' hav ia aba ndona t en no pa ssar-hi animals de fe rr adura i també a causa de l ' examplament del camí particular que va anul-lar el seu començament, co sa que va fer que quedés totalment cobert per herbes i bardissa. Ja feia any s que molta gent demanava l'obra que s'hi ha fet ara . El ca mí de Sau o de les Gotes, que en m ala hora va ser profundament malmès, feia anys que s'hi havia començat la seva millora, però s'havia quedat a mitges . Ara s' ha dut a terme l'acabament d 'aquesta tasca. No cal dir que aquest grup de vo luntaris tan generosos es merei xen un sentit agraïment de part de tot e l poble. Un cop més fem de s d 'aquestes pàgines una crida per tal d ' acon seguir una millor comunicació i col·laboració ent re tots aquells que individualment o col· lectivament, treballen moguts per l'interès de millorar e ls nostres nivell s de benestar ja, sigu in culturals , mediambientals, turístics o fins i tot econòmics. Tohom es tà d 'acord que la unió fa la força , però creiem que un a entesa per motius purament econòmics no pot dur a bon a fi un pla de millora de les no stres contrades i dels seu s habitants , si en aquest pla no hi ha un sub strat cultural que estigui d'acord amb el sentiment més arrelat de la població i de la realitat ambiental del poble o de la comarc a. Un pla qu e no tingui present aquests punts ess encials pot don ar bon s resultats a curt termini, però difícilment el s darà a la llarga. No oblidem que el s interessos que normalment es mouen en els plans purament econòmics, i sobretot si són d'àmbit teritorial reduït, poden caure en la solució de problemes immediats, que segurament s'hauran de solucionar, però segur que caldrà tenir un m ajor horitzó per obtenir un s resultats satisfactoris de cara al futur, per a tot s els habitant s de la zona en qüestió .

3

DE COL.LSACABRA

EL NADAL A LA MASIA Brots nadalencs recordats amb nostàlgia. Lajoia i la solitud es complementen; l'esperit gaudeix de la mística pau nadalenca contemplant la família arraulida al redós de la llar on flamegen gruixats tions que donen escalfor i vida, mentre s'espera l'hora de la missa del Gall amb joia i recolliment; la xemeneia fumeja, el bestiar fa dringar les seves esquelles mentre remuga el menjar que ha pasturat pels pendissos; el gamarús fa el seu alegroi cant dalt la cinglera anunciant les pròximes neus; les comes i serralades retallen el cel estrellat. Tot és pau i solitud mentre la campana de l'església o l'ermita recorda el celestial esdeveniment i convida a la missa del Gall (que antigament en deien de Matines i se celebrava a les cinc del matí) on acudeixen tots els vilatans, pagesos i pastors, a cantar joliues cançons al Déu infant mentre l'adoren amb santa devoció i alegria.

Com diu la cançó: " després de matines farem bones escaldines". Quan la missa de les Matines se celebrava a les cinc del matí, en tornar a casa no hi mancava la coca ensucrada i la xocolata desfeta i el gotet de vi dolç o barreja. Hi havia cases que acostumaven a menjar bones torrades de pa amb allioli i el gotet d' aiguardent. Avui, que és costum de celebrar la missa del Gall a la vesprada o a mitja nit, encara hi ha pobles pagesívols que després de la missa encenen un foc al mig de la plaça i al mateix temps no hi manca una bona botifarrada per a tothom amb el porró del bon vi que va donant la volta. És ja el dia de Nadal, dia joliu i festiu; tot el que a la vigília respira místic recolliment s'ha convertit en un esclat de joia i alegria; compareix la fillada, temps ha allunyats pels afers de la vida, és l' hora de gran emoció mentre es comparteixen tendres salutacions amb gran satisfacció. Tot seguit és l'hora del dinar de la gran diada; tothom a la llarga taula de la sala. No hi mancarà la sopa torrada amb pelotilles i el gall (o esgarrapa-pallers) assaonat amb abundor de blat de moro i ordi de la collita; tal vegada unes bones costelles del xai escollit del ramat. Tampoc no hi mancarà l'escumós xampany o cava, torrons, neules i altres ingredients. L'alegria és completa mentre s'esgranen els comentaris afectuosos, temps ha desitjats. El sobretaula es fa llarg, mes el dia és curt. Ben aviat els familiars se'n van, queda un buit nostàlgic. Ara, el bestiar remuga plàcidament dins del corral, el gamarús fa els seus murmuris alegrois dins la boscúria, el pessebre rau en el lloc graciosament escollit; la llar de foc flameja, tot és pau i !DÍstica alegria: encara és Nadal!.

Jordi Sanglas Novembre 1994

4

ECINGLES DE COLLSACABRA

LES FONTS DEL PUIG, DE, NOVELLIQUES I DEL GORGAS Humil i entranyabl e j oia del nos tre pob le de Tavertet am b m é s de do s- cen ts anys d 'història. Situ ada en un idíl-lic parat ge ben ac ollidor, a un s quatr e-cent s metr es del poble per la band a nord. Al llarg de tants anys, qu anta se t no haurà apagat!, quan ts pobletans no hauran gaudit de l rep òs al seu redós! Qu an ts assedegats, en temps de canícula estival, no s' hauran sadollat de les seves generoses i cristal-lines aig ües! . Recordem amb nostàlgia que a la temporada d ' estiu , abans del mi gdi a, les dones del pobl e o la main ada acudien a la font del Puig amb un cantiret a bu scar l' aigu a fresca per a la hora de dinar, ja qu e la font del pobl e, dita del Pr at (el prat fou acupa t per la nova car rete ra), l' aigua hi és conduïda per un a ca nonada i lògicament pe rd la fresc or natural tan desitj ada. Igu alm ent, al cap tar d, es tornava a acudir a la font del Pu ig perquè qu an arribessin els hom es de la segada o d'altres fei nes feixugu es del ca mp, suats i assedegats, trob essin alleujament a l' esforç de la j ornada am b la fr esq ívo la aigua de la fo nt del Pui g. També ca l recor dar les tornab odes que s' hi ce lebrave n en altre temps, ocupant els planell s de damunt i l' entorn de la font ; amb la satisfac ció i ben evolen ça del pr opi et ari del lloc. També e ra usu al fe r-hi la begu da de ls caramellair es el dia de Pasqü etes, o sig ui el primer diume nge desp rés de Pasqu a. Igualme nt s' hi fei en trobades de j oven t a les tardes d'es tiu men tre alguna pa rella hi festejava.

RESTAURANT

CANBAUMES

Més tard, quan vingueren estiuejants, hi acudien a les tardes a berenar i també s'enduien el seu cantiret d'aigua fresca per al sopar. Un agradable i entranyable histor ial manté calladament aquesta font del Puig, però en gaudiren els nostres pares i els quedà gravat en el seu cor. Recordo que quan era menut els meus propis pares en cantaven aquesta xiroia cançó: "La lluna, la pruna vestida de dol, el pare la crida, la mare la

vol, per anar a buscar aigua a la fo nt de l Pu ig". Len tam en t, per circ umstàncies que no cal repetir, aquesta pop ular font ha passat una ma la èp oca. Estigué anys abandonada fins que els veïns del poble s' han posat d'acord per recuperar aq uest paratge tan agradable i de tants anys d'història. S ' han mobilitzat amb un cordial entusiasme per recuperar-la per a servei dels vila-

HOTEL

La font del Puig. Detall actual Foto: Jordi Sanglas

"

CANTONIGROS BAR - RESTAURANT - CELLER

c. de Baix, 2

Tel. 856 52 07

08511 TAVERTET

Ctra. Vic-Olo t, Km. 25 Tel. 856 50 47

5

ECINGLES DE COLLSACABRA

La font del Puig , cap a l'any 1985 Foto: Jordi Sanglas

tans i visitants , com ho havia estat durant més de dos-cents anys. Tot el poble ens hem de sentir un xic culpables, i jo també, de no saber estimar uns valors tan útils com són les fonts. Potser els pobles veïns les estimen més i les cuiden. A Rupit trobem ben arreglades les fonts de Carragell, Saltiri, Font Vella i font de Santa Magdalena. A Cantoni, la font del Faig, -la del Rajolet i alguna altra de nova. A l'Esquirol, la font de la Teula, la de la Parra , de les Fontiques i algua altra més. A Tavertet n'hi tenim tres de ben conegudes: la font del Puig, la de Novelliques i la del Gorgàs, i tote s abandonades . La del Puig j a l'hem comentat i viscut. La font de Novelliques és a tocar el camí que sempre ha comunicat Tavertet i Cantoni; una font memorable a la qu al nombrosos vianants esperaven arribar-hi per apagar la seva set amb les seves aigües fresques i on a

la nostra època haviem vi st ac ampar excurs ionistes als planells que l'envolten i així tothom gaudia de les abundants i delicioses aigües. Ara, per vergony a nostra està completament abandonada; primerament el bestiar va des trossar el seu entorn anant a abeuar-s'hi i ara les herbasses i la malesa hi han crescut desordenadament fent -la inaccessible. Aquesta font , malgrat no ser declarada pública, era com si ho fos ja que està situada al marge del camí ral i tothom hi tenia accés. La font del Gorgàs, molt coneguda i con correguda en altre temps , és mereix el qualificatiu d'històrica. És veritat que algun metge hi devia veure algunes propietats medicinals i això va fer que vinguessin els primers estiuejants a Tavertet, per allà els anys 1915-192ü.Avui dia , pel fet d'haver canalitzat les seves aigües cap al poble i més tard captades a un nivell superior, la font ha quedat eixuta i el paratge abandonat. Crec que no costaria gaire conduir-hi una petita canonada des de la font general de la cova i al mateix temps posar-hi una aixeta; per altra banda no faltarien pas voluntaris per recuperar i millorar el seu entorn. Esperem que els que tenen responsabilitats de govern al nostre pobl e s' ho prenguin amb interès i així, amb l'esforç de tots , vegem honrat i estimat un aspecte més del patrimoni de Tavertet.

J ordi San glas Estiu de 1995

FEIXAS AULET • Estacions de Servei

• Distribució de Gas-oils

Tels. 850 01 21 - 850 00 68

ENERGIA PER A OSONA 6

ECINGLES DE COLLSACABRA

LLUCANT SOBRE EL PASSAT: més sobre la carretera de Tavertet. (III i última part) El dia 11 de maig de 1933 el Sr. Ventosa i Calvell acusa rebut de la carta enviada per l'alcalde de Tavertet, Josep Danés, el qual , preocupat per l'acabament de la carretera, celebraria que el seu prec fos atès. Dos dies més tard, el mateix Sr. Ventosa i Calvell comunica a l'alcalde de Tavertet que ha rebut del Consell d'Obres Públiques de la Generalitat una nota que adjunta i enVIa.

El dia 23 de maig del 1933 el Sr. E. Rifà Anglada escriu a Josep Sambola de l'Esquirol i a Josep Subiranas de Tavertet i els diu que ha parlat amb Lluís Duran, diputat de la Lliga i diputat d'Obres Públiques de la Generalitat, per recordar-li la conveniència d'acabar la carretera de l'Esquirol a Tavertet. El Sr. Duran sembla que s' ha interessat molt per Tavertet ja que ha recordat el gran interès que també hi té el Sr. Prat de la Riba, com també tots els diputats de la Lliga que farien el possible perquè aquesta carretera s'acabés (estàvem a prop d'unes eleccions). Per altra banda, diu que els ha preparat un viatge perquè dos regidors de Santa Maria de Corcó i dos de Tavertet, que siguin de la Lliga, baixin a visitar el Sr. Duran i Ventosa que té molta influència a Obres Públiques de la Generalitat i que està molt disposat a atendre les peticions dels de Tavertet i que és un bon moment per aconseguir l'acabament de la carretera. Novament, el 27 de maig de 1933, el Sr. Vilar, per encàrrec del Sr. Alcalde, es dirigeix al Sr. Ventosa i Calvell per donar-li les gràcies per haver-se ocupat amb tant interès per la nostra carretera; però, que segons l' escrit d'Obres Públiques, serà una cosa molt lenta i que per tant, abusant de la seva bondat , li prega que es preocupi de saber la situ ació numèrica que ocupa ara el camí de Tavertet, ja que des del 1929 ja deu haver avançat molt en la llista d'espera. Seguidament trobem una carta del Sr. J.Ventosa dirigida al secretari Sr. Vilar, que

respon la carta que va rebre d'ell el dia 27 de maig, on encarrega als companys de la Circumscripció de Barcelona que facin la gestió que se li demana consultant el Conseller d 'Obres Públiques. Tot seguit, amb data de l' 1 de juny de 1933 , trobem còpia d'una llarga instància que fan de conjunt el president de la comissió gestora de Tavertet i l'alcalde de l'Esquirol on insisteixen en la necessitat d'acabar l'obra de la carretera que falta per arribar a Tavertet i seguidament fer-la arribar a Rupit, tal com està previst. Al -leguen la necessitat que en tenen els pagesos per valorar els seus productes, ja que moltes cases del nucli del poble han de desistir de viure-hi, cosa que no passaria si hi hagués carretera, i que d'aquesta manera en surt perjudicat el poble i també la Generalitat que el priva del desenvolupament de l'agricultura, ramaderia i productes forestals. També insisteix que si dura gaire aquest estat de coses, desapareixerà el terme de Tavertet i que, tal vegada sigui trist de dir-ho, pot desaparèixer el nom del terme. O sigui que quasi no ho podien apurar més. També citen els avantatges que representaria l'acabament del tros fins a Tavertet i del tros fins a Rupit. Afavoriria el turisme, podria subministrar pedra en menudalla de bona qualitat per a reparar les carreteres de la comarca d'Osona, i també en temps d'hivern seria més transitable que la que passa per la part alta de Collsacabra. Tots aquests avantatges i arguments els recordo quan es comentaven entre la gent i especialment ho remarcava el peó de l'Esquirol i segurament ja n'hem parlat en alguna altra ocasió. També trobem una carta del secretari de l'Esquirol, amb data del 18 de juny del 1933 , dirigida al Sr. Vilar, secretari de Tavertet , manifestant que estan d'acord que cal anar a Barcelona, ja que amb els escrits rebuts es veu ben clar que només es tracta de 7

ECINGLES DE C O L.L.SA C A B R A

diners, perquè els municipi s qu e pod en avançar les subvencions corre spon ents, encara que no estiguin tan necessit at s de com unicació o carreteres, sempre seran els primers a ser atesos , i que com més pogu éssim pagar, mé s aviat tindríem la carretera des itjada . També li diu que ha estat amb ell el Sr. Rifà, que li recomana que l'Ajuntament de Tavertet augmenti el pressupost anual , malgrat els incon veni ents qu e això suposa, i tamb é que l' anticipació que pertoca pagar a l'Ajuntament sigui més elevada i que redueixi de 200 a 50 anys el termini d'abonament ; això faria que la carretera es fes aviat.

vament manifesten que j a és hora que es recordin de Tavertet, si no és que la nostra aimada Generalitat (així ho diu textualment) no vulgui comptar amb un municipi meny s a Catalunya. També i per altra banda, es feia con star que estaven fets els treballs d'enginy eria per part d 'Obres Públiques i que l'Ajuntament estava di sposat a compl ir el que havia promès en el concurs de camins veïnals, com era l'anticipació de 8.000 ptes , tan aviat fos adjudicada la subhasta i el 30 % anu al del cost de les obres sobre l'aportació forço sa.

La carretera al seu pas per les roques de la Corbera Foto:Jordi Sanglas

En definitiva, que es pogués abonar alguna quantitat més significativa. "També proposa la possibilitat de trobar algun capit alista que volgu és avançar aque sts din er s i tomar-los al cap d'uns anys . Finalment trobem, amb data del juliol de 1935, que el secretari Sr. Vilar certifica que, amb data de ju ny de 1935, hi ha registrada una sol-lici tud que va ser presentada al gover n de la Ge neralitat de Catalunya on es queixaven que ja feia dos anys que no havien rebut cap notícia referent a totes les sol ·licituds que s'havien fet feia dos anys , i no8

Lò gic ament els tràmits i documentació s' acaben aquí ja que el 1936 esclatà la guerra civil. Un a consideració a part mereixen els documents i instàncies que hem trobat sense data i que són difícils de situar en tot aquest historial. Trobem també un qüestionari, sense data, on es demana per on seria més curt i convenient fer la carretera: pel sot de la Vall, Gorgàs i fins al quilòmetre 27 de Vic a Olot? o per Baumal1era , Sant B artomeu Sesgorgues i fins a Santa Maria de Corcó ?

ECINGLES DE COLLSACABRA

En un altre document trobem les exclamacions ja prou conegudes i perjudicis que suposa no tenir carretera: productes del camp sense valor, boscos per explotar, encariment dels productes que cal importar ... Alhora que es feia esment dels avantatges i progrés que suposaria tenir la carretera oberta fins a Tavertet. Fins aquí podem veure les dades que hem pogut aconseguir i relatar la tirallonga de tràmits i facècies per aconseguir la construcció de la nostra carretera des de l'any 1879 fins al començament de la guerra civil del 1936. Sabem que acabada la guerra es renoven les negociacions, però no en tenim cap dada oficial fins l'any 1956 que encara està molt fresc a la nostra memòria i els tràmits definitius els podeu trobar en el llibre "Tavertet, cent anys d'història" i també en el número 4 de la revista "Els Cingles". Crec que val la pena haver recordat aquesta gesta llarga i dura que Tavertet va haver de mantenir per aconseguir comunicar el municipi de Tavertet amb les altres vies generals de comunicació rodada. També hem aprofitat l'ocasió per posar al seu lloc el bon nom de qui fou durant molt s anys secretari ü'aquest poble, en Francisco Vilar que, com hem vist, en la seva labor va ser infatigable. Encara hi ha algú que recorda aquestes aventures i també aquestes persones que hi van lluitar i també cal dir que amb aquestes dades escrites queda demostrat que no eren certes les acusacions que corrien pel poble contra el Sr. Francisco Vilar quant a posar traves per aconseguir la carretera perquè aquest senyor feia el seu negoci amb el transport, amb carro , de llenya, carbó, queviures i productes del camp

Restaurant pascual • Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú especia l per a nens

50 Aniversari 1944-1994 Ambient Familiar !! Plaça Verdaguer, 3 Tel. 812 21 18 - FOLGUEROLES

que ell comercialitzava a la seva botiga i que, deien, si es feia la carretera se li acabava el negoci. Però aquests escrits demostren com era de constant i exigent en demanar la prompta execució de l'obra de la carretera. També s' havia comentat alguna vegada que els enginyers havien estat molt mal rebuts per l'Ajuntament i pel secretari i havien marxat, algun a vegada, molt descontents . Però veiem en aquests escrit s que l'enginyer ajudant tractava de bon amic el Sr. Vilar. Igualment , essent regidor de l'Ajuntament el meu germà a principis dels anys trenta, comentava que era mentida tot el que es deia del secretari, ja que ell mateix podia constatar que tenia tot l'interès necessari perquè s'acabés l'obra aviat , ja que fins i tot quan contestava algun escrit oficial amb retard feia constar que per no haver-hi carretera la correspondència no arribava puntualment.

La carretera al pas per la casa de la Corbera Foto: AnnaBorbonet

Jordi Sanglas

BAR - L'ERA - FORN DE PA COQUES DE FORNER I DE LLARDONS CARQUINYOLIS DE RUPIT RECORDS i EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1 Tels. 852 20 34 - 852 20 50 RUPIT i PRUIT

9

DE COL.LSACABRA

UN CAMP DE TREBALL A TAVERTET De les obres importants i necessàries per al normal desenvolupament del poble ja hi ha qui des de l'Administració se'n preocupa. Però hi ha un munt de petits detalls, que també són patrimoni del poble i pel seu caràcter d'alternatius, d'oblidats i poc "útils", es van deixant de banda, i s'acaben perdent. Per aquest motiu, havien desaparegut ja alguns trams de camins que anys endarrera eren molt transitats. Aquest sentiment d'abandó d'alguns camins i especialment del pont de Molí Bernat, prop de Tavertet, ens va dur a pensar com recuperar-los i posar-los de nou al sevei del caminant i de d'estudiós de les nostres contrades. En primer lloc s' havia de buscar gent, .que de forma desinteressada, ens ajudés a fer la feina de camp, en segon lloc, calia aconseguir els diners per a l'alimentació i l'allotjament dels voluntaris, a més d'eines per fer la feina. Trobar qui volgués ajudar-nos, va ser fàcil. Una organització especialitzada, "Servei Civil Internacional", (S.C.I.) (*) a través de la seva delegació a Barcelona, va proporcionar-nos la gent que vàrem pensar que era necessària, per dur a terme la tasca que ens havíem proposat. La Diputació de Barcelona, mitjançant el "Servei d'Acció Territorial", ens va concedir una subvenció per fer front a una part important de les despeses. D 'altra banda l'allotjament era a la rectoria de Tavertet, cedida pel bisbat per a aquesta ocasió. Així doncs, un cop lligats els tres punts indispensables per dur a terme un camp de treball, vàrem començar a preparar la rectoria per allotjar 15 voluntaris que vàrem demanar al S.C.!., i de la provisió de menjar, a part de preparar també el pla de treball per quan comencés el camp. Un altre objectiu del camp de treball era fer un estudi sobre les relacions del món rural i les grans ciutats. Aquests tema es portà a debat en quatre sessions i una 10

confèrencia; hi actuà de moderador Jordi Pigem, de la Fundació Vivàrium. l va arribar el dia 4 de setembre, data prevista per començar el camp. Tavertet es va veure sorprès per l'arribada de 14 voluntaris de diverses nacionalitats; un polonès, dos alemanys, una irlandesa, dues holandeses, dos belgues, una austríaca, un japonès, una eslovaca, una espanyola i dos catalans. Tots ells amb grans motxilles i disposats a passar uns dies amb nosaltres i a treballar de valent. El temps continuava, com tot el mes d'agost, amenaçant pluja, de forma que vàrem començar, per motius de proximitat al poble, obrint el camí de Sotarroca que surt a l'est de can Jofré i que porta a les cases de sota el cingle i a Surroca. Aquest camí que havia estat freqüentat per cavalleries, tot ell empedrat, es va malmetre en el seu primer tram quan l'aiguat de l 'any 40 i posteriorment s'acabà de perdre en obrir un camí ample que va a noves edificacions. El guiatge de gent gran de Tavertet ens va dur a retrobar el camí i el mur de contenció que el protegia dels possibles esllavissaments procedents d'un camp veí. Els esbarzers l'havien tapat totalment malgrat els seus quasi dos metres d'alçada en alguns llocs. També es va obrir el camí que enllaça amb el de Sotarroca i que surt de la plaça de les . Guilleries. Dues tasques més, que foren molt gratificants, van ser la neteja dels voltants del pont de Molí Bernat i el seu camí d'accés i també retrobar les giragonses perdudes del camí de baixar a Sau pel cingle de les Gotes. El pont de Molí Bernat estava ben tapat per arbres i esbarzers que impedien veure'l amb tota la seva bellesa. En una altra ocasió esperem poder acabar la restauració de la barana que falta, encara que potser serà difícil i costós. El camí d'accés al pont, anomenat de la Fontica o dels "matxos", estava tallat per una pedrera i fou necessari

ECINGLES DE COLLSACABRA

aplanar-lo amb l'ajut d'una màquina excavadora. Recuperar el camí de baixada a Sau (GR 2) pel cingle de les Got es, fou la feina més difícil. La inclinació del terreny, el s esbarzers i arbres que tapaven l'antic traçat, així com les enormes pedres caigudes varen aconseguir que en algun moment ens desaniméssim per seguir endavant; però, fin alment , pogu érem acab ar-lo. Els perp als foren les eines mé s útils per la nec essit at de remoure moltes pedres gro sses . Aquesta tasca, que durant 12 dies varen fer els voluntaris , no tindria un contin bzu t digne de recordar si no hi hagu és el factor humà de relació entre ells mat eixos i entre ell s i el poble. Era d ' esperar, quinze noi s i noies amb un esperit de col -Iaboraci ó, moguts per un objectiu noble com és el de treballar per la pau i 1'entesa entre els home s , no podia deixar de crear una bona convivència. El camp va ser un mod el de bzermanor, fins i to es va formar alguna par ella. Durant el camp es feren diverses activitats. Les sessions d 'estudi varen tenir lloc a diversos locals de ls restaurants del pobl e ; això contribuïa a un major coneixement entre els voluntaris i el pobl e. També es van preparar activitats lúdiques per a les hores d 'esbarjo , així com altre s activitats culturals. Un dissabte vàrem fer un circuit turístic amb autocar, que els va permetre de conèixer les contrades de les comarques veïnes ; vàrem visitar Vic, Ripoll , Sant Joan de les Abadesses, Olot, el volcà de Santa Margarida i Santa Pau. A les tardes es va organitzar un campionat de ping -pom amb la participació del jovent del poble. Una excursió al puig de la Força va ser l'objectiu d'un matí. Aprofitant la visita d'un amic descendent d 'indis americans, en s vàrem reunir i en s explicà la llegenda i el sentit que té la coneguda cer imònia de la fumada de la pipa de la pau; després vàrem reproduir la ceremònia segons el ritus indi . El dia 11 de setembre es va fer una visita a la masia del Castell on varen veure les instal -Iacions d 'energia solar que hi tenen.

En coincidir amb la Di ada, el Sr. Català va fer un parl ament sobre el significat de la nostra festa nacional. A més , na Magdalena Jofré va obsequiar els voluntaris amb un estofat de senglar extraordinari, que va ser especialment apreciat per tots. També es varen fer vis ites culturals a Tavertet ; es visitaren el mu seu, 1'església, la ca sa i l 'obrador de Jordi Sanglas i la Ressidència-Casa de Pagè s del Jofré. L'última nit del camp , els voluntari s varen don ar una festa per a tot el poble. Després ~e sopa r a la sal a de l 'Ajuntament, vàrem cantar i ballar acompanyats per música, aperitiu, i cava amb coca oferts pel consistori. L' endemà tots els voluntaris varen marxar cadascun al seu país; nosaltres ens quedàrem sols, però el nostre pen sament est ava encara amb aque lls noi s i noies que tan generosament ens van acompanyar durant uns dies de treball i de germanor que mai no oblid arem. Des d'aquestes pàgines voldríem fer una relació d'agraïments per a tots aquells que desinteressad ament hi col-laboraren:

Netejant el pont de Molí Bernat Foto: Ernest Gutiérrez

11

ECINGLES DE COLL.SACABRA

Jordi Sanglas, que amb el seu coneixement del país va dirigir els treballs i va ser el primer d'obrir camí. Magdalena Jofré, que ens indicà les partions del camps per on passava el camí de Sotarroca i que ens obsequià amb l'estofat de seng lar. Josep Roquer, que ens ajudà tant amb la serra mecàn ica a obrir camí i que ens aplanà el tros de la pedrera del camí de la Fontica. Lurdes, que ens convidà a un refresc durant la visita que vàrem fer a la ResidènciaCasa de Pagès del Jofré . Ne us Roquer i Joan Reixach, que ens acolliren al restaurant Les Baumes per a les sessions de debat.

Jord i Pigem, que va fer de moderador a les reunions d'estudi. Antonio Montseny, que donà una conferencia bàsica per al treball d'estudi. Antoni Molina, que ens deixà les eines necessàries per poder treballar. L'Ajuntament, per deixar-no s el loca l i oferir-nos cava i coca. Mercè, An na , Elisenda, Marta, Núria, Maria, Bernat,....... ,perquè ens van acompanyar a l' hora del treball i de l'esbarjo. Enric Borràs, que tan bé ens va atendre en la visita al museu. Raimo n Panikkar, per les orientacions sobre el debat. Xavier Coll, per deixar-nos la rectoria; gràcies a això ha estat possible el camp de treball. Pere i Dolors, pel seu acolliment al restaurant can Noguer. Joaquim Català per la seva col-laboraci ó en mostrar-nos la mas ia del Castell. Grup promotor del Camp de treba ll

(*) El Servei Civi l Internacional (S.C.I.) va nèixer

acab ada la primera Guerra Mundial a partir d 'una trobada de persones que creien que la Pau era possibl e. Els seus objectius són: pro moure la Pau, l'entesa i la solidaritat .internacional, i el desenvolupament i resUn descans al cam í de la Fontane lla

Foto: Ernest Gutiérrez

pecte sostenible del medi ambient.

REPARACIÓ DE COTXES

Josep fuuantenu BAR RESTAURANT- PISCINES - RUTES A CAVALL Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15 08519 VILANOVA DE SAU

Forma tgeríes artesanes de

cantonígròs etm. de Vie

,¡

olot,

J
08569 e,wtolltlJròs

12

(93)

852

H[,.~ .·:~ ·STAL

**

ESTRELLA RUPIT

(0501IIl- BI¡ree/ollll)

rel.

Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27 SANTA~ARIA DE CORCÓ

50

06

ECINGLES DE COLL.SACABRA

EN ROVIRETES

.!

Així se'l coneixia en Josep Verdaguer i Portet. Nascut al mas Roviretes de Tavèrnoles, era músic autodidacte. De jove va aprendre a tocar el flabiol amb el Pujol de Viladrau a qui va tenir sempre un gran respecte i admiració; tant és així, que l'any 1993 va pujar a l'aplec de Sant Segimon del Montseny, ja amb moltes dificultats, per tal de fer un concert a la memòria del seu me stre Pujol. El concert va ser extraordinari, però al retorn, a la font Pomereta, diuen que va tocar magistralment tot un repertori de música popular, el més anti c après del seu mestre. No sóc ningú per parlar de la seva vida, la biografia d'en Josep segur que l'escriuran altres persones més informades, jo sols puc explicar que en Roviretes era un gran amic i col -Iaborador de les festes populars i que sempre vaig poder comptar amb ell. Al s aplecs de Tagamanent, Sant Segimon del Montseny, Sant Feliuet de Savassona, a can Bosch, la festa de l'arbre de Gurb , a Vilanova de Sau, a Tavertet i en un seguit d'actuacions a altres llogarets tan entranyables com el s anomenats. En reconeixement de la seva gran vàlua, a Barcelona, l'Artesà de Gràcia en el transcurs del "Tradicionarius" , li va lliurar una placa, amb l'assistència de tot el consistori tavernolenc. Un altre homenatge, aquest més humil, se li va fer a Vallclara, amb molts amics i públic ; després d'una missa solemne , bastoners i cants d'havaneres, li feren un sentit i valuós obsequi. L'última diada de Sant Jordi , l'ajuntament de Folgueroles també l'homenatjà, dedicant-li una plaça amb una font, que porta el seu nom. L'ajuntament de Tavèrnoles s'afegí a aquest actes i honorà en Roviretes col-Iocant una placa commemorativa a la casa on va néixer. Aquest reconeixement en vida és tot l'agraïment d'un poble, que cofoi, sap honorar els homes humils, que amb la seva personalitat tantes vetllades han amenitzat en pobles rurals d 'arreu . En Roviretes era un

d'ells, am b el seu extens repertori , unes trescentes peces, n'hi havia per a tot s els gustos. La seva conve rsa era per a mi un a contínua lliçó d'anècdo tes; am b en Ro viretes hom no s'hi podi a avorrir mai. Durant l'última trobada a l' ho stal ca n Panicot de Santa Cecília de Vo ltregà, en un be renar-sopar, conjuntament amb en Miquel , gran guitarrista, i un a colla de bons ca ntaire s, varen ca ntar qu asi tot el repertori de cançons. Pocs

dies després ens deixà per sempre . Ara el seu record serà sempre present i en especial a les festes que tant havia animat.

En Roviretes a Can Pont de Vilanova de Sau Foto: J. Verdaguer

J. Verdaguer i Farreres.

13

DE COL.LSACABRA

COM PASSAR-LA DE TOTS COLORS A CANTONIGRÒS Ell el darrer Festival Internacional de M úsica de Cantonigròs, el Cor Vivaldi de l col-legi I.PS.I de Barcelona va quedar en segon floc dins de l 'apartat de cors infa ntils. Aprofitant la con eixença amb aquest cor i el seu director l'Òscar Boada, l'equip de redacció dels CINGLES DEL COLL SACABRA li va demanar un darrer esforç: que ens expliqués aquesta expe riènc ia. Dit i fet, aquí la tenim. Gràcies, Òsca r. També cal aclarir que per poder assaja r i preparar-se bé (els integrants ja erem de vac ances escolars), el Co r Viva ldi estigué una setmana a Sant Joan de Fàbreg ues, i combinaven els assa igs amb actuac ions, excursions i d'a ltres activitats.

Actuació del Cor Viva/di a Cantonigròs

14

Hi ha moltes maneres d ' afron tar un a particip ació en un fest ival tan competitiu com el de Cantoni gròs; la primera, la més sensata, és enfocar l' esdeveniment des de posicions co nserva dores, molt "pedagògiques" : -Ja veureu, hi ha molt nivell... però bé, hi parti ci pem ... aprendrem ... i qui sap...amb una mica de sort... La sego na, la que vàrem adoptar al Cor Vivaldi era mol t més perillo sa i, se gons com, podia conduir a una desfeta en cas de no obtenir els resultats perseguits:

-Mireu, a Cantonigròs no hi anem a passej ar... tenim nivell per obtenir algun premi , i ho hem d' acon seguir! Per això, tot va anar en funció d'aquest objectiu. La no stra estada a Sant Joan de Fàbregues no tenia funcions recreatives: assaig, concert a Sant Per e de Torell ó, piscina ( ai, les veus !), assaig, concert a l'Esquirol, assaig , petita excursió pel s voltants meravellosos de l'ermita, particip ació a l'obertura del Fe stival, etc... Ai xí doncs, la funció del comandant en cap de l' expedició, vull dir el director, era prou complexa. Per un costat la part mu sical , enfocada, com sempre, amb el màxim rigor i un a mic a més...i, per l'altre, la part d' aten ció al personal de tropa, vull dir als nen s, que havia de contenir, per for ça, element s de papa-mama barrejat s amb professor i unes gotes de sargent de setmana-sereno- xofer-agent secret ( tot barrej at, no pas agitat!). Val a dir que el grup ni té problemes ni els crea, vull dir que, malgrat les diferències d'edat ( el més petit té 9 anys i la més gran 15) és força homogeni i dis ciplinat, sense oblidar, és clar, que són nen s. Passats els dos primers conc ert s a Sant Pere i a l'Esquirol ( amb gran èxit , i amb la participació espontània a Sant Pere de Torelló del " borratxo" del poble, que es marcà un solo de gran intensitat a mitja interpretació de l'Ave Maria de J.Brahms) arribà un dels punts àlgids de la setm ana: l'obertura del F estival. Però abans hem de mencionar la vi sita de les càmeres de TV 3 als nostres quart!rs generals: Hopai! Dae rua toru wa! brama la Laura. No, així no , aquest Hopai cal dir-lo mé s imperatiu, obser va... I vinga, cançó maorí amunt i avall per a la posteritat... Al Festival , per primer cop , un cor català intervindria a la cerimònia d 'obertura (els cors del paí s no acostumen a ser present s a

ECINGLES DE COLLSACABRA

l'obertura, ja que solen venir només a la data indicada per la seva competició) El senyor Busquets, president del Festival, estava molt interessat en la nostra intervenció i fou inclosa al darrer moment en saber que durant tota la setmana estaríem a la comarca. L'arribada al Festival ens desconcertà una mica ( al Director, un molt!); gent de totes bandes, una mica-molt de desordre organitzat, un cert esperit de foc de camp, moltes ganes de conèixer gent i fer amistats per part de tothom... He de confessar, i ho faig sense ni mica de vergonya, que mai havia estat tan nerviós abans de dirigir. De fet, sempre he dit que el que realment posa nerviós és tocar un instrument, cosa que faig tot sovint en la meva labor instrumental com a pianista, i en escenaris i repertoris, a vegades, molt compromesos, però allò era del tot diferent...Mai havíem actuat per a tanta gent important, el president del Parlament de Catalunya, personalitats llegendàries del món musical, cents de músics de tot el món, i nosaltres ...allí al mig ... - Òscar, que estàs nerviós? preguntà la Patrícia - Sí, però v éuràs, és un problema de l'Òscar amb l'Òscar ( ai, la inseguretat...), no t'hi capfiquis! Seguint la tradició ibèrica, el Festival començà amb un notable retard. Per ocupar el temps mort, el respectacle organitzava activitats diverses: ones, cants diversos, oeee,oeee,etc ... Cantàrem els primers, voleu més obertura que això? Cançons d'arreu del món (inclosa, és clar, la música catalana) gran èxit i el primer elogi: -Noi, sembleu txecoslovacs! Fotografia del grup i immediata visita de dues noies del cor infantil de Minsk , Bielorússia, que ens feliciten en un perfecte castellà i ens conviden a visitar-los al seu país. Ja ens hem posat en contacte amb ells, veurem en què quedarà tot això ... Molt bé! El primer pas ja ha estat fet. Ara cal no baixar la guàrdia, perquè ens queda el més important: la competició. La procedèn-

E/ Cor Viva/di a

cia dels cors no és tranquilitzadora per als nostres interessos: República Txeca, Bulgària, Bielorússia, Euskadi, Rússia, Romania, Ucraïna i Anglaterra. Tots ells, països amb una grandiosa tradició coral de segles! -Sí, nuestrro corro quedó prrimerro en el festival de mil novetsientos noventa y doss ... I amb aquests ens hem de mesurar? Abans de la competició, afrontàrem , però, el darrer dels nostres concerts: Sant Hipòlit de Voltregà. El director, a la fi del concert i dirigint-se al públic, exorcitza els últims dimonis, els crítics dirien que sembla preparar el terreny per a una retirada honrosa: -Passi el que passi demà al Festival, per a mi, aquest grup de nens i nenes ja ha aconseguit el primer premi... El que no diu el director es que el primer premi versió O.B. no té transcendència en el món coral (encara que molta in pectore...) i en cas de no obtenir un premi caldrà tornar a començar l'operació...si es pot o ens deixen... Diumenge: comença bé el dia , l'Eduard, el nostre amable amfitrió de Sant Joan, ha recuperat la Siseta, una simpàtica gateta que en ser robada per una parella de desaprensius ha posat en funcionament (rodatge previ?) els llagrimalls d'alguna de les nenes del cor. Xocolata i coca per esmorzar, consells sobre la plantació de carbasseres a càrrec d'un pagès i darreres mentalitzacions. El director, fent valdre la seva experiència en

Sant Joan Fàbregues.

de

15

KCINGLES DE COL.LSACABRA

concursos ( ejem, ejem ...) dóna les últimes directrius a les tropes uniformades: - No escoltarem cap cor dels que participen, ja que ens posarà nerviosos sentir diverses versions de la mateixa peça i contrastar els nivells, així és que ... Les més grans arrufen el nas, però no gosen manifestar-se. Bé , ja ho veurem, ell ho sabrà, però ... Cantonigròs: el cor s'espera sota d'una mena d'envelat que hi ha en una pista d'esports. El director investiga sobre el terreny mentre la Teresa Pont, guia del jurat, llença la primera advertència que arriba al director com un autèntic "ganxo" a la mandíbula. Bé, ja ho veureu , aquest any el nivell és molt alt (ai!), però vosaltres tranquils ... Tranquils diu? Mare meva! A la dreta un cor realitza vocalitzacions amb moviments de pseudo-ioga mentre que a l'escenari un altre grup desgrana les cançons obligatòries amb un nivell realment alt: Si n'hi havia un pastor... Déu meu, on ens hem ficat! -Un dels cors, els romanesos, no s'han presentat i el cor d'Euskadi ha tingut problemes amb un robatori, vindran una mica més tard ... us toca d'aquí a dos cors- declara un dels responsables. Un i dos, som-hi. Després de la segona obligatòria, el públic esclata en un aplaudiment llarg i contundent, això va bé! Un cop acabat el concert de cors infantils posterior a la competició, només ens cal esperar el veredicte. L'Alex Robles, un vell conegut malgrat la seva joventut, comença la lectura del veredicte de baix a dalt (és terriblement emocionant) mentre, les càmeres de TV 3 ens enfoquen directament, intentant copsar les nostres reaccions. Com ens alegrem de les puntuacions dels altres! Quan ja arribem al 4rt lloc, les emocions comencen a desbordar-se

16

-No, no és el quart, ai, que serà el tercer, segur! Però tampoc és el tercer... En segon lloc: amb 143 punts, One hundred and forty three points , Cent quarante trois points... aquest l'entendreu de seguida Barcelona, Catalunya: el Cor Vivaldi Un segon lloc a la fi! Només un altre cop en tota la història del Festival de Cantonigròs un cor català ( i infantil), el Cor Santa Cecília de Cambrils, havia obtingut aquesta classificació. Els diaris i revistes especialitzats aniran plenes de Cor Vivaldi ( ni una sola menció, ai las! quin país, aquest nostre) l ara què? Bé, de moment tots a dinar a ca l' Òscar, que ho acaba de dir... Però i demà passat? Donem-nos uns quants dies de viure de renda, de mirar-nos al mirall i dir que bonics que som i aquestes coses ... Però i després? Carpe diem, caldrà saber aprofitar el moment. Tothom esperarà molt de nosaltres i no podrem decebre les expectatives. No saben encara què hi haurà o què tindrem, però segur que serà més difícil mantenir-se que arribar fins aquí dalt.. ..i de veritat, de veritat, que no ha estat gens fàcil l'escalada. Que com s'arriba fins aquí? El secret? Miri, agafi uns nens i cal resoldre una equació força complexa però potser en podrem parlar en una altra ocasió, oi? .

Òscar Boada. Director de Música de l'I.P.S.r Setembre de 1995

ECINGLES DE COLLSACABRA

SANT MIQUEL DE CASTELLÓ O DE FALGAR.S En una comarca petita com és la del Collsacabra, (120 Km 1 . ) hi trobem tres esglésies dedicades a Sant Miquel Arcàngel: la parroquial de Sant Miquel de Rupit, la de Sant Miquel de Sorerols o de Sobiranes (a Tavertet), i la de Sant Miquel de Castelló o de Falgars. Són moltes les esglésies, santu aris i ermites en el món cristià dedicades a Sant Miquel , ja que aquest Arcàngel era molt venerat i s'hi tenia gr an devoció, sobretot en temps passats. Ara tot ha canviat, "Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra" deia el nostre po eta Mn. Cinto Verdagu er, i en el nostre temp s, sobretot entre la gent jove, s'han imposat altres ídols . Avui , però , voldria parlar-vos de Sant Miquel de Ca stelló o de Falg ars. Els que us agrada caminar per aquestes velles i belles terres del Collsacabra segurament ja hi haureu fet alguna visita, i si no us la recomano. Podreu contemplar aque sts bucòlics prats sembrats de bestiar amb la seva esquella penjant del coll , enmig d'una t pau que el cos i sobretot l'e sperit agraeixen. Visiteu-ho un dia i ja me 'n torn areu la resposta. Sant Miquel de Ca stelló és un petit reducte emmurallat sobre un gran penyal i a frec de precipici. Lloc estratègic i de difícil accés. Segueix llegint, amic , i sí t'interessa, te n'explicaré quatre mots , ja que la seva història és llarga i antiga: Sant Miquel és un lloc que a través de segles ha estat un poblat-reducte ibèric ausoceretà, i més tard possiblement romà dedicat a Mercuri. Després, "ü RATü RIUM" visigòtic sota l'advocació de Sant Miquel. Durant la Marca Hispànica fou un lloc fortificat de reduïdes dimensions per defensar la frontera. Més tard fou possessió dels vescomtes de Besalú amb el nom de "Castre Castilionís", els quals foren anomenats també vescomtes de Bas , i va ser llur residència fins que baixaren al castell-palau del Mallol.

Des d' aleshores fou ocupat per un "castlà" que el teni a per als vesc omtes . En el seg le XV fou conce d it pel rei Jo an II a Fra ncesc Verntallat, cabdill dels ramences, i s'anomenà Cas telló de Bas. Fou asse tja t i conquerit pel s francesos i més tard alliberat pels pagesos patriotes a la guerra de la Independència . Canvia de mans durant la guerr a carlista sofre ix les conseqüències del s fets del 1936. Fina lment, fou recon struït pel Grup Exc ursionista i EsportiuGiron í ( G.E.E.G.). S'in augurà el dia 1 d'octubre de 1992. La capella actual de Sant Miquel és una romanalla de l' antiga capella del castell , la qual fou restaurada en el seu interior per mossèn Lluís Gassó l'any 1947. Miquel Banús Any 1994

Sant Miquel de Castelló Foto:Miquel Banús Qui voldr à ser pro sperat en la terra i en e l cel, pren gui per son advocat a 1'A rcànge l Sa nt Mique l. Ofe reix prot ecció en esta cò ncav a roca, rebent veneració de diversa gent no poca : Ving ui, don cs, tot el veïnat amb cor devot i fidel: prengui per so n advoc at a l' Arcàngel Sa nt Miqu el. Goi g a Sant Miq uel. Imp. Anglada. Vic.

17

ECINGLES DE COLLSACABRA

UN MONÒLIT A MOSSÈN CINTO VERDAGUER AL COLLSACABRA Aqu est a ny, a tot C at aluny a, han es ta t molts els actes c o m mem ora ti us del 150è a niversari del naixement de m ossèn Jacint Verd agu er. El di a 8 de setem bre, com j a és cos tu m de s de fa an ys , es celebr à l' apl ec a la Mare de Déu del Roure, molt a prop de la masia del Bac, a Pruit. En aques ta masia del B ac del Collsacabra fou on el no stre poeta va p assar alguns estius , i aquí on s' inspirà per es criure algun del s millor s passatges de la seva extensa obra po èti ca . L' any 1886, Verdaguer va compondre el s primers goi gs de cinc po sad es, a llaor de la Mare de Déu del Roure. El 1889 modi ficà, ampli à, i mu sicà aquelles es trofes fetes tres anys abans i les c onvertí en " Co bles a la Mare de Déu del Roure". Substituït el roure de la Verge, que corc at i vell s' anava esmicolant, es cons truí l' an y 1987 un pedró sota d 'un robust i jove roure un xic més a prop de la carretera. Es va imprimir també un a no va edició del s goi gs music ada, per c om me m o ra r e l centenari del primer romiatge on acudí el gran poeta (1887-1987). Engu an y, recordant el pas per la nostra terra de mossèn Cinto i el 150è ani versari del seu naixement, per iniciati va de la j unta del Centre de Rupit, amb la col-Iaboraci ó de l'Ajuntament i dels propietari s de l B ac, es va erigir un monòlit a tocar el nou pedró de la Verge , on hi ha gr avat a un a pl aca :

Cin to , e ls alcaldes de Rupit i Pruit i de Folgueroles , la regidora de Cultura de C antoni gròs, la p residenta del s Amic s de Verdagu er acompanyada de folgu erolen cs, i 37 m embres del C ercle d ' Agermanament Occ itano-catal à, ac ompanyats pel seu secretari ge ne ra l. L a Ter esa C lota, membre ac tiu del Cercle , feu un lluït p anegí ric de l' excel s po et a. Érem més de du es-cen te s persones p rocedents del s quatre pu nts de la comarca. Fou un ac te íntim i casolà qu e acabà amb un berenar de germano r amb un tastet de pro ductes artesanals elabor ats per la gent d 'aquest bo nic i estimat Coll sacabra. I ara qu e la Verge j a te el seu "apiar" més a tocar la carretera, permeteu -me, e n nom de tot s, de fer-li la següent sú pl ica : "De la carrete ra i el eus pe rills, prot egiu, Iare, e l vo tres fills ." iquel Banús Sete mbre de 1995

A MOSSÈN JACINT VERDAGUER E RECORDANÇA DE LES SEVES E STADES AL BAC DE COLLSACABRA , E EL 150 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT. Rupit- Pruit, 8-IX-1995 La festa va ser un èxit , es resà el ro sari intercalant-hi cants marians amb lletra de mos sèn Cinto. Presidiren l ' acte mos sèn J . Croells, rector de Rupit i de Pruit, qu e feu una ressen ya històrica del Pedró i de m ossèn 18

Inauguració del mon ' =Foto: Ernes t G ."g -

D E COLLSACA BRA

LA RAMBLA No parlem pas de la rambl a de Vic n! de la de Barcelona, sinó de . la rambla de l'Avenc . Qui no record a la rambl a de l'Avenc atapeïda de vege tació? Aquella abundor de pins corpulents de gran alçària a banda i banda de l'encantador caminoi per on era fas cinant passejar i gaudir de l'harmoniós xerroteig de l'ocell ada i dels refilets del joliu rossinyol mentre algun esquirolet saltava de bran ca en branca; també sovint vèiem l'esparver posat damun t la capçada d'algun pi gegantí. I els bolets que s' hi collien ? com ho recordem amb nostàlgi a! El s moi xernons a la primavera i les pinenques a la tardor. Quan encara no hi havi a pin eda al bo sc de Monteis, tots els boletaires del pobl e acudien a buscar bol ets a la rambla de l'Avenc. Sols calia preguntar: on les has collit aquestes pinenques? I tot seguit et contestaven : a la rambla de l'Avenc. Els moixernonaires no eren tan fidels ja que , perquè no descobrissin on era la moix ernera, només contestaven: a la munt anya de l'Avenc . • Mes ai ! Tot això s' ha acabat, l'ocellada j a no hi té aixopluc, l'herbei natural ja no hi verdeja,l'exuberant vegetació ja no extasia l'esperit, j a tot ha canviat. Mes , si de tot això tan sols ens qued a el record, pot ser no tot és anguniós. Anem-hi un dia en plena primavera i veurem com el que era una frondosa i espessa selva, avui és un verd prat on abunden les flors bo scanes, mentre un es tol de vaques hi pastura tot fent dringar les seves esquelles amb alegre harmonia. El món és evolutiu i canviant , i ca l saber aprofitar i gaudir de les meravelles que ens ofereix a cada instant.

Els arbres ens feien companyia

Foto:Jordi Sanglas

#-'

La rambla a l'hivern . Esta t actual.

Foto: Erne st Gutiéirez

Jordi Sanglas Setembre de 1994

19

DE COLLSACABRA

POBLES PER AL SEGLE XX El camp de treb all qu e h i hagu é a Tavertet el passat setembre ten ia, als ves pres, una tasca complementària a l' esforç físic de recuperar camins. Es tractava que j ove nt internacional , la maj oria estud ia nts uni versitaris, amb les ca mes i braços esgarrapats per la bardissa per on s' havie n obert pas al matí , reflexion és sobre com és i com hauria de ser la vida als pobl es i a les ciutats e n aquest fin al de seg le . L a coordinació d 'aquestes refl exions va ser encome nada a la Fundació Vivarium, i tot seguit us en fem cinc cèntims d'aquelles tertúlies de senvolupades entre glop s de cervesa i en un a llengua comuna que no era el j aponès d 'en Tesuo , ni el neerlandès de la Jacqu elin e i en Peter, ni l'eslovac de la Monika. Diuen els qu e en saben que l'any 2000 més de la meitat de la humanitat viurà a les ciutats, quan només el 13 % vivia al medi urb à l'any 1900. A tra vés de la històri a la ciutat ha estat con siderada seu de la cultura, del benestar i del pro gré s (la paraula "c ivilitzat" ve del llatí civis , ciutadà). Avui això j a no és tan clar. Avui els de ciutat viuen tot esperant el cap de setmana, quan la majori a del s que s' ho puguin permetre sortiran, entre cues i aglomeracions , a la recerca d 'un xic d'espai obert, sigui al mar o a la muntanya, lluny de la contaminació i del ciment. Per la seva banda, els pobles ja no viuen aïllats en la fo scor. L' electricitat arr iba arreu , i si no hi arr iba, s' in stal-I en pl afon s d 'energia solar, com els qu e en Quim del Castell ens va mo strar als integrants .çlel grup que el visitàrem. Ja no cal anar a la ciut at per esc oltar un cantata de Bach ; la podem fruir des de ca sa , només en prémer do s boton s Amb un cop de telèfon amb allà on vu lguis , i entre la bro ssa televisiva es troben imatges de lloc s i situacions inversemblants. El s suposats avantatges de la vida urbana arrib en , encarnats en els invents tecnològics , a qualsevol11ogaret de muntanya si més no per als que vivim a les regions riques del planeta.

20

La mod ernització , don cs, arro eg a mas ses humanes a la ciutat i at en y al s pobles més isolats. La vida del s pobl es, però, sov int deixa de ser autosuficient i s'orienta a sati sfer e l co ns u m o el ll eure del s qui véne n fugi nt de l for migó (del formi guer). I mentre la qualitat de vida rur al mill or a (si més no aquí dalt a Europa) la vida a les ciutats -on s ' han ofegat els ritmes naturals i el sentit de co munitat- s'enfonsa en el pou del desarrelament i la vio lència anò nima, la dep ressió i les addiccions, la supèrbia i la futilesa. Les ciutats difícilment podran defug ir un a din àmica deshumanit zadora. Després de sis mil any s d'història, els camins amb més futur ja no depenen del s grans centres urb ans, sinó de la de scentralització i la reintegració en el medi rur al. D ' altra band a, mod ernització tamb é vol dir uniformització , desap arició de la diversitat natural i cultural. Arreu del planeta es va perdent el rastre de les form es de vida tradicion als i apareixen el s mateixo s aeroports i hot el s, le s matei xes carrete res , la matei xa arquitectu ra, els mateixo s supe rme rca ts, els mat eixo s beuratges ifast-foots. A més, l' enriquiment del s paï sos del nord del planeta s' ha aco nseg uit , basicam ent , a cos ta d 'arruinar l' equilibri ecològic i emp obrir els països del sud . Avui el20 % de la human itat que vivim al nord consu mim el 80 % de l' energ ia i les materies primer e , en un malba rat ament pel qual, com mé \ a mé . e ' ns a arà factura. Això s'enquadra in ' una dinàmica de demència global o ra la qual no hi podem fer gaire o 1 majoria dels mortals, demència que molt a veure amb alguns dimoni mode rn qu e vàrem co njurar en aqu elles tertúli : el B anc Mundial , el Fons 7\110netari Int ernac ional, el GATT. .. P erò er aquí en in trodu iríem en qüestio ns m _ complexe . Per re um ir, diria que la vid a m és la vida rural. L' esser humà és origin hum us (terra en llatí), és terra que '-_ .. ~._ parla. I més humà que envolar- ~ ~é

ECINGLES DE COLLSACABRA

accelerar l'automòbil és caminar sobre la terra , sota el cel. Una de les tasques més importants d 'aquest tombant de segle és envigorir la vida rural: arrelant-la al seu entorn natural, integrant-la a la seva biorregió, enfortint l'economia local , estimulant el sentit de co-

munitat, garantint uns mínims de benestar material i d'oferta cultural i educativa, avançant cap a un món postindustrial on deixin de ser rivals el poble i la ciutat, l'home i la natura, la raó i l'esperit. Jordi Pigem (Fundació Vivarium)

RACÓ DEL POETA IV PART LA TEVA VEU ÉS EL NORD DEL MEU CÀNTIC

*

L'amor que et tinc sobreviurà a la teva presència, la teva veu i, fins i tot, la carícia de la teva mirada.

Voldria encalçar el cant del rossinyol dins la nit màgica, i tenir l'amic a la vora quan l'hora baixa, violeta i escuma, es va atansant

Juny 1987 Carme Tulon

* II premi de poesia Caterina Albert 1989

i tenir, una mica més tard, l'esclat de l'estelada i la veu de la nit per tot acompanyant,

A la mort

1

Sé que vindràs calladament un dia i jo t'esperaré amb el braç estès , fins i tot, potser amb alegria perquè del món ja no n'espero res.

i el fi ventet, discret i amatent, qu~ em besa la galta i, el llavi, l'amant. Agost 1987 És verda la maragda i ho és el blat nadiu i ho és la mar ben plana i la menta a l'estiu.

He tingut tot allò que precisava per sadollar el cor més exigent: l'amor, els fills, una mirada blava i la claror serena de la ment. He sentit, com tothom, les il-lusions que'fan viure en un món de fantasia, he tingut fills , he plantat plançons i fet poca o molta poesia.

És bell el gest del saule i el verd dolç dels marfulls però el verd que m'encisa és el verd dels teus ull s.

I si els meus actes no han estat tan bons com, esperant la mort, ara voldria, sabeu, també, Senyor, que en el meu fons he maldat amb l'esforç de cada dia . Agost 1987

Doctor Joaquim Serrat Huguet Mort el 12 de desembre de 1995 a la edat de 93 anys, va passar algunes temporades a Tavertet a jtn va ser feliç.

21

-CINGLES DE COLLSACABRA

CRÒNICA DEL COLLSACABRA. Tavertet: l'Ajuntament en el Ple del dia 20 de setembre va prendre l'acord de posar el nom de Quirze Parés i Ganyet a un carrer del poble. S'espera poder fer-li l'homenatge i la col.locació de la placa a la propera primavera. La biblioteca municipal compta amb més de 2300 llibres dels quals prop de 2000 estan ja classificats i ordenats. Això ha estat possible gràcies al treball acurat de Josep Igual, que ha dedicat diàriament moltes hores de feina durant la seva estada d 'aquest estiu a Tavertet. Cantonigròs: el passat dia 3 de desembre es varen lliurar els premis del 2 on. RAL·LI FOTOGRÀFIC DE CANTONIGRÒS, organitzat per l'Associació de Veïns de Cantonigròs i el Grup Fotogràfic Manlleu, en el qual varen competir més de vuitanta participants. El jurat format per: Toni Anguera, Manel Solà i Pere Galobardes, actuant com a secretari Joan Gabarró, atorgà els premis següents : A la millor col-leccíó 1er premi Josefina Martín i Lobato. de Barcelona 20n. premi Joan Carles Rovira i Pascual, de Manlleu 3er. premi Facundo Pérez i Camacho, de Manlleu

SOPA DE LLETRES Núm. 2 Per Marc Banús

Per temes: Paisatge Joan Beltran i Plana. e Badak..... ... . Detall Antoni Tarragona i Gi .,. . re a Aigua Sebastià Casas i ilà, d'A é

Categoria infantil Paisatge Edu ard Rovir a i Vallbona, de . leu Detall Guillem Roma i Tort, de Ianlleu Aigua Rut Pujol i Caral, de M anlleu Acabat l'acte, el pre sident de l' A ociació de Veïns de C anton igrò , Jo ep Monmany, va dirigir une s paraule de felicitació als premiats i d'encoratj ament a la participació per a la pròxima edició del Ral-l i l'any 1997, recordant també que a partir del proper any i alternant amb el Ral-li f otogràfic, es farà un con curs de pintura ràpida.

L'Assoc iació de Veïns de Cantonigròs, que va adherir-se a la marató d'Osona per a la Investigació contra el Càncer, organitzà durant el mes de setembre diversos acte s en què van recaptar 125.000 ptes.

G O

A

Busqueu en totes direccions 16 noms de fonts de Tavertet. Amb les lletres sobrants podreu formar el nom i cognoms d'un personatge del poble que ha editat dos llibres que parlen de Tavertet.

V E L L

A N O S

A

22

A R L B U R R E S I

e N

M T L I E G P S P S O F

A L E S

A U T R E V B E

R E U .p

N N R R

U P G T O L F

S M I F N R

A

S D

D R

G

A R I R

A

S E U Q I L L E

~

:.

::

-

J D S E D E R

B

DE COLLSACABRA

SERRA DELS LLANCERS DES DE FALGARS D'EN BAS. Passejada per camin s ombrívols i prats de pastura abundant. Itin erar i bàsic :

Falgars d 'en Bas - Sant M ique l d e Castelló - El Fumàs - Coll d els Llancers - Casa d e Po r xiu gu es - la Faja - M olí de la Faja - Creu Llobí - Falgars d 'en Bas. Des de F algars seguirem e l camí OR 2 , qu e e ns d urà al m as de Pibern at (30 min .) i des prés fi ns a Sant M iq ue l (4 5 m in. ). Tot seg ui t recul ar em uns m in uts pel mate ix cam í fin s a trobar-n e un altre, es tre t i m olt m arc at , qu e hauríem dei xat p assat e l mas de Pi bern at i q ue ara trobarem a la nost ra dr et a. A nirem pe l camí uns 12 m inu ts i trobarem un rèt ol que e ns indi c a " S erra del s Ll an cers Coll de Bracons" (1 h. 15 min. ). El cam í és ample i s'endin sa e n un bosc de fai gs, i va fi ns a un a petita pla na qu e permet ve ure e l Pui gsacalm i la va ll de Joan etes (1 h . 45 min. ); aquí s' estre ny per ò co ntinua ben marcat fin s arr ibar a l coll d el s Ll an cers ( 1 h. 45 m in. ). En arri ba r e n aq ues t c oll passar em al vessant sud o n l'herb a és ab undosa; caldrà se guir un camí a l ' e squ erra m ol t es tre t qu e penetra e n un s b osc am b boi xos abunda nts. A m b un s 8 minu ts m és sortire m de l bosc a un a claria na amb un rastre qu e d avall a p er un a c ar ena perpendi cul ar a la se rr a dels Llancers. Bai xarem un s 5 minuts fin s a un a m en a de callet d ' on surt, a l ' esquerra , e n fo rta baixada , un camí e stre t e ntre bo ixos. El camí, m ol t aba ndo na t, se mb la pe rò que havi a est at m olt tr an sit at any s e nr era ; el seguire m tot

b ai xant fins a la casa de Porxiu gu es , de la qu al so ls e n qu eda e l p all er o cabana. (2 h. 15 min. ). Des d 'aquí seg u ire m la pi st a qu e e ns durà a la Faj a - casa m olt gr an des d ' on , els d ie s clars , es ve u e l Ped rafo rc a - ( 3 h . 15 mi n.). D e ixar em e l cam í i a nire m a cercar e l p ort d ' en F aja i seguire m un ca m í fin s el M olí de la Faja (3 h. 2 3 min. ) on gira re m a la dr et a i seg ui re m e l camí q ue passa pel m ate ix cos ta t de la c asa, o n hi ha un a tan c a qu e caldrà obrir per co ntinua r pel cos tat del rec durant un s m etres . D esprés d ' un pr at , segueix fent gi rago nses , pujades i baix ades i al cap d' un qu art e ntra al llit de la ri e ra de F al gars per sortir-ne 100 m etres després (3 h . 4 0 min. ). Seguirem e l cam í se m pre am b la riera a la nostra dr eta. Ens e nla irar em un s m etres i seguirem per un a care na, se m p re e n d irecció es t, i albirarem av iat Falgars o n ar ribar em al c ap de p ocs minuts (4 h. ).

Horari: 4 hores (te m ps efectiu) . Dificultat: fàcil. Desni vell: 34 0 m. Bibliografia: Puigsacalrn-Bellmun t, Edit. , A lpina . Mapa Top ografico N aci on al de E sp aña 294-II S ant Pri vat d ' en B as, 294-IV S anta M aria de C orcó 1:25 .000 Mapa co marcal de Catal unya, O son a . I :50 .00 0 , In stitut Cartogrà fic d e C at aluny a.

VOLTA PER LES VALLS, LA SARMENT I SANTA CILIA. Vo lta matinal amb moltes possibilitats d'enriquir l 'itin erari. Itinerari bàsic:

Can Tafura - les Valls - el Baucells - la Sarment Santa eília - Sant Miquel de Sererols - Sobira nes - Can Tafura. Sor tint de ca n Tafura , prendrem el camí que 20 metres a l' est de la casa baixa ca p al sud i continua per la carena de la serra entre els torrent s de Mi erons i de les Valls fins que comen ça a baixar, mom ent en qu è se mbla que es perd i va a dr et a i es q ue rra fins a trob ar e l camí qu e , procedent de Mierons , e ns port arà a la masia de les Valls - masia petit a, per ò arreglada rece ntme nt- (50 min. ). B aixarem per un ca mí ample fins a so ta de la casa, passarem una tanca i seg uire m un corriol planer dir ecci ó sud fins arrib ar al Baucell s ( 1 h. 5 min .). Des d ' aqu í anirem cap a llevant per un ca mí es tre t qu e ha via es ta t se nyalitzat am b pintur a blan ca, qu e acaba perdent-se i qu e anava a la Feu , m asia ac tua lme nt en ruïna total. El nostr e itin erari va per sota d 'aquest ma s; tra vessem un torrent on el ca mí és incert però l'instin t ens guiarà cap a l' est se nse per dre altura, per ca mins obe rts per les vaques . Tomarem a passar un altre torrent, el de la Bora Fosca; després , en un pla anom en at pla Llis , si busqu em podrem trobar le s re st e s d 'un a antig a m asi a ; s' Ave lla n a o Vei an a. D 'aquí en s dirigirem cap a la Sarment qu e es troba a més altura, com a uns 80 metr es . El pas cap a la Sarment és fàcil j a qu e tot só n prats i la cas a es tà j a a la vista (l h. 50 min .).

Darrera e l ma s hi ha el tur ó de Sant a Cília, qu e vo reja re m pel ca mí de la dreta amb vistes sobre l' em bassam ent de Sa u i al cap de 15 minuts arrib arem a Sa nta Cília . Des d ' aqu esta ermita enr unada podrem an ar a la casa de Sobiranes, passant pel Nogue r o pel camí de Sa nt M ique l de Sorerol s. E n e l prim er itin erari el camí baixa pel costat de la palli ssa de Sant a Cília i un cop al Noguer cal seg uir l'antic camí, ara molt malmès, fins a ar rib ar al coll de Sobiranes i d ' aquí al ma s (3 h.), i e n e l segon ca ldrà endinsar-se en e l bosc de nord-n ard-est per un cam inoi qu e passa pel cos tat d 'unes gr an s pedres. Un co p fet s e ns 300 metr es podrem gaudir d 'una bona panoràmi ca de la vall de B aIà des de les roques del M igdia. E l ca mí, ja ample, ens portar à pr op de l' esgl ési a ro mà nic a de Sant Miquel de Sorerol s. Sens e problem es arribarem a la cas a de Sobiranes. Darr er a la casa hi ha un ca mí que port a a la font i a un s co nreus i qu e ca p a pon en t i amb uns quinze minu ts ens durà al punt de partida (3 h. 50 min .).

Horari: 3 hores 50 minuts (temps efec tiu) Dificultat: cal cert a facilitat d 'orientació. Desnivell: 280 metres. Bibliografia: Guilleries Collsacabr a, Edil. Alpina. M apa co ma rca l de Catalun ya, Oson a 1:50.000, In sti tut Cart ogràfic de Catalun ya.

23

- -- ------- -- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -~