Revista Els Cingles - N14 Octubre 1983

ELS CINGLES trimestral

any IV

TAVERTET

octubre 1983

numeros endarrerits Número O • Gener 1979. Els darrers cent anys a Tavertet -} - Històries d'U - Com és una mina d'urani? - Malalties del vedells lactants - Vinguda dels Reis a Tavertet - L'ensenyament a Tavertet - Comunicació - Noticiari breu. Número 1 • Abril 1979. Els darrers cent anys a Tavertet-2 - Bans curiosos - Les eleccions a Tavertet - Els goigs del Roser. Breu estudi musical i històric - Algunes malalties dels conills - Col.labOracions: La pinya Els subnormals - Amic caminant Déu vos guard a Tavertet - Noticiari breu. Número 2 • Juliol 1979. Els darrers cent anys a Tavertet-3 - Bans curiosos - La capella de Sant Corneli L'agullola de Sant Joan de FàbregasAmic caminant - Racó del poeta Noticiari breu.

Qui vulgui exemplars endarrerits, els pot demanr a la Redacció (plaça de la Diputació, 1, Tavertet - Barcelona). Els seran enviats per correu. Preu: 100 pessetes l'exemplar, despeses incloses. La subscripció a la revista és per quatre números anuals, al preu de 400 Número 9 • Gener 1982. Els darrers cent anys de Tavertet: l'hlvern-S - pessetes. Envieu-nos la vostra adreça i L'ermita de Sant Corneli - Troballa digueu-nos a partir de quin número de la creu de l'Abeia Pobre ros- (inclusivament) la voleu rebre. sinyol - Xerrada amb Josep SubiraPer pagar, podeu fer-ho mitjannes - Troballes arqueològiques a Taçant gir postal, a nom de Jordi Sanglas, vertet - Concurs literari - Per als més joves: Entrevista a la mestra de o per correu, amb tal ó "al portador", Tavertet. sempre a l'adreça indicada de la Redac. ció, a Tavertet. Número 8 • Agost 1981. Els darrers cent anys de Tavertet: l'hivern-2 Premis del concurs literari: -Els déus de les altures i de les baixures - Canvien els costums - Racó del poeta Sant Corneli - Els animals salvatges en el Collsacabra - Amic caminant.

Número 3 - Octubre 1979. Els darrers cent anys a Tavertet-4 - Urani: estudi dels mapes de la Chevron Influència de la llum en la cria dels conills - La Festa Major - Estampes del Cabrerès - Amic caminant - ReBans cuportatge - Liquoreries riosos - Noticiari breu - Racó del poeta - Encreuats. Número 4 - Febrer 1980. Els darrers cent anys a Tavertet-5 Racó del poeta - Liquoreries - L'art de fer Encreuats Amic camicarbó nant Estampes del Cabrerés Bans curiosos - Noticiari breu. Número 5 - Agost 1980. Els darrers cent anys de Tavertet: La tardor-I La serp de l'Avenc - La colla del Serrat del Vent Amic caminant Cartes dels lectors Estampes del Cabrerès Encreuats - Bases del concurs literari. Número 6 - Desembre 1980. Els darrers cent anys a Tavertet: la tardor-2Cartes a la Redacció - Cuina popular Els arbres del Collsacabra El Collsacabra viscut Emigració de pagès - Els primers estiuejants - Racó del poeta. Número 7 - Juny 1981. Els darrers cent anys a Tavertet: l'hivern-I - Xerrada amb Mercè Homs Racó del poeta - El forat del Vent - Amic caminant - Noticiari breu.

gener ..

[j]'~

~BD78.1O

ij

maig

18 IB 20 21 22 23 24

3 .. fS 8 ' 7 8 8 10111213141318 f7 lS 1820 21 2223

2~262'728293031

24~282"7282930

U1213141~1617

31 _ _

..

__

Us recordem que, com cada any, hem editat un preciós calendari del Collsacabra, que fa 64 x 45. És una forma de suport important per a la continuïtat de la Revista. És imprès en cartolina de color crema i a dues tintes LLOCS DE VENDA DELS CINGLES (negre i sèpia), El podeu obtenir també A Tavertet al preu de 12Spessetes. Can Nazari Restaurant Les Fonts Fonda Can Baró

ELS CINGLES. Publicació trimestral

A Cantonigròs L'estanc

Redacció i administració: Plaça de la Diputació, 1 - Can Nazari - Tavertet (Barcelona) - Tel. 856.50.80

A Rupit L'estanc

Redactors: Jordi Sanglas, Jordi Mas i Caballé, Neus Roquer i Jofre, Rosa Maria Pujol, Joan Reixach i Curtó.

A Manlleu Llibreria Contijoc

Imprimeix: CopiArt, S.A. - Villarroel, 81 - Barcelona-Tl

A Vic Llibreria La Tralla Llibreria Claus

Dipòsit legal: B.8.390/79 Fotografia de la portada: traportada i interior, Jordi Sanglas.

Con-

La redacció de la Revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que aquests reflecteixen únicament els criteris de llurs autors.

2

..

A Roda de Ter LI ibreria Muñoz A Folgueroles Quiosc Folgueroles

DOSSIER ESTUDI SOBRE EL MUNICIPI DE TAVERTET -Activitat realitzada pels seus habitants.

INTRODUCCiÓ

Aquest és el resultat del treball --Tipus de serveis que hom hi de curs de geografia de tercer de pot trobar. Magisteri. El tema és l'estudi amb A la part final hi podrem troel màxim d'amplitud i actualitat bar un apèndix gràfic d'algun del municipi de Tavertet. El treball es basa sobre quatre exemple de casa, tipus de conreu i servei. aspectes centrals: El resultat creiem que ha estat -Estudi de la població -pel molt vàlid, ja que a més de conèicens del '81-. xer el poble i adquirir un valiós -Estudi del tipus de pobla- mètode de treball per l'estudi ment. d'un poble, hem pogut fer amis-

tat amb la seva gent. Donem les gràcies, molt especialment al Sr. Jordi Sanglas (i demanem perdó a l'Estrella per les molèsties). per la seva ajuda i orientacions constants i també a la família del Monteis per les seves explicacions sobre agricultura. Gent quejunt amb d'altra fan possible la vida en llocs difícils. Juny 1983

COMENTARI DE LA PIRÀMIDE D'EDATS No podem dir gaires coses sobre la piràmide, ja que pensem que és just el resultat del moment del censament de la gent de Tavertet. Podem observar que és una piràmide que gairebé no té base, ja que el grup comprès entre els O Hflt, I;. s , ;

,

I l'

i I >Ii • JJ ;"¡,',I:,

-

<,T·"

,

,

l"~ ::,' , .. "J""

: !

_L I

:

I

-tI

l

,

I

.-:-t-

I

'>

,

±-1

"

:

I;, ::¡'"

, _._-

,

-': ,.

,

-lI!''--~-¡"-c,-+-'---+ --t;-lilii~I--.--'-T--'-- -~-' __ L I ! "

!

:

I

! +1'--1--,',,,,1

,

¡

!

i ,

I

-~

.. -

!

"o, I -- tI I

"

I

3

cens és la procedència de la gent que viu a Tavertet. La població natural de Tavertet en el moment del cens és inferior a la població vinguda de la resta de Catalunya, el que, vol dir que hi ~~ molta . gent, Vist el nombre redu it de població, de fora. Pel contrari la població vinguda de les altres cont rades de l'Estat espanyol, és molt baixa; la immigració tan patent a d'altres llocs de la geogra-

I

COMENTARI DE LA GRÀFICA DEL TREBALLOCUPACiÓ a) Servei militar. b) Treball i ofici familiar. c) Buscar ocupació per primer cop. d) Atur. e) Jubilats. f) Rendistes. g) Assisteix a centre d'ensenyament. h) Feina de la llar.

i) Altres situacions. No trobem en tot el poble cap noi que estigui realitzant el servei militar, cosa que fa suposar que no hi hagi ningú que en tingui ,'edat, o bé perquè és massa gran o bé perquè és massa jove. La població de nois joves és molt baixa. __.

fia catalana a Tavertet té molt poca importància. Són 7, en total, les persones que procedeixen d'altres llocs de fora de Catalunya, sobre un total de 98. Pel contrari són 36 els que provenen de diferents llocs de Catalunya. Onze han nascut a Vic, cosa que no significa que no hagin viscut sempre a Tavertet, sinó que reflecteix possiblement un fet degut a unes mesures de segure-

tat i higiene al moment del part. Segons la gràfica el grup d'edat amb més importància és el comprès entre els 25 i els 30 anys, que representa un8,5 per cent del total de població. L'altre grup amb un tan per cent més elevat és el de 35 a 40 anys, amb un 6,4, i l'altre el grup que va dels 70 als 75 anys, amb un 5,1 per cent.

El nivell de treball familiar és el més elevat. S'entén per treball familiar el treball de pagès, i en trobem 41 casos. El nombre de gent que busca ocupació per pri mer cop, aix í com el dels aturats, és molt baix (un cas de cada). Però aquest no és un símptoma important, ja que la manca de feina no és un dels problemes socials més importants de Tavertet; n'hi ha d'altres més greus, com per exemple el despoblament que el poble està sofrint en els darrers anys. El total dels jubilats, 15, és una xifra considerablement alta, si considerem que solen trobar-se gairebé tots dintre del grup de població masculina, ja que les dones no han tingut una feina socialment reconeguda i, per tant, no s'han pogut jubilar. D'altra part, com hem dit ja en la piràmide d'edats, la cosa era previsible

ja que la població és vella. Es curiós que existeixin rendistes (2 concretament) com a forma d'ocupació, a causa de les condicions i dificultats que té la gent per sortir del pas. La columna de la feina de la llar és la segona en importància numèrica, 23 casos. Representaria, o bé que la dona no treballa en cap feina fora de casa, o bé que si ho fa no consta, cosa que és la més probable. La columna d'altres situacions conté la resta de casos -8 en total', que representen la canalla que estudia, la gent amb problemes físics ...

.._--+_-'---------i-__+----l--~_.,__ ..-

-+--·_-'-__L.__l

-' .,-.---<------.,.----'----..-- ... .:..._...~-.-~

------'_·__..L..-+--'----'-_·~_·_· ..---.L·--,·-_+_-.,.-~-----.---.. -------.. -- ......_

1."5

'0. .

._-~-_.

---r--._-.

s be..·

4

.-.. ,

;~ r

..-.. - -

COMENTARI DE LA GRÀFICA DE LA CONDICiÓ SÒCIO.ECONÒMICA

__~,_

I

diferència de 3 dones -20 en aquesta i 23 en la de Treball-Ocupació--. Això suposem que vol dir que aquestes tres dones a més de dur la feina de la llar realitzen un treball remunerat. Hi ha 8 propietaris de terres que no donen feina -xifra que, en relació al conjunt de la població, és bastant elevada-. Això és probablement degut al fet que les propietats són massa petites com per donar feina a més gent que la familia. No hi trobem cap cooperativa, tot i que algun pagès creu que la seva creació seria un fet positiu.

.

35 -.

.

lO

...

I··

;

;

,

....

:._-_... -

,

I

... t-r-:

....

I

!

---

-

i ---;--'--¡-------

-- I

-

..

•.

,

..

':' :

COMENTARI DE LA GRÀFICA D'ORIGEN DE LA POBLACiÓ

algunes persones -com les que estan en una granja per a toxicoEn aquesta gràfica existeixen mans o les de la secta religiosa de l'Arco Iris- se sentin atretes per tres grups molt clars: la seva tranquil.litat. a) Gent originària de Tavertet. És significatiu que de la resta b) Persones que provenen de la de l'Estat només h i hagi 6 persoresta de Catalunya. nes. Això fa pensar, evidentment, que l'onada d'immigrants de desc) Gent que ve de fora de Caprés de la Guerra Civil afectà talunya. molt poc Tavertet, sobretot si Ouaranta-nou persones prove- comparem les dades amb les de nen d'altres llocs de Catalunya, poblacions on la població immicosa que vol dir que Tavertet ofe- grada dobla la població originàreix, a part de l'atractiu de l'es- ria. Aquesta baixa incidència té tiueig, un atractiu també de cara les seves causes en la falta d'inal treball. Les explotacions aban- dústries i en la dificultat per donades ofereixen, a la gent de crear-ne, ja que aquestes, a més fora, una possibilitat de treball. de tots els serveis que creen al També ofereix altres atractius. seu entorn per factor multiplicacom la tipologia del paisatge, i la dor, són el principal atractiu dels dificultat d'accés al poble fa que immigrants que, generalment,

Ol'l,.n d. 1e P.bhe1l5

.' j' -~,-. '., T:-~,' , lO __ ,.~

,.-. - ,!I$

--

---i

_ _'-- _•_ _"_ ----o-i. - - ,'.

._~._~_.

'i - ' ,

,

;

~

..

,-: '.J

,

o

.;.

i

.

,

.. -

-

.

..

. t· ,-+.

5

busquen una feina industrial segura i ben pagada. La gent originària de Tavertet no arriba a la meitat del total. Això creiem que és una reper-

cussió de l'èxode rural que va tenir lloc, cap a la ciutat, en els moments de més puixança de la indústria catalana. Aquesta gent que va deixar el poble no va

tornar-hi, com a mínim per a es- ' tablir-s'hi de nou d'una manera fixa.

COMENTARI DE LA GRÀFICA DEL GRAU D'I NSTRUCCIÓ

fins arribar a un 8 per cent de gent amb el batxillerat elemental. El grau de formació a un nivell més elevat no supera en cap moment el 5 per cent i són quatre les persones que tenen un títol. En conclusió veiem que hi ha un grau de formació molt baix. Això, però, no ens ha d'estranyar en una zona agrícola com és Tavertet, ja que fins ara (i ara encara) els pagesos no rebien cap formació especial, ni a nivell d'estudis acadèmics ni a nivell d'estudis professionals; n'hi havia prou amb saber allò que es creia fonamental i essencial. Tampoc no ens hauria d'estranyar si l'alt percentatge d'analfabets el trobéssim majoritàriament entre les dones. Resumint, i per acabar, podrf-

em aix í afirmar que al poble no hi ha un grau molt elevat de formació, potser també a causa de les dificultats de comunicació i a la llunyania amb els altres pobles. En aquest baix grau d'instrucció també podria incidir una mala formació i funcionament de l'escola del poble. Els percentatges i la distribució de les dades seria la següent:

En aquesta gràfica podem veure que hi ha un percentatge molt alt de gent que no sap ni llegir ni escriure -unes 25 persones sobre 98, que representa gairebé el 25 per cent (encara que dintre d'aquest grup s'inclouen els nens que encara no tenen edat escolar)-. També és molt elevada la proporció de gent que no ha acabat l'escola primària (també un 25 per cent aproximadament). La gent que té l'E.G.B. i la primària completes supera tota la Que no l 'ha acabada (i a totes les dades que hi ha al cens sobre el grau d'instrucció), ja que arriba al 28 per cent. La gràfica fa una forta baixada

-Analfabets

24%

-Primària incompleta

25% .28%

-EGB i primària

8% -Títol superior o mitjà. .. 5 % (Aquestes persones fàcilment podrien ser el metge, el mestre, el capellà i algun pèrit agrícola). -Batxillerat elemental.

---·1----'---

,-

i

:

•

I

!

.

." T '

..'

.: -'

:

.

.. .- ..•...

I

-~., .. -.--...! . . . j .-,. :.~-+ --+ __ O"~

:

I

!

••

,

.'---+---

¡ .. ,..

•

:

:

-i-r- ...

i I

">L..t-------!--+--+--+--+--j-.,-+-.J.--.:..-+--___

' _ " __ 0

•

-;-_

:

__.

__

i

Ii

!

-"---1 . _-;----; i

I

;01:

-.

....

, __

-;-

j

"I

i

---~----;--;_

. . . . -.;. . . ---------;. . . .

.

_

_.,.~'"'--- ~._._.---- -.--~ ..~--.-

---

~_

_._'-~----

__._ -_o_~

--.. --.- .•--.---------.~-.--.------.-~.-- ..---. --.-

t

,

!

_

~-- ---......------ ..

l.

,

.~-----

,

I - -._------.

:b:

COMENTARI DE LA GRÀFICA DE COM REALITZEN EL PROPI TREBALL En aquesta gràfica del cens els ítems no ens són gaire clars. De fet, veiem que:

-

-

.---------_.

-

-~--------

- . _. -..... _--0--0.. ._ I

-

--------o'

.

--

__

l

.~

e} Realitzen el treball on viuen. f) No necessiten desplaçar-se. No actius. g) No contesten.

No queda gaire clar si per treballar en un lloc concret necessia) Treballen en un lloc concret. ta o no desplaçament. També queda fosc veure si els que no neb) Centre docent. cessiten desplaçar-se treballen o c} Es desplacen segons la feina. no. d) Es desplacen sense destinació A part d'aquests punts que pofixa.

6

..

!.

I

!:

,--.-.---¡---¡----·----·-0- . - 0-- ------ ---..-----------

•

0... . t

f

:

,

,

I

I

I

-i-

-t---t-

!

_ ,-L1-__-.-'0---:_~

.

:

J. !

i

j .. -. r-r-

i

'~=¡:. ~..

5-1-----'------'----1----;.-- -.- -----.--'----4-----'1--_____ :

!

I .-

¡

i

! :

I

--1--~- ~~. ·-l.----r-r-r--t------+---+--+-·--~·---·+-·,

- -----,---+------+---'----+--- .__.. ---+. i

II

---1'----++· _!.

+-;..----.------1'-----+---i--+-,-+~:,¡ 1---; .. -~---

10

t

¡

.

.-1-

.......,----+----..-..--...~.-, ..+--.... +--.

f--+~+-'+--'I""'-+':"-!

:.: !."

:

den ser confosos, veiem que la columna més alta és la de la gent que no necessita desplaçar-se per anar al lloc de treball, segurament perquè es tracta de pagesos o bé de gent que treballa en algun servei del poble. Aquesta columna és representada per 25 persones i la columna e) per 14. Si sumem les dues, tenim un percentatge molt elevat de gent que no es mou de Tavertet per anar a treballar.

I

.... -

.--.."

-.

.... i"

-

"i-"

,

, ..:

i

--

!--. .. -

i

!

I: :

i

r

,

;--- ..

'--- '-

2'1

¡

!

:

i

:

::::i

-

_··t-;·-

..

1-'--

, I

I

¡

-'~'-

"

....

..

..

.,

:

•

:

I

i

.

I

'1

~.

:

i'"

_

-

-

~

_

.

-

! ..

"'.

i

I

:

¡

i

·;··--·:--·f-·-----

! :

I

I

I

:

...

;

T

i

i

..

-- :----.-.-f--_ ..I

J

: i

L-

I --'·--f-·--· _......

i

I.i·

:

¡

,

i

...

r

._--

i

.-

-

---+-

;

!

--_.-

_._~-

-_.~-~_._-

,

i

I,"

.-

i"

i ..

.

_ ..

--

I

..-

:

¡

I

...

¡

-'_:._-'-

,!

i

":

----

._---~--~-

....

I

I

_.0'.'

"!

__

.......

---_._------

_L

! I

i

-;-~-----

,

I

.,

_._--_._ .. _..

..

-~._---~---_._--_.

I

·.. -1-·

..

_. i

-

!

..

1-

_.-._--

--

i

t

I

i

~

~

•

:

¡--,--I--,--- '---+-

, 35

i

..

treballar és, aix í, poquïssirna.

--~ +--~n:-_:···¡~"~T"---:--:-··~~-J-·

-

"

I

tal de 80 persones. La gent que es trasllada fora de Tavertet per

Podríem agrupar les columnes a), e) i f), cosa que donaria un to-

_ _ _ 'o

i,

" .

:

--

f'

!

I

--

i

,

...

.

_---

i

"i--

I

"

"

..

+--1--·

.. ; -

;Ol.._ .. -i..

.; ___-1-~¡lr.

___ ._ _ . __.-.--J..-......._

i

,

.-

..¡.-,-.

i

¡-;-l~· ..

EL POBLAMENT DE TAVERTET Una de les formes més antigues d'hàbitat que trobem a Tavertet són les baumes, alguna de les quals ha estat habitada fins a finals del segle XIX, exactament fins a l'any 1895, en què va morir una dona que vivia sola a la Clota (antigament la Grevolosa). En real itat, aquestes baumes han estat un hàbitat continuat, i han arribat a ésser cases de pagès amb divisions internes, molt semblants a les cases de pagès que coneixem. A moltes d'elles es poden veure encara ara els encaixos de bigues que devien servir per allargar les cases. A les bau mes del Sunyer de Baix s'ha vist que hi havia fins i tot finestres i porta. Moltes cases actuals, dedicades a pagès, prenen el nom de la bauma que en un principi hi havia a sota. Quirze Parés (un historiador afeccionat que ha estudiat molt el Collsacabra) sosté la teoria que a Tavertet hi ha hagut un poblament molt important per la quantitat de gent, com per la seva antiguitat. Segons aquest senyor al pla de Tavertet hi havia

+_, _

__i___

A

¡

I ... --t I

.

...

,e'

I,

.

- -

r--:

I

,!

..

i

,r

...

i

I

-+---

.

+------

I

f--'---'--.-._- L.

----- .-

:

_._----.11
------..1-

un poblat ibèric important -i fins i tot s'ha trobat ceràmica amb gravats neolítics prop de la muralla del castell. Aquesta muralla devia ser una defensa del pla, ja que es troba precisament en l'únic pas possible. Un altre punt que exposa el senyor Parés per defensar la seva teoria és el dels camps d'enterrament, que presta suport a la idea que hi havia un nombre important de població a Tavertet. Aquests camps es troben dins de l'explotació de Monteis, on s'han trobat enterraments en posició fetal i fins i tot tombes cristianes. Les tapes d'aquestes eren conegudes pel nom popular de "Taules de Monteis". Aquest senyor ha escrit un llibre sobre el poblament al Collsacabra, però ara per ara encara no ha estat editat. Quant al poblament actual hem de dir que és dispers. La gent viu en cases de pagès escampades (si exceptuem el poble, que és l'únic centre). Són força distants les unes de les altres, en gran part a causa de la tipologia del terreny. Les explotacions són molt grans en hectàrees, però poc terreny és aprofi-

-

•.. _<.

i ..-

_-_. __..

---.----

_.-

,.---_

..

-.

_ _.i.

.

!

"'1 ---I

.. .

:

,.

.

I

,

,.

.. -

+-

_.-." -

i ..

,

¡

,

_.

i

:

i I

_.

i

•

:

_--

i

.: i

_i

_..

,

ii:

.1> ..

:

.

!

i

i•

IC.

,~,

-_..

-_

...

_.

table per al conreu. Moltes cases de pagès són buides, d'altres han estat aterrades i algunes les lloguen per als caps de setmana (veure mapes). Hi ha una tercera part de cases actualment habitades pels pagesos, una altra tercera part llogades per als caps de setmana i la resta de cases són abandonades, moltes d'elies en un estat de conservació prou lamentable (d'algunes només queden en peu uns trossos). CASES EN ACT I U • El Perer Rajols Surroca El Punt í Casals L'Aubet Tresserres El Moner

Sobiranes El Noguer La Perereda Les Baumes El Castell La Cau Villaret de Baix Monteis

CASES AD APT ADES. ÚS de cap de setmana • El Puntí Miraons Novelliques El Campàs El Sunyer La Careda La Serra L'Arau El Crous El Villaret de Dalt La Corbera El l.lobet Les Conques Tarufa Sant Bartomeu Sesgorgues

I 7

CASES ABANDONADES

*

Managés Novelles Casanova L'Avenc

Sentfores Les Valls Els Baucells La Feu Sant Miquel de Serrarols El Sunyer de Baix

...... CAtI

• ~~fIt"IJt1~v i(~ ~'UJ\/'¿:~

•

.. l.lf'R¡.'u

•

.... 1 ·

HI~C""~

NC\lfi.W.:> .. .. ~.-'. ~._ i...

I;

• eL. S¡,'N1ellf.

• TAfVAA

.~ ~v¡v1f"

•

D' ....,.

!:Ceej1lLUJf ~

.&'lVt.:.,,"¡I\ .inlQJ€L Or:

•

SE.A~ A fa.:o.

-LA

....

~'t'Aeo

.UlO >"JAv.1ii>

AGRICULTURA A causa de la falta del cens del 1982, hem hagut de recórrer, per trobar informació, als mateixos pagesos. Ens van recomanar d'anar a veure el pagès que viu a Monteis, tant perquè l'explotació és del tipus més corrent, com perquè és pèrit agrònom, i per tant disposa d'u na versió més tècnica de l'agricultura, que era el que més ens convenia. En termes generals cal dir: A nivell d'agricultura el treball no és gaire mecanitzat. Sobretot per les dificultats que presenta el relleu del terreny. Els conreus no són gaire grans i tenen moltes feixes. Cal, doncs, dedicar molta mà d'obra per a la feina. Les màquines molt grosses són impensables aqu I. Els productes de l'agricultura estan pensats de cara al bestiar. Es produeix sobretot menjar per a les vaques, que és la ramaderia que domina. La major part del que es cull es guarda per ensitjarho (ordi, blat de moro...) de cara a l'hivern, quan el pasturatge no és suficient. De totes maneres, en tot temps l'alimentació dels animals es complementa amb pinso. Actualment no es conreen cereals per granar, sinó tan sols per ensitjar-los tendres. L'explotació normalment té com a objectiu la producció de

8

llet, i en alguns casos -més pocs- la producció de carn bovina. No hi ha gairebé cap propietari, quasi tots són masovers parcers. Encara que actualment no s'acostuma a pagar a parts (un tant del que es produeix), sinó que es valora en diners. Això ha estat degut al canvi de conreus que han passat de ser netament agrícoles (patates, blat, etc.) a ser conreus de cara a la ramaderia, que, per tant, no són aprofitables per a l'ús directe o per a la venda. Quasi totes les explotacions funcionen en règim familiar, tot i que en algunes hi ha algun assalariat o es contracten jornalers en èpoques de més feina. Les explotacions són força extenses (unes 100 Ha), de les quals sols es conreen unes quantes q uarteres (més o menys un 6 per cent del terreny aprofitable). La resta és de bosc, que el masover no pot explotar sinó pel que ell necessita, ja que l'explotació forestal és a càrrec del propietari. La llet del bestiar es ven a un particular, que recull tota la del poble seguint les diverses cases. Aquest la ven a una casa que la comercialitza, concretament a ATO. Aq uestes cases comercials tenen distribuïdes les zones de recollida, per evitar així de fer-se la competència. Per a la comercialització del

bestiar de carn han de connectar amb algun traficant, que és el que es preocupa de col.locar-Ia on n'hi hagi més demanda. Hi ha alguns pagesos que pensen que la creació d'una cooperativa de carn de vedell seria quelcom positiu per a la gent del camp, ja que l'alliberaria dels preus establerts arbitràriament per les grans productores i pels Iescorxadors. --------------f

EL POBLE DE TAVERTET A començaments de segle hi havia al poble una quantitat de serveis més especialitzats que no pas ara: sastres, cadiraires, fusters, paletes ... Ara, al contrari, a part del paleta, a Tavertet no hi ha cap d'aquests serveis. El motiu és, evidentment, la disminució del nombre d'habitants. També es donava el cas de famílies que vivien reunides en una mateixa casa. Ara n'hi ha moltes de buides dins el propi poble. Ara n'hi ha nou d'habitades tot l'any, a dintre el poble, de les quals sols en una hi viuen juntament dues fam ílies. La gent va començar a marxar els anys seixanta. Fins aquelles dates al poble hi havia unes 400 persones (després de la guerra civil). Quasi tots es dedicaven a fer de pagès. Els que no tenien terres o no en tenien en prou quantitat per a mantenir la gent

que eren a la família, anaven a treballar als boscos del voltant, en l'obtenció de carbó d'alzina. Aquesta era una feina bona per a l'hivern. A l'estiu es dedicaven a anar a segar on fes falta mà d'obra. Fins als anys vint, hi havia unes 40 cases habitades. Ja hem dit que sols en queden 9. D'aquestes nou, dues són habitades per famílies que han vingut de fora. Dues cases estan enrunantse, pel fet que no hi ha viscut ningú d'ençà que es van abandonar. La resta són segons habitatges que s'usen els caps de setmana. Quant a serveis, es pot ben dir que no està prou dotat actualment. Hi podem trobar: - El forn de pa, a la plaça de la Diputació. -La fonda Baró, al carrer del Mig. --Un restaurant, al carrer de les Fonts. Per al metge i la farmàcia s'ha d'anar al poble de l'Esquirol en cas d'urgències. El metge normalment puja a Tavertet cada quinze dies. Tampoc no hi ha banc ni agència bancària. Per fer qualsevol transacció cal anar també a l'Es-

quiral. No hi ha botiga de roba ni d'electrodomèstics, és a dir m ínimament especialitzada. Hi ha la botiga de queviures que és, alhora, fruiteria. El servei d'escombraries és a càrrec del propi agutzil del poble, que fa aquest servei uns dies determinats de la setmana. Hi ha servei diari de correus. També hi ha telèfon. Però n'hi ha quinze de sol.licitats ja fa temps, i de moment no es veuen perspectives que es faci una ampliació de I ínies. No hi ha tampoc telèfon públic, ja que segons la Telefònica no és rendible en un poble tan petit. L'aigua arriba a totes les cases, Tavertet és autosuficient en aquest servei. Encara que a l'estiu acostuma a haver-hi algun problema per l'aigua, pel fet que és l'època en què és menys abundosa i, en canvi, és la que més se'n gasta i hi ha més gent al poble. Hi ha també escola, a la qual assisteixen 10-11 nens. D'altres van a escola a Vic. Tant l'escola com l'ajuntament són en edificis nous. Ara és en vies de constitució una associació de veïns, que a

parer d'alquns pot ajudar a llimar les diferències entre uns i altres. Pel que fa al servei religiós, hi va el capellà de l'Esquirol a dir una missa els diumenges a dos quarts d'Ll del matí. Els dimecres és tot el dia a Tavertet i visita les escoles. Hi ha força turisme, si entenem per turista la persona que ve "a veure" el poble en visita passatgera. Gairebé cada diumenge hi arriben alguns autocars. També s'hi arriba gent els dies entre setmana. Són els que fan ús del restaurant. Hi ha poques habitacions per passar-hi la nit, i generaIment ja estan reservades per persones que hi vénen habitualment. Per això es troben savi nt que si algú s'hi vol quedar a la nit no pot fer-ho per manca de lloc.

Estudi sobre el Municipi de Tavertet Treball de geografia de 3er, Merot! S?iez Merc?!

Bubél.r~

Fili Pujol

Prof. Assumpta Vila E. U. Balmes

1982-83

VIC

COL.LABORACIONS _ _ _ _I l TAVERTET I ELS SEUS CONTORNS Tavertet, erol de cases d'estructura muntanyenca, assegudes en un replà de la cinglera, sobre les valls de Sau i de Querós, o, segons la dita dels vells, entre les Guilleries i Collsacabra i que, com un escamot d'ovelles que al capvespre s'acosten a la pleta, buscant alxopluc al redós del cloquer, el qual, recolzat damunt l'església romànica dedicada a Sant Cristòfol, esguarda els seus moradors i visitants. Poble humil i rústec, que perlaseva situació geogràfica i morfològica i per les seves belleses naturals ha sabut atraure l'excursionista intrèpid i el visitant curiós, quehi gaudeixen del repòs corporal i omplen de joia l'esperit, puix no hi ha pas mancança de llocs atraients i encisadors.

Fent una breu ressenya dels encono torns més plaents, podem començar pel Pla del Castell, on, vorejant la cinglera nord, es gaudeix de la pregonesa salvatge del Sot de Baià, un paratge difícilment comparable amb cap més de Catalunya per la seva estructura geo· lògica, curu 11 d'espessa vegetació, tot l'any encatifat de fresca verdor, sols habitat per lafauna típica de la contrada: la guineu, el toixó, el gat mesquer i el gorjablanc, mentre que a les cingleres hi fan niu els aligots, els esparvers, els corbs... Tot voltat de cingleres es· carpades, de tonalitats meravelloses i de relleus feréstecs: el cingle de la Miradora, el racons de les Tunes i del Mol í Bernat, els morrals de les Baumes, el morro de l'Abella i els cingles

de Santa Cèlia, tots els quals sembla que converteixin la fondalada en un immens clos on no manquen canals fresques, com la del Castell i la dels Bunyols, tupides de vegetació i per les quals regalimen fonts generoses d'aigua fresca i pura. En dies de grans pluges, els saltants fantàstics del Molí Bernat a la riera de Baià, i el deTirabou a la del Noguer, són també atractius extraordinaris. Si ens arribem fins al Puig de la Força fruirem de la vista de les aigües del pantà de Sau que cobreixen turons i raconades, i girant la vistà enlIà fru i· rem de la vista de les cingleres i boscúries de Sabassona, queensofereixen paisatges delitosos. De tornada al poble, si seguim per 9

la part assolellada, tot vorejant el cingle, contemplarem els altiplans de Vilanova de Sau, Balcells i Vallclara, coberts per camps de conreu, pinedes gegantines i carenars curulls de grocs ginesterars, i podrem albirar fins al ' Montseny i quedar embadalits per la munió de turonells tupits de verdor i d'obagues fresques, que, en temps de tardor, es converteixen en catifes daurades, donant al paisatge una gran diversitat de tonalitats. Caminant cinglera amunt, a cada moment descobrirem noves raconades, nous estimballs i nous atractius Si anem segu int per la vo ra del cin gle fent carn í cap al Pla Boixer fru irem dels pregons afraus de Generós i de Susqueda, on dormitegen les aigües del pantà, i també els planells i pendissos de Montdois i de Sant Joan de Fàbregues, amb l'enlairat turó de l'Agullola. Més enllà, les valls de Fornils, les cingleres del Far i, al final, llucarem la ciutat de Girona, i fins i tot, en dia clar, la vista es pot allargar fins a la Med iterrània. Són molts els visitants de Tavertet que han fruït de la ruta que fins aquí hem anat descrivint. Però són més pocs els qui coneixen i han gaudit de l'autèntica meravella que s'albira des dels altiplans i turons del Sunyer de Dalt i del Puig d'en Baumes. És llàstima que aquesta ruta no sigui més coneguda, ja que des d'aquests paratges és admirable l'aspecte pessebrístic que apareix

davant dels ulls, amb una perspectiva del poble rústic a primer terme i a vista d'ocell, com mig adormit, justament en un planell rodejat de timbes i de turons alterosos, com niu d'àligues aixoplugant els seus pollets. I així com, mentre es voregen els cingles del Castell i de l'Avenc, sesent

l'aroma forta de la sabina, la ruda i d'altres plantes, aquí hi notarem la flaire suau del bruc de llei, de la bronsa, de la trepadella borda i d'altres flors boscanes de perfum exquisit.

.".~~.,.",.".~.

10

Jordi Sanglas

I

FRUITA DEL_ TEMPS _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _J

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _J I_ DE LA VIDA I DE_ LA MORT Ho veia venir, havia de succeir, era inevitable ... Acabaria parlant de l'avortament, "controlat" o no, que és com parlar de la vida i de la mort. Ja que hi som, parlemne, doncs! He vist gent que necessita donar moltes voltes per "justificar" el seu sí a l'avortament: que si els cristians són hipòcrites (llevat d'alguns pocs "desgraciats" que encara creuen en Déu, de bona fe), que si les dones riques són les úniques que diuen no a l'avortament, que si les estadïstiques dels avortaments clandesti ns, que si d'aqu í a final de segle s'haurà de recórrer fins i tot al control de la natalitat... Pobra gent! No caldria pas que hi patissin tant. Només que em diguin que la vida humana és -per a ells, és clar-r- una simple qüestió de biologia, ja els comprendria. Donar-los la raó, no, però comprendre el perquè de la seva opció, és clar que sí. Quin sentit final pot tenir la vida d'un primat de més o de menys, si és que entre simis i homes n'h i ha tants que no se n'accepta la transcendència? Per altra part, quanta saliva (i tinta) inúti I es gasta quan es vol convèncer aquesta gent amb les nostres raons per a impugnar l'avortament! Que si la societat, que si des de quan hi ha vida humana o no, que si les lleis dels homes no tenen autoritat sobre la vida ... I naturalment, a ells tot això els sona a música celestial (o infernal, ves-ho a saber!) i no els entra al cap. I vinga a carregar les culpes als mals cristians i tornar a començar la roda ... Personalment, mai no arribaré

I

L'ESPERANÇA

a comprendre ni a acceptar que hi hagi algú que tingui poders per matar: ni els terroristes ni el govern ni el cristià ni l'ateu, ni tampoc el qui se la passa bé ni el qui se la passa malament, ni els franquistes (que mataren molta gent criminalment) ni els de l'altre cantó (que malgrat que ara no sigui gaire ben vist dir-ho, també van assassinar molts innocents amb l'excusa de fer la revolució), ni el pare ni la mare. Ningú ni mai no té dret a matar. Ni la persona que ja s'ha fet vella ni l'infant que encara no ha nascut. El que passa ---penso jo- és que els creients per un cantó i els materialistes per un altre, en aquest terreny no ens entendrem mai, no ens podrem "consensuar" mai. No puc estar-me de tornar a pensar en aquella frase que recordava no fa pas gaire: "Per als qui no creuen en Déu, cap explicació no és possible; per als que hi cre~en, no fan falta explicacions". Es per això que no ens convencerem mai els uns als altres en aquest tema. L'única postura que podem arribar a assolir és la d'acceptar-nos, que no vol pas dir donar-nos la raó. I sobretot, adonem-nos de la inutilitat de volernos enganyar acusant-nos inútilment i estúpidament. Per aquell que no té --que potser no pot tenir-- el sentit transcendent de la vida, l'avortament és un accident més d'aquesta vida absurda. Un accident desgraciat, però només un accident. Per a la gent que volem creure en Déu, la vida -el cos i l'ànima- no és nostra en propietat i no en podem disposar d'una manera absoluta. Per això, des

d'aquesta òptica, sempre direm que no a la mort provocada (tot i que, de vegades, la temptació de dir s í davant dels terroristes i dels violadors, per exemple, ens torturi durament). I, doncs, també no a l'eutanàsia i a l'avortament. Mirant el món i la seva història, hom s'adona que hi ha temporades en què manen els d'unes idees, i altres èpoques en què manen els de les contràries. Hi ha hagut temps en què, bo i guanyant els que es deien "cristians': les coses no s'han fet pas segons l'ensenyament de Crist. Però en les ocasions històriques en què tenen més pes els que no cornparteixen aquelles veritats cri stianes, el món sol quedar igualment de galdós. Crist no evità la matança dels innocents (que no havien fet cap mal), perquè en el pla humà de la història ell no governava: les ordres de matar les criatures les donava Herodes. Quan governaren els fariseus, el van matar a ell que no havia fet altra cosa que bones obres. Perdoneu-me l'expressió crua: jo penso que totes dues morts són igualment blasmables, i els culpables, igualment bèsties. Ningú que matí no es pot justificar demostrant-nos que els altres també maten. Ho sento així. Ara ja he dit el que opino de l'avortament. Preneu-vos-ho com vulgueu, però ... penseu-hi, penseu-hi ...

gui pura iLlusió. Sicreiem que el futu r ens portarà la solució als problemes que ens assetgen, estem bastint un "demà" que tan sols existeix en la nostra imaginació i, per tant, irreal. L'esperança que necessitem ens ha de fer creure que la realitat que vivim té sentit.

Aquesta afirmació pot deixar-nos perplexos i fer-nos qüestionar, per exemple, quin sentit pot tenir la violència destructora -contrària a l'amor vio lent- que esclavitza i esteri Iitza les persones dels països que la pateixen. Quin sentit té que tornem a parlar, in-

Lluís Badia i Torras

~S POSSIBLE

Davant les dificultats queensenvolten, sorgeix el neguit pel futur i, quasi automàticament, moguts per un desig legítim d'optimisme, fem nostra la dita: cal teniresperança. Però hem de parar esment i no permetre que la nostra motivació esdevin-

11

sistentment, de penúria econormca. Quin sentitté que uns homes eminents segueixin capficats a utilitzar l'amenaça atòmica com a factor d'equilibri entre blocs. No cal aclarir que no té cap sentit que un ésser humà mori fruit de la pseudoviolència, perdent el valor més preuat que posseeix. ~s ben clar que no té massa sentit que les persones siguin esclaves d'una estructura econòmica que elles mateixes han creat, i convertit en eina d'opressió i de dominació. Evidentment, no pot tenir sentit el desig de protegir la vida amb l'amenaça de destruir tot allò que existeix realment. Malgrat tot, l'esperança és possible. L'ésser humà pot trobar sentiten la

seva vida. Cal fer palesa, en primer lloc, la pròpia existència, tal com és. L'existir assoleix el seu sentit ple en la dinàmica de l'afecte: estimar i ser estimat. Només des d'aquí, la lectura de la realitat adquireix matisos nous, malgrat que això no soluciona encara la manca de sentit de moltes de les experiències que, inexorablement, hem de viure. Però només així podrem plantejar-nos la recerca d'una resposta defini· tiva als nostres desigs d'esperança. Trobarem les solucions urgents, necessàries i eficaces als problemes de l'actualitat, si creiem que el marc global de la nostra realitat present pot convergir cap a una configuració social més joiosa i solidària, i si posem tot el

nostre esforç perquè succeeixi així. Construïm-la, científicament i seriosa, amb "realisme existencial"; possibilitem les condicions necessàries perquè arribi. Serà la millor manera de motivar la realització de les solucions que calen per al present. Probablement aconseguirem, d'aquesta manera, donar sentit a la nostra esperança, o dit altrament, des d'aquesta esperança recuperarem elsentit del nostre present. I podrem afirmar que, malgrat les expectatives poc favorables de la nostra realitat desconcertant, l'esperança és possible.

seus amics. -Els exemplars de 1'1 al15 inclusivament, van acompanyats d'una de 1E!l¡ planxes. Han estat impresos, a més, diversos exemplars de col.laborador. _.Tota altra planxa ha estat destruïda.. Fou impresa per S. Salvador i Cots, de Barcelona". Aquest nombre limitadíssim d'exemplars, la cura amb què es féu l'edició i el seu cost expliquen que encara fa poc, al cap de més de vint-i-cinc anys -el llibre sortí el 1956--, algú se'l fotocopiés per tal de

tenir-ne constància. Tanmateix, no em sap greu que les coses hagin anataixí: queel llibre s'hagi pogut mantenir en una situació semblant a la clandestinitat pràctica en què va néixer, i que sigui un llibre gairebé secret. Perquè sempre fou un llibre íntim, tractat amb amistat i de l'amistat, el sentiment que m'omplia a vessar en aquells anys, abans de l'amor i del matrimoni. Els noms dels amics encapçalen diversos capítols, i tots ells

Francesc Viñas del'Ambit Maria Corral

El COLLSACABRA VISCUT

RECORDS DE QUAN ESCRIVIA El COLLSACABRA

Fou una obra de joventut i de convalescència. Més tard, em penso que ja no hauria tingut temps de fer-la, perquè calia escriure-la a poc a poc, com qui camina ara un pas ara un altre i de tant en tant s'hi pensa. Fou, en efecte, un llibre "caminat" i una conssqüència d'haver viscut, uns quants anys abans, en repòs en els mateixos llocs. Un repòs forçat per la malaltia però que feia feliç si se sabia omplir de voluntat de viure. Així vaig escriure aquell llibret, El Collsacabra, un tribut impremeditat però encara més real, a les terres que em varen veure renéixer. Avui és un llibre que els col.leccionistes i els bibliòfils tenen per rar, perquè no circula gaire. La persona que em va empènyer a fer-lo i que el va editar, volia una edició restringida, per als afeccionats i els entesos. Un tlibre-nbjecte que en la seva elaboració fos dig· ne de la tradició·refermada durant la postguerra per salvar, en petit, la dificultat de lacensura-, de la bibliofília catalana. De la raresa de l'obra en dóna fe la justificació del tiratge, inscrita amb orgull a tota pàgina després de la portada: "Aquesta edició, -diu· ornada amb vint-i-tres aiguaforts de Joan Barbarà, comprèn cinquanta-cinc exemplars numerats, en paper de fil Guarro, que es destinen a l'autor i als 12

.. I

i..

tingueren un exemplar del llibre, crescut enmig d'ells, entre vetllades de lectures i carteigs d'estiu. Un dels amics és el que m'acompanyà, em guià es pot I dir, per gairebé tot Collsacabra, que ell .rscorria cada mes, casa per casa, per exigència del seu treball. Per això he dit que era un llibre "caminat". Vaig poder conèixer la contrada fins a l'escó del foc a terra de les cases de pagès i vaig poder sentir dir els noms dels llocs i de les coses als mateixos que hi estaven familiaritzats des de la naixença. I així, si jo havia vingut en aquest altiplà osonenc a fer-hi d'emergència una cura d'aires hi vaig fer, al cap dels

I

anys, una cura definitiva d'arrelament. L'elaboració del llibre em va portar també a fer una recollida de diversos escrits al.lusius a la comarca (a la subcomarca, en termes geogràfics més exactes), alguns d'ells poc coneguts aleshores i que em sembla que encara no han estat aprofitats; d'altres són d'escriptors famosos, des de Verdaguer a Miquel Llor. Centrat a Cantonigròs per la meva estada continuada en aquest poble, El Collsacabra volia tractar de qualsevol indret de la contrada, i en la mesura que em fou possible crec que ho fa. No hi manca, doncs, tampoc Tavertet, amb l'Avenc i la cinglera,

potser amb menys extensió de la que caldria. Molts aspectes de la vic.d i dels llocs han canviat des d'aleshores, de quan, en alguna excursió inoblidable, un amic, fa anys desaparegut, l'insigne estiuejant senyor Màrius Anglada, em feia anar a cavall per aquests indrets, amb l'ai al cor per part meva i la seva segura mà al ronsal de la blanca i fidel cavalcadura.

morir de tifus durant la guerra, i dos germans, un a cada banda de la guerra civil. Com semblava estipulat en les famílies prolífiques, un capellà, que va cantar missa pocs dies abans d'esclatar la guerra. Un molí que, encara que tenia més de tres-cents anys, en deien "Nou", en un poble com Rupit, on les moles no molien prou de pressa per donar pa a onze fills, el matrimoni i la tia conca -que vol dir que no li havia sortit partit i romania soltera ... i criada de tota la quitxalla que anava arribant any per altre. La Carmeta va anar a servir a casa d'uns senyors de Torelló. Es va enamorar d'un vailet fonedor, de la CNT, cosa molt mal vista pels amos de la Carmeta que en feren molt mala propaganda als seus pares quan van voler saber qu i era en Ricard. Però la Carme era del morro fort, i la seva decisió va prevaler per damunt de tots els avisos i recomanacions. Ella es casaria amb en Ricard, encara que fos un revolucionari o un jugador. I s'hi va casar, i encara ho estan, en un poblet petit de França: tenen dos fills casats i vuit néts. I continuen molt feliços i molt enamorats. L'any 1934, ja casada, vivia a Torelló, ajudant al jornal del seu marit a base de fer feines per les cases i tenint cura de la pròpia, tot esperant el naixement del seu primer fill. El seu germà Joan era a Saragossa fent el servei militar. Aquell matí es trobava al renta-

dar públic rentant la roba de la setmana, al costat d'altres dones, fent anar el picador -i la lIengua- com se sol fer als safareigs. Va comentar-se per part d'una de les rentadores el fet que havia vist, el dia abans, com un sergent dels que hi havia a Canonglell bufetejava un pobre soldat, i com a cada plantofada el desenquadrava i l'obligava altra vegada a plantar-se en posició de "firmes". La Carmeta, en sentir-ho, pensava en el seu germà Joan que, com hem dit, era a cavalleria a Saragossa. Sentia que li perlejaven llàgrimes de ràbia als seus ulls. Per un atzar i mala ventura, al cap de poc passava per davant del safareig el sergent de la "remonta" al.ludit a la conversa. -Mireu, mireu, ara passa aquell mal parit del sergent! La Carmeta el va albirar i, recordant aquella dita que "ha blando del tirana de Roma, la cabeza asoma", donant gràcies a Déu per la providència, agafà el picador,

Joan Triadú

LA CARMETA DEL MOLi NOU DE RUPIT

El Collsacabra és terra brava, encinglerada, on els arbres disputen el 11 oc vita I al rocam i als esqueis, on els rius i torrents llisquen sobre la roca dura, foradant-la i tallant-la, tot formant saltants i gorgues, on els bancals, feixes i camps, tota la vegetació disputa a la pedra el dret a la naixença. El Cabrerès pedregós, teixit de barrancs i camins recargolats, sempre regat i sempre frescal, amb hiverns llargs i crus, estius humits i plujosos, que el faig verdós ombreja fins a la tardor, quan els arbres posen rovell a les seves fulles, entremig de les llampades vermelloses dels cirerers bords i el groc crema dels freixes, és la terra de la Carmeta del Mol í Nou de Ru pit, que serà l'heroïna d'aquesta història verídica, que jo he escoltat de la seva pròpia veu (gràcies a Déu, encara viu, al sud de França), i comprovat després per la gent que l 'havia coneguda abans que jo. La pobre Carmeta va venir al món al canvi tràgic de portar la seva mare a l'altre. I hagué d'anar a dida, encara que per poc temps, ja que el seu pare, en Pere del Molí Nou, va maridar-se amb la seva cunyada, la Dolors, germana de la difunta, que va agambar els dos haguts amb la Llúcia i amb els altres nou que van néixer, un per un, i que plegat van salvar el llindar dels vint anys. Vuit mascles i tres femelles, desperts com estels i eixerits com un pèsol. Una dona, la Maria, va

'11'

13

va sortir del safareig a escometre'l: el va engrapar pel corretjam que li creuava l'esquena tan fortament que el va fer giravoltar com un ninot: ja el va tenir de cara. Molt ben educada, la Carmeta va emprar el castellà que sabia, que era molt poc, per dir-li: _" iOye tú, poca suelta! ¿Por què tienes que estobar a los po..

bres soldados, eh? ¿Que te piensas que eres un valiente o qué? ¿Porque lleva s una mierda de galones? .... Les sacsejades de la Carmeta van acabar tirant per terra corretjam i pistola, i en ajupir-se per collir-ho, la Carmeta les hi va mesurar amb el picador, fins que el "sargento", escapant del furor de la Carmeta, va córrer fins a la

caserna de la guàrdia civil a donar-ne part. Unes quantes hores més tard, els mossos d'esquadra de Torelló la van acompanyar a l'Ajuntament. Ella satisfeta, perquè s'havia pogut esbravar.

Miquel Adi l l on

LES COMARQUES, ASSIGNATURA PENDENT

- _ La qüestió comarcal és un dels eixos històrics del catalanisme. La reivindicació del reconeixement de la comarca com a unitatterritorial bàsica ha rebut sempre les més àmplies coincidències entre les forces polítiques catalanes. Amb tot, el seu reiterat ajornament n'ha fet ja una fonamental assignatura pendent de l'autonomia. A cinc anys del restabliment provisional de la Generalitat i a més de tres d'haver entrat en funcionament l'Estatut de 1979, cal parlar d'una certa frustració comarcal i d'un grau no gens menyspreable deconfusió. D'un temps ençà, ens hem acostumat a tractar la realitat de Catalunya prenent com a referència la divisió territorial de 1936, malgrat que les seves nou vegueries o regions i les seves trenta-vuit comarques no tinguin cap mena de virtualitat jurídica ni política. La via oficial es continua regint pel patró centralista de les províncies. "Catalunya en xifres/2", per exemple, publicació recent del Consorci d'Informació i de Documentació de Catalunya, no dóna cap de les seves dades estadístiques a nivell de comarques. La sorpresa, desagradable sens dubte, d'aquesta insuficiència ha d'anar segu ida obligadament de laseva acceptació per l'explicació lògica de la manca d'informació bàsica adequada. De sempre, la formulació del gran tema comarcal hasofertel vici d'origen de l'absència d'un mapa comarcal històric. La comarca, com a marc de referència territorial de la vida interior del microcosmos català, és un concepte relativament modern, desprovist de la necessària precisió geogràfica, però carregat de significació per a la consciència col.lectiva. Per aquesta raó, la ponència nomenada per la 14

Generalitat republicana, sota la presidència efectiva de Pau Vila, va optar per dir del seu treball divisió territorial i no pas divisió comarcal. L'encàrrec d'ara fa mig segle a l'equip interdisciplinar encapçalat pel pare de la moderna geografia catalana, consistia a establir una divisió territorial operativa per al govern i l'administraci ó interiors de Catalunya, prenent com a base la tradicional estructura comarcal del país. Algunes comarques històriques varen quedar integrades en altres de més grans -Banyoles en el Gironès, Lluçanès a Osona, Segarra amb porcions a Anoia i Conca de Barberà i Moianès repartit entre Bages, Osona i Vallès Occidental-, mentre que altres foren sub dividides, com els dos Vallès -Occidental i Oriental-, els dos Empordà -Alt i Baix-, els dos Pallars - Jussà i Sobirà-, els tres Camp -Tarragonès, Alt Camp i Baix Campi els tres Penedès -Alt, Baix i Garraf-, per citar els casos més evidents i significatius. L'irredentisme comarcal que s'ha anat manifestant arreu no té, per tant, una base sòlida des del punt de vista pol ítico-adm inistratiu, bé que sigui perfectament comprensible des del de la identitat històrica. La tradicional identificació de la reivindicació comarcal amb la de l'autonomia catalana i l'absència d'un mapa bàsic i precís de les comarques històriques i els seus límits, fan que tot planejament de futur, com ja va passar fa mig segle, rellisqui sobre el terreny bellugadís dels sentiments de grups petits i localitzats, però comprensibles i legítims, d'insatisfacció col.lectiva. Les profundes transformacions sòcio-econòmiques i demogràfiques dels darrers temps han accentuat el

1 sentiment comarcalista, en especial a les comarques en regressió absoluta o relativa, alhora que desdibuixaven les línies de demarcació -concepte que Pau Vila iels seus companys quasi preferien al de la comarca pera divisió de 1936- en les àrees de gran desenvolupament. La reserva que fins ara haimperat sobre els possibles criteris per a una revisió del tema, tant a l'administració autonòmica com als partits polítics, contrasta en canvi amb l'actiu debat públic mantingut per especialistesdiversos en els darrers anys seixanta i els primers setanta. És ben cert que aquests darrers temps hi ha hagut algunes aportacions especialitzades i valuoses per a la formulació de criteris per a una nova divisió comarcal, sobre la base rica i indiscutible dela ponència republicana. Malgrat tot, hi ha hagut una llarga pausa, a l'espera, potser, que les institucions d'autogovern prenguessin la tan desitjada iniciativa. El Parlament de Catalunya va fixar a l'inici de la seva legislatura la divisió territorial com una de les lleis bàsiques. Fins fa molt pocs dies no hi ha hagut per part del Consell Executiu, a punt d'iniciar el seu darrer any de mandat, la tramesa a la cambra legislativa catalana d'un projecte de comarcalització. AI marge del joc polític concret entre els partits que aquest projecte pugui suscitar -les eleccions municipals, a més a més, són a la cantonada-, des d'una perspectiva més general hi ha una parell d'aspectes a subratllar amb sorpresa. Primer, que el projecte d'Organització Comarcal de Catalunya es separa de la necessària revisió de la divisió administrativa provincial vigent. La comarca, així, es planteja únicament com un oruenlsrne suoramunici-

preveu el restabliment de la divisió de 1936, amb les seves trenta-vuit comarques, sense cap revisió prèvia. Sense entrar a considerar l'anàlisi detallada del projecte, dóna la impressió, amb tot, Que el govern autònom català no ha fet altra cosa Que fugir del problema per la tangent. Tot i acceptar Que la consagració per la Constitució de la pervivència de la província és un

I

factor que condiciona seriosament la nova divisió territorial i que l'arribada dels socialistes al poder central és, encara, un motiu de retard, aquesta pressa repentina per una solució parcial no té gaire sentit. Menys encara, si no hi ha hagut ni tan sols l'encàrrec d'un nou dictamen als especialistes sobre la realitat present de les comarques.

Jaume Gumdmet Periodista i escriptor. Estu diós de la premsa. Autor, entre altres obres, de "La nova premsa catalana" (1976), "La premsa a les comarques gironines" (1977) i "La premsa comarcal" (1983, en procés de publicació). Article cedit pel Servei Tècnic d'Ajut a la Premsa comarcal.

CANT A LA VIDA

Si un dia, en plena primavera, de bon matí, ens endinsem per camps i boscos enllà, ben aviat ens toparem i estarem voltats de frescos planells tupits amb les més variades i flairoses flors boscanes, xopes de fresca rosada; mentre l'oreig de l'albada remou suaument el tendre fullam tot just esclatat de les ufanoses arbredes. Tantost arribarà a les nostres oïdes el xerroteig de la mallerenga, Que amb el seu llenguatge delicat, busca parella. També sentirem el melodiós rossinyol, mentre la femella passa les hores covant al niu, esperant, afanosa, la seva novella fillada: ell amb les seves harmonioses refilades li fa dolça companyia. Més enllà, la merla, amb la becada a la boca, amb gran delit, per alimentar la seva niuada. Caminant bosc endins, ens podem trobar amb una parella de tórtores, símbol de l'amor, que lluiten desesperadament contra l'esparver que vol apoderar-se dels seus tendres fillets per tal d'alimentar la seva prole Que, famolenca, l'espera en un replà de la cinglera. Si no tenim pressa i ens endinsem més, no seria pas estrany de topar-nos amb una plomada de gallina Que alguna astuta guineu -havent exposat la seva pròpia vida en acostarse a una masia- ha plomat per alimentar i fer bon profit a laseva llodrigada, d'ulls IIambregants, arrupida al cau, entaforat entre les esquerdes del roquissar.

Com podeu comprovar, fins al més feréstec dels afraus hi respirarem un cant a la vida. La natura tota exulta de vida: les flors, els arbres, els ocells, els animals que habiten als boscos -soleis o obacs-, les fonts, elsrierols que s'escorren amb suau i melodiós remoreig, tot és un cant amorós a la vida. Davant aquest cant a la vida, hom es pregunta per què l'home dotat d'intel.ligència, s'afanya a fer la guerra? Per què tortura i assassina? Per què mata el més sublim dels innocents,

l'infant, sovint tot just engendrat per ell? L'esparver mata per alimentar la seva descendència, mes l'home mata per alimentar el seu egoisme i eliminar laseva descendència. Però alcem els cors, esguardem la natura, les flors, els ocells, el rierol i les mil meravelles. Cantem la vida, exultem la vida i respectem-la. Lluitem a favor de la vida que és el valo r més gran que s'ha creat. Jordi Sanglas

15

LA TASCA D'AVUI

- - Els fets estan demostrant que, en aquests darrers tem ps, el procés de redreçament nacional de Catalunya, es veu cada dia més frenat. En alguns camps no avança, en altres àdhuc retrocedeix. Els avenços innegables --i en alguns casos importants- que s'han aconseguit no contradiuen la real itat d'aq uesta frenada que pesa amenaçadorament sobre el futur naci onal de poble català. Davant aquesta realitat són moltes les persones, que visqueren il.Iusionadament les jornades plenes d'esperança de finals dels anys setanta, que senten avui una preocupació creixent; altres viuen fins i tot un començ de desesperança. La preocupació és justificada. Per tant, positiva. En canvi la desesperança no ho és, car els fets que avui la provoquen era previsible que es produ issin i havíem d'estar preparats per afrontar-los. Els esdeveniments de final dels anys setanta, amb les grans manifestacions populars, van fer oblidar a alguns catalans una dura realitat. Aquesta: Catalunya havia sobreviscut a la desfeta de 1939, a la pèrdua de la seva autonomia i a l'intentde genocidi cultural comès pel franquisme, però havia sofert uns danys gravíssims en la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat nacional. Uns danys que costaria molt de reparar. Per això, ja aleshores alguns vam predir que aconseguir el redreç nacional de Catalunya i la reconstru cció de la se-

autonomia seria una tasca difícil i dura que exigiria esforç, empenta, entusiasme i esperit creatiu. Els fets estan confirmant aquella predicció. No hi ha, doncs, cap raó nova per caure en la desesperança. Tampoc no la justifica el fet que a Madrid es manifesti cada dia amb més intensitat la tradicional mentalitat centralista. Les mentalitats centralistes no desapareixen pel sol fet de recuperar un règim democràtic. La difícil situació catalana exigeix, per tant, de nosaltres, un comportament extraordinari i adequat. Per això un dels majors errors que avui podríem cometre és el de comportar-nos com ho podríem fer si el nostre fos ja "un país normal" on la llengua, la cultura i la identitat nacional pròpies fossin assegurades. El nostre comportament, doncs, no pot ser el mateix que hom pot tenir en altres pobles de l'Estat queno tenen plantejat el problema de la sobrevivència de la seva llengua, cultu ra i identitat nacional. Comportaments -com certs enfrontaments- que en aquests pobles es poden considerar normals en règim democràtic, a Catalunya cal evitar-los, perquè poden perjudicar greument el nostre redreçament nacional i la construcció de l'autonomia. Accions unitàries en determinades qüestions que en aquells pobles no són necessàries, en el nostre són encara imprescindibles. Perquè no som encara un "país normal". \J.

1 I no arribarem a ser-ho si els catalans -sigui el que sigui el nostre origenoblidem que la causa del redreç nacional de Catalunya continua essent prioritària; que les altres causes ens poden dividir però que aquesta ens ha d'unir. Perquè sense unió no som prou forts per assolir que aquesta causa triomfi. El President Companys, abans d'ésser detingut per la Gestapo, escrivia: "Les altres causes nobles tenen molts defensors. La causa de Catalunya només ens té a nosaltres". No hem de caure, doncs, en la desesperança. Hi ha molta feina a fer, i podem fer-la. Com tampoc no podem deixar-nos endur per radicalismes que són fruit de ta desesperació. Recordem unes paraules de Jaume Bofill i Mates: "Cal no confondre el fals radicalisme de la fressa de les fulles amb el veritable radicalisme, si lenciós i substanciós de les arrels que laboren". Davant la situació actual, ni desesperança ni radicalisme. Simplement continuar obstinadament i inteLligentment la tasca diària que ha de convertir en realitat el redreç nacional de Catalunya, per tal d'arribar a fer de Catalunya un "país normal". Josep Benet Article cedit pel Servei Tècnic d'Ajut a la Premsa comarcal.

EL DRET A EXERCIR LA PAU

Hi ha moltes persones que comencen la jornada, de bon matí, donant el "bon dia" al venedor de diaris de la cantonada. I el distribuïdor matiner de notícies, en veure-les venir, ja té a punt el diari que sap perfectament que agafen cada dia. "On anirem a parar! Avui ...", i entre exclamació i exclamació, s'acomiaden tot desitjant-se que passin un bon dia. Però, hom es pregunta: És possible passar un bon dia després d'haver fulle16

jat, només per sobre, el diari? És possible que passi desapercebut el dolor de tants morts sense sentit? Fa dies llegia una de tantes cròniques que publiquen els diaris i que duia per títol: "Guerra entre pobres". Deia així: "... un poble on, a falta de grans rics, els pobres, es maten entre si des de fa cinc anys..." I acabava dient: "Això només són seqüències d'una guerra entre pobres." És ben difícil, de vegades, trobar el sentit al "bon dia" del venedor habi-

tual de diaris si pensem en totesaquelles persones, en tots aquells infants, que potser mai més no tornaran a veure el sol. No cal dir que aquestes guerres són lluites deshumanitzadores que s'escapen de les nostres mans, per la distància física que ens en separa, pel sentiment d'impotència que ens fan sentir, per la incoherència que suposa que es matin entre si homes nascuts damunt d'una mateixa terra, etc. No acabaríem pas la llista de raons que parlen de la

incongruència de les guerres. Segurament que us haureu aturat molts cops a buscar quina seria la solució per a evitar aquest esclat de violència que sembla imparable. I segurament, també, que haureu contin uat la vostra marxa, perquè és molt difícil de trobar el desllorigador a un problema tan gran. Però se m'acut de pensar que les grans coses, sempre han tingut un nai-

xement menut i, a poc a poc, han anat creixent fins aconseguir la fita desitjada. Doncs bé, potser nosaltres, els qui tenim el privilegi deviure gaudint dela tan mancada pau, podríem exercir el dret a fer del nostre entorn una plaça gran on sigui possible la convivència pacífica i potenciadora del respecte a la llibertat entre els grups, sense diferenciar-ne classes, ideologies, etc.

Cal esbrossar tots aquells ressentiments que obstaculitzen de poder viure la pau amb llibertat coherent. Només llavors podrem exercir el dreta la pau.

Pepi GonZiÍlez de l'Àmbit Maria Corral

¡racó del poeta DIADA DE CAMP Reposa el meu amat a l'ombra d'un ametller, i un raig de sol daurat juga amb el seu cabell. Què somniarà l'amat que als llavis té un somrís? Quin cant d'eternitat el té en el paradís? Mentre que ell dorm la sesta colliré romani, uno. mica de menta i un ram de gessamí.

I una rosa molt blanca per posar-la al Crist. La menta per a la taula, el gessamí, per al pit. Desperta amor, desperta, que s'acosta la nit, i fan una ombra trista les aspes del molí. Recull tu les alforges que duiem de bon matí, i anem-nos-en a casa que és molt llarg el camí. Carme TULON

L'AMOR EL DUIA EN ELS ULLS Jo l'amor duia en els ulls, que en el cor no m'hi cabia, i li cantava cançons a la clara llum del dia. En aquell rierol, indret on florien les liles, jo l'amor duia en els ulls, que en el cor no m 'hi cabia. Camí avall, camí enllà, un dia l'amor fugia. I les branques al cam i li feien una ombra trista. En el riu, de soledat, pàl.lides j a són les liles. Malgrat que no et vegi mai, malgrat que tu mai no em crides, pero jo et duré en el cor, coronat de satalies. Carme TULON

17

~

IRACÓ DELS MES JOVES

I

l' - -

1

"LE PATRIARCHE"

Ja fa temps que vaig parlar d'aquest centre, però només en sortí una breu entrevista. En aquell moment al centre no hi havia gaire gent que sabés les arrels de l'associació, i els que ho sabien no deien tot el que jo volia saber. Ara crec saber més coses que afecten l'associació de "Le Patriarche". Aquesta està escampada quasi pertot el món, i es dedica a ajudar la gent ficada en la droga, l'alcohol. .. o sigui en qualsevol problema que la societat no accepta. Dos nois s'han ofert a explicarme tot això de "Le Patriarche". Es diuen Àlex i Alfonso, dos joves que ja fa temps que són al centre. "Le Patriarche" comença l'any 1970, al sud de França, a 12 Km. de Tolosa de Llenguadoc. Lucien Engelmayer, un israelita -millor dit un francès-jueui la seva muller Rena -mestra de poblereuneixen uns quants diners i compren una finca en estat ru ïnós. Amb molts esforços i dificultats econòmiques aconsegueixen d'habilitar-la per a un reduït nombre de persones. De bon començament, aquestes persones són tota mena de marginats so-

cials: gent ficada en la droga, en l'alcohoL.. i també marginats polítics. Com he dit, tot tipus de marginats socials. La cosa no té cap mena d'estructura a nivell d'organització, d'associació. És una mena de comunitat, però repeteixo, sense cap estructuració. Per això, l'organització consisteix simplement a anar a passarhi uns quants dies. No hi ha cap mena de visió de futur, ni tampoc una idea concreta d'on es pot arribar. Això origina problemes. Primer, per la diversitat de caràcters de la gent. Hi ha molt descontrol. La gent deixa de portar el ritme de vida que portava aI carrer quan vénen a la finca, anomenada "Le Boeur". Lucien estava cansat d'aquest tipus de vida i molt decebut quant als resultats humans, en veure que aquesta gent no s'esforcen ni assumeixen el fracàs de la vida que portaven a fora i continuen amb les borratxeres, les dicussions, etc. Així passa el temps, i a "Le Boeur" hi acudeix més gent, fins que s'inicia el que serà el primer centre de l'associació.

->Quants centres hi ha de "Le Patriarche"? -N'hi ha una trentena més sis o set apartaments, distribuïts entre Madrid, Barcelona, València, Lieja, Brussel.les i Tolosa de Llenguadoc, etc. Es treba lla a Suïssa, Bèlgica, França i Espanya, i hi ha el projecte d'obrir nous centres a Itàlia, Noruega, a l'Amèrica del Sud, al Canadà, a la Martinica, etc. Segurament que es podran obrir, ja que la demanda és cada dia més gran.

. >Quanta gent hi sol haver en cada centre? -Uf! Hi ha de tot. N'hi ha de quinze persones -com aquí a Tavertet-, i n'hi ha de quasi cencinquanta -com el de "La Mathe", al costat de Tolosa, a 12 quilòmetres de "Le Boeur',' el primer centre-o

-Què s'ha de fer per entrar al centre? -Primerament, tenir un problema de droga, tenir una situació al carrer poc clara ... i tenir-ne ganes, és clar. El nombre de demandes, avui és de mi lers de persones. No podem acollir qualsevol, per simple caprici de venir-hi. A més, obrir un centre costa molts diners, molta feina i porta molts maldecaps.

-Quant temps dura la recuperació dels afectats? -Això és impossible de dir. Sol durar un any i mig.

-Hi ha algun límit d'edat per entrar-hi? -No no! Hi ha centres en els quals hi ha fins i tot nens, i cada vegada n 'hi entren més. També en vénen que poden tenir 30 o 40 anys.

-Si "X" entra al centre i després se'n vol anar, pot fer-ho? -És clar que pot fer-ho. Però s'intenta ajudar-lo a canviar d'opinió fins a l'últim moment. 18

-Quin tipus de drogues els afecten? -N'hi ha moltes: amfetamines, barbitúrics, alcohol, opiacis i I els seus derivats -morfina, heroïna, etc.- i derivats de fàrmacs.

Així acabà la "informació" sobre aquesta associació i el món de la droga, tan desconegut per a uns i tan tràgic per a molts d'altres.

Agraïm la vostra atenció, Àlex i Alfonso, i esperem que aquesta fundació continuï amb èxit. Lola Grau

NOTICIARI BREU - Cors mixtos d'un màxim de 80 cantaires. - Cors infantils d'un màxim de 60 cantaires. - Cors femenins d'un màxim de 60 cantaires. - Cors mixtos d'un màxim de 80 cantaires que cantaran dues obres lliures. - Grups de dansa d'un màxim de 35 components, inclosos els músics. La inscripció finalitza el dia 28 de febrer de 1984. Per a més informació caldrà adreçar-se a la secretaria del Festival: "Festival Internacional de Música de Cantonigròs" Muntaner, 305, entresol, 2a. Telèfon 201.77.11 BARCELONA - 21

CATALUNYA-ESPANYA Del 21 al 24 de juliQI del 1963

Com tots ja deveu recordar, aquest darrer estiu es va celebrar a Cantonigròs el I FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTON IGRÒS. Doncs bé, vistos els rnaqnïfics resultats que va donar i la multitudinària i fervorosa acollida que el públic li va dispensar, els organitzadors s'han vist amb cor de tirar endavant una nova edició del festival per l'estiu de 1984. A continuació.rus oferim un petit resum de les bases que ja són repartides arreu del món. - És un festival de competició i exhibició de música coral mixta, veus

iguals femenines, cors infantils i de danses populars. -- Hi són convidats grups d'arreu del món disposats a complir les normes establertes i a viure l'esperit del festival. Els grups hauran d'assolir el nivell artfstic i formatiu exigit. -La inscripció i l'estada és de franc per a tots els participants al festival. Els grups de fora de Catalunya seran allotjats a les cases i residències del poble de Cantonigròs aixf com en els pobles de les comarques que els envolten, i seran rebuts com si fossin membres de les seves famílies. -Hi ha cinc tipus de competició:

En l'edició de l'estiu de 1983, el festival va comptar amb l'assistència de 46 grups, que representaven un total de 15 països d'arreu del món i cinc comunitats espanyoles. En total sumaren més d'un miler de participants. L'estiu passat no hi va haver cap cor allotjat a Tavertet. Els organitzadors ens han proposat per a l'edició d'enguany la possibilitat d'allotjar a les nostres llars tots els cantaires o dansaires que vulguem, mentre ens encarreguem d'acollir-los. Això seria els dies 19 al 22 de juliol de 1984, de dijous a diumenge, amb el compromís d'oferir-los llit per dormir, esmorzar i sopar. El transport i el dinar són a càrrec de l'organització. Aneu-hi pensant i ja tornareu a llegir unes notícies respecte a aquest tema. Així mateix, tothom de la comarca d'Osona o de les circumdants que pugui oferir estada per als grups participants, en les dates i condicions esmentades, que es posi en contacte amb la secretaria de l'organització.

19