Treball

3.3MONISTROL DE CALDERS 3.3.1 ENTORN SOCIAL L’escola

l’Esqueix

es

troba

situada

a

Monistrol de Calders, a la comarca del Bages, a 23 quilòmetres de la capital, Manresa.

Es

tracta

d’un

poble

situat

pràcticament a 450 metres sobre el nivell del

mar

i

quilòmetres

amb

una

extensió

quadrats.

de

22

Antigament

pertanyia al terme municipal de Calders del

Església de Sant Feliu

qual se’n va independitzar l’any 1934. Les poblacions grans més a la vora són Artés, Moià, Manresa, Castellar del Vallès i Sabadell. La part antiga del poble és petita, engloba l’església de Sant Feliu, el carrer comercial (carrer de la Vinya) i el carrer de dalt (carrer de la Mallola), posteriorment va créixer cap a tots costats i va deixar un nucli urbà prou gran, separat per la carretera B-124, que en va deixar dues parts que popularment es coneixen com a “poble amunt” i “poble avall”, malgrat que aquesta segona sigui molt petita. A més a més hi ha dues urbanitzacions pertanyents al terme municipal de Monistrol (la de Solà i la de Saladich). El poble es troba dividit per la riera de Sant Joan que es pot travessar per diferents punts mitjançant tres ponts; fins i tot un carrer, el carrer de Sant Llogari, es va construir seguint el curs del riu, sobresortint notablement de la resta de la població. Pel què fa a la tipologia dels edificis ens trobem, per una banda, les cases construïdes durant els segles XVII i XVIII que segueixen l’estil tradicional de casa barroca catalana, que abunden al poble i totes tenen una gran semblança entre elles. Anys enrere es va tendir a arrebossar aquestes cases amagant-ne la pedra. I per altra banda hi ha una gran part de les construccions fetes a partir d’una arquitectura molt més moderna, allunyant-se completament de la

Carrer de Monistrol

casa d’arrel popular i perdent-se així la casa característica de poble de muntanya català. Aquesta segona tipologia també és molt abundant al poble i també crea un estil de cases molt semblant entre elles. Al poble només s’hi pot accedir per carretera. Com a transport públic ens trobem un cotxe de línia que surt cada dues hores des de l’estació d’autobusos de Manresa. Ens trobem dos accessos al poble, un primer que és el que ve des de Calders i per tant l’accés per tots aquells que vinguin de poblacions com Manresa o Moià. L’altre accés al poble és el que ens porta cap a Sant Llorenç Savall, Mura o Granera, aquest parteix des de Sabadell. La població a Monistrol de Calders és, aproximadament, Accésd’uns al poblesetcents habitants. Dels quals un 2,75% són immigrants. Un 13,75% de la població són menors de 15 anys, mentre que un 19,54% són majors de 65 anys. La població activa és de 301 habitants, dels quals 159 treballen dins del poble i 142 fora. Ens els últims cinquanta anys la població s’ha anat mantenint entre sis-cents i set-cents habitants. Actualment la població treballa majoritàriament en les dues pedreres que encara estan en funcionament, en una fàbrica tèxtil (n’hi havia una més gran on treballava la major part de la població que va tancar l’any 2004), i en el sector serveis (botigues, restaurants, ajuntament, CAP, escola...) i una petita part en el sector agrari.

3.3.2 EL CENTRE L’edifici va ser construït l’any 1990. Es tracta d’un edifici d’una sola planta. Té una aula pels nens d’educació infantil, una aula de reforç per infantil i cicle inicial, dues aules dins l’edifici i dues més en una

Edifici de l’escola

construcció prefabricada (cargolera) situada a una plaça de ciment enfront de l’edifici principal on es troben els nens de quart i els de cicle superior. També hi ha una sala polivalent des d’on s’accedeix a una petita biblioteca (on també s’utilitza com a aula d’anglès) i a una aula de música. En entrar per la porta principal ens trobem un petit despatx i una sala de juntes on hi ha una sola taula per reunir-se tots els mestres. Ens trobem també un annex a l’edifici on s’ha fet un menjador amb una mica de cuina. De lavabos ens en trobem un d’educació infantil a dins de la mateixa aula; un al passadís, un altre a la sortida del pati i un a la cargolera. També n’hi ha un de petit pels mestres. El pati és un petit espai de sorra amb dues cistelles de

Pati de l’escola

bàsquet, dues casetes (una de plàstic i una d’obra) per jugar, és un espai sense ombres. A més a més hi ha un petit sorral perquè hi juguin els més petits. El pati comunica amb la pista poliesportiva municipal (amb pistes de bàsquet, futbol i vòlei) on els nens tenen accés alguns dies determinats i sota control dels mestres. Les classes d’educació física les fan al centre recreatiu del poble on creen com un petit gimnàs o al camp de futbol de sorra del poble, tots dos equipaments estan junts a l’escola. Pel què fa a la neteja dels espais era prou bona, tot i així ens va cridar l’atenció que sovint hi havia deixalles tirades al pati que podien estar més

d’un

dia

sense

ser

recollides.

Tant les classes com els passadissos estaven ambientats amb treballs de tots els nens i les nenes que sovint els anaven canviant. A més a més a les classes hi havia una gran quantitat de murals didàctics fets pels

mestres.

L’accessibilitat

al

centre

és

molt

bona,

està

perfectament adaptada a nens amb minusvalideses físiques ja que fins fa un parell d’anys hi havia un nen amb cadira de rodes al centre.

3.3.3 PROFESSORAT I ALUMNAT Actualment l’escola consta de cinc grups-classe, agrupats de la següent

manera:

A parvulari hi ha 14 alumnes (2 de P3, 3 de P4 i 9 de P5); tenen una tutora (Carmina) i una mestra de suport (Maite). A Cicle Inicial hi ha 14 alumnes (9 de Primer i 5 de Segon); pertanyen a un mateix grup classe, la tutora dels quals és la Dolors i la mestra de

suport,

la

Maite,

que

fa

algun

desdoblament.

A Cicle Mitjà hi ha 21 alumnes (9 de Tercer i 11 de Quart), en ser tants alumnes els han separat en dues classes diferents. A tercer el tutor és l’Artur

i

la

de

quart

la

Paquita.

A Cicle Superior hi ha 17 alumnes (12 de cinquè i 5 de sisè), que es tornen a agrupar en un sol grup-classe; la tutora és la Conxita. Segons el nombre d’alumnes que hi hagi a cada curs, cada any es decideix com s’agruparan les classes, de tal manera que no sempre hi ha

un

mateix

nombre

de

grups-classe.

A les classes de castellà els mestres han decidit intercanviar-se entre ells perquè els alumnes s’acostumin a dirigir-s’hi en aquesta llengua: la tutora de cicle inicial amb el tutor de tercer, i la de quart amb la de cicle superior, s’intercanviaven els cursos per fer l’assignatura de castellà. Un altre moviment de mestres és el del tutor de tercer que feia psicomotricitat i pla de treball amb els alumnes d’infantil. Els mestres especialistes pertanyen a la ZER El Moianès i van itinerant a través de totes les escoles. A Monistrol va un mestre d’anglès (Joan), una d’educació física (Marta), una d’educació especial (Àngels) i dos de música (Salvador i Queralt). L’equip directiu del centre és una tasca itinerant. Han arribat a un acord de manera que cada legislatura un mestre diferent assumeix el càrrec

de

director

encara

que

es

reparteixen

les

tasques

i

responsabilitats entre tots. Actualment la directora és la Paquita Rifà i la secretària la Maite Juan.

L’escola l’Esqueix segueix la línia pedagògica de la ZER El Moianès. Les reunions de Claustre es fan un dia a la setmana (generalment els divendres) abans d’anar a dinar; hi participen els mestres tutors i generalment un o dos mestres especialistes. A més a més es fan reunions de claustre i cicle de tota la ZER on hi assisteixen tots els tutors i especialistes, alternades cada quinze dies els dimecres a la tarda (que els alumnes no tenen classe); el dimecres que no tenen cap de les dues reunions aprofiten per fer jornades de formació per als mestres (generalment també conjuntes de tota la ZER). El Consell Escolar està format per un representant dels pares i les mares, una representant dels mestres, una de l’ajuntament, una de l’AMPA, la directora

i

la

secretària.

La llengua vehicular a l’escola és únicament el català; tant en la relació mestre-alumnes com els alumnes entre ells es parlaven en català. Pel què fa a la relació lingüística dels alumnes amb les seves famílies

n’hi

havia

uns

quants

que

utilitzaven

el

castellà.

3.3.4 CLASSE DE LES AMANITES (Vista per Pau Cabús)

La classe de Les Amanites comprèn els alumnes de tercer de primària i, juntament amb la de quart, són les úniques que comprenen un sol nivell a l’aula. Està composta per cinc nenes i quatre nens; el tutor és l’Artur, l’únic home de l’escola i el més jove de tota la plantilla. Pretén aplicar un model d’educació on l’alumnat és el centre, els dóna molta llibertat de decisió i els deixa experimentar molt fins i tot amb allò

que desconeixen; a més a més és molt partidari de realitzar excursions per tal de veure allò que han après a classe. Quan vaig estar jo de pràctiques, per exemple, vam sortir en dues ocasions: la primera per veure els rius de Monistrol (estaven estudiant el curs del riu) i la segona per veure arbres de fulla caduca i arbres de fulla perenne. Pel què fa a la distribució de l’aula, els té en col·locats en forma d’u, de manera que hi ha tres alumnes a cada costat, fet que li permet al professorat controlar els alumnes i poder-los prestar més atenció. Això i el fet de ser tan pocs alumnes a l’aula

li

permet

una

atenció

molt

individualitzada; fet necessari ja que és

Classe de tercer

una classe on hi ha alumnes amb nivells molt diferents. El tutor és qui fa totes les classes exceptuant les que requereixen especialistes (itinerants, com ja s’ha explicat anteriorment) i la de castellà, on s’intercanvien amb la mestra de cicle inicial (classe de Les Serps), aconseguint així que la llengua vehicular entre l’alumne i el professor sigui el castellà en tots dos casos. L’experiència que he tingut amb aquest grup-classe i amb l’escola en general és excepcional: el fet que el primer contacte fos amb una escola rural ha estat molt enriquidor. Jo ja coneixia molt de primera mà diverses escoles “ordinàries”; aquesta primera aproximació a l’àmbit rural ha estat molt especial ja que he après a conviure en comunitat, en un plantejament on l’escola és una sola unitat on fan molta pinya i l’escola és un petit món dins el complex espai de la ZER. 3.3.5 CLASSE DELS SENGLARS (Vista per Miquel Bahamontes)

El grup classe Els Senglars està format per 16 alumnes, 5 de 6è i 11 de 5è, la mestra tutora es diu Conxita. El grup fa en comú totes les assignatures exceptuant l’anglès, que es divideixen en 5è i 6è, mentre uns fan anglès els altres fan càlcul mental, aquesta és l’única separació física del grup. Música, educació física i anglès es realitza fora de l’aula sense la presència de la mestre tutora, la qual aprofita l’estona per avançar feina. Les classes són molt dinàmiques i el temps està aprofitat, tothom sap el que ha de fer només arribar al matí sense necessitat que ho digui la mestra, perquè hi ha una pissarra amb les tasques del dia a més de les tasques setmanals assignades ( obrir persianes, encendre l’ordinador, posar la data a la pissarra, contestar el telèfon,...) que duren tota la setmana. L’aula està situada dins d’una edificació prefabricada (cargolera). Les taules estan disposades en grups de 4, 5 i 6 alumnes. A la classe hi ha dos ordinadors que estan a disposició

per

fer

qualsevol

consulta

o

treball, també té unes prestatgeries on es troben els llibres de consulta i el material

Classe de cicle superior

que utilitzen els alumnes però que és propietat de l’escola, encara queda alguna prestatgeria per guardar les fitxes i els treballs que es van fent durant el curs. La disposició de les taules permet als grups

de 5è i 6è treballar individualment quan és necessari com en el cas de matemàtiques i llengües. Els alumnes quan s’han de desplaçar-se a l’hora de fer educació física, anglès i música han d’esperar que el mestre especialista els vingui a recollir per anar als respectius espais on s’imparteix l’assignatura. Per fer llengua castellana utilitzen també el sistema d’intercanviar els mestres, en aquest cas la mestra tutora de 4t fa 5è i 6è al mateix temps que la mestra de 5è i 6è fa 4t, això no comporta gaire moviment ja que només es desplacen les mestres, que estan en aules contigües. Pel que fa referència als alumnes, la convivència a l’aula és bona, no hi ha bàndols molt marcats i la classe es comporta com un grup “homogeni”. La mestra tutora connecta amb el grup classe i sembla que gaudeix de la feina, manté una relació molt propera amb tots els alumnes. Dins de l’horari hi ha activitats que surten fora del currículum escolar; dues franges de deu minuts, dilluns i dijous al matí a primera hora, dedicades a la lectura individual també una o dues vegades a la setmana la mestra va llegint un llibre a la classe; una assemblea que es fa els dilluns a primera hora de la tarda on tothom pot dir la seva; els alumnes dediquen una hora a la setmana ha fer de padrins de nens de 1r i 2n; tots tenen que preparar dues conferències durant el curs, una en castellà i una altra en català, la mestra deixa escollir entre diferents temes o personatges; el projecte és una altra activitat que es fa durant el curs, a la classe dels senglars s’està fent sobre la historia del poble i aprofitant el projecte s’ha buscat un historiador, conegut de la escola, per explicar i respondre preguntes als alumnes. També ha de venir un mestre especialitzat en geologia per explicar l’evolució del poble. L’experiència a la classe ha estat molt bona i el contacte amb els mestres també, sempre estaven disposats a ajudar-me i a donar-me

facilitats, de fet m’he trobat com un més. A simple vista (dues setmanes ho són) sembla que facin molta pinya i que sigui fàcil treballar al seu costat. Amb els alumnes m´he trobat bé però pensava que havia d’estar més preparat (coneixements), finalment m’he adonat que els mestres són humans i no savis i que tot es pot preparar.