Revista Els Cingles - N24 Desembre 1989

ELS CINGLES Trimestral

Any VII·

TAVERTET

Desembre 1989 n." 24

,

LLOCS DE VENDA DELS CINGLES Tavertet Can Jordi i Cal Baró. A Cantonigrós L'estanc. A Rupit L'estanc. A Manlleu llibreria Mas-Riera. A Vic Llibreria La Tralla. A Roda Llibreria Muñoz. ELS CINGLES. Publicació Trimestral.

Redacció i Administració: Plaça de la Diputació, 1 - Can Jordi - Tavertet (Barcelona) - Tel. 856 50 80. Redactors: Jordi Sanglas i Puigferrer, Jordi Mas i Caballé, Neus Roquer i Jofre, Rosa Maria Pujol, Joan Reixach i Curtó, Xavier Viladomat, i Carme Tulón.

Portada: Campanar de Sant Corneli Contraportada: Les cabanas o pallises del Jofré i de la Coromina Fotos de JOAN SÀRRIAS

Fotocomposició i impressió: Impremta PLANÀS - Sl Hipòlit de Voltregà Dipòsit legal: 8.8.390179

La redacció de la Revista no es ta responsabte del contingut dels trèbeus Que hi apare.xet"

signats. Ja Que aquests reflecteixen únicament els entens de llurs autors

EDITORIAL

J

.. I I

De la festa Major ençà, cada festa al migdia, s'obre el Museu del poble, essent considerable el nombre de visitants. Iniciatives com aquesta, per senzilla que sembli, són exemples a seguir, en la línia de donar a conèixer el nostre poble i crear una oferta de serveis al visitant, a la vegada que també ens ajuda a reafirmar la nostra identitat. Aprofitem per fer una crida a tothom que hi pugui col·laborar, tant econòmicament com de qualsevol altre forma.

ES UNA GENTILESA DEL SR. ENRIC BORRÀS

3

PRESENTACiÓ DEL LLIBRE

«TAVERTET, CENT ANYS D'HISTORIA» de Jordi Sanglas i Puigferrer Edita: Els Cingles. 1989

El dia 9 de juliol d'enguany, a la tarda, Tavertet es guarní de festa. Unes 200 persones, molts vingueren de fora expressament, ens reunírem als locals dels baixos de l'Ajuntament per assistir a l'acte de presentació del llibre «Tavertet cent anys d'història». L'alcalde, Sr. Joan Reixach inaugurà l'acte: «...aquest acte és de gran satisfacció i alhora un repte per treure'n conclusions». Seguidament Mn. Antoni Pladevall, conegut i prestigiós historiador, feu la presentació del llibre. Primer feu ressaltar l'autor i els seus mèrits. En destaquem aquestes paraules: «en Jordi Sanglas explica el que ha viscut... té un estil envejable i unes dots d'observació molt gran... home d'inquietuds, d'una memòria especial i extraordinària... coneix tots els racons de Tavertet... una de les coses més bones és la senzillesa en que explica les coses i no pontifica mai, un home humil...» Després parlà abastament del llibre, dient: «A Tavertet li convenia un llibre, ara ja el té... és un llibre d'estil planer, entenedor i senzill que explica com ell ha viscut el Tavertet dels últims 100 anys. Com ha viscut els oficis, costums,

4

personatges, anècdotes, festes, com es distreia el jovent, la vida a pagès i la seva duresa, com aquest poble ha anat evolucionant, explica el pas d'un poble medieval al Tavertet actual... Els que sou joves o de ciutat hi haurà coses que us costarà d'entendre, perquè són vivències d'una altra època explicades de primera mà... Pràcticament tot això ho coneixíem pels seus articles a la revista els Cingles, però, recollits en un llibre, tenen un caràcter espe-' cie». Certament que no estalvià elogis i referències a gairebé a totes les anècdotes i personatges del llibre, sempre situats en,el seu context i no comparant-lo a altres estils o llibres.

i pires, falç, rondalles i ramats. I tot ambcaire viu: virgilià. Centrat ambbonhomia i tarannà de qui lloa la llum que envia el Sol a Tavertet on hi tingué el bressol entre el panteix dels cingles estimats.

Tot i que la festa de presentació era prou amena i sentida, no vingué pas malament el bon concert de flabiol i timbal que ens oferí el Sr. Josep Verdaguer «En Roviretes», de Folgueroles. Ens feu vibrà amb l'emigrant maxurques, havaneres, paricons, pas doble, rumbes i xotis. Sempre amb una bona presentació i càlida dedicació de cada peça que ens oferia.

Arribà el moment que l'autor del llibre ens dirigí unes paraules, tot ell ple d'emoció i agraïment. En podem destaAcabat el parlament i precar: «Gràcies a tots els que sentació del llibre el Sr. Raheu vingut avui aquí per homon Corominas llegí un bell norar Tavertet» « ••• tot això ho poema que composà el Sr. he fet perquè estimo TaverFrancesc Pujol de Manlleu i tet, com tots els que som bon amic d'en Jordi. Crec d'aquí...» «Jo crec que totque val la pena posar-lo tot: hom ha de posar les seves facultats en bé de la societat i del poble. Cal trobar l'ocasió i l'espurna per posar això de Pels fulls brunyits aletegen les aus d'històries de cent anys. Espai obert manera ben plasmada... Jo per entre còdols, carenes i graus. dec les gràcies a un bon amic Tot paisatge pinzellat de verd que copsa amb ploma atenta un ex".--- que em digué i em feu comprendre que les coses escripert i etri« l'ofrena d'uns àmbits suaus, tes queden, altrament desvigorosos, adés. Un llibre gerd apareix tot, queda en l'oblit... curull de trets bucòlics entre afraus. Em donaré per ben pagat si

sé que aquests escrits han fet conèixer un xic més les meravelles històriques i naturals de Tavertet...» Després d'uns llargs i sentits aplaudiments se'ns oferí coca, cava i refrescos per a calmar la calor d'aquella càlida tarda a Tavertet. Mentre en Jordi firmava i dedicava llibres pels assistents. Quan al captard d'aquell mateix dia li vam preguntar com l'havia viscut aquell dia tan intens, ens va respondre: "Estic emocionat i molt agrano Tot i que alguns mo-

ments estava cansat de dedicar i firmar llibres, tot mirant la gent, pensava que prou valia la pena continuar amb agraïment per aquelles persones que per un cantó estimaven Tavertet i que per un altre reconeixien el treball fet fins aleshores. Ha estat un moment intens, doncs, he vist que el meu treball i el /Iibre era honorat i valorat de debò. Estic content, molt content no sols per aquesta festa sinó també per haver estat guardonat osonenc de l'any (1988) en reconeixement de la feina feta en la re-

vista "Els Cingles". Vull donar les gràcies, novament, a tots els bons amics que han col·laborat en mi en aquesta obra i als que m'han iniciat en aquesta tasca. Per acabar us vull dir que estic content perquè se m'ha valorat i recompensat amb escreix ara i ho he pogut gaudir actualment. Gràcies molt especialment a tots als lectors dels Cingles». Esperem que la seva tasca continuï amb la mateixa espontaneïtat i finesa que ens té acostumats. Enhorabona!

REPORTER

5

TAVERTET Cent anys d'història de Jordi Sanglas i Puigferrer

UN LLIBRE DIFERENT Tavertet, cent anys d'història és un llibre absolutament recomanable, un llibre que cal llegir per tal de no acabar d'oblidar el nostre passat més proper, per tal de no deixar del tot les nostres arrels a sol i serena. Tavertet, cent anys d'història és un recull de memòries, anècdotes, curiositats i, sobretot, és el resum dels records d'una vida fèrtil, generosa i espontània, la del seu autor, Jordi Sanglas i Puigferrer, fill de Tavertet. El contingut general del llibre ja és conegut per molts dels lectors de Els Cingles, ja que, entre els anys 19791988 es va publicar fragmentat sota el títol genèric de

6

Cent anys d'història a Tavertet; però per a aquells que no ho coneixen en farem un breu comentari. L'obra consta de tres capítols, on hi trobem temes diversos; així, dades històriques, documentades a l'arxiu de l'Ajuntament; anècdotes de veïns del poble; de com les dones anaven a llenya; de personatges singulars com Joan Rovira «En Sellabona», o En Joan de Baià; contes de la vora del foc; les quatre estacions de l'any amb les tasques puntuals en cadascuna; etc. El vocabulari emprat per Jordi Sanglas és d'una riquesa .ja històrica, sobretot pel que fa a feines i eines de pagès desbancades pel tractor,

la màquina de segar i batre, l'embaladora... Mots com guaret, restoble, melca, brabant, volant, garbera i verbs com goretar, etc.

Tavertet, cent anys d'història ens parla, en definitiva, d'un món diferent, d'una cultura diferent, d'una manera diferent d'entendre la vida; una vida més ruda, més primitiva, però també més autèntica; on un veí és un amic en qui es pot comptar davant d'una necessitat, encara que, si prou convé, no t'hi parlis. Tavertet, cent anys d'història és un llibre per a tenir, per a llegir i per a recordar. ) Carme TULON

El Collsacabra viscut

UN GUARIMENT QUE FÉU HISTÒRIA L'anomenada del Collsacabra com a indret sanitós ja ve de lluny, almenys des de principis de segle. Ho dic perquè a les memòries inèdites que, en forma de dietari i amb el títol de Notes de la vida, deixà escrites el Dr. Lluís Vila d'Abadal, especialista famós de coll, nas i orelles, hi ha referències a la greu malaltia que patí el seu oncle Ramon d'Abadal i Calderó i de com se'n guarí o almenys hi ajudà, venint-se'n al Collsacabra i concretament a Cantonigròs. I això passava l'any 1918. Transcrit literalment de l'esmentat dietari del Dr. Vila d'Abadal i de l'edició que en féu fer (1986), -en multicòpia per als familiars més pròxims, transcrita i presentada per ella, la seva filla Pilar-, els paràgrafs que aHudeixen al cas i en donen, com veurem, escarides notícies: «1918.- Dia 29 de maig.L'oncle Ramon té algom que no vol resoldre's. Ara té un vessament pleural i sembla interlobular; hem tingut junta amb en Crespo, que no ha aclarit res. Dia 5 de maig.- Avui em donen un cop fenomenal; la malaltia de l'oncle és una tuberculosi, segons l'anàlisi dels esputs. No m'ho pensava, però, mirat fredament, no pot ser res més; és no volerho veure. Això és un desastre.

Dia 5 de juny.- L'oncle Ramon, força millorat, emprèn el viatge cap a Collsacabra. Arribem bé. La torre és una joguina, però molt ben acondiciada. Em sembla que hi estaran bé. En haven dinat plou i continua plovent i fent fred. Dia 28 de juny.- Amb el correu de l'Esquirol, cap a ColIsacabra. Dino a l'Esquirol i a

la tarda, costa amunt, cap a Cantonigròs. Déu n'hi do de la suor que rego per aquelles pedres! L'oncle Raimundo molt millorat; queden petits senyals d'allò passat i a fi d'estiu en quedarà ben poca cosa, si Déu vol. Dia 4 de setembre.- Diuen que el noi lqlésias està malalt a Cantoni; a veure què serà. Déu l'ajudi.

7

Dia 6 de setembre.- Demà amb l'auto d'en Xavier Calderó cap aCantoni. Dia 7 de setembre.- A tres quarts de dotze sortim de can Calderó. Dinem a Vic a dos quarts de dues. A les quatre som a Cantoni. L'oncle no pot estar més bé. El noi Iglésias es decanta cap a la bona banda. Han comparegut tres automòbils i quatre metges a la torre Alzina.» L'autor d'aquestes Notes a la vida, el Or. Lluís Vila d'Abadal, nascut a Vic l'any 1889, era aleshores un metge jove que vivia i treballava a Barcelona. Esdevingué, per la mort sense descendència del seu germà gran, hereu i propietari de la casa del Cavaller de Vidrà, al Ripollès. Patriota i polític, fou fundador d'Unió Democràtica de Catalunya i durant la guerra, -fins a la seva mort, l'any 1937, a 48 anys,dugué amb fe. i coratge una tasca de gran responsabilitat, dins la línia del seu partit, per al restabliment de la legalitat

8

republicana, i amb ella del culte rellqlós, i perquè cessessin les persecucions, mentre ajudava els perseguits amb risc de la pròpia vida. Ha estat nomenat Fill 1I·lustre de Vic i han tingut lloc d'altres actes a la seva memòria amb motiu del cinquantenari de la seva mort i del centenari del seu naixement. El guariment de Ramon o Raimon d'Abadal i Calderó, del qual, com hem vist, tingueren part els bons aires del Collsacabra, féu història, perquè ja aleshores Raimon d'Abadal era un dels dirigents polítics més importants de Catalunya. Presidí la Lliga Regionalista durant un quart de segle, fins que la guerra l'obligà a exiliar-se i, tot mantenint-se, dignament, fidel a Catalunya, s'hagué de retirar de la política fins a la seva mort, l'any 1945, a vurtanta-" tres anys. El 5 de juliol de 1917, o sigui un any abans de contraure la malaltia esmen-

tada, assumí la iniciativa de convocar la famosa Assemblea de Parlamentaris, celebrada el 19 del mateix mes, presidida per ell, desafiant la prohibició governativa. A part dels càrrecs polítics, fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i presidí els Jocs Florals del 1933. (Veg. el Diccionari Biogràfic Albertí). La Torre Alzina de la qual parla el Or. Vila d'Abadal fou enderrocada fa uns quaranta anys i al mateix indret hi fou construïda l'actual casa Les Alzines, obra de l'arquitecte R. Duran i Reynals i propietat del Sr. J. M. Vall i Perdigó (+ 1988), un dels patrocinadors del Concurs Parroquial de Poesia i Festa Literària del Collsacabra, que tingué lloc a Cantonigròs durant vint-icinc anys, del 1944 al 1968. Joan TRIADÚ

MARGARIDA TORRA:. NOTíCIES DE BRUIXERIA AL TERME DE TAVERTET Com podem comprovar, si consultem els escassos estudis que sobre aquest tema s'han fet a la nostra comarca; durant el primer quart de segle XVIII Osona com tot el Principat pateix una onada de processos i persecucions per oruixena. Procedent

consultat els processos de bruixeria portats a terme a les mateixes dates en que moria Margarida Torra, avui conservats a l'arxiu de" la vegueria de Vic 2, però en cap d'ells apareix inculpada i ni tan sols citada, tampoc en els treballs que sobre el tema s'han

De França, )a [Jaça De bruixes; fet a casa costa; ?'al'trc(e de

r.

en menor grau de bruixots es Sena publicat a la revista Ausa' i deixa sentir amb especial inten- l'estudi a A. Placevalr' publicat a sitat a Catalunya. la revista Montseny. Tanmateix, No es tracta només d'un fenò- però el fet de revisar aquest mamen social patològic de -Bojena terial ens dóna una idea aproxicol-lectiva». La crisis moral ba- madasobre quin podia haver esrroca afectava a una Catalunya tat l'entorn en que es mogué i despoblada i deprimida que vivia fou empresonada. moments socials difícils i males anyades. És dins aquest tens marc històric on podríem situara Margarida Torra. Les notícies que en tenim són poques; una partida de defunció 1, trobada per R. Ginebra durant un buidatge de l'arxiu parroquial de Tavertet. El rector del moment, escriu amb la brevetat pròpia del tràmit i les limitacions de la seva escassa formació; ens diu solsament que Margarida Torra fou enterrada el 16 de febrer de 1619 al vas de la Torra, masia d'on procedia Margarida. Segueix dient que la seva mort ocorregué al castell de Savassona, on estava empresonada sota l'acusació de bruixeria i que amb l'autorització del Vicari General de Bisbat se li digueren quatre misses. Posteriorment, està posada, una nota al marge on el sacerdot escriu: «lo terratge està pagat».

Tot fa pensar que qui empresonà a la presumpta bruixa de la Torra fou el molt noble Antoni Vila i de Savassona, Governador General i Baró de Savassona, Taradell, Rupit i Cornil (Tavertet) o en tot cas, pel procurador fiscal de les seves baronies Baltassar Pià. Ambdós personatges els trobem ja, en dos coneguts processos per bruixeria" el primer i més conegut és el que es va dur a terme entre els anys 1619-20 i on es condemna a mort Francesca Trèmol, Margarida Joaneta i Antònia Rosquellas totes de la sagrera de Viladrau, procés estudiat i publicat en par per F. Sena en l'article anteriorment citat. El segon i més interessant pel que fa al cas de Margarida Torra és l'ocorregut el 19 de juny de 1619, el mateix any mort Eufràsia Puig de Rajols, Joana Trias les dues del terme de Sant Vicenç De cara a obtenir més infor- de Susqueda, a Joan Boherats mació al respecte del cas he peraire de Rupit dit també «El

monjo vell" i a Pere Torrent, pastor de les Encies. Podria haver estat aquest el procés que esperava Margarida Torra? Possiblement no ho sabrem mai, però les dates i la procedència dels encausats ens fa pensar que la suposició no és del tot aventurada. Ens dóna també una informació abundant sobre la bruixeria a la zona un altre procés, en el qual va tenir lloc a la cuna del senyor del Cabrerès, Francesc de Montcada, entre 1619 i 1620. Litigi que acabà finalment sense sentència, l'última notícia que en tenim és la petició per part del defensor d'una de les quatre encausades, de traslladar el cas davant el reial consell, ja que desconfiava de la imparcialitat del tribunal constituït a l'Esquirol. No és difícil d'imaginar qui podria haver estat Margarida Torra. Possiblement seria una dona soltera, ja que el document no cita marit, com sol ser habitual en la documentació de l'època en el cas de dones casades o vídues. Per tant una persona segurament marginada, que vivia relativament allunyada de Tavertet i sobre la qual recaurien tot tipus de malfiances i supersticions. El seu no era un cas aïllat. Les ja citades Eufràssia Puig i Joana Trias eren dues dones grans, vídues i d'origen estranger, també Joan Boherats anomenat el «Monjo vell» que probablement hauria estat un religiós enclaustrat que era a l'hora sacristà i enterramorts o d'Elisabet Fabraguer anomenada la «Ferre-

9

ra vella» una de les inculpades en el procés de l'Esquirol. Amb tot si hagués estat processada ho hauria estat pels delictes que habitualment s'imputaven a les bruixes i que A. Pladevall sistematitza en el treball que he citat. Majorment eren acusades d'infanticidi, de donar Gollss neular collites, matar bestiar i fer caure pedra. Totes desgràcies habituals i pròpies de la societat rural de l'època. Calamitats, com a mínim, difícils d'imputar a bruixeries i encanteris. Pel quefa a lespràctiques màgiques que podria haver dut a terme la Torra, la documentació és generosa. Apart dels conjurs que provocarien les desgràcies que he anomenat més amunt, el que més troben a les confessions de suposades bruixes i bruixots són les Juntes o Akelarres. S'acudia a aquestes reunions untant-se el cos amb substàncies de composició excitant o al·lucinògenes que feien «Volar» a qui les utilitzava. Un cop aplegats aquests personatges renegaven de la seva Fe i adoraven el Diable que solia aparèixer en forma humana o de carbó. Els Akelarres solien acabar, segons s'explica en els processos, en sòrdides orgies. En una d'aquestes juntes podria ha-

ver participat la suposada bruixa de la Torra. En el procés en que és condemnat a mort, Pere Torrents relata un suposat akelarre ocorregut vers 1617 a les Palanques de Casserres on el dimoni se l'endugué pels aires, allí afirma haver-se trobat amb els seus companys de judici i amb altres coneguts així com a: «Moltes altres bruixes i bruixots, que jo no coneixia, perquè no eren de la meva comanda i companyia-" Tampoc no sabrem mai si ella estava allà, fins i tot és molt probable que Pere Torrents parlés pressionat pels seus acusadors. El que si sembla cert que no morí de forma violenta, les causes més probables de la seva mort foren la seva possible avançada edat, les males condicions de la presó del castell de Savassona o les dues causes unides. Per altra banda res ens fa pensar que fos torturada ja que aquest era un procediment d'investigació judicial perfectament legal que es solia dur a terme durant el judici davant de notari i s'aixecava acta. Les tortures més utilitzades a la comarca d'Osona eren el poltre i la torsió de membres. L'únic que sembla possible concloure, després de tantes suposicions més o menys. arrisca-

des; és que, Margarida Torra va ser, com tantes d'altres, la víctima que demanava una societat en tensió com la Catalana del segle XVII. El fenòmen no és, com sovint es vol creure, iniciativa del poder. Cal tenir en compte que Catalunya no actuà l'inquisició, malvista com a institució Castellana no arrelada al nostre País. Tampoc els poders polític i religiós semblen estar darrera la persecució, ja que tant el bisbe de Solsona contrari a l'execució de bruixes com el mateix Felip III que escriu al Virrei Duc d'Alcalà instant-lo al perdó d'aquestes", semblen perplexos davant les dimensions desbordants que prengué el problema al Principat.

1. Parroquials. Tavertet Sant Cristòfol 0/1 (1595-1687). 2. Inclòs en l'arxiu Episcopal de Vic. 3. F. Serra. Ausa-Vol. (68-71), pàg. 53-62. 4. A. Pladevall. Monografies del Montseny nO 1 (1986) "Persecució de Bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII». 5. Malaltia endèmica propicia a zones muntanyoses aJllades,consistent en la inflamació de la glàndula Tiroides. 6. Procés transcrit en part per A. Pladevall en el treball ja citat. 7. Documents citats per A. Pladevall en el treball ja citat.

TRANSCRIPCiÓ Lo terratge «Tretze de Febrer de mil sis-cents dinou fou soterrada ja està Margarita Torra de la parròquia de Tavertet en lo cementiri de la dita parròquia, en lo vas de la torra de dita paqat parròquia; va morir en la presó del castell de Savassona sens confessar ni combregar ni ningún sagrament, i lo Bisbe d'Osona Vicari General m'envià una carta que l'entarrés i dita Torra era inculpada de bruixa que per aquest afctes està ara en dita presó. Fou soterrada sens misses i aprés li digueren quatre misses. Tavertet, St. Cristòfol 0/1(1595-1687)

10

MARY BYLES nasqué als Estats Units, d'una vella família anglesa, als voltants de la primera guerra mundial. Ha estat professora d'història en el Maryville College, col·legi universitari de St. Louis. Fou la creadora d'un programa d'estudis humanístics, molt reconegut en tot el país. Fundà un col·legi universitari a Puerto Rico. Fou una de les firmants d'un document famós als Estats Units sobre la dignitat de la dona. Membre de la comunitat del Sagrat Cor gaudeix d'una gran autoritat inteHectual i religiosa tan com a formadora de generacions senceres de joves, com a davantera en l'emancipació religiosa de la dona. Passà uns dies a Tavertet visitant el seu amic Raimon Panikkar i es quedà impressionada no sols per la beutat del païssatge com de la força espiritual que emanava. Ningú li va demanar que escrigués sobre Tavertet. Ho va fer espontàniament.

TAVERTET: LOCUS CRUCIALIS Tavertet no es un lugar de creación donde el sol se levanta sobre el mar, las plantas echen raíces en una tierra húmeda, y Adàn y Eva se encuentran inocentes, desnudos, en un jardín.

Por el contrario, en Tavertet el sol se levanta muy por encima de todo lo que se llama tierra, por encima de los mares, los ríos y los lagos, por encima de las neblinas, por encima de las ciudades y

los pueblos, las carreteras y las rutas aéreas diseñadas por los hombres, y por encima también de las nubes. Aquí las flores y las viñas echan raíces entre las rocas de donde emerge en la variedad de sus ricos colores una espléndida vegetación. Aquí pisamos calles no pavimentadas, lo que quiere decir

11

que nuestros pies to can que no por sufrir el desgaste de tantos siglos deja de ser la original, la piedra primaria. Aquí las racas enormes, mas grandes que las casas, quedan suspendidas sobre las habitaciones y caminos humanos, formando anqulos imposibles sin haberse caído en 3.000 años. Incluso, las casas, construidas al borde

de los abismos no han caído en estos últimos 300 años. Aquí se dice que «En Cataluña no ha habido terrae motos». Todo esta corresponde a unos 3.000 o 30.000, o 30.000.000 de años de existencia precaria. Sin embargo o, mejor dicho, por lo mismo, en Taver-

tet se respira un aire pura, se encuentra la paz recatada en la amistad sin preguntas de un pueblo acogedor; se recibe el don gratuito de la última confianza después de la última inocencia -don que hace posible el seguir andando porque tal es el camino de la vida y no hay otra.

MARY BYLES

D'UN TEMPS QUE PASSA a C?~ra de-Jordi SANGLAS Petit recull de noms i expressions que usàvem antigament per aquesta contrada i que degut al pas dels anys i a la desaparició d'oficis i ocupacions s'han perdut gairebé del tot. Calaner: tronquet de boix assecat al forn que feien servir de llumenera la gent més pobra, als que no podien comprar i mantenir llums d'oli o petroli. Ja n'hem parlat en algun lloc dels nostres escrits. Hi ha una frase feta que la referim a una persona molt prima i magre, diem "aquell està prim com un canaler». Aquesta paraula no la trobem al diccionari corrent. «Tira que et toc...»: "tira que et toc, quin vestit tant bonic que portes...» o «tira que et toc, quin tall de llonganissa que et menges...». Ja es veu per on va la frase. «De pet»: Quan vèiem una persona que anava molt depressa, dèiem: «Aquell sí que va de pet» o també «Haig de marxar de pet» per dir tot seguit.

12

Dengue: és el que avui en diem la grip. Solíem dir: «quin dengue que tragina aquell. ..» Esteva: (amb la síl·laba «te» oberta) és la peça corba i posterior de l'arada, per on l'agafa el qui la llaura. Eixenguer: tira de cuir estreta d'una pell de bou, d'un cap a l'altra de l'esquena i que serveix per a subjectar la traiga al jou. D'ací venia l'expressió quan una persona ens feia enfadar molt: "a aquell li haig d'arrencar l'eixenguer de l'esquena». Vencill o vencí: lligam que es fa

amb brins de blat o altres cereals per a lligar les garbes. També es fa de ginesta per a lligar feixos d'herba, llenya o altres materials. «Adoba cossis»: passava per les paraigüer, que brells, cassoles dors.

persona que cases, a estil arranjava gii plats gira-

«Posar oli a un llum»: Això ho solíem dir quan una persona o una bèstia estava malalta i un remei la posava bona de cop i volta. La comparança era perquè quan un llum d'oli flaquejava la flama, se li posava oli i es revifava tot seguit.

CONTINUACiÓ PLANTES VARIADES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Lletsó de paret (Sanchus tenerrimum) Orquidia (Coriaphora) Figuera loca (Estramonio) Gypsophila Repens Api de Montanya (Levisticum officinale). Veronica mummularia Cigüenya malba (Erodium malocoides). Tenerida (Tanecetum parthenium). Sinapis arbensis. Senícula arbensis. Pa-de-cocut (Oxalis pes-caprae). Cerastium olosteaides. Laserpitum latifolia. Aleluia (Oxalis corniculata). Diantus Armeria. Buddlege davidii. (Arbust) Molt olorós. Spiranthes spiralis. Torilis japonica. Campaneta trachelium Myosotris Alpestris 2.800 m. Gamon - Asphodelus Albus

Rabanissa (Rhapanus caphanisbrum)

Grup de la família de les falgueres F

/

1 2 3 4 5 6 7 8

Polipodi (Polipodium australe). Dauredella (Cetereach officinarum). Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum). Falzia roja (Asplenium trichomanes). Falcia mascle (Driopteris filix-mas). Driopteris dilatata. Falguerola (Adianthus capillus). Falguera comú (Pterediumaquilinum).

Pa-de-cocut -Oxalis pes-caprea

GRUPS

Grup de flors o plantes que les solem trobar sempre en elscamps o a les seves voreres. Roselles o gallerets - Papaver rhoeas - Medicinal. Calsides - Cirsium arvense. Blauets o centaure ciano - Centaurea cyanus - Medicinal. Veronica - V. filiformis. Espasa o gladiol - Gladiolus palustre. Xicoire borda o pixallits - Taraxacum officinale - Comestible i medicinal. Capblanc - Iberis amara. Rabanissa - Rhapanus raphanistrum - medicinal. Herba cunillera o moruts - Senesio vulgaris - Comestible i medicinal. Niella - Agrastemma githago. Lletsons - Sonchus olaraceaus - Comestible i medicinal. Piparepips - Edonis estival. Capuchetes - Consuelda real. Persicaria - Polygonum persicaria - Medicinal. Pinta de Venus - Scandix pector veneris. Fonoll - Foeniculumm vulgare - Comestible i medicinal.

Porro Silvestre (anacampis ampeloprasum)

Margarida Menor (Bellis perennis)

13

Velocille pilocel. 3.000 m. Pimpinella - Sanguisorba minor - Comestible. Fanerola - Trifolium dubium. Sanccuits o vinagrera - Rumex acetosa - Comestible i medicinal. GRUPC

Plantes que generalment es crien en els prats i a lesvoreres delshorts, Margarida baixa - Bellis perenne - Comestible i medicinal. Xicoria - Sinchorium intybus - Medicinal. Ensiam de la parroquia - Cardaria draba - Comestible. Carbassina - Bryonia dioica - Medicinal. Malva - Malva silvestre - Comestible i medicinal. Trevol de prat - Trifolium pratense - Comestible i medicinal. Malroits - Marrubium vulgare - Medicinal. Herba dels cantors - Sisymbrium officinale - Medicinal. Herba mora - Solanum.ingrum - Tòxica. Blet - Chenopodium album - Comestible. Blet amarant - Amaranthus retroflexos. Verdolaga - Portolaca. Borrisol o Morrons - Stellaria media.

Petenera (Escabaiosa)

GRUPD

Plantes de llocs humits. Corona de rei o herba de tall - Saxifraga longuifolia - Medicinal. Flor de cocut - Lychnis. Marxivol vert - Helleborus viridis. Búgula - Ajuga reptens - Medicinal. 2.800 m. Herba fetgera - Epatica nobilis - Medicinal. Edelfille o lIoré de Sl. Antoni - Epilobium irsutum. Onosma - Teucrium - Medicinal. Rèvola - Stellaria holostea - Medicinal. Trebol montana - També es troba a les altes muntanyes d'Europa. Trifolium rubens (poc freqüent). Borraja o orella d'ós - Ramoda myconi - Medicinal. Herba de Sl. Benet - Genum urbanum - Medicinal. Poliol - Menta pulegium - Medicinal. Pulicaria - Dysenteria. Digital de flor blanca - Digitalis gradiflora-mill. Doroni austriaca. Moehringia muscosa. Moehringia trinervia. Consolda menor - Symphytum tuberosum. Cardemina - Impatiens - Medicinal. Cardemina - Pexuosa. Escuamaria - Lathraea squamarie - Medicinal. Anemone falç - A. Rananculoides - Medicinal. Anemone Apanie - A. Apennine - Medicinal. Maduixer silvestre - Fragaria vesca - Comestible i medicinal. Celidonia menor - Renanculus ficaria - Medicinal. Matallops - Doronium pasdolianches - Medicinal. 2.000 m. Anagàlide aquatique - Medicinal. Dulcamara - Solanum dulcamare. Azucena silvestre - Lilium matargon. Berro - Nasturium officinale. Cephalanthera rubra.

14

Spysophila Repens

Siranthes Spiralis

Fiteuma - Phyteume spicatum. Melampyrum pratense. Astracia bavara - Astrantia bavarica. 2.300 m. Epilobium duriaei. GRUP E

Grup d'arbusts que, encara que si bé alguns no fan flor o la fan molt minsa, hem pensat de recollir tots els que ens ha sigut possible per poder mostrar el gran nombre que n'existeixen en aquest terme; encara que es difícil de trobar el nom de tots. Gabarrera o roser de pastor- Rosa canina. Medicinal i fruits comestibles. Arç negre o aranyoner - Prunus spinosa. Fruits comestibles. Arç blanc - Crataegus monogyna. Tortellatge - Viburnum lantana. Lligabosc o madreselva - Lonicera caprifolium. Medicinal. Romaguera o esbarser - Rubus fruticosus. Medicinal i fruits comestibles. Sancguinyol - Cornus sanguinea. Medicinal. Ridorta - Clematis flammula. Medicinal. Bruc de llei - Erica arborea. Bruc d'escombras - Erica scoparia. Ginesta - Spartium junceum. Medicinal. Argelaga - Ginista scorpius. Medicinal. Ligustre vulgar. Molt tòxic. Cornicabra. Medicinal. Olibereta - Ligustrum vulgare. Sal ix - Salix elaeagnos. Medicinal. Sauquer menor - Sambucus ebulus. Xuclamel - Xilostis. Olivella - Cnerum tricoccon. Sabina - Juniperus phoenicea. Ginebró - Juniperus communis. Boix grevol - lIex aquifolium. Amelanchier ovalis. Càdec - Juniperus oxycedrus. Aledern - Ramnus alaternus. Boix marí - Ruscus aculectus. Arbóç - Arbustus unedu. Heure - Hedera helix. Marfull - Vibarnum tinus. Boix - Buixus sempervirens. Carlina Silvestre (vulgaris) Roldor - Coriaria mirtyfolia. Tremol - Populus tremula. Aladern falç - Phillyera media. Boneter - Euonymus europeus. Gatell - Salix atrocinerea. Ginestó - Osiris alba.

Capblanc (Iberis amara)

.

Margarida major o alta !Leucantltiemum vulgare)

15

DIÀLEG per Carme Tulon Avui he sortit de casa per tal de dialogar amb el meu esperit. Feia dies que no coincidíem ell i jo. Si sóc a casa, se'm fa esquiu, perquè sempre sorgeixen interferències, coses que haig de resoldre i que ja fa, generalment, massa temps que retardo. Avui, però, sembla el dia adient; la necessitat de la trobada augmenta: m'he llevat enyoradissa, amb aquell enyorament que no té explicació, aquella pressa per no saps què. M'assec a cercar respostes. Des de darrera els vidres del balcó l'esguard vagueja per damunt dels terrats de les cases veïnes. Unes gavines que prenen el sol em fan venir ganes de veure el mar; dit i fet; agafo un autobús que em porta fins al passeig Marítim; el travesso per sota i surto a la platja. Fa un dia esplèndid. El sol de mig març envia una escalforeta reconfortant que anima alguns agosarats, amb vestit de bany, a colrar-s'hi. A les escales que separen el sota del passeig de la sorra, hi ha massa gent, o almenys massa sorollosa per al meu propòsit. L'espigó, poc concorregut a causa d'una sensible llevantada, em convida a compartir la seva solitud, M'alço el coll de la jaqueta, em poso les mans a les butxaques i busco una pedra que em faci una mica de recer. La mar està preciosa. Les ones, engrescades per l'empenta del vent, creixen i s'escumen i xoquen contra les roques, i m'envien, de tant en tant, algun esquitx, Em deixo amarar per la visió i dono per co,mençat el diàleg. Ara tu, ara jo, parlem de coses nostres; de les coses que ens agraden: records, projectes, somnis; tota una amalgama d'històries plaents.

16

Passa el matí sense adonarme'n i haig de córrer per tornar a casa. En creuar la platja per dirigir-me a la sortida més propera, passo pel costat de la dotzena de palmeres que l'Ajuntament ha plantat a la sorra -sembla una mala imitació d'un oasi-; arrodoneix la imatge un àrab que, de

cara a la Meca, prega amb gran devoció. El seu rés, probablement, parla d'enyor, de fe i, tal vegada, d'esperança. Tant de bo, en acabar la pregària, deixi la platja de la Barceloneta amb la serenor d'esperit amb què ho faig jo.

I TORNARÀ DE NOU I tornarà de nou el matí amb l'homogènia albada; sobre un sol, on només a Creta gosarà néixer amb aquesta lIuissor; sobre un mar, on només a Itaca gosarà bategar així salvatge. I tornarà de nou el matí amb l'homogènia albada; clavada la matinada sobre el fosc xipré en el claustre del vell convent, d'on la remor de la font em torna al bressol de primeres sensacions. I tornarà de nou el matí amb l'homogènia albada; aquest, com la blanca pedra del balaustre, nua i quasi jove, fresca i tendra com la llet, em tornarà al tacte d'aquella pell teva que, acariciant, la nit abans em creà dona. I tornarà de nou el matí amb l'homogènia albada; aquest cop però, de nou sola en el claustre, de nou enfilada a l'agulla del xiprè, de nou salvatge com l'onada contra la roca, de nou plena com el sol de -rniq.jorn», de nou, de nou torna en mi l'homogènia albada, com un glop, com un glop de Tot, com un glop de Buit. Jo sóc l'Albada. T. Rapsomanikis

BREUS Que àrid que és el terreny que m'encercla! Jo, filla de l'aigua, nodrida amb saba de roure, de polancre i de faig. Que àrid que és! I hi sóc ben arrelada. Veig perles color perla penjades a la nuesa de les branques primes de l'arbre. Avui perquè és dia de pluja. Addicta a la vida, viciosa irremeiable, no em cal xeringa ni tabac per prendre-me'n la dosi diària, mentre em quedi un tros de cel, quatre flors a la finestra, una engruna de rauxa, un punt de seny i aquest desig febrós de viure que em té presa ara mateix. M'he fet un gronxador a dalt a la lluna, amb garlandes d'estrelles i coixins de núvol quiet. A les nits, asseguda al pati, somniadora encalço el màgic lloc: zim-zam, zim-zam, gronxa que gronxa! I el ventet suau m'esbulla els cabells; Canten llavors els cors de les nines cofois i alegres de veure'm feliç. Teresa RIEROLA I COMAJOAN

17

NOTICIARI BREU Aquesta primavera passada es va posar en funcionament el dipòsit d'aigua potable de 3.000 m3 , que ha estat finançat pel Pla d'Obres i Serveis 87, l'Ajuntament i col-laboració dels veïns. Aquest dipòsit ens ha permès resistir tot l'estiu sense gairebé restriccions. Aquest mes d'octubre, finançat per la junta d'aigües, s'han efectuat dues perforacions al terme municipal, havent obtingut un cabdal de 9.000 litres/hora quantitat considerable tenint e~ compte la llarga secada que patim. Amb la canalització d'aquesta aigua, la renovació de la xarxa de distribució i la col·locació de contadors, creiem que quedaran resolts per uns anys els problemes de manca d'aigua. *

~ 18

*

Amb el finançament del 70% per part de la Diputació de Barcelona, un 5% de la Generalitat de Catalunya i un 25% déls propietaris, s'han electrificat 9 masies, quedant-ne molt poques per electrificar. El pressupost de l'obra ha estat d'uns 30 milions.

*

~

J

ESTAT DE COMPTES DE LA FESTA MAJOR-1989 DESPESES . Despeses conill. . . . . . . . . . . 30.192 ptes. 8.740 ptes. Paperera . 11.895 ptes. Xocolatada. . . . . . . . . . . . . 25.100 ptes. Sopar orquestra. . . . . . . . . . 17.600 ptes. Dinar orquestra. . . . . . . . . . 2.500 ptes. Copa del tir al plat , . . . . . . . . 75.000 ptes. Haveneres . 14.000 ptes. Ron cremat . Conjunt del dissabte. . . . . . . . 125.000 ptes. Orquestra . 265.000 ptes. 80.000 ptes. Titelles . 20.000 ptes. Organista . 15.000 ptes. Sopar de la comissió. . . . . . 3.000 ptes. Copa futbol. . . . . . . . . . . . 693.027 ptes.

TOTAL DESPESES. . . . . . . . INGRESSOS Recollida del poble. Rifes i conill. . . . . Ajuntament. . . . . Diputació Saldo caixa. . . . . TOTAL INGRESSOS

693.027

715.770

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

262.000 192.770 53.000 100.000 108.000

.

TOTAL A FAVOR DE LA COMISSiÓ

ptes. ptes. ptes. ptes. ptes.

715.770 ptes.

22.743 ptes.

19