Revista Els Cingles - N07 Juny 1981

ELSCINGLES trimestral

TAVERTET

.

Juny n"7

I

ELS CINGLES

1 Publicació

Trime.tral

REDACCIO ADMINISTRACIO PUBLICITAT Plaça Dioutació. 1 "Can Nazari" Tavertet. Tfn. 856 SÓ 80 . Butlletí dels amics dels .

Jordi Sangla. i Puigferrer . Jordi Ma. i Caballé· Neus Roquer i Jofre ROla M. Pujol i Nuez Joan Reixach i Curtó DIBUIXOS I ACUDITS Rosa M. Pujd i Nue s F6TOGRAFIES Portada: Salt del molf Bernat •. Fotografies: JQrdi Sangla. i .Puigferre,.

IMPRIMEIX CopiArt .S.A. Villarroel, 81. Barna-U D.L./ B.8390 /79. La redacció del butll~tf no es fa responsable··det contingut dels treballs que apareixen signats, jo; que aquests reflexen únicament els criteris dels seus autors. 2

LA REDACCIO

LLOCS DE VENDA D'ELS CINGLES: A -

TAVERTET: Can Molina. Can Nazari. Restaurant Les Fonts. Fonda Can Baró.

A CANTONIGROS: - L'Estanc. A RUPIT: - L'Estanc. A L'ESQUIROL: ~ Can Santos. A MANLLEU: - Llibreria Contijoc. A VIC: - Llibreria La Tralla. - LI ibreria Clam.

HISTORIA

ElJS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET. JLt~1Jl) ~ l\J! 1 arn per couoncs e, Ja som al quin- 'escalfar e ze de novembre i gràcies re el pa, d'una manera o altra s 'havia de buscar a Déu ja hem sembrat, una carretada de llenya 'però la feina no és pas grossa. acabada. Com que tenim Generalment a tots els l'hive rn a sobre caldrà boscs hi quedaven ums anar per llenya. roures vells i bonyegats sí, després de sembrar que, a més de no do ca r tothom es lliurava a busfruit, no deixaven e réicar llenya per a l 'hivern, xer nous plançons d'alziper fer bullir les olles, na; per això els amos co~ per e scalfar- se i fe r le s sideraven aque sts roure s perolades de nabs i cols, ben sobrers i per carbó' també de remolatxe s i tampoc no eren gaire pallada per al bestiar ~ ai. xi~ d on c s , es gas- apreciats i no el s recava b OV1; tava molta llenya menuda. tant que el masover els Si l 'hivern passat s 'havia tallés. Certament que per coure el pa e ra una llenya carbonat algun tros de ben dolenta, però quan no bosc, el problema estava força resolt, ja que es p~ n 'hi havia d'altre ... quin dia fer una bona arreple- remei tocava! gada de. brossa seca. Al- Nosaltres no ens o odfe m . , trament, ja es podien ag~ q ue i xa r , Ja que tern ern un amo prou bondadós que far les eines, podalls i no ens havia fet estalviar destrals i mirar on es p~ dia fer la tallada de feixi- .mai la llenya d'alzina per fer el forn, encara que sí na, tenint en compte de que ens tenia recomanat no tallar cap plançó, ja que l'amo vigilava molt i que per fer el foc a cuina gastéssim els roures també el guarda bo sc. Tallar plançons sense pe!:. vell s. mís podia costar al mas~ Una altra feina d 'hive rn era portar fems del fever canviar de casa. Per suposat que l'any que mer al camp. Si el camp s 'havia de cremar la lle- e ra sec i no e s podia lla~ rar, aleshores es tapaven nya sortida de la mata, els pilots de fems amb mai no hi . havia un bon foc a la casa, se 'ri gasta- terra perquè no s'asseva més i de fum a la cui- que s sin tant; pe rò si hi na tampoc no n 'hi faltava. havia prou saó ja es podia començar a llaurar, ja Però per aguantar el foc que per ací hi abunden un xic rn e s a la llar i per ~

les terres grosses i argi loses i era bo de fer-les llaurar a principis d "h i : vern i així amb les glaçades i freds quedava la te rra ben de sfeta i a la p rimave ra amb una sola llaurada d'arada plana ja n 'hi havia p rou. Com tam bé pel mes de febrer es plantaven l'er i els pèsols i anava molt bé que la terra fos cuita pel fred. Les cases amb un xic de rem al cap de casa i algun bordegàs ja tenien fei na tot el dia: entre dona r menjar al bestiar. estellar i entrar llenya, escurar les corts i sempre hi havia algun altre e s to r bany que no s 'hi pensa va. A més el bestiar donava molta feina ja que se 'ls feia aprofitar les tronques de blat de moro i abans s 'havien de trinxar com també fer la barreja d'he rba amb palla, e stobar la palla per fer la pa llada del matí barre jadaamb la farina d'er. Així que de feina no en faltava mai. Si mirem temps enrera. quan encara no hi havia arades grosses obre brevants i per tant es fangava tota la terra, no cal dir que per més gent que hi hagués a la casa, hi havia feina per a tothom. Pe rò si parlem de 3

quan el pagès pogué obt~ ni r arade s giratòrie s p ri mer i després la de ro-des. certament que la casa de molta gent havia de buscar feines al bosc, a picar alzines. i els que sabien coure carbó, a fer una cuita; així s' avançaven alguns diners per als futur s projecte s: uns e s volien casar i havien de preparar el niu, altres que volien comprar algun cap de be stiar o altres que els volien estalviar i portar-los a la cal. xa i finalment podem dir que a tothom li agradava de portar algun duro a la butxaca. Aquí hem fet referència al fer carbó; com que és una història i un art prou interessant, ja en farem r ef e rència en un article apart. De les feines de la terra en temps d'hivern ja poca cosa més podem dir, encara que cada casa havia de fe r la feina amb més temps o menys, especialment en terres grosses, com ara l'A .. venc i tota la cinglera, calia conreuar-Ia a l 'hi-"vern perquè aixÍ"el fred la desfeia i anava més bé pe r pl antarr le s trumfe s o blat de moro i poder-la cavar millor. No sempre es podia preparar aque sta terra, ja que sovint faltaven els fems, cosa que dificultava la bona marxa de les collites. També era feina d e l febrer plantar l'er i els pèsols, feina de poques empentes. Mirem l 'hivern, també des d'un altre punt de vista. Generalment es té 4

l'hivern i les seves feine s per una e stació austera i monòtona, mancada d'il.lusió i poesia, pe rò no é s pas així. És v;ritat que el pagès en dies de neu i pluges i si a més estava ben acotxat al llit, havia de llevar- se i pensava en la llenya, el me~ j a r per al be stiar i que això ja durava massa; certament que no era gaire afalagador. Però si havia estat previsor, aquells dia podia quedarse una estona mé s a fer

...

dies de mal temps. Altres vegade s s'engrescaven a fer algun joc de car tes, el tuti, el cau o les "narisses", que en aque st hi podien jugar les dones i les criatures, certament que no era poca la gresca que allí s 'hi aixecava. En les cases que hi havia noies, no cal dir que eren die s molt aprofitables per fer.l a petar amb els mossos, cosa que no vagava pas sempre. També s'aprofitaven per fer engrunades

~

companyia als llençols, pensant que no e s podia fer res a fora i que no v~ nia d'una estona. Aquell dia, després d'endreçar el bestiar, es podia esmorzar amb tot el repòs .i fer la xerrada a la vora del foc. Aleshores es feien feine s de manteniment com: adobar algun mànec d'eixada o de destral, cosir alguna cor ret ja del jou, clavar tatxesals socs o esclops i d'altres feines pròpies dels

de blat de moro escuat que hi havia estès al graner. Això es feia al volt del pilot, rescant les espigue s amb el tall de l'ai xada col.locat entre les cames. També s'hi feia tabola. Tot això pa.ssava en dí e s . forts d'hivern quan el vent xiulava al seu pas i picava contra els gruixuts murs de la casa, queien ruixats d'aigua que e spategaven a la teulada o bé es veien cobrir- se

el s' turons de ri.eu. Tots aquests esdeveniments feien que la petita societat familiar visqués amb . .,.... . '" una cornum ca cro 1 unro . Per això no podem qualificar lleugerament de negres aquests dies freds, sinó d'un parèntesi als die s fatigo sos de la feina del camp. Tal vegada el que més es perava aquests dies de mal temps era el bordegàs que guardava les vaques; aquests dies no engegava i podia fer vida amb l'altra mainada, que també estaven prou contents de no haver d'anar a esttidi. Els més petits ho aprofitaven per jugar i explicar conte s, cosa on també participaven els grans i els mossos. Les dones aprofitaven l'ajuda dels menuts per triar pallofe s de blat de mg ro per refer les màrfegues. Si no hi havia nap s recollits, s 'havia de triar la ,palla de fesols per fer la perolada. Era una estona escaient per explicar co!!, tes i acudits. Recordo que la mev-à. mare" i iame va germana contaven el del llop i la guilla, el de la fugida a egipte de la sagrada família mentre el gaix els descobria i molts d'altre s que feien les delícies d'aquelles es tones hivernals. ,El que més malament s'ho passava, i mala cara hi posava, era el pobre pastor que, encara que fes mal temps, havia de sortir amb el ramat per poc que pogués, ja que el ramat fris sava molt í també perquè no sempre el corral reunia

condicions per poder donar-los menjar. Tampoc no abundava gaire el me!!, ja r . Si el mal temps durava molts dies i més si hi ha via neu, es 'eia molt pe-=sat i les coses no anaven g aí r-abe . Quan tot havia passat i tothom tornava a la feina de fora es recor· dava amb nostàlgia els dies íntims passats que havien trencat la monoto nia diària. Les festes de Nadal, en quin sector de la socie- . tat es pot semblar més al primer Nadal viscut , 'pels primers pastors allà a Betlem que al pe- . tit poble de pagès arraulit entre muntanyes i cin gleres, i en les masies • escampades per les sol~ n e s i turons, on pasturen els ramats i vaques i on la gent viu senzilla i pa,! •tori! ? La fe sta de Nadal: tot'hom esperava Nadal per assistir a"matines", que era la missa que se cel~ brava a les cinc del matí 'en la que molts anys es feia l'adoració dels pastors abillats amb barretines vermelles, tapaboques o capot i el típic . "sarró 'de pell. d rovellà; aquests pastors manaven els manyacs o moltons c~ berts amb capes dau ra-, . . des i grosses bar'rumbes penjades del coll amb c~ llars de fusta que els pa,! tors a punta de ganivet ·lii treballaven esquisids i e,! caients dibuixos, tanca.ven el collar dos pastells. Sempre algun dels pas- . .t ors acompanyava, amb el seu flabiol o clarinet les cançons nadalenques

que ell s'i eI: p çb'l e canta-, ven davant Jesús infant, ' En. el moment de l 'a:do:r~ tió pastors i rabadà desgranaven alguna poesia adient per aquell. moment i quan el pastor. agenollat adorava l'infant jesús, el moltó queia de genolls aterra, donant la impressió que es feia palesa la frase bíblica "el s cels í la terra doblegaran els genolls al nom de Jesú~". Aquesta festa es prepar~ va de moltes maneres. Recordem-ne una altra: . no era e strany que en les case s que hi havia bord!:, gassos, uns dies abans de Nadal comencessin a subministrar el que se 'n deia torxa; era un pal de ginebre que s'aixafava a cops de maça, però que no se.'n perdés cap estella, llavors el lligaven amb un cordill i es ficava al forn perquè quedés . ben sec. Arribada la n i t de Nadal, abans d'anar a: dormir deixaven un bon • foc encès perquè el nou nat s'hi pogués escalfar;'. quan es llevaven, del foè que en ca r a- hi havia enc~ nien la torxa de g ín eb r e " preparada com hem dit i així il.luminava el carnf per poder anar a peu segur tota la gentada de Ia casa i d'altres que s'hi ajuntaven.

I

..

:

JORDI 5ANGLA5 •

XERRADA AMB.... • merçè hams En aquest número, inaugurem un nou apartat, dedicat a conèixer les persones de les nostres contrades, les seves circumstàncies i per tant la nostra terra. Indagar en la vida de les persones per conèixer les actituds que els mouen i la seva incidència en els altres -partint de casos concretspot ser una aproximació a les filosofie s de comportament que cOIÚig,!! ren la realitat històrica del país que ens ha donat la vida i pel que val la pena de fer UIi e sfo r ç per retrobar-lo i per portar la nostra petita col s Iaboz-ací o per reconS<truir-lo. Sempre respectarem la manera de manifestar- se dels protagoniste s de cada article, sacrificant el llenguatge i tot el que calgui, sempre que ens aportin una base humana entroncada en el nostre objectiu, i això no voldrà dir de cap manera que compartim les seves opinions per~);í que les respectem.

La Mercè Hom s i Sanglas va néixer a Tavertet el segle passat. Just l'any 1899. Fa, per tant, 82 anys que viu al mateix poble, i podem dir que és una de les persones més grans, si no la més gran, que viu actualment a Tavertet. Les arrugues de la seva cara, i el monyo íarnb què es pentina els . seus cabells, ens retraten la imatge d'una persona totalment arrelada als seus orígens, identificada amb un ambient i una rnafne r a de ser, .fidel a les, cases de pedra, a un mínim de coimod-itats, i a una austeritat, que li han per:mès de veure passar 'l'evolució d'una so.. c ietat " 6

pà"a arrenéàr rabas~' ses allà baix a les :Serres de Sant Joan. La mare, béu l'hagi perdonada, anava a buscar el blat allà, passava a Rupit, a Can Marandes, i ja tornava amb la farinà La dona del moliner 'Vaig néixer a' Can Fèera de família del 16. La meva mare era' moss~n actual. filla de Can Nazari i La mare, Déu l'hagi el meu pare de Can Ca perdonada, havia trí. La mare es deiacriat un nen de Vic, Dolares i el pare Rade Can Rocafiguera. mon. En aquells anys, Pujaven el crio aquí els pares es guanyadalt a Tavertet i ven la vida treballant tots dos. La ma l'hi vàrem tenir.molt re anava a herbejar l .t.emp s , Aquesta famí~ lia ens dava molta ca a fer feines a fora, a servir. El pare con .sa • reuava la terra. No - El pare també havia fet de manobra amb un teníem bestiar. Un any que va passar una ~aleta que hi havia pedregada molt forta, aquí al poble. En Pase'n va anar a treba- lat. Van fer una caba na allà dalt a Eajols llar per guanyar el

avançada tècni carnent, però deshumanitzada en .molt s aspectes, i no ha caigut en la temptació (que l'ha ti,nguda) de ca!!, viar la seva vida, perquè j~no,~eria seva.

La Mercè va arribar a aquest món en uns moments difícils. T\T~ exi s tia el fenomen del consum. La lluita era per la supervivència. En aquests primers anys del segle. tot l'e sforç de la família, e s concentrava a cobrir le s nece s sitats mínime s. que pràcticament «:8 reduïen al menjar. La re~ ta e ra contacte amb la naturalesa, però no com a luxe, o com a compensació del ritme de vida que portaven, sinó com un acte no rmal , espontani, i quasi obligatori.

L'amiga més bona que tenia era la Dolares de Subiranes. Era filla de Ca n'ülari. Anàvem a passeig, cap al Gor-gàs, a caçar avellanes. Els dies feiners, cadascú s'es tava a casa seva. A l'hivern només donàvem un voltet pel poble. En aquella època hi havia escola. Era aquí a Can Sarries. Teníem una mestra. Vi via en la mateixa ca= sa que hi havia l'escola i l'Ajuntament. Es deia Gertrudis. El poble era ple de gent, i a l'escola potser érem 30 persones. Anà vem nois i noies en una mateixa classe. Les classes ens les feien en català -í, cas. tellà. Els dissabtesel mossèn ens feia re ligi6. El catecisme ens el feia la mateixa mestra. El mossèn vivia aquí dalt, a la rectoria. També hi ha via vicari. No feien-

res mês que dedicarse a fer de capellan~ Jo me'n recordo de nossèn Eduardo, que tenia dues majordomes :eien que eren germa.es. El vicari es de'a :;--,ossèn Lluís.

arreglaven aquí A l'hora del ,~ ~i cadascú se n'anava a casa seva a veure si tenien teca per be renar. A mi, la maremoltes vegades em posava una cassoleta de blat de moro amb totes les torraines de Mentre la Mercè ens' l'olla. explica la seva experiè~ A l'edat de 7 anys cia d'e scola, ens adone vaig tenir el tifus i que a primers de segle, pujava molt flacota. segons què no tenia' l'escola rural de Taver gana per menjar-m'ho. t e t tenia vida pròpia, Amb els altres nens amb una mestra que vivi jugàvem a la polla integrada en la comunibriola. tat, que les classes Per dinar menjàvem es eren mixtes, i perlaven cudella, trumfat queen català i c a s te l l Si en dèiem, patates, I considerem el fet cultu cols, sopes i farro. Els dilluns de pasqua ral de Tavertet, podem anàvem a Sant Corneli dir que es donava una i la mare, Déu l'hagi resposta, que com a perdonada, feia una~ r • . rn irn rn r e sporn a a unes ollada de blat de monecessitats bàsiques de ro, hi tirava un tall formació elemental, en de cansalada. Com han un poble que no dispocanviat els temps! El sava de cap mena d, pa se'l feia cada caservei, ni de carretera. sa. à

~lt.

,

Recordo que a l'escola ens feien estudiar Hist~ria, manuscrit, una enciclopèdia, .. aritmètica i doctrina ~ls exàmens i· tot ens

Parai.lelament a l'experiència d'escola, la Mercè ens explica le s dificultats i preocupació bàsica per alimentar- se I és ella mateixa, qui 7

ens fa la comparança amb els nostres dies. És ella mateixa, qui indirectament ens r e co i da que avui una part dla humanitat es mor de gana.

aque 11" a epoca també hi havia estudi a vespre. El feia la m' teixa mestra. Al ves= pre hi anaven els que treballaven durant el dia. A 8 o 9 anys, ja anàvem a treballar. .; col.legi només hi anà vern fins que podíem anar a guanyar alguna cosa. Jo en aquesta edat, anava a herbejar l em donaven dos rals. Els altres, mé~ grans, guanyaven una pesseta. No f~iem mai vacance_ Sempre hi havia escola. Per Nadal no cel bràvem res. Ni a l'e-cola n i al poble. El-que a casa seu podie feien la festa, l el' que no, no la celebr'

H' !~n

ven.

-

La integració total de la mestra, queda de mo r. trada en el fet d'oferirdas se s al ve sp r e , per la gent que treballava durant el dia, i en el fet que les vacances, no existien. No podem entrar a analitzar el nivell ni el mètode pedagògic, però sí podem constatar, que existia una persona posada al servei del poble en l 'a~ pecte cultural.

0i hi havia algun capellà que li agradesSln les coses aquestes, encara es feia algina funci6. Si el 8

sortir fins que vaig marxar. No vaig comprar res. Les sortides de Taverte motivades bàsicament per anar als mercats més importants de la comarca, que eren els de Vic i Man lleu, e ren autèntique s aventure s tant per l'e sforç de caminar qUe repre senta va el desplaçament, com per les situacions estranyes que havien de ciure en ciutats molt diferents als pobles que ells vivien. Per~

vaja, com que hi haVla l'81ari que ca~ da setmana anava a Vic, ja se l'enduia ell la mercaderia. Ell se l'enduia amb el carro l els dos natxos. L'únic que te nla algun cèntim eral'ülari. El de Can Ma riano, que se'n va anar a Vic, també en remenava algun de cèntim. Per~ n~sal­ tres no teníem cap bestiar ni teníem res La mica que guanyàvem l'havies de menester per comprar oli sab6 " .l fideus. " arrus Me'n recordo quan varen fer la plaça Nov~ la, . meva germana va nel~er. Era l'any 7. A ml em varen fer mar xal' al Jafre. l veiael pare, Déu l'hagi perdonat, que corria (en aquella edat no sabíem pas res, ni a on trobaven la canalla ni res), ll'ende mà hi havia músics ala plaça, i vàrem tenir una nena, la meva :germana. Era l'any que vàrem estrenar la ~laca, Fins llavors

ballàvem a la Coromina, allà al costat del Jo:trre. Feien un tancat amb boixos i posaven algun llum de carburo, venien els músics de Sant Feliu, que venien per molt pocs cèntims, de Sau pujava tothom, de L'Esqui rol, de Can TOni, era molt animada la Festa Major. La mateixa orquestra anava a ofici a tocar, i també al ball. Sempre havíem tingut un manubrio, que servia per totes les fes tes i diumenges. Fè-iem ball cada festa, i a vegades matí i vespre. S'havia fet aquí al cobert de Can Bar6, a Can Mariana, hasta a Can Sellabona l'havíem fet. Més tard es va arreglar un camp de futbol, allà a~ davant de Can Fa16, lugàvem contra Rupi t, Can Toni, L'Es quiral. Amb aquests pobles ens havíem fet molt. Ells també vevien aquí. Al marxar la gent, vàrem perdre relaci6. A Sau, hi ha via en Riba, que sem= pre deia butifarra per als de Tavertet. Teníem sempre la taula parada.

~o

teníem ni diarls ni ràdio. No ens en te 'àvem de res. Èr-em :om miscolats. No hi 'avia llum, ni aigua n i metge, ni res. ?er aix~, a vegades iiuen que perquè no ens hi sabem avenir (en la societat actual), és clar, amb les coses que havíem passat, i misèries. Es malmet ara la vian da i abans Déu nos en guard, de deixar un bocí de pa a terra, el pare ens hauria

la conversa con" nua , la Mercè torna a i n cidí r en el re specte i cura que tenien pels a.Li.m ent s i la mane ra ,.,n què avui es desprec i eri per .pa;xt d'alguns.

an Juvanteny, era l' Avenc. Ens và r-en sasar aquí dalt. No , varem anar enlloc. Sra a l'hivern i ell no havia set mai a Barcelona. Li vBi~ dir, ens fotarem de fred i, de fàstic. l, ens varem casar, varem fer l'àpat a l'trenc, i al vespre cap a casa. Havíem llogaT aquesta casa de Can ~ujolriu, on s'està Cjra en Federic. Ens Dl varem estar 7 any No vam anar mai en-~ lloc. De seguida ~a "\ . 'v varem tenlr canalla. Van néixer tots aquí dalt. Sense comadrona ni metge, ni res. Els vàrem batejar a la Jarr~quia. Els vaig :onfirmar i van fer ~a comuni6 a la par-òqu i.a i tot. Llavors

mBU marit, que era de Taverte t ,es deia

vàrem anar a viure al Jufré, i els del Ju-

}j~entre

t

í

~~

-,'

'\

És un fe t de stacable la consciència que e xi s tia de veïnat entre els diferents pobles de la contrada. ~uan érem mes grans, per festejar, marxàvem 3 o 4 parelles, a passejar per aqui. Pe r~ a toc d'oraci6, cap a casa. El feien quan es feia fosc. La meva mare amb aix~ era molt sèria.

~l

9

iré sïestaven aqu i . , Més endavant vam canVlar. Ells varen anar al Jufré, l nosaltres aquí. Nosaltres ens estàvem a la casa dels masovers. Zn temps de guerra va venir un refugiat. Els primers estiuejants quer varen veru r a Tavertet eren els d'aquí Cal Cabré. L'A nita l el Joan, que varen venir per portar els seus fills a Ter salut, a' Can Casals. Un dels fills, era en Pere, que desgraciadament va morir aquest estiu passat, d'accident. L'altre es diu Paqui to. '-t,'n els nostres dies ens arriben diaris, però jo no els agoito. Només em miro la televisi6, i escolto la ràdiio, que de ràdios en tinc dos o tres.

El final de la nostra xer a néixer, m'agradaria rada d'avui creiem que de tornar a viure de .s Ie xp r e s s a per si matei la mateixa manera que xa. No cal matisar-la i he viscut, més que no, la reproduïm íntegrapas del modo que és ara. L'única cosa que ment, tal com la Mercè he demanat moltes ve- ens ho ha dit.

'.::i tingués de tornar·

gades, que amb les c~ ses que passen, que fan malvé tanta vianda l tot això, tornar a patir una època, com . quan hi havia mis e r-i a . ...

Cap al final de -Ia' nostra xerrada, la Mercè ens fa una afirmació en la que val la pena pensar-hi dos cops. Ella tornaria a viure de la mateixa manera qu e ha viscut. Quan ens ho explicava li sor tia espo.!! tàniament. Això és que de veritat ho sent així.

- La religi6, bona. - En el meu pas per aquest m6n, he deixa t canalla. - De la guerra, recor do la mort del rector. - La política, és una embusteria. - M'agradaria morir, quedan t-me en el llit, l no despertant-me. Dormint, no donaria cap mal temps a ningú, l mo riria tranquil.la.-

ANTON Ma.

CLARET

racó del poeta Plou, les roses s 'han esblaimat, I ara pedrega, pobres roses i pobres els seus cultivadors. Tot s'ha omplert de boira, no es veu el pantà ni el poble. Però no és trist el dia: ara tenen l'ocasió d'agafar-se de la mà l'alzina i el ginebró, perquè ha arribat el vent i fa acaronar les seves fulles. També sacseja les branques del petit avet que hi ha al jardí, i també les del roure centenari que hi ha al seu costat. Veig la boira com passa darrera els vidres de la sala deixant-los entelats; i mentre no pari de ploure, com rzo tinc res per fer, m'entretinc fent-hi dibuixos. Ha parat la plujà, sortiré ben abrigada i respiraré el perfum que desprèn la terra molla, i sentiré el piular d'un ocell que tot traient el cap de sota l'ala se n 'ha adonat que ja no plou. No, no és trist el dia. Cecílio Mas 19 d'abril de 1981 10

ICOL.LABORACIOl\ts

Iel forat

f I

del vent

Qui ho havia; di r L'tant a anys i panys que la,.gent de Tavertet parlava '~el Forat.-d,~l. V~mJ. O <:lel'FJ>: Tat del Serrat del Vent, i ningú no hauria imaginat que pugué s donar a una cova que, fins i tot; serà coneguda per tots els espeleòlegs del món per ser la més llarga que es coneix en gres (3.216m.). ,Quan es parlava d'aquell lfo r at, tothom hi deia la ¡seva; però, al final, tots 'coin cidi en que hi ¡passava l'aigua de la font del Gorgàs, que raja uns 60 rn , més avall, just ran la riera del mateix nom, que és la que actualment abasteix el poble d'aigua potable. Sembla que sorgeixen dubte s si' serà el Forat del Vent o, com deia mé s amunt, el Forat del Serrat del Vent. El que és -ce r t, és que el Serrat on hi ha tal forat, per on passa el camí carreter ,que comunicava Tavertet amb Cantonigròs, sem'p re n'hem dit el Serrat del Vent. Moltes vegàdes, durant els 10 o 12 anys que vaig fer el transport de la tIet de Tavertet a Can T~ ini, abans de tenir la car retera nova, quan passava per allà mentre l'ani-

.rnal donava el bufet abans ca s que el forat del vent ~d 'embestir la pujada, em hagi desaparegut, tan cuvenia el pensament c uriós com era! Com que riós d Ia co s ta r êm e a sempre porto un picot a aquell forat enigmàtic la furgoneta, jo que el per experimentar la sen- vaig agafar i em vaig posació agradable d'aquell sar a picar i esgarrapar aire tan fresquet. Tahi no vaig pas trigar a tromateix, sempre .ern pre- bar que un raig d'aire guntava el mateix: d'on fred em venia a la cara, pot venir? No fa pas gai- omplint-me d'emoció i res anys, quan cornen çae alegria, cuitant Ilavo r a ren a desemboscar amb enca.ra, amb més delit, camions i tractors, esco a cavar fondo fins que lliren per donar la volta, vaig topar amb una pedra el planell que feia davant grossa, que per una es.rnateix del Forat del Vento cletxa de sota de la qual· ja que en molt tros de c,! en sortia l'esmentat cormí no hi havia cap lloc on rent d'aire. poder girar. Com que' Així ho vaig deixar, il.luaquell planell els quedava, sionat i satisfet d'haver esquifit, no dubtaren pas fet reaparèixer aquell a, amb una excavadora, forat enigmàtic, que ha.r e tal.l.a r la maj-g e r a- del via des de sempre, insp.! tros de dalt, sense adona,! rat admiració, lluny de s,e que tapaven amb les pensar que podia ser una terre s el curiós forat del coincidència que dongués .vent. lloc a un descobriment de 'Així quedà tapat i de sap a tanta i.mpê r tànc ia , regut durant uns quants Fou coincidència també, r-- .:... ' . anys, fins que un bon dia, l molt grata, el fet que •jo mateix, sabent prou al cap de pocs dies el bé que per allà abundaven senyor batlle i el senyor, ,els tells o til..lers hi vaig agutzill, moguts pel pro", fer cap a recollir til.la, blema de preveui\e que o flor de tell, com en el proveïment d'aigües diem nosaltres, del poble, durant els meVaig deixar la furgoneta sos d'estiu sofriria greu a l'esmentat planell. Fe- .!,crisi per haver minvat ta la feina, vaig treure ell 'molt el manantial de la .p a i trago que portava, i ¡ :Font del Gorgàs, posaren mentre feia el mossec gran interès e i preocupa. pensar: es , un . b on - ~.90 " a b us ca r nous mana~~ ," valg 11

tials. No tingueren pas mandra d 'anar- se 'n un dia a vorejar la Riera del Gozga s, canal amunt per veure si trobaven algun regalim d""aigua desconegut que els fos ajuda, i com he dit més amunt e s dónà l'eficaç coincidència que, quan ja de tornada totalment decebuts, en passar a l'indret del forat del Vent, sentiren una mena de xiulet que produïa l'ai' re en s o r tí nt per l'escl~' xa, i, en aco star- s 'hi, no fou poca la sorpresa que tingueren en notar que d'aquell petit forat en sortia aquell corrent. d'aire tan t fred, ja que per ser criats l'un a la comerca de Sau o Guille· ries i l'altre haver vingut de Barcelona, cap d'ells no havia sentit a parlar : mai del forat del Vent. Tot seguit pensaren que per alla hi podia passar una deu d'al gua. Ernpe.so s per l'interès que els movia, tot seguit el senyor agutzill, Enric Bo r rà s , agafa el pic i la pala i, amb gran 'delit, e s po sa a cavar i a fer forat, no tardant a descobrir un gran túnel per entremig de grosses ¡pedres que, enfocant-hi 'una llanterna, no s 'hi distingia pas el final. Ca~ .sat s ja de picar i no .. 'veierit- se capaç d 'arre~ car les roques que tap~ --c ven l 'oberturq. i mig ato!. dit per la gelor de l'aire , que en sortia, decid 1 bus car altres mitjans. Com en aquells dies una mà-: quina excavadora feia feines . d in s del poble, d'acord amb el senyor bat 12

lle la v'ar'enliogar per, remou- re millor el ter~ reny i fer una bona obe!. tura, fruit de la qual es va de scobrir una cova molt curiosa, co mli fos la nau d'una església ame volta de canó, però ple- ' na de terres gairebé fins. da! t, podent-hi passar amb prou feines, un home ajagut. Tanmateix no hi veieren ni una gota d'aigua. Encara que un xic decebuts, comentaren. el descobriment d'aquella bauma amb la gent del p obl e., de sp e r tarrt la curiositat de no poques' persones. r. No tardaren gaires dies que uns nois dels que solen p a sda r el s fins de se..! mana aquí, captivats per la natura i entregats a la recerca d'aventures, no dubtaren pas a posar en p rà.cti ca, en', .cornp anyia del senyor agutzill, i 'exp,loració de la cova, essent els resultats que a uns trenta m , del· re'co r r egut, fet totalment ajaguts, arribaren a una' "ala. no molt gran però, ran de terra, hi descobriren un forat per on s 'hi veia e scórrer un rec d'aigua. Al cap de pocs dies, ja mé s animats, s'arrisca ren a ficar- se pel petit , forat per on discorria l'aigua i arrossegant- se per damunt d"ella uns ; deo o dotze m , , fins que ja es pogueren posar drets, . i així camf.naren per un espai molt, e stret i continuat de gi- ¡ :ragonses, fins que, a ' 'uns 300 m , endins, e s .t r-ob a.ren a una gran sa-o la Qnqueia l'aigua des -

i

d"uns'IO o 12 rn , d'a~ tura, formant a terra' una gran bassa. I Llavors no pogueren continuar més enlla s en se escalar. Joiosos i 'satisfets tornaren enre-. ra comentant amb alegria als seus amics i a la gent del poble tal plaent efemèride. No cal dir l'alegria que tingué l' Ajuntament , èn saber que a la cova hi havia tanta abundor .d'aigua, creient que el s seria fací l de res'óldre el problema de tan p r e e ciat i necessari líquid, ·tot el poble e staria molt content. Ben aviat compraren la canonada nece~ sà r ia i, ajudats per la gent del poble, que cu.r ío so s i amb esperit de col, laboració hi acudiren, fins i tot el mossèn. Prompte la col.lo care n , xuclaren l'aigua, i la conduïren a la canonada general, pensant haver fet una gran obra; mes ai! tingueren raó la gent antiga del poble, puix que, amb aquella operació de ixà de rajar la Font ~del Goz-ga s , Prou es feren moltes proves, agafant-la mé s endins i fins que hi tiraren polvos de color i, ef'e ctivament, era la mateixa aigua de la font. En aquests treballs que e s feren amb tanta il-' lusió i interè s, entre l'ajuntament i la gent .del poble, hi jug~ un \ paper molt important com a capdavanter el' senyor agutzill, home molt acurat i interessat en la neteja i ade-

centament del poble, p~ ,1 "a.igua , fred i humisant també gran interès tats, descobrint per aia tenir cura i regular xò sales i passadissos el proveïment d'aigües. d'una bellesa encantadoA ssabentat el propietari ra, curulles d'estalactide la finca d'ai tal tes de delicat aspecte de scobriment, n o trigà "poc conegut. Així lluita pas a donar coneixement ren intrèpidament amb a uns seus coneguts esvalor i il.lusió, aquells peleòlegs de Granollers, "nois incansables durant que, tot seguit, hi acu7 o 8 mesos tots els diren entusiasmats; pr~ cap s de setmana, fins nent- s 'ho amb gran inque un bon dia els que terès, ja que segons per la seva estatura ha ells, no és gaire cor~ien pogut guanyar els' rent trobar semblants més petits forats, esesplugues en terrenys queis i marrincoles, de gres. després de trobar-se Setmana rera setmana, amb una sala molt gran sense def allir, salvant on hi abundavensenyals Cltbstacle s de tota mena, de vegetació, no trigaren cascades. passos esa adonar- se d'una petitrets i difícils, llacs ta claror que venia de

exterior. No se ria poca la joia que en aquells mornerit s expe r im en tarien aquells agosarats. i incansables minyons! No per això deixaren de trobar passos difícils fins poder sortir per un avenc situat vora el camí que portava a l'antiga horta de la casa o masia d taque st n orn .: o sigui la senyorial casa de L'Avenc. j

JORDI SANGLA S

amic caminant Els voltants del Noguer, sota Subiranes, ens ofrenen també un bon arreplec d'indrets digne s de visita i admiració. Tot el límit d taque sta zona és una constant i seguida cinglera de pedra roja i grisa, que s'emmir"alla en el Santa Cília, ja de sfeta i derrotada, en avançades ruines, enyora la seva petita però íntima i entranyable història, esperant amb estoicisme l'enderrocament final. El llac de Sau, sota mateix dels esbalçadors, ha submergit amb la seva líquida mortalla Paltrora ubèrrima vall de Sau, amb bon nombre de floreixents masíes; baix les aigüe s, le s pelade s pa..

Morro de l'abel a. rets i buides finestres, que abans contemplaren el verd dels camps i les arbredes, i el blau del cel, solament veuen ara l'immensitat blavissa que les envolta, com a

preludi de la definitiva r uíria ,

Acurta distància del Noguer, la bellíssima gorja " i barrancada de la rie ra de BaIà s'ens desplega a sota nostre, tancada per 13

I

l e s rostes pendents emhaguessin sirenes ( qui boscades del cantó del . sap? .• ) haur-Ien d'esCastell de Tavertet i les,. tar aquf, al bell dejús pelades i verticals mura-. del salt del Noguer i el He s de la banda sol e ia , gorg de Tirabou, en el on s'obren les dues eno rv : que fou l'últim meandre mes goles de les antiquí~f de la riera de BaIà, sime s cove s de BaIà. . abans d 'ajuntar- se amb. " Aquestes sí que foren ha- el Ter. Quan llostreja bitades, i s'hi tornen a sobretot en un capvespre fer excavacions - pels d'estiu -, el sol s'en va animosos amics de l'ara la posta desplegant un queologia, de Vic - amb ventall de tons vermells troballes i descobriments i taronjats, i reflectint de milers d'anys. Al cos- els núvols que es retallen tat de le s Cove s s'alça amb un halo de contrasol amb supèrbia una sensa- sobre la creixent foscor. cional proa de pedra, Les aigües del pantà emque s 'a van ç a per sobre mirallen un fons blavós els abismes com un vaimolt obscur, quasi rno s xell ete rnament ancorat, rat, amb une s refulgèn'anomenada la "roca de cies rogenques, com d ' l'Abeia". La contemplaincendi. Les tonalitats i '\ c io del paratge, des d'acolors esdevenen irr~als; i questa atrevida punxa, els vermellosos r oqui a- i escapa a tota ponderasars dels precipicis de ci o, Santa Cília prenen uns Si en matissos de porpra so-

l

1

bre l'aigua, enjoiada per una orgia de fantàtics colors, que s'afebleixen i van fonent- se poc a poc. La foscúria guanya espai, i surt espessa dels seus cataus, i les grans mura lles de negres perfils es siluetegen sobre la ce1istia que comença a ap~ rèixer amb una claror difosa, tímida. Sorgeix la lluna d'entre la foscor del cel, i els seus raigs argentats, pàl.lids i transparents, transformen el paisatge, i e stenen un gran solc de llum bellugadis sa sobre le s quietes aigües del pantà. Un august silenci plana per damunt de tot; només s'ou la remor fonda i esmo rt e ída del torrent que cau pel saltant, com una música immaterial i llunyana. En aquest moment, precís moment, hauríen de sorgir les sirenes del pantà, amb un brunzit de l Ja i r e , amb una subtil bonior. Com si milers d' abelles batessin les ales. Deu r i e n cobrir- se le s en tranyes dels congostos i les sirenes sobre la superficie intensament fosca del pantà, com una taca rosada, guspirejant de llum la seva llarga cab e l l e ra. I cantaríen le s dones d'aigua, amb les . e s veus, s e ve s suav i" s srrn uns can't i c s com mai de l s mais s'haguessin sentit. Amic caminant, que Com nosaltres, esteu també meravellat i atuït, pens~ reu que aque sta contalla de le s sirene s é s una fan tasia. Sens d up t e : no hi han pas sirenes, al pantà de Sau. Però .•. qui sap? ,

Salt i gorg del Tirabou. 14

quirze pares

I. NOTICIARI BREU -

P RüJECTE DE CARRE'TERA TAVERTET-RUPIT. A la se s sió municipal de 4.10.80 l'Ajuntament de Tavertet va aprovar inicialment el projecte de carretera de -Tavertet a -

Suposo que no sereu gai're s els que esteu al cor: rent de tot això, cosa ben curiosa, ja que segons diu diu el butlletí provincial, ha estat a informació pública. No sé exactament quins són els rèquisÚs'legals

que les bones comuní ca,cions són bones per als pobles, però el que s! és clar' que no és bo, és qUE! passin per dintre d'ells. Tal com e atà el projecte, tot èltr~fec que utilitzi aque sta ruta tur! stica

"~.. :t".~~ fA1 ~a ..

Les característiques de la carretera són sis metres d'amplada metre er cantó, tot ell asfaltat. , Rupit. El butlletí p r ov in cial del 29. 1. 81 anun cí.à la ini ormació pública del ~projecte, i la ses sió municipal del 5.3.81 el va aprovar provisionalment '(ja que no hi va haver al-' legacions), restant ara pendent d'aprovació per la Direcció General d'Ur , 'baní srne , "

per èfectuar una expohaurà de passar per din- . sició píblica d 'un proje~ • tre del poble de Taver.te d'aquesta mena, però tet, perdent tota la tran, . 'quík.Htat que té ara, i crec que com a mrmrn creant oportunitats de ,deuen ser els suficients pe rill per tota la canalla' perquè a un poble de que ara pot jugar tranmenys de 100 habitants quil.lament d'un costat se n'enteri tothom. No discuteixo pas la utili. a l'altre del poble. tat s 'aque sta carretera, Per tot el que hem expoja que en p_~incipi cre"c ._ sat fins ara, ens podem

'-

15

trobar que un bon dia ens passi una carretera per dintre el poble, sense ni tan sols haver e svat inf'o r

mats. Hi ha més d'una so lució: la carretera pot passar per dintre el poble, O bé per fora. No

sóc prou per dir quina solució és la millor, pe " crec que Sl" es ' ro tot elpoble qui ha de dir-ho.

JOAN r - - - - - - - - - - - - . - - - -..--- - --------------