Treball

Universitat de Girona

SOCIOLOGIA Doctora Cristina Sánchez Miret Curs 2006-2007 Grups A i B

Nota:

GRUP: (A/B)  B

Pràctica : (Nº)

2

Bragulat Reyner, Basili Crespo Font, Albert

Grup: 4

Garcia Frigolé, Josep

Membres del grup

Nogueiro Ubalde, Marcel

(cognoms, nom)

:

Rodríguez Navidad, Daniel Taddía, Darío

Índex: 1.Introducció ............................................................ ...... pàgina 2 2. Anàlisi piràmides de població Catalunya ................... pàgina 3 3. Conclusió piràmides de població Catalunya ............. pàgina 9 4. Anàlisi piràmides altres països .................................. pàgina 10 5. Comparació Espanya – altres països (conclusió)...... pàgina 16

2

INTRODUCCIÓ En aquest treball analitzem l’envelliment, i en general, l’estructura de la població per edats i sexe, des de dues vessants. Per una banda, fem un anàlisi comparatiu de l’estructura poblacional catalana al llarg dels últims 75 anys, començant des del 1930 i fins al 2003, on podrem observar els estralls causats per la Guerra Civil, l’augment en l’esperança de vida, així com els efectes de l’actual i creixent immigració. Per altra banda, analitzarem la situació present del nostre país comparada amb la d’altres països del món. Cal remarcar que per a fer la comparació no s’utilitza la piràmide de població catalana, sinó la del conjunt de l’Espanya. Així, s’analitzen les piràmides de població de cinc països, utilitzant dades del 2006 extretes de www.census.gov (U.S. Census Bureau): Argentina, Camerun, Noruega, Bulgària i Japó. D’aquesta manera, tenim una visió global sobre l’estructura de la població en països d’arreu del món i amb nivells de desenvolupament diferents. A partir de la piràmide de població espanyola, també amb dades del 2006, compararem totes aquestes dades per així poder determinar en quina situació es troba Espanya respecte d’aquests altres països.

3

ANÀLISI PIRÀMIDES DE POBLACIÓ CATALUNYA (1930 – 2003) CATALUNYA - 1930

CATALUNYA – 1940

Bàsicament, el més important d’aquestes dues gràfiques és la diferencia que hi ha entre els anys 30 i 40 en quant a les persones de 18 a 40 anys. És a dir, que en els anys 30, aquest grup d’edat es troba entre el 0.8 i l’1% i en els anys 40, hi ha una important disminució d’aquest grup de persones, es a dir, que es troben entre el 0,6 % i el 0, 8 %. Aquesta diferencia important es probablement degut a la guerra civil que Espanya va patir des de el 36 fins al 40, i que es reclutava la gent entre els 18 i 40. També es pot apreciar que a causa de la guerra i les seves conseqüències (fam, epidèmies, etc.), hi va haver una forta mortalitat, sobretot en la població masculina en edat fèrtil, això fa que en els anys quaranta, la natalitat disminueixi bruscament, i crea un buit que anirà acompanyant la piràmide al llarg de les dècades següents, fins al punt que encara avui dia en notem les conseqüències.

4

També cal destacar que durant aquesta època la qualitat de vida era molt inferior a l’actual, i això ho veiem en forma d’una esperança de vida més baixa, el que comporta molt poca gent a la part més alta de la piràmide. CATALUNYA – 1950

CATALUNYA – 1960

5

CATALUNYA – 1970

Podem veure als anys 50 els efectes de la guerra civil espanyola (1936-1939): La part baixa de la piràmide (zona del jovent) es molt prima comparada amb una piràmide d’una societat estable i sense conflictes, que mostra com per culpa de la guerra la gent no es propensa a tenir fills o els fills tinguts moren fàcilment per la fam o les matances civils. També veiem que els homes entre 30 i 50 anys són menys nombrosos que les dones de la mateixa edat, a causa de que eren els soldats que van participar a la guerra ja fos d’un bàndol o de l’altre. La part baixa de la piràmide dels anys 50 queda relaxada ara a la part mitjana de la dels anys 60 i 70. Amb tot gràcies a l’estabilitat de la postguerra i a la renovació de la societat de manera “estable”: indústria, agricultura i l’explosió del turisme entre els anys 65-75 provoca un auge en la natalitat, el que actualment es denomina el “boom” demogràfic dels 70, encara que en aquestes gràfiques no queda del tot relaxat, només veiem el precedent. La immigració també va ser un factor important, tant les migracions internes (en el propi país) i les externes (de fora el país ja fos per treballar o per turisme) Als anys 70 trobem ja una piràmide de població molt més semblant a la de les societats modernes i avançades, amb forma de campana, i a on encara es produeix un reemplaçament generacional (actualment ja són regressives sense reemplaç) En general i en totes les piràmides de població (50, 60, 70) veiem que hi ha mes dones que homes a causa de la mortalitat masculina i la alta longevitat femenina.

6

CATALUNYA – 1981

CATALUNYA – 1991

CATALUNYA – 2003

7

A partir de la dècada dels 80 notem un cert retrocés en la natalitat. L’etapa del franquisme ja feia uns anys que havia acabat, i amb el franquisme, també s’havia acabat la política pronatalista que l’acompanyava i del qual en veiem mostres en la gent d’entre 5 i 15 anys (corresponents al “boom” dels seixanta – setanta). Aquest retrocés en la natalitat va en augment al llarg dels anys següents. A principis dels noranta, la natalitat havia disminuït fins a la meitat, respecte de l’etapa final del franquisme. Però aquesta tendència, va començar a invertir-se a partir de mitjans dels noranta, quan la natalitat va començar a recuperar-se una mica, encara que molt lluny dels valors anteriors. Una de les principals causes d’aquest canvi és la creixent immigració que encara avui dia ens afecta. També observem al gràfic un buit molt important, corresponents als anys que segueixen als de la Guerra Civil. La gran quantitat de baixes civils va fer que la natalitat caigués en picat durant els anys següents. Per la part alta, les piràmides comencen a eixamplar-se, i comença a haver-hi una quantitat notòria de persones que superen els 85 anys, sobretot pel que fa a les dones. Catalunya és un dels territoris més desenvolupats del món, amb una de les esperances de vida més altes del món, el que ens permet preveure que en un futur la població d’edat més avançada serà cada vegada més nombrosa. Tot i això, la part de la piràmide corresponent a les edats més avançades quedarà reduïda en els pròxims anys, no pas perquè hi hagi un descens en la qualitat de vida, sinó perquè entrarà a formar part d’aquest grup d’edat aquell buit provocat per la guerra civil i els anys que la segueixen.. Per tant, tot i que en un futur proper el nombre de persones d’edat avançada disminueixi, Catalunya continuarà amb aquesta tendència a l’envelliment, que quedarà més palès a mesura que avancin els anys.

8

CONCLUSIÓ La piràmide de població de la Catalunya actual presenta, com a territori desenvolupat que és, la forma pròpia de països d’aquestes característiques: una base estreta, que indica que la taxa de natalitat és bastant reduïda, fins i tot per sota del límit establert per al reemplaçament de la generació; una zona mitja bastant ampla, i una cúpula relativament ampla, el que demostra la bona qualitat de vida i l’alta esperança de vida que té la població catalana, una de les més altes del món, sobretot en les dones. Però si ens hi fixem bé, també trobem a la piràmide empremtes dels fets que han marcat la història recent de Catalunya, sobretot en dos exemples. Per una banda, la gran amplada de la zona mitja del gràfic correspon al baby-boom que hi hagué durant els anys seixanta i setanta, on la població cresqué d’una forma molt important (i que suposarà una quantitat enorme de gent d’edat avançada en les properes dècades). L’altre exemple el trobem en la gent que ara té entre 65 i 70 anys. Aquesta gent que van néixer durant la guerra o els anys següents. Hi podem apreciar el gran buit que aquesta etapa produí, tant per la mortalitat que hi hagué com per la falta de natalitat immediatament posterior a causa de la gran quantitat de baixes (de tot tipus) que hi hagué. A més, molts territoris quedaren destruïts, i calgué molts anys per reconstruir-ho tot, molta gent ho perdé tot, i això suposà una pèrdua de qualitat de vida per tothom (el que també implica més mortalitat i menys natalitat). En els propers anys ens podem trobar en una situació en què diguem que la nostra població s’està envellint però, en canvi, el nombre de persones d’edat més avançades es redueixi una mica. Això passarà d’aquí a un temps, quan la gent d’aquesta franja d’edat (la franja on hi ha el buit de la guerra) ocupi les zones més altes de la piràmide. Evidentment, la qualitat de vida no haurà disminuït, sinó que més aviat el contrari, i l’esperança de vida també haurà augmentat, però el nombre de gent d’edat més avançada serà inferior. Finalment, un altre aspecte a destacar és que, al llarg de totes les piràmides, d’una manera més notòria o menys, sempre han estat les dones les que han estat superiors en nombre pel que fa a les franges d’edat més avançades. Passava el 1930, passa avui, i segurament passarà en el futur. En tot cas, és un fet demostrat que les dones tenen una esperança de vida superior a la dels homes, i, encara que neixin més nens que nenes, quan s’arriba a la vellesa, elles són més.

9

ANÀLISI PIRÀMIDES DE POBLACIÓ ALTRES PAÏSOS (2006) Els països analitzats són: Argentina, Camerun, Noruega, Bulgària i Japó. CAMERUN

La piràmide de població del Camerun és una piràmide expansiva, pròpia de països subdesenvolupats. Podem observar com la piràmide té una base molt ampla, que es va estrenyent progressivament fins arribar a la cúpula, que es troba entre els 80 i 84 anys. La natalitat hi és molt elevada, però també la mortalitat infantil (només hem d’observar la diferència entre 0-4 anys i 15-19 anys). L’esperança de vida és molt baixa, de 50 anys en els homes i 51 anys en les dones, sobretot a causa de les males condicions higièniques i sanitàries, que fa que malalties com ara la SIDA i d’altres epidèmies causin estralls entre la població de totes les edats. Així, veiem com la quantitat de persones que superen els 60 anys és molt petita, i aquesta quantitat va disminuint a mesura que avancem en l’edat fins arribar al punt en què gairebé no hi ha ningú de més de 80 anys.

10

Cal remarcar que al llarg de tota la piràmide la quantitat de població és bastant equitativa pel que fa a la representació dels diferents sexes. S’ha de tenir en compte que en molts dels països que presenten una estructura poblacional semblant, hi ha cultures que menystenen les dones, i això es sol reflectir amb un nombre de dones inferior al d’homes, sobretot en les franges d’edat més avançades, degut a la pitjor qualitat de vida que elles suporten. En el futur, les expectatives presenten una mica de millora, encara que ni de bon tros s’hi pot veure algun canvi important. Veiem millores en la mortalitat infantil, ja que la diferència entre els infants de més curta edat i els joves d’entre 15 i 19 anys s’escurça molt. Aquesta millora en la qualitat de vida queda reflectida en tots els esgraons de la piràmide, ja que tant per sobre com per sota dels 50 anys, l’actual esperança de vida, la quantitat de població augmenta. A més, en les edats més avançades, també veiem com s’incrementa, fins i tot observem una sensible franja de població de més de 85 anys. NORUEGA

11

Com podem observar, Noruega és un país que té una gran diversitat d’edats. La piràmide comença amb una base ample, i a edats avançades comença a fer-se estreta. Això és típic dels països desenvolupats, ja que aquests experimenten una natalitat elevada, tot i que les noruegues només tenen un promig de 1,78 fills, i gràcies a les seves condicions de vides, molt més avançades que altres països, poden mantenir aquesta població fins gairebé als 79 anys. Com a conclusió d’això últim, la mortalitat infantil podríem dir que, gairebé, no existeix. També sorprèn bastant que hi hagi tanta gent que arribi a una edat tant avançada (més de 85) i dins d’això, que siguin les dones, per força més, les que visquin més de 85 anys. A la gràfica podem observar que hi ha una distribució de les edats per sexes molt igualitària tot i com dèiem abans, les diferencies comencen a fer-se notar a partir dels 75 anys, on les dones tenen una esperança de vida bastant més alta que els homes. En el futur, les expectatives no presenten gaires canvis: només cal destacar que la població arribarà a una esperança de vida més alta, és a dir, quan al 2006, més o menys mig milió dels homes arriben a una edat d’entre 75 i 79 anys, al 2025 s’espera que la quantitat d’homes és dobli. BULGÀRIA

12

Bulgària té un tipus de piràmide regressiva, aquesta forma de piràmide és típica dels països desenvolupats o amb una fase avançada de modernització. Actualment Bulgària presenta una base de la piràmide reduïda comparada amb la població de edat mitjana o gran, això indica que la població búlgara està envellint, hi ha una baixa natalitat, amés no es detecta una mortalitat elevada, ja que la franja mitjana de la piràmide es la més nombrosa, si comparem aquests resultats amb piràmides de poblacions del tercer món ens adonem que la franja central esta molt més poblada ja que la mortalitat , ja sigui infantil o d’altres, no es un problema tan gran com als països tercermundistes. En els estrats centrals es pot veure la gran part de la població d’entre 20 i 60 anys, es una part molt nombrosa però en el futur es reduirà degut a la baixa natalitat que es té actualment, a mesura que avanci el país Bulgària experimentarà un decrement de la natalitat donant cada vegada més una forma estacionària. JAPÓ

13

La piràmide de població de Japó es caracteritza per sobre de tot per ser una de les més poblades del món, concretament la novena. Per aquest motiu les franges d’edat i la piràmide en si són amples. Tradicionalment, la població japonesa tendia a tenir una alta natalitat, però amb l’aparició de la llei d’igualtat en la feina i treball entre homes i dones fa que les dones tinguin la capacitat de dependre econòmicament d’elles mateixes. Aquest fet fa que a les dones no les mogui a casar-se ni a tenir fills. A més, les dades de solteria al Japó corroboren aquest fet, ja que han augmentat espectacularment. Tot el procés queda reflectit en la piràmide ja que la natalitat va disminuint cada cop més i més. Un altre factor a destacar és la disminució que es produeix entre els anys 30 i 55. Aquesta es pot deure sobretot a la gran taxa de suïcidis que té aquest país, sovint provocada per l’estrès a la feina i altres factors. La franja d’edat on hi trobem més suïcidis és aquesta i l’infantil, tot i que la segona és menys espectacular. Cal dir, però, que el suïcidi al japó no és una sortida fàcil com representa aquí a occident, sinó que representa guardar l’honor, idea molt arrelada a aquesta cultura. Fins a la població d’uns 50 anys aproximadament, homes i dones es troben equitativament ben repartits, però això canvia a partir dels 50 on els homes representen un menor percentatge que les dones. Aquest fet és degut a la segona guerra mundial, on els homes d’aquestes generació van haver d’anar a lluitar i molts van perdre la vida, ja sigui al front o per bombardeigs. Per últim, la esperança de vida dels homes se situa entorn als 77 anys mentre que el de les dones és relativament més elevat, els 85 o 86 anys. Podem dir que és una població desenvolupada i amb bones condicions tant higièniques com mèdiques.

14

ARGENTINA

Les característiques que s'observen a la piràmide de població d’Argentina s'ajusten a allò que es denomina piràmide progressiva o expansiva, perquè té una elevada natalitat i elevada mortalitat per la seva ampla base i la seva ràpida disminució cap a la cúpula. És a dir, que es pot observar com la població que predomina es relativament jove (entre els 0 i 29 anys) i a mesura que anem cap amunt podem veure com els percentatges van disminuint, excepte en les persones de més de 80 anys que probablement és degut a que aquest element de la variable recull moltes edats. Cal destacar que les dones dupliquen el valor dels homes en aquesta element de la variable. També es pot apreciar que hi ha un equilibri entre els dos sexes i que hi ha una distribució molt regular dels esgraons corresponents a cada grup de edat. Observant el gràfic del 2025 podem veure com la seva forma, s’aproxima més cap a una piràmide regressiva que no pas progressiva, perquè hi ha menys natalitat que en l’any 2006 i a més a més la mortalitat també baixa respecte a aquest any. La diferencia es molt petita però tot i així la població adulta és superior a la jove. També es pot veure com la població que te més de 80 anys a crescut considerablement en tots dos sexes, però en el de les dones es major aquest increment.

15

5. Comparació Espanya – altres països (conclusió): Espanya com a país desenvolupat i modern presenta unes característiques molt semblants als països nòrdics com podria ser Noruega o bé el Japó, en aspectes com la forma de la piràmide amb una base petita que ens indica pocs naixements, una baixa taxa de natalitat. Per contra, països menys desenvolupats com Camerun o Argentina tenen una base molt ample. Això es dóna perquè els països més desenvolupats ja han superat la transició demogràfica, i es troben en una etapa on s’hi donen les circumstàncies necessàries perquè la taxa de natalitat disminueixi; per exemple, la integració de la dona en el món del treball (fora de casa), major utilització d’anticonceptius, la càrrega econòmica que suposen els fills..., que fa que, si no fos per la immigració, hi haurien taxes de fecunditat que no garantirien el relleu generacional. Si, per altra banda, ens fixem en els països menys desenvolupats, totes aquestes situacions no es donen, i això ho veiem reflectit en forma de més naixements. La part superior de la piràmide d’Espanya i els altres països desenvolupats solen ser amples, cosa que ens indica una esperança de vida elevada, al voltant de 80 anys. D’altra banda, en el Camerun o Argentina, on la part superior és menys ampla demostra que tenen una mortalitat més elevada i no tanta gent arriba a l’edat de 85 anys (les diferencies en sanitat i medicina ens ho demostren). Bulgària es el país que presenta més semblances amb Espanya a la part mitja de la piràmide, en la zona dels 30 – 55 anys. En general, a totes les piràmides de població del món, constatem que les dones són més nombroses que els homes ja que en general la taxa de mortalitat masculina es més elevada i no tenen una esperança de vida tan llarga com les dones. Majoritàriament, en els països moderns que han realitzat la transició demogràfica, hi trobem una taxa de creixement natural negativa (al voltant de -0.5 i 0%) que suposa que si no fos per la immigració es perdria població. Per contra, en els països en procés de transició demogràfica aquest creixement natural és positiu i segons com n’estigui d’avançat, més o menys elevat.

16