Revista Els Cingles - N00 Gener 1979

..

r

EL trimest ral

TAVERTET

gener 1979

N°O

ELS CINGLES Publicac1~

trimestral

REDACCIO ADMINISTRACIO PUBLICITAT Plaça

Diputaci~,

l

"Can Nazari" Tavertet, Tfno. 856.50.80

Butlletí dels amics dels cingles de Tavertet.

REOACCIO Jordi Sang las i Puigferre Jordi Maa i

Cab811~

Neus Roquer i Jafre Uerc' Clos i Verdaguer Aosa MI Pujol i Nuez Joan Reixach i Curt~ Josep Solans i Oominguez DIBUIXOS l ACUDITS· Rosa M! Pujol i Nuez FOTOGRAFIES Jordi Mas i

Caball~

Jordi Gumí MONTATGE l DISSENY ·Merc~

AVUl han passat els reis , a Tavertet ta~ bé ens han deixat una cosa, una cosa perque en poguem gaudir tots i ppr tot l'any. Aix~ és aquesta publicació trimestral que avui neix, amb els millors desitjos de ser ~til i ser camí de comunicació per a tots nosaltres, que vivim, encara que alguns a temporades, en aquest estimat TAVrRTET. Uns quans amics de Tavertet, alguns fil~ del poble i altres aferrats a aquesta t~ Tra aspre tot disfrutant de la calma i el repós d'esperit, que ens ofereixen els -_ caps de setmana i v~ cances, ens hem decl dit a publicar ·aquest butlletí, que procu-rem fer-el extens en valors cl1lLurals i so CisIs, a fí de fer ca nèixer excel.lènciesi maravelles naturals que inclouen tant escarpades cingleres i la plaent vegetació dels seus asimbellats

altiplans, Com Lambé poder fer una autocrítica de les activitats i actituts,tdrr municioals Com economiq ec, c i v i ou e s , etc. .• , fent que eLs regi dors i els orqanitzadar, vegin reflexades les seves virtuts i defectes, el qile pot resultar altament beneficiós, per el poble, la societat i els homes que la fem, que es el fí que preten em.· , . Tothom esta convldat a col. laborar tant ful turalment, com econo~ cament, ja que reqlferi, rà molts esforços l participació de tots els qui tenim inquietuts a favor del poble. Gracies per el suport que sens dubte ens donareu. Estem segurs ~ que el proper número que sortirà per setmana Santa, serà fet per tots. Tavertet és de tots, i cada un de nosaltres, desde el nostre lloc, el fareu viu i alegre, com es mereix.

Clos i Verdaguer

La redacci6 del butlletí no es fa responsable del contingut dels treballs que apareixen signats, ja que els mateixos reflexen unicament els criteris de llurs autors.

I

I

:0 /, 1

HISTORIA

ELS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET (I) L'objecte d'aquest treball no és altre que no restin en l'anonomat els valors historics d'una epoca en la qual s'ha pasat d'una vida austera i monotona a un temps de progres en tots els aspectes,i,durant la qual,a Tavertet,un poble petit i acinglerat entre muntanyes,hi han viscut uns homes protagonistes d'una història curulla de valors humans,a voltes esmorteits per una manca de mitjans i per les circunstancies d'aillament social,pero que s'ha esforcat a superar els obstacles i a evolucionar igual que els altres pobles. Tindria una gran recanca,si,amb la meva pobre expressió,no hagues posat sobre el paper tot el que conec i sento referent a Tavertet,ja que m'ha vist ,neixe4 com també als meus pares.Per això,puc asegurar la veracitat de tot el que diré(en pocs casos em pot haver fallat la memória).Aixis tindre la sensaciò d'haver complert-amb un deure envers el meu poble que m'estimo tant. En el camp econ!mic,a finals de la guerra calina, i durant forca anys després/la vida era molt precària i austera.Totes les cases del poble eren habitades,algunes,fins i tot per dues famílieso El mitja normal de vida era el con :reu de les te·· rres,icom que les terres propies de conrreu eren insuficients,totes les families tenien alguna artiga o restoble en les propietats de L~Avenc,Man­ teis,Novelliques,Novelles, Les Baumes i La Pa ra reda, com tambe al Jofrè i La CorominaoEncara avui trobariem alguns erms que porten el nom dels artigaires¡com els retobles de Can Nazari a Les Baumes, d'en Vallbona a La Coromina i segurament molts d'altres que no conec Hi avia forca oficis i activitats: dos paletes, un sastre,cisteller,barber,dos ferrers,corder, fuster sa ba ter, correu, turronaire,dos o tres ~ostals i dues tendes de ú

2

queviures0Per6 cap d'ells no vivia únicament de l'ofici,sino que tots havien de comptar amb el seu tros de terres o artigueso Totes les famllolies procuraven matar un porquet, engreixat les mes de les vegades,amb glans i mes o menys d'ordi,ja que el blat de moro bé prou que el necessitaven per a les farinetes del mati i vespre,que eren l'esmorcar més normals en tota la invernada ~ D'aquest porc es venien totes les carns magres, que en algunes familiès eren gairebé els únics diners que feien per podeFSe calcar,vestir i per les altres despeses de la casa. Un dels altres in gresos era, quan la ma re desmamava algun fill,tenir la sort de trobar algun didot de casa bona,cosa que re~ haver tret una rifeta. Els homes que no tenien ofici a l'hivern,trovaven feina de fangar a les ca-

ses de pagés,on,treballant desde punta del dia fins al llostre de la nit, guanyaven tres rals o una pessetaüUna de les cases que ocupava mes homes era L'Avenc,ont tot l'hivern hi fangaven de quinze a divuit homes. De L'Avenc s'en coneix aquesta anecdota:com que collien molt gra d'aresta i les batudes es feien amb eugues i bous,el batre de L'Avenc durava mes d'un mes i,en ésser un lloc alteros,de clima forca fre~, la sega c ccbovo molt estiu enl16 i el batre,naturalment,acabava tombe molt tard¡aix6feia qU0 batessin els diumenges i dies de festo,cosa per la qual eren molt criticats, ja que,en aquell temps, .en els dies de festa nomes estava permes segar a D'aqui ve que el massover, que era un home molta rriat,digues:"Ja vindra l'hivern i pu ja ran els sants de Tavertet a veure si els dimonis de L'Avenc tenen res per menjar",puig que,

a aAvenc sempre hi havia trocet molt petit.Expliconcretament un matrimoni un sac de blat o d'ordi caven d'una casa,on,un vell sense fills,que els per a qui no sa bia a quin dia de festa l' l 'amo va dir vespres nomes se servien sant r eso rjencc rc que fos a la seva dona: "Que de la claror del foc i, pagant amb fangades o, so- burrango tants nyics! en ana r a dormir, per iLvint potser,sols amb pare- Tira'l tot plegat a l'ollaluminar la cambra ,usaben nostres o i fa rem un bon nyac". uns tronquets de bo i.x sec Els no~s ~e L ~Ave~c tambe Un altre aliment que con> que torraven al forn i que e:en d~st~ngu7ts ~ famosos,sideraven bo era el pa en deien calaners:els enJa que els d~es de festa, amb vi o suca-mulla-el cenien a la-llar-de foc i quant baixaven a Tavertet, prenien lesdides q~ant els posaven al costat del eren els més ben vestits: . no tenien res millor o lli t, sobre una ca ssola o es diu que portaven gec i Degut a ser un poble un plo t com si fos una calces de vellutgcamisa agricola,la manera d'ali- candela;sovint els havien ribetada, faixa, barretina mentn r-cs e an6 millorant de treure la brasa;tanmavermellai sabates ferrades: amb mol ta lentitud; teix eren un gran perill pero gastaven forca fattanmateix no havien o bun-' d' emcendre la cc so , ja que xanderia,tot i que no dat els captaires com en un dia sevls va encendre molestaven ningú; tanmaalguns pobles veins que la ma rfega del lli t , teix, els joves del poble potser vivien en un amSegurament que seria fores veien inferiors i bient mes caciquista i ca frecuent en moltes fatots els feien rotllon sortien families senceres milies l'us de calaners, L'alimentaci6 ,despres a demanar caritat a les ja que un amic meu d'inde la guerra carlina era cases pairals fortes; fantesa,anant pel bosc, mol t misera .El, mes -normal aqui nomes captava algun alguna vegada m'havia eren les farinetes de blat matrimoni vell que no te- dit: "Mira aquests troncs de moro i el pa, que,a mes nia mitjans de vida o que serien bons per a cc Ione rs '' passava malalties,o algun Seria molt gran la pobrede ser moreno, moltes vegades hi havien de barrebenaventurat que no era sa i la vergonya de demajar ségol,fajol,blat de capac de guanyar-se la vi- nar caritat d'algun d'amoroi fins itot hi havia da. quests matrimonis vells qui,per necesitat o per Els de Tavertet tombe es desemparats.S'en coneixia avaricia,perque els moSdistinguiren per l'entere- la trista anecdota d'un sos no en mengessin tant sa amb que sabien afronta r que, estant la muller en hi ba r re java glans o cen- l'austeri ta t i es servien mo LoLtia de mort, el ma ri t dra. dels mitjans mes primitius li va dir: "Jo voldria saEls fasols i les trumfes i rudimentaris,com encen- ber de que he de fer-te eren l'alimentfort;per dre foc i el cigarret ras- fer la caixa".! ella com companatge,alguna arengada cant una pedra foguera amb si res en aquells tristos Q cansalada o El mes bo que l'esquena del ganivet; moments, li contesta: gua rdaven del porc era el a ixis encenien l'esca que "F es-rne-la fer del que garro,plat exquisit dels ells mateixos es prepo rc-. vulguis,i,sino,enterraRl dies de festa,encara que ven , sense caixa". nomes se' n menjava un Hi havia hagut una familia, (Continuara) j

Jordi Sanglas

3

I

ECOLOGIA

Histories d'U Recentment ens hem assabentat tots de que Tavertet i Vilanova de Sau estan en una zona amb suficient quantitat de urani com perque resulti rentable la seva explotació minera. Els diaris locals i i comarcals s'han fet ressó d'aquesta notícia i ens han omplert el cap dels perills que comporta una mina d'Urani.En aquest article intentarem completar tota aquesta informació aprofondint mês en el conjunt de mo ne rn que tothom pugui disposar d'un material que li a judi a valorar mês objectivament el fet que ens pertoca.L'informe és general i incomplert i pensem que hi ha material per escriure tot un llibre, cosa que no pot abarcar una revista.S'està preparant un dossier mês complert, independent del 8utlletí,que aprofundirà molt més en el tema.El tindrem a disposició de tothom qui el sol-liciti.

Algúnes dades -sobre la radioactivitat:

I 4

nova problemàtica,doncs, Introducció.- Un dels els seus contaminants problemes greus en que bàsics presenten una es troba el món induscaracterística nova: trial es el de la la d'ésser radioactius. necessitat creixent de grans quantitats d'ePossibles fonts de ranergia,especialment,tota diació.- La radioactiaquella que pugui ésser vitat podría êsser detransformada en energia finida com la capaci~ elêctrica,doncs, prQcticament, tot el transport tat, que tenen alguns elements químics, d'ed'eneria est6 basat en metre, espontàniament un 'sistema elèctric. o artificialment, raSuperant tota classe diacions, bàsicament de con t ro r i e to t s, neix corpusculars, petites, l'energia nuclear. Es però, en general d'ufonamenta en la capacina gran energia. tat d'aprofitament déHi ha dos tipus bàsics nergia, transformable de radiació: la natural en elèctrica,d'unes i la artificial.La prireaccions nuclears sotmeses a control,per part mera pot venir de: la radiació còsmica ( és a d'uns minerals naturals dir, de les reaccions que es troben gairebé a la superficie del sbl, que tenen lloc a les estrelles), els productes i solen estar més concentrats en determinats radioactius d'origen llocs. còsmic ( la radiació Qualsevol tipus d'ener'còsmica pot xoca a l'aigia degrada més o menys re i pot produir nous el medi ambient.La utiproductes radioactius) lització de l'energia i els productes radionuclea r dóna lloc a una actius d'orígen natural

( per exemple les mines d'urani,i, en general, els minerals radioactius que hi ha a la superfície de la terra). La radioactivitat artificial pot venir de: proves nuclears atmosfèriques o subterrànies ( per entendre'ns, bombes atòmiques), residus de plantes nuclears, fàbriques d'enriquiment del mineral, etc ••• ), residus d'aplicació dels radioisòtops ( és a dir, de pantalles de raigs X, de les bombes de cobalt per extirpar el càncer, etc ••• ) i de màquines productores de radiació ( l'exemple més senzill és el televisor, els rellotges elèctrò~ nics amb pantalla, les calculadores de sobretaula, etc ••• ). Partícules radioactives i Unitats.- Tant si la radioactivitat és na tu ra l com a rti-

ficial, les partícules emeses són pràcticament les mateixes. Segons el grau de perill que presenten per als éssers vius, les podem classificar en grups: • 1. Les que tenen una efectivitat biològica relativa (E 8 R ) de l, són: els raigs X, els raigs ~ ~ les pa rtícules(a • Aques tes són les més perilloses ~ entre elles, els raigs~ són els més forts. - 2. E 8 'R= 2'5 neutrons lents ( també dits tèrmics). Ó 3. E 8 R = JO són: els neutrons ràpids, els protons ~ les partícules- .~. naturals. . - 4. E 8 R = 20 són els nuclis de retrocés d'elements que han sofert una reacció nuclear. El perill que ofereixen aquestes partícules és que l'energia que porten és absorbida pel cos, més en unes parts que en d'altres, determinant ionitzacions que si afecten al material genètic poden donar lloc a càncers o a canvis genètics. Com que el que ens interessa és saber els seus possibles danys causats en les persones, triarem una unitat de radiació biològica que ens serveixi per comparar els efectes de diferents .

radiacions en el cos humà ~ en les seves diferents parts. Aquesta unitat se'n diu el REM, ~ generalment, es parla de mrem, és a dis, mil vegades mes petit que 1 REM. Ve definit per la guantitat d!energia ~100 ergs) que absorveix 1 gram de tei'xi t del cos humà, segons' el tipus de partícula radioactiva. Per tant, variarà d'una part del cos Q una altre. Es diu que un material ha sigut irradiat amb la dosis de 1rem, qman ha absovit la q~antitat de 100 ergs 'd'energia per gram de teixit. Dqdes.- La quantitat de radiació que a la comarca d'Osona rep una persona degut a la radiació còsmica està pels voltants de 35 mrem/any. Degut al isòtop K-40 (potasi) radioactiu, que tenim als muscles i a l la matèria cerebral, la dosi que rebem oscila entre 10 i 3 mrem/any.o Degut al gas radon (Rn220 i Rn- 222) que hi ha en l'aire i que en cas de mines d'urani augmenta considerablement, varia entre 50 ~ 150 mrem/any. Degut a l'urani, com a mineral la dosi oscillentre 100 ~ 1000 mrem/ any. Degut al televisor,

considerant una visió de 3 hores diàries, la dosi varia de 6 a 10 mrem/any. Degut als ra~gs X, la dosi depèn de les vegades que " et miren a la pantalla", i va ria entre 10 ~ 1000 mrem/ any. Degut a centrals nucke~ ar~, la oosi osc~l-la ~ entre 5- 25 mrem/any. Degut a un rellotge pulsera elèctric,a una distància de 30 cm, la dosi varia entre 2 ~ 5 mrem/any< La O M S aconsella que per any ~ per individu que no treballi en un medi radioactiu, la dosi màxima permisible és de 500 mremoPer a un que hi treballi, la dosL és de 5000 mrem. S'han observat els següents casos: - fins a dosis de 25 rem/any, no hi ha cap efecte apareht, encara que sí residual - de 25 a 50 REM/any es produeixen mutacions cromosòmiques. - de 50 a 100 REM/any, es nota cnnsnm ent es té vòmits ~ hi ha canvi de compos~ció en el percentatge de globus ro jos a la sang •. - més de 450 REM/any és mort segu ra. Joan Lse rn ,

5

Les mines d'Urani: QUE ES UNA EXPLOTACIO

D'URANI?:

Es es una explotaciò minera com totes les altres pero que ademes de les molesties que ja porta sempre una cosc d'aquest tipus ,aqui hi hem d'afegir el fet de que es des pren radioactivi ta t. Aquetes explotacións poden ser de dos tipus: -En galeries poden arribar a grans profunditats (300-400 mts. o més). -A celobert com una inmensa pedrera.Aquest tipus d'explotaciò esta bastant extes,ja que es el menys car i mes rapid. En molts casos es combinen els dos tipus, traient mineral a cel obert fins a una certa profunditat i després profunditzar més mitjancant goleríes. En les explotacions a celobert calfer uns cràters immensos, de diàmetre proporcional a lo profundi ta t a que es vulgui arriba r se_o guint la veta de mine-

rc L,

Aquí cal afegir que el mineral d'urani només conté d'un 1 a un 5 per mil d'urani, el que vol dir que d'una tonna de mineral només s'en obté una mitja de 1-2 Kgr d'urani. A Franca en una mina d'urani es va calcular que s'havia arribat a treure 20 mil-lions de tonnes de roques a les qualsnomés hi havia menys de 2000 tonnes d'urani. El gigantisme s'imposa dins d'aquests kilòmetres de llargs subterrànis i al fons d'aquests cràters immensos.

6

Les,conseqüències principals d'una excavació d"aquestes són f6cilment deduibles: - Esterilització total dels terrenys ocupats, ja que malgrat les promeses, en lloc del món s'ha vist mai que tornèssin a tapar els forats una vegada esgotats els jaciments. L'implantació de mines és sempre un drama per un cert nombLe d'agricultors que es veuen obliga ts a desa pa rèixer, a emigrar ••• , i d~una manera general agreuja el desequilibri rural ja ben important a la ma j 0ría de comarques. Finalment l'estètica del paissatge; els circuits turístics senyaleR bells racons, dignes d'un parc natural i la gent es troba amb gegantins forats i montanyes d'escombre~ ríes al lloc a on hi hauríen d'haver fro~dQsos boscos. - Finalment la contaminació radioactiva, la més neta- no es veu nis"olora - però lo més alarmant,De la qual ens en ocuparem més endevant. INSTALACIONS

ANEXES

l

TRACTAMENT DEL MINERAL: Aquest es un altre aspecte més de l'extracciò de l'urani. El mineral d'urani en primer lloc passa per una cinta transportadora ont es fan diversos analisis radiometries (amb un un contador Geiger), per eliminar els blocs esterils de mineral extret;Un aparell electronic registra pes i con-

tingut durani i dirigeix el mineral cap a diferents conductes,seguns el seu valor;esteril, mineral pobre,mitja, rl.C.

El mineral aixis destriat es conduit a una planta de tractament que generalment no esta gaire lluny del lloc d'extracci6.S01 haver-hi una planta de aquestes per cada conjunt miner important. Segons les condicions del jaciment~el mineral pot ser porcialment concentrat al lloc mateix de l'explotaciò, ruixant-lo amb acid sulfuric i precipitant~lo mes tard amb calc viva. Finalment es asecat per dur-lo a la planta de tra ctament. Totes aquestes manipulacions del mineral neces s í, ten d'una bona xa rxa de transports, ja sigui amb tren,o per carretera, D'aqui la possible implicaçiQ del famos eix transversal que haur~a de pas: sar aprop de Taverte't. i

,,

,

r

,i

I I

/

,i "

llEIDA

l

~--

="'_".<10101 --.: •••

~OOOlt~ " . . . . . . _''"'00

I

J

J

eft" m.p.... traç.t pro,I.lon" d. rEI.. p.... moft, .. 'fOt, de6. ¡eclmenta de e.IIIt. bl."''' I Olot. II port cM '.Iemo. .. motI e.... pol ob..",'·"

. . . 'IOt,

Una vegada a la planta de tractament hi han varis metodes per extreure l'urani del mineral: - mitjancant acids o bases.

radioactives.les cuals poden ser directament inhalades o be contaminar les aigues o l'herba q~e menja el bestiar i aixis pasar a l'home. - Les montanyes de residuus o de minerals amb baixa concentració que al ser rentats per la pluja porten la contaminaciò als r~us i les aigues subterranies. La lliberaciò de gas Radon que estaba empresonat i que per evitar que afecti massa directament als miners es ventilat directament a l'atmosfera ~ pot arribar a les poblacions veines.Aquest gas te una vida mitja de 3¡8'dies i es descompon en altres elements radioactius (Poloni 218 i 214), que es poden fixar en les gotetes d'aigua que hi ha en suspensio a l'aire i formar veritables nuvols radioactius que emeten particules O" Aquest gas te,segons la concentració una forca de 8 Rem per un home, que estigui situat a 50 mt s , i de 0.3 Rem a 850 mts. - La presencia d'acid LES CONTAMINACIONS.sulfuric,metalls pesats, i elements radioactius a Son degudes principal-les montanyes de mine-: ment a la radoactivi tat rals tractats fan molt de l'urani i els seus dificil la reinstalació productes filials (Thed'una vegetació i encara rium, poloni, radi, bis m'es el seu manteniment mut, plom). Els elements a lla rg plac. radioactius es desinteLes graminees per exemgren de manera contiñua ple poden concentrar el i espontqnea,en cadena, Radi que pot substitmir i emeten raigs Alfa(fe~ al Calci,i una vegada a ble poder de p'enetraciò) la cadena alimenticia Beta i Gamma (amb ~ran n'hi prou amb una mil. poder de penetraciò). lionesima de gram per A les reg~ons uranifeprovocar un cancer als res existeix una radioossos. activitat natural, pero aquesta es veu accentu- Son terrenys que queda~ ran inutilitzats durant ada notablement al excents, inclus milers , treure a la superficie d'anys,hipotecant les els minerals radioctius¡ futures generacions. - Lliberant polsegueres

- fent-lo precipitar en determinadas condicions - extreure'l amb disolvents organics; o amb la tecnica de canvi d'ions a sobre de resina. Despres d·aquets processos s'obte finalment urani en forma de sals; n~­ trats d'urani, uranats de magnesi, etco Segons la . 'tecnica empleada, ~ una gran 'qu1anti tat de residus: ;- Solids impregnats de " suc" quehan d'esser tractats avans de distribuirlos per les rodalies. - Liquids molt acids, (PH.I,5 a 1 p8 ), que tambe han d'esser t roe« tats per neutrali tzarlos amb ( calc, sosa) i des pres son conduits cap unes basses de decantació o Es calcula que la quantitat d~efluens solids llencats per una planta de tractament de minaral d'urani, es la meteixa que de mène ro I tractat. A Franca es calculGn. que a mil noucents se~ -, que a 1971 van esser llancats 16 mil.lions de tonnes d'esterils.

LA SALUD.- Seria llarguisslm explicar aqui els efectes biologics que te la radioactivitat.Nomes donarem algunes dades sobre~alguns aspectes concrets o - Els més afectats són els miners pels quals s'admet una concentració:maxima admisible de 5 Rem/any,a la qual s'ha d'afegir la que reben pel sol fet de viure aprop de la mina. - El porcentatge de cancers de pulmó sobre 1000 habitants i per un periode de temps donat es 50 vegades més gran pels treballadors de les mines d'urani.Es a dir¡si el normal son 0,34 cancers de pulmo per cada 1000 habitants,pels treballadors aquesta xifra puja a disset a 17.S'ha observat que la majoria dels mals apa reixan principalment a gent que fa més de 5 anys que treballen a les mines. Cada conjunt miner té un equip medic que vetlla per la salud dels treballadors.Cada miner porta un aparell que medeix la quantitat de radiació rebuda per l'home ~ cas de que aquesta sobrepassi uns limits el treballador és enviat a la superficie per una temporada. - A les poolacions del voltant s'ha observat un cert aument en determinades. afeccions; • Aument de l'esterilitato .( 6% normal a 13,8% ). • Aument de falsos embarassos,naixaments prematurs,mortaldat i malalties infantils. • Aument de cancers ~ leucemies. Aquest aument sol ser del 50 al 100% més del

7

que es considera com a En darrer terme encare normal. Fredament podem que els efectes perillodir que sobre 1000 ha- sos no siguin masses aitants no ve de 10 o els que tenen l'ultima 15 cancers de pulm6 més, paraula son tots els poo que ben poc importa sibles afectats. ,q-u-e hi puguin haver 30 Una criticacontra les o 40 persones ~e.més mines d'u~ani no,pot aque siguin ester~ls,o nar desll~gada duna opbè que perque puguin ne-,posi:i6 anti-nuclear toixer 2 o 3 nens tontos tal,Ja que en el fons mès al" any no anirem les mines, no , son el pri'li. d" un mer esglao d una cadena a parar e l proqres . que comença en una apa rpa~s. rentment sencilla explo-

taci6 minera,segueix en una constant proli feraci6 nuclear i atomica i acaba en l'imposiciò d"un model de sociatat centralitzada que ve determinada per l'estructura energetica que ha ' adoptat un reduit sector social i que pensen ~m­ posar-la al reste de la societat. Jordi Mas.

ELS CINGLES TRIMESTRAL

Aquesta

publicaci~

bre la zona de

preten recollir a tota aquella gent que te quelcom a dir

~evertet,

SQ-

ja siguin vivencies personals, fets histories i cultu-

rals, geologia, agricultura, ecologia, arqueologia, i tota mena de temes i

sug~

rancies Que tinqin alguna mena de relaci6 amb Tavertet i els seus habitans. No as preten-creer un cercle tancat sino lograr Que la revista sigui una cosa de tothom Qui .s '"hi senti identificat, tingui coses a dir i en vulgui conèixer d'al tres. La

financiaci~

de la revista es fera principalment per subscripcions que vos se

ran envied'ès a casa vostra • •SI6ilSOlIPCIONS ANUALS (4 nUlleres) • SUBSO'lIPCIONS DE RECOLCAMENT

••.•......

1\00 pts •

• i la voluntat •

Anualment farem un belan, public de les desoeses de la publicaci6, i si hi ha superhabit posiblament traurem elgun númere extra, o be millorarem el formal de la public3ci6. Per subscriocions, entrega d'articles, i informaci6 general soble la publicaci6 podeu posar-vos en contacte amb cualsevol del consall de redacci6, o be adres6u -vos a la redacci6 a Tavertet: Jordi Sanglas i Pu1gferrer. Plaça Q1putaci6, l. "Can Nazari" TAVERTET.

Q

Tf'no , 858.50.80

_----_1

J

AGRICULTURA

Aquesta secsi6 no podia p~s mancar-hi en aquestabutlle~ ja qUE el princioal mitj~ de vida alavertet es l'aqricultura e la ramaderia. Vol esser un mitj~ de comunicació entre tot la gent del camp per exposar-hi experi~ncies i problemes, a la vegada que entre tots podrem crear-hi solucions. Es per aix6 que des d'ac~ demanem l'ajut i col-laberació de tots. 'Juí tré~c-tJ'rem d'una de les malalties que mes baixes pr~ dueix entre els bedells lactants ( aproximadament un BO~ de les b"1Íxes) es 12 diarrea "En:'eritis colibac:ilar" es important coneixer els s!ntomes per poguer-la atacar d'un bon comenr;:ament.

important tallar i d!: varietats en els sint Per tant les pérdues tomes. sinfectar=li el llomson o r a n : o es moren Els bedells neixen bé, 6 quedan enrederits brigo. ja que es una peró als 2 o J dies a- adonar-sen dels sinbona entrada d'infecpareix, de cop, una di tomes assenyalats LaI cions( al mercat hi ha arrea molt pudenta. molts esprays desinfec visar al veterinari ~ltres cops neixen molt oer que els hi dongui tants. flacs, no es poden ni el tractament adecuat Es molt important que aixecar i es moren al aeró tan o mes imoor- a les primeres hores Cap de 2 o 3 hores sen tant que aixó es pre- de vida el bedell se n'hi haver provat vindre-ho tenint cu~a prengui el calostre el calostre i sense he de certes mides prenecessari, ja que li ventives. ver tingut diarrea. submini~tra anticasos Es molt imoortant por- que l'inmunitzar~n i En alguns bedells l'a tac es gradual. comen tar a Terme el maneiq vitamines. çant per tristor i de en un maxim de sanit~t La calitat del calosé higiene. en el bestia tre dependr~ del bon bilitat, esgotament, i estables tot sovint estat general de la deshidratacim, ulls desinfectar-ho tot bé mare i de l'alimentao enfonsats, oel aspre orelles caigudes i ex Al npixer el bedell, es ci ó q u e port a • tremitats fredes, peca gana, a vegades vé la malalti¿ sense tenir riiarrea, peró fa les defeccions blanques i pasto s e s.• Si la malaltia es pr~ duieix en animals de menvs d'una setmana, el mes seGur es que es morin. Si es produieix en animals mes grans, alguns s'arrivar~n a salvar, oeró semrre queden enrrede _ _ _ _ _ _ _.L--'.. _ _ _ ri i.':' en vers els al tre que no han siqut ata_ S ~

~:T,

s .

9

e \!l ,","" '''1''..,,,\ S J. \el ,....,..c....e5 e ... ,-",--t-"..c.~è.

............ 14"''''\-. . . ..\, ~

"" ( e

~'\,

~e....-'

""I),"c:.",

Q.

Je

n'\'

S Si

~

A'tev-c..' ~ ; I\)e~e:.\c

r-

lots els aliment, tant liquits com sol its han d'esser d'un grau de digestibilitat ben alt Els aperells que es fan servir per l'alimentació s'han de net~jar i desinfectar entre menjada i menjada tal mercat hi ha desin fectants deterqents).Si el bedell s'alimenta directament de la vaca, el que s'ha de fer es netejar amb algun desinfectant els mugrons de la mare o Aquestes mesures per insignificants o inutils que semblin, poden contribuir mo~~ a evitar aquesta malaltia tan temuda pels ramaders, a la vegada que son molt poc costors.

Joan Reixac

COL.LABORACIONS

vi.nguda dels Reis a Tavertet Fotografies:

Jordi

Gumi.

Essent a prop ja la tot pensà amb els ~as- us per 2 rebre'ls. A diada dels reis 1979, c:uts de poc: temps:ano- mig camí es gCllarní una m'hA semblat oportú ~ant-se edat i sexe de gran carrosa, amb els publicar la crónica cada un d'ells, no dei-millors boixos de la corresponent a la soxant lloc no llogaret contrada es va fer un lemnial vinguda de ses per buscar, fent esme~ arc trionfal curosamagestats de l'any 19- tamb~ dels malalts i ment retallat i enga78. esoerant que els gent necesitada, els lanat amb els millors pr0Jlsers reis siguin quals ses l'¡agestats domassos . "\ls a f e e e i o-e conseqUents i així els tamb~ volian agraciar. nats a la música se'ls infants hi vegin un Es feu una llista llar-encarrega armonitzar espprit cristià d'amor,ga, oer cert; tan llar-la festa amb flautes igualtat i d'autentica ga que el paper queda i panderetes. No cal veritat. cUrt i alguns no hi dir que se'n feu gran Com tots el anys, uns tingueren cabuda, perb ress~ la col~nia estidies abans dels Reis, aixo no tinguè massa uenca i s'hi abocà amb pass~ per ~ots els po- importància ja que els tot l'entusiasme: uns bles l'enviat de ses nobles ersonat"es quandies abans ortaren un Magestats a prerarar la seva vinguda. laver tet, enguany, no fou menys afortunat que el altres pobles de la ca trada i també reb~ la visita de l'agut~l re iaI per a donar la notícia i a preparar el poble per a tant noble visita a la vegada poder advertir a ses Magestats dels presents que serien necessaris per a fer èontents a la mainada del poble i masies. NO cal dir que s'entorna content ja que trobà un bondadós col.laborador que tot seguit es possà a la reberen el recompte en-bon carregament de pòlfeina cercant i recer- carregaren tal munt de vora per els focs d'arcant en totes i cada regals que n'hi hague- tifici; el dia de la una de les cases del ren per a xics i grans vigília treballaren poble i de pagès, fent amb escreix. sens descans (prepaaixí una llarga llista Així com s'apropava la ració de rodes, fils, de tots els menuts, i festa tamb~ creixia l metxa i tot el neceno tant menuts, fins i entusiasme i prepar~ti-ssari per fer un cas-

11

tell de foc)n a aquest motiu amb 'ex- dant-se dels feligresos A l'hora de la veriquisits arcs triomfals (distretament) que espetat vàrem quedar boca- sobre els manillars que aven dintre el temple badats al veure aquell feren d'escorta als no- erò, que burrangu ••• un alderull de fresse i bles personatges i així ia és un dia i avui hi focs en el cel ennegrit fer mes lluida la comi-venen els reis. rodes de f c c , c u e t s a tiva. '¡entretant anava arrigrans altures, exploL'hora d'arribada al ban gent de tots canssions i llums de tots poble era a les 11 del ons; amics, parents, colors, forts espetecs matí, perb es van ado- coneguts ••• cotxes i m's que feien retruyir els nar que no podien ser cotxes i la carretera cingles de la rodaliai puntuals, degut al s'omplia. Es reuni una tamb' els vidres de] trasllat dels reials gran gentada~ càmares poble vibraven. Hi ha- personatges des dels fotogràfiques, filmadovia qui generosament, rics caramells a la res etc ••• un espectacle deixava caure en abun- carrossa, també degut ai vist a Tavertet. d6, uns dolços caraal cimbell de regals i ambé ens va picar l'amels, tants que tothom altres motius, enviaor propi i vàrem agafar se'n va poder atipar i ren un agutzil a prela càmara i a fer de reomplir-ne les butxaquesg a r al poble tingués porter S'ha d i t ••• hi acudí molta gent i paci~ncia i que enca'espera es feu llarga mentre esperavem la ra que l'espera fos però valia la pena estraca final enCenguellarga segur seria perar. De sobte se senren una bona foguera, molt gran la recompent í un gran brugit, moi certament fou una sa. També anà a la patos tractors i gran algran tLca final. rròquia a pregar que barat. En aquell moment Per fi ha arribat el no es comencés la miarribà un missatger da'dia tan esperat i de's s a fins que no arrimunt una moto i amb la sitjat peroa petits i bessin els reis ja que seva corresponent indumentària, era un senyal significatiu, volia dir que els reis arribaven. Aleshores els més entusSiastes volent-ho fer saber a tothom engegaren a les dimensions còsmiques uns potents i estridents cuets, aixaixamplant així la gran emoci6 reinant. El poble no pogué més; se sentí una sola veu que deia " ja s6n aquí" •• Efectivament, del giravolt abans d'arribar el poble es veié sortir una gran lluentor de corones reials i caps dorats. El tractor que est i r a va l a car ro s sa tr egrans o La carrossa rei- eren catòlics i no po ia fum i foc triomfalal ja e~a al lloc on dien passar una festa ment. La motoritzada havia d'esperar als dis de precepte sense oir disciplinadament acomppanyava la carrossa. Els tingits oersonatges. La mi sa. El Sr. Rector encarregats de l'acommotoritzada local, que molt gener6s i sumís panyament musical es no ès poca, també guar- ac¿edí amb gran a leveieren incapaços d'nida esoecialment per gria, encara que obli

------:----------------------------1

12

armonit2ar les notes per~t de la seva vingu- ment per a xics i grans amb sons igualsdegut da a aquest humil poanem a fer democràticaa L' e s t.r-e o i t.ó s sorroll blet. \1r.¿1 \/0gac'a assement el repartiment de i la gatzara e s no n t n i q c;uts al seu setial, pu- regAls, que no ser~ volent fer un bon repor-ja el gran missatger, pas esquifit". Comentatge, ens varem avan~arsenyor d'esoessa i llar ~aren a demanar a la p er captar l e s primeres gE! barba i h ermosa cagent ~el seu nom,així .í mp r e's Lo n s ¡ vàrem disra- bellera, (que el primer ncms i mes noms i d'un rar la càmara a tort i instant digueren: ~s recó de la carrossa sora dret, fins arribar a "5andokant"peró no,) tien abundó de regals i la porta de l'Església, que al moment est enpaquets. A uns els el va ser un tema contiqué els braços amb gedonaven molt gros i nuatgaudint així de tal nerosa i noble actitud d'altres molt més peafició. i amb forta veu comentit,peró tots reien T ot eren cri ts de li vi s- çà a par l ,r en nom de les dolces moixaines ca"" que sorgiren del ses f",i;[lest.ats e Ls q u e Ls i abraçadas de les bonmig de la moltitud i Parlaven una llengua d~,doses maqestats. A donava gust de veure qUe no entendríem pas, alguns eJs cridaven m~s aqu el les cares j oi oses s e q o n s ens di g; ,é. Orde- d'una vegada i d'altres i emocionéQdes ~ no hi nà silenci absolut ja no els demanaves mai; havien pencartes, ja ~ueque s'anava a començar alIó era un esclat d'apotser eren uns reis unal'acte més important legria' fins i tot almica autoritaris i un de la noble visita reguns senyors amb actixic classistes). iaI. Tothom escoltava tudburgesa i amb grans Amb tot, la comitiva bocabadat esoerant i reverències acudiren a parà davant l'Església tct d'un cop digué molt rebre els mimats ebseon hi havia.una rampa amablement dirigint-se quis que ses l'lagestats corosament preparada als més menuts~"seguiu oosaven a les seves per que ses rj a q e et.a t e , a aquest senyor que tendres mans amb delicaacompanyats per llurs s'aparta de la multidesa i ~umilitat; i tampatges i misatgers, bai tud'. Així ho feren. hé altres dintingits s xaren de la carro~sa al començaren a encendre senyirs del poble foren mig d'aplaudiments, pro cuetsa tort i 2 dret foren obsequiats amb recurant que els seus rei amb gran estr~pit i qals i abra~ades de les als peus no ensopeguesi sorolls i no es feu reials personatges. enlloc. Es dirigeixen a esperar tampoc una Hi hagu6 mes d'un inciL'Esgl~sia anant al da- qr~n pluja de caramels dent: carn oue s'anaven vant, com és costum, el 'au un brug~tcontinuant,disperant cuets i obrei Blanc, portador de armant gran tarrabastal jectes fogosos, n'hi rics presents per ofeothcm esgarrapava qui hagué un de tan atrevit rir al noi de la l'lare i és p o d i a v uns s'ampli- que es ficà entre la així presidir en lloc en les butxaques i d'- multitud, cremant així solemne la celebració lires no en colliren mitges i cames de sende l'eucaristia. i un i ner cert no faI yores i pantalons de Després d'haver oït mià qui caigué per terra senyor anant a parar, sa i amb la respectiva or eren crits, tot ere per fi, a l'espessa baE rievata adaracini sorti- xiscles, tot era alegri ba del gran missatger, ende l'església amb caer~ s'acabaren els cu- que, com és natural, ha ra alegre i satisfeta ets i caramels així s'a gu6 d'interrompre tan per haver complert amb plenaren altra volta al virtuosa tasca per doal p r e c e o t e festiu. Es red6s de ses ["agestats nar-se grans i enèrgi~ van dirigir a la carro- i aleshores ving6 el o ques fregades a la bar5sa 8mb rigor i ordre, qU~ tant esperavem. El ba, no podertse oas treoreparant-se així pel gran missatger diqu6~ ure tota la fumada. fet m~s im~ortant i es- ~ha ~rribat el gran moer fi diguer_r~n: ··5' ha à

13

acabat la llista i hem acabat la nostra tasca. Peró encara donarem una mirada piadosa pel voltant i farem algun obs~ qui imprevist, com cada any~.

Segons estava previst, els reis, acompanyats de les persones m~s representatives del poble van a currullar de regals i reial amor a les oersones malaltes del poble, encara que potser en va quedar algun sense aquesta bona ate~ ció, que hi voleu fer! no es pensa mai amb tot i no es fa pas de mala re. l així vam acomidar

els reis d'enguany. I ara ad~usiau i fins un altre any; sí, un altre anyo Ja ens agr~ da que vinguin els reis a portar l~legria als menuts i tamb~ als gran peró que vinguin els reis en un to més senzill i d'igualtat i pot s er m~s humans. f\lQ calque portin tantes muntanyes de regals, però que portin molt amor p~r a tothom i no tan~ ostentació. Els ~ags d' orient, dels que es fa representació en aquesta diada, no ès que ortessin molts i grans presents, peró sí que

venien carregats díhumi itat i de fer verdafea vers aquell infant mancat de tota ena de bens materials però a la vegada tan gran que és el Salvador verdader i únic de tota la Humanitat. Aquell que un dia va dir, diri int-se als pobres, als alalts, als esgarrats als deficients mentals. als més necesitats i ls infants,~En veriat us dic: en la mesura ~n què ho vau fer a un d'aquests geE ans meus tan neti ts, ;-, mi m'ho f'reua"(~t.25.40 (un

teligres)

.-ensenyament a tavertet Pot semblar inoportú parlar d'aquest tema a Tavertet, ara que ja està solucionat el pro blema de l'escolaritat d'una manera tan Comprensible com lamenta ble, al meu ent~ndre. Perè no tractaré d'analitzar aquest fet, si no de fer unes bre us reflexions sobre el que es pretén a l' escola actualment i les posibilitats que tenim tots els que vivim a Tavertet, ( a estones o sempre), de col. laborar amb la tasca dels educadors. Cada vegada més, l' escola vol ser activa, oferir als nens uns coneixements re-

-

'14

als entroncats amb la vida, i no unes lliçons apreses de m~ mbria i per for~a, que no interessen gens als alumnes, si no ~s per l'obligació de treure bones notes. La Geografia i les ci ències naturals especialment, orereixen temes que per ser explicats amb realisme, perque els nens s'en facin càrrec, requeixen el contacte amb l'àmbit natural en que es donen. el mestre de la ciutat sovint ha de fer lar~ gues excursions per poder trobar plomes de gallines, sargrantanes, o alguna grano

ta. Llavors els mostra desde la seva taula a 30 o 40 nens embadali~ que desitgen tocar-els i han de fer cua fins que els arribi el seu torn i puguin contemplar durant l o 2 minuts els animals que son el tema d'estudi. Després d'aixà tornaran a mirar els dibui xas i fotografies d'6 uns llibres de text fets amb esfor~ per ser entenedors. Pensant en això i en els nostres nens que es passeigen entre mig dels xais de can darò, de les vaques del Jofré o de les g~ llines de can correu, penso en la meravella

djescola que tenim a Tavertet. Quan els mestres de parvulari s'esforcen per enriquir el llenguatge dels més peti±s describint-los el contingut dels noms de les eines del camp de la farigola, del paller, de l'estable etc •.• penso en els

ta.

te i la vida en relaci6 permanent amb la natura per arribar a la ciència, i si es vol, a la tecnologia. Si es així, el creixe ment es ces envolupa d'una forma natural i hom es prepara per ar profitar-se dels ave~ ~atges de la ci~ncia, fruit de l'esforç i l'in~el.ligència huma nes, 'ense perdre la sesibilitat i els valors més profunts que tant perill tenim d'_ oblidar quan ens endin

durant molt de ~emps. nostres petits que Els nens petits han han aprés avens el de ser educats d'acord que és una cabra que amb la seva capacitat no pas un taxi o un ~scensoro l és que el 'd'adquirir con~ixement serà molt fàcil conèi ,i amb els seus intere,ssos. xer els noms de tots els objectes comuns a L'evoluci6 de l'infant s'assembla amb la de la ciutat. En canvi :els que son propis de l'humanitat desd2 ~J :la natura, més d'un Beu origen. S'ha de infant els ignorarà passar Der el conta c-

\lldo.

d.e

sem en la civilitzaci61acionin aMb ~ens de industrial i ens des- la seva edat, que fafem de la vida rural. cin amics, que aprenVoldria remarcar l'ob guin a ser menys egojectiu més important- ístES. Aquest desig i que ens proposem els aquesta necessitat és educadors: la convi- imperios8 quan hom viu v~ncia.

a

Quan portem els fills a l'eSCOla, esperem que els mestres els donçuin instrucci6, coneixements i cultur pero sobretut eesitgem que ens ajudin i col. laborin amb nosal tres a fer-els persa; nes. vülem que es re-

pot deixar sortir els nens a jugar al ca-rrer per por de que ens els atropelli un cotxe, quan només coneixem al veí de l'es cala i els nostres a~ amics viuen a l'altre extrem de la ciutat. A Tavertet, els nens

la ciutat,

quan no

15

no han de fer quatre pa ses per trobar-se ame tots els altrps i amb els gossos que ben aviat s'inclouen en els seus jocs. lot i que hi han els cingles ben a la vora els perills de que -prenguin mal son red~ its i ooden frir cons tantment dels espais lliures. Aquesta llibertat ambiental, que també ca neixem els adults, sT ens fica molt endins

és un element basic alisme de l'altre, ser nosaltres mateixos per l'equilitri de oberts a la colEctivi l'esperit i del cos. Peró a més de tot això tat. Aquesta lliçó que han ~enim la oosibilitat d'aprendre els infans de conviure en una Comunitat petita.Ens és fàcil que l'aproconeixem practicament 'bin amb èxit si nasal tres els hi ajudem tots i si no és així podriem conseguir-ho perque, com he dit atacilment. vans, l'escola pretèn S'ens brinda l'oport~ ser vida, i la vida nitat de posar eh pr~c més que amb teories, tica el més gran obje~ s'apr~n per Gontagi s'escom;'na v i v in-s La , tiu que busquem a les escolest viure units, respectant l'individ~ Rosa l

COMUNICACIO ment oe la col.lecti-

Lstaba pensant la manera que aquest but-lleti que aVUl estrenem,

po~ria ~e

per tal

funcionar

no caure--

lot

i

no preten ser cap comentari sobre

en protagonismes ab--

fía,

sur~s

pena,

l

l

poc efectius-

com ho

po~r1em

~ongucs

perque

o a I me n ,y s e s I in. a,

;l

n. b

t

fe1'-

sentit

i '-' 'u e s

e l'

a l g U li e s e e

l'artlcle--

que

filoso-

crec que val llegir el

L'intent

q

encara que c.'una manc

pl'U-

posa a u u e s t a c o r rc n t.>-

és e

fil o ~.;: ó f' i e a,

ci

pcnsar

se---

u e ens

r e IX'" a ver t et. ~cuClr

v iúuallsrnc

i

La n t

ee

1a

l

oe-

1'ln-

la Coes

personalització, P 1. S

~otes

~1.CIOnS

pel' oferir al

les con

ternative~

a alguns--

trct~

mes alie--

Gels

nants,

superar alhora,

va

r e une i x

1<1-

güent ..

les coses que ens ofe

~'cm

i'.ntenc (.U(; Tavertet,-

pro-

:i o e 1 e-

que ens toquen

viure en l'actual Societat,

vull oil' en--

els llocs a on normal ment treballem o hi pasem la

be-~

major-~-~

part oel nostre temps. Cito alguns punts

co~

<

ra superficial, eor

l' cnt

f i ¡os

6r

e , Ln s P i rac i ó r na

16

l

i

l'

en la l ...

i

a

p~!:

:0 t, ¡ :1-

u r cr ac u cap a I.s.

t ~.I l

con t. e Iii p () 1':¡ n e a , ---

com Ge

lC~

tencen----

crets i

~'una

resumioa,

manera-

pel'que pu-~e

eleS toLalitaristes--

guin servir

refle-

que re c u e i x e n J 'hornea pur moment o instru

xi6 oavant l'espec--tacle que la natura--

ens o f e r e i x tet,

v

a Taver--

natura que es---

pot ficar tre,

i

a Gins noS-

ens pot qUes--

Comunicació interper-

o

sonal,

nosaltres,

contra l'inoi-

vic.ualisme.

rioritat i

tals,

LaL,

que aqu1

úalt,-

pOGem cOllipartir amb--

i

respecte i

alhora amb

profunc.itat,

perque--

Tavertet,

DialêcLica entre

tionar valors fonamcn

tant curt,

inle

exterior i-

contra

intimisme

pura extroversi6.

com tots

VClns oe-vulguem ..

L'important no 6s 1amanera, ni

n

i ,

el sentit,

els protagonismes

SIna

la participaci6

Dignitat eminent úe--

i

serveI quI..' ens--

la persona,

faci

contra la

el

a

Lots.

encara tenim els ca--

revucci6 u'aqucsLa a-

El poeLa oela:

l'l'crs

pur mitjà.

portant no es veu.

i

sense asfaltar-

l'aire xoca amb

nostra pell, sa,

sense que

l ' h a t~ i

po g u t

pur

la1---

l 'homc-

e Dl bru tar.

e o m pro m í

s

po I

r t. i e ,

Lcnguis social o VIC

¡,

con t

l'

a

,li

;H. (;

( J-: ~

Aix6 es possible que-

ci-~

Slgul

a- - -

paraules es veuen,

G'aCC1(¡ concreta.

veritat.

pr~

¡'CI'

mi,

pj

but l

v

Lc ti ,

cés oc personaliLza--

no és cap finalitat,-

ci6,

s

contra l'immanen

tisme materialista.

i

n o un

aix6 pont,

pont,

i

penso que SC.I:'¡

NOTICIARI BREU

tant

Les---

pooen serVIr per nlcar-nos.

Trascenóência ocI

L'lm-~

]-

com~

Aix6'és el

que ha oc fer,

el but

1.1eLi.

pcr-aquest llarg

Josep Solans

Neus Roquer

,

arreglat i tots tinguen JA FA UN fT1ES que te- S EfT1rjLI1 SER el prolema Inim el teléfon automa de l aigua esta a p u n t aigua , Itic, pera no tots, ja de sol.lucionarse.Els iqee han deixat al po- consel.lers van presen'ble sense teléfon pu- tar un estudi de la b1ic, al mateix temps que arriva al poble i que falta per instal- de 18 que es gasta , lar uns dèu o dorze arri v a nt, a la conclusié ENGUANY després de de que s'ha de r-e o a s s az la missa del gall s'ha que ja fa tems estan recuperat una tradiçió demanats. Esperem una tota la instal.lació perduda ja fa uns 50 ràpida cestió del con dels .carrers per tal SlScorl per tal de d'arreglar les pérdues anys, el foc 8 la p18,~,c;1-1usionar-ho• ¡Esperem , .-.....que aviat siqui ça. I

~

I

•

-I.-

•

-

17