Revista Els Cingles - N06 Desembre 1980

ELS CINGLES trimestral

TAVERTET

desembre 1980

N°6

ELS CINGLES Publicació Trime.tral REDACCIÓ ADMINIST RACIÓ PUBLICITAT

Amb l'arribada de l 'hivern, que aquest any se 'ns presenta amb molta força, tornem a ésser amb Plaça Diputació. 1 vosaltres. "Can Nazari" Ja han passat les festes majors, els graners i les sitges ja són plens i els arbres nus, el CollsacaTave rtet, Tfn. 856 50 80 bra s'endinsa alletarg de l'hivern, l'estació més dura, però també la més bonica. Butlletí dels amics dels Des d'ací donem les gràcies a tots els qui ens van cingles de Tavertet ajudar a la parada de "Pizzes" que vam muntar durant la festa major de Tavertet, que ens va anar REDACCIO molt bé per cobrir el dèficit que teníem. En espeJordi Sanglas i Puigferrer cial a la família de can Cabré, que ens va donar tota mena de facilitats i en els moments difícils Jordi Mas i Caballé els hem tingut en el nostre record. Neus Roquer i Jofre En aquest número hi trobareu informació de la comissió de festes donant detall de l'estat de cornE. Rosa M. Pujol i Nuez tes i diverses col.laboracions que ens parlen de Joan Reixach i Curtó diferents aspectes del Collsacabra, alguna d'elles de pre stigiosa firma. DIBUIXOS l ACUDITS Creiem que aquestes terres són font inesgotable Rosa M. Pujd i Nuez de valors, tant naturals com humans, que val la pena no deixar-los perdre. Us convidem a tots F6TOGRAFIES a anar-hi col.laborant. Jordi Mas i Caballé Jordi Gumí

LLOCS DE VENDA D'ELS CINGLES:

MUNT ATGE I DISSENY Mercè Clos i Verdaguer

IMPRIMEIX CopiArt S.A. Villarroel, 81. Barna-U D.L./B.8390 /79. La redacció del butlletí no es fa responsable del contingut dels treballs que apareixen signats, ja, que aquests reflexen únicament els criteris dels s e u s autors.

2

A TAVERTET: - Can Molina. - Can Nazari. - Restaurant Les Fonts. - Fonda Can Baró. A CANTONIGROS: - L'Estanc. A RUPIT: - L'Estanc. A L'ESQUIROL: - Can Santos. A MANLLEU: - Llibreria Contijoc. A VIC: - Llibreria La Tralla. - Llibreria Clam.

HISTORIA

ELS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET \

i I

Quan la vetllada avançava un de la rodona, gen~ ralment el cap de casa, tot posant ordre i quietud, començava el rés del sant rosari que tothom responia, uns amb prou devoció i altres que haurien volgut seguir amb la gre~ ca; no cal dir que hi havia algun menut que feia el son damunt un jaç de paLl ofe s , Prou recordo que el meu pare no 'p a r ava de lligar espigue tot dient santa i salve i per cert que no s'equivocava ni e s descomptava de cap av~ maria. Jo no sé com s'ho feia.

Morts. Pel cantó religiós continuava el costum tradicional de les comarques catalanes de: des del dia de Tots Sants al migdia fins al dia dels Morts a la mateixa hora, es feia a cada hora un toc a morts amb les campanes fent que tothom _eS recordés dels seus difunts l de totes les ànimes del purgatori. Tampoc no faltaven mai les tres parts del rosari a la tarda del dia de Tots Sants, seguides de les corresponents devocions acabant amb el cant de le s absoltes a l'Es glésia i després la rna s sj. va visita al cementiri on es resava un respons per a tots els difunts. Era costum, també, que moltes persones - sobretot els caps de casa- fessin algunes visites particulars a l'Església a fi de guanyar les indulgències plenàries aplicant-les als difunts de la família i al guna per a tots els difunts en general. No era pas costum (com ara) de fer gaires visites particulars al cementiri.

L'últim dia d'esparfollar a moltes cases es feia la castanyada. De fet l'espafollada es començava amb molta il.lusió per a tots perquè es passaven unes 'vetllades molt agradables i enyor~ des cada any però si hi havia bona anyada i el pilot no s'abaixava en poc temps, el cansament es feia sentir i cada dia,hi havia més mandra esperant amb deliri que s'acabés, més que per fer la ca s tan yada _ final, que Era costum, tembé, que tampoc no venia inclemoltes famílies fessin la ment. castanyada el dia abans o el dia mateix de Tots Diades importants eren 'Sants. Resaven les tres Tots Sants i dia dels ¡

parts del rosari, cosa que feia que el jovent r~ tirés una mica tard per escabollir- se de tantes avemaries. Jo recordo que a casa meva, que durant tots els dies de l'any resàvem el rosari, els meus pares els agradava de cansar la gent i encara que fos el dia de Tots Sants només en resàvem una part i no pas gaires parenostres després, fent de manera que amb un qua rt o poc mé s el rosari fos dit i aleshores la gran castanyada. El dia dels Morts, com a tots els pobles, e s deien les tres misses a les que sempre hi assistia algun cap de família, encara que no tots, ja que era temps de prou feina l pocs els que havien acabat de sembrar. Aquestes festes de Tots Sants tenien un gran relleu per la vida social, ja que era el moment de renovar i fer nous contractes d'arrendament. Calia pagar l'arrendament i si els masovers no corrien prou bé amb l'amo, valia mé s tenir els diners a punt i el dia d e Tots Sants abans de la posta de sol fer cap amb l'amo i . 3

des 1 estris mes ne ce e sa per ajudar-los a portar "trinco trinco", un sobre els mobles i altres coses. ris perquè les dones f~s­ l'altre del contrari no tri També la mainada del v e i sin el sopar, mentre el s gaven pas a rebre el paaltre s de scarregaven; per de desnonament. Està nat ajudaven a guiar els . ramats de porcs i bestiar això sí, el sopar era bo clar que això no era pas i abundós i ben meresmenut. Si la muda era molt corrent, pe rò tothom sabia que aquest dià molt llunyana, no és pas cut. Pel camí es feia el vencia l'arrendament i ca que la feina fos tan dol- trago tot sovint amb pa i ça: es començava a carr~_ llonganissa, però al vesIi a pagar com més aviat gar les carretes i carros p re convenia menjar camillor i si alguna causa a punta de dia, però quan lent i asseguts a la llar greu ho impedia tots pros'arrencava ja era cap curaven recollir els dide foc. Després de sopar al migdia i si per desgr~ ners; tothom feia per masi es volia dormir en llit, cia plovia o era molt moll nera de tenir un vedell o no tocava altre remei el camí, ja podem imagi- que parar-los i omplir una godallada de garrins nar-nos el què ... algun per vendre aquests dies les màrfegues de palla. carruatge encallat a les i així poder pagar. Fins P rou recordo que el meu fotges i tothom havia de es donava el cas que els córrer a donar le s rodes germà hagué de col Iabg godalls en aquests dies i vingue crits ("arri· mo- rar a les mudades de dos experimentaven una baixa masovers del Carous reu i llaoixque castany") degut a que eren molts (Crous) i que casualment i això suposant que algú els pagesos que comptaven amb aquest r-e cu r s i tots volien vendre en aquests dies. i

Aixó també els canvis de casa i masover es feien en aquests dies, les raons eren moltes: mala entesa amb l'amo, podien anar a més, perquè es volia una casa més gran, els fills e s feien grans, més bones condicions de terreny, més bosc ... o al contrari, perquè anaven a menys i calia buscar una casa més petita. Quan era mala e~ tesa amb l'amo, el maso ver havia de marxar per la llei del més fort i no calia trobar- se el tres de no també s perquè ale shonovembre amb els mobles res el desastre era g!ran, i el bestiar al carrer. especialment si era el que portava la vaixella. Canviar de casa era un Encara que tot anés molt gran enrenou, per això bé i fes bon temps, moltots els veïns del que canviava, a no ser per u- te s e ren le s mudade s que arribaven a la nova casa na forta enemistat, per molta feina que tingues sin a altes hores de la nit i aleshores calia descar anaven a ajudar-lo amb re ar els atuells vian4

tots dos eS mudaren a la mateixa casa, a PigaHem de la Bola, això en cosa de dis set o divuit anys. sé prou que es que..!. xava i explicava que quan passaven a can Pamà (o Campamà) ja se'ls feia fosc i encara els faltava molt de camí per fer pel mi d'oba ues i torrente-

r e a a plena fosca de la

I

nit.

!

vint i parlar de les s ev e di:mnenge era per p r opocoses. E l que no se' Sl. sar un sïstema per viure era gaire normal fer co- una vida cristiana, com Tornem al camp religiós. mentaris sobre la prèdi- era el rés del sant rosa.f1les primeres setmanes ca, entre jovent, ja que ri i la devoció a la Mare de novembre, si el sr. durant la funció religiode Déu i als sants parector trobava predicador sa més aviat s'esperava .t ron s , Acabada la prèdica es feia el novenari de les que s'acabés per poder. es feia la benedicció de ànimes. Es mirava que fer la gresca més que n'O j rosaris i medalles, que fos la setmana que la ll~ pas fer cas del que deia venia un senyor expressa na feia el ple i aleshores I -, el predicador. No crec ment per vendre aquests els de les cases' de pagès que hi hagués gaire dife- objectes religiosos i espodien anar Sense llums rència de quan es torna- capularis i rne dall es del i llante.rnes i així l'as si,! va de ballar. 'Carme. Acabada la benetència era més abundant. Recordo que si el Sr. res. El novenari d'ànimes, tal dicció d'objectes, si el tor no deia prou clar que com diu. el nom, durava predicador estava autoi"~ . zat, impartia la benedicfaria lluna, bé prou que nou dies. La funció diànosaltres acudíem al paria era així: rés del ros~ ció papal i així es feia la cloenda del novenari. renàstic (pronostic) de . ri, novena d'ànimes, l'ermità per saber si cant dels laments de les Aquests dies els devots aquella setmana seria ll~ ànimes, prèdica i cant els aprofitaven per fer ce, na plena o no. de les absoltes mentre lebrar aniversaris de diEra una celebració que les campanes tocaven a fun t s , El mes de nov e mdifunts. Els temes de pr~ bre és el mes de les àni tothom esperava. La gent dicació cada any se somes. gran i de seny la desitjalien repetir més o m eny a va per p regar i alleugerir La qualitat que més es v,2-' el p,rime r i segon dia de les penes del purgatoeren més aviat dedicats lorava del predicador era ri als avantpassats de la a les ànimes i el Déu vos que es fes sentir fort, que família i treure algun pr,2 expliqués força exemples guard del predicador co~ fit de les predicacions ,i historietes i que difues, vidant a tothom a assisrebre sants ensenyaments sin algun acudit que fes tir al novenari. Els seEls més joves i mainada riure, que no repetís gaigüents dies eren r ef.l e ho esperaven per poderre les mateixes paraules. xi on s sobre la mort, el se reunir amb els de les ' F o r a de l'Església també judici, l'infern i el pecat, cases veïnes (ho recordo apreciaven molt que, quan prou bé) i fer el camí . destacant un Déu s e ve r i es passejava amb el sr. junts jugant i fent gatzar~ justicier que imprimia rector pels carrers, fos a molt necessària deterror de càstig, procu.cos " ben simpàtic amb la gent. gut a l;al11ament forçat !' r ant a ixí que tothom recordés les seves maldats I jo crec que he acabat en què v i v i, e rn, El jovent també feia el seu noven~ perfer una bona confesel farcell de recordances ri ja que no passava pas sió. Cap al divendres e s dels afers de la tardor. massa sovint de poder- se l ¡feia una invitació a fer un reunir durant uns dies j [bon exàmen donant norseguits i poder fer camí ; )mes i consells per saljunts des de les ca s e s de Iivar- se del temor produït pagès tot fent broma i I els dies anteriors. ELdis I .JORDI SANGL\S. parlar de les seves coses sabte era el dia de predi: , Sobretot ela enamorats car la misericòrdia i el que només eS veien els perdó de Déu i preparar- . dies de festa, esperaven, se per la comunió g'- eneral també, el novenari per del diumenge, que sempoder-.~e trobar més sopre er.a molt solemne~.EI !

1

I

~ I

I

, I

i

5

¡CARTES A LA REDACCIO Amicsd.'Els Cingles: Us adreço unes quantes paraules, ja que sempre dieu que aquesta revista és oberta a tothom, per parlar una mica de la festa major d'enguany. Va ser una festa, jo crec, feta a mida, no pas de .

-

'

..

sèri~. No és que ara vl.!!';! gui repassar tot el que và ser, però sí que vull feU:" citar a la comissió de '" festes per dos actes ben concrets i que al meu p~ rer van ésser els ra i-. llors. Un, els jocs de c}! canya diumenge a la tarda, que va fer que fossin animadíssima i els pares acompanyessin la mainada; i l'altre el concurs de "truc", que va conve.!: tir per una estona el "C~ sal" en el més concorr~ gut cafè de joc. Des d'ací aprofito per donar ànims a la Comissió de Fest es perq uè continuï per aquest carru", que les festes majors ho són més per les cose s senzilles que no pas per Ie.s de .grans de spe ses.

A.e

l'atenció dels afeccionats dels pobles veihs, que hi acudeixen en gran nomSi diem que ha estat d'un bre. Prou que ho recorcontingut totalment posi- dem de temps enrera. tiu, crec que tal volta s~ Sols cal recordar les firia, segons el meu crit~~ leres de cotxes que inv ari, irreal; com tampoc dien l'entrada del poble no 8eria just qualificar .. i a més els viatges que lo de negatiu. feien els cotxes de línia. Tal volta ha estat bo de Ben diferent dels últims fer l'emvalat en lloc par. anys. ticular, ja que és justi - També és trist que eL noble que la plaça Major ~ diumenge, tot i tenint la resti lliure per les sarcobla aquí, no s 'hi facin danes, cucanya, i altres sardanes a la tarda. Seactes recreatius i folcl~ gurament que és dels rics als que puguin tenir únics pobles on no s 'hi . accés gratuït tant els ,fan ballades de sardanes xics com els grans, foel dia de la festa major a rasters i vilatans, ja que .Ia tarda, ja que és el que la plaça Major és de tot- iantrna més la festa. hom. ¡Prou que ho diu el poeta I " " I Tal vegada els horaris 'que es la dansa mes be- i "dels actes no varen ser lla de totes les danses; i' . prou encertats en el reja que és la que ennopartiment de dies i ho« bleix la nostra catalana res. Si és que es pensaterra, de tot cor i amb t va fer lafesta sols per al tot l'esperit l'hem de , al poble, no hi ha res a pròpagar i defensar per dir; però si es vol que hi així tots junts poder-nos acudeixi' gent d'altres donar les mans. 'pobles, que són els que 'portaran les "divises", sembla que seria millor i fer el futbol el diumenge JOTA ! a la tarda i al mateix temps portar un equip de fora, que sempre porta gent del seu poble i crida FESTA MAJOR 1980 A TAVERTET

I

cursa popular 1Jndels al i cí entàrïoua ~ue s 'ha intentat donar ~ 'la.Festa Major ha estat la incl~sió en el progral'ma de festes de_~_a I Ma.r6

!

I

r i r una dist ncia sense que sigui comptat el temps ni el lloc d'arrib~ da. El recorregut escollit fou la volta al "Pla del Castell". S'hi va caminant d'anada, pel camí antic, vorejant sempre els cingles fins arribar al punt més extrem i co~ tinuar de tornada pel camí nou. En total uns vuit quilòmetres. La sortida es va donar amb gran fressa de campanes i petards pel voltant de les deu del matí del dis s ab t e , S'hi varen congregar un gran nombre de participants: 61 en total. Cal destacar la p a r t i c ip a ció del jovent i la mainada; el mé s petit de tots el s que van arribar va ser en Xavie r Vagai. Així mateix convé remar

car la nodrida representació de "joves de la tercera edat" amb en Josep Igual i en Francesc An- ' guera (quant a això de l'~ dat) • Tothom hi va disfrutar i va cansar- se força. Fins i tot, com a nota anecdò t i ca , escriurem que va sortir, com si d'una pe.!. sona es ..tractés, amb el seu dorsal i tot, en "Tarzan", popular gos que pertany a Can Molina. Per cert, parlant d'en Molina, podem remarcar que l'Antoni va fer un trust de força i e s presentà primer de tot el pilot a l'Església de Tavertet; així ens va demostrar les grans condi. cions físiques que tots sabem que té. Fn resum, una experiè~ cia forçà. positiva i que

farem els possibles perquè es repeteixi amb fr~ qüència per tal, si mé s no, d'acostumar la gent a caminar i fer excursions a peu per la muntanya. A la tarda es procedí, després del futbol, i dins de l'envalat, a l'e~ trega de medalles per a tots els participants, c~ dides per "Especialitats Andreu". Fou un bon record d 'aque sta diada, que per cloure deurà agraïment a tots els "co~ trols" que van fer possible - encapçalats pel cap de marxa, en Roger Ju~ nola- un correcte desen volupament de tota la ca minada. JOSEP Ma. VILAGRASA PEDRET

Els primers en arribar de la Marxa popular van " esser: TEMPS Dorsal (minuts) ler. Zon , 3er. 4rt.

5è.

Antonio Molina Alejo Josep Ma. Vilagrasa Pedret Miquel Arumí Albó Marc Ribó panosa Hipòlit Gabaldà Buxó

40

9 45

43

26

44

39 53

48

49

7

IDOSSIER ELS ARBRES DEL COL LSACABRA

Els fa co t r s essencials que d e te r-rnun e n l'existè~ cia i la importància de la vegetació arbòrea en una comarca o territori q uaI s e vo l són diversos, a sa ber: la situació geogràf.i ca; l'índex pluviomètric: imperant; l'altitud i l'aE. e i o humana. En el Colls a c ab r a aque ste s condicions bàsiques, a més a més d'altres de més secundàries com, per exemple, el caràcter geològic del te rreny i l'~ rientació i perfil dels c~ renars, s 'han agermanat de tal manera en favor de l'expansionament arbori, que difícilment pot trobar- se una altra comarca o massís de muntanyes on la diversitat d'espècies sigui tan abun dant i la capacitat de creixença i p r op a g a c i o tan elevada. Trenta-quatre espècies d'arbre s diferents viuen i e s reprodueixen e sp on tàniament dintre els límits naturals del Col l s a cabra, de les quals esp~ cies vuit constitueixen bosc compacte. Unes altres deu es manifesten en clapes més o menys abundoses, mixtificades entre les classes prepo~ derants. Le s re stants cal descobrir-les en exemplars isolats de no

8

fàcil localització. Intencionadament hem deixat de banda els arbres fruiters i els ornamentals, els quals no poden considerar- se de vida e sp on tà nia malg:rat que llur rep roducció s'efectuï, en molts casos, per pròpia capacitat. FACTORS ESSENCIALS Situació geogràfica El Collsacabra està situat al cor de la Catalunya humida, entremig dels Pirineus orientals i el massís del Montseny. La proximitat d'aquestes capdavanteres munt~ nyes i la no llunyana pr~ sència del Mediterrà ha fet que al Collsacabra s 'hi hagin manife stat, en cara que d'una forma de~ igual, dos tipus de vegetació. L'una la Mediterrània, representada ací, per exemple, per l'alzina, arbre de fàcil expan sionament en terrenys à àrids i solellosos; l'altra correspon a països més freds o a conjunts orogràfics més elevats, on els arbres de fulla caduca troben llur mé s adient capacitat de vida i repr~ ducci o , índex pluviomètric Els vents de migjorn, procedents de les costes

: mediterrànies, en topar amb la muralla de cingl~ res, rectes cimals i pr~ montoris del Collsacabra, hi deixen bona part de llur humitat, donant lloc a un elevat índex pIu viomètric, superior mo..! tes vegades als 1900 litres per metre quadrat i rarament inferior als mil litres per metre qu~ drat. Aquest elevat promig de pluge s anuals, distribuïdes amb certa regulari tat i p rincipalment en els períodes equinoccials, és el factor més influent i el que possibilita que el cicle de creixença de certs a.!: bre s que, com el faig, necessiten un índex d'hu mitat mol t elevat, sigui notòriament més curt. En resum: l'abundància de pluge s fa que la veg~ tació, en general sigui ufanosa i d'elevada vitalitat. Altrament, la riquesa forestal manté la humanitat imperant donant lloc a més regulars manifestacions aquoses; de tal manera, es forma un procés del tot favorable a l'expansionament forestal. L'altitud Els terrenys compresos dintre dels límits naturals del Collsacabra os-

. ,

1 I

cH.len entre una altitud de 700 metres (L'Esqui rol) i 1312 metres (cimdel Pla del Prat, a la Serra de Cabrera). Aquest desnivell de poc més de 600 metres ~que ha motivat, com és natu ral, diferents índex termomètrics dins de la ~~ pia comarca- ha permès :1 'establiment e sp orítan i de la gran diversitat d'e~ pècies com, per e xerrip.le,· l'alzina, les quals difícilment poden viure en altituds superiors als ilOOO metres i, en canvi, es desenvolupen p e rf'e c 'tament en les superfícies 'e sba tanad e s en t r e els 700 i 900 metres d'alti• tudo Altrament, els faigs els avets, els be ço s i altres arbres troben el mo dus vivendi idoni en els terrenys més elevats de la comarca i majorment encara en els seus llocs més bacs, on la fredor i la humitat hi són més persistents. És evident, doncs, que l'altitud com a factor determinant de diferents estrats termomètrics in flueix de manera notòria en la distribució dels arbres en qualsevol zona geogràfica. La presència de l'home Es pot afirmar amb tota seguretat que, a tot arreu del nostre país, se!: se la presència de l'home, hi hauria una capa de vegetació impenetrable, proveïda d 'heterog~ nies espècies, talment . com avui encara existeixen en certes zones del . Brasil, de l'Àfrica i altres indrets de la terra

.on l'home, per molts di'=-ferents motius, encara no ha aconseguit establi,! .s 'hi amb continuïtat. Se sap, que a principis de l'Edat Mitja es podia creuar la península ibèrica de cap a cap, sempre sota l'empara de les copes dels arbres. Les nostres comarques, en aquells temp s remots, no eren exemptes d'aquestes característiques i é s segur que el Collsacabra, feta exepció de les superfícies rocoses i d'algunes breus zones de conreu, era cobert per un mantell de veget~ ció on els arbres centenaris eren p r-ep ond e« r an t s , L'augment p r-rg r e s s iu de la població, tot creant (notòries necessitats de tot ordre, ha fet que les superfícies boscanes anessin minvant en bene.f i c i de les zones de cori e : reu. I així veiem com a . còpia de segles, la fesomia del paisatge ha can- . viat radicalment. La Pla. na de Vic, per exemple, havia estat un bosc homo geni de cap a cap, la da,! rera manifestació del qual pot veure' s, avui e!:' cara, en el te rme de la pairalia El Pradell, a Gurb. Feta aquesta excepció i alguna o altra clapada d'arbres de poca importància, en l'actualitat la Plana de Vic és íntegrament aprofitada com a genuïna terra de conreu. No obstant, són poques les comarques que, com el Collsacabra, la presència de l'home no hagi anat acompanyada de

l'evolució radical en el paisatge, o sia, anorreant les boscúries en favor de les terres de conreu. En l'actualitat -i ho celebrem vívamentmés del 60% de la seva superfície. total resta ocupada per les boscúries. La presència de l'home s'ha limitat a obrir unes porcions de conreus al redós de les poblacions i de les cases ,de pagès. Aquesta carac terística és estacionàri;.des de fa moltes dècades i cal veure la seva justi .f ica cí o en els següents factors: la inamobilitat demogràfica; el rendiment econòmic de les boscúries i el seny de la majoria dels propietaris els quals han demostrat un veritable amor per llur patrimoni en vetllar perquè llurs boscs fossin explotats ordenadament i d'aquesta manera han evitat l'extermini i han afavorit la repo.blació .

!

Les especies Dèiem anteriorment que més de trenta espècies d'arbres creixen i es re produeixen espontàniament i amb regularitat en el Collsacabra. Hem explicat també quins són els factors essencials que determinen la impo,! tància i la diversitat d'a questa vegetació. Ara caldrà concretar quines són aquestes espècies, quines són les preponderants i llur situació dintre els límits naturals del Collsacabra. Vegem; a continuació la relació, per ordre alfabètic, de totes les espècies que hi 9

I

hem localitzat; utilitza.: rem el nom emprat en la pròpia comarca i al seu costat llur nomencla tura internacional.

Acàcia: Robinia. 'Alba: .Populu s alba. Alzina: Quercus Ilex. Arboç: Arbutus Unedo. Arç: Crateagus monogyna. Auró: Acer c arnp e s te r , Avellaner: Corylus avellana. Avet: Abies pectinata. Beç: Betula pendula. Blada: Acer pse~ doplatanus. Boix grèvol: Ilex Aquifolium. Cirerer bord: Prunus Padus. Faig: Fagus silvatica. Freixe: Fraginus excels io r , Gatell: Salix atrocinerea. Marfull: Vibur num Tilus. Moixera: Sorbus a r a, Olivarda: Inula viscosa. Om: UImus campester. Pi silvestre: Pinus silvestris. Pollanc: Populus n ig r a , Pomer silvestre: Malus domesticus. Pruner bord: Prunus dome s ti cu s, Roure: Quercus. Salze: Salix alba. Savina: Juniperus Sabina. Tell: TiIia , Tortellatge: Viburnum Lantana. Trèmol: Populus t r ern ul a , Vern: .Arnu s rotundifolia.

cal considerar-lo com , espècie importada. Altrament, per part de persones que tenen llur ,treball en l'explotació forestal, és possible que hagin e stat iden tifi ca des altres espècies de di fícil localització, les quals encara engrossirien més aquesta abundo sa relació. A aquestes persones els demanem i els agrairem la seva in formació sobre el parti=cular. Les espècies preponderants De la trentena d'arbres de vida espontània existents en el Collsacabra, naturalment, només n'hi

,-

ha una míno rfeeeue con s, \.' ,titueixen bo s c tcempa'cte ; 'Són aquests: els roures, els faigs, les alzines, els beço s, el s pins, els freixes i els avets. Una altra part formen petites clapades mixtificades e~ tre altres exemplars i els restants són espècie isolades, algunes d'elles de difícil localització. '-

Els roures El roure és l'arbre mes abundant en la comarca i el que ocupa la major extensió boscana. Viu ar ran i arreu des d'una alti tud de 800 metres, espe: cialment en llocs esbatanats i solellosos. La part de comarca on la

í

Deliberadament hem deixat de banda tots els arbres fruiters i altres espècies pròpies de jardí per considerar que llur existència en la contrada e ra deguda a l'ac ció humana. Igualment di e rem d'un arbre tan divul gat com el plàtan, el qual, malgrat la facilitat de reproducció que troba en el Collsacabra, sobr~ tot en les voreres de car reteres i camins v e ín al a.v 10

I

seva presència és m~s .homogènia, o sia, sense mixtificació, és en el terme de Pruit. Sense l'acció humana que ha obert porcions de conreus a l'ent9Tn de les m~ sies, el bosc de roure ·se ria compacte de s de La :Rotllada al Clot del Papa :lló i de s del Coll de Pruit al salt de Sallent. Els faig s Les condicions climàtiques imperants en la comarca, especialment el Seu elevat índex de pluges, ha permès que en els llocs ombrívols o molt enlairats s 'hi desen ¡volupé s el faig en une s ic ond c iori s de vida privi.l.eg iade s . Tots els bacs del Collsacabra són pobla ts de faig s de mane ra ,homogènia i formen pro~porcions de bosc verita-. blement notables. En -aque st sentit cal remarcar la zona de Porxiuigues, Rajols, el Bac, P~ jolriu i el s caients nordorientals de la vall de l'Om de Gallisana. :L I explotació fore stal ha I Iminvat un xic els boscs (de faig, però llur capaci I , 'tat de reproduccio f a c i li tada, com hem dit, per exel.lents condicions idò n e e s , ha salvaguardat aquesta riquesa forestal. í

,

;

Les alzines Arbre de tipus m edí te r r a ni, l'alzina té poca divu~ gació en el Collsacabra. ' És una espècie que no vo] freds ni gaires humitats. Dt aqu i ve que només arreli en òptimes condicions en els terrenys solellosos no gaire

enlairats. Es dona el cas que en les vores de les c ing l e r e s ique cdonan a migjorn, però, encara que l'altitud superi els 1000 metre s, hi visquin alzines, fenomen que s'explica per la impermeabilitat de les roques que escupen les humitats i altrament mante,.. nen part de l'escalfor diürna durant les hores de la nit. La zona d'expansió més favorable a l'alzina radica en el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, on és l'arbre preponderant.

el perquè. El pi, però, ha aconseguit en aenyoz-i r se d'un breu sector del ·terme de Tavertet, en ter r ény s propis de la masia El Pontí. Convé que aquesta minúscula representació sigui sal- ¡ vagua rdada , Sabem, am~ ,satisfacció, que el Seu ! propietari, 'exel.lent amic nostre, té tot l'afany de respectar i afa- i vorir l'expansió del pi en els altiplans de Tave!j te t , I

Els freixes

De clapades de freixes l en el Collsacabra n 'hi ha en molts indrets, però Els beços només n 'hem vist que Es pot afirmar que el formi bosc compacte no bosc de beços més merigaire lluny del santuari dional de Catalunya és . de la Salut, en els cal'existent en el Collsaca : ients que donen a la Vall b r a , Els a l tip Ian s que e~ d'Hòstoles. La seva esronden el santuari de la cassedat és deguda a la Salut reuneixen une s co~i Seva lenta creixença. dicions climàtiques, lito ·Quan s'aterra un freixe lògiques i d'altitud del ! els. seus rebrots triguen i tot favorables per la c r e] :molts anys a tenir figura. xença d'aquest arbre tan Els avets ornamental. La lluita entre el beç i Tot parlant amb un ven!:. el faig per a ensenyorirrabIe avi d'una masia def se d'aquest sector del .Col.l sa.cab ra, ens afirmà Coll sacabra la ve guaque si ell fos propietari nyant el beç. El faig del Pla d'Aiats, hi plan- • aconsegueix batre '1 notaria avets en tota la se ; més quan els caients de va extensió. Amb trenta la muntanya guanyen en anys, digué, s'aconsegu,i de snivell: ale sho re s el ria obtenir un rendiment: beç, freturós de llum i . superior a qualsevol ald'aire, li cedeix el lloc. tre arbre o conreu. Par •

-

'I

I

Els pins Altrament de les veïnes comarques del Ripollès i Lluçanès, on el pin'és l'arbre preponderant, ací al Collsacabra resta en evident' minoria. ,Seria curiós l'estudiar

lava per experiència. Cal veure el Pla del P'zat, en la serra de Ca-; brera, on un clap d'a¡ vets s'hi ha desenvolupat amb una vitalitat notable; cosa que indica l'aptitud ~el terreny i l'apropiada, " ~IÚtud. És In te r es sant 11

,pinyades en les caigudes de les cingleres; a les moixeres de fullatge resplendent; als oms, ~ dels vetlladors de les pairalies; als salzers, de típiques figures; als trèmols, tan movedissos a l'oreig; als pollancs, enfilerats al llarg de les torrenteres; als arços, de floració tanv e spl en'dent; als boixos grèvols, tan preuats per llur orn~ mental brancatge i tan malmesos amb l'afany d'obtenir-ne vesc; a le s

fer observar que la seva llavor ha fructificat espontàniament. Ho pale-: sen els nombrosos re, brots que han crescut I rostos avall de les can al s de Campanar. La clapada d'avets de dues espècies que avui es pot admirar al cim df \ la muntanya de Cabrera, ; enllà del pas, de l'Osca, la hi va plantar En Ramon de Casanova a principis d'aquest segle. L L'experiment ha indicat' que certs llocs del Collsacabra ofereixen condi cions idònees per a l'e~ pansionament d'aquesta tan preuada espècie.

I i

, l

acàcies Ge típica copa. Les restants espècies e~ mentades en l'índex gen~ ral tenen una importància nul.la per rn arrife s ta r Se en exemplars isolats. No direm que en altres èpoques no tinguessin mes representacio. Aqu ~ cal dir que la mà de l 'h~ me no solament ha despoblat d'arbre s determinats sectors, sinó que també ha seleccionat les espècies d'acord amb llur rendiment econòmic. És segur que els arbres, si els deixéssim en plena llibertat d "exp an s iona ment, modificarien la importància r ep r e s en ta tí va d'algunes espècies. Podria, succeir que ar-

A més a més de les espe cies arbòrees que com ... dèiem anteriorment con s titueixen bosc compacte, n'hi ha d'altres, també abundants que, en créixer en petites clapades, contribueixen a donar més diversa fesomia al paisatge. Ens referim als avellaners, agrupats en llocs poc solellosos; als verns, eterns com:panys dels rierols; a les 'blades, que mostren les seves diferents tonalitats enmig del bosc de faig; a les savine s, arra

&.

.

"

•

'

~

_

•

.. ' , , , - .. •

,,,,;, ~ ..t -; '............'., -è. ..

12

#

..

•

-

í

" I

' t'.. "'..-.,. -

.,..

-

-

~

• • •" . . . .

' .

.,.....

..,

:\: ... .: ¿

•

,. Ii

,..

•

,.. '.;

"1 • ... .. ~'.~ 41

~:#

~

."",.

"._'"

""

bres avui gairebé eliminats per l'acció humana, suplantarien espècies més protegides però de menys capacitat d'expaE. sionament. Per últim caldrà fer remarcar la importància que ha tingut la vegetació, tan diversa en el Collsacabra, en la no,menclatura de les seves cases de pagès. Vegem, a continuació, com una . part gairebé majoritària de masies tenen llur nom manllevat de la ve-, getació: La Rovira, La Roureda, La Faja, La Freixaneda, El Pinós, Pibernat, L'Om de Gallisana, L'Om de Pruit, El Lorà, El Junque r , El Prat, Les Vinyes, ,La Sa r rn ent; La Parra, L'Oliva, Falgars, El Perer, El Bosc, L'Àlzinar, La Calm, El Noguer, El F~ .rigoler, Ma s r ov i , L'A~ b e t, L'Avet, Molí de L'Aulina i alguna altra '. que possiblen:ent no recordem.

RAMON VINYETA

.

,. ,

.,,,¿o .. , _ •

f'''·'' ,,, . ,'~" : .... ,. ~ ... , ... - _"".."'~ " ~-: \ .." " " r .'" ~

.•

COL.LABORACIONS

el collsacabra viscut Voldria parlar als lectors de la revista Els Cingles d tal gune s relacions d'aquest altiplà :iel Col i s a ca.b r a amb la vida cultural i política :le la nostra terra. Serar. une s note s en forma de carta -i carta breu, q u'e sempre és d'agrair- encaminade s a recordar i de vegades a evocar alguns fets i algunes figures, una mica a l'atzar, només perquè el temps no ho e svaeixi tot, que prou que ho fa. El Collsacabra ha tingut més atracció que no pas sembla i podríem dir que fins i tot hi ha des dels temp s de la Renaixença una tradició de bona mena en el sentit de catalanitat. Sovint, per motius aparentment casual s,' però amb resultats que porten a l'arrelament i a la continuïtat. Així, per exem ple, tot ca s u al ment, c orn en a Cantonigròs en Con cu r s Parr2 quial de Poe si'}, i va durar 25 anys! Èn resta, , , a mes a mes, una gran pedra commemorativa a la memòria del poeta més il.lustre que hi collaborà, en CarIe s Riba, mort el 1960. A les parets de l'antiga Escola Parroquial, contigua a aquest monument, hi veu ç

rem una efigie en bronze en forma de medalló del qui ha estat anomenat, e n c e rtadament, "seny ordenador de la llengua catalana", en Pompeu F ab r a , en record del , centenari del Seu naixement, celebrat el 1968. Però en aquesta contrada de tanta pedra, falten pedres que parlin. Que diguin al vianant que s'~ turi un moment perquè allí hi ha un record del Collsacabra viscut. És

imperdonable, posem per cas, que res no recordi públicament les e~ tades de Verdaguer a la contrada. Ara fa un Se, gle, el g ran poeta - autor ja de l'Atlàntida i mentre p reparava el seu segon poema èpic, Canigó- ,-:a passar diversos estius, o parts d'estius, a la casa del Bac de Pr Pruit, on escriví els Goigs a la Mare de Déu del Roure, amb la qual cosa i amb tot de ca r te s

à

Grup de simpatitzants de Cantonigròs, en els primers anys del concurs literari. Entre ells, els" se nyors Joan Triadú, Carles Riba, Josep Cortés i tres personalitats destacades de la cultura catalana, a la sortida d'un dinar a Ca la Filomena.

;;l

Fotografia: Joan Sarrias Bi r o s ta ,

13

datades a la casa que l'~ collia, Verdaguer deixà record i constància del seu pas. A qualsevol país d'Europa "ben europea", un fet així no el deixarien perdre sense assenyalar-lo amb una estela, una làpida ... o un arbre. Però el gran roure -o un de semblantarn? la capelleta de la

1-

Mare de Déu a dins, que fa uns quants anys encara existia, un dia va des ap a r e i xe r i no sé si ha ,estat substituït per un al tre ni si hi ha cap possibilitat de fer-ho. Però del pas de Mn. Jacint Verdaguer sí que fóra possible de deixar-ne constància permanent

amb una simple inscripció que podria erigir el municipi al lloc més adient! Continuarem el tema, perquè n 'hi ha força, en una altra carta si Déu vol.

JOAN TRIADÚ Cantonigròs, agost del 80

[ emigració PLANY A L'ErvlIGRACIÓ EN DEFENSA DE LA VIDA PAGESA

Jo no sé que té la terra que em va veure néixer, que em senti tan aferrat a ella; tal vegada perquè també va veure néixer els meus pares i a tots ens ha fet créixer i ha donat vida a tanta infinitat de generacions; o potser perquè el meu interior se sent engoixat,ja que,a pesar d'haver estat tan generosa,sembla que els seus fills la vagin abandonant.Per això em sento empès a defensar-la. No atino pas a descobrir-ne tots els seus valors, que deuen ésser molt grans, puix que en els temps més remots ja l'home habitava el seu sòl; per tots els indrets es troben vestigis de l'home de l'edat de pedra, del bronze i del ébers; i no cal dir que a l'edat mitjana consta documentalment gran poblament de tota la contrada. Doncs i per què hi ha qui diu que Tavertet és un país estèril, on sols i ha pedres i amb prou feines les sargantanes hi poden viure? Alguna cosa de bo deus tenir, terra de Tavertet! No sé quants noms hauràs tingut més al llarg de la història i de la prehistòria! Alguns grans valors hau14

Què més deu tenir, doncs, que, tot i que els pedregans abunden tant en tots els seus camps i feixes i s'hi crien tantes espines i no és pas massa rica en fonts i aigües l'home s'aferrés al seu sòl durant tants segles i mil.lenis.

Sort que ben aviat la gent cansada de la ciutat veu que queden casesabandonades, i corre a comprar-les per poder sortir els finals de setmana i vacances i tenir una casa a la muntanya, on fruir de la tranquil.litat i la pau que uns fills Però què els hauràs fet ara als de la terra, de grat o per força, teus fills, Tavertet, que marxin a altres terres? És que els abando- hagueren de deixar. nes, o és que et són ingrats? què Mentrestant aquelles fonts que ha passat? eés que els teus camps sedollaven aquella gent rude, donen poques viandes, és que els colrada pel sòl i el feixuc treball prats no donen prou verdor, que de la terra, ufereixen ara la seva les plantes aromàtiques s'han es- cristallina aigua i la fescor del seu morteit o que els ramats de bes- sedós a aquella altra gent que tot tiar no troben prou pasturatges? l'any viu enfortegada enmig d

fums i son lis 'de tes grans ciutats, no deixa de ser savi el pagès que .egolsta ni esquerpa, sm en els rossinyols gentils i ettres. 'coneix els procediments perquè :amable amb els visitants i amb els ocells que eren la genuïna com- les terresrendeixin i donin bons' que han guarnit el niu al seu redós per passar les vacances i els panyia del solitari treballador del fruits. • finals de setmana i, sempre que , camp i dels bosquerols, també els: festegen amb· els seus hermonio-: Tavertet no va ser //iure de les. puguin, disfrutar del repós que 'sos' cants, eis, prats curulls del circunstàncies que moti~aren el els pot oferir: els seus encants, el llors, de verdor i d'ombrívols ar- desfoblamen!, també hi ocorre- seu silencii la seva proteccià: que bres els ofereixen la seva catifa i gue el mateix que en tants altres trobin bones, cares, que siguin la frescor que en altres temps! po~/es: . q~edaren moltes cas~s ben servits r que puguin dir que "eren estatge i aliment dels ramats buides I vmgueren gent ~e la CIU- . eqú¡ de veritates pot reposar. .de vaques i ovelles. tat que les compraren I les arre- . . . ,glaren; la majoria, amb molt de Tant de bo que slgum bons No obstant això, potser és poc .gust. En acabar-se les que estavan col.laboradors amb els del poble, ,valorada la vida del sacrificat pa-'en venda o per llogar, també han . sense trencar mai l'harmonia pe-, gès que no té mai vacances per- comprat terrenys i hi han aixacat gesívola i el bon sentit dels moraquê ha d'estar sempre pendent cases, encara que no pas sempre dors pensant que ells estimen del bestiar i de les terres, que ni amb prou bon gust; així algunes molt la seva manerade viure i els ,els dies de festa no pot tenir //iu- desdiuen engran manera de l'an- I seus drets naturals. Cal apreciar :res, que prou sap que els fruits tic poble, essent llargament criti- l molt les noves idees que donin que ell produeix amb le seva vida cades pels entesos i profans. En . amablement i amb visió cultural, austera són imprescindibles per alguns casos t circunstêncies tal que contribueixin a enriquir les als que frueixen de bones vacan- volta seria discutible. belleses de Tavertet i que mitlorin la condició de la persona huces, i que moltes vegades són els que no el deixen descansar les Jo, doncs, voldria que naixes- mana, per tal quejustsrnent amb, hores que ell necessita, ja que el si? a Tavertet fill~ ben enamorats ·./a fresquívola marinada de les temps de vacances és quan ell ,d aquesta terra I valents .de~en-. .terde« d'estiu d'aquests encimmés cansat va. sors dels seus drets auto~o,!lIcs l .bellets replans, sigui un ttoc ben dels vells costums tredicionels, plaent dintre la nostra catalana Potser el pagês tampoc no se'l d.fJls magnífics valors arqueolò- terra. valora prou pels seus coneixa-glcs i geològics i que se sabessin ments pràctics, puix que no és governar democràticament amb fàcil fer produir degudament les" visió clara dels seus drets sense terres i el bestiar. Prou bé ho diu deixer-se enganyar per inttuênen Balmes en el Criteri, que no, cies malsanes i egoistes. sols és savi el que ha estudiat Jordi ~¡Jnqlas molts llibres, sinó també el que _ Tavertet, no ha pas de ser coneix moltes veritats, per això

I

•

"

festa mal°,. Aprofitant l'avinentesa d'aquesta informació dels cornp te s de la Festa Major, donen: les gràcies a tots per la collaboració rebuda, que l'ha fet realitat. Tambe us desitgem força salut per tornar-hi l'any vinent.

INGRESSOS Fons Provinents del sorteig de Nadal del 1979 . Donatius veïns Rifa Xai . . . . . Ball dissabte nit Banderetes sardanes Truc i ball diumenge tarda

LA COMISSIÓ 91.146, 95.450,50.000,37.900,2.932,11.625, -

15

Ball diumenge ni t . Rifa ànecs (dilluns) Rifa conill Aportació Ajuntament (pendent)

7.600,10.400,25.100,20.000,352.147,TOTAL ================================

DESPESES

~

Copes Tirada Plat 1979 •..••...•••..•.•..................•• 5.928,2.450,Medalles Moto-Cross 1979 ••..••..••••.•••..•....•......... Timbre "Comissió Festes" ..•....•..•.•............•....•.. 2.122,Pintura POrteries Futbol . 1. 300, Roba equip s futbol infantil .....•.•.•.....•........•..•.••... 1. 458, Material el~ctric i fil-ferro •.•.••..•.•..•....•............• 2.160, Licors l'Rifa conill" . 15.456,Joguines (jocs cucanya i rifa conill) ...........•.••.•......•.. 3.043, Dietes ajudant rifa conill •.....•.....•..••.••..•....•..•..••. 1.600,Entregat a Pere Baurna s ..•............•.....•.........•.... 3.492,Joguines rifa coniIl . 3"150,Caramels jocs cucanya ..•.••....••...•...............•...•. 890, Coque s . 2. 110, Xocolata .. 4.478, 900,2 ànecs . 1 xai . 5.000, 1 pernil rifa xai . 2.830,Xarop any rifa xai . 2.580,-Pallassos . 19.000,4.844,Confetti i barrets . . Fanalets ." . 1.500,Banderetes sardanes . 200,Lloguer envelat (ferros) .•.........•.•..•.•..•.....•....... 8.000, Lloguer envelat (toldos) . 8.400, Orquestra "Comandos" (Dis.) ...•....••.•.•.....•....••.... 30.000,Orquestra "Màxims" (Dium.) ..•........•...•............... 95.000,Orquestra "Ba:rid-7" (DiU.) .•....•.•...•.....•.....•........ 50.000, 2.760,Drets d'autor· . Menjar músics (Can Baró) •.....•..•...•......•...•..•..... 9.970, Menjar Músics (Les Fonts) ......•....•..............••...•. 8.830,Donatiu Creu Roja •......•......•.•....•................. 1.000,Copa tirada plat 1980 ..•.......•.•......•..•............... 2.128,_ Copa tirada plat 1980 (donat per caçadors) ...........•.......• 2. 790, - (1) "~o

'i i

;"(1) Pendent de recuperar (Caçadors)

16

305.969,-

........................

- 2.790,-

RESUM INGRESSOS.

352.147,-

DESPESES

303.179,SUPERAVIT :

48.968,-

========================== DETALL: Remanent actual Caixa d'Estalvis .•••. A recuperar (Caçadors) .••.••...•..• Aportació Ajuntament (pendent) .

."

26.178,. 2.790, 20.000, -

48.968, TOTAL: =============================== -0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-

Cobrat 25.100,Pagat 24.298,-

GUANY:

RIFA XAI:

Cobrat 50.000,Pagat 10.41b,-

GUANY: 39.590, - p t e s,

RIFA ANECS:

Cobrat 10.400,Pagat 900, -

GUANY:

"ENVELAT I SARDANES:

Cobrat 60.057,Pagat 219.504,-

RIFA CONILL;

802, - p t e s ,

9.500,-ptes.

PE'::RDUA: :151.447, - ptes.

COMISSIÓ FESTES DE TAVERTET

•

1 9 8 O

======

••

pnme rs estluela nts És ben segur que els pri mers anys d'aquesta ce~ túria pocs foresters de~ rien acudir aque st poble, a no ser algun mercader o bé algun polític en època d'eleccions a di. putats o a procuradors a corts, a fi de guanyar- se alguns vots, pagant o se~ se pagar, i la cobla per la festa major, fins que els intrèpits i agosarats excursionistes bons amants de la natura, de~ cobriren tan bells parat-

a

ges, que els encisaren, i vacance s dels estius. no escatimaven pas esfor Ben aviat pogué satisfer ços per fer la travessa - els seus anhels, en trode Vic a Olot, gaudint a bar aixopluc molt grat a plaer dels bells encants Cal Baró, que els ofe rí de la Vall de Sau, de le s la família Novellas Xicoi cingleres de Tavertet i llavors amos de tal casa de la frondositat de l'alEs pot dir que els setipl~ del Collsacabra. nyors Cornet van ser els primers estiuejants de Fou l'any 1914 que una Tavertet, els primers família barcelonina -la forasters que tingueren família Comet-, enamorada de la plaent pau que contacte directe amb la descobrí en aquest rústic cobrada gent, aferrada poble, va sentir el desig al terròs, que els acollí amablement, com ho de poder-hi passar les 17

mostra una fotografia on e s veuen tots junts, forasters i gent del poble, tots amb cares rialleres. Es pot dir que fou la pr..!. mera influència que el

i deurien tenir bona r e l a rents -que per una branc amb el poble, ja qu; ca també descendien de Tavertet- compraren Cal en morir- se una de les Cabré, tots amb el pla senyores de la família, de passar les vacances li feren uns funerals on hi acudí tot el poble. En- en aquest poble tan alte-

'poble rebé dels estiuejants. La família esmentada, per certes circumstàncie s, no vingué pas gai. res anys a passar l'estiu a Tavertet, però va continuar venint molt de temp s a fer la trave s sa de Vic a Olot.

cara guardo un recordatori, per casualitat, i data de l'any 1922. Uns anys després deixaren de venir i no n 'he sabut , res mes.

í

ò

En els anys del quinze al divuit alguns nois de Tavertet, que de jovenets feien de manobres, en veure que ;- "'uí no poPer allà dels anys divuit drien ser mai bons pal~ o dinou vingué una al tra família a passar tempo- . tes, se n'anaren a buscar feina i fe r l' ap rene~ rade s a la noble masia tatge a fora: un s a Vic, de Novelle s, recomenats d'altres a Barcelona, on .p e r algun metge, si no es feren bons oficials. recordo malament, per Un de tals nois, en Carprendre l'aigua de la Font del Gorgàs, que ra- l e s de Can Ca sal s de pagè s, un cop ben col.lodica en aquesta finca i cat a Barcelona (deuria que és la que avui abasser per allà els anys teix el poble, per ser trenta) e s vingué a comaprofitada per curar els prar una casa al poble, a . mals de la pell, segons Ca les Ànimes, ara Can deien. Vilà; uns quants anys Recordo que els deien mé s tard, uns seus paels senyors de Novelles

~

18

no s i tranquil, en el qual hi tenien arrels. Per això es pot dir que ell ell s van ser els primers estiuejants que van tenir .... , casa p r op i a aq ui , Després varen venir el senyor Sàrrie s i uns quants anys després els , senyors Ma r tirie s , Be r tg meus, Donadeu IYgual, Arumí, Farrés; tots ells hi compraren la seva re~ pectiva casa i així anà augmentant el nombre d'e stiuejants, uns comprant casa i arreglantla al seu gust i d'altres llogant-les i uns altres fent-la nova. Ara, al 1980, composen una colònia estiuenca d'unes 47 o 50 famílies. Es pot dir que hi ha tantes famílies d'estiuejants o vingude s de la capital, com a principi de segle n 'hi havia de gent autòctona del poble.

J.5ANGlA5

•

-

~

raca del poeta DINS DEL BOSC • EL CAMPANAR DEL MEU POBLE Dins del bosc no hi ha fanals, per les nits tenim celístia i les cuquetes de llum pels voltants dels caminals.

•

-- El campanar del meu poble sols en té una campana que riu, canta o plora, segons els vents de la plana.

Quan el sol juga amb les ombres que l'oreig fa bellugar, sembla que són focs follets que s'amaguen en la fosca.

Els diumenges al matí toca a missa major, i sempre, cada migdia, repica el toc d'oració.

Em plauen petites coses, coses que passen de llarg, coses que no dient res, t'ajudin a rumiar.

El campanar del meu poble sols en té una campana. Si en tingués més de quatre i jo fos el campanaire, tocaria melodies: per Nadal, e/ Santa Nit, per Any nou, un Al.leluia, i per Pasqua, una de nova que jo me L'inventaria.

Feliç aquell que és feliç guaitant una fulla verda, el camí que fa un cargol i el brunzir de l'abella. Després d'una bona pluja, flairar la terra mullada i el cel net, sense cap núvol, sap fruir la marinada. B. Maig de 1980

La campana del meu poble un dia adéu ens dirà amb el repic del batall i el pausat dring que farà contra el cos dur del metall. B. Febrer de 1980

J

ICONCURS

----] Amics. i amigues del o oTl.s ac anr-a r en el darrer numero d::!ls è-íNGLES

vos a:111nciabem la creaciò d'un concurs literari.Hem rebut bastan-

I

tes obres participants,però creiem que encara en podem rebre mbltes mès.Per això ajornem la data limit d'entrega d'obres fins al dia 28 de Febrer de 198I.No tingeu por i poseu-vos a escriure

I f

I

doncs tots tenim coses

::1

dir que poden resultar interessants als

d e rné e sAq u'i teniu altra cop les bases,a.nimeu-vos a escriure: Ens dirigim a tots e'ls amics d"'ELS CINGLES" i a tothom que se senti atret per a aquesta maravellosa i fascinant terra que és el Collsacabra, i ho fem per inpel.lir-vos a escriure. Hem triat

dos temes molt amplis que admeten cadascun un ventall de possibilitats que es poden desanvolupar tant per jovent com per adults, que són les dues categories que hem establert.

Primer tema: Històries fantàs- esgarrifosa o per més agradable i tiques, contes, narracions curtes. tendra que pugui arribar a ser. Obriu les portes de la vostra ima- Lliureu-vos a la fantasia i desoriginació i passeu al paper aquella viu. per exemple, aquella nova impossible aventura que un cop vida que vau imaginar quan desvau somiar, per més terrorífica i prés d'una tercera guerra mundial

19

. f u ~ . r:· e u cap al Colls acabra . O bé

pOSC'J'
,gu i uns quants segles, o alguna tradició que s'hagi perdut. O voleu explicar alq únitinerari Que us · hag i captivat' per la seva beilesa. · En resum, tot el que pugueu ex plicar del Collsacabra i els seus · homes ja sigu i en temps passats ,o presents; i us podeu endinsar una , mica en el futur . Bases : - S' establei xen dues categor ies d'edat d intre de cada tema ; una fins els catorz e an ys i una altr a d els ca to rze endavant. - Hi haurà tr es pr emis dint re de cad a tem a i dintre de cada categoria d' edat ; es a dir sis premis per tem a .

Segon tema : Articles per iod ís- Els pr emis consi stira n cadas t ic" en e ls qu als s'han de reflectir cun en un mag n ífi c lot de llibres . algu ns aspec tes de la realitat quoi una me dalla co mmemorativa. tid iana . Si cone ixeu alg una cosa del Collsacabra que us aqrader ía - El jurat esta rà co mpost per que altres coneguessin, o véieu pers o nes qu al ificad es en el cam p co m l. d ' I evolucionat aquestes de les lletres i con e ixe dores de l terres i els seus homes al llarg pa ís. dels anys. Si sabeu l'origen d'al - El jurat es reservarà el dret de gu n edifici o construcciò que rin-

, de ixar desert algun dels premis si la Qualitat del article no arriba a . un nivell acceptable. També podrà concedir els accesits Que cregui oportuns en cada apartat. - Els treballs es pre sentaran en catal à, p ícats a màquina i a doble espa i: Han de tenir una ext ensió mà xima de Quatre folis a una so la cara. - El lliurament d'originals finaIitzarà la pr imera setmana d'octubre. A la redacció de "Els Cingles" a Tavertet, Plaça de la Diputació nO 1. AI treball no ha de fiqurar-hl el nom del . autor, aquest i la seva adreça i telèfon es lliuraran en un sobre tancat a part , en el qual .figurarà exteriorment el títol de l'obra, el tema en el Qual es participa i la categoria d'edat de l'autor. - El número d'obres a present ar per persona es il.li rnit at . - To t s els autors premiats rebran comun icació pe r esc rit de l resul -

tat de la deliberac ió del ju rat , la qual es pub licarà a la revista Els Cingles, aix í com la vers ió ínt e· gra de les obres premiades. - Oportunament es decid irà el d ia, l'hora i e l lloc on s'efectua rà el lliur am e nt de p rem is. - Tots els treballs pre senta ts qu edaran de p ro pietat de la revista organ itzad or a qu e es rese rva el dr et de fer -ne e l qu e vulgu i. Ja no ens q ueda . es més a dir sinó an im ar-vos a escriu re, no us

en pe ned ireu. Mo lts pat ireu pe rqu è e l vostre ca ta là t ind rà mol t es fal t es d'o rtografia i incorr eccion s fo i ma ls, no us n 'h eu de preocupa r e nvieu -nos les obres escri tes tan bé com sa pig ueu i nosalt res ja ens enc ar reg ue rem de fer-les corregir si resultan prem iades . voIem un co ncu rs po pular o n la for ma de l'e scri t co mptar à so ls en la mesura qu e e l se u co nt ingut sigui' in te ressant. Aix í, ja res més sin ó des itj ar -vo s molt bo na so rt.

El passat rn e s d'octubre, organitzat pel Club Nàuti c de Sau, e s va celebrar una interessant demostració de vol d'ales Delta . Va fer un dia assolellat , però el vent no acompanyava gaire , ja que anava contra la conglera, el que va fer que els tres homes que es v a n llançar s'ho rumiessi n abans de fer-ho. Cal desta car el gran poder de convocatòria d'aquest esport, ja que tant el Pla del Castell corn a baix a Sau eren plens de gom a gom,