Revista Els Cingles - N01 Abril 1979

ELS CINGLES trimestral

TAVERTET

abril 1979

ELS CINGLES Publicació Trimestral REDACCIÓ ADMINIST RA CIO PUBLICITAT Plaça Diputació. I "Can Nazari" Tavertet, Tfn. 856 50 80 Butlletí dels amics dels cingle s de Ta ve rtet REDACCIO Jordi Sanglas i Puigferrer Jordi Mas i Caballé Neus Roquer i Jof r e Rosa M. Pujol i Nuez Joan Reixach i Curtó Josep Solans i Domínguez DIB UIXOS l ACUDIT S Rosa M. Pujd i Nuez FOTOGRAFIES Jordi Mas i Caballé Jordi Gumí MUNT ATGE l DISSENY Mercè Clos i Verdaguer

FOTO PORTADA: Toni

Corneres.

FOTO CONTRAPORTADA: Jordi Sanglas IMPRlMEIX:Copi Art. Villarroel,81.8arna-ll. D.L/ 8.8390 / 19. La redacció del butlletí no es fa responsable del contingut del s treball s que apareixen signats, ja que els mateixos refle.xen Úni. cament els criteris de llurs autors.

2

Ja hem passat un trimestre, tal com us vàrem pr~ metre, tornem a sortir amb l'ànim i el suport que tots vosaltres ens heu donat i que des d'aquesta p~ gina volem agrair públicament. La nostra tasca s'ha vist recompensada amb l'esgotament de la primera tirada a les dues setmanes, veient-nos obligats a fe r una segona edició del número zero. Com que el nostre interès és que la r~ vista surti sense publicitat, aprofitem per a recomenar que totes les persones interessades en rebre "ELS CINGLES", ens trametin una comanda de sus c r ip to r , ja que això ens permet de controlar el tiratge i per tant la construcció de cada número i a' la vegada dóna la seguretat de que tots tindreu cada trimestre el número puntualment a casa vostra i a part els possibles números extraordinaris que es puguin editar. Uns fets importants han passat en tot aquest temps. Les eleccions generals i les rnuní cip al s : els dos fets incideixen forta.ment en la nostra comarca, so bre tot tenint en compte els esdeveniments que s'e~ tan preparant respecte de l'urani i la posició que les diferents forces polítiques tenen davant d'aquest fet. Com a portaveu de l'Associació del amics dels Cingles de Tavertet, creiem que és un deure i obligació nostra el manifestar públicament la nostra posici~ totalment contrària a l'Energia Nuclear i a les possibles explotacions que' es puguin fer a la nostra Comarca, demanant també des d'aquésta pàgina la urgent necessitat de Creació de comitès anti-nuclears a tots els pobles i d'una rn an e r a especial i concreta a Tavertet, formats bàsicament pels vilatans indígenes d'aquestes poblacions. Un altre fet important que .s 'ha esdevingut ha estat les eleccions municipals, de les quals, des d'aque~ ta revista, intentem donar informació concreta que trobareu a les pàgines interiors.

LA REDACCIO.

1

" HISTORIA

1

ELS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET (11) A f iral s del segle pas sat, no obstant, ja e s va implanta r algun nou mi tjà per a guanyar- se la vida, no solament per a la gent de Tavertet, sinó també per a la gent de fora, com va ésser treure escorça de les alzines. Potser van començar la colla d t e s co r çaires de Les Planes de Sant Feliu, però aviat s'hi afegiren uns quants homes de Tavertet i de seguida hi hagué un csp i tà d'aquí mateix; a més de tenir feina uns quants homes grans també ocupaven algun bordegàs per portar l'aigua i preparar el dinar que feien , en comu. També tingué gran increrne n t la indústria del carbó, en la qual, per l' ab un dor de boscos d'alzines roures, no solament hi treballaren homes del poble, siro que en vingueren rro l t s de I! Esquirol. Aquest treball potser era més individual que el dels escorçaires, ja que solien ser colles de dos o tres o, com a màxim, quatre o Cinc. De L'Esquirol, no solament venien bosquerols, sinó també una colla de segadors que, per cert, tenien fama de ser bons

segadors. Per tant, T'av e r va saber jugar mas bé i tet no solament tenia vida _va establir una mena de pròpia, sinó que donava mercat a casa seva: els vida a gent de fora. dijous a la tarda i els diMés tard, quan els de Ta- vendres al matí acudien vertet es cansaren d ia r r en la gent de pagès, fins i car artigues, també es f0E. tot alguns de Ca r s , porrn a r e-n aquf les colles de tant els pollastres, ous i segadqrs, dalladors i toconills i p r o v e i'e n des d l unedors, que igualment, a na capsa de "mistos", f' les seves èpoques, sorun sac de blat de moro tien a buscar feina a fora per a l'aviram o de quari aprofitaven bé la temporada. Cada dia la vida era meny austera i sempre tenien al gun ral més per a gastar. Aquestes colles que acabo d'esmentar, persistiren fins alguns anys després de la guerra del 36. La indústria del carbó, com és natural, féu que el comerç tingués un inEl e t r o s SOIl~l'S del p obt e . f)1(Os1uerra crement. Els hostals tint.j;-c·lti.. ci f c r r c r . e l flJ-
¡ ..

(':1

bé l'estanquer; així, aquests dos personatges es convertiren en negociants de boscos. Cada setmana sortien cap a Vic amb el carro carregat de carbó i altres mercaderies; en tornar portaven les nece~ sàries per al consum de la co m a r ca , El que tenia 11 estanc potser va tenir més sort o

còrdia" i es dedicaven a tota mena de comunicacions nes cases de Colònies d'Es rra ta r porcs, a fer botifar- rnode r-ne s fins l'any 1957 o tiu que, amb alguns campa" res' i cansalades qie venien 58 en què s'instal.là el te- ments, no deixen de donar a Tavertet i a Vilamva de l~fon, el 1962 que, com força vida, ajudant a subSau. Les carns magres les he dit més amunt, fou l'any sistir els petits comerços sol en vendre a Vic. Duran1en què es va fer arribar la i hostals. la hivernada, mataven de carretera que ja feia 401. Darrerament, s'han obert dos a tres porcs cada set- anys que estava parada al una nova botiga de queviunana. La casa on feien les Pla de Can Codina. res i un restaurant, adematances era a Can Nazari. A l'any 64 es portà la llum quats per a atendre els viEncara guardo la pastera ondes del pantà de Sau, que- sitants dels nostres dies. on hi pastaven les carns, dant així el poble dotat de Igualment ha pogut tornar de laqual em serveixo per totes les millores que dis". a tenir vida un paleta contirar farina a la pastera fruten tots els pobles, ja ta.-atista, per haver-se con.§ del pi. que a l'any 57 també s'ha- t r u i't algunes cases noves i Molts del oficis que exis- via canalitzat l t aí aua a to- renovellat altres de velles. tien aquf:.van anar desapareixent en el decurs dels anys, degut potser a que la gent sortia més a fora i tenia més comunicació amb .e l s pobles veihs: el sastre, .el sabater, el corder, els paletes i,' ja després de la guerra, el ferrer, el cisteller i fins el barber. No obstant, allà pels anys 1947 o 48 es començà un petit servei de transport de llet, en carro i a voltes a bast, fins a Cantonigròs, que durà mentre no hi hagué carretera.DesUns dels primers estiuejants junt amb p r e s , quan a l'any 62 s'odels anys deu al s vint. brí la ce r r e te r a , continuà tes les cases. amb vehicle motoritzat S'han instàl.lat algunes gra! No obstant, per haver anat ges; a i. xi.., l' ambient tu r ..s fins als nostres dies. ~amenys la indústria del tic no ha e c I in.aa t total", La gent començà a deixar carbó i haver- se mecanitment el tradicional amde p a s tar - se el pa a casa zat el camp, moltes famídels anys trenta per abient agrícola i ramader. lies hagueren de buscar- se munt: qui el po r ta va de R.!! la vida en els pobles indus Entre tot, e I poble, que alguna vegada semblava pit, qui de Cantonigròs, trials de la Plana de Vic. haver arribat a l'agonia, d'altres de L'Esquirol. El que feia el transport de la La vida a Tavertet, d'uns torna a tenir vida o ròspellet el...portava de Cantoni- anys ençà, ha canviat molt; ra i creixent. gròs per a tot el poble. les cases deixades per lés: A i'~ ~O, s'instal.là ~n el. antigues famílies han estat A la Parròquia, encara que no tingués molts feligremateix poble el forn que comprades o llogades per ha perdurat fins avui i del gent de fora, per passar-hi sos, per ser molt disperqual surten les famoses els estius i caps de setma- sa i per pertànyer a ella la sufragània de St. Mi"coques de Tavertet" i els na. quel de Se r a r ol s, hi havia "Tofolets". . Igualment, des de fa uns dos capellans, rector i vi El pOblê'estigué faltat de ..anys, s'han ín ataLl a t alguí

í

cari. No cal dir que l' encarregat de la sufragània era el vicari; el Sr. Rector només hi anava una o dues vegades a l'any com a visita pastoral. L'enca.!: regat de portar-hi cada Ifesta amb la mula el vica'ri per a celebrar-hi la mi~ ¡sa era el veí d e l poble que conreava les terres de la r e c t o r i a c o rn a parcer. Molts anys f o u el meu oncle de Can Na z a r i . Cada diul11e1ú::e s'havia de llevar Iben de ~l1atí; una hora abans :de puntejar . el dia h a vi a de ¡.?1'é1 r n i r la rn u l a per a se rh l aJ' ho r a a c: o s tu 11") a d a ci ee e I e b rar j a rn i s s a . En part d'hi\"ern. prou que les devien passar ne g r e s , tant el que c o n d u l'a la mula per c a rn i n s de "~laceres" de salts i barrancs i sovint amb grans dificultats per" passar la riera del Noguer

.

en temps de pluges. com també el pobre Vicari, n'untat a cavall arrupit dins la grossa bufanda, quue de poc 11 deuria servi r en dies de fred i temporals. Crec que antigament gairebé sempre hi havia algun capellà de la famÍlia Subiranes que vivia allí i cuidava de la s uf r a g a n i a , que així era rre s ben atesa i era un gran descans pels capellans de la Parròquie de St. Cristòfol de Tavertet.. La VIda social en el segle

seva manera de pensar i de viure. No deixava d'haver-hi, naturalment, diversitat de criteris i de p e n s a r s . Potser era més valorada i apreciada la pe tita propietat. Tot això feia que sovint hi hagués renyines: unes vegades per un marge, altres per un rec, llenya o pastures, en les quals havia d'intervenir el jutge. Però, per altra banda, la gent es re~ nia més els diumenges per fer "la trucada" o per fer la beguda a l 'hostal i així

passat potser e r a rn e s o b e r f e r petar la xerrada. Tot " ta I espontània que en els contribui'a a que el poble temps actuals, com soposo tingués una vida activa i deu haver succeït a tots "alegre. els pobles tant temps isolar. s. La gent era rn e s c o m un i c a Jordi Sang las t i v a , Vivint allunyats dels ( continuar4): al t r e s poble s, e ren c o rn un petit món q u e- t e n i s la

Tavertet

Vaig a contar-vos la història D'un Poble molt peti t e t , Que li en diuen Tavertet. Té un xic de tot i un poc de res, té un xic de verd i un poc de vent, un xi e de Sol i un poc de neu. un XlC de gent i un poc d'argent, un gos que és coix i un feix de boix. Un un un un un

xic de llum i un poc de f urn , XlC d'olor i un poc de flor,' xic de boira i un poc d'endoina, xic per Déu i un poc d'adéus, Cel ben blau i molta Pau.

Enric Borràs

5

Bans curiosos

_ _ _ _ _1 Cal esmentar el gran interès que les autoritats del segle passat tingueren en bé del poble. Per alguns bans o edictes que encara es guarden a l'Ajuntament. dels quals 'n'adjuntarem algunes còpies. es pot veure com vetllaven per l'ordre públic. la sanitat i tot el que pertany a lapolicia i bon govern, potser amb més zel que als nostres dies. Amb tot. algunes disposicions, amb la mentalitat d'avui poden semblar lingènues, però llavors devien ser de gran interès. Ens ha semblat rni l lo-r de no retocar-ne l'estil ni l'ortografia. "Banda del Batlle Real y altres pena 1 lliure Ajmtament de Christo10 sous. f o l de Tavertet Corregi79. Que ningu p ug a, jugar ment de Vich per lo a ni deixar jugar al Os1825. tal ni altra casa Publi1 Q Que ningun puga Ar re~ ca de 9 Hores de la nit dar a ningun foraster anamun pena de 1 lliusens llicencia del Batre 10 sous per cada ir1. 11e pern 3 lliures. d i v i d uo q.f::. si at repara 2() Que ningun puga cou re:' y al q~ donara Ab ri eh artigas de 24 de Juny al doble. fins ~ 25 de Juliol del KO Que n i n g u Duga renta r corrent añ pena de 3 roba de malaIs ni de lliures. 3° QUe ~ nIngun Ostal ni Ta ver nan i a l t r e e a s a Publica ro s puga deixa!

S::

ñ

juga r mentres Se fassen fun c i o n s de iglesias pena de l lliure 10 sous a los sobreiits y als individuo s q~ si a t r e n a ran pena de 15 sous oer cada in dividuo q~ si encontr~ ra. 4° Que ningu puga segar erba ni fer pasturar erbas algunas yaquell q~ comprara erba robada l 11iure 10 sous per cada vegada y al venedo r p ena de 15 sous. 59. Que ningu puga aterrar plansons ni fer dany als abres sens llicencia de son d ue o pena de 3 lliures. 69. Que ningu puga fe r camins nous per so de ñ

'morts al sefareix pena de 1 lliure 10 sous. ')() Que ninguna persona xica ni gran puga rentar roba ni ortalissas anal raix de la font ni als OUblS ni pugan gastar aigua del OUDis de la font per regar pen~ de l lliure 10 sous. Dese q~ no p ug a n te r saraus ni b a l l a d a s s e n s lli cencia pena 3 11 i u res

ELECCIONS A TAVERTeT el dia J di

_ Fotografies Agustí.

/

son

~uines

l~s

coses

,

marts, el vent fresc que deixa caure un sol alegre, acompanya la jornada en la que es

-

que veu mes necess.ri~s,

el

PUBLIC:o

TELBF<J]\;

tri qui vulgui d'al-

dicidira , qui seran els

respon~ables

de

gestionar el hunicipi en els propers

4 anys.

~

Deu son les persones yue s'han presentat.

ració per part de to thom

per resoldre

avrui , L'AIGUA i

cojiab~

n ome , ajuda i

A~GEL

VILA,

(Candi-

calde, que ho faci b~'

dat independent).

i

1- Perqu~ s'ha pre-

ti

que el

po~le,

endevant. ...

sentat ?

sur-

.

mes necesar1 es

l'erque no hi habia

.,

l

f

-;

.

al.gua.

ningú me's. JAUME HALLANA GAROLERA PSC SEBASTIA 3ALLANA GARO~ERA Independent MERCE FO~~ES CLO~ES Independent MAGDALENA JoFRE ORRA Independent A~TONI MOLINA ALEJO PSC MI<.(UEL PAltRANON ORRA Independent JOAN ~UNTI DESEURES PSC FRANCESC PUNTI HOMS Independent JORDI SANGLA", PUIG. Independent ANGEL VILA ESLAVE Independent

Tot esperant les 8 del vespre, hora en que queda tancada la mesa, hem pogut copsar algunes opinionso .MAGDALENA SA:~t.LAS t Creu

-2-

~uines

ses que

son les ca

vost~

dona~

eNRIC ¡30iUl.A5, Crec que el m~s n e c e s s-àr-i

ria prioritat '?

el l'aigua í

L'aigua, i

fono

el que si

el telè

o

gu~ benefici¿s per

que en la llista hi~a~ el poble. , les per-sones mes J- que li faria faladients ,si, aqui hi ha ta, si surt elegit, la poca gent que hi podia per fer una bona ge~

HAGDALENA JÜF'HE,(Ca.!!

entrar

que ningu es movia.

t· , ?

didata independent), M'he

presentat per

fer Ajuntament. Per7

~erqué

,

l'ajuntament

no anes enlaireo Crec que de tant en tant, s'hauria de reunir tot el poble i

demanar quines són

les necesatats més urgents o L'aigua, el telèfono, la carrete ra de Rupit •• ",! En cas de sortir, de manaría persones que ajudin, persones

jo-

ves, donG nosaltres tènim la mentalitat de l'ai,¡¡;ua i

d'aquell temps.

rrers RONA HO,
dients per el cirrec i

altres que noc

El m~s nece~ri en qu~s moments,

és so

lucionar el nroblema

o

ramb~

els ca-

fHA.\CLSC l)Ui\T I, (Can-

crec

didat independent);

s'haurien de fer m~s

;.. l ' he

cas:;s,

per evitar des

portar el poble, si·

pes ~.s

del pople i

aquest m'elegeix.

que la

con~trucció

81 més Hecesari,

pres en ta t

per

es

es mantingui dintre

que. no hi

de Les normes del P.2

ons entre el poble

ble

que tots ens avin-

e

h a g u í.n ra-

guem. Solucionar la carretera,

l'ai~ua,

pera tot queda condiCionaL per J'economía. Per :fer una bona gestió, demanaría

,

un bon suport econo mic. fJ.t;PETA PUlliVILA, Per mi els candidats, es tan bé. El m's necesàri pera m:!, és l'aigua.

8

RAMON VILA, crec com

.

,

,

a mes

necesar~,

sol-

ventar el problemade l'aigua. ~1EHCE

(De Can Be.ume a )

Crec que hiha persones que no s'han pré sentat i

podrie.n ser

(

m~,

a

(Can-

el mes im-

portant es aconseguir

bons companys i

M'he presentat per

tothom porti la seva

posar la meva perso-

visió dels problemes

na i

i que visquin el seu

les meves quali

tats, siguin més o

que

"-

carrec, profundament.

me;nys petites, al servei del poble .. Crec

priorit~ri

el

co~d1cionar

aumen+·

i

tar el caudal,

tot

dintre de les postibi

un coxe de linia.

tió, demanaría tenir

didat independent).

servei d'aigua 9 a-

millors. ~er

JOHDI SANGLA.S,

Totes aquestes opinions han quedat reflexades practicament, de la

s~

:"üen t manera t

iiLuts econ~miques i

JOA:\ PUNTI PSC) ,

(Candidat presentat

;'1' he

pet'que en

falta~9n

d!a]tn~s,

per f o r- co-

de t,el~foJ1.

més

un p r-o b Lema , j'f~r

una

--ona

ge~

t16, demanaria la ço La b o r a e

.

JAU~ffi

dALLANA, vots 32

SEBASTIA BALLANA--- 24 ~¡ERCE

clavegueres, acabar

FOf
MAGDALENA JOFRE---- 26

els c a r

r'

rs c o ve n c a t.s

t

o

d

L'

1. ~ ,

t.hon;,

i

A~TONI

~IH¡UEL

aquestes es poden

trobar,

HOLINA•• ---- )0 !'AIUWlON---- 44

que l

FRANCESC !'UNTI----- 11 JORDI SA~GLAS---~-- 19

encara que

A~GEL

VILA--------- )0

no s ernp re donguin el resultat dria 9 i s (' rv ei

CENS_______________ 87

que un vol-

HAN VOTAT---------- 66 S'HAN AUSTINGUT---- 21

millorar el e.s e ( l a r •

l'er rel' una

bona

,'::;'s

pe l'S Ol1PS de

e~

la llista, pstan I

/

puhJl.c,

JOAN l'UNTI--------- I)

necesari no , , se que es, pera l'ai ¡'et'

¡, e 11 i '1 u e s , E 1 s e rv e i

s L hi ha p o seíb i.La t.a t.s

lla .. ¡~l

t

b~.

Crec que e : més n e c es siri,

es

l'aigua i

el te Le fo n o

i>

U,LJI.;

;)CHAN,

estan

bé,

p e r a mL,

elb que

s'han presentat. Crec com a m¿s ne~e­ sàri, l'aigua, l'escola i

que es cuidin

de la llumo

__--------___J9

l---------~:.-.--~-----

~uede.n

per tant mem-

bres del nou consisto

cara. les instruccions L'ANTONI MOLINA, ha do , . nat . també les grac~es corresponents. a tots els que l'han

ri, per els propers 4 anys,

EN

MIQUEL PAI
44

~U

(UEL

PAHHA~10N.

votat.

com a candidat més voBUTLL1~TI

tat. ha manifestat a

LA RL::VISTA

ANGEL VILA--------_ JO

aquesta revista. el

CINGLt;S,

MAGDALENA JOFRE---- 26

seu agralment. per la

n ous r ee Ldo r-e ,

confiança que li han

els hi d e s Lt i-a , el ma-

JA~lE

BALLANA------ J2

ANTONI MOLINA••• --- JO

).ueda pendent, l'

anom~

ELS

felicita als e om-

,

xim d'encert en la sevf llélí.lcnt d e L Batlle. que dipositat tots els que tasca. que confiem ser . segur serà una d'aque~ l'han votat, qient que la mé~ adient. per el , fara tots els po~bles tes 5 persones. pero .vun c Lp a de Ti\V¡:.,.TLi. en el moment de fer a- per no defraudar en la í

quest article d'urgèn- seva

Josep Solans

ge~t.ió.

Neus Roquer

cia. no s'han rebut eE

I

ECOLOGIA _ _ _ _ _1 Manifest contra la recerca d'urani a Osona Davant les últimes informacions que assenyalen una pròxima lnvestlgaciò i explotació de mineral d'urani al Collsacabra per part d'una empresa nord-americana, Chevron SA, i de l'empresa Promotora de Recursos Naturales SA. el comitè antiurani d'Osona. reunit a Vic. ha fet públic un comunicat en què demana als osonencs que s'oposin amb fermesa a l'inici d'aquestes prospeccions. A la nota esmentada assenyalen el següent: 1 r.

Les darreres informacions rebudes assenyalen que els tràmits per a la concessió dels drets d'investigació i d'explotació de l'urani d'Osona continuen endavant. La revista ..Cambio 16.. informava fa pocs dies que- en un termini molt breu començaran els treballs d'investigació a la zona de Vic a càrrec de l'empresa nord-americana Chevron SA i de l'empresa Promotora de Recursos Naturales SA. 2n. Recordem que la concessió del dret d'investigació significa també el dret d'explotar l'urani detectat. I aquests drets són pendents només de ser publicats al Butlleli Oficial de l'Estat. Creiem que ara és l'hora d'oposar-nos fermament "a aquests primers intents. Després serà l11assa tard.

3r.

10

L'explotació de l'urani ens afecta-

ria a tots: sanitària ment, ecològicament, econòmicament, etc. El poble no ha estat consultat, i les lleis tampoc no preveuen que es faci. Es imprescindible que l'opinió popular sigui escoltada. 4t.

Fem notar la inoperància i la passivitat de la Generalitat, que fins ara ha estat al marge d'aquest afer. Re-, cordem que durant la campanya electoral a Osona alguns partits ( PSC - P S O E i P U S C van

r

manifestar-se' contra les mines d'urani. Fins ara no hem vist cap acció .clara per part seva. El comitè antiurani d'Osona fa també una crida perquè els osonencs s'incorporin a aquest organisme amb la finalitat d'enfortir aquest moviment. contrari a la nuclearitzactó de Catalunya i contrari concretament a la primera fase d'aquest procés que vol realitzar-se a les nostres comarques.

IDOSSIER

IElS Goigs del Roser Una mica d'historia: A Tavertet., cap altra a c ti v i ta t no Iogra . com el cant dels goigs del Roser,

que tots els homes disponibles, i fins els mateixos estiuejants, hi vulguin prendre part. És que ningú no voldria que s "e s t r on què s una tradició que totsintueixen que ha d'ésser an t i qu í s s irria . ¡ I tenen raó en aque sta in"tu'c i ó perquè, d t e nt r e els co s turn s o tradicions de la nostra petita comunitat, és. de rn o l t, el més antic de tots. La lletra dels Goigs que cantem nosaltres hi ha qrui l "a t r i bue í x a SL Vicenç Ferrer (així ho declaren les edicions més antigues estampades a Mataró, Alcoi i València); sembla, pe rò, que no foren compostos pel Sant, s rò pel seu germà F r , Bonifaci Ferrer (1355-1417). SÓn, doncs, de finals del s--;gïe í

XIV o principis del XV , L'edició més antiga que a-ha conservat és del 1546, eta a València i inclosa en un llibret que portava el títol tan pompós, com a .Ioo r de la Sacratíssima. els que se solien posar en e Intemerada Verge Maria aquella època, de ttTre_ del Ro s e r". llat sumariamentfet de la Aqu~~ta u'etra deis -Goigs bulla o Confraría del Psa.! que cantem a Tavertet era .anornenada "_Goigs comuns tiri O del Roser: e cobles

de tot liany'", per distingir-los d'altres propis no .més d'un temps litúrgic:~ els d'Advent i els de Quaresma, aquests darrers ,coneguts també amb el 11

nomde Psaltiri. Els de tot l'any eren més coneguts; per això són els que han perdurat, a Tavertet, fins a nosaltres. També és curiós de saber perquè tenen el nom de Goigs i no cobles o lloances a la Mare de Déu del Roser. És que lloaven els Goigs o moments més feliços de la vida de la Mare de Déu. I, d'aquests, han pres el nom de Goigs totes les altres nnornb r a bl e s advocacions de la Ma re de Déu i de gairebé tots els sants. De la ressenya breu dels .seus origens, crec ben legítim treure'n les con el usions següents:

.

"idiomes diferents. Eh Goigs del Roser, amb lletra idèntica, eren cantats a tots aquests llocs i, a r reu, hom tenia la convicc de canta r-l o e en la seva llengua materna. «

í

ò

3) Aquests Goigs sempre han estat considerats els millors d'entre molts milers que se'n .coneixen, 4~· \dica ts'a al tres' acIvoc~acions de la Mare de Déu o a innombrables sants.

í

4) També es pot afirmar rotundament que no hi ha hagut mai cap altra composició catalana que hagi ti.ng\t tanta popularitat. De s de finals del s. XIV o principis del XV fins al temps dels nostres avis, 1) Es cantaren tot seguit, erell-cantats cada diumenfins fa ben poc, a tots els gea totes les parròquies. Pai'sos Ca tal an.s , Són un a v , Quina altra composició prova mes, d'entre tantes t roba rfern que hagués escom n'hi ha, que aquesta tat de moda tant de temps? , denominació de IIPai'sos Catal an s", divulgada fa :5) És veritat, com deia poc, no és cap quimera, l'actual bisbe de Girona, sinó que respon a una re~ Mn. Jaume Camp rodon, l tat arrelada durant mol- que al rostre país coexistes centúries i manifesta- teixen l'una tradició crisda en tots els aspectes de tiana mi.Ll ena r ia i una tr..!la vida dels p a.í's o s que la dició laica més recent". , formen. Els Goigs del Roser són 2) . En aquest llibrèt de Va- una prova ben valuosa que, lència, com en algunes e- de sempre, el nostre país dicions d'Olot i Manresa, ha estat profmdament cris es titulen l'Los set Goigs ti'à i rnar ià , _. -de la Verge Maria del RoEm queden mones 'coses s e r " i, a part d'alguna p!:. per dir, més de les poques tita variant, són iguals en que he consignades, sobre tota la lletra, tant els es- els nostres Goigs del Rotampats el s. XVI, com ser. De moment caldrà els dels segles restants deixar-ho. M'allargaria fins als nostres dies, pro- massa. va de la unitat i de la duDe moment, ja em dona .. ·..: rada de la llengua. Prou ria per satisfet si aqueshi ha qui s'entesta a afirtes poques dades i consimar darrerament que el deracions ajudaven a percatalà, el mallorquí, el petuar la tradició, tan vemenorquí i el valencià són nerable, d'interpretar i í

12

....

I

escoltar a Tavertet, el dia de Pasqua, aquesta composició a honor de la Mare de Déu del Ro e e r ; tradició que ha perdurat entre nosaltres des de temps medievals¡ aviat és dit, de s de temp s medievals! Els de Tavertet n'estan orgullosos i amb raó. Els que no som de Tavertet n'estem encisats. És que aquí hi trobem les arrels de la nostra terra: les construccions quasi milIena r e a de les nostres quatre esglesioles, el con junt- arquitectònic tan eq1.!! librat i auster que forma el nostre poble, masies venerables que per res no voldríem que es perdessin ••• De les relíqUies del passat, tan abundoses a Tavertet, no se n'ha de perdre mai ni una. I, entre aquestes arrels del nostre poble, que s'en -dtn s en en les profunditats de la història, hi de ataquen els nostres Goigs del Roser. En cantar-los o escoltarlos, assaborim el gust agre i dolç de la terra, de les essències més pures de la nostra terra. Bona Pasqua. í

F elip Soldevila

Breu estudi musical ..

No .p r e teric pas de r e r una anàlisi musical e xhau s tí va d'aquesta versió dels "Goigs del Roser de tot .'; l'any", ni permet això l'extensió d'aquest espai.' Sempre que es tracta de precisar el significat del mot "popular", ho relacio nem amb cosa "natural"; això tant a nivell musical com a tota obra d'art en general. De tal manera que les paraules "popular" i "natural" ens semblen sinònimes. I és que la bellesa natural de les coses les fa agradable a tota me na de p e.r s one s , Per això, en dir que una cançó és "popular", o sia, que plau a tothom, és segur que en ella re splendeixen les lleis naturals que són el fonament de l'art musical: melodia, ritme i harmonia. Tots ells combinats de la manera més es pontània, diríem més in.! tinti va. Aquests factors, evidentment, no tenen en tota can çó la mateixa p r ep onde r-àn cia. La naturalesa i funció de cada cançó en particular sembla assenyalar un ordre de primacia entre tots tres. Com en totes les cançons populars, la melodia dels Goigs és de curt àmbit me Iòdic, limitat per la dimensió de la forma poètica. Fem notar tanmateix que el seu ritme musical està també en funció del· text literari. En Ta seva estructura literària, no guarden la forma ordinària dels Goigs s

,

moderns que, en g eneral, conserven - com és sabutdos versos que es r epe te], xen sense cap modificació com a final de cada Posa": da(l) de vuit versos. Per això s'anomenen Respost o Tornada. En canvi, en els del Roser no es re.peteix ni el darrer vers. No hi ha altra repetició que la del mot "Roser" al final de cada "Posada". En aquests goigs de la Ma re de Déu del Roser la melodia es troba ja complerta en els quatre versos de la semiestrofa inicial.

I per als dos darrers, el

corresponent pe rfodevmeIòdí concl us iu sobre..1à·--to,..ni ca , que anorn ena r'ém ;~.~

,.:1 J§::)

t ~ J J fí t I

J J

rnb 'luc

Vos _Ira Sc,_ nyo

rl _. és

la

f.-JJtf~ Ver _ ge

del

Bü -

.~

-

I

ser.

o

sia una frase de dos p~ ríodes per als quatre primers versos: A- B. Subdividida així ma teix en quatre sub-períodes dels qual s el p rimer i el te rcer tan sols tenen una petita diferència rítmica: Aa Bb. El segon període d'aquesta frase es repeteix exactament igual per als versos 5è, 6è, 7è i 8è. .,

.

~i J J i~~~J~J~~I Vt VO••lr.

=1."

==,

Se.nyo -

J J V.r.,.

_

rl. a

••

la

=:li;

~~~I #',

del

Ko_

._

•• r.

Déu pl..n •

I

'111:\t'

VOl'

J J ser

molt

Ut _ bl'.'.

(';U

i

r.,."

Vós, Se _ nyo ~ r.ci .xc J. do~ _ ra d~

la dlo" ,In(!

_

'llU _ "uu

rt~]~

elit _l ci _

i

lent,

pn _ ra .. rr.ent,

.En el vers 9è i el lOè es Forma per als dos prir torna a repetir el primer mers versos un període • període de f r a s e , s u sp en e ~elòdic suspensiu sobre siu: A. el tercer grau de la tpnalj: \J li. l'I tat, que anomenarem.A. ~!.: f SJ 1 J J 1) I J tri

r

do. ","'I

re

al

Mi. _ .al

_

~er

que del

J J li _ 3.

~

(I) Posada: Estrofa, Cobles o parades d'una can, ço.

I Signe adoptat internacionalment per la UNESCO en el Congrés de Musicologia celebrat a París ... l'any 1952 i que es tra-

dueix per d- = v = J (nota curta) per a no modificar l'e structura te rnària del compàs.

·,

I en el llè i 12è versos, una. altra vegada el segon període, co nc lus u , B

.

í

~~~~.~¡~t")~~~l

a dos cors en forma salmòdica, no es això una troballa d'ara, sinó que, del nostre record, el poble ja els hi cantava; ... Aprofitant la partió natural dels fidels e n l'església, els qui són col.locats a la banda dreta comencen els goigs cantant la prime ra frase, que tot seguit e~ contestada pels fidels s i-: tuats a la banda esquerra, alternant- se 'invariablement cada dos versos i esgranant així la lloança perennal a la dolça Verge i Mare fins arribar a la súplica final: Preservau, Verge Maria, los confrares del Roser."

No fem cap anàlisi comparativa amb moltes altres versions musicals del s Goig s que tenim a 11 a

bast. Pot ésser tema pro~ Déu lO l'a. r' que VO • atractiu per a tractar-lo amb més amplitud en una I J J r~ altra ocasió. Sols direm Ma _ r. cIell(u. ..r. 1\ • a lóo._ que mitjançant la tradició oral ens ha arribat aquesta versió dels Goigs del Així resulta que l'esqueRoser que enriqueix el ma musical d'aquesta for nostre repertori de canma de goig és el següen~ çons tradi cional s. A-B-BBAB. La forma salmòdica és la Tenim doncs que en els ,és adient per al~cant.po­ Goigs del Roser va repepular d'uns Goig s. Tots tint- se constantment una els goigs, d'una manera o mateixa frase de dos pealtra guarden aque sta fo..!:. ríode s i que la principal ma tradicional a "dos cèl.lula temàtica és e.1@..Çcors" a fi de trencar la ~ en el començament de monotonia, ja que es faria tots els versos, z.. a: < ~ insostenible el cant de Isabel Caballé vuit o deu "Posades" sense les alternàncies que donen lloc al descans dels L'entrada en anacrusa ens cantaires. serveix com a entonació I afegirem per acabar, en del salm; paraules de Mossèn Lluís :4 r-<.. l' J ,el I J J ¡ ¡~ Rorn e uB] . (3) Lluís Romeu, Prev. vog •. t r.!iE a!1\b gran pla _ er "Cal consignar també que Estudi de Musicologia i el seu ritme si diem que els "Goig s del popular. Fundació Con e ep ternari està, corn hem dit Roser de tot l'any" per la ció Rabell l Cibils. al cornenç am ent, en funseva estructura literària i musical han de cantar-.se ció del text literari. 1

J

=.tj;t :

goig~

I

•

~STRAP"

L--

~

..; (2)

~

RES rOST

_l~~," ~

Q§j:! ij .j'~~~=: !

Vos _ tres

goigs amb. gran pla

_

er

can., ta_rem. Ver_ge

Ma

ri

~

a:

Puix que

Déu lo

) J Vos .Ua Se _ nyo _ ri _ a Pa _ re que \'0 _ li _ a

~P nyo_ra, lo

Ro _

ser moll

és

la

fós _ seu

Ver _ ge

del

Ho _

Ma _ re

del

Ho _ • ser,

,r ex _l'el _

tem,

Déu plan _ tà

ser.

qunn vos

din~

Vós,

So _

El t t ~

féu lI1e _ rei _ xo _ do _ ra

de con _

~:j ~i'~ do - nant

fe

·1'lS _ i1l "

sal

_ ger

que del cel vos tra_me

_ " li _ ~..

Testimoni Com a punt final ens sembla oportú d'incloure el testimoni d'algú que hagi viscut al llarg dels anys la tradició i hem parlat amb en Romà Roque r , fidel ca~ taire dels Goigs del Roser, que ens ho ha explicat així: Per tal de poder recórrer totes les masies, el diumenge abans de Pasqua baixàvem a cantar-los a le s de sota el s cingle s (Sarroca, Campàs, Masnovell, Vilaespinosa, Can Roca, La Casota, etc.) i el dissabte de Pasqua començava el dia principal; yuan encara era fosc, ens reuníem els cinc o sis "ministres del roser" més un setè que duia un acordió (normalment cada any els m a t e i xo s i n o rn e s homes), i ens arrà v e rn cap a Monteis a fer la primera cantada; després anàvem a l'Avenc i a Rajols i d'allí tornàvem a pujar i, en ser al coll liLa Finestrica", c o rn e n àv e rn a resar el rosari mentre can1inàvern cap a La Cau; de La Cau sortíem cap a Can M~ n ag e s , La Serra, Sobiranes, Crous, La Corbera, i llavors dinàvem al Noguer, fèiem les postres a La Parareda i preníem el cafè al Sunyer; després baixàvem al Sunyer Vell i seguint l'itinerari fèiem les masies de la vall (La Ca r e d a , Novelles, Novelliques, el Pontí, e t c . }, arribàvem a Tavertet quan ja era fosc i llavors havíem de recórrer encara totes les cases del- poble; fet això, els " g otjaires" ç

- Fotografies Jordi Gu rn i , anàvem a l'església per a cantar-los davant de la Verge i, en sortint, passàvem a la rectoria, on fèiem la darrera cantada

també es cantaven dues o tres vegades l'any durant la missa, però amb una a l t r a tonada. 1;:1 mateix dia del s goig s ~i la darrera copeta). .e s feien l e s c a r arri e l l e s; e l s "camellaires" sortien Era el costum que a cada .: a s a e l s don e s s in de d u e s .ri e s tard que els "gotjair e s " i no feien un recor'i quatre dotzenes d'ous i els oferissin anís amb co- regut fixat, sinó que ana-¡ e n a d if e ren t s 11o e s s e nyac i llonganissa; així ~ons volien; també els do s'entén que poguessin ca.i a v e n ous i diners; dels m i n a r tal s distàncies i ous en feien truites i a rn b poguessin cantar tantes vegades, ! i també es con, e l s diners feien un ball .rn b flabiol i acordió on prèn que al final, més ')odia anar tothom a ballar d'un tingués prou feines ~ menjar truita gratis. pe r a trobar la po rta de Avui en dia, els goigs ja l'església, .. ! Les molno e s fan di s sabte sinó tes dotzenes d'ous que es Di u rn e ng e de Pasqua, no recollien anaven a parar e s va a peu sinó en cotxe, a l a 11 r if ad' o u s" d e l Diulnenge de Pasqua i els di- no són els set rn i n i s t r e s ners que se 'n treien es dQ del roser sinó tots els que hi volen cantar, grans naven a la Parròquia (en i petits, es comença més a qu e l l temps, una fitxa de tard i s'acaba més d'hora, Ja rifa valia dos vals i : i ha guitarres i flautes ara en val un duro). .-n lloc de l'acordió, i es SIs goigs es cantaven de memòria i s'aprenien amb continua oferint als can: ai re s "la copeta i la llonel temps, encara que el ganissa" (un porró amb mossèn en tenia còpies;

15

bon vi i galetes, coca, etc), i alguns diners per a l'església. El trajecte és aquest: a les 9 es va a Mo~ teis, segueixen La Careda, Nov e l l i qu e s , El Po~ tí, Les Es ca ze s , Can Sanc ho , totes les cases del poble, Can Reixach, Can Feló, El Racó i tot seguit es dóna pas a la rifa dels ous, cantant per última vegada els goig s a la plaça, davant de tota la concurrència. Miquel Mas

•

AGRICULTURA UNES IDEES PRA.CTIQUES PER A EVIT AR A~ GUNES MALALTIES DELS CONILLS

na de les coses que pre"cupa molt són les malaliea que quasi sempre són n o r ta l s i poques vegades -s poden guarir amb xi t , ~'ambé és rn o l t probable que le s femelle s curade s ,l'una malaltia no siguin ~)roductives, fet que hem .l e t e n i r rn o l t en comp te. )e tota rria.n e r a . hi ha alu n e s malaltie s que e s :~oden evitar gràcies a les va c un a c i on s . Aquestes rn a l a l t i e s són;

al ventilat però que l' ai'e no vagi directament als n i rn a l s , S'haurà de vacua r les f e rn e l l e s joves in-c t a n t 2 cc i repetir la o s i al cap de l'., dies, , sp r i, s h a u r e n', ele val' u -

è

- - Realn1ent, la cria del conill és misteriosa. car conec molta gent afeccionada a la cunicultura i t o t s t e n i rn idee s molt dife rents sobre la r ep r o du c e i o d'aquest animal i les seves rn a l a l t i e s . - - t.s ULa feina que demana rnolta paciència i jo diria que una mica de vocació. A part de donar el

~~)asterelosis, que ataca « l s pulmons i produeix la

menjar i l'aigua cada dia, també cal tenir en comp.o s i els constipats i molte altres coses que són es vegades la mort dels importantíssimes per a '--'.mills desmamats i també que tot vagi bé. et. les femelles. De vega__ De sp r e s de bastants de S es pot veure com el s d'anys criant conills, he conills d'engrix es van acomprovat que petits de- ",'primant i tenen dificultats talls que aparentment no per a respirar. De vegatenen importància, resul- ~ c..:es pot produir diarrees. ta que"; al final poden ésse ,..'er a lluitar contra aque~ deci siu s , ta rn a l al tia cal t e n i r el 1n16

• r'

totes les fernelles ca:) rn e s o s per a rn <¡ tl t e -

. r les defenses contra s bactèries ljlU' produei.\:tl la n .a l a Lt i a . Ca Lfer a qu e s ta operació duna n,,~ nera rn o l t t'xdt:la pel' el mantenir l'equilibri sanitari de tots e 1s animal s, Els conills d'engreix no cal vacunar-los, pe rquè estan poc temps al local i l'efecte de I a vacunació retarda el seu creIxement. Repeteixo que la gràcia É,s mantenir en bon estat les femelles que són les ac encomanen a la seva : ria fins quan e stà en el o e r i od e de lactació. 'Jna altra malaltia é s la j

Mixomatosis, que és produïda per, un virus que es diu myxomatosum sanarelli i gairebé sempre és mortal. Ataca principalment la regió del cap i per això en diem la rn a l al tia del "cap gros". Per a evitar aquesta malaltia hauríem d'evitar l'entrada d'insectes a dins del local i ruixar d'insecticida cada setmana, ja que la propagació principal d'aquesta malaltia és pels mosquits i mosques i puces dels propis conills. Quan comença la infecció en una conilla, I 'hem de treure del local i desinfectar la seva gàbia. La millor manera és cremar la amb un b uf'a do r i lògic~ ment deixarem reposar la gàbia un temps. Ha u r e rn de vacunar totes les femelles cada 6 mesos, Els conills d'engreix no cal si a dins del local no hi ha la malaltia. F inalment hem de teni r molt en compte que la m~ l a l tia di aque sta infecció pot venir a part dels i n s e c tes per aliments contaminats, per altres animals com els gossos i els gats i per gent que visita les granges. Actualment podem tenir confiança en le s vacunac i o n s , ja que p r op o r c onen bones defenses contra aquest virus. Tinya t r i c of ti c a . És una malaI tia que ataca la pell produint crostes i la caiguda del pèl. Comença per la cara i les potes anteriors i després passa a la , resta del cos. Es pot curar amb pomades que portin sofre i jo tinc í

í

comprovat que la barreja i o sofre i iode va molt bé. ',questa malaltia és peril Io s a perquè es pot encomanar al qui té cura d'ells i de vegades produeix lesions molt g reus a le s mans. Com totes les maLal ti e s de la pell, si e s cu ra ràpidament no e s pe rillosa. ~'inalment he de dir que si la granja està infectada de tinya e s pot curar barr e j a n t 250 gro de pols de s of r e amb 50 Kg. de pin';0. És un sistema fàcil, .co norn i c i molt' efectiu. Sarna s a r còp ti c a . É s una malaltia produïda pe r un insecte microscòpic i ataca el morro i les potes. Per curar-la hem de n e t e jar les regions afectades amb aigua i sabó i posarhi una p o rn ad a adequada. "s molt important netejar : '-i. gàbia de la femella ata.ada. .a r n a p s o r op ti c a . Ataca -: s o re 11e s d e I e s fem e ,les. Per a curar-la hem le ruixar la regió afecta-' , amb un líquid din s e ctj : ida molt dil uít , n t e r-o t o xe rn i a , Produida per la bactèria clostrídiu rn perfringens i produeix timpanisme. Són aqu~ lles femelles que es moren inflade s del ventre. La femella afectada no menja i per tant podrem saber fàcilment el seu diagnòstic. És difícil curar-la i depèn dels dies de la seva infecció. Es pot donar una i nje c c i o de la cc de sè rum glucosat a la vena marginal de l'orella i repetir la dosi durant dos o tres dies fins que torna a menjar.

\consello de treure-li el pinso i donar una mica de vert. .ri a r r e e s . És el re s ul tat patològic de molte s malalties diferents. Pót ser 1 a causa l'alimentació en c ond i c i on s dolentes, dels canvis de temps, de l'ai,-,ua no potable. \consello curar tot el s n rn al s contra una m a l a l cia que es diu coccidiosis, Ja que el conill està molt c1,~'ectat per aquest paràsit Si el tractament no dóna o o n resultat, llavors poti e rn pensar en altre s cau :;es. o bon sistema és el rèim d'un dia per a evitar , '" s morts dels conills ,: 'engreix. Donar palla i igua medicada però tre~ r e el pinso. fambé vigileu les condic i o n s higièniques de l'ai,;ua i el menjar. 'ü ha moltes més malali e s , però jo crec que a que s te s són les principals i evitant-les es pot aconseguir bons resultats. í

Albert Altes

__- - - - I

[ COL.LABORACIONS

la pinya Carta oberta d'un veí al poble de Tavertet molt temps abans de les eleccions.

18

Voldria que aquesta carta servís de refl exió a tots els habitants d'aquest pobl e, ara que el nou ajuntament ja està elegit i la seva m'la tasca tot just ha comerçat. Imaginem-nos o e r uns moments, que cada un de nosaltres és el batlle de Tavertet. que el que nasal tres faríem. canviaríem o prooosaríem no ens ho imaginem. Fem-ho. o roposem-ho ajudem a canviar-ho. El més senzill és criticar i no fer res dir que les coses no es fan, que no s'arreglen, que el nou ajuntament no fa res, que tots són igual s. Jo crec que, surti qui su.! ti elegitcomabatlle, l'iI!? portant é s que tots ens sentim una mica el s batlles de Tavertet i ens DOsem al seu costat (no dar rera seu) i tots junts formem una pin ya , una gran pinya. I per a fer aquesta pinya ens necessitem. N~ cessitem tots el s del poble, tots els qui estimem de deJ::ó Tavertet. Ja siguin nascuts al poble o el s qui un dia và rem vevir de fora i ens agradà i ens hem pogut quedar a viure-hi. O com d'altres.

que aorofiten totes les fes tes per a venir-hi a descansar o oassar-hi les vacance s. I tot això ha o a s s a t nerquè Tavertet és així de b~ nie i la gent ens hi hem sentit a gust i ens hi hem quedat. hem arreglat cases, c on r e a t la terra i ara tots ens sentim una mica fills de Tavertet i l'estimem com si hi haguéssim na s c u . Jo voldria que no es disc riminé s ningú. El qui com jo hem vingut de fora, no volem irrposar cap llei ni canviar cap cos turo. Lt ín i c que jo cerco és la pau, el silenci d'aquests cingles i la bellesa d1a-

q u e s t poble. bellesa que entre tots hem de conserva r , procurant que no la destrueixin o la tapin i pr~ curar que' aquesta marcada identitat que té Tavertet no la canviïn ni l' adulterin arn noves i inadecua des c cri s t r u c c i on s o amb modernisrnes innecessaris. Aprenguem a entendre T~ vertet, a respectar-lo, a conservar-lo i estimar-lo per fer-lo, dia rera dia, un lloc on paguem viure, f o r rn an t part d'una gran pinya d t a rrri c s . Perdoneu si aquestes quatre ratlles les trobeu xopes de sentimentalitat o ofenedor per algú. La meva intenció era una altra.

Enric Borràs

els subno,.mals Des d'aquí Tavertet, voIem col.laborar en tot allò que es faci en favor del s subnormal s, El fet de VIure en co n ta cte amb la natura, pot ajudar-nos a veure les coSes de rnanera diferent. Potser des d'aquí dalt l'es cala de valors que tots portem a dintre n o d r a ser capgirada i convertir-se en una de mes positiva per als nens que en diem subnormals, D'entrada, aquesta paraula ens fa pensar en inferia ritat. Quan hom classifica l e s persones des del punt de vista i nte Ll e ct ua i, el d e fi c i e n t q ue d a Sempre a l u l t i rn lloc de l'escala. Í li h a rn e s 11 r e s per a I n i ve i l mental 1 es pot pn'd i r , per rn i t ja d'explora.r o n p s i c o l g i q uo s , mes o no n v s o b je c t i v a rn e n r , J'èx i t q:Jl' pot t e- n i r la persona (On la seva l l u i t a per l'a d ap t a c i o social. Però t a rn b e- es cert que l'home n o està fo r rn a t tan sols n e r intel.ligèn<:ia. H¡ ha altres rrra n e r e s de val o rar la personalitat humana: per la capacitat d'esti rn a r , de VIure. de ser feliç. de rebre i de donar afecte. Si rn e s u r e rn aquesta dimensió, el deficient mental moltes vegades se situa en els pnme r s 11 oc s de l'e s cala. Necessitem equilibri psicològic i estabilitat emocional per v i u r e d'una ma ne ra adaptada a un mateix. És del tot imprescindible, per a aconseguir aquest ò

equilibri, que els nens, si guin o no deficients, rebin afecte dels que l'envolten, que siguin valo rats, que ningú no els tingui per un destorb, que trobin ajuda en el seu creixement, Tots els nens del mon poden 2rribar a tenir e s ta b i litat errocional i ser feliços. Si no és així, la ca~ sa no resideix en lamanca d'intel.ligència. En la nostra societat, tan competitiva, li és molt dJ [(cil de tr ooa r el seu lloc, a la persona que i n t e Ll e c tualment te pocs recursos p e r-q uè li falten armes per a lluitar en la terrible competència que s t o r ganitza per a arribar a s e ral g II a par fi r d e l q u e hom té i posseeix. Cal c~ pacitat per a adquirir. Si apreng¡lessirn a valorar la capacitat de donar i no la de prendre. el deficient podria lluitar amb semb lan ts armes. Les persones a n o rn e n a d e s s u b no r rn a l s no necessiten compassió n i paternalisrn e . El que els m arx a es ajuda dels tècnics i espee i a i i s te s en el seu problema i també (i molt cspecialrnent) que tots plegats c a n v i e rn una mica les nos tres estructures mentals, que deixem de valorar el qui es savi, intel.ligent, a s t u t , e xt r o v e rti t , comp~ t id o r , etc.,. i aprenguem a reconèixer la bondat, la bellesa i la veritat de l'ho me. Quan unpsicòleg ha de dir als pares que el seu fill no

a rriba a teni r un coeficient intel.lectual que pugui considerar-se normal. e s troba p ràcticamen t s e rnp re arili una reacció negativa. Els pares es desesperen, no volen admetre-ho. compadeixen el fill, etc ... També, sovint. e s neguen, en p r n ci pI a portar el nen a una escola especial, si no és en casos que són e xt e r i o r ment evidents. Costa d'acceptar que m fill es menys dotat i n t e l lectualment i costa n101 t d'acceptar que tota la s o ciet.at (família, amics. coneguts, etc ... ) ho sabrà. Tots els pares estimen e l s seus fills i volen el millor per a ells. Tots els pares poden aconseguir que els seus fills siguin feliços, Sl la mental i ta t que d o rn i n a socialment no el s ho impedeix. í

>

Rosa Maria Pujol'

Aprofitant l'avinentesa d'aquesta p e r i t a publicacio, ens adherim al clam d'aqeust sector de la societat tan PO( r.ornp r e s . tan o b l ida t, t ..s n ma rg i n a t . que son els deficient.s me n ta ls i di mi n u i't s fi' s i es. Tant de bo que tots els P~) b l e s , per petits que fossin, se'n fessin ressò i cada dia f s s i rn més a de-rn a n a r , '10 c l e rn n c i a , sinó justícia i c orrip r e n s i o . ò

è

19

~-'-=-~~--=-;::-::=:-::=-=-:-~-r=-:-;-:::-:-~-;-:--;---~-----"""---------------Hi [la qu i eS preocupa, i g ui n a e s o s Igual que l e s t

amb molta raó, per l'atur obrer; p e r o ben poc eS p~ la d'uns parats que ho seran pe r t o t a i a v i d a i 4ue sols cobren 1.')00 ptes. mensual s. No é s menys g r u e el problema de l'ed u c a c i o e spe c i a l , L e s prem e s e s del ::> pd r li t s

altres p e r s o n e s , Ja que ten e n e 1s rn a t e i xo sdr e t s . J també que puguin obtenir la co rn o r e n s i o que me r e i x e n de tota la s ccí e tat.

Jordi Senglas.

amic caminant "'¡-ü';'ellímit rn i g jo r n de Ta' un lloc abrupte, pero be, És el castell de v e r t e t es un colossal i con llíssim.' t i n ua c.{ ngh~ ra. Ha come!~­ la Força. encastat en el salvatge turó monolític ça t la in igual a b i e de s íi l del Dl a t e ix nom, I q U e da de p r e c i p i c i s i e- s t i rivpl-' rtangué a la noble [amí balls, tots ells bonics i espectaculars, que aniran lla dels Tavertet. que d~­ nà. per tant. el nom al prl seguint Sense inte l' rUOCilJ rn i t i u vilatge. fins al F a r , La geog rafi a El poble té dos, l àdhuc de Tavertet é s trencada tres, carrers llargs i ben tallada amb cisell de gedefinits, amb cases v e t.u s gant; tot el terme està ca t e s. F i n s [a poc tem ps, l-;' bert de dentegats penyal~ p o b l a e i ó e s 11a n g u i a l S ' ai I e s b a u rn e s i cataus hi bandonaven moltes cases; són i n n o rnb r a b l e s . El poperò l'arribada de la nova ble està assentat sobre carretera descobrí als una lla rga i rocalla sa pla manats de turi s t e s aquest taforma tabular que s'es-=pa r a d i s ac i rid ret. La via tén entre les muntanyes d'accés ha estat, doncs, del pantà de Sau i les de c o rn ura injecció d'aire la riera de BaIà, a una al fresc a un foc s o rn o r t , i çada pe uns .990 metres. a r a T av ert e t s'e s tà ren 0Tavertet és, i no se n'av e l l a n t a ulls v e i e n t s i so maga pas, m poble antic, vintegen les xarugues VIsenzill i rn od e s t , No li v e nd e s arranjades recentmanca, però, personalitat. rn e n t de soca- rel. amb Ha tingut, com altres poles velles pedres I nou fus bles p ob l e s arcaics. el tam, que ennobleixen i seu castell feudal; però. dignifiquen l'agradós esaixí com la majo l' pa rt t i 1 d e l paí s. Si mi rem amb s o l e n e s ta ral ce n t re urcalma els llindars de bà o sob re l e s elevacions rn an t s portals, hi t robaimmediates, en aquest r e rn rn o l t e s dates dels s. cas e s forç all un y , pas sat XVlJ ¡XvIII; veurem boel llargarut Pla de pal t i niques balconades de fusta l'altre pla dit p r e c i s a rn e n en galeries cobertes i del Castell, i emplaçat en protegides per resortints

a:

í

20

ment, brandant la cua amb solemnitat amb el fons de les velles cases del poble, persisteix en la nostra visió quan els animals han marxat, deixant en l'aire un regust de placidesa i serenitat. L'església ocupa un lloc cimaller entre les moltes cases notables que hi ha al poble; i no perquè sigui monumental, o guardi tr~ sors, valuoses pintures o magnificents retaules. Senzillament, perquè és molt bonica. La torre del campanar, alta i quadrada, té al seu bell mig, buidada en la mateixa obra, una gran creu, com si fos una finestra; ornament perpetu d t e l ern en ta.l però segur efecte. L'edifici és d'un pur r-orriàni c arcaic en Ia-p a r t més vella. La petita portella g:ri nyola llargament quan entrem, potser per contr~ tar més l'acollidor silenci que ens dóna la b anv i.n guda. La nau és de volta de canó, de bella factura,

i l'absis de pedra nua, amb tres ·íinestroles esprimatxades com espitlleres i sense cap ornament. De les ombres ixen bancs, confessionaris; i darrera uns arcs de sep~ ració, una nau lateral, afegida més tardanament, amb voltes gòtiques. Les parets estigueren fins fa pocs anys. recobertes de guix, que tapava totalment les nobles pedres romàniques. Com a curi2, sitat esmentarem que la majoria dels bancs porten, al seu respatller, el nomdels propietaris, com en tantes altres esglésies i capelles de muntanya. Vells i il.lustres noms de la pagesia i àdhuc no1:?lesa terrassana, que p e rdu ren a través de les generacions. Algunes dt aque s tes masies, poques, 'enc~ ra estan habitades; altres, ja buides, ploren el seu abandó sobre aquesta terra aspra i ferrenya.

La relació d'indrets remarcables a Tavertet és enorme. Anem, amic acorp anyan t, a veure'n uns quants; immancablement, al casal de l'Avenc. Sortim del poble pel camí carreter, ple de pedregami de fotges quan plou, que vorejant els precipicis ens portaria a Rajols i el Perer. Passant el Coll- s'Avenc, prompte estarem dalt de la més alta cinglera del Collsacabra, amb més de trescents metres de caiguda vertical; una pètria catedral., altiva i dominant. L'espectacle és imposant i us sobreprèn. Tancant una petita clotada, i sobre els alterosos vessants del Puig de la Creu, està sòlidamert plantàt el Casal de l'Avenc, a 920 metres d'alçada. És una con s t ruj; ció massissa, severa, de" planta gairebé quadrada; és la més pura mostra del gòtic rural català del segle XVI. La porta d'entr~ da, amb une s arnp l s simes dovelles, dibuixa un g r a cí òn arc rematat per. l'escut dels senyors de l'Avenc. A sobre, al primer pis, unes p r e cí o s e s finestres gòtiques, amb serrells d'arquets i finíssims treballs de pedra. El seu interior, quan encara e atava habitat pels masovers, era imposant; pas com' ara, abandonat i llastimós. í

Quirze Parés

21

De:u Vos, Guard

8,

TavVI€1

vénen com vénen les co-

!pre el Cabrerès li ve roencarrilava els treballs bant el co r , fruint amb dedels jove s arqueòlegs, per ses ... L'entrega que un admirat; lectança del bucòlics p a i s at mor que se'n tregués el amic ens feu ahir del But- \ ges i delitós per escrutar millor profit. lletí trimestral "ELS CIN-I els rn s te r i s dels seus cin- El seu interès pel resultat GLES", portaveu de T'av e n gle s.i afraus. de la recerca quedava a to-ï , tet i que honora el g,rup del És una rao de pes, tanma- ta llum patent, en admirarredactors que amb amor ,teix! Mes, obrint amb et'!2. nos com a la seva edat, literàriament el nodreixen" b r an z i da la cleda de la sin- passada de l a setantena, ens ha omplert de goig en ceritat més plena, hem de s'havia arriscat a l'aventu constatar com en un veïdir que aquesta eo'Ll abo r a- ra, donat com era de difínatge petit s'hi engendra ció ens ha estat impulsada, cil l'ascensió, grimpant aquest nexe cultural que més que més, per retre per una rampa quasi vertiennobleix els qui li donen homenatge a una figura cal, lliscosa i dràsticamenl vida, com també a tots egrègia, tan ornada en de mal tondre. quants l'afalaguin i amb iE prestigi universal, que En el retorn, acompanyant terès i econòmicament el era, des d'anys i panys, el Doctor serrat amunt, sostinguin. I una o la de més prosàpia fins a donar a l'aparcaBé, doncs, per Tavertet! .1 científica de l t Au s on a mil .. ment, tinguérem ocasió dl: l admirat d'un gest tan col- lenària: no era altra la fi- parlar sobre la Història pidor, i pregat alhora d'a- gura que la del clergue Dr. de La Plana; i ens fou portar-hi personal col.la- Eduard Junyent i Subirà, clau això per parlar-li boració, hem dubtat qui traspassat ben de poc. d'una obra nostra sobre sap-lo per si ens és de l em d i.r e u : - Com se us els. inicis de la Indústria competència intervenir en acut connexionar l a.f gu ra a Manlleu, documentada el predi. Mes, dos argude Junyent amb nostre .T'a- amb dades desconegudes ments ens han decidit per vertet? S~nzillament per d'ell, i que, un cop hagué la definitiva empenta: el haver fet amb ell coneixen- llegit l'exemplar, ens ho primer, amb iris p a t r ti c,' Ça personal a "Les Baumes remercià amb una carta per quant Tavertet, ni que del Colom" conegudes tat'!2. que guardem com a cosa en ple Cabrerès, el consi- bé com a "Coves de BaIà". s erra e p reu, i que ens fou derem com una portella de ubicades en terme vostre. motiu per a prosseguir La Plam, i el nostre poble, Era a l' ento rn del9 74 que convivència i amistat. Manlleu, de temps que hi un grup de \tiilatants de La' Creiem que hem esplanat ha sostingut relació llarga, Plana, embruixats per l¡~ el perquè de la connexió sigui en l'entremat de con- q ue o l e g i a , hi exploraven del Dr. Junyent i Tavertractes agro-pecuaris, si- el subsòl, frisosos de de- tet. No dubtem que no fou gui en suministre forestal, tectar-hi el pas del temps la primera investigació sigui en mpvime~t moneta- i .la vida de I 'home p rim~amb que ell exploraria el ri, sigui àdhuc pe r l 'e str~ t u encauat en aquells ml- vostre terme. Era una fita convivència que la gent sers habitacles. Recorgura universal, fidel en de Tavertet mantenia amb dem molt bé que seguint entrega exhaustiva i pereE els mnlleuencs en temps la petja d'un inquiet convi- ne, exhaurint allà on fos pretèrits, i encara avui en latà nostre -en Francesc tot filó que fes sospitar els rostres dies. Com tam Pujol i Escalé- també ens una pàgina d'història. bé, de retop, per ser Ta- hi atançàrem, quedant s01: I tornem a allò que dèiem: vertet feude escollit per presos de trobar-hi el Dr. les coses vénen com véla nostra joventut e xc u r s i q Junyent que, amb il.lusió nen ... No podíem sospinista, que avui, ahir i sem jovenívola, científicament tar que en conèixer i llee

í

I

í

ò

í

2 2

gir ahir el n2 zero del butlletí "ELS CINGLES" , n'esdevingués per nostra !part ocasió de retre una cortesia al poble de Tave~ t e t , 1, ensems, per divul¡gar un tribut i homenatge a.I Dr. Eduard Junyent i Subirà. En ofrena, tingueu per a ell, veïns i amics de [Tavertet, una perpetuïna

pietosa, afanyós com fou d'esbrinar, err-a r xi u s i . pedregams, els valors pretèrits de la terra. Aquest articulista dóna gràcies a Déu que a T'a v e r tet, en plena dedicació científica, connecté s amb la seva amistat i majorment li regracia el llegat cultural de què ens féu d~

nació a la pàtria, docu,ment sòlid i d'una garan'tia genuïna, que no s'esbor I rarà mai la Seva petja, .ramon que e ra, explorant' ça i enllà tots els camins ¡de Catalunya. Al cel sigui!

ri

Josep P rat i Roca. 17 de gener del 79

NOTICIARI BREU No fa gaires dies, ens aA primers del mes de donàvem que en el poble març i cara al bon temps, posen pals nous d t e l e c t r i-> el poble està molt conco.!. citat de porland, quan h au r e g u t de cotxes petits i rien de ser de fusta. Segrossos; aquests últims gons manifesta la compaes posen per tot arreu, nyia, a partir d'ara tots allà on els sembla, sense e s posaran de porland, mirar-s'hi gaire. Estava com el que es veu en apensant que es podria bu~ questa fotografia, i a més car la solució a això i la l 'han col. locat tort. gent podria contemplar Fins avui no s 'han produït aquest poble nostre tant reaccions oficials. meravellós, sense cap destorb.

Fa pocs die s a Tavertet vàrem rebre la visita d'uns enginyers amb l'objectiu d'ultimar detalls de la carretera Tavertet-Rupit. És curiós que aquí al poble ningú no té i nf o r rn a ció d'aquest projecte. Confiem que el nou e on s i s tori farà conèixer les cir cunstàmcies d'aquest fet. . \ i /

--0'/--'\,

;;--..------::....-

~,\

/

¡

"l.

Com ja deia en el primer número sobre el telèfon, han passat tres mesos i encara estem igual; sembla ser que els responsables no se n'han adonat.

/.-.

/ I \ -.

}

/

\

~:·"';t.J

\

.: ;:------.------..-.-. ,l"

_

::' ~ 1~.' ... r·/1.-1 ~. , ~

I

I l' I ..e----"";". .L-

". -....

7'.ts A A ~L(~/'. - ' - l) .. A - ' r.\1

'~,~._,--

""-~-'-

__

".

I

"

rJ

\ .-rlli·I'10~.--j

•

n'.lL '_'

.

i.

.=:'

.I\, '","l ,_,)') '_, , _

, \l2.".",(, 1!iJ /WJ-'\ ", .... ,

~'.¡

El pas sat dia 9 de març vam veure aparèixer per la televisió el nostre estimat poble; que hi van v~ nir a fer? : doncs a veure el nostre flequer com feia pa. La gent de ciutat ja no s'enrecorden de com es bon pa.

I

.'

,,",

-~._.I

¿,r-)

---~\ ~/ , r .c-..... ~ .-- ))" l~:, U

"1'

/ ~ ;4~ ~':, ~0'& Ço-;¡ " -.....:..!.J" •.¿,..,.-z.~

è

I

9

.

~~ ~

Potser em faré pesada, però l'aigua també està igual. Aquest estiu, totes a rentar roba al Molí Ber nat, si plou. Neus.

23