Revista Els Cingles - N38 Desembre De 1997

E

DE COLL5ACABRA PUBLICACIO SEMESTRAL

TAVERTET

ANY XVIII N° 38 DESEMBRE DE 1997

PVP. 350 ptes.

-CINGLES DE COLLSACABRA

Any XVIII , Núm . 38. Desembre 1997

EL MUSEU DE TAVERTET

Museu : Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita: Festiu s i dissabtes: d'11 a 2/4 de 2. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 856 51 66

s

u

M

Editorial 3 Tempestes estiuenques Jordi Sang/as 4 Tavertet i la seva formació geològica (11) Josep Casadesus 5 Historia del Collsacabra Roser Vives 7 El nunci o pregoner Jordi Gumí 8 Plantes del Collsacabra Roser Vives 10 Un Passat irrepet ible Joan Baste 14 Els puig i turrons de Tavert et Jordi Sang/as 16 Problemes humans (III) L/uis Badia 17 L'esquirol Joan Masllopart 19 Parlament sobre el Bisbe Font Joan Font 20 A Sant Corneli hi va haver aplec Xavier Coll 22 Crònica del Colsacabra 23 Racó del poeta 26 Fotografia de la portada:EI Puig de la Força Foto: Anna Borbonet

2

Redacci ó i adm inistració: PI. de la Diputació, 1. 08511 - TAVERTET tel: 856.50.80 tel. i fax: 856.52.24 E-mail: ernest @tising .es Directo r: XavierViladomat i Gil Consell de red acció: Joan Reixach i Curt ó, Ernest Gutié rrez i Pagès, Joan Soldev illa i Calvo i Jordi Sanglas i Puigferrer. Aux ili ar de redacc ió : Anna Soldevilla i Sànchez. Corresp on sal a Rup it: Mique l Banús i Blanch. Corrector lingüíst ic : Anna Borbonet i Macià Traduc cio ns : Jordi Gum í Disseny: Albert Majoral. Maquetaci ó i impressió: Impre mta Planàs - Sl. Hipòlit de Vga. Dip òsi t lega l: 8 -8.390-79. Preu d'aquest ex em plar: 350 ptes . (IVA inclòs). Preu de la subscripció anu al: 700 ptes, dos exemplars (inclou les despeses d'enviament i IVA). Comandes de números enda rrerits a la redacc ió de la revista. La redacc ió de la revista no es fa responsable del conti ngut dels treballs que hi apa reixen sig nats, ja que expressen l'opin ió dels seus autors. La revista «Els Cingles », editada per l'ass ociació «Amics dels Cing les de Collsa cabra», es publica sense cap finalitat de lucre . NORMES DE PUBLICACiÓ DE «ELS CINGLE S». Els autors que vulguin publica r els seus treballs en aquesta revista, han de tenir present el següe nt: • Els articles cal que siguin escrits correctament en català i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4 , dei xant uns ma rges laterals de 2 cm.També s'accepten escrits en disquets d'o rdinador PC compatibles. • Els peus de les ll-lustracions i el nom dels seus autors aniran esc rits en full a pa rt, precedits per un número que es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent. LLOCS DEVENDA DE «ELS CING LES »: Queviu res Can Mique l Tavertet: Restaurant Can Miquel. Fonda Ca n Baró. Cantonigròs: LEstanc. Esquiro l: Llibreria El Detall. Rup it: l'E stanc, Ca l'Ample . Man lle u: Llibreria Mas Riera. Llibreria papereria El Guixarot Vic: Llibreria La Tralla. Folgueroles : Quiosc Folgueroles. San t Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis. Bar celona: Llibreria Quera. Torelló: Llibreria Xicol. Amer: Llibreria Ca l'Olm o Santuari Mare de Déu de la Sa lut Restaurant la Devesa: Ctra. Vic-Olot, Km 35

·CINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL Una notíci a que durant la primera quinzena de desembre ha omplert les primeres pàgines dels diaris i de tots els mitjan s ha estat l' obertur a de l'Ei x Transversal Realment l'EixTransversal és important per a Catalunya, però, creiem que la importància de l'Eix està també i precisament en què els catalans, nous o de sempre, podran conèixer millor el seu país; i és aquí on volem ressaltar un nou esdeveniment també importantque es va produir dos dies després; es tracta de la commemoració del vintè aniversar i del Congrés de Cultura Catalana, amb la presentació d'un nou projecte, que en certa manera és paral-Iel a la funció de l'Eix que comentàvem: donar a conèixer Catalunya a tots als catalans amb la creació d'una associació que neix ara i acabarà l' 11 de sete mbre de l' any 2000. Aques ta associ ació , que amb el lem a CAP CIUTADÀ SENSE CONÈIXE R EL SEU PAÍS es diu Associació Conèixer Catalunya (ACCAT). El seu president és persona ben co neguda del Co llsacabra, l' escript or i pedagog Joan Triadú i Font , que té casa a Cantoni gròs i conviu llargues temporades amb nosaltres. L'associació (ACCAT) començarà d'aquí d'uns mesos, una campanya que comprendrà tots els àmbits, geog ràfic , històric, cultural, lingüístic, econòmic , etc. sobre Catalunya i que es desenvolup arà al llarg de més de dos anys i dirigida a joves i grans, a catalans de sempre i nous. Aquesta campanya ha de basar-se en una motivació profunda: la misteriosa atracció que lliga l'h ome amb la seva terra, amb la seva pàtria , i amb l' evidència que s'estima allò que es coneix. Per estimar Catalu nya l'hem d' objectivar, hem de conèixe r tot allò que li dona personalitat , tot el que representa el seu llegat. Un llegat que hem de fer conèixer, hem de cuidar i millorar. Sols coneixent a fons Catalunya, la nostra pàtria, estarem preparats per mantenir els trets de la nostra personalitat com a catalans i transmetre aquesta catalanita t no solament a les generaci ons futures, sinó que serem capaços d' integrar a aquells que vénen de fora i ens acompanyen en la construcció del país . Perquè si bé les noves vies de comunicació són importants, més ho és que cada poble, cada terme , prenguin consciència del que pot fer per assegurar la permanència dels seus habitants i a la vegada v etllar pel seu patrimoni -natural i arquitectònic- i oferir una imatge atraient sense trencar el paisatge. Per això pensem que les primeres inversions que es facin a través del Consorci amb la Diputac ió de Barcelona haurien de ser aquelles que incidissin de forma directa a donar als pobles la possibilitat d'un a millor atenció als visitants (museus, restauració d'el ements arquitectònics, rètol s indicatius etc.) de manera que les infraestructu res (noves vies, aparcaments, punts d'informació etc.) estiguin més clarament ju stificades Aquest pot ser el nostre gra de sorra per donar a conèixer Catalunya.

• Estacions de Servei

• Distribució de Gas-oils

Tels. 850 0 1 2 1 . 850 00 68 ~

- ENERGIA PER A OSONA 3

-CINGLES DE COLLSACABRA

TEMPESTES ESTIUENQUES Recordo que encara en la meva joventut, quan s' acostava alguna tempestat amenaçant pedregada, el campa ner acudia al campanar a anunciar la pedregada imminent que S ' estava acostant j a que, segons deien els enteso s, el retruny de les campanes podia esquerdar els núvols i dispersa r-los. Mentre la tem pe sta era llun y el campane r, amb les due s campanes grosses feia: ning... nang ... ning... nan g, i si la tempe sta es deca ntava per un altre cantó, la cosa quedava així; però si la temp esta s'acostava llavors feia volar la campana grossa i si no cedia i des del campanar veia que ja venia pel damun t dels cin-

Nu volada sobre el Sunyer Foto:Ernest Gutiérrez

4

gles del Sunyer, llavors feia el toc que solia fer a l' hora d'entrar a missa, i així totes les dones del poble acudien a l' església a pregar, mentre deien, astorades i ploroses : "ja la tenim a sobre la pedregada" , i pensaven que amb uns moments es perdri a tota la collita del blat amb què comptaven per al pa de tot l' any. En aquells moments el senyor rect or anava tamb é a l' església a dirigir les pregàrie s, mentre el vicari entra va a recoll ir el salpasser, l' aigua beneïda i el llibre de pregàries i sortia a fora davant la porta de l'església (que aquí a Tavertet en diem la Trent apassa) i hi practic ava les oraci ons i benedic cions corresponents, acompanyat de l' escolà. Prou recordo que una vegada, per allà els anys seixanta, amb el senyor rector Mn . Ventura, la seva famíli a i algunes altres perso ne s del pobl e van anar, muntat s en un atrotinat cami ó que jo tenia, a fer una visita

a les ermites de la Salut i del Far, i a passar un dia d' esbarjo de finals de juny. Me ntrestant, aquella tarda va fer una gran tempestat de trons i pedra de manera que en arribar al poble vam tro ba r el blat destro ssat per la gran pedregada i la gent afect ada per la pèrdua de bona part de la collita del blat i altres viandes, cosa que tamb é em va afec tar a mi i la meva família. Ll avor s tot el po ble va culpar el rector per haver marxat aquell dia i no haver complert la seva obligació. He començat per aquí per comentar un fet que ens co ntaven els nostr es pare s. Contaven que una vegada hi havia un vicari en aquest pobl e de Tavertet molt dec idit i imp etu ós, que un dia qu e s'acos tava un a temp esta amb gran fúria, ell, davant la porta de l' església, l'estava foragit ant amb gran valentia demanant-li que passés de llarg del terme de Tavertet i anés a descarregar a un altre lloc. Tot d'un cop, al mig de la lluita es va adonar que la tempesta l'aixecava enlaire mentre va sentir una veu que des de la fúria de la temp esta li deia: "s i vols que pass i de llar g m 'has de segu ir tu també" ; però ell, agafat amb força a la paret del cementiri, li conte stava que no la seguiria pas ni que tampoc no li permetia que descarregués damunt d'aquest term e. Llavor va sentir que aquella veu li deia: "si tu no vols seguir-me almenys dóna 'm una penyora"; llavors .ell es va treure una sandàlia i li va tirar mentre la tem pesta an ava a desc arregar cap a la plana de Montd ois i Sant Joan de Fàbregues. Al cap d 'un temp s hom va trobar la sandàlia del vicari a l' indre t de la casa de l'Aulet, de Sant Joan de Fàbregues. Jordi Sanglas

RESTAURANT

/ CAN BAUMES C. de Baix, 2

Tel. 856 52 07

08511 TAVERTET

-CINGLES DE COLLSACABRA

TAVERTET I LA SEVA FORMACIÓ GEOLÒGICA. (2a. part) " PEDRES E NORMES CAIGUDE S DE DALT..." . El mar osc il-la sempre i per tant la geologia de Tavertet enca ra ens explica una altra cosa: quan es va aca bar aquest materi al que er a francame nt marí (els voltants de Tavertet són plens de closques, de petxines , de cra ncs, de musclos, etc.), arriba un momen t que ve un a roca sorrenca co m pedra d'esmolar. És un temps en el qual el mar no es va enretirar d' aquesta àrea, només va recular una mica, alhora que van co mençar a arribar grans deltes, riu s qu e teni en un s grans dip òsits de sorres. Aquestes sorres, un cop solidificades i endurides (gresos), com que reposen sobr e sediment marí flui x (margues), segueixen el procés típic: la de sota és més fluixa, l' erosió la va llepant i l' altra s'agua nta fins que es desprèn . Evidentment es despren en frag me nts encara que siguin sovint d'una grandàr ia considerable. Això és possible, a part de l' er osió de la base que acabem d'indicar, pel fet que totes les roques quan form en grans mass es extenses, es trenquen i formen une s fractures perpendicul ars (diàclasi). Aqu estes fractures permeten una er osió més ràpida i els blocs que formen són els que es desprenen i que veiem a Tavertet, en particular a la carretera, on s' ha fet fins i tot una casa - la Corberafent servir un bloc d' aquest s d ' aixopluc , o bé les cases del Crous i la Torre de la Vall, ambdues edifi cades sobre gran s roques despres es. Un cas semblant i espectacul ar és el ma ssís de Montse rrat, que no és més que una gran taul a calcà ria que té unes ratlles, unes zones perpend iculars amb un entrellat molt estret de més feble resistència i que és aprofitada per les aigües que hi penetren per an ar-l a de sfent en f orma de qu adrad et s. D 'aquests quadrats, les puntes són les que s'e spatllen més i, per tant, queden rodones, per ò, co m que despr és hi ha el s estrats (o cap es horit zontals) qu e tamb é són més febles, les roqu es agafen la form a de botifarres.

Un altre tipus de fractures són les falles vert ica ls, que enfo nse n un a part del s terrenys amb relació amb els seus adjacents. Així, en la falla de Sant Joan de Fàbregues la capa del pla Boixer ha estat enfonsa da i l' ermita es tà in stal -Iad a sobre la matei xa capa que forma el pla Boixer, malgrat sigui molt més avall.

La casa del Graus Foto: J. Gasadesus

LES FALLES : FRACTURES I DESPL AÇAMENTS En el moment en què s' han acabat totes aq uestes aportacio ns co nt ine nta ls i se diment acions marin es que hem anat co mentant fin s ara, hi va haver un s certs moviments - a part de l ' erosió qu e ha fet l' esvoranc del sot de Bal à- hi va haver, dèiem, cer ts moviments de diversos tipu s i un d' ell s ha estat la causa que Tavert et sigui més alt que les Guill eries. Sobretot, un fet: tot a la Cat alun ya orie ntal, és a dir, Barcelona i Giro na , pri nc ipa lment ca p al 5

-CINGLES DE CO LLSACA B RA

seguir a través de la pl an a d'Olot i emergeix novame nt a la platja de Pals, on es pot tornar a veure, però es fa dificultó s seguir-la amb de ta ll. La geo log ia de Tave rt e t, a diferè nc ia d'altres llocs (Pirine u, etc.), és tranquil-la: un cop co l-locats els dipòsits, so lid ificats els fa ng s i formades les roques, l'únic que ha pas sat és un a sèrie de fractures que fa qu e, co m més ane m cap a l' est, el nivell del terren y sigui cada co p més baix fins a endinsar-se en la mar Mediterrània.

RESUM: La històri a de ls aspectes que hem ana t come n tan t al llarg d ' aquest treb all , podria res um ir-se així:

El pl a Boixer i a sota l'ermita de Santjoan de Fàbregues. Tot tenia un mateix nivell. Foto: J. Casadesús

6

nord , ha ex perime ntat una sè rie de trencadures, fall es, i s' ha anat enfonsant cap al mar. Un a ruptura molt perceptible (comentada j a un xic més amunt) és la que es veu a l'indret de l' ermita de Sant Joan de Fàbregues, a un nivell molt més bai x que el pla Boi xer. La roca qu e forma la ba se del pl a Boixer, de Sa nt Joan de Fàbregues i de Tavertet, és la mateixa : tot tenia un mateix nivell . També el poble de Rupit curiosament és més bai x que Tavertet, malgrat que té com a base el gr es que trobem per sobre el nivell de Tavertet (nive ll de l ' ermita de San t Co rne li, M on te is , Rocallarga, Cortil s...). Aq ue stes fra ctur es que tenen en general direc ció de nord a sud són les que fan que el Pirineu orie ntal cada vegada sigui mé s baix, perquè no tan sol s é s aquesta roca la que s 'enfonsa, sinó tot. El Pirineu oriental, a ca us a d'aquests graon s, est à enfonsa t din s el mar. També un d 'aquests graons o falles va se r la cau sa de la formació del llac de B an yo le s . I gualment, e l Far; pel can tó d ' Ol ot, es tà absolutament trencat creant un graó consi de rable . Aquesta plataforma tabu lar calc ària de sediment marí és difíci l de

a) Una era primària molt antiga de més de 300 milion s d 'any s (les Gu ill eri es i e l Mo ntseny) . b) Una era terc iària geològ ica me nt més modern a d 'uns 50 milio ns d'anys (aportaci ons continenta ls amb còdols encastats : ca pa vermella). U na altra part de l' era terciària d ' u ns 45 mili ons d 'anys (sed imen t m arí: capa blanca ). e) E ls mecan ism es d'eros ió que donen lloc a pen yes caigudes ja en el s temps rece nts. d) Les falles : fractures i desp laçame nt s. (Transc ripció fe ta per Josep Casadesús de la co nfe rènci a del Dr. Regu ant a la Fundació Vivarium) L'Esquirol, setem bre de 1996. Bibliografia:

E l eoc eno marino de Vic - Salvado r Reg ua nt i Ser ra.

Geologia de la Plana de Vic - Salvador Regu ant , Pe re Bu squ ets i M ique l Vilaplana - Ed it. Patronat d 'Estudis Osone nc s. Geografia de Catalun ya. (Volu m I). Any 1958 - Edi t. Aedos. La Plana de Vic - Gonçal de Rep araç , 192 8 - Eu mo, Vic (e d ició f ac s ími l, D r. Batallé ).

·C IN G L E S DE CO LL$ACAB R A

HISTÒRIA DEL COLLSACABRA (11) (Extreta d'una llibreta d'un pagès de Pruit) En lo any 1810 1 lo Dt. 2 Ga spa r Pin ós) que era Capita de Miquelet s" havent se antes escapat de Pres oner de Guerra que fou fet en la caiguda" de Gerona en lo De sembre de 1809 fou destinat per lo General" en Jefe del exercit de la Planta de Lle yda.i la qual al cap de poch temps fou sitiada" y entraren a ella los Francesos en lo Maig de 1810 Yaltre vegada fou presoner. Quant los Francesos conduhian los Oficials presoners a Fransa al arribar a la ciutat de Fra ga" en Aragó fou tret de la fila y donantli solament temps per confes sar se y ai xó a vivas instancias de un Comand ant dit Per ena, lO fou arcabucejat !' . Segurament que fou descubert lo haverse escapa t de pre son er. No he pogut saber de fixo lo dia " . Se li han fet varios sufragis.

I 1810: Eren els anys en què no gove rnava Ferran VII. Al 181 3 el rei torn a de l' exili . pacta la pau amb Na poleó . i aboleix la Co nstitució de Cad is del 1812. 2 Ot. : Doctorat. Tractament que es donava a les per sones amb es tudis. 3 G as p a r Pinós er a l'hereu de la casa Pin ós de Pruit. Per tradi ci ó es posava el nom de Gaspar a l' here u de la casa des de l' any 1500. 4 Miquelets : Milícia catalana que depen ia de la Ju nta Superior de Defensa (de Catal unya), no sempre d'acord amb el govern ce ntra l. 5 Giro na fou assetja da tres vegades. 6 Ge ne ra l lran zo. 7 AI Pri ncipat, la insu rrecció co ntra els fra ncesos co men ça a Lleid a l'I de juny de 1808. 8 E l setge de la ci utat de Lleid a es concretà en el castell de Santa Maria de Gard eny.

Rupit. Casa de Dolors Galobardes Foto: Joan Nonelt (1936), Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya) 9 Fraga : Ciutat de la Franja de Ponent i capital de l Ba ix Ci nca , situada a 50 Km de Lleid a. 10 El com andant Perena era cap de les forces espa nyoles que anaren a reforç ar Lleida. La co lumna del co mandant Perena va deixar Ba laguer per la pressió dels gavat xos qu e hi entrar en el4 d'abril de 18 10. El1 3 d'abril el general fra ncès Su chet assetjà Lleida que co mptà amb 8000 homes inclosa la co lumna de Perena. El 13 de maig assa lten Llei da. E l dia 14 de mai g de 18 10 cap itulen els defensors de Llei da i són fets tots preso ners. II Arcabussejat: E xecutat mitjançant el tret d' un arc abús, arma de foc semblant al fusell, 12 La notícia de la m ort de l' here u Gaspar Pin ós arriba a la masia del Pin ós de Pruit a través d ' un missat ger.

Transcripció i notes: Roser Vives, (el Pinós , Rup it)

RESTAURANT

SAU VELL CLUB NÀUTIC VILANOVA DE SAU - TEL. 744 7 1 30 7

-CINGLES DE COLLSACABRA

EL NUNCI o PREGONER E l programa de la Fest a Major de Tevertet del 1997 ho deia molt clar: Diumenge, a les II de l matí, a la Pla ça Major, recuperació del tradicional A N UNCI DEL PREGONER.

Amb el dibuix d'una trompeta anunciadora, la . paraula CRIDA consta en el Dietari de la Genera litat, en una pàgina de l'agost de 1456. (Arxiu de la Corona d'Aragó)

8

Potser per a la gent jo ve aquesta figura del nunci (o pregoner) no té massa significaci ó. En canvi , per als que ja hem passat uns quants anys de volada ens evoca records d'un temps, uns costums, un a mane ra de fer i viure les coses . Fem-ne algunes reflexions. Però, abans de seguir endavant , repa ssarem una breu informació sobre el significat de diverses paraul es. Con sultats alguns dicci onari s de la llen gu a catalana, entre els qu als els de Fabr a i Pal -las, la Gran Enciclopèdi a Cat alana, i el de l'Institut d 'Estudis Catalan s, s' ha n co m parat tre s difini ci on s que en tots ells són molt similars. Dei xant de considerar, és clar, certes acce pcions, que ara no vénen al cas, podem resumir: CRIDA.- Publicació, en veu alta , per un a persona apropiada sovint oficial, de noves que interessen els habitants d 'una pobl ació. NUNCI. - Qui té l'ofici o encàrrec de fer les crid es. PREGONER.- Nunci. El que fa les cri des en un poble (els diccionaris adverteixen que és un castallanisme. El Pal-las no l'inclou). PREGONER.- (segona accepció trobad a a la GEC) . Personalitat encarregada de fer el

pregó (aques t mot també és un castellani sme ) de les feste s. Considerem, doncs, que la paraula NUNCI és l' autòctona en el nostre idioma i que PREGONER I PREGÓ són una incorporació moderna, deguda a la introducció d'uns termes de l'idioma castellà, qu e en els úl tims anys ha pres un significat molt precís de caire festiu . Fem ara un a mica d'història . Sembla que els precedents d' aquest personatge cal buscar-los a la primera època de l'imperi romà en què un assign at públic anunciava, de viva veu , les notícies de caràcter oficial ; d'aquesta fun ció se n' apr ofit à el comerç per fer també la seva publicit at, i es generà un tipu s de per sones pag ades per divulgar tota men a de notícies. Amb el pas del anys el fet evo luc ionà i, lentament, s' ins taur aren nun ci s en moltes ciutats i pobles. A la Penínsul a Ib èrica, la notícia més antiga, es crita sobre el tema, la tr obem a Catalunya en un registre del DIETARI DELS CONSELLERS DE BARCELONA del 1445. També és de remarcar que la paraula CRIDA apareix en un dibuix del DIETARI DE LA GENERALITAT del mes d'agost de 1456. Per aquestes èpoques del segle XV la cosa estava ben organitzada perquè j a existien, class ificats, tres classes de nuncis: els oficials al servei de les institu cions de govern, els heralds que precedi en els seguicis de nobl es o cavallers tot fent-l os-hi de parlament ari s, anunciadors o corr eu, i e ls baladrers mercantils dedicats a la publicitat comercial. Evidències més properes als nostres dies (seg les XVIII i XIX ) donen informació qu e e ls nun ci s oficials estaven , en aque lls anys, sota l' advocació de Sant Josep i que les seves corporacions el tenien com a patró. Remetem -n os ja a la p ersonalitat del nunci que ha arribat gairebé fins als nostres dies. Sobretot en aquells ajuntaments de comunitats petites, la institució del nunci era la d'un oficial important (a criteri de la gent era qui estava més ben informat, i al corrent , de tota notícia) difusor dels ed ictes municipals dirigits a un públic gens ver sat a llegir i escriure. La seva paraula viva era per a tot-

·CINGLES DE COLLSACABRA

hom un vehicle eficaç per assabentar-se de les novetats que , molt sovint, ultrapassaven els aspectes oficials i prenien un caire més quotidià o domèstic, però també d 'interès per a la població. Pensem que en una època am b poca premsa escrita, sense ràdio i menys, televisió, la crida del nunci era un dels escassos mitjans de comunicació de fets i realitats. En la meva memòria queda encara una impressió d'infantesa, en forma d'un nunci del poble d'Aiguafreda que es parava a prop de casa (tenia uns llocs fixos per fer la crida) i com a inici tocava una mena de trompeta . Un sorollós toc llarg servia per reclamar l' atenció general ; i seguidament un toc breu indicava una notícia oficial, o dos tocs breus anunciava una referència comercial o comú. Recordo que tot el veïnat eixia a es-

L 'avi de CW I Serra de Tavertet. l'últim nunci que l'a tenir l'aj unt amen t, [a la rem emb rança d 'una crida a l'agost de 199 7. Foto: Jordi Gumi

BAR - RESTAURANT

CAN MIQUEL c. Les Fonts, 4 Tel. 856 50 83

08511 TAVERTET (Barcelona)

coltar el funcionari que amb una dicció molt particular començava: "Es fa saveeeer..." i aquí tant podia ser que l'ajuntament comuniqués un fet trascendental, com que a les onze del matí, a la plaça Major, es vendria peix fresc. Era durant la dècada dels anys trenta. Dubto que actualment, farcits de tota mena de notícies gràfiques i auditives, insistits per tants mitjans excessius d'una comunicació a l'instant, servit tot a casa si hom prem un parell de botonets, l'ancestral figura del nunci sigui necessària per acomplir la seva missió informativa. Per això és remarcable que els pobles dediquin un record a aquest antic sistema de transmissió de dades. Per això agraïm que l'Ajuntament de Tavertet i la Comissió de festes oferís per la Festa Major la recuperació del nunci . Amb aquest acte gaudírem d'uns moments d'emoció compartida entre el poble i l'últim, atenció, l'ÚLTIM!!! nunci municipal, en Josep Font i Ponts (l'avi de can Serra), que ens transportà, amb el seu toc de clarí i les seves paraules, a una època que ja s'ha esvaït. Jordi Gumí

El nunci, que figura en una auca de Baladrers de Barcelona, de primeries del segle XIX.

Queviures Can Miquel EMBOTITS ARTESANS - COQUES

c. Les Fonts, s/n Tel. 856 50 83

08511 TAVERTET (Barcelona) 9

! \

·C IN GLES DE C01.LSACABRA

PLANTES DEL COLLSACABRA Malgrat estar format per tres comarques (Osona, la Garrotxa i la Se lva) , el Co llsacabra con stitueix una unitat morfo lòg ica on les muralles de Cabrera i Aiat s actuen de barrera dels aires humits mediterranis, cosa que afavoreix les pluges en aquesta zona . Si tenim en compte qu e l ' altu ra del Collsacabra oscil-Ia des dels 600 metres fins als 1.312, i que el fred no impedeix mai] ' activit at vegetativa al domin i mediterrani, ja que el fac tor limitant de la vegetació és l' escas sesa d' aigua, manca que aquesta zona no pateix, entendrem perquè hi ha una varietat tan important de plantes. Són aquests factors climàtic s, més co mpa ra bles als de certes contrad es de l' Europ a central que a les terres temperades de la mar Med iterrània, sens dubte, els principals responsables de la distribu ci ó de la veg etació. P odem par lar,

Carlina cínara, camí de la Rocallarga. Tavertet Foto: Anna Borbonet

10

doncs, tant d'h erbes mediterrànies com subalpines, ajudades totes les espècie s per un den omin ador comú a totes les alçades: la pluj a. Moltes característiques de les pl an tes vé ne n de te rminades per un desenvolu pament que s'adapta a l' ent orn , així algunes esp ècies ut ilit zen estrategem es fisiològiques, co m les flaires tan pròpies de la nostra contrada, (farigola, espígol i sajo lida) com un fet evolutiu de defensa contra els herbívors; d'altra banda , com que l'ariditat estival no represe nta un obstacle seriós per a l' adaptació a la zona, no hi ha comunitats

de plantes que presentin les característiques adapt aci on s a les zones àrides . Però ca da pl anta (es pèc ie) necessita, a més a més, d'unes condicio ns clim àtiques, un lloc determinat per desenvolupar-se. Aqu estes dues co ndicions (clima i sòl), tenen un a importància diferent, ja que les variac ions signi ficatives dels substrats poden traduir-se en canvis molt aparents en vegetació, el que determina que pugu em parlar d' espècies "rares" , que són les plantes que viuen en ambie nts extremosos, malgrat que si poguessin viure en llocs norm als, esdevindrien comunes i "v ulgars". Hem de dir clarament que les plantes "vulgars" són espècies remarcables i que la seva imp ortància radica pr ecisament en qu è tenen un a gran capacitat de vida i poden apar èixer pertot. D 'altra band a, en llocs molt inhòspits (cingles) s' hi troben plantes endè miques , això és: plantes només pròpies d 'un territ ori determinat, a les quals i en aquest cas , l' aïllament ha impedi t tamb é la seva propagació. AI Collsacabra trob em sòl calc ari qu e facilit arà la vegetació calcíc ola (ami ga de la calç) i tamb e de só] sorrenc sense calç (dissolta per l' aigua de la pluja) cosa que animarà la vegetac ió ca lc ífuga (que fui g de la calç). En els aflora ments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles i les creste s hi viuen els vegetals rup ícoles, plantes que han accept at el repte de viur e en mig del rocam i moltes d'elles no les trobarem en cap altre ambient. La seva estratègia de vida pot durar milers d'anys, ja que s'alimenten dels ions minerals que porta la pluj a o la rosada i dels que dissolen a partir del substrat. Una ca racterística importa nt de les plantes que viuen en un sòl calcari, és que l' aigua s'esco la ràpid am ent i no ten en temps per assimilar-la i de vegades quan la reben està car regada de calç i per tant és difícil absorbir-la. L' estratègia de algunes esp ècies és eliminar el carbonat càlcic pels poru s, aleshore s aparei xen uns punt s blancs a les puntes de les seves fulles . Hi ha un a var iant qu e és la vegetació fissu ricula (que viu a les fissures de les roques), que posseeix un petit dip òsit de terra

·CINGLES DE COLLSACABRA

que pot agua ntar les arrel s i rep l 'aigua depositada a l'esquerda en forma d'evaporació . Pertanyen a la vegetació fissurícula de les zones calcàries: la maçanella de penyal ' IH eli chrysum lamarcki), la bonica corona de rei 2 (Saxifraga lon gifolia ), l'orella d'ós 3 (Ramo nda mycon i) , entre d' altres. Fent referèn cia al tipus de sòl, hi ha tres plante s de la família de les labiades i del gènere Lavandula que es troben a la nostra contrad a. El barballó iLavandula latifolia), viu en sòls calcaris fins als 1700 metres, en bosc os" degr adat s, br oll es" , matollars" i (Lav andula prats eixuts . L'espígd an gustifoliai , viu en terr es calcàries per damunt dels 600 a 1.700 metres . Cal cercarlo en llocs pedregosos i assolellats i vessants despullats del bo sc. El cap d 'ase ( Lavandula stoe chas) té preferència pels sòls sense calç i viu en boscos esclarissats, pinedes, brolles i erms fins a 1.100 m d'alçada . Aquestes tres plantes, que tenen propietats remeires, malgrat que l'espígol s' usa més en perfum eria per preparar l' essència i aigua de lavanda, les podríem associ ar amb altres plantes aromàtiques ben conegudes, l' orenga (Origan wn vulga re), la farigola (Thym us vulga ris ], la sajolida (Satureja montana) i la menta (Mentha piperita ). Ben perfumada és també l' a r t em isa 7 (A rtemisia vulga ris), que té el nom en honor a la deessa grega Artemis, dedi cada a socórrer les dones en part i que per als roman s era Diana. Si aneu a les fagedes veureu com amb els canvis estacionals el faig va determinant les condicions ecològiques del sotabosc. És fàcil, don cs, re con èi xer diferents plantes, l'eHébor ver d (Hellebo rus viridis), l'herba fetgera" (He p atica nobilis ), el buixol (Anem on e nemorosa), la viola boscana (Viola sylvestris), famosa per l'essència de violeta i la flor del cucut i Primu la veris). En els bosc os és molt comú el grèvol (Jlex aq uifo liunii , l'heura de terra tGlech oma hedera ceumi que s' arr ossega sense aixeca r-se, amb flors blaves, i la maduixera (Frag a ria v es ca), tot es bon es amant s de la humit at. Com a espècies punxents cal destacar l'arç blanc" (Cra taeg u.l" m on ogyna i , laranyoner" (Pru n us sp inosa), l'esbarzer tRu bus ulmifolius) i el

roser bord (Rosa canina); tote s aqueste s plantes donen uns fruit s molt aprofitables com les cireretes de pastor, l'aranyó, la móra i l'escaramuix. Aque st últim ens dóna una

melmelada molt fina, a part d' altres propietats medicinals. De l'arç blanc cal remarcar el seu gran poder cardi otònic. La infusió de les seves flors corregeix el ritme cardíac, baixant-lo si és alt i pujant-lo si és baix. És a dir, permet regular la hipotensió i la hipertensió, la taquicàrdia i l' arrítmia. Si haguéssim de cercar una altra planta tan genero sa ens hauríem de fixar en el saüc I I (Sambu cus nigra ), dels fruits madur s del qual en podem fer

Violeta o viola bos cana , ales escales del Sunyer de baix. Tavertet.

Foto: Anna Borbonet

Flor de cucut , vora de l'Avenc. Tavertet.

Foto: Anna Borbonet

11

,. ·CINGLES DE COLLSACABRA

melmelada, vi, licor i vinagre; de les flors, si s' arrebossen amb farina se'n fan uns bunyol s que es mengen per tot França i Alema-

Roser ce ni, aprop de la casa de l Punti. Tavertet . Foto: Anna Borbonet

nya, i les fulles són molt apreciades , així com l' escorça i la fusta . Des del coll de Condreu fins a l'Esquiro l el paisatge s'endolceix i apareixen els con reus de farratge així com les pastures . La vegetació actual és el resultat de l'alteració de l' entorn natural i la màxima expressió és la transformació agrícol a de les terres, això ens fa parlar de la vegetació de ls sembrats, on puja amb força la rose lla " (Pap a ver rho eas), i la corretj ola ( Convo lvu lus arvensis¡ que fa unes campanetes rosades. A la terra silícia trobarem els pensaments (Vio la tricolor) i el blauet (Centau rea cyanus), als horts i prats humit s es troba la ver d ola ga" (Portulaca olaracea ), l'alljunciforme (A ll illll1 schoenoprasum) un bo n substitutiu de l' all comercial i la bossa de pastor!" tCapsella bursa -pastorisï . Ben segur que quan sortim a passej ar per camins trobarem nombrosos cards, algu ns d' ells magnífics, com el card marià 15 (Si lyb um marian umy que moltes vegade s acost uma a anar acompanyat de la menyspreada i con -

1!}ostal

12

~O llsacabra

tradict òria ortiga " (U rtica di oica ), que és quasi un remineralitzant per al cos hum à... Altres plantes del Collsacabra ens diue n, ja pel nom, el que se n'espera, per exem ple del pixallits (Ta raxacum officinalisi , de la berruguera tChelidonium maj us ), de l'herba talpera (D a tura stramoniumy ; me nc ió especial per a Lepidium sa tivuin, més conemorritort, se nse ca p guda com a significació especial per a nosaltres, però és en cas tellà quan amb el nom de mastuerzo es desig na la persona llosca. Per co nèixer totes aques tes plan tes podem o bé apre ndre de l' experiència dels nostres pares i avis o bé es tudiar-les en un bon llibre. Si agafeu el llibre veureu que acost umen a posar el nom de les herbes o arbusts també en llatí, i si la vostra curiositat continua, podeu ana r a la far maciola de casa i veureu com alguns noms del contingut dels medicamen ts co inci deixen amb el nom d' algunes plantes , per exemple "papaveràcies'? "papaverina" . Què vol dir això? Que moltes herbes tenen principis actiu s que, degudame nt analitzats i tractats, tenen aplicacions importan t per a usos farmacè ut ics, alimentaris, d ' essències, deco ració i també per a usos industrials. Es pot entend re, llavors , que l'experiència dels nostre s avantpassats no anava del tot desencaminada, quan també aprofitave n les plantes per a usos comestibles, sanitaris i domèstics . En Panedes (recel -lector d 'h erbes i tòfo nes del Collsaca bra) m' explicava que ell feia bons calerons quan era jove collint genciana' ? tGeniiana lutea ) per vendre-la a un industr ial de Barcelona . Aques ta planta conté la sub stància més amarga conegud a actualmen t. El sabor amarg és percepti ble encara en una dissolució de l'I pe r 50.000 ! . Ara bé , la reco l-lecci ó mass iva, i el rec ull de plantes sen se respect e pel medi, pot dur-nos

BAR - LlERA - fO RN DE PA

BAR-RESTAURANT · HABITACIONS

COQUES DE FORNER I DE LLARDONS CARQU INYOLIS DE RUPIT RECOR DS I EMBOT ITS

Passeig de les gorgues, 6 Te l. 856 81 53 085 11 SANTA MARIA DE CORCÓ - L'ESQUIRO L

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova , 1 Tels. 852 20 34 - 852 20 50 RUPIT I PRUIT

-CINGLES DE COLLSACABRA

a malmetre la flora del nostre país; penseu que la genciana, per exemple , no floreix abans de tenir I anys i que pot viure fins als 50, però com que el que interessa són les arre ls, podem extingir una espècie d' una contrada am b mo lta facilitat. Desitgem que això no passi amb la comestible i bonica carlina IX (Carlina cynara ). A més, algun es plantes són vertaderes relíquies del Terciari , sobretot les que apareixen sobre roques calcà ries o silícies dels nostres cingles , que ~ proven en de la vegetació tropical i això ex- 'T' plica l' origen preglacial d'algun es de les plantes de la comarca. Una cuina plena d'olors, uns rams secs a l' entrada de casa, unes fulles verdes en una amanida estiuenca, una pet ita farmaciola naturista, i moltes més coses. Només ens cal estimar- les i conèi xer-les 19 • Roser Vives

°

I Maçanella de penyal : té una flor groga amb una olor molt forta, coneg uda tamb é com a llor de Sant Joan . 2 Corona d e r ei: co rona de cing le, herba de cingle. Pius Font Quer en e l Diosci íride s e s criu al 1956 "uun actuulmente, no suele faltar en ninguna herbo risteria bien pre vista de Ba rcelona ". Virtut i ús: e ficàc ia aborti va. 3 Orella dòs: herb a de la tos. herba p eluda, borraina de cingle. L' àvia de Can Cames (Rupit) cm va dir que ella la prenia per l' acció pect ora l. 4 El s conjunts vegetals despr ovists d'arbres i que estan format s per plant es arbu stives es denominen bosquines. En aq uestes bosq uine s podem parla r de b rolla, de nuuollar, de ga rriga , i fin s hi tot , de bardissa, segons la den sitat del s arbusts do minants. 5 Brolla : bosquina on hi dominen els arbu sts baixos o subarbusts co m els roman ins i les estepe s. 6 Matollars: bosq uina constituïda per arbusts alts. 7 Artem isa: a França canten "si les noies conegu ess in la virtut de l' a rtem isa, la po rtarien penjada a la cam isa" fent referèn cia a les facult at s tonicoregu ladore s de la menstrua ció. 8 Herba fetger a : actualm ent s' utilitza e n medi cin a homeop àtica. 9 L'arç b lanc fa Ics popul ars cireretes de pastor. El valor terap èu tic no va és ser descobert fins a les acaballes del seg le pa ssat pe r me tge s a meri cans ; no ob sta nt a ix ò, Di oscorides havia j a citat aquesta planta e n e l seg le I de la nostra E ra. 10 L' aranyoner fa uns fruit s que posat s en aiguard ent produ eix el famós "pa charan". Les fulles seques donen un bo n te.

REPARACIÓ DE COTXES

Josep Juuanleny Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ

Orella d'ós , el p uig de la Creu, sobre l 'Avenc. Tavertet.

Foto: Anna Borbonet

11 Saüc: Bon a rbre diuen els catalans. El s aleman ys diuen " davant d'un saüc ca l treure 's el ba rret " 12 R osella: galla ret, és de la família de Ics papuverà ci es i té propietats sedants per a nens amb problemes de tos. 13 Ver d olaga : es pot menjar molt bé crua en ama nida si és tendra, si és collida més tard es menja co m a verd ura. 14 Bossa de pastor: en llengua espan yola s'ano mena "pau )' queso" i té propietats co m a tònic uterí. 15 Ca r d m arià : una de les millors plant es que tenim per a l tra ctam ent de mal alti e s del fet ge , se n'u sa la silimarina, dipo sitada a les llavors. Tamb é és com est ible se nce ra co m una carx ofa i Ics fulles crue s en amanides o bullid es. 16 Or tiga : aq uesta pla nta q ue pica toth om , é s una excel.lent verdura bulli da molt rica en sals minera ls i viramincs. 17 Gencia na: P Font Qu er en el Diosco rides destacava el Collsacab ra com lloc de cria d' aques ta planta , pero afegeix " és una planta que desap areixerà per la reco l-lccci ó abusiva de què és ob jecte per part dels herbolari s que hi comer cien" . Cel11 18 Car lina : cn molts pob les del Pirin eu és utilit zada com paralla mp s nat ura l i per aspectes màg ics és penj ada a la porta de les cascs. 19 Hem citat només unes 40 plantes com a mostra de les moltes que hi ha el Co llsacab ra ; per això aquest arti cle voldria despertar la mem òria dels lectors per fer un treba ll més extens en ci fut ur. Si algú recorda alguna recepta o curio sitat amb plante s del Collsacabra pot enviar-la a la redacció de la revista "Els Cingles" .

I

E 'iiiuCCIONS

~!iÇIAVERTET, S.L.

~t... . .. .. . . .Co n s t r u c c i ó en general Especialitat en pedra V e n d a de cases i terrenys

c. del Mig, 10 - Tel. i Fax 856 50 16 08511 TAVERTET

13

-CINGLES CE COLLSACABRA

UN PASSAT IRREPETIBLE En Joan Basté, escriptor i pensador p rofundament català, mo rí el 4 d 'octubre de 1997. Fou un gran amant del Collsa cabra fins a l 'extrem d 'escollir com a residència habitual el mas el Solanot, en el veïnat del Santuari del Far; Susqu eda, on va viure una vin ten a d'an ys amb la seva esposa Rosalinda. La seva obra poètica i en prosa (novel·la, teatre , obres didàctiques, traduccions), resta intac ta enforma de llibres, articles de diaris i de reviste s, gravac ions per ràdio, entrevistes en vídeo i manuscrits . Si hagu éssim de resumir a tan sols qua tre idees o pr incipis el seu pensament, podríem dir que aq uests foren : la llibertat és el dret de l 'home p er qüestionar-ho tot. la possibilitat de la transcendència de L' à-ü m a hum ana, especialment a través de l'art, i amb sobrepreu de dolor: la necessitat de la pietat i la toleràn cia en vers els desva lguts. la necessitat de la lluita per aco nse guir la llibertat de l 'home. La redacc ió de "E ls Cingles " recorda a l'amic i col-laborador p ublicant aquest article pòstum .

UN PASSAT IRREPETIBLE La memòria, segons es consideri, pot ésser la tomba dels records o la columna que sost ingui tot el que de positiu han tingut les nostres vivències. Perquè si parlo de Tavertet és per dir que de tote s les aventures per aquells top ants me n'ha qued at algun a substància viva que m'afecta. Si jo no hagués anat mai a Tavertet no seria exactament aque ll que sóc : em mancar ia un toc i és aquest toc a què vull referir-me. Fa anys -no els vull ni compt ar, ja que j o mateix m' esglaiaria- no existien ni la presa de Sau ni la de Su squ eda. Així que amb alguns companys, tots de Barcelona i entu siastes de l'excur sioni sme, fèiem une s escapades realmen t extraordinàries. Entre les més freqü ents hi ha l'itinerar i que ara us diré. 14

Sortíem de Barcelona a la tarda per sopar i dormir a Vic. El lloc obligat era a Cal'U, on servie n un mem or abl e bi stec "a la broche" que, després de la gana passada durant la guerra, ens semblava un prodigi de la natur alesa. De bon matí un cotxe de 'línia ens deixava a Rod a. I allí començava la caminad a. Prim era parada al monestir de Sant Pere de Casserres, am b totes aque lles llegendes de ls Gurb i de l' infantó momificat, en aquell temp s encara visible. Del cenobi, se mpre seg uint el cur s del Ter, anàv em a Sau, bon indret per fantasiejar sobre en Joa n de Serra llonga i el seu fidel company el Fadrí de Sau. En s agradava prend re 'ns les coses amb calma, ja que les vuit hores de camí no ens les perdonava ningú . Acudíem a sopar i dormir a un hostal on la podíem fer petar amb pescadors de la Riba, traginers, llenyataires, carboners. Allò era el que m ' agrad ava. Nosaltres veníem d' una ciutat populosa, industrial, incò moda i, de cop , ens trob àvem amb gent que semblava arra ncada de l'edat mitjana. No hi havia cap camí per a canuatges. Només podíem anar a peu o cavalc ant. Sortir a la nit amb algun carboner i veure quin era el seu treball , contemplar aquella mena de rusc fumejant, la sitja, sen tir el pas d'algun animal boscà o el vol d'un oce ll nocturn, tot això ens enriquia, ens mostrava un aspecte de la vida que mai no hauríem pogut imaginar. Fins que, després d'un bon esmorzar de forquill a, empreníem el grau que ens duria a Tavertet. Puj ada dura, us ho ben asseguro . Arribàvem a Tavertet a l'hora de dinar. Hi havia un hostal davant de l' església i encara recordo una vegada que la mestressa va treure d 'un per ol pl e de llar d un es botifarr es confitades . Mai més no he tastat cosa semblant , fora d' algun "confit d' oie" degustat a Fran ça. No hi havia cap mena de luxe, però sí condícia i voluntat. I altra vegada passant la tarda amb xerrades, ja fos amb un pagès, un pastor o un gran ger. El que impo rtava era saber tot allò que la ciuta t no ens hauria ensenyat mai. Segons co m bufés el vent, de Tavertet anàvem a Rupit, a la Fond a Ma rce l, a men-

-CINGLES DE COLLSACABRA

jar esc udella i carn d ' olla, xa i a la brasa o guisats de casso la sucu lentíssims . Despré s cap al Far o cap a la Salut. A vegades, però, de Rupit tomàvem a baixar per Puig-de-raj ols cap a Susqueda, a fi de sopar i dormir a ca la Calo , una ba rreja d' hostal , tenda de co mes tibles , esparden yeri a... Recordo una vegada que hi coincidírem per la Festa Majo r. Al mate ix hostal hi havia una gran sala per al ball. Tots esperàvem els músics. Els de Barcelona quedàrem astorats: formaven una parella que veni en a peu de Viladrau . L'un toca va una mena de flabiol amb molts registre s i l'altre un tamb orí. Les danses , ja no cal dir-ho , eren les tradicionals del país , no les que estaven de moda a la ciutat. L'en dem à, sempre seguint el Ter, cap a Lloret Salvatge, la Casa Nova de Lloret, i finalment el Pasteral , per agafar el tren d'Olot i torna r a casa, via Girona. Les tom ades, us ho asseguro, estaven plenes de melangia. Quan en Joan Triadú organitzà tot allò dels premi s de poesia de Cantonigr òs recordo que un any vaig guanyar alguna cosa: un accèss it, per exempl e. El poema era descriptiu, líric de tant en tant i s' ocupava de tota aquesta zona geogràfica de la qual us acabo de parlar. Ara us voldria citar versos esparsos dedic ats a llocs concrets, per exemple: "En mig de la verdor, dalt d 'un a lleixa oblonga Cantonigròs deslliga la silueta llonga." "E l poble de Pruit és burg d' un sacerdot que flaira les beeades com celestial burot" "Tenaç, fina berru ga encimbellada al front , al lluny hi ha Tavertet en un extre m del món." " Hi ha cenderols que furguen d' intrèpida fal-lera la vertica l estri cta d 'Aiats i de Cab rera ." "Rupit té una riera que amb aigües mansuete s ha soc avat el cor de les parets estre tes i ha obert, din s de la vall, un poble fantasmal. Conec un hostaler canut: es diu Marçal. Té unes galtes vermelles com pomes camosines i mentre encén un foc de crepitants alzines em va parant la tau la i va llescant ci pa. Avui j a m 'h e oblidat del dia de demà." "Adéu! vila adormida a l'hora de la sesta. Tu que antany conegueres la bonior xalesta dels pifres incisius i l'eco del tabals que ompliren, remorosos, tes hores medievals."

Les cosses han canviat i ara tenim llum elèctri ca allà on abans només disposàvem

de fanals de carbur. Telèfons i fax i televisió i ordinadors i ca rreteres i automò biIs... Però a vegades enyoro aquells temp s passats que, al costat de la penú ria, tamb é ofer ien uns fruits que avui hem perdut totalment. Per acabar us diré que el meu amor per aques ts paisatges és tan gra n que, amb els anys, m'hi he pogut afincar. Tinc una modesta masia al municipi de Su squeda, al veïnat del Far, a uns mil metres d ' alt itud. Des d'allí domino tot el Mont seny i, si em despl aço cap a l'esquerra, els cingles de Tavert et , l' Agullola de Rupi t i Montdoi s. Abai xant la vista, sense veure 'n el cabal d'aigu a, encara puc seguir el curs del Ter que s' obre pas per entre aquelle s alteroses parets tan conegudes i tan fressade s. Si està ple, albiro la taca blava del pant à de Susqued a. I encara mil munt anyes conegudes fins a troba r tancat l'horitz ó per la silueta del Far. Visc incorporat a la vida moderna, però no hi ha dia que no contempli tot allò que m'envolta, enca ra tan verge, i no senti una punta de nost àl gia per aquell passat irrepetible .

Tavertet a l'any 1910. Foto Arxiu fotografie del Centre Excursionista de Catalunya.

Joan Basté Setembre de 1997

H.STAL ** ESTRELLA "n'

RUPIT Tel. 852 20 05 15

-C IN G L E S DE C O L LSA CAB R A

ELS PUIGS I TURONS DE TAVERTET I - El puig de la Força Avui ens ha semblat escaient de desgranar les meravelles estratègiques i enig màtiques del puig de la Força. Aquest puig, si bé pot ser molta gent no li coneix el nom, sí que és conegut per la seva visió impactant que ofere ix a tota la gent que visita Tavertet venint de l'Esquirol per la carre tera, tot ju st en deixar el sot de Balm allera a l'indret del salt del Capellà , des d'on es conte mpla la meravellosa panor àmica del sot de Baià i el pla de l Cas tell amb la mola del gegantesc turó que es desprèn tot abocant-se damunt del pla de Sau (avui cobert per les aigües del pantà) i que és conegut pel nom amb el qual

Des del puig de la Força, mirant a ponent. Foto: Anna Sorbonet

16

encapçalem quest escrit, mentre fan de teló de fons les gegantines crestes del Montseny i Matagalls. No ca l dir que a tot a la gent qu e visita Sau se'l s present a davant els seus ull s, amb el conjunt de cingleres que mer avello sament encerclen la vall, com un agulló que es distingeix pel seu atrevit o agosa rat aïllament. Apro pe m-nas - hi de s del poble de Tavertet pel pla del Castell, del qual se separa, per un estratègic camí que es troba indicat un poc abans d' arrib ar-hi , damunt la cinglera del cantó de Sau , per intentar fer-ne més o menys una acurada descripció històrica, i popul ar. El camí que hi davalla des del pla és singularment estratègic, però encantador. Unes rústegues escales en una escl etxa del cingle, una gran balm a, la qua l es passa pel seu interior, després un relle ix entre els dos cingles, tot seguit una altra espècie de graonada, que baixa a un bonic callet on es troba un tortuós viarany que per entre roqu es i alzines condu eix dalt del turó , dal t del puig de la Força. En arribar-hi fa la sensaci ó que un es troba suspès damunt el buit entre les aigües del pant à de Sau i les escabrose s cingleres de la Sarment i Santa Cíli a, i tamb é ent re els indrets del salt de Tirabous i del morro de l' Abella, a l'empar del pla del Castell. És mera vellós i idíl-lic el goig ambiental que s' hi gaude ix. Però davallem al primer replà on trobarem, igual que al damunt del puig, una frond osa vegetació de boixos, alzines i savines ; també un seguit de balmes i rebalmes ben cur ioses . Farem ara un petit resum dels seus vestigis històrics. En aquest mat eix repl à de la cinglera, pel cantó de llevant s' hi troben les res tes de l'antic castell on, segon s Ant oni Pladevall, en el segle XII hi viurien els senyors de Tavertet , enca ra que durant poc temps, i que per altra banda podia haver es- . tat el castell Camil que dominava la vall de Sau. Don ant la volta cap al cant ó de pon ent , en la rebalma de la cinglera s'hi descobreixen restes de cisternes o dipòsits on devien recollir l'aigua per a la subsistència.

-C IN G L E S D E COLLSACABRA

Per la band a de tramun tana i ben a prop de les restes del castell i en una petita balma s' hi troba una cavitat excavada en el subsò l d'uns tres o quatre metres quadrats, vestida de morter, a la qual s' hi entra per una boca quadrada per on hi passa ju st una persona. La fondària no se sap ja que hi ha moltes runes. És una estança enigmàtica ja que ningú sap si es tracta d'un ca labós o d' una cisterna o servia per a algun altre servei. També podem contar una curio sa lle genda que el s nostre s avantpassats qua si donaven com a real. Resulta que uns bandolers van anar a robar a l' amo del Bac de Co llsaca bra al qual demanaven una mesura d' or; ell es va resistir i negar a ent regar-la, llavors el van agafar i el van dur i tancar a la dita cavitat o presó, amb la condició que no l'en traurien fins que no signés un doc ument per tal que els portessin l' or que li demanaven. Qua n hagueren pass at uns dies va cedir a la seva demanda i signà el document. Llavors anare n a la pai-

ralia del Bac a recollir el preat metall que un mosso carregà a l'egua i el dugué on ells Ii manaren, mentre deixaven en llibertat l'atemorit hisendat. Heus aquí un puig que ha fet història en el terme de Tavertet. Jordi Sanglas

El p uig de la Força al fons , vist des de la ca rretera, Tavertet. Foto: Anna Borbonet

PROBLEMES HUMANS III Lloança a la companyia Mai no me n' havia ado nat co m aquell dia, mal grat que ja feia anys que ho havia llegit : "El qu e imp orta... és l' en carnaci ó d'una idea en un fet". (De l llibre Rovirosa: Com unitaristne int egral, de Xav ier Garc ia Soler). Tant l' aut or de la frase , mort l'any 1964, com el seu biògraf, joiosament encara vivent i ple d' energia, tenen ben clara la idea del que aquestes paraules signifiquen. I pensava que j o tamb é. Però és ben cert que fins en aquella ocasió no ho havia vist amb tanta transparència. M ' havia proposat parl ar de la companyia i no acab ava de trob ar la manera de començar el tema. És tan difícil fer-ne la lloança en un món tan salvatgement solitari i insolidari com el nostre ! Aqu est pobre hom e d 'avui , tan mancat de comprensió i d'amor, tan egoista, quedà ben retratat pel poeta de la ribera del Sió, a

l' Urgell , Guillem Vilado t, en el se u llibre Hem deixat Riella: "L' home que era per ell sol. Com la pedra. Sense veus; sense ràbia , sense amor, sense no res. Com la pedra. No res." Però també el mateix autor havia vist el miracle de la companyia, de l'amor, qu an deia que "tot ens era donat amb la companyia" (Ketubim) . Tot això ho tenia per ben cert, jo... Però aquell dia me 'n vaig convèncer. És que llavors, la idea se' m va encarna r perfectament en un fet. Havíem sortit d'e xcursió amb un bon amic i un bon comp any i havíem tornat tre s amics. Un amic comú del s altres do s caminants que fins aquell dia ére m pràcticament desconeguts, ens feia de guia. Quatre 17

-CINGLES DE COLLSACABRA

hores llargues a peu, costes amunt i rostos avall, entre boscos i garrig ues, vorejant feixes mig abando nades. Un petit refrigeri al peu de la font ben conservada, vora l' ermita dedicada a aquella santa de molta devoció a banda i banda de la carena . Jo recordava que la meva àvia solia fer-nos dema nar a santa Llúcia "que ens conservés la vista i la claredat", amb una diferenciació semàntica molt digna de fer notar en una mestressa de pagès que no havia pogut estudiar mai. Durant la marxa, aprofitant les esporàdiques parades, parlàvem de tot: dels respectius records personals i familiars, de l' esdevenidor del s fills i també de polí tica, de futbol i del país en general. De retorn, ens acomiadàvem amb els ulls plens de llum i el cor en pau, mestre prometíe m, en uns dies de noves vacances, una nova jornada de com panyia per camins de muntanya. D' ençà de llavors, sempre més he pensat que la clau de la companyia, "en la qual tot ens era donat", no rau pas en pensar igual ni a viure amb els mateixos costums, ni tan sols a tenir la mateixa edat, sinó a tractar de comprendre's i estimar-se, a escoltar-se amb interès i a obrir-se a la co nfiança mútu a. Aquest a és la companyia que fa feliç, que reconforta, que consola de tanta solitud estèril (que també n'h i ha per desgràcia), de tantes esgarrapades amb les quals ens deixen marcats avui, la mala fe i l'egoisme . Partir-se el pa, la fruita i la botella de vi havia es tat com un símbo l d'encarn aci ó, d ' agerm anament , de compa nyia. Aque sta co mpa nyia que ens pot gua rir del s mal s d'avui, tal com ho pot fer, de tant en tant, el silenci i la reflexió. Això suposa, és clar, una actitud activa de generositat i de despreni-

Hostal Can NOÇluè

o

ment. Direu que aquesta actitud és fàcil dul'ant un matí d'excurs ió però no ho és tant quan cal mantenir-la durant dies, mesos i anys, fins a celebrar-ne les bodes de plata i fins tot les d' or. Cert ament teniu raó, per ò tots els símbols són això: una representació de l'ideal vers on cal adreçar-se amb esperit de permanència, amb disposic ió ferma a superar les dificult ats amb les quals el pr opi egoi sme (tots el portem dintre i voler-lo ignorar no ens ajudaria pas a poder-lo vèncer) entrebanca, cada dia, la necessària convivència humana. Tenim una vida de persones a construir, unes famílies a estabilitzar, un país a fer, un món per apuntalar i fer progressar. Cal que ens disposem a donar-nos les mans en els mals passos, avisar-nos dels perill s, apartar els arços quan ens toca d'anar al davant. Fernos efectiva i afectiva com panyia, si volem obrir-nos camí entre els obstacles. Compartir el pa i la fruita, el vas d' aigua i la botella de vi. Escoltar-nos mútuamen t i mirar la natura i els homes amb els ulls il-luminats i la serenitat dins del cor. Heus ací el símbo l i la guia per les rutes d' aquesta vida tan fosca i plena d' obstacles. La claror i l'aroma del ram de falgueres, de clavellets de pastor i de barballó que vaig portar d' aquella sortida, ja fa temp s que han desaparegut del meu costa t; però l' experiència de la companyia i de l' amistat encara la guardo al co r. I j a que no us puc ofer ir la llum del pomell vegetal, almenys, que la fragància d'aquesta idea que se' m va encarnar en un fet us aco mpanyi també a vosaltres, amics lectors. Lluís Badia i Torras

Formatgeríes artesanes de cantonígrò5

H .

ctm. dr vír a oIoi, Km

C. del Mig , 2 Tel. 856 52 51 TAVERTET

18

08569 caitfollÍ'Jnis

(osona-Bara /Olla)

n I. (93) L ---'---=="""-- - - '

852 50 06

~:"';:'- 1

•_ , ~ ,

' ," ,' ' •

-CINGLES DE COLLSACABRA

L'ESQUIROL La nostra idea és parlar dels animals més característics d'aquests indrets. Sobre la becada ja en vàrem fer una breu descripció. Avui crec que li correspon a l'esquirol ser el segon , si més no, pel seu nom . Qui havia d'imaginar-se que el nom d'un animalet el prengués una casa-hostal i d'aquest, un poble. l que més tard, per uns fets del segle XIX, esdevingués una de les paraules més universals en el lèxic de la lluita social. Bé, doncs l'animalet que ara estudiarem breument, també és treballador ja que tots l'hem vist dins d'una gàbia-roda fent -la girar sense parar de forma que si li acobléssim una dinamo ens il-Iuminaria. L'esquirol (Sciu rus vulgaris) és el mamífer rosegador més bonic i alegre que habit a els nostres boscos, és ballarí, lladre i xafarder. Aquest animal és de la família dels esciúrids, dels quals a la península Ibèrica n'hi ha quatre varietats : alpina, numantius , infuscatus i segurae.

.p

les anteriors i amb cinc dits complerts a les quatre potes. Les de davant tenen el polze rudimentari i els altres quatre dits estan ben desenvolupats . La cua està densament poblada de pèls disposats en dues línies. És arrogant i el més bonic de l'animal. La utilitza a manera de timó. • Hàbitat i costums El seu hàbitat sempre va lligat a la presència forestal. Sobretot a boscos de conífe-

• El nom Podem esmentar ara els noms que rep el nostre esquirol en alguns països europeus ja que viu també als boscos de la major part d'Europa. Katagorri, urtxiutxa, katamixar al País Basc ; j arda i ardilla al centre de la península; escoiattolo a Itàlia; écureuil a França; red squirrell a Anglaterra i Eichhornchen a Alemanya. • Característiques Mesura des de la punta del musell a la punta de la cua uns 48 centímetres, dels quals 25 centímetres són del cap i cos i la resta de la cua. El seu pes pot oscil-lar entre 250 i 300 grams. En el maxil-lar superior té dues dents incisives molt desenvolupades , amb acreixement constant i recobertes d'esmalt solament a la cara anterior. Les orelles són rodones i erectes adornades amb un plomall a manera de pinzell. Ulls negres, sortits i grans . Coll curt i gros . A la pell hi domina el to vermellós i blanc el pit i el ventre. La pell varia molt quant a qualitat i color d'una estació a l'altra. Les potes posteriors són més fortes i desen volupades que

res i fagedes . Quan és en parcs i jardins poden ser arbres diversos. Necessita que hi hagi aliments , que acostuma a emmagatzemar i a amagar-los. També cal que no hi hagi grans nevades i que l'ambient no sigui gaire humit. La femella construeix els nius i ho fa a consciència. Tenen forma esfèrica, amb dos forats, el d'entrada orientat al migdia i l'altre al costat contrari com a sortida d'emergència. En sol construir tres o quatre en un mateix arbre, dels quals sols en fa servir un.

Un esquirol

19

·CINGLES DE COL.LSACABRA

A quest és on crie n. És co nforta ble, net i po lit. El rec obrei xen de din s de molsa, pl omes, pè ls de xai... El primer ze l comença el mes de m arç . Es caracteri tza per tre me ndes pe rsec ucions, ja qu e hi ha una p roporció de tres mascles per fe mella . S'embo liquen en terrible s lluites i se mpre hi ha baixes. E l període de ges taci ó so l durar 33 dies . E ls esquirolets neixe n nus,sords i amb els ulls tan cat s qu e obre n als nou dies. El nombre de cries pot se r de 3 a 7. Al 40 dies, j a des ma ma ts, surten del niu i co me ncen a menjar. Al mes de juny solen tenir un a altra cr ia i si el te mps ho perm et poden tom ar a pari r. • Alime ntació L' esqui rol me nja fru its, bro ts tendres, pinyon s de pi, avell an es, castanyes, agl an s, grana de faig, maduixes silvestres ... De les peres i pom es llencen la po lpa i mengen les lla vors. Qu an estan en ca pt ivita t, l' am etlla amarga és un verí mortal. L' esquirol és un lladregot i un xafarde r. Quan troba un niu l'ha d' anar a mirar i segur qu e en tre ncarà un ou. Emma gatzema el menj a ente rrant o amagant l'aliment qu e li so bra, això a l' entrad a de la tard or. Ac tualme nt la caç a de l' esqu irol és pr ohibida, però abans sí qu e es ca çava, fins i tot

hi havia gossos especialitza ts. Era un a ca ce. ra lenta i divertida. L'esquirol se mpre es po sava al costat co ntrari del tronc (e nlaira t) on érem nosalt res. S i anaves so l havies de treu re 't el jersei o la j aqueta, posar-la sobre un bast ó com un esp antaocell s i donar la volta a l' arbre per trobar-l o darrera el tronc . Tot això a certa distànc ia. El s sa lts qu e fa són incr eïbles . Qu an es llencen, van amb la cu a es tirada. El s grans caçadors d ' esquir ols m ai li ti raven al vol , perquè dei en que no se' l podia fe rir i el tret havia de ser seg ur. L a seva carn era m olt apreci ad a, ja qu e era blanca, aromàtica i d 'un sab or ex qui sit. En fe ien un s grans arro ssos. L a seva pell és molt va lo rada en alguns països. Tal vegada all à d eu tenir un co lo r més gris. El s seu s enem ics principals só n el gorj ablanc, el ga t mesquer, la m arta, la guilla i els rapinyair es. Un poeta olotí, Jaume Bofill i Matas, qu e utilitzava el nom de Ger au de Liost, en un del s se us versos, di u que la cu a i el movi ment d 'aquest animalet serveix per explicar el gò tic florent. Joan Mas llopa rt i Bassols

PARLAMENT SOBRE EL BISBE FONT Amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la mort del bisbe Ram on Font, fi ll de la vila de Rup it, Joan Font i Romagosa va fe r el següent parlament. M ossèn Manel m 'ha enc arregat qu e fe s una apo log ia del nostre bisbe Font. Qui sa p si ho ha fe t, perquè sov int sóc lect or a l' esglés ia, o per la co inc idè nc ia del meu cognom am b e l de l'i l-lustre personatge que avui homenatgem. Per ambdós motius ho he ac ceptat agrad o sament, j a que ai xò m'ha obliga t a un intent de pen etració en el perfil d 'aquest insigne rupiten c qu e tan merescudament obtingué la mitra.

20

El no stre estimat bisbe nasqué a Rupit el dia vint de febrer del 1874, i fou batejat a l'església de Sant M ique l amb els noms de Ramon , Josep i Vic enç Font i Farrés. E ls seu s pares, Vicenç Fo nt, de Campdevàn ol, i Ro sa Farrés, de Rupit, tingueren nou fill s (tres nois i sis no ie s) , d e man era qu e en Ram on visqué en un int eressant ambie nt de fam ília nombro sa. En Ram on es tud ià a l S e m in ari de Barbastre, alternant amb alguns cursos en el de Vic, i pr ofessà el 20 d'agost de 1893 a Cer vera, on continuà els es tudis de fil osofia i teologia. Fou sacerdot el 1901 , als 27 anys, al C ol -legi de Santa Mari a de la Calzada, a Logron yo .

-CINGLES DE COLLSACABRA

Actu à a Aranda de Duero com a administr ador. D esprés fou destinat a la viceprov íncia claretiana del Perú , a Bolívia, i més end avant a la Comunitat claretiana de Santiago de Xile . Esdevingué Superior del Semin ari del Perú , des d 'on organitzà diverses fund aci on s . Fou consagrat bi sb e de Tarija (Bo lívia) el 1925, quan tenia 51 anys. Com a bisbe canvià lleuger ament de nom: passà a dir-se Ramon Mari a Font i Farrés. El 1937 pr omogué el Congrés Eucarístic de Tarija. Al ' any 1929 vingué a Espanya, per vis ita r le s ex pos ic ions internacion al s de Sevilla i Barcelona, però sobretot per poder venir el seu estimat poble de Rupit. Això succeí quan tenia 55 anys, el dia 10 d ' agost, que és la diada que commemorem . Els rupitencs l'honoraren amb entusiasme. A les deu del matí amb orn aments diver sos, fogueres i focs d 'artifici. El dia l l , a les 10.30 amb un Passant Carrer, i amb Mi ssa solemne a les 11, i diversos actes a les 12, ja a la plaça que porta el seu nom . A continuació es féu un din ar a l'ajuntament i a les 4 i a les 5 sardanes . El 18 de juli ol de 1947, després d 'uns anys de patir ceguesa, caigué greume nt malalt i mor í santame nt als 73 anys el dia 16 d ' agost de 1947, o sigui que d' aquí a sis dies farà cinquanta any s. Mossèn Manel , que ha estudiat a fon s la vida de Mo ssèn Ramon, explica que aque st era un home robu st, alegre, humil, senzill, magnànim , i diu que fou un gran bisbe, excel-lent missioner i gran devot de la Verge i del rés del Rosari. Fins aquí m 'he limitat a fer una descrip ció, gairebé sinò ptica, de l'exemplar figura del no stre bisbe Font, el qu al exercí eminentm ent de missioner i evangelitzador per terres ameri canes. El bisbe Ramon féu , in-

dubt ablement, una ofren a de la seva vida a favor d'aquests ideals d'amor al proïsme, i ho hagué de fer lluny de la seva terr a, segurament amb un pregon enyorame nt del seu poble, del se u Rupit , del C ollsacab ra, d'Osona , de Catalun ya. Avui volem testimoniar-li el nostre agraïment i la corresponent devoció. També volem pregar perqu è el Sen yor el tin gui a la seva glòria i tamb é perqu è el nostre Ram on Font i Farrés , de s del cel, pugui intercedir per tots nosaltres.

Ramon Font i Ferres, bisbe de Tarija i fill lttustre de Rupit Foto cedida per Jaume Gorgals i Arau

Que Déu ho vulgui ! Joan Font i Romagosa 10 d' agost del 1997

EMBOTITS

MANUEL COLOM, SL Maj or, 28 i 30 08569 CANTONIGRÒS

C.

Tel. 856 50 58 (Barcelona)

Tel. 884 70 23 - tel.lfa x 884 70 15 08519 VILANOVA DE SAU

21

-CINGLES DE COLLSACA B RA

A SANT CORNELI HI VA HAVER APLEC Cap al tard d ' aqu ell diumenge -1 0 d'agost d'enguan y- el sil enci envoltava l' erm ita de Sant Corneli . Tan sols una oïda ben fina hauria pogut encara sentir, penjada tre mo losament a les branques dels roures, l' última tonada de l'última tirada de llargs de les sardanes de l' Aplec.

Sant Corneli i Sant Cebrià, restaura ts Foto: Jordi Gum í

Perquè aquell dia d'estiu fou d ia d'Ap lec i ben repicat al redó s de Sant Corneli. Ara que , en realitat, l'Aplec començà un s dies abans, quan una colla d'an imosos voluntaris enllestí en un obrir i tancar d'ulls l' enll osat del comunidor de la capella, que pro u fa lta fe ia. L'agençamen t, ferm i durador, del paviment, dóna més lluïme nt a l' esglesiola i ofereix un aixopluc segur per al cansat caminador. Aquell diumenge el dia es llevà mag nífic. Un sol bate nt aco mpanyà tota la jornada, posant més escalf natural a l' ambient festiu de la diada. Gent vinguda dels pobles del rodal omp lenava l'airosa capella al punt de l migdi a ju st qua n es procedí a la solemne col-locaci ó en el seu setial de pres idència les imatges de ls Sants Corneli i Cebrià, bellament re st aur ades . Després d ' uns mesos

22

d ' absència pels treb alls de res tauració, els sants patron s tornaven a casa seva i semb laven estar ben cofois del seu nou look. La Missa de l' Aplec resultà ben participad a pels fidels, i al final s'entonaren j oiosa me nt els goigs als Sants, en un a nova i actualitzada edició que s' estrenà aque ll dia. La part religiosa , base de tant es fes tes pop ulars, donà pas als actes d ' am istat compartida. El sol ja queia a plom, la gent s' esbarriava per buscar ombres i 1'arròs anava fent la xup-xup a la gran cas sola . Unes 120 perso nes s'asseien al voltant de les més originals taule s per fer el seu paper en el dinar i val a dir que tothom qued à sati sfet , almen ys no ens con sta que algú marx és amb gana. L' arross ada , amb amanida, boti farra, postres, cafè i copa, feia endevina r ca res somrients i pair-ho amb un a becain a ben solemne. Per poca estona, j a que a mitja tarda els refile ts espet ern egants i desem bussadors dels músics de la cobla anunc iaven que havia arribat l'h ora de ballar sardanes . En efecte, les planyívoles notes de la flauta i tamborí, le s refilades de tenora i les profu ndes modulacion s del co ntra ba ix , invitaren el s reunits a donar-se les man s agermanat s en la dansa més bella. I l' indret s' omplí d'aires de pàtria, de país, de companyon ia, feta harmonia amb la natur alesa verdej ant de l'indret, un bell tros de la nostra terra, la més ufana, on Déu va passar-hi en primavera. Dos dosos, l/Il tres i fo ra! Visca! Tarda enllà l' Aplec arribà a la seva fi . Tothom plegava els estris, els mú sics de saven els instruments i la gent desfilava cap a casa. Al sego n any de la seva recup erac ió, l' Ap lec a Sa nt Corneli donà satis facció als organitzadors i a la conc urrè ncia. I el que és més imp ortant, que totho m marxà amb ànims i es pe rança per a fer-lo més lluït l'any vinent. Com? És qüestió de pensar-hi. Tot gràcies als col -laboradors, als amics, als parti cipant s, al s veïns de Tavertet i Cantonigròs i també, només faltaria, a Sant Co rneli (i a San t Ce brià, perquè no s' enfa di); i que ens continuïn guardant de malvestats. Enhora bona tothom! Xav ier Coll

ECINGLES DE COLL.5ACABRA

CRÒNICA DEL

COLLSACABRA Tavertet • El segon diumenge d'agost s' ha fet el tradicional aplec de Sant Corn eli , que aques t any ha tingut com a novetat la col-locació en el seu lloc de les ima tges dels Sants Corneli i Cebrià, que han estat restaurades, obra d'en Joan Rov ira i Deulofeu . Tamb é s'ha estrenat el pavi ment de l' atri co munidor, que es va fer amb l' aju da desi nteressada de ge nt de Canton igròs i de Tavertet, així com del propieta ri del terreny que va donar les lloses per poder fer el treba ll. E l bo n te mps i el bon estat de la pi sta d ' acc és permeteren gaudir al màxim de la fe sta . Després de l di nar, arrò s, botifarra, postres, pa, vi i cafè i copa, la cob la Canigó ens va fer ballar sardanes fin s ben entrada la tarda. • El passat dia 26 d'octubre es va des tapar amb el nom de Quirze Parés la nova placa d' un ca rrer de l pob le. El nom del carrer va ésser aprovat pel ple de l'Ajuntament ara fa un any a proposta de l'associació Amics dels Cing les de Co llsac abra . L' acte fou se nz ill i e moti u, am b una nom brosa ass istènc ia de fami liars i amics de l senyor Parés. El Centre Exc ursionis ta de Catalunya , del qua l era soc i el senyor Parés, va està presen t amb una bona representaci ó d'exc urs ionistes que assistiren a l'acte després de haver fet una llarga excursió pel sot de Balà. Antoni Mo lina, alcalde de Taverte , inicià l'acte amb unes parau les de benving uda i d'agraïment als nom brosos assistents a l'homenat ge . Tot seguit Jordi San glas va exp licar i recordar la seva re laci ó amb Qu irze Parés arran de les seve s sortides de recerca que havien fet plegat s pe l ter me. Després , el parlament del doctor Antoni Pladeva ll ens va do nar l'autèntica dimensió de l treball fet per l' homenatja t, ja que fou co l-laborador en els treba lls d'ordenació de les dades aconseguides en el treball de ca mp, i en la publi cació del llibre "La despoblació rural i les masies del Collsacabra ": A continuac ió, Francesc Beato , en nom del Centre Excurs ionista de

Catalunya, va diri gir unes paraules per remarcar que le treball de Quirze Parés era el fid el refl ex de l'esperit de fom entar el con eix ament de Catalunya que dur ant més de 120 anys ha estat prioritari a l'entitat. Finalment, el nebot de Quirze Pa rés , Josep Maria Feu i Pui g, don à les gràcies als orga nitzadors i assistents a l'acte en nom de la família i es pe c ialment de la vídua, qu e per problemes de salut no va poder assistir-hi , i va procedir a destapar la placa del carrer. Un refrigeri ofert per l'Ajuntament de Tavertet va cloure l'homenatge.

• Aquesta tardor ha quedat conclus a la primera fase de la renovació de la xarxa en alta de la portada d'aigües a Tavert et. S'ha renovat la cap tació din s de la cova del Serrat de l Vent afermant les canonade s així com l' arqueta de cap tació. Tamb é s ' ha eliminat un de ls dipò sits d' aigu a que estava fora de serv ei.

El mom ent de destapar la placa del carrer de Quirze Parés, a Tavertet Foto: Jo rdi Gum í

Ballada de sardanes a l'apl ec de Sant Corn eli Foto:Ernest Guliérrez

23

-CINGLES DE COLLSACABRA

tal d'ajudar la família afectada ja que ha perdut totes les seves pertinences. El compte obert per fer donatius és: Caixa de Manlleu, Santa Maria de Corcó, compte 2040.0060.95.80.00194558.

L'edifici del nou Ajuntament, el dia de la inauguració.

• La segon a fase de les obres . que correspont a la segona etapa de l'empedrat dels carrers del nucli històric del poble, va sortir al DOGC el passat dia IOde novembre. La presentació d'ofertes va acabar el 5 de desembre passat. • Aquest mes de desembre han començat les obres de reparació de la carretera a Sant Bertomeu Sesgorges des del pla de can Codina . D 'aquesta manera milloren les comunicacions de les masies, i s'obre al visitant una amplia extensió del terme de Tavertet que no per menys coneguda és menys interessant que les contrades dels cingles.

Santa Maria de Corcó • El passat 28 de juny es va fer la inauguració oficial, a càrrec del President de la Generalitat Molt Honorable Jordi Pujol, del nou edifici de l'Ajuntament, el consultori mèdic i el casal d'avis, tot integrat en un conjunt arquitectònic lluminós i funcional, obra de l'arquitecte Enric Gil Marès. • L'antic edifici de 1'Ajuntament s'ha enderrocat el passat mes d'octubre per tal de fer-hi una zona de jardins i uns aparcaments. • Un violent incendi va cremar, el passat dia 9 de novembre, la masia de Lloriana de Sant Martí Sescorts. La violència de les flames va deixar completament destruïda la casa quedant solament les parets mestres. L'Ajuntament després de l'informe pertinent va acordar amb caràcter d'urgència refer la teulada per tal d'evitar l'esfondrament de les parets i ha obert una subscripció per 24

Rupit i Pruit • Aquest estiu, ha estat recorrent les terres del Collsacabra Harried Tooty preparant rutes a peu per a grups de turistes anglesos. Aquestes rutes són comercialitzades en els circuits de les agències de viatges com rutes de treking, Els clients són persones que els hi agrada fer un turisme ecològic i tranquil. La ruta anomenada "Collsacabra" recorre els indrets de Pruit, Rupit, la Salut, Falgars, Joanetes i la Vall d'en Bas. • Com cada any, s'ha celebrat la travessa "El Pinós (Pruit) a Cal Pastoret (Coll d'Ares)". En la novena edició , que aquest any ha passat per Olot, la Vall de Bac Fontrubi i coll d'Ares, cal destacar la participació de tres joves caminadors, que han realitzat la travessa en 14 hores: Joan Puyuelo, Pau Vives i Diana Larrauri de 13 11 i 10 anys respectivament.

Cantonigròs • Una de les activitats destacades de la Festa Major d'enguany, a part de les activitats molt ben organitzades per la Comissió de Festes, música, teatre, etc., ha estat l'estrena del camp de futbol. Es va celebrar el dia 15 d'agost, després de la benedicció del senyor rector Josep Cruells, amb un triangular entre els equips de l'Esquirol i de Rupit. La inauguració oficial es va fer amb el primer partit de lliga amb la presència del president de la Federació Catalana de Futbol, el diputat de Turisme i Esports de la Diputació de Barcelona, l'alcalde del municipi i el president de l' AAVV. A partir d'aquests actes, la Unió Esportiva Cantoni, ja juga amb regularitat els partits de lliga al nou camp. • Els dies 11 i 12 d'octubre es van celebrar les 3es. Jornades del Bolet a Cantonigròs. El dissabte va començar amb el concurs de recerca, que consisteix a trobar el màxim possible d'espècies. Els participants havien de portar com a mínim dues

-C IN G L E S D E COLLSACABRA

pec es per espècie i amb els bolets trobats i els que van elaborar amb argila els nen s i nenes de l'Esplai Collsacabra, es va preparar una exposició . Al vespre es va fer una taula rodona sobre cuina amb bolets a càrrec del "Rebost d'en Toni-Gròs" ; al final es van lliurar els premis . Els guany adors d'aques t any han estat: A la millor prese ntació: Loreto Al bolet més original : Montserrat, Encarna i Engràcia Al major nombre d'espècies diferents: l er. premi : Joan , Andreu i Sergi (49 espècies) 2on . premi: Anna Pla i Joan Padri sa. (28 espècies) La jornada del dium enge va comença r amb la inauguració de l'expo sició, que va estar molt concorreguda a tothora, al migdia hi va haver la 2na. Degustació Gastronòmica de Bolets a càrrec dels establiments, comerços i restaurants del pob le. La j ornada es va cloure amb la recepci ó dels part icipants de la "XI Jornades Internacionals Micològiques" que varen tenir lloc del 14 al 17 d'octubre, per segona vegada a Cantonigr òs.

-A l' estiu s' han reprès les emis sions de TV Cantoni gr òs, portades a terme pel grup de nois i noies més jo ves del poble, encapçal at per Pau Sala . Després de gravar les diferents activitats que es realitzen al poble, s'emeten per tal que arribin a totes les cases . També s'emet informació de tots els actes i els serveis de la població .

-El 2 de novembre es va comen çar un a nova activitat a Cantonigròs, la celebració de la " 1a. Copa estatal de gossos de pastoreig especial Bo rder Collie" . Dura nt tot el matí tothom va poder gaudi r d' un bon esmorzar gratuït, preparat per l' Associació de Veïns (AAVV) . Malgrat el fred l'assistència de públic va ser forç a nombrosa. Vingueren part icipants de diferents llocs de l' Estat i el jutge era francès. E l primer premi fou pe r al na varrè s Fermín Ainzua amb el gos Xico i el segon i tercer premi per al catal à Jordi Muix ach amb els gossos Coloma i Sid.

Restauran t

"

Habi tacions

LA DEVESA

~

III

Residència per a col.lectius

Ctra. de Vic a Olot, KIIl 35 08569 Rupit - Pruit Tels. (93) 852 20 J2 - 852 20 84

Participants i organitza dors del concurs de gossos. Foto: Jordi Gumí

Un participant en acció Foto: Jordi Gumí

Restaurant pascual • Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú espec ial per a nens Des de 1944 Ambient Fam ilia r !1 Plaça Verdaguer, 3 Tel. 8 12 2 1 18 - FOLGUE ROLES

25

-CINGLES DE COLLSACASRA

RACÓ DEL POETA Aquests cinc poemes de Cèlia Sànchez i Mústich han estat escollits d'entre els del seu llibre LA CENDRA l EL MIRACLE publicat per Columna Edicions, (1989) . És autora de tres llibres de poemes més: EL LLEU RESPIR , TANQUES, i TEMPERATURA HUMANA. Malang ia de pas

L 'hora del Cafè

No és que estigui trista. Em sé feliç com no podia pas pretendre.

L'hora del cafè i una cita inviolable amb l'amistat ingràvida, lleugera, que traspuen els cafès del barri.

És només que em xiulen les orelles quan el passat parla de mi. Que fora plou, calmosamen t, i penetra la humitat en els records. Que me' n ressento, de l' antiga fractura d'un somni.

Desconegut

Tu en mi com un calaix que me'n faltés la clau o bé una carta escrita amb tinta blanca. Tu en mi, desconegut, no pas aliè i mai substituïble.

Tinc la tassa al davant com un pretext. La vostra companyia (que no és pas la companyia immensa de l' amor o de l' amic profund) és càlida, com l'estona que esberla del gran temp s; vibrant, perquè ens agrada prémer el cor en deu minuts i una fugaç conversa; necessària, perquè el dia és feixuc i s'han d'e stintolar les hores que trontollen gravades en excés. Dos quarts de cinc. Procuro somriure a la vida. És l'h ora ja de prendre' m, glop a glop, el meu pretext.

Com un pseudònim al peu d'u na promesa. Jo en tu, si ho vols, com l' amic desconegut que t'h a citat a l' hora en punt d' aquest poema.

A rdit

No t' espanti si la lluna cau als nostres peus i s'esmicola: farem cuques de llum amb les deixies mentre aguaitem el satèl-Iit de recanvi que tenim emparaulat amb l'univers.

26

Feliç el dia que p ugui

Comentar amb un bon namic que estic enamorada i que l' amic em respongui (raonablement escèptic): "d' aquí vint anys m'h o sabràs dir" i poder confessar-li, amb un secret fosforescent a les paraules, que ja fa vint anys que ho estic. Cèlia Sànchez-Mústich

-CINGLES DE COLLSACABRA

• FUMÀRIA

Fumaria officinalis

Sinonímia: fumdeterra, fumaterra, fumusterra, herba de fum, herba de foc, collcolom, herba de colom, colomets, julivert bord, herba dels innocents, peuets de Nostre Senyor, sang de Crist i angelets. Família: Descripció:

Hàbitat: Propietats:

fumariàcies. planta anual de forma variable, tija recta, de creixement reptant o dens; fa de 15 a 50 cm. Les fulles, d'un verd grisós, fan fins a un cm de llarg, són peciolades i pinnades, i amb els foliols lanceolats. Les flors són d'un color porpra rosat, d'uns 8 a 12 mm. i estan disposades en ramells de 6 cm de llarg. La floració té lloc des del mes d'abril a setembre. terrenys argilosos, camps erms i al mig de cultius. depurativa i tònic hepàtic.

Hecol-leccl ó: de març a juliol. Text: Santi Jàvega Fotografies: Jordi Garcia.

• HERBA BERRUGUERA Chelydonium majus Sinonímia:

Família:

celidònia, herba laticífera , herba del bon Jesús, celedònia, herba celoni, herba d'orenetes i herba d'oronelles. papaveràcies.

Descripció:

planta vivaç, glabra o amb lleugera presència de pèls als entrenusos i a la cara inferior de les Julles. Les tiges són rectes i ramificades i les fulles són glauques i d'un to blanquinós al revers. Les flors es presenten en una mena d'umbel -les amb peduncles florals i regulars. Són de color groc i fan poc més d'un centímetre.

Hàbitat:

sempre a la vora de la presència humana; a les escletxes dels murs, als camps erms i als marges dels boscos.

Localització:

voltants del poble de Vilanova de Sau .

Propietats:

en ús extern, per cauteritzar berrugues.

Recol·lecció:

de març a agost. Text: Santi Jàvega Fotografies: Jordi Garcia.

27

-

- -- ~- ----------- - - -------------------------