Revista Els Cingles - N04 Febrer 1980

.

.

1

ELS CINGLES trimestral

I

I

TAVERTET

f e b re r

1980

N°4

ELS CINGLES Publicació Trimestral REDACCIÓ ADMINISTRACIÓ PUBLICITAT Plaça de la Diputació, I "Can Nazari" Tavertet, Tf. 856 50 80 .Butlletí dels amics dels cingles de Tavertet.

Ja ha passat un any des de la publicació del primer· número d'ELS CINGLES i ens sentim amb la ne;'" cessitat de fer un petit balaç de la seva trajectòria. No sabem pas si haurem assolit les finalitats que ens havíem proposat de donar a conèixer la vida i els fets del poble, presents i passats i al mateix temps fer passar alguna estona agradable i fer quelcom de bo pel poble i la societat. Però creiem que en un alt percentatge ens podem sentir satisfets pels resultats obtinguts, sense oblidar el pr~ pòsit de millorar-nos cada dia. ,

(

\ El fet que la gent de la redaccio V1Vlm a pobles .....- - - - - - - - - - - - -..... düerents condí cíona molt la coordinació, sempre REDACCIÓ necessària, de tots el~ engranatges que possibiliten la revista. ts per això que us demanem paciè~ Jordi Sanglas i Puigferrer cia pels petits retards que pugui tenir la publica-o . Jordi Mas i Caballé ció i les incorreccions formals (faltes d'ortografia, picats a màquina deficie n t s , e tc ,}, sempre : Neus Roquer i Jofre a l i en e s ~ la nostra, voluntat. Rosa Ma. Pujol i Nuez Estimats amics lectors d'ELS CINGLES: Cr.eiem convenient oferir-vos una relació de les de sp es e s Me rcè Clos i Verdaguer que hem tingut arran de la publicació dels 4 priJoan Reixach i Curtó mers, números de la nostra revista. I Josep Solans i Domínguez Gràcies a la col.laboració de tothom acabem l'any amb uns resultats que poc ens imaginàvem quan vam gosar de publicar aquells 100 exemplars del DIBUIXOS I ACUDITS número O, pagats inicialment de la nostra butxaRosa Ma. Pujol i Nuez ca. Després, comprovada la vostra acceptació, vam fer reimprimir 100 exemplars més; i des de llavors hem continuat tirant endavant sempre comE. MUNT A TGE I DISSENY tant amb el vostre recolzament. Mercè Clos i Verdaguer Quantes més revistes s'imprimeixen més s'abarateixen les despeses d'imprenta; així, si a c on s eg ui s' IMPRIMEIX sim arribar als 400 lectors, us podríem oferir la revista al preu de 50 p t e s , però malauradament CopiArt S.A. amb prou feines arribem als 200 lectors, els quals Villarroel, 81. Barna-Il confiem que ens continuareu llegint i donant el vo~ tre suport. De tota manera, tant de bo que fóssim D.L./B.8390 /79. molts més i així poder fer una revista ben gran i maca que recollís la vida i les vivències de tot el 1 La redacció del butlletí Collsacabra. no es fa responsable del Hi ha 8 'entitats -que eiJ.s han d ernanat subscripcions contingut dels treballs gratuïtes i nosaltres els les hem enviat; cal destaque apareixen signats, ja car entre elles: l' Omrriurn Cultural, la Biblioteca que aquests reflexen úni- de Catalunya, l 'Hemeroteca de la facultat de cièncament els criteris dels cies de la informació de la Universitat Autònoma seus autors. . de Barcelona. La resta són: 3 diaris (el 9 nou,

.

.----------------1

2

L'Ausona i el Correu atalà), nya Comtal) i Ràdio Vic.

una revista (Catalu-

Les despeses que hem tingut són aquestes: Entrades: 66 subscripcions Donatius Vendes al carrer . Total:

26.400,1. 706, 46.466,74.566,-

Sortides: Despeses d'imprenta Material d'oficina (lletres transferibles, sobres, segells, etc.) . Total:

63.617,-

4.925,68.542, -

Remanent: Total entrades . Total sortides Capital inicial deixat per pagar el n2 O . Total:

74.566,-68.542,. - 9.030,- 3.006,-

Com veieu, acabem l'any amb un remanent negatiu de 3.006, - pte s . Però cal dir que ens queden encara 160 revistes dels números O, l, 2 i 3 que confiem que ens ajudaran a cobrir aquest petit dèficit que no ens espanta gens ni mica. Respecte a l'any 1.980, tenim bones perspectives si augmentem els número de lectors i ens p od err desfer d'una part de les revistes que ens han quedat. Respecte al preu de 100 p te s . que val actualment la revista, el mantindrem igual encara que l'hauríem d'apujar perquè al llarg de l T. 979 les despeses d'impremta s'han apujat en un 30% i durant ell. 980 s'apujaran encara més. Així és que farem el que podrem. Voldríem demanar-vos (si no és demanar massa) que els que a l 'hora de pagar la subscripció us anés bé de pagar una mica més, que ho féssiu, ja que aniríem una mica més tranquils. Gràcies una vegada més i esperem elt> suggeriments de tots vosaltres.

LA REDACCIÓ

3

HISTORIA

ELS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET V La con s t r uc c i de la carre t e r a i altres millores po.!: tad e s a terme per l'Exma. Diputació Provincial. ò

No cal dir que no fou del tot fàcil aconseguir la ca.!: retera. Segons còpies que es guarden als armaris de l'Ajuntament i plànols t r açats sobre tela, ja des de l'any 1880 es feren infinitat de peticions per mitjà de diferents entitats i pe.!: sones d'influència i aprofitant canvis de diputats i d'estructures polítiques. En els plànols esmentats del 1880, consten ~,om urgents la con s t r uc c o de les car ret e r e s d e Sau a Ta ve.!: tet, de Tavertet a L'Esqui r ol i de Tavertet a Rupit. Ja diferents diaris d'aquell temps se'n feien ressò, presentant la carretera de Tavertet a Sau com la més urgent. Deuria ser en els an~s 1922 o 1923 que es feu arribar la carr~tera de Sta. Ma. de Corco fins al Pla de Can Codina, on quedà aturada du r a n t un a o ua r e n te n a d'anys, malgrat els .~, tràmits continuats i rnp l orant la seva construcció fins al poble de Tavertet. í

Finalment, l'any 19 56, e~ sent Diputat Comarcal el Sr ., Josep Maria Costa i

4

V'e l a s c o , Alcalde de Tame pel Sr. Alcalde i el vertet el SJ". Josep Saduj; posà en con.eixement del ní i Verdaguer i SecretaSr. Rector, Mossèn Borra ri de l'Ajuntament el Sr. ventura Pairò, que tamMiquel Orra, i amb mobé havia fet els impossitiu de celebrar- se per bles per la carretera i primera vegada el Dia de pel bé del poble i, a més, :la Província, cada partit era amic d'infància del .jud i c i a l hi portava una ca.!: Sr. Diputat. No cal dir rossa esplèndida i ben aque, d'acord amb el Sr. dornada (ho mostra la informació gràfica i escrita Alcalde, buscà un' minyó d'alguns periòdics que e~ prou decidit per a presen -, tar-se davant de les autocara guardo) i hi havien d'acudir tots els Alcaldes ritats prov.incials a fer la .d e la Província a exposar demanda. El mateix Mossèn, que aleshores feia el les necessitats i problecol.legi, preparà amb gust .rn e s de llurs municipis. i encert el discurs que faEn ta l ocasió, el Sr. Diria aprendre al minyó i .putat Comarcal tingué la que no puc estar-me de ·.gran pensada que rep rereprodui r-Io. Deia: 'sentés l'Alcalde de Taver te t un mi n y Ó del 4 any s -- "E x m . Sr. P r e s i den t , típicament vestit de p a ge s Exms. Sr s , Diputats, Secatalà, ja que sabia que nyors: al Sr. President de la Di- La gran família provinputació, Sr. Marquès de cial està avui de festa i. Castellflorite, era molt reunits tots al redós de amant de les coses s e n z i- la mare, venim a donarlle s i típique s. El Sr. Di- li l' enbo ra bona i al maputat volgué fer ús d'ateix temps a contar-li les quest recurs, ja que ho necessitats de la seva fihavia provat tot a favor llad~. , . del nostre poble, e s p e c i aI Jo so: el ~e~ petit de tots ment de la car r e t e ra, co- pe rque p e ti t e s el pobl e sa que el tenia realment q;ue repr~sento;.i, si el preocupat i no parava per f i l l e t p e ti t , conüat,., acut tocar el cor dels qui ha- a la mare amb co nfi a ne a vien de dir l'última pade fill, avui acut Taver1 tet en la meva persona a rau a. Aquest sugge rimen t va demana r ajuda a la ~1a re ser acceptat amb e n t u s i a s per curar la seva a n e rn i a,

que és la manca de carr~ Marqués de Ca ste l l F'Io rj fotografies inserides en tera, llum, telèfon, aigua te diciendoque Tavertet 'el "Drí a r o de .Barcelona" i altres senyals de p rolle ga a la Diputación con i "El Noticiero". grés propis del nostre s~ el cariño y confianza de un Efectivament, es complí g l e , Si avui Tavertet és hijo cuando se acerca a su tot, tal com prometé el un iriant petit, amb l'aju- madre y, si es verdad que : Sr. Marquès de Castellda esmentada, serà un hQ gracias a la Diputación y Florite. Poc després, me gran i fort, digne d'u- a las gestiones del Diputa com dic en un altre aparna tan gran mare. 'do Provincial Sr. Costa tat, es va instaLlar el teConfiats, doncs, esperem Velasco, Tavertet tendra lèfon, l'aigua corrent i en la nostra Diputació Ba.!:carretera, no pue de pedir ben aviat la carretera i celonina i dels que amb nada si bien carece de a- l'electricitat, tot a fons tant d'encert la governen, gua, luz y tel efono , que perdut, o sigui, tot a càrque escoltant els. meus amenaza de muerte a su rec de la Diputació. precs i els del nostre ben pueblo natal, dejando la Cal destacar també al Sr. amat Diputat Provincial, resolución de tales p r obl e Marquès Carbó que fou faran amb l'ajuada esme!! mas al recto juicio del Sr. molt de temps Cap del D~ tada, un poble digne de la -P'r e aí derite , -p a r tarn e nt de Cooperació nostra Província i digne El Marqués d~ Ca s te l l F'Lo Provincial, gran rn un i c ip a I d e la nostra s ernp r e ben rite, acallados los apl au- 1ista i abnegat protector amada pàtria. sos que rubricaron la in- dels municipis petits, com Agral'ts per endavant,.. tervencióndel r ep re sentag també dels seus s uc c e-. Moltes gràcies. He dit." te de Tavertet, contestó ca sors; gràcies a ells, Ta-. Jo, que vaig assistir a la riñosamente, sin perder,- vertet ha disfrutat de mol c

í

c

ernp e r o , el señorial emp~ tes ajudes a fons perdut per ampliar el cabal d'aiq u e que fue la tónica del moniar que fou escoltat amb gran emoció i entu- .a cto , diciendo que es ve.!: gües, el clavegueram, siasme pel Sr. President dad que en breve Tavertet electrificació rural, ern be ' l t r e s a u to'rti a t a tendra su anhelada carrede l a s 'l llar g_ " lliment ' .i restauració ., dí t t t 1 tera prometiendo ademas 1 Es g l e s a Pa r roquí al l men t ap 1au l per o s e s , . . , sufragània de St. Miquel a s s s terit s a l'acte, com la t r a da de ag ua s , cuya . ' de Serarols i ade.centaho recull·molt be, el repor- seg ur-ídad de . e l Io , . d i jo , . . ' . ment de carrers l places. tatge en el s e trn an a r co- puedes cornuni ca r Ia a tu , b" ., , . , S l e es ventat que Tamarcal de VIC "Ausona" Sr. Alcalde, porque Slen-. ha. del 18 d'abril de 1956, que do de ineludible necesidad, vertet dedicat una pla'transcric a continuació: hay también un r ef r àn ca- ç ~ a la I?ipura~ió ~!1.r_ja.E d'Ice: "A Sa nrt s u' di al qui fou DIputat Cot aanque l, " "Con r e l a cí òn al acto de la .. marcal, Sr. Josep Ma. , a rn in yon s no els promedemanda de rn e jo r a s d e , I d" Costa i Velasco i a les , " f 1 tí s que no e sons . los rnm c ip i o s , ue e pued d ' autoritats municipals de Una ensor ece ora e i ri.. blo de Tavertet el repre. bl " bri l'epoca en què s'inicià el te r m na e ova ci on ru r rsentante de la comarca , 1 1 dIE desenvolupament del po' . co e par amento e xrn , mas ne ce s i tado , En nom- S M ' d C 11 ble, crec que sempre que , . r. arques e aste bre de di cha Io cal í.dad Y FI' . d f Li darà curt en a.g r a i'rn an t , , o r i te , Slen o muy e Ien obl g ada aus encra d e l , 1 ha puix que, en pocs anys, . c tado, por as muc s per Sr. Alcalde, hi so la p r e « li d d ' 1- ha passat de ser un poble sona l a es a s s ten te s a 1 _ irio d mancat de tots els mits e n ta c on el hi jo del Cona c to , e pequeno veClno e , cejal Sr. Jorge Sanglas, 1 bo re jans de comunicacio i pro ., Tavertet. que co a o r o , . -. 'un s irnpà ti co chaval de 14 , .' gres, a posar- se al nivell , , ·con su i n te r v e n c i on a que ' a ño s , Jose Sanglas Banu s , '1 d" de tots els pobles v e i'n s , , , a comarca e VIC tuv e . . que vIShendo el trp co tra I 1 podent-hi arribar i instal . - ra un re evante pape e n , 'je de nue st r o s antepasados 1 .. d I " ' " ' lar-s'hi, si els conve, e DIa e a ProvIncIa . . . con voz clara y en lengua tots els amants de la ve rrià c d a , dirigióse al Sr. El mateix te stimonien les tranquil.litat, t r o b a r ; hi . 5 tal celebració, puc testi-

í

í

í

í

í

í

í

-:>

,

•

í

í

í

í

repòs i fruïs dels bells paisatges i encisos, de la naturalesa. Igualment, gràcies a aquestes rní Ibo r e s , els r~ ai den ta del poble han poo

gut instal.iar gr ang e s i altres mitjan s de v ida , corn atendre els visitants, cosa que era impossible sense la protecció dels organismes provincials i

dels que l'han aconseguida.

JORDI 5ANGLA5.

;

raca del poeta

o

"

LLEVADA A TRENC D'ALBA Llevada a tenc d'alba em submergeixo en el seu silenci: La puput canta al bell mig de la vall i la seva tonada resona fins arribar a mi. Un bou brama en el seu desvetllament; mentre, sons agossarats, dialoguen de racó a racó guillenc., El pur clar del dia refrescat per un poc de sol, reconforta la naturalesa que en la seva constància reneix i mor. Una galta se sent càlida, mentre l'altre roman glaçada. Els meus pobres ulls que tant admiren, que tant estimen, la bellesa pausada d'aquest exòtic, captivador món, a la seva mort recordaran com a la jovenesa endinsaven la seva mirada cap a aquest delicat poble, abocat a un buit de colors. El cel d'irisacions blaves retalla amb perfecció, altures pelades, cingleres i munts gemats. Al campanar sonen les vuit matineres; el galllença un nou cant i la naturalesa, petita i gran, desperta escalfant-se ja tota la seva faç, tots els seus sentits.

Isabel Mas 11 de novembre de 1979

6

TAVERTET DE NIT A vall dels espadats hi bullia febre d'uns homes com formigues, inquiets: al fons, tot és incògnita tenebra, al cel, la lluna s'alça amb nous espiets. Aqu l'home coneix la pedra vella i sap de cada planta el nom etern: el pas de qualque bou la terra estella i en farà niu que covarà l 'hiverno ï

Dòcils cavalls passegen, de vesprada, les rialles d'infant meravellat: a contrallum, es veu taula parada. El cor, de tanta brega ja cansat, -terròs àvid de l'aigua.regalada-: el deixes xop de pau i d'amistat. LI. Badia i Torras Tavertet, 19 d'agost de 1975

_ _ _ _I

ILIQUORERIES Hola -amics; ara que enc~ ra fa fred i dóna bo de ' passar llargues vetllades a la vora del foc, us explicaré algunes receptes que són molt agradables i distretes i segur que us complauran. Explicaré la manera de fer alguns "cremats".

bon cremat. Me-ntre, can tació mitjana. Si el fem taven havaneres: velles amb les llums apagades cançons d'aire crioll anveurem que n'ésd'agratillà de ritme índol ent i dable contemplar les fla-compàs 6/8 que arribames com llepen l'air.e i Sentir el seu escalf direc ren als països catalans através dels navegants i tam ent , o

~---

Cremat de l'Empordà Aiguardent de Canya lli tre; rom 1/2 1.; conyac 1/2 1. ; un canó de canyella; la pell d'una llimona; un cullerot de sucre; i dues tasses de cafè (fet). Una cas sola de fang plana i un cullerot.

o

Es posen tots els ingredients 'a la cassola menys les dues tasses de cafè i s'encén tot, remenant amb el cullerot. Perquè s' encengui de seguida va bé escalfar-ho tot abans al foc fins una temperatura d'uns 50 - 60QC. Es va remenant aixecant el cullerot per deixar caure el líquid que crema àvidament. Quan s 'ha consu mit aproximadament 1/3 del contingut total és l 'h.2, ra d'abocar-hi les dues tasses de cafè i bufar ben fort uns moments després perquè s'extingeixi tota la flama. Ho podem servir en tassetes i beure-ho tot seguit, que es quan és més bo. ;

El cremat escalfa molt l'ambient, és capaç de fer pujar 2 o 3 g raus la temperatura d'una habi-

El cremat va Ser introdu ít pels mariners del Se gle pas sat que tornavende les Antilles i té una vella tradició a totes les poblacions de la costa brava. La gent se solia trobar a la platja i es di~ posaven al voltant d'un

dels "arn e r i canc a", en castellà i també en versions catalanes i bilingües i que eren cantades principalment a les taver nes, ;

L'aiguardent de canya es d'origen antillà i hom l'obté fermentant i d e s ti.l 7

ant els sucs i melasses de canya de s'*cre. Aquest destl.lat, amb caramel i envellit en una 'bota és el que s'anomena rom negre, que és superior en aroma i tast a l'aiguardent sol.

Espot, on la pagesia en sol fer. Un advertiment que us vull donar és que a mi m'agrada aquest vi, però no pas a tothom, ja qué té un gust fort i a L'origen d'aques cremat molta gent els desagrada no sé quin és, però a mi el vi calent. Així és que m 'ha arribat de gent molt , procureu de tastar-lo aCada cop queden menys entroncada amb la munt~ bans en privat i així no destil.leries que facin ai. nya. És un c rernat molt us exposareu a un fracàs. guardent de canya i el més suau i més apte per De tota manera, la s e goserveixin directament al a totes les nat.uraleses, na tasseta s ernp re entra públic, per això no us ja que té molt menys molt millor que la prim~ serà fàcil de trobar-ne grau. Aquí també són po.! ra. als establiments habitusibles moltes modificaals o potser haureu de JOBDI MAS cions, des del s ucr e , pa.! voltar-ne uns quants. Si sant per la proporció alno us podeu fer amb l'ai- cohol/llet, afegint-hi coguardent, substituïu-lo nyac o suprimir el rom; per la mateixa quantitat fins donar-li un cert toc LLOCS DE VENDA de rom negre i els resul- amb cafè (en grans o fet D'ELS CINGLES: tats seran aproximadaamb cafetera). ment els mateixos. A TAVERTET: Vi cremat Les proporcions que us - Can Molina. indico són d'una recepta - Can Nazari. 1 litre de vi negre no clàssica, però sempr~ - Restaurant Les Fonts. adulterat, 1 canó de cateniu el camí obert a la - Fonda Can Baró. nyella, la pell d'una llivostra imaginació i podeu mona, 1 cullerot de suA CANTONIGRbS: modificar-les al vostre cre, un cullerot i una ca.! - L'Estanc. gust; podeu triar més sola (a més, i optatiu: Sec o més dolç, més A RUPIT: una copeta de rom o cocremat o menys, hi ha - L'Estanc. nyac). qui suprimeix el conyac, A L'ESQUIROL: En aque s t ca s hem d'e etc. Un consell per als - Can Santos. posar la cassola amb qui no us vagi bé fer cafè és que el tireu en gra; tots els ingredients al A MANLLEU: foc i escalfar fins que es podeu incorporar lO o ,- Llibreria Contijoc. 12 grans de cafè a la ba,!: tigui a punt d'arrencar el A VIC: bull, llavors ja el podem "reja inicial i agafarà el - Llibreria La Tralla. encendre, cosa que ens mateix gust. - LI ibreria Clam. costarà una miqueta més i se 'ns apagarà de tant en Cremat de llet tant. Es va remenant fins 1 litre de rom, 1 1. de que definitivament s'apallet, 1 canó de canyella, ga i ja no s'encén més. la pell de mitja llimona, També es pot guardar 1 cullerot de sucre, una per prendre '1 fred o bé cas sola i un cullerot. per donar gust a una macedònia de fruita, etc. Es barreja el rom amb tots els ingredients Aquest vi cremat vaig amenys la llet, que es pot p r end r e-a fer-lo als Piritenir escalfant- se a la neus, a la zona de Ll e suí. cuina. S'encén com abans 8 i es crema fins que en qu~ den 2/3 parts., S'apaga afegint-hi la llet que per anar bé ha d'estar calenta. Se serveix.

DOSSIER

l'art de fe r carbó no es posava bé a la pila, corria així, ja que a volJo no és pas que fos ca zi després a braçats e s , tes, perquè l'amo anava bon e r , però hi vaig ajudar portava a la plaça carbo- un xic penjat i havia de molts anys al meu germà; nera a punt per empilar. treure calés d'allà on poell sí que n'era molt endia o perquè feia el t sa ctès, puix que poques veg~ Algunes vegades els pic~ te massa explotat i havia des havia tret mal carbó. odors no eren pas els,....,~ de sortir- se 'n per on po. teixos que feien el, carbó, dia, o el carboner era el Primer de tot he de dir ja que - com he di t- no qui corria aquestes cirque fer carbó és un art; . tothom dominava aquest cumstàncies, o per mala per a tothom el carboner art, . sinó que contracta'fe d'uns i altres, prou hi era un artista. El treure ven un tros de bosc a pi- havia vegades que es deibon carbó depenia d'un sens fi de circumstàncies car i arreplegar la llenya xaven els boscos ben pl~ mats i que feien tota la i situacions que el carbo- . a la carbonera. Algunes vegades es feia ~ jornal llàstima. ner havia de preveure i fixe i d'a1J:res a tant per dominar: si la llenya e ra carga que, generosament Sembla que vulgui donar de roure, d'alzina o d'ues partien amb el carbo- la impressió que els carna altra mena; si la llener i que donava el nego- boners eren els homes nya era d'obaga o de soque a l'hivern sobraven a ciant per picar i coure, lell; si era verda o ja un les cases de pagès, cosa quedant-se el carboner, xic somalla; si la carboque precisament no era que era qui feia el tracnera era en terra grossa pas aixe sinó que ha este, un parell de rals més o flonja; si es coi'a en per carga, ja que tenia la tat una manera d'ent~ar temps plujós o amb la te.!. feina més pesada i també a tractar aquesta matèria ra seca; si tiraven forts i potser també perquè e.! alguna cosa valia l'art. vents o si el temps era sent la meva família m~ quiet. Totes aquestes ci.!. L'extensió de terreny que sovers de les Baumes i cumstàncies el bon carb~ abarcaven per fer una pihavent sortit: el meu gerner les havia de dominar, la depenia de la situació mà carboner de fama, fent torrar més o menys i dels pendents i hi havia conegut per en Pere de la pila, abans de donar d'haver algun planell per les Baurne s , i havent e.! camí al foc per mitjà de fer la plaça carbonera, tat molts anys jo el seu forats i espitlleres, freque ja servia per cada ajudant, puc donar detalls nant-lo o donant-li més carbonada. Generalment molt concrets sobre acamí, o decantant el foc solia abarcar unes tres questa matèria; potser ha més per un cantó o per quartes parts, o sigui, ha estat el que m'ha fet l'altre, segons la coneg~ per allà d'una hectàrea. entrar en aquest tema des da del carboner. Generalment se solien de..!. de tal punt de vista, quan Anant per parts, primer 'xa r els boscos ben planprecisament el típic ca r-: es tallava la llenya i es ¡tats, de maner que al cap; bone r e ra el jornale r del picotava a buscalls d'uns 'de vuit o deu anys es pu- poble que a l'estiu persequatre o cinc pams, ja guessin tornar a carbonar guia les segues des del que si era més grossa.ja tanmateix, no sempre 0Vallès fins al Collsaca9

bra i després el batre i arrencar les trumfes a la Plana. Per allà a Tots Sants -i moltes vegades abans- agafava les eines de bosc i no parava fins tornar a emprendre les segues.

i quedava com una I ves mena de s e r r a.lIa , La

mun t, un bon tou de palla que havia'de donar el m~ sov e r . de la finca i que el tal vòlia escassejar, essent causa de raons amb el c a r-bon e r , Al damunt de la serral1a, per fer més aixopluc, si n'hi havia a prop, s'hi solien p~ sar joncs,que escopien més l'aigua. Els carboners, que hi estaven aco~ turna ts , deien que era tan viciós dormir a Ia barra-

oo r ta es deixava cap al davant i es tapava des de .Hnt r e amb un tanc fet de brostes per aquest fi. Al davant, a la part alta, es deixava una obertura que servia de xemeneia Vaig a començar a detaper sortir el fum. Per la llar, crec que força exa~ part de dintre, entre el tament, com es feia el s etial del foc i el jaç s 'hi carbó de llenya en aques- posava un., barra ben ta terra. El carboner, gruixuda que se'n deia el quan començava la campanya, si quedava molt lluny d'on vivia, el primer que feia era la barraca per dormir-hi i estar-hi a aixopluc; representava ,la seva casa, ja que en ella passava bona part de la seva vida. Per fer la barraca, de vegades aprofitava alguna ba~ ma natural del terreny, si és que tenia molt bone condicions, que les balmes solien ser molt fredes per més bés que es t pe s sin; pe r això la major part dels carboners preferien fer- se la barraca a un lloc arrecerat dels vents i que reunís bones condi cron s , El sistema de fer la barraca era buaca r una barra d'uns cinc metres de llarg i es col.locava d'un cap apuntada a terra i de l'altre aguantada per unes grans forquetes d'uns dos mePila de llenya abans de recobrir-la de terra. Reatres i mig d'altura. A la barra. llarguera s'hi a.pu~ litzada recentment aquí a Tavertet per l'autor d'ataven un seguit de barres quest article. inclinades per cada costat, ben acostades totes, forma.nt una cavitat per gUSÏI.1C i que servia de s~ Contaven els meus pares dormir-hi dues o tres ient. Per fer el jaç, al que coneixien un matripersones, segons els que dessota s'hi posaven une s moni carbone r vingut del pen.a.ven ser. Tot seguit quantes branques ben lli poble pirenenc d; l 'Esc~ es tapaven aquelles bar-o tades per aillar ben bé larri, que despres de reS amb una paret de gl~ la humitat del terra; da.casar- se feren vida molt .'

10

'de temps a la barraca, d'un bosc a l'altre, fins que després trobaren casa a L'Esquirol.

;

J

)

./

Els carboners, en come~ çar la campanya a la tardor, si no havia quedat llenya per coure d'abans de l'estiu, també es veien obligats a agafar alg~ n e s piles a picar per esperar que poguessin fer la cuita, ja que si eren carboner i ajudant, podien coure sis o set piles per cuita o tres o quatre si era un home sol i sem p r e posades a coure en un intèrval d'un parell de die s per a poder-les ate~ dre totes sense veni r la feina plegada. Suposem que ja tenim les piles arreplegades amb tota la llenya més gruixuda en un rastell al voltant de la plaça i la més prima al darrera apilada i anem a començar d'empilar. Es pot c~ mençar d'empilar de dues maneres: a burro i amb gàbia. Quan els boscalls són molt gruixuts, 'Com ocorria quan e s tall aven boscos molt vells -cosa que no podria succeir ara, ja que no en queden-, era necessari empilar a burro, o sigui que es posaven dos boscalls drets amb una separació d'uns cinquanta centrímetres i per cada costat un rastell de boscaUs plans. un sob re l'altre i així ja qu~ dava l'ull de la pila format, ja que calia que la pila tingués un ull de baix a dalt pe.r on s 'hi posava el foc. Al voltant del bu r ro s'anaven posant boscalls drets fent un pilot

rodó i s'anava alçant fins I da d'uns vint centríme.lo s o tres sostres de bo~ tres. No se solia pas fer calls, o sigui uns tres m~; . pujar l'enterrada junta tres d'altura. Primer e s de tot el voltant de la piposava la llenya més grui, la, sinó Que es feien uns xuda i després es rebriga "t r arn s : primer per un co~ va amb la branca, o sigui tat i després per l'altre, amb als buscalls prims i a fi de no fer tantes pasquedava amb la forma de Ses i avançar feina, ja mig ou. Si el bosc era que es feia una arrencaprim, s'empilava amb da de terra per cada cosgàbia, o sigui que es potat de la pila i es posava saven dos buscalls plans un home a omplir cabasa terra, també a uns cin- sos i els altres a portarquanta centrímetres de los i buidar-los. Per e~ separació i després dos pilar i enterrar, sempre mé s a sobre en direcció se solien llogar jornalers contrària i amb la rn a t e i puix que per un home o xa separació, i així condos sols era molt pesat. tinuant arn un t i formant Un cop enterrada la priuna gàbia fins dalt, que mera fila ja s'hi posava era l'ull; després se sefoc a torrar mentre s'enguia el mateix procés de terrava la segona i així les empilades amb burro. successivament, ja que convenia que vingues sin Un cop les piles empilaescalonades, tant per podes, era qüestió d'anar der-les vigilar mentre per enterrar-les. Abans coïen, com després per de posar-hi la terra s'atreure el carbó. Per pubrigaven amb boixos, jar dalt de la pila, s 'hi brucs o branques d'aulia- feia una escala amb bus- ' na premsades, segons el calls travessers recolque era més a propòsit i zats a una paret de gleràpid, segons els boscos. ,ves per cada cap fins dalt D'això se'n deien envode tot de la pila a mida l um s , S'envolumava per- de graons normals. L'es què la terra no es fiqués cala sempre es feia al dins les e s c l-e t xes de la davant, o sigui per la llenya, cosa que no l' ha.!:! part de dalt per ser la ria deixada coure bé. part més baixa, ja que Per enterrar s'usaven en gairebé sempre la plaça terradores de vímet o ca carbonera feia marge (po bas sos d'e sp a r t fets a ques vegades el terreny propòsit. Aquí se solien .permetia de fer-la en un gastar més els cabassos lloc ben pla) i llavors que les enterradores. El . s'empilava fins ben amunt sistema per ente rrar és . del marge i, per això, aquest: es comença popel davant la pila era més sant restes de cabassos baixa. de terra per tot el volt de la pila, arran de terra i. Per posar foc, es col do-> a sobre d'aquells, uns al caven uns quants buscalls, tres i així fins abrigar ~ els necessaris, ajaguts ta la pila arn b un gruix de sobre l'ull, tocant- se , te rra ben posada i ataca- l'un amb l'altre, fent que I

1

quedés l'ull tapat i s'hi ! fe,ia un bon foc al damunt amb buscalls prims; quan els travessers eren cremats, s'empassava tot cap al fons de la pila. LI,!' vors s 'hi afegien cinc o sis trossos de buscall gruixudets i quan estaven encesos es tapava l'ull amb unes quantes gleves i es feien tres o quatre .forats al voltant de les .gl ev e s, o sigui a la coro:na, i aixf es mantenia un parell de dies anant-hi afegint uns quants trossos treso quatre vegades al dia perquè quedés ben tor rada la llenya.

què qualsevol fallada li .n e r ja ho coneix, ha de pot e sgue eva r la cuita, co destapar amb l'aixada pe sa de la qual anirem par- allà on es voldria foradar lant. apartant la terra, rebent moltes cremades i fumaQuan la llenya comença a des i, un cop veu el foc, coure i el foc va baixant, amb un pal de l'altura de la pila va donant lloc i la pí Ia que ja té preparat llavors, sigui pel mateix punxa per cada cap; .del

Un cop la pila era torrada, era qüestió del que se 'n deia fer pujar el foc. Per pujar el foc, un cop destapat l'ull s'omplia de trossos fins fins força amunt i es deixava destapat fins que feia bon e s flamarades i el foc Pila en e e sa i coberta de terra. S'hi poden observar .s t ag afava fort als bus els forats dels respiradors. Primers dies. calls del capdernunt de la ul o pe costat, la terra pila puix que, encara que eS ba baixant i, si el car- pal se 'n diu· burxa, persembli estrany, les piles bone r trigué s molt a acu- què s 'ha de ben burxar; llavors el carboner ha comencen a coure per dir-hi, la pila es foradade conèixer si el foc e s dalt i el foc va baixant a- ria, que és el que passa decanta per un costat o vall, com ja irem veient. ·si el carboner no hi posa per l'altre, cosa que té Un cop ben encesa, s'e~ p rou cura; per això el g r an-rnè r i t per a poderplena també l'ull de tro~ carboner ha de vigilar de lo dominar fent més fosos, es tapa ben tapada, dia i de nit, puix que cas'hi fant cinc o sis forats da quatre o cinc hores ha rats a dalt de la pila i espitlleres' arran de tera la corona i ja està la de passar per totes les ra pel lloc on calgui, ja pila en marxa. Els forats piles, 'no fos cas que alque el mèrit del carboner e s fan amb un buscall guna es foradés. ja que é s que el foc baixi rodó com el canell, si pot ser si e s foraden, comencen per tot el volt de la pila i de boix, millor; s'hi fa a fer grans flamarades i fer els possibles que arri punta pel cap prim i ja amb poca estona es perd bi primer a terra pel daestà fet el que se 'n diu el molt de carbó; però a dóna fums i aixf ja es pot més del que es perd, tot vant, que ja és per a rop el marge primer; si comprendre de la mida el carbó d'aquella p l a ja arriba primer a terra per que són els forats. és de mala qualitat, o un costat o pel darrera, Un cop el foc està en mar sigui, recremat. Per segur que quedaran molts xa, és quan el carboner hi tant, quan la pila dóna s~ culots, o sigui que queda _l:la deposar tot l'artp~r­ nyal, que el bon ca rboran els buscalls del sos12 í

tre de baix només cuits fins a mig buscall, i així . ,. queda tot el. carbo de tota la pila fumat, d'un color arna r r onat i, en posar-lo al fogó fa fum i fa posar de mal humor les cuineres, queixant- se després al negociant i ell al carboner i tot és mal humor. També en resulta que de~ prés porta molta feina per perduda l'haver de tornar a r e cou r e els culots; en canvi, si tot va bé, amb prou feines surten culots, el carbó queda esclarit, sense fum i tothom està content. No sempre el carboner és capaç de dominar el foc al seu gust, puix que si e s troba amb dies de molt de vent o amb la terra molt seca per no ploure, per més que hi faci, el foc va per allà on vol, cosa que no sempre el negociant vol comprendre. I ara. penso que he deixat la pila destapada, cosa fatal, ja que si la. pila quedava una hora així oberta, llavors en lloc de culots o bon carbó, hi sortien castanyes, . com se In diu quan el carbó surt retrinxat. Quan ha burxat ben bé la pila i hi ha quedat un bon sot i s 'ha fet ben capaç de com va el foc, ha de córrer a omplir aquell clot de trossos de buscalls, que ja haurà fet a propòsit i, fent atacs a cops d'ulleres d'aixada, ho taparà tot seguit amb gleves, cosa tota molt difícil pel fum que surt a dojo. De tota aquesta feina se 'n diu bitllar la pila, suposo que deu ser perquè . els trossos de bu s ca.ll jquei

llade~ és quan és 'hora s'hi posen són a mide de de dominar el foc; a les bitlles, més o menys, i se'n diuen bitllots; d'això últimes, si la pila va malamen t, ja no hi ha en deu venir el nom de bitllar. Un cop b'itllada la "!es a fer. A les prime-

Pila encesa vista des d'una altra perspectiva.

pila és quan, cal fer els f2, rats i espitlleres que coE. vingui perquè el foc vagi bé.

res bitllades, a més de poder dominar el foc per 'mitjà dels forats i espiJ lleres, també e s domina força posant els bitllots Generalment, els dos O més gruixuts al lloc per tres primers dies de co.!! on s'avança més. 're, la pila se sol haver de bitllar cada deu o dot- També es pot treure mal ze hores; el bon carboner carbó si es fa coure ma~ procura de b i tl l a r cap el sa de pressa, .puix que, vespre per no haver de per petita que sigui la Pi. fer-ho a la nit, que llala, no e s pot coure en vors resulta molt difícil. menys 'de nou o deu dies. Moltes vegades, quan e s Un cop el foc a arribat a .veu que la pila dóna sebaix per tot el voltant, o nyal de voler bitllar, o sigui, quan la pila ja és s i gui que e s va abaixant, cuita, llavors é s quan posant-hi alguna gleva vénen les escaldufades també e s pot fer esperar fortes per al carboner. alguna hora més. Quan Llavors ve la feina de estan a mig coure, ja no rescaldar o rescaldejar, bitllen tan sovint i els com es vulgui, que conúltims dies ja no bitllen sisteix.a, amb l'aixada, pas. A le s primeres bit13

-

Pila cuita i rescaldejada. la pila a fi que, amb a-qu~ lla terra i pols, quedi el foc ben apagat. Això no es pot pas fer a tota la pila alhora, sinó que e s va fent a gaies d'un parell de metres, ja que si es destapés tota la pila a la vegada quedaria tota 'encesa i el carbó tot fet malbé, puix que ningú no seria capaç d'acostars 'hi a rebrigar-la i tot es cremaria. 14

-que dant amb el ca çat tan ruent que moltes veg~ des es queda amb els peu ben embutllofats i no cal parlar de l'escalfor que se sent a la cara i a tot el cos. Si es cou en llocs de terra fina, aquesta fe..!, na és més. suau, però el carboner e s troba amb tot,. ja que no sempre pot treballar en el mateix terreny. Un cop rescaldada la pila, sol espera

Com ja es comprèn, era una feina molt bruta, de molta pols i de moltes suades en dies de calor.

((o matxos, que en dei;m) Un cop els sa r rtons e¡Per lligar els sarrions amb els guarniments ben' ren plens, calia pesarun cop plens, al damunt polits i ornamentats amb los d'un a un mitjançant "s'hi posaven boixos o alabundor de ramatges, un pal; un home per cada tres branques perquè el combinats amb tatxes de cap se'l carregava al carbó no caigués, ja que muscle, s'hi penjava la mai no es tocaven de vo- ·llautó ben lluents i les romana i aixó anant-los .r a a vora, c r e c que per- corresponents borles i :d'altres ornaments i a aixecant, 'cosa que no era què quedessin més espas gaire dolça. El pes tre st ~ collats i així eren l'hivern, amb els tip ic s que de bon ma que calia fer era de 66; de mes bon manegar per picarols, ,

El Sot de BaIà era el nucli més important en la producció de carbó de Tavertet. Encara avui, si passegem per algun dels antics camins que corren a cada banda de la Va.Il , ens podem trobar amb petites clarianes que són el testimoni de l'emplaçament d'antigues carboneres.

o sigui 6 de tara' i 60 de net. Generalment, els n~ gociants sempre anaven justos de sarrions i rarament en portaven prous per encabir-hi tot el carbó de les piles i llavors, quan eren plens els que duien, s 'havien -d'abocar i fer-ne un pilot que se'n deia una mesa, cosa que, de vegades, do donava ocasió que algun .pillet hi ané s a p ro ve r , í

al traginer. Una vegada lligats els sarrions, la feina ja quedava per al traginer i els muls:. tran~ portar-los on el negociant manés. Prou es queixaven els ta-aginers que quan havien de pujar els sarrions a un quart o el nquè pis era feina molt pesada. Quan els traginers eren ben ordenats, prou donava gust de veure aquella cobla de muls

U, abans de fer- se clar, ja se sentien dringar com si festegeixin el nou dia que estava naixent. A l'es tiu no podien portar els picarols, ja que les mo~ que s i els tàvec s els molestaven molt més. Com queda dit, el carbó no sempre sortia de bona . qualitat per causa d'algun defecte o equivocació. Si' és cuit amb terra fina, més aviat sol pecar de 15

r

fumós; i' sï"amb terra . 'del tot bé, cada dia tenia gorssa, de retrinxat. Ara: el negocí a-it allà a cada bé: una altra causa per- pila que es collia, per què el carboner tingués més bon ,gènere que hi moltes vegades queixes sòrtfs excl arna.nt- se que del negociant que el era dolent i que s 'havia carbó no era de bona qua- d'escoltar tantes queixes, litat, era la que alguns esperant que ell li digués negociants, si no podien b~, com ho hem delêr? fer estrafolla, mai el Però va fer tot el contra'carbó no era bo. Com és ri, puix que el meu ger.na tur-al , per poder birmà agafà un buscall i li .Ia r algunes cargues de digué greument enfadat: 'carbó a l'amo, havien d'~ '''Aparteu:",vv3 d'aquí i no nar molt d'acord el carus acosteu més o .. si .no , boner i el negociant, pe.!: amb aque at buscall us què quan l'amo veia que trenca.J:~ l'esquena!" Tanalguns d'ells no era gaire matei:x"f~u bon remei, ~ de fiar, ja avisava èl puix qtie ja no tornà mes. guardabosc o el n;asover Sort que 'no tots els nego'de la casa que anes a re- Clan . t s ere . n de mala cala ~ _ bre el carbo, o sigui a nya: n'hi havia de molt vigilar durant tots els bons i honrats, per als dies de treure'n i llavors d nava gust treballar . .~ f' que o era qüe atí o de fer la el- i en els qual s els amos 'na a la nit i fer- se el hi podi en posar tota conseu repartiment. Llavors f" ~ ~ lança. Sl que tot el carbo era bo per més fumós o retl'inCrec que realme~t he .ex.xat que fos. Prou que una plicat i estat testlmonl ~ vegada s 'hi va trobar el del i pràctic de c~m ~es . meu germà amb un d'a. desenvolupava la iridu s t r a quests que, perquè d'aldel carbó en tots els asguna pila no li va sortir pectes; però, almenys a í

enc,.euats HORITZONTALS: 1. Entonació. 2. Mida de longitud. 3. Manubri. 4. De Nàpols. 5. Desig, anhel. Cap, cabdill. 6. Farà fum. AI revés, inclini. 7. Eina agr(cola. AI revés, vent molt fort. 8. Descobrir. Donat. 9. Que trona. 10. Donar asil. 11. AI revés, pregui. 12. AI revés, atiment.

VERTICALS: 1. Fàbrica. 2. Parteix. 3. AI revés, conspiren. 4. Matadora. 5. Testa, crani. Relatiu a la rabosa o guineu. 6. Babau. Aromatitzi amb anïs. 7. AI revés, respiro. AI revés, treurà la pell. 8. No t ïpic. Donar. 9. Que atipa. 10. Detenir, parar. 11. Acció d'ajudar. 12. Interjecció.

~ I--+-+-+--t-

'I

"\ \0 11

16

,Catalunya:; hapa s aat a la hi stòria i tal volta per .no . .'. ." repetlr-:se mal mes. Sm donaria per molt satisfet d'haver acomplert amb un deure si amb aque st treball podia omplir' la: curiositat d"'algun selE. bl.ant amant de la història i també per deixar constància d'un mitjà de vida del qual s 'han servit durant molts d'anys la 'major part de famflies d';aquest poble per portar tel pa a taula.

Em mancava de dir que el carbó del cor de la pila sempre surt molt menut i s e!n diu el "fogot". ts el que fa la llenya de torrar .el primers dí e s i, a més, el retrinxat de burxar a l'hora de les bitllades. Aquest carbó sempre es barreja a diferents sàrries, perquè si es posava, sol , el client es queixava rriol t ; com és natu r al ,

.

Jordi Sanglas

amic caminant Avui, amic caminant, el pas seig serà molt curt, ja que solament anirem al pla de Dalt, tocant al poble de Tavertet. Però en. cara que breu per la di stància, pel temps és eno.!: ¡'mement llarg, puix que recularem molts milers d'anys en l'intent d t e sb rj nar la seva pretèrita història.

:d~fensa i guaita: no negl.i

g írn que el castell de Tavertet o castell Cornill es tava situat precissament al dessota. Aquests fragments de parets, abans' ben visibles, han estat desfets en la. majo'r'_Féi:.rt en obrir carr~t~;e-; d'una.' projectada urbanització al pla.

justificava la densitat de masos que hem apuntat. Ara no en resta més que una gran extensió plena de terrelles, amb una escassa vegetació composta majorment de mates i arbusts i alguns arbres que lluiten afanyo sament per llur sub s s-» tència. í

Ja donada una idea del Tots els grans pilots de 'El pla de Dalt, com sap pla de Dalt i la seva p ed r e s o clapers, regutothom, és una enorme passada significació carn larment distribuïts, que .p l a tafo rrn a tabular plena e s veuen en el repetit pl~ perola, ens aturarem a de terrampers, però po~ nell i sobretot en el pla reflexionar llargament siblement segles enrera sobre una ob ra que hi de Dalt, certifiquen les e stava tot conreat i farcit 'neteges que s'hi feren per existeix i que conSidede masies, de les que a lliurar el terreny de rem excepcional.. En ens'ha perdut l'emplaçal'excés de pedrusèall. Ci- trar al pla des de Taver ment i el nom. Els únics tem de pas que en alguns tet, després d'una forta indici s que queden d' apujada que remuntava d'aquests munts les pequestes pagesies -apart dres estan arrenglerades amb sobtades giragonses el que s 'han trobar pe r tot el vell i atrotinat camí formant unes petites pa.a r r e u molts trossos de carreter, s'hi veuen les rets no pas gaire altes teula- són d'una casa en - cosa d'un metre i mig - i ruïnes d'una gran mural'anomenat pla de la Mu- en forma de ferradura! .. lla molt dissimulades en, ralla i del mas F'on tp ed r o No s 'hi troba pas cap ex- tre els boixos, en un pesa, que dóna el nom al plicació plausible al s mi- tit planell anomenat pre. vertiginós grau que s'ini- núsculs habitacles, que cisament el pla de la Mu, ciava a prop i e s despen- devien tenir un elemental .ral l a , Aquí, com ja s'ha java cap a Sant Romà de teulat de brancatge pas- dit, hi havia hagut també. Sau. Anant envers la ma- tat amb fang, llevat que una casa i, amb tota prosia del Castell, dalt d'un fossin uns minsos refu- babilitat i com tantes d'al petit pujol a mà esquerra I gis indoviduals per cas tres, masia i guaita alh.2, s'hi veuen algunes restes :de violents temperis. ra, ja que la seva situ~ de parets ja desfetes ció dominava un immens . En abandonar- se i aterque podrien ésser d'una . . . panorama. Estava situada masia, torres de vigilàn- .rar-se les rn a s i e s , l a a un t ex r em d e 1 p 1an e 11'1 de deguda conser l c cí cia o ambdues coses a l h o manca • arrau 1i d a a 1a pro teeCCIO vacio i manteniment, els. d l ' 'h t ra. l sobre el collet del e gran mur I n em ro ' t t puig de la Força hi ha es- escorrancs de les aigües ..b a t a l guna res a: un ros campades altres restes de pl~ja, aixaragallant 'de teula, possiblement de parets, potser de les els e i xo r c s camps dude l'edat mitjana. rant anys i anys, s'enfeixes dels camps -el que Un examen, mal que sipressuposa més e rnp l a a dugueren tot el gruixut ments de remotes page- mantell de terra conrea gui lleuger i superficial, !de l'esmentada muralla ble que cobria el pla i sies- o corï's t r uc c i on s de é

ç

17

•

ens palesarà a bastament la seva enorme importàn cia. Veurem com, aban-; de la principal n'hi havia una altra de menys gruixària i alçària i separada uns quants metres, en ple declivi del fort pendent del terreny. La gran estava construïda amb una doble filera de pedra rústega, deixant un espai al mig omplert de terra pastada i pedres, a tall de reble. L'amplada és d'uns 1,5 a 2 metres, i la seva llargada total arribava a uns considerables 140 metres, dels que ara queden uns 120, ja que pel cantó de BaIà va es ser trencada en temp s -Irrirn e rno r i a.l per donar pas a l'adés esmentat ca, ml carreter que permet l'accés al pla de Dalt. Per tant, al barratge l'ha I

11

via tancat totalment, con • vertlnt-lo en inexpugnable.

mitacions abans exposades- el fort tirany del co llet de la Força que mira

En efecte, pel cantó de Sau l'alllen les verticals cingl~res, que no permeten a1tres baixants que els vertiginosos graus del Castell i de Fontpedrosa i el grau que deva llava directe del collet de la Força a la vall de Sau, avui completament esbor rat. Tots ells ben fàcil-; de defensar en la suposici o que en aquells temps fossin practicables o no e s t e s s in a gratcient obstruïts o infranquejables. Pel cantó de BaIà, la mu ralla també abocava a un a

a les barrancades de Santa Cèlia i les dues canals dels Obis i la de l'Arç o de Brunyols. Aquesta úl':" :i;na e~tà oposada, gaire De en l in i a recta, a la d¡ Fo.ntpedrosa, fet que po d r i a tenir alguna signifi-= cació que desconeixem. Tots els esmentats camins estan perduts i embrollats i es fa difícil, . per no dir impossible, de seguir-los; només la canal del Castell permet avui el pas, encara que està bon xic desfeta i tap a d a en alguns trams.

cinglera, a més dels pen dents terribles i embos-= cades dels ribaços de la riera i sols hi havia de transitables -amb les li-

Q' ' i Ganyet. ui r z e Pares (continuarà)

Magnífica vista del pla de dalt. Just al capda t dl' , mun e a pujada eS on s'han localitzat les restes de les muralles qu e e I po d'Ien Isolar . pràcticament del tot com un gegantí recinte amurallat. 18

COL.LABORACIONS

estampes del cabrerès La Fageda del Bac. No! No puc endinsar-me dintre ta entranya viva, dessota la teva fronda, o Fageda del Ba e! Immers dins ta penombra, corri llucaria bosc endins el fistó dels teus contorns, les molsositats de la teva ufania?

l'obaga l'abraç sexual de les arrels que en tremoIor tendrívola congrien un tany nou.

un verd profund, que escampen remor solitària d'església.'

D'un tros lluny et contem plo en aquests moments en què el sol del migdia et daura complaent i velluta la gerdor del teu fu-, llam amb verds suaus i esponjositats dionissíaques.

Deliqüescent, m'empleno de tu passejant-me poc a poc. En un arol, talment cl au st r e natural imposant, ocell, saltant de branca en branca, hi refila com un escolà menut. Descen'com una catedral il.lustre, dint, un xic avall, la guat a f lautada per l'orgue ceri lla xerroteja picolant lesmoniosa del vent, tempe. garbes de l ',artiga. Sorrada I frescoral en el con t' .,', ' it d f . l' b -, n tv n e , fora del tot, les VI e r ui r om ra en t' f . l 1 vaques manyagoies pastues oresta s vo tes. ' b a blana musiren l'h er cant la melodia d'un idílPresoner que em tens lic, dascinador silenci .. amb tant d'encant, em

Veig les rnonjoi e s e s te s e s de tes branques acimantse en les agulles dels 'troncs amb gràcia gòtica natural, magnífica. l capeixo en el frescoreig de

submergeixo dintre teu i El cos, el cor, l'esperit, em rabejo en el somni re tot jo, m'ho tens emprefrigerador de ta pura en: sonat, o Fageda del Ba c ! tranya. Talment m'hi per do del tot ab s condi t del JOSEP PRAT l ROCA món. Sols dialogo amb tes

IBans

Ets bella, o Fageda del Bac! Encara la tardor no canvia les games del teu verd amb els torrats castanys d'autumnal senec1út Jo des' d'aquí t'admiro

fulle~-tornassoladesper

u.n

í

•

CUrIOSOS

¡\DMINISTRACION DE CORREOS Sègons las disposicions del Real Decret de 25 de .;Febrer últim, se prevé que, no se donara curs à ningura carta o p l e c h que vagia al correu sens lo ,degut sello de franqueig i segons lo pes de la ca rta o p l e ch y à est fi ya se

t r ova r àn sellos al e s t an o h' escrit, à fi de evitar molts e n tu rp i rnen t s en lo ò à la Secretaria de est .c u r s de totas .asurco s , poble, segons ho prevé la Lo que poso e n-p ubl i ch -Exrñ a , Diputació provincial. • per conexenen de to t s , ' AMES se renovan las dis-I, posicions anteriors de que Tavertetl Q de Juliol de 1856. no se donarà curs à recla El Alcalde: macions, queixas è i n s ta n José T'ra s se r r a c a s , ya comurals ya particulars que no sian per í

19

. . ======--=====-------------------

NOTICIARI BREU El patronat d'amics de Tavertet va sol.licitar a l'Ajuntament la cessió del teatre per tenir local on trobar- se i al mateix temps poder organitzar actes públics (culturals i recreatius). El dia 8 de desembre, després d'uns dies de netejar i pintar, mossèn Felip va beneir el local i tot seguit, en Josep Ma. Villagrasa va passar un reportatge molt interessant sobre la cultura Maia. A la tarda del mateix dia el grup de

teatre de Sant Martí Ses-corts inte rp retà la corne-t dia "Can Seixanta". El dia 29 del mateix mes, el grup de Rupit .en s va delectar amb els pastorets "Bato i Bo r r ego": val la pena que l'any vinent no -u s el s deixeu pe r d r e . Cal remarcar que aquests actes organitzats al casal -que és el nom que se li ha posat al local- van tenir molt bona acollida, assistint-hi gai rebé tothom.

Les passades festes de Nadal, com ja és t radí cíp nal, .han estat presidides per un bonic p e s s eb r-e a la plaça. Sortint de missa del gall, uns pastors van adorar l'infant tot cantant cançons de Nadal, ajuntant- se després tothom a la vora del gran foc menjar butifarra i beure bon vi. La llàstima va ser que el fred ens va fer retirar aviat.

a

NEUS

DEL PATRONAT Benvolguts amics' vol- , dríem que aquestes poques ratlles fossin una co municació oberta a tot- hom per donar a conèixer la nova orientació presa per "L'Agrupació Tavertet" en la darrera as semb l e a del mes d'agost passat. S'acordà de suprimir les quotes anyals, ja que abundà el criteri de no con tribuir a obres de caràcter públic, deixant-les e~ clussivament en mans de la Corporació Municipal, i de dedicar tots els esforços de la nostra Agrupació a promoure actes purament cultural s: teatre, conferències, excur sions, etc. Per a aquesta finalitat i 'amb la cooperació ben eficaç de la jov erral l a , s 'han 20

habilitat els baixos de l'a juntament, cedits gustosament pel Consistori, per a poder-hi desenvolupar les activitats esmenta des.

ció del Museu Local. No cal dir que demanem a tothom l'aportació dels objectes que creguin han de figurar en el nostre Museu incipient.

Aquest local s'anirà aco~ dicionant d'acord amo les nostres l'os sibilitats i la col.laboració de tots, ja que tothom podrà gaudir del que entre tots tinguem l'encert d'organitzar-hi.

En comunicacions regulars anirem exposant les activitats que semblin convenients i útils de rea litzar. Óràéies a tots per la vo~ tra confiança i col.labora ció ..-

Igualment s 'ha arribat a l'acord de cessió dels bai xo s de la Rectoria per un plaç de cinc anys ren~ vables, amb l'al' rovació del Bisbat i amb un document signat per Mn. Soldevila, com a eCònom de la parròquia, el sr. Jordi Sanglas, com a respo~ s a.b le , i el sr. Josep Igual com a President de "L'Agrupació", pel," a la restructuració i amplia-

Pe r la Junta, el Secretari: Santiago F'a tjò . El President: J o s ep Igual.