Revista Els Cingles - N03 Octubre 1979

,

ELS trimestral

e

GLES TAVERTET

oct ub r e

ELS CINGLES Publicació Trimestral REDACCIÓ ADMINISTRACIÓ

Ja ha passat l'estiu. Ens endinse~ en la tardor, que se'ns manifesta al Collsacabra amb aquests tons ve.! PUBLICITAT melIs i grocs, que la fan una de les estacions més Plaça Diputació. I boniques de l'any. La mainada ja ha començat l'escola, encara que prou els ha cost at , pobres, i ja "Can Nazari" tots amb noves forces tornem a lluitar per tirar enTavertet, Tfn. 856 50 80 davant. Enguany no ha pas estat un dels estius més actius a Butlletí dels amics dels Tavertet, però cap.va les darreries hi ha hagut força moviment. Recordem les sessions de di ano s ttcingles.de Tavertet _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _.....ves, 1 a sessió de teatre infantil, totalment espont~ -nia, que va sorprendre molt favorablement. L'AREDACCIÓ plec de Sant Corneli, el de Sant Miquel, la xerrada Jo.rdi Sanglas i Puigferr.e d'arbres monumentals, i per fi la festa Major, tan plena d'activitats que gairebé no deixà respirar ni Jordi Mas i Caballé a petits ni a grans. És bo de mirar enrera i recorNeus Roquer i Jafre dar, oerò més ho és de mirar endavant i treballar per assolir un futur millor; creiem que estimant i Rosa M. Pujol i Nue a respectant aquestes c ongl e r e s hi contribuïm. Mercè Clos i Verdaguer Aprofitem per convidar tothom que tingui coses per Joan Reixach i Curtó dir d'aquestes terres a fer ús d'aquesta p ubl i ca cí ò, í

Josep Solans i Domínguez

LA REDACCIÓ

DIBUIXOS l ACUDITS Rosa M. Pujd i Nuez

LLOCS DE VENDA D'ELS CINGLES,

FOTOGRAFIES

.

A TAVERTET:

Jordi Mas i Caballé MUNT A TGE

r DISSEN

Mercè Clos i Verdaguer

-Can Nazari • -Restaurant Les Fonts. -Fonda Can Barò. .A: CANTONIGROS: ~L"'Estanc.

Ir.PRIlIE:IX I COpi Art. Villarroel, 81.Barna-ll.

A RUPIT:

D.L/ 8.8390 / 79.

-L'Estanc A L'ESQUIROL:

La redacció del butlletí no es fa responsable del con tingut dels treballs que al)areixen signats, ja que els mateixos ref1e.xen \mi . cament els criteris de l ' : llurs autors. ". ,,_..

........&.-a...I_ _.....

-Can Santos. A MANLLEU: -Llibreria contijoc. A VIC: -Llibr. La Tralla • -Llibr. Clam.

/

IHISTORIA ElJS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET 1111 Per la festa major es veu que ja era tradició que vinguessin cada any els de la colla de St. Feliu de Pa llarols, carregats amb els instruments a l'esquena durant quatre bo r e s de camí, pe r animar la festa amb la ballada típica de sardanes. Els meus pares teni en el record de quan es ballava el "ban pla" i els rigordons. En les altres assenyalades de l'any també es feien ballades amb un instrument molt rústic, semblant a una gaita gallega, anomenat "cornamussa",

a a a r el jovent. Més endavant, ja .des del meu record, com en el s altres pobles ve ín s , ja es llogava un manubri, amb el qual es veien ballades totes les festes i així el jovent es podia divertir al poble mateix. Qui pogués veure ara ballar a Tavertet el "ball pla" o sentir-hi la cornamussa! .També hi havia hagut un ,grup que ballava el "ball dels bastons", del qual era cap i mestre el propietari de Subiranes. I ja que parlo d'aquest

El jovera ballant a la plaça. Ap roximadament 1920-24. propietari, també se'n recorda la tàctica que tesencera de cabra, a la ,nia per a ensenyar a canqual s'havia acoblat un grall. Amb aquest instru- tar les perdius; fins l' 0bei'el'l quan ell deia que ment feien la música per i que consistia en una pell

cantessin mes alt o més baix, les deixava que so r· tissin soles al bosc i, quan li semblava, els fel un sol xiulet i totes torna ven al gabiot.

el recordava el meu pare i, més d'un cop ens l "h av i a explicat. Estant els carlins a l 'hortal tranquil.lament jugant a cartes i bevent, a un minyó d'uns cinc o sis anys se li ocorregué de pujar al campanar i posar-se a tocar la campana. No fou pas l'esverament dels distrets carlins; puix que pensaven que tocaven a sometent; estorats empunyaren els mortífers trabucs i sortiren corrent escampats per tot el poble, i no fou poca la sorpresa en trobar- sé amb el vailet baixant del c arn ap an a r satisfet d'haver tocat una bo na estona la campana sense saber que l'esperava, puix que aquells homes, greument molestats per tan greu - en:::ara que innocent- acudit, no p og ueren menys que, després de fer-li greus advertiments, donar-li un parell de surres al cul i tornar, ja tranquils, a l 'hostal altra volta.

sala, s'assegueren a terra tot fent rotllo amb els mar recs i, amb una cullera de fusta cada un, menjaren aquella vianda i tots quedaren tips i contents. No cal dir que fou una vivència del meu pare que jamai s'esborraria de la seva memòria, ja que més d'un cop ens l'havia contat

Fent referència al que he amb el ganivet, en deien recordat en un altre lloc el tall o tai. Ben curiosa en tocant a l'ús dels '.I c a era l'anècdota que moltes Ion e r s ". vull aclarir que vegades havia sentit conencara molta gent de la tar d'un fangador que me~ contrada, quan veuen una tre fangava, tot d'un cop persona molt prima, diuen se li presentà l'amo i li "aquell e stà sec Carn un digué: "on tens el tai, noi? caloner", sense saber I ell contestà: "a la butxa " ,... d'on ve la frase; puix que ca, pera no era pas e 1 . com ja quedava dit. els q~e li volia dir l'amo, sicaloners eren uns tron_no que tot bon fangador quets de boix, ja secs, portava el tall dé la fang~ que es feien tor r a r al da ben net de terrossos, i forn i es feien servir de aquell bon xicot excusà llumenera; encara algu-',l 'advertència de l'amo nes famílies mancades de. 'a m b el tall del tabac. recursos, ja ben entrat el' present segle, en feien ús. No puc deixar de recordar la manera com molts f'umadors s'espabilaven per a poder fumar i com tenien cura del tabac. No sempre els rals arribaven per a poder anar a l'estanc; cadascun e s pl an tava unes quantes plantes de tabac borrut fos a l'hort o a alguna carbonera, ja que més d'una vegada els carrabiners donaven alg~ na passada i sovint havien arreplegat algun desciudat. Un cop assaonat el taba.cLe l col l i e n i~el feien fe rmentar amb lés seve s traces i després alguns el picaven a punt de fer el cigar o ficar-lo a la pipa;.. però d'altres, per estalviar la petaca, en feien

Un altre fet que visqué també el meu pare, als fi n a l s de la guerra carlina, fou el següent: Havent cuit la seva mare una ollada de trumfes per dinar tota la família, tot de cop es presentà un esquadró de tropa dient que tenien mol ta gana i que volien menjar; la bona dona els contestà que sols t e n i s aqu~ lles trumfes i que la can~ lla, menuts de pocs anys, no podien pas queda r sense menjar. Aquells soldats, mostrant-se pací',fics, però famolencs, co_n .te s ta r en que la canalla p_o dia rn e n ja r amb ells. Així ho feren; pujaren a dalt la _ un~s...;;.m;,,;.;,;a_n_a_d;.;,.;.e_t..:.s_d_e_f_u_l_l_e_s

4

lligades amb un fil i, quan volien fer el cigar, amb el ganivet de què se servien per rascar el foguer d'encerdre l'esca, taHa-. ;ven el tros necessari per .al cigar o per a emplenar la pipa i l'engrunaven al pla de la mà. D'aquell manat de fulles de tabac, .com que el treballaven

'La guerra carlina, en 'c e r t s moments deuria .s e rn bl a rc- se al que avui anomenem guerra de gue,!. .r l l e s , puix que, segons ,es contava, sempre procuraven de no entrar en combat, de manera que semblava que jugaven al "cuit", ja que quan els carlins es trobaven a Ta-' ve r t.e t i les forces del Rei als pobles v e in s , uns o a..!. tres fugien, esmunyint- se per on podien sense ser vistos. Es conta que una vegada estaven els carlins a Tavertet i els convenia passar cap a Olot i, sabent que la tropa es t r o ba v aja í

Cantoni i Rupit, amb possibles llocs d e guà rdia per entremig, agafaren uns homes dels qui tenien .....

més confiança i, després de fer-los moltes amenaces i advertiments, se'ls endugueren de guies. Aque st s explicaven que quan passavenpel pla d'A-!" dura, prop de Cantonigròs, on sabien que hi havia bar

.

. ,

ricades per, a fer r e s i s ten 1 arxi pogueren passar la cia (crec que encara se'n . collérla del Bach sense ser trobarien restes), ordesentits, podent així fer la naren gran silenci al ma- seva via sense .difí cul tat s , teix temps que embolicaren amb papers els peus JORDI SANGLAS. dels cavalls, per no fer soroll amb les ferradures

ECOLOGIA. els mapes dè la chevron. Hem pogut conseguir

la falta de qualitat.

dàltres mapes realit-

uns mapes que es van pendre a tecnics de

Tambè seria interes-

zats amb anteroritat

la

compa~yia

sant que avans de lle- i que podrien coinci-

americanaig i r aquest article vos dir amb les

~uadricu­

CHEVROK mentres rea-

llegissiu L'article

les en que està divi-

litzaven prospeccions

sob~e

l~urani

dit.Hi trobem indica-

a la recerca d'urani

ha al

n~O

aprop de Vilalleons,

GLES,(Gener 1979),per

zona a grans trets,ai-

fer vos una mica mès

x!

uns quants mesos avans

que hi

d'ELS CIN-

d'ideia. de l'estiu. Aquests mapes son geo- Uns tecnics en geolocia han estudiat el lo~ics i han estat confeccionts per tec-

contingut dels mapes

gut de dos d'aquests

tita escala de la zo-

da la

~eologia

de la

com la anomal{a

radioactiva (zona on es troba l'urani)m~s important,situada a la zona est de Vic,i que

està representada per i han tret les senics de la CHEVRON,i . t t i un traçat negre intens tenen totes les anota- guents 1n erpre ac ons: que va desde Centelle! c ions en anglés.Aqui El n!I es un planell fins al Nor-Est d'Amer.. comentarem el contin- geologic general a pe- Tamb~ hi han anotacions en llapis(que no

mapes,que resumeixen

na de Vic(esc.I:IOQOO) veureu)d'altres dues bastant bè la situaAbarca una zona limi- zones on també han ciò actual.Com que els tada al N per Olot,al trobat Urani:una lomapes son en colors i Sud per Martorell,al calitzada entre Giademes son molt grans, E per Girona,i al O ronella i Olost,segno ha siCU t ~aire fa. per Calf.Duu una data uint la carretera a cil reproduirlos en blanc i negre i redu-

••lt recent,febrer de Vic,i una altre loI979,per 10 que podricalitzada entre Aits,aixis que perdoneu a ésser una síntesi mer,Santa coloma de

-- ---=============================--===========================================

Mapa n Q I.A ma dreta,al est de Vic ,podem observar la linea negra que ens senyalitza la zona per ont passa la anomalia radioactiva.Abreviacions:Vic,L'Esquirol,Tavertet,Rupit, VIladrau,Manlleu,S.H.Sacalm,ROda,CEntelles,MAnresa,Amer, S.C.Farners,Olot,Panta de Sau,Berga Farners,Calde~

de Ma-

lavella i Girona.Això

mapa geologica gran

el màxim valor radio-

esc~la,amb

mètric mesurat, tant en

els talls

fa suposar l'inter~s

estratigràfics,sonde-

de la CHEVRON a ex-

igs i

sondeigs com en talls

correlacions en- estratigràfics.Corres-

sc4

tre les columnes es-

ponenal sondeig

tratigràfiques obtin-

amb una medici~ de

amplia lrea,una vega-

gudes dels sondeigs,

700c/s és a dir un

da limitada una zona

d'una zona situada a

contincu t d'un

tendre les seves investigacions a una

l'explotaci~ de la

qual interessa per la

tEst de Vic,limitada al de U NEpet panta de Sau,al

3

0,06~

08 (Oxid d'Ura-

ni),i al tall n97amb

seva alta anomalIa ra- SE per S.Julia de Vil- 500-1500 c/s. latorta,al E per Vila- Podem observar el nidioactiva;com és la nova de Sau,i al W per vell 2A d'arenisques zona est de Vic. Tavernoles.(Es.l:10000;i conglomerats,on hi El nQ2 du una data de Es el mapa m~s interes'ha l'anomalia radioacDecembre de 1978.Es un sant,ja que hi trobem 6

tiva,marcada amb un

traç negre gruixut continu

o discontinu

segons si ha estat observada directament o només s'ha suposat la seva existència. Aquest planell ens na una idea sobre on podrien comen9ar les explotacions.D'un detin«üt estudi pot d e.« duir-.. que la zona que resultaria explotable amb una maxima rentabilitat seria la situada al voltant del sondeig n 94(SC4)

en

direccio al n912 Si analit.em tambà els valors radiometrics obtinguts en les mostres del tall n

9

7,

Mapa n t II.Zona ont s'han mesurat les maximes radiacions.A.rev:TABernoles,VIlatorta,V.de Sau,LA Mina.SC5,Sc4 i SCI2;sondeigs n 25,4,i

senyalitzat en el mapa 12,respectivament.~ ;talln2 entre (SC12 i sc4),

ons varien molt a lo

7.

nova de, Sau(que hem

trobem maxims de radi- llarg del temps al pu- descrit anteriorment) aciò entre 1000 i

1500 jar el preu de l'urani es d'explotacià renta-

c/s,lo que equival a

i al millorarse la ma- ble,tant pels alts va-

una concentraciò de quinaria d'extraccià. d u n u)08 0,12 aproxima- !Actualment ja exist-

lors radiometrics deteetats,com pel ~acil

dament.Per ~er-nos una teixen explotacions

acces per una explota-

idea més concreta,pen- rentables que trebasem que ~a uns quants llen amb tan sols anys es consideraven 180c/s,es a dir amb rics els jaciments que una concentraciò de un

cià

cel obert,ja

que nomes s'ha d'arribar a40mts de pro~unditat per trobar la

tenie. màs del 0,)_ de 0,02_ d'oxid d'Uranii. capa explotable,que aoxid d'Urani;pobres

Conclusions:

els que tenien de 0,05 Segons l'opinio d~ls a O,O)_;i molt pobràs tecnics: els que tenien de 0,005 a O,O)•• Pero

-La zona est de Vic q u e atravessa la ca-

aquestes considerac.-

rretera de Vic a Vila-

rriba ~ins a 80mts com a maxim. JORDI MAS

L~----~~-=---------------~'7

~-------_lIJ AGRICULTURA

mica la posta és posa-r- . les- hi llum, però proc~: rant que cada dia tinguin una mica més d'estori:a de claror (uns lO minuts) tan sols amb això i, naturalment, n rotegin t-les una mica del fred, es p o t espe.rar un bon increment en la posta d'o-Us. Aquesta idea de la claror també és interessant ·de tènir-Ia en compte a l'h~ de comp rar p o l.l e te s , Ja q~.~.hem de n rocurar . '

BESTIAR.

der-ho solucionar. Això és degut a que al escurçar- se la llum del dia, .co neix que ve l'hivern (el fet és que quan hi ha 1'0- . .: ques hores de llum, la co, Cada dia s'estén més la cria de 'conills a la comal nilla no vol el mascle), i el que hem de fer és eng.! ca, tant a nivell industrial, com a activitat se- nyar-lo n ro cu r ant que tot cundà.ria. Aquests sugge- l'any tingui de 14 a 15 horiments van dirigits a qui res de llum; ho a con s eg uj rem po s an t algun fluoresels tenen com a activitat cent, no cal pas una llum secundà.ria, ja que els l' rimers els tenen ben s u- molt intensa. p erats. En arribar la tardor, les Un dels problemes més gallines corn en e en a nongrans de la cria de co, dre menys, deixant molts nills es el fet de la poca INFLU~NCIA

DE LA LLUM EN LA CRIA DE CONILLS I EN LA POSTA DE LES GALLINES.

ra

que quan comencin a: pondre ja estiguin ben d e s en , vol up ade s, perque si no

.

... ,.-t'~........-

r5

-H

' '",

11

I

-+ ~

~

.-

,.,.

\

9

10

\

~4

,.,. - . - - ~

~

..

M

-

"

..

<,

9 10 11 Melilro:he 12

--,I~ ,

'

ENE.

/

/

--'

/i ,I

~v

1-"\

-

~

.~

~.a...:.lf

APAGAR

S1EWRE15 KlRAS

I

--

,.,.

~

.

~

I

-

\

.-

ENCENOER

APAGAR

~,.,~

~

•••;;J'i'jT:j!f~.""'"

.~

JUN.

v

~ I? j,

"

I

\ -.,-

...c:

/1 1\ II f \

l"-

f i Tr!1fi';!rJII W".:-.: •

FEBR. MAR. ABR._.- MAY.

\ Ii l

, ToU

I ............

1\

"

-

;..- ~

.................

L~--

\

..... ......... --... ...

~

8

....

l---\.... ~j lt

fecunditat que s~observa arribant a la tardor, el que fa que durant l'hivern es puguin vendre noc s con i l l s , justament quan van , mes cars; i és una llà.stima, perquè no és p a a. tan difícil com s ernbl a el po-

~

~

\~

- ----

',~

l

I

~/ fA- ...

.:«

""""

\ ....... ........... ~ '\

\

ENCENDER

.-

-.

:.-

_ _o

-

..

.....

\

!

-

ü!r.~ ~;I::t

\

Medocia 12 -\r 't-t/ , 1 / r- \ l ' , 2 Ii i' I \ 3 --4 I~ l\ 5

~r ~D ~

...

'1WZ aJ.1Pl.EMENTARlA PROGRAMA IlUMINAOON CONSTArm DE las 5 Alas ..20 :.,*'1 ' .

4

,

.....

JUl. ,-

.~,'

-_AGO.-

SEP.

NOV.

OCT.

......

dies l'ou per l'endemà.. Això es degut a que s'~scurça el dia. En le s galli n e s , l'estímul de posta.D..9 ès les hores: de"" llum ciï· dia, sinó l'increment d'a quee te s ;hores. El que po deb fe~~'per forçar una J

"

,

4 horas de ka J artificial promecio aldía~ Unes

...~

..

DIC.

-

5 w/coneja ",

..

~'

_. .-- _..

_.,.~

faran els ous molt petits; Ho aconseguirem p ro curant que quan es comencin a allargar els dies sigui quan les l'olletes ja t n> guin el s 6 o 7 rn e s o s . í

JOAN REIXACH

I DOSSIER r la festa major

'.

Ap rofitant l' op o r tun i tat molts aspectes. només va assistir a la ba que ens dóna la Revista . llada de sardanes, fins eI Respecte a les dates, fi"ELS CINGLES" com a qui va participar activanals d'agost,ha semblat medi de comunicació son e n t en tot el que e s va molt bé, ja que hi ha mol cial, hem cregut oportú fer. Cadascú té els seus de realitzar una enquesta ta més gent d'aquí que no gusts, per això cal fer pas de la comarca i popública entre la gent de les Coses tan al gust de Tavertet sobre què els ha bles veïns; encara que s~ tothom com sigui possigurament deu d'influir semblat la festa major ble i ben variat per poder d'enguany. Hem procurat bastant en les recaptes escollir. Es creu -peròtant del ball com a les bo recollir l'opinió d'una que s'hauria d'aconseguir mostra que fos rep resentativa i hem parlat amb I---------------L.-------------~ 10 o 12, persones entre gent del poble i una vi n te na d'entiuejants. Els resultats us els trametem re sumits procurant fer una mica de síntesi i extraient-ne algunes e on el u sions, ja que tret d'algune s cOs e s en què hi coincidia tothom, gairebé, le opinions han estat diver·ses i algunes força diver gents. Ha de quedar ben clar que no pretenem criticar l'a.s: tuació dels organitzadors, Entrega de premis al concurs de pintura ràpida. que ho van fer tan bé com van poder i hi van esme.!. , un mes gran apropament çar moltes hores de feina. tigues. Es creu que es podria assolir una major entre Ja gent' del poble i sinó recollir l'opinió de els estiuejants, de cara a assistència de gent de f.2. la gent de cara a que la propera festa major sigui ra fent una bona p ropagaE. conèixe r-nos millor i evi da als medis de comunica tar la separació existent encara més al gust de cí de la comarca (diari; ac tua lrn ent , tothom. revistes, ràdio, cartells, En l'aspecte econòmic, Des d'una perspectiva gl.2 etc. ) tothom ho ha trobat molt b a.l , una primera concluencertat i no gens car. Els nivells de p a r t i c ip a ci sió, gairebé unànim, és en les diverses activitats Les activitats pels infant que la festa major d'a'han estat molt variats, ahan estat molt bé en gen~ quest any ha estat millor ral aquest any i parlant nant des de la persona qu ue la de l'any pas sat, en ò

9

Uns jocs de cucanya que van agradar a tots els nois malgrat la seva improvisa ció.

Les majorettes trepitjant sobre rocs.

10

"No a l'urani", i al fons l'ajuntament amb una gran bandera espanyola que sortosament va ésser retira da a temps.

Els capgrossos i gegants alegraren tothom.

11

, amb la canalla es veu que !mentat 'que no caU.a qu s'hi han trobat a gust. N.2. ho :fossin tant i que més s'ha comentat la im'o deixe~sin dormir una provi sacio dels JOcs de c~ canya però que, malgrat miqueta mts a la gent. 'tot,' van assolir el seu o~, Ademes va coincidir ~m jectiu de fer disfrutar tot' la missa de Sh , i els e l s que hi érem,. de dins no sentien bé La presencia de majo-

El ball va semblar bé a tots aquells que els hi agrada

.Als

que no els hi agrada n van participar.S'en comentat que la majoria de :festes majors

rector.

l'activitat

rettes en un poble com Tavertet va aixecar :forpes polemiques;una part de la gent els hi era indi:ferent que es passe!esçin per allà o no; d'altres els hi van agradar i els hi va semblar :fins

i

tot u

na bona ideia;i altre , bastants,ho van troba una cosa :fora de lloc -deixant de banda la possible antipatia que puguin tenir 'cap auna organitza ció paramili tar i

extranjera d'a-

quest

tipus,p~c

Per primer cop en molts anys, els solters van nyarper .... "f gols a 4 dels casats.

gu~

I-------------r-------------i

arrela El. capgrossos van a-

els vespres en un ball

da a les costums popu- gradar molt,i tamb~ e

, que a d ' ~ pero emes tambe

lars de Catalunya-.

s podrien organitzar

concurs de pintura ra

Respecte als pasacalle pida,amb premis per a

ltres coses. simultàni

matiers algú ens ha co

tothom.

s al gust dels que no

Els organitzadòrs ens

Jugets ••••••••••• 70 0 0

del poble ••••••• 77600

han tramès les despe-

Xocolata i

Ri:fes Xai ,conills,

ses de la :festa major

Coques ••••••••••• 5IJI

i

d~ .•nguany:

Obsequis ball •••• 4825· Entrades ball ••• 61100

Orques tes i Majorettes ••••• 157 80 0 Envelat i varis ••••••••••• lJ844 Ri:fes ••••••••••• 29JOO

i·

J,

ball •••••••••• 94Joo

Menjar musics i

Col.laboraci6

Majorettes •••••• 18500

ajuntament •••••• 20000

Drets d'autor$ ••• 2760 Total •••••••• ::239ïbO Ingressos Col.laboraci6

12

..

Total.·.oo ••••• 25JOOO 239160 Total •••••••••• 14160

bla .er que això ja va endavant ,a ells els hi deixam el ~e.ultat d'a-

vul«uinanar al ball .. precede.t. , , això es tot.Esperem Molta gent ens va co. no haver of's a nin~ mentar que seria molt

l

questa enque.ta que esinteres.ant que es i refl.c.tar tot allò perem s,abran aprof'itar comissif> de crees una en tot el que de posi que la C· n t ens va ex t'estes ce.posada per tiu hi trobin. plicar,de cara a que eada f •• ta ..ajor sigu.. representants del poble LA REDACCIO. .111or que la de l'an) i dels estiuejants.Sem

..

COL.LABORACIONS

estampes del cobreràs Missa a Can Toni. Una altra vegada la na turalesa deixonda les sensa cions més altes en sorti; de La Rotllada. Tota la vall és un prodigi de 1Liïrn, ;vestint els accidents top.2. 'gràfics en un excels eres cendo. Tota la vida l'en'=clavaríem ancorats en l'e ¡picentre del Montcau, xu: ; clant le s panoràmiques d~

geografia sacra;,q~lseu_;:l'he agrillonat segur arn b , ~ temple ens omple de no- \':els braços creuats. ves sensacions que ultra- ' passen els sentits. Sens Tu, Francesc, mentre sveure'l, creiem que és~tan~, l'adoraves devot i Ell el qui velat en la fra_rebles la fogarada d'agUitat d'una Hòstia, s'ai-, quest Sol que m'abrq:ndaxeca amunt, submís i vitl, va socarrimant els garacimat en unes mans un&!: rics de l'escorça meva h.!:! des! O Muntanya perenne¡ mana, . estant-te quiet, '. ' saviesa de la Trinitat gl.2.,:ben quí e t, del tot fidel al r io sa i sabor gustós per meu costat. .•

a

rivades de l'orografia su- I sob r ev iur-e el no at r e fat blim d'Aiats i de Cabrera. eternal ! Mos sèn Feliu, en la seqüència sac rifi. l d e la rm. s sa ens la V u 1gues que no, 1a b e 11 e- era sa se'ns endegola endins • ' mostrava, aquesta Munta . t t h . b 11 1 o o velem e com . .Ixí t d l I n y a santa. r amb devoció so b r e e rxr e pur rep eC f 11 ressant-Ia, ara ens tro'à ' S' e mrna , 1 a e a l'es- b ern en el cim: Acosteud l guardem tan bella perquè: ., es immortal i reverbera "vos, v e ni u! Mi r euvvo s-e l amb gràcia, no ho troba- bé, l' Anyell que-e sbo r r a : rem tot de bell, tornasso els pecats del món! Com ,lat l'extern per la diàfan~ no ac os ta r no s hi , essen_t 'transparència de l'alè ín- ne tan ben pregats? elit de Déu que conviu en L'he sumit, i tot jocust~ nosaltres? dia viva, m'he abismat s

e

Caminant, caminant, hem corferit en tan místic des arribat a Can Toni i la mai. I perquè no em íug[;¡

JOSEP PRAT l ROCA

amic caminant

I

L---

de les pregoneses, ja ens fre'ga el rostre amb una lleugera esgarrifança. Els sorolls s'han"esmortell i desaparegut. Un si. Ienct mòrbid arriba amb els aquosos estripalls, i norne s s'ou el subtil freg~ dís de la boira mentre s'esmuny, com alada, enroscant-se lleugera - corn una carícia- a les mates i arbres, i s'ajaça com un fantasme sobre l'herbei i el pedregam. La boira és la mestra del difuminat, dels contorns

La Bà.ra llepa els Cingles vagues, dels indefinits i desdibuixats perfils. Tot el paisatge ara, aparença embolicat amb cotó fluix.

Sembla que palpiti, però, la boira, amb uns batecs espaiats, cornl.l ar gue s passes d'una etèria dansa. El lleu frec de la boira es devé hipnòtic, insidiós, com si danses també al vostre entorn una i rnp a.Ip a bl e i gèlida rrortalla. Té com un misteri, la boira, talment un mis satge i anticipació de l'ignot, del més enllà. Tancats dins d'ella, com ura eruga en la seva crisàlide, sentim po.,! ser molt tènue, un extrernírnen t, Però no ens deixem atordir per la i n d ef'irri ble i maligna màgia que ens encercle, i pensem que més enllà, se g re xen existint les cingleres, i la Il irn del sol que ara ja es dibuixa comuna minsa í

taca groga, que s'eixampla jugant, sobre la terra. mentre s'obre 'Pas entre els grisos sèndals i les v~ Amic caminant, hem de poroses cortines. deixar, ben a desgrat, s! ~ Va fonent la boira, i dar- rno Itfi ss srrne s mes coses. • La tasca és llarga i ens • rera les ones daurades . sorgeix el blau del cel. I, quedaria encara, molta a poc, admirarem una terra per córrer. Passefantàstica escenografia de gem una mica pel poble, ll Ium s i d'ombres i la boi- abans de marxar. Sense ra que a contra sol pren pressa. El sol és bo i deunes meravelloses tonali- liciós; i un aire fresquítats. Ben seguit s'esvanei vol, embolicat de quietes xen els últims bor~aÚs - remors, amb sentors de del glacial sudari, i un bosc i de cingleres, ens tebi escalf ens acarona i envolta i acompanya, tam veiem, més bell i radiant. bé. I ens xiuxiueja, si que mai, l'incomparable l'escoltem atentament: " Ol. que n I es ~ de bonic, Tai diàfan cel blau de la vertet?". tardor.

......

És bella, malgrat tot, la boira. Com un fum encantat que la vareta màgica d'una goja ha estès, bo i

,

quirze pares

reportatge Tavertet, al cim d'una cresta de muntanya, als 870 metres d'altura, és un dels pobles més pintorescs de Catalunya. La seva situació, vorejant els cingles de Col Ls acabra, domina la comarca de les Gui l l e r e s , És un mirador tot original, amb una vista d'una bellís sima superfície d'erosió des de Mondois a Sant Hi lari, amb coloracions de diferents estructures ge.2 lògique s i pisos vegetals. La mirada de Tavertet és d'una impressió ine sbo rr a bl e per a tothom. í

Encara que les cases es van anar abandonant, s 'han revaloritzat degut al

gran turisme que s'hi acoaegut pels excursioniscosta. tes, d íon n'admirem la se Des de Tevertet podem va típica cuina, el dovefer moltes excursions i to llat del portal i el cisellat tes elles molt boniques i de les seves finestres, ointeressants: com baixar bra del segle XV 1, realita Rupit tot vorejant la cig zada per constructors i glera, la de Pla Castell picapedrers gascons i sobre el Pantà de Sau, a- francesos que aleshores bans Sant Romà de Sau, envairen el país. poblet submergit, del que ja no en veiem res més que la punta del campanar La història ens diu que hi visqué una noble família, la dels Tavertet, de la MONTSE ARUMf qual sortí, en el segle Xl1rl---...------,;",;,,---.... en Guillem de TaVertet, nomenat més tard bisbe de Vic. També podem visitar el casal de L'Avenc, molt

15

LIQUORERIES Licor de baies de saüc

PACHARAN

Ompliu una ampolla amb les baies; afegiu-hi conyac 2 tasses de cafè plenes fins omplir-la tota. Deixeu-ho en maceració dud'aranyons; l canó de carant sis setmanes en un nyella; 2- 3 grans de cafè lloc f r ed , Passat aquest torrat sencers (és el catemp s, coleu el líquid i fè normal); l l i t r e d'anís afegiu-hi la mateixa qua~ dolç (també es pot provar ti tat de vi negre (tan poc ' amb anís sec; això va a adulterat com sigui p o s s]. gustos) . ble). Poseu- ho tot en una Es posa tot en una ampocassola, afegiu-hi sucre lla i es tapa; es deixa èn (750 gro per litre resulun lloc fos e perquè si e s tant de la maceració, se~ deixa al sol, aquest desse comptar- hi el vi); l c~ trueix els pigments vernó de c an y e l l a i 4 claus mells. Doneu a l'ampolla d'espècia. Coeu-ho durant una vol ta cada cop que us 1/4 d'hora remenant Lle u vagi bé, perquè es barre- Els aranyoners ~12runul:i gerament. Una vegada gi tot. ~p'inosa) els trobareu a l~ fred, podeu-ho en ampoPodeu tastar el licor al vores dels camins i dels lles i tapeu-ho amb taps cap d'uns quants dies; p-er camps. És un arbust esde suro. Espereu algunes què comenci a ser bo, mi.pinós (no gaire) amb posetmanes abans de tastar llor si ha p assat tot un ques fulles i que presenta . . . ho. unes vistoses cireretes mes. Per l litre de licor:

Millor que no cor; es deixa teixa ampolla , d e f'Inii t com In

coleu el li- blaves, comestibles, que tot en la ma s~ no estan prou madures per temps - son molt àcides. Per fer .' t emps. el licor millor que les co mes . , ," l l i u -quan no siguin rn ad upor t a en rn a c e r a c i o , mes ' res del tot. b o es. Ratafia del Vallès Oriental Ratafia del Berguedà 'Per litre de licor:

Per l li tre:

3 pe l l s de nou verda; 1/2 i 3 nous verdes trencades'; l nou moscada; 2 canons nou moscada; l canó de canyella; 5 claus (e spècia) de canyella; uns b r o te t s uns brots de maria lluïsa;' de: maria lluïsa, poniol; poniol (poquet) i menta; menta, nept~, sàlvia i l/2 pell de llimona. orenga. l litre d'aiguardent o d'a- l litre d'anís que sigui nís dolç. dolç. Es barreja i es deixa 36 dies a sol i serena. Després es cola i hi podeu afegir sucre fins que quedi al vostre gust. 16

Es barreja tot i es deixa 8 di e s a s ol i s e r ena. E SI 1--:-_ _- - - - - - - - ' El saüc és un arbre baifiltra i ja es pot prendre xet que a la tardor fa uns p erijol i.ns de b a i e s negres

molt vistoses. En trobareu a qualsevol masia, a prop de les parets de la ,casa.

--Si 'incloem aquestes des en aquest número és perquè ara és el temps de recollir els fruits que es demanen. Us heu d'afanyar molt, perquè si espereu gaire ja no t r ob a reu nous verdes, les baies de saüc estaran pans.i des i els aranyons seran massa madurs; així que endavant! No és que us v ul gu ern irnp ul s a r a l'alcoholisme, però una copeta a vegades va bé, i més si hom té la satisfac ci d 'haver participat en~ - :;:J--J " , àdh cireres d'arboç, que les parts iguals de sucre, ho l a seva e l a b o r a c i o ~ uc. hi f it . l podeu trobar anant pel ca deixeu bullir durant 5 mi h aver- l a eg i un especia '" ml de Tavertet a Surroca, nuts i ja la podeu posar t oc persona. l i del que en podeu fer una en pots. Voldria poder allargar bona i oblidada melmelaJORDI MAS més l'article i parlar-vos da. De tota manera, rec~ (Les receptes de les' rata molt més dels fruits que mano la confitura d'arafies me les ha donat en la tardor ens dó~a lfopor_nyons, que és una cosa. Jordi Gumí, que les ha tunitat d'aprofitar. Com a molt exòtica: ler. els recollit de gent del país. mostra, no oblidem l'exel coeu en una cassola fins La del Pacharan me la lent melmelada de mores ~que els pinyols quedin se- va explicar un pastor de que podem fer, ja que aparats; després ho passeu Navarra. l el licor de quest any n'hi ha rn o l t i s si tot per un colador; al lísaüc estava aLa revista ,mes~ També pens~u.. en les-quid resultant hi afegiu Alfalfa~

¡

ò

[Bans . - -' .. " •

•

curIOSOS r: -

..

DE LA JUNTA DE SANI- ORDENO: La preparació DAD DEL PARTIDO SE feta en lo Cólera pasat HAN RECIBIDO LAS DIS- (que per la Divina ProviPOSICIONES que siguen dencia forem deslliurats) "La Junta de Sanidad de En especial se mana, la este pueblo p ord r la mas 'cúriusÚat en lo~- -~arrers ecsacta oservancia acer- Y en las casas, posant suca de la policia urbana y rn o cuydado en los fame rs [r u r a l , no p er m i ti èn do in- [e s tabj a s , corts, vasas de' fecciones ni cosas que canam, do nan curs als aypuedan acarrear putrefac- res pera desvanexer la "c i o n ; por tanto" exalació de lo ensercaà

ò abi tacions ju s ta s , posant diligencia en las .f arn l i a s de no anar demasiat per lo sol y en lo des cansar; no embasar las ~yguas y evitar en tot lo que' pot causar malaltias ò indisposicions. Tavertet, 3 de Julio de 1856 .rn eri t

í

El Al calde P r t e José Trasserra

D.O.L.J. A. Sabater

17

NOTICIARI BREU r,

Una notícia que no ho és: Sabíeu que l'Ajuntament de Tavertet és un dels pocs de la comarca que no s'ha definit sobre el problema de l'urani? Parlant d'urani: volen fer centrals nuclears i a Tavertet encara no tenim t~ lèfon públic.

NEUS

DE LA PARROQUIA El campanar de St. Miquel de Sorerols.

donar aque st repàs? Deu o dotze homes ho podrien enllestir en un matí. Seria més fàcil que el repàs que es féu a la teulada de · S'1 en e 1 m o St. C orne 11. rn en t oportú comença per sortir algun voluntari, ja en tornarem a parlar.

Els assistents a l'aplec P.2. gueren constatar una altra millor en aquella sufrània: en Francesc Puntí de La Cau ha restaurat tan bé . el campanaret d'espadanya d'aquesta nostra petita joia del romànic, que Podeu estar segurs que tenim carnp an a r per temps moltes poblacions estai amb prou f e i n es es nota. rien orgulloses de posque hagi estat restaurat. seir un exemplar tan bonic del romànic com aTan bon punt ens presenti la factura, li serà pagada . questa esglesiola que po~ seeix la nostra Parròquia encara que la caixa de la

I

ti ue jarit s regalaren }m·a reixa i hi ha qui dóna per J a aquest fi 80.000 p te s . Tan aviat com coneguem el pressupost, el donarem a conèixer per si fos . n e c e s s a r i apel.lar a la generositat dels qui hi volguessin contribuir.

(

nostra ermita resti amb dèficit. Convindria repassar la teulada d'aquesta e s g l e s i o la, però trigarem molt a tenir recursos. Qui sap si al' estiu vinent trobaríem uns quants v o l un ta r i s per 18

Rifa de Nadal.

Hem sol.licitat a la Dele gació d'Hisenda permís per a poder distribuir lo te r a de Nadal a benefici de les obres de restaura ció de la Parròquia. N'es p e r e rn tanta acceptació i Un lloc ben segur on guar tants bons c ol vlabo r ado r s dar la imatge de la Mare com l'any pas sat. de Déu del Cor. í

Ja hem començat a posar La Missa dels c;lissabtes fil a l'agulla per a la cons vigílies. trucció de l'armari on l'hem de guardar: els es- Ja la diem a les 7 del ve -s

pre fins qu-è, a la primavera, tornem a canviar l 'hora. Igualment, des del mes d'octubre ,ja no he d'ajudar la Parròquia de Sta. Maria de Corcó. Per ai-

acabada la Missa d t Il Missa Major. de cada festa, no tindré tantes presses i em podré Primera Comunió. quedar el temps que calSi algun nen l'ha de fer. gui per atendre els qui l'any vinent, cal que els m 'hagin de veure o, 'si s e u s pares m'avisin aviat més no, per l'amigable per començar el cate ci s-. xerrada de de sp r e s de la me. XÒ,

El vostre Mossèn

ajuntament-

[~

~~~~;, .''4,..; ) . AYUNT,L\f,,11E.NTO Ot:

TAVERTET (t3arcel(,)(lé1)

Benvolguts veïns:

f

1

d'aquesta gravetat, l'AEn espera que tots els ve' juntament creu del tot ne- 1hs acompliran amb el seu cessari suplicar-vos, pel deure de bons convilatans, bé de tothom, que en el 1:1S saluda ben cordialment, dipòsit d'aigua de cada viL'AJUNTAMENT venda o habitacle s 'hi inst a Ll i una boia per tal d'evitar que es perdi aigua pel sobreeixidor; a l'en-

Degut a la llarga durada ': sems que us assabentem de l'eixut que estem pas- que aquest Ajuntament té sant, ha disminuït con s id e encarregada la redacció rablement el manantiald'un projecte de nova cap d'aigua potable que aba s- tació d'aigua a un tècnic teix la població. Davant competent. Horitzontab: 1. - Exi.tim. Arran. prop 2. - Estimar. Cavitat su~ terrània. 3. - Cove. eÏ8tell. Planta hortCcula comestible, en plural. ". _ Pala que serveix per a remar. Mur. 5.:' Seients. 6. - Planes. llises. 7, - Imiten els gest08. Consonant. a.- Cadena estreta d'adorn, en plural. 9. - Rostres, Ie aorni e s , Apat del vespre. 10. - Al revés, bona, sanitosa. Roba, teixit. Il. - Adinerat. Al revés, r.asa de pagés. Verti-:als: 1. - Coneix, Costós. Z. - Lloc plantat d'oms. Relatiu al g o s , 3. - Part adaptada a una eina, per on s'agafa. Al revés, carai! ". - Marides per segona vegada.

5. - Consonant. Dones n2 b1n. 6. - Agafen i premen sota terra. 7. - Llom de terra entre .01e i solc, en plural. 8. - Producte de les abelles. en plural. Sencer. 9. - Vestits. Protuberàn~ cia' a l'esquena, plural. 10. - Arbre semblant al pi. Saló. Il. - Organ de l' olf'ac te , Toia, pom,

~

J,

~-+-+-.......--1-+-+--1-....

~ '--~--4--~~I---4--1---+--...4--J 5 6 ':\

-' L ·uasld··9 'saw -l!a '1:1 - 's 'sap1'¡l!w -a1:1 - 'v ·:)l!.tl!W ':>au ,.~W -'f 'JUl!:) ·.tl!W -o -'Z '.tl!:) 'dl!S ··t:1I.

'Wll" ':>!1:1 '- 'T T 'l!Ia~ 'Sl!U -l! - 'OT ''¡l!doS 'Ia.¡,,:) -'6 'salaUapl!:) -'S 'O 'uaw!W -' L . saSl!1:1 -'9 'sa.tlpl!:) -'S ·la.t"d 'wa1:1 - 'v 'saqa:) ·.tau -l!d - 'f 'l!hO:) ·.¡ew -Y-'Z 'Ul!1:1 'wOS-'r:H

:C?pnTos

8' _ .......-I-.......-I--+--+--+-4-4--+-_ ~ ~o

I-+-~+-"""_.&.

I-+--+..........J

-:i!L--L--~

'we1:1 'Sl!N -' TI 'eles 'lahY - 'Ot 'gad -aD 'uq01:1 - '6 'lO~ ·sa.¡a:) -'S •saua.tl!:)

"

reco del poeta

.

TANT SOLS UN INSTANT

TAVERTET Ets un poble, Tavertet, nascut sobre una roca; ets petit, endreçat i net, de molt noble soca.

Cauen les últimes hores de la tarda. Jo, espectador silenciós i immòbil, assegut dalt d'un marge, gaudeixo d'aquests moments:

Encimbellat sobre la cinglera d'inacabables grenys, espadats al davant i al darrera, majestuosos, alts i ferrenys.

El sol amaga els seus darrers raigs lluny, a l'horitzó. Els ocells, silenciosos, s'oculten per dormir; apareixen les primeres estrelles; a baix, al poble, els pastors tanquen els ramats. S'encenen els primers llums; un gos borda l'arribada del seu amo; les dones, a la cuina, preparen el sopar. Se sent un tractor que toma cap a casa carregat d'alfals.

Al matí veus sortir el sol dins de la mar, ajaçat, i al vespre, quan se 'n va a jóc, més enllà de Montserrat. De nit jugues amb les estrelles en la volta del cel blau. Que ets bonic quan t'emmiralles dintre del pantà de Sau! Si ta església és formosa, la Verge encara ho és més, escampan t perfums de rosa per Guilleries i Cabrerès. Tu saps històries de lladres, trabucaires i bandolers, pastors, aimants i fades, llenyataires i traginers. Tens el front tot ple d'arrugues mil.1enàries. Tens molts anys, has viscut malestrugues, infortunis i desenganys. i, I

Vares passar molts dies amb el cor ple de tristor, . pensava que et moriries de melangia i dolor. Has vist com els fills marxaven buscant, amainats, un altre nord, les cases abandonaven i, amb elles, la feixa i l 'hort. Mes uns altres fills adoptes que també t'estimen de debò, tu amb ells jugues i danses... Quin goig que fa tot això! I

.1

No saps pas com m'agrada . veure 't feliç i content.. . ... però que no vinguin altra vegada els mals aires de ponent! MIQUEL BANÚS

Agost 79

Les darreres vermellors del sol envolten el poblet d'un ambient fantàstic. Les muntanyes es perfilen, canvien, desapareixen una darrera l'altra. Ve la pau, la negror impenetrable de la nit. L'esperit, cansat de la jornada ja passada, contempla l'espai, se submergeix, s'enfonsa en la immensa foscor, s'eleva, no hi ha res que el torbi. Per uns instants resta sol, allunyat del que el lliga, prop del que l'envolta, que el fa ésser: rep la vida, .se sent feliç, abraça la profunditat de l'univers. Tan sols un instan t...

.Després torna, veu el que l'envolta i maleeix la seva mala sort: per uns instants s'ha sentit feliç, ara ha d'anar a sopar. JORDI MAS 6 juny 1974