Introducci A La Psicologia

Introducció a la psicologia Els orígens de la psicologia daten a la segona meitat del segle XIX, quan es va construir el primer laboratori experimental, creat per Wundt. Els factors que condicionen a una persona són en primer lloc els factors genètics, els que ens dona l’herència, i en segon lloc l’ambient, l’ambient present, el que vivim al dia a dia i l’ambient passat, el que em viscut fins aquell moment, tot el que ens envolta, el nostre entorn. A partir d’aquí apareixen dues corrents:

-

La corrent mecanicista que diu que som com màquines i diu que la persona només està influïda per l’ambient en el que viu, que l’entorn és l’únic factor que ens condiciona.

-

La corrent organicista, que diu totalment el contrari que la mecanicista i assegura que els humans només estem condicionats per els nostres gens.

A partir d’aquestes corrents apareix una altra, que és una barreja de les dues anterior i s’anomena:

-

Corrent interaccionista i assegura que els humans estem condicionats tant per l’ambient o l’entorn com per els gens o l’herència.

La psicologia te diferents intervencions, una d’elles es la peventiva on s’observa i es vigila l’individu que te una alteració, la següent seria la correctiva- reeducativa, que es quan es detecta algun trastorn i s’intenta solucionar i l’ultima seria l’enriquidora, en la qual es treballen les capacitats per a millorar-les. La psicologia es l’estudi de la conducta de la persona i del que es sent o es fa. La conducta es l’activitat per la qual ens relacionem amb el medi. Es pot anar canviant depenent de les experiències viscudes i del que aprenem La psicologia té uns trets que la caracteritzen com a ciència, i són el caràcter científic que és observació, el mètode hipoteticodeductiu, també és una ciència eclèctica, perquè recull coses d’altres ciències com l’antropologia, la sociologia, la biologia, etc, és multidisciplinar i opera amb diferents nivells d’anàlisi. Té diferents finalitats, i són descriure (comportaments, vivències etc), descobrir les causes dels comportaments, per això es realitzen hipòtesis i es busquen explicacions, realitzar prediccions i ajudar a canviar de conductes, actituds o emocions. A la psicologia hi ha dues branques, la psicologia general i l’aplicada. - La general: es divideix en psicologia experimental (estudia els processos psicologics per mitjà d’experiments a laboratoris amb animals i èssers humans), la psicologia social (manifestacions dels comportaments amb altres persones), la psicologia del desenvolupament (canvis que es produeixen en la conducta durant el

-

desenvolupament) , la psicobiologia (estudia les bases biològiques, les de la genètica) , la de la personalitat (perquè ens comportem d’una manera o altra), la de l’aprenentatge (estudia els processos de l’aprenentatge) i la diferencial (estudia les diferencies respecte a la conducta de les persones). L’aplicada: es divideix en psicologia educativa, psicologia clínica i psicología industrial.

Els conceptes claus de la psicologia del desenvolupament es que estudia els canvis quantitatius (pes, alçada, etc) que són canvis observables i canvis físics, estudia també els canvis qualitatius que no són observables a simple vista, com la intel·ligència, la sociabilitat, la creativitat etc. També estudia la maduració (possibilitat de perfectibilitat), el desenvolupament (canvis físics) i l’evolució que serien els dos conceptes lligats. El desenvolupament és únic i diferent en cada persona, encara que hi hagi teories i patrons que s’han de seguir més o menys. Es considera a les persones per tres perspectives, l’etapa concreta que serien les característiques de la persona, la pròpia experiència, que seria tal com vivim i les circumstàncies culturals, que serien els amics, família, companys etc. Teories del desenvolupament humà Existeix el Conductisme (Reflexologia Russa) Un dels que va estudiar i es va basar en el conductisme va ser Ivan Pavlov que explicava el psiquisme de cada persona mitjançant els efectes condicionants Els conceptes claus del conductisme de Pavlov són els estímuls neutres que són estimuls que no tenen perquè provocar cap resposta en la persona, els estímuls incondicionats on la persona reacciona amb una resposta innata, després estan les respostes, que poden ser incondicionades, és a dir, innates, i condicionades, és a dir, una resposta reflexa, apresa. Pavlov afirma que els estímuls fan que aprenem a adaptar-nos a l’ambient, i que les respostes innates o reflexes no son suficients per explicar l’adaptació. Assegura que adquirir respostes a estímuls nous fa que ens adaptem. El conductisme ve de la corrent mecanicista, que deia que només som condicionats per l’entorn, i els seus fonaments venen del behavorisme que significa comportament o conducta, i apareix a Estats units al segle XX i que assegura que la conducta es determinada, és a dir, que les coses no passen per l’atzar. Hi ha dos tipus de condicionament. En primer lloc està el condicionament clàssic, un dels precursors és Watson, que diu que actuem d’una manera o altra perquè hem après a ferho així, no perquè vulguem fer-ho, sinó perquè ens han ensenyat així.

Resum: El desenvolupament és el resultat de tenir unes reaccions incondicionades (innates) i donar respostes incondicionades (innates) i d’això passar a donar respostes apreses. També està el condicionament operant, un dels precursors és Skinner, que afirma que una persona, davant d’una situació pot tenir diferents respostes, si al fer una acció determinada té un reforç positiu, la repetirà, si al fer una acció té una resposta negativa, no la tornarà a repetir. Les conductes poden anar variant mentre que intencionada o accidentalmens vagin produint-se També està la psicologia animal, el precursor és Thorndike, que diu que l’aprenentatge és fa per assaig i error, que ens adaptem al medi per l’aprenentatge i diu que les conductes, si porten plaer s’aprenen i si són recompensades es repeteixen. Model psicoanalític Sigmund Freud considera que el que rebem del conscient es insuficient per explicar les conductes. Va descobrir que les persones milloraven psíquicament quan parlaven del que els passava de manera lliure. Freud va ser el creador del psicoanàlisi, que era un mètode per investigar els processos mentals. El psicoanàlisi era una teràpia per tractar els trastorns mentals i nerviosos i es basa en com l’inconscient actua amb la ment conscient. Es vasa també en la lliure associació. Vol explicar el funcionament de la ment de l’ésser humà i proporciona teories sobre el comportament dintre la societat. Freud estructura la personalitat en tòpiques (teoria que fa una diferenciació de l’aparell psíquic en sistemes estructurats amb diferents característiques, que estan en un determinat ordre entre si.) 1ª Tòpica Inconscient -Té els estímuls bàsics - A l’inconscient estan tots els pensaments que han estat apartats de la consciència o bé per l¡origen profund o per repressions. - No són només les idees latents, sinó també aquelles que ja estan molt lluny de la consciència. - Es supera la repressió a través d’imatges o símbols. - En un estat de somni la censura no és tant alta i l’inconscient pot passar al conscient a través de símbols. Preconscient -

Es una forma de l’¡nconscient. Està entre l’inconscient i el conscient. Es distingeix de l’inconscient per la ràpida evolució dels pensaments que passen ràpidament al conscient.

-

Fent un gran esforç es pot arribar a ell, però tot hi així segueix havent censura que fa que no surti a la consciència.

Conscient -

És el que tenim a la consciencia i allò que tenim clar , està determinat per les paraules.

Les persones ens guiem pel plaer, deixem a l’¡nconscient tot allò que ens molesta, tot allò que ens provoca els símptomes dels problemes mentals La cura del psicoanàlisi es centrava en passar les coses que provocaven els símptomes que estaven al inconscient a la part conscient i així donar sentit als símptomes per a que desapareguessin. No va funcionar com deia a la primera tòpica, ja que no sempre es deixaven a l’inconscient allò que produïa malestar, i es produïen moltes recaigudes en casos que es suposava que ja estaven resolts. Això va fer que Freud fes una segona tòpica 2ª Topica Allò (id) -

Situat a l’inconscient Vol aconseguir el plaer No tolera la frustració Vol ser lliure Busca la satisfacció Es regeix pel principi del plaer Vol rebutjar el desplaer i procurar el plaer

Jo (ego) -

S’encarrega de la supervivència Es regit pel principi de la realitat Representa la raó i el sentit comú Ha de satisfer l’allò però de manera controlada.

Superjo (superego) -

És el referent moral de la persona Són les normes, prohibicions, ideals Moltes coses del superjo son inconscients, to i que algunes coses són conscients Hi ha conflictes entre el jo i el superjo que creen problemes entre el món real i el psíquic. El superjo intenta equilibrar les demandes de l’allò que són prohibides pel mateix superjo, i la prohibició actua com reguladora. Està regit pel principi del deure. És la moral, l’etica, el control, es proporciona o bé el premi o bé el càstig. El superjo es construeix al llarg de la vida, a través de l’aprenentatge.

COMPARACIÓ DE LES TÒPIQUES. 1ª Tòpica

2ª Tòpica

Inconscient ---------------------- Allò (id) (no està a la consciència) (Regit pel principi del plaer) Preconscient ---------------------- Jo (ego) (A punt de ser conscient) (Principi de la realitat) (Conscient i inconscient) Conscient ----------------(Actualment conscient)

Superjò (Superego) (Principi del deure) (És Conscient però en alguns aspectes inconscient)

Dinàmica de la personalitat Explica les forces que mouen la personalitat. Segond Freud la conducta es donada per pulsions (instints que fa que l¡organisme es mogui cap a una finalitat) Teoria de les pulsions Hi ha dues classes de pulsions:

-

-

Pulsions d’autoconservació del jo o instints del jo, associades a la realitat, volen la conservació de la persona, tenen compromís amb la realitat, és a dir, es consideren les respostes a donar davant una situació i el preu d’aquestes, aquestes pulsions proporcionen l’aprenentatge. Pulsions sexuals o instints sexuals, volen la conservació de l’espècie, associades al principi del plaer, són les pulsions més importants a l’activitat humana, són objectiu de les repressions, per això l’inconscient està reprimit per impulsos sexuals. El desig sexual és la força amb la que la pulsió és representada a la ment.

Teoria dualista

-

Pulsió de la vida o instint de vida (eros), són les pulsions d’autoconservació i les sexuals juntes, que ens porta al plaer personal i també de l’espècie. Pulsió de la mort o instint de mort (thànatos) i fa referència als comportament agressius en els éssers humans

Freud deia que la vida era com una lluita entre aquestes dues pulsions.

La font és allò que origina la pulsió, la finalitat és l’estat de satisfacció de tensió que provoca la font i l’objecte és el mitjà pel qual s’acinsegueix la finalitat (allò pel qual s’aconsegueix la satisfacció de l’instint) Teoria de la sexualitat/psicosexual -

Explica el desenvolupament de la personalitat, i dividia la desenvolupament en varies fases, cada etapa succeeix de manera biològica.

Etapes: Fase oral 0.1 any El paler (finalitat) està a la boca, els llavis i les genives (font) Mamar es l’acció més important i per això la mare es el primer objecte amat. El nen pot sentir amor o odi segons si se li dona el pit o no La font d’amor també és la de l’alimentació i poc a poc es converteix en font de plaer. Fase anal. 1-3 anys La font de plaer és la zona anal. l’activitat més important és el control dels esfínters El nen ha d’aprendre quan aquesta activitat és acceptable o no a la societat. Fase fal·lica 3-6 anys El penis és la part més important del cos. el plaer ve a partir de l’estimulació genital Els nens estan orgullosos del penis i les nenes es pregunten perquè elles no en tenen. El desenvolupament dels nens ve caracteritzat pel complex d’Edip, que diu que els nens entre 4 i 5 anys s’enamoren de les seves mares i ho expressa dient per exemple que es casarà amb ella, o també es fica al llit amb ella, té curiositat pel cos despullat de la mare, té gelosia del pare i vol matar-lo per treure’l del mig, però com el pare és més fort té por de que el castigui castrant els seus genitals, aquesta por fa que finalment abandoni a la seva mare com objecte del desig. Per a les nenes descriu el complex d’Elektra, que és similar, i assegura que les nenes es senten inclinades cap a la mare fins que descobreixen que no te penis, creuen que la mare l’ha perdut i per això l’odia, la nena no pot tenir la castració perquè ja se sent castrada, la nena té por de que la deixin d’estimar per no tenir penis, llavors converteix al pare en objecte sexual i vol que la deixi embarassada, ja que això podria ser un substitut del penis. Això es va arreglant a mida que va fixant-se en altres homes. Fase de latència 7-11 anys

Les necessitats ja estan més tranquil·les, en els nens hi ha una mena de pudor que es veu quan fan tot el possible per a que no els vegin despullats a vestidors per exemple. Es masturben, però a l’intimitat. Etapa genital La fase final del desenvolupament A partir de la pubertat Es produeix un altre cop l’interès pel sexe Els genitals són el centre del plaer i els joves busquen l’estimulació d’aquests amb relacions heterosexuals. Es resol el complex d’Edip. ERIKSON La teoria psicosocial d’Erikson complementa la teoria psicosexual de Freud El desenvolupament es produeix a base de superar crisis que passen durant tota la vida. Són 8 crisis, per passar de la infància a la maduresa s’han de passar per aquestes crisis, cada etapa ens prepara per a la següent, a cada etapa hi ha coses negatives i positives i l’equilibri està en mantenir-se en cada etapa el més a prop possible del costat positiu. Aquestes crisis dependran de les característiques de cada un i de l’entorn social. 1 Confiança enfront desconfiança 1er any Etapa oral-sensorial El bebè confia en la persona que el cuida, però pot arribar la desconfiança si el nen no rep aquestes cures de les persones. 2 Autonomia enfront de vergonya i dubte 1-3 anys Etapa anal Comencen a ser més autònoms i autosuficients, això crea confiança en ells, però si les coses no els surten bé, dubten d’ells mateixos i poden sentir vergonya. 3 Iniciativa enfront de culpa 3-6 anys Etapa fal·lica Els nens volen fer activitats d’adults, de vegades traspassen els límits i es senten culpables. 4 Laboriositat enfront inferioritat 7-11 anys Etapa latència Aprenen a ser competents i productius o es senten malament i inferiors i senten que són incapaços de fer alguna cosa bé 5 Identitat enfront de confusió. Adolescència.

Etapa genital. L’adolescent intenta saber "qui és". Per a això busca identitats sexuals, polítiques i professionals o se sent confós perquè no sap quins rols ha d’exercir. 6 Intimitat enfront d’aïllament. Adultesa. Els adults joves busquen la companyia i l’amor d’una altra persona o s’aïllen dels altres perquè temen el rebuig i la desil·lusió. 7 Generativitat enfront d’estancament. Els adults de mitjana edat col·laboren amb la generació següent a través del treball significatiu, les activitats creatives o la criança dels fills, o s’estanquen. Intenten tenir treball estable, si es tenen fills tenir cura d’ells, anar fent coses creatives per no estancar-se i anar evolucionant. 8 Integritat enfront de desesperació. Els adults grans tracten de trobar sentit a les seves vides, els negatius es desesperen perquè no han assolit els objectius que s’havien proposat. Les similituds entre Freud i Erikson són pensen que si la persona presenta algun problema a la maduresa és perquè no l’ha sapigut resoldre a l’infantesa o a les primeres etapes. La diferència entre ells és que Erikson es fixava en les relacions que tenia la persona amb el seu entorn, familiar, social, cultural, etc, en canvi Freud es fixa en els impulsos sexuals, Erikson no es fixa en el sexe. Model Cognitiu. Psicologia cognitiva. Concepte: “junta les teories que creuen que la conducta humana no es redueix a conductes observables i s’ha d’explicar a partir d’entitats mentals variades.” Definició:“l’anàlisi científica dels processos mentals i de les estructures de la memòria humana a fi de comprendre la conducta humana” (Mayers) L’objecte d’estudi: es centra en l’estructura de la ment i dels processos cognitius. Precursors de la psicologia cognitiva Watson: La psicologia va quedar limitada a l’estudi de les conductes observables Tots els aspectes que estaven relacionats amb la consciència van deixar de tenir interès. A partir del segle XX el conductisme es va començar a qüestionar, ja que es va produir un seguit de situacions. Situacions:

-

Els plantejaments conductistes estaven invalidats per explicar els fenòmens mentals. Van aparèixer l’escola de la Gestalt, i Jean Piaget, que va utilitzar models plenament cognitius en una època en què el conductisme continuava essent el paradigma dominant. Va ser el moment en què les primeres computadores feien la seva aparició, i es podia comparar al funcionament de la ment humana. L’aparició de la cibernètica i de la teoria de la informació Va haver estudis sobre el llenguatge,que, per Chomsky, que van obrir noves perspectives. La teoria cognitiva es va començar a constituir com una alternativa al conductisme.

Jean Piaget - És psicòleg, biòleg i zoòleg. - Es va interessar molt en l’estudi del coneixement humà. - El seu interès es centrava en explicar com comença i es desenvolupa el pensament racional. - Entén que tot el desenvolupament humà s’ha d’explicar a partir del desenvolupament cognitiu. Segons Darwin: “perquè un organisme sobrevisqui ha de ser capaç d’adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu medi.” Piaget considera la intel·ligència com una prolongació de l’adaptació biològica. Intel·ligència: és la capacitat d’adaptació. Piaget enuncia que: “Són intel·ligents aquells éssers i organismes que sobreviuen malgrat els canvis que es produeixen en el seu entorn.” L’adaptació es produeix al llarg de la vida, especialment en la infància, on les funcions cognitives s’han de desenvolupar i s’ha de passar d’una estructura a una altra superior. Piaget anuncia uns estadis de desenvolupament que s’han d’anar passant ordenadament: Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu. - Edat: 0-2 anys. - Es caracteritza per la intel·ligència pràctica, sense representació mental ni llenguatge. - El nen utilitza els sentits i les habilitats motrius per entendre el món. No hi ha pensament conceptual o reflexiu. Ell "coneix" un objecte pel que fa amb ell. Estadi 2. Intel·ligència preoperatòria. - Edat: 2- 7 anys. - Apareix el llenguatge i la representació simbòlica permet entrar en el terreny dels conceptes encara que el pensament és egocèntric. Estadi 3. Intel·ligència operatòria concreta.

- Edat: 7-12 anys. - Es surt de l’egocentrisme i hi ha un pensament més objectiu i el raonament és més lògic, però les operacions encara són poc complexes. Estadi 4. Intel·ligència operatòria formal. - Edat: 12-16 anys. - És el nivell més teòric i abstracte a què pot arribar el desenvolupament. - Es pot raonar de manera analítica y no només de manera emocional. Segons Piaget, per passar d’un estadi a l’altre s’han d’haver assolit els altres i ha d’haver un equilibri per afrontar els canvis. A la situació de preparació es pot arribar per successives adaptacions, incorporació i organització d’objectes i elements externs a la pròpia estructura. Concepte Adaptació: és la capacitat d’orientar-se cap a nous esquemes a partir de les noves relacions continuades amb l’ambient. Cada adaptació està formada per un doble mecanisme: L’assimilació: incorporació de nova informació a l’estructura mental de la persona. El subjecte incorpora els objectes als esquemes que ja tenia. L’acomodació: reorganització dels elements de l’estructura un cop s’hagi produït una assimilació. L’organisme tendeix a estar en equilibri amb relació a l’ambient. Cada nova adquisició produeix una desequilibració; El procés de continus ajustaments mitjançant l’assimilació i l’acomodació constitueix un procés d’equilibració, que es va repetint al llarg de la vida, amb estructures cada vegada més complexes i organitzades. Per tant l’adaptació és una equilibració progressiva entre un mecanisme d’assimilació i mecanisme d’acomodació.

Cibernètica, la teoria de la informació i els ordinadors.

Neix a l’any 1942 a un congrés celebrat a Nova York. Va sorgir la idea: “d’intercanviar coneixements entre la fisiologia i les tècniques en mecanismes de control”. A partir d’aquesta iniciativa: Concepte de cibernètica (Norbert Wiener):“Ciència que s’ocupa dels mecanismes i sistemes de control que són comuns a les persones i a les màquines”. Objecte d’estudi: Aparells i dispositius que transformen les senyals o la informació, d’una manera molt semblant a com ho fa la ment humana. Aportació de Wiener: Concepte de retroalimentació: “procés a través del qual es recull informació sobre una acció, i aquesta és retornada sobre l’acció realitzada per corregirne els errors, reorientar-la o regular-la.” La naturalesa d’aquests processos, era idèntica tant si es tractava de procediments mecànics o de procediments humans. C. Shanon i Weaber Bases de la teoria de la informació: es pot adquirir la informació de forma totalment independent del contingut o la matèria que un tracta. A partir d’aquests principis la psicologia es va preocupar per aplicar-los als processos mentals: memòria, percepció, atenció, etc. Chomsky i la psicologia cognitiva. Es basava en l’estudi del llenguatge, enfocant el tractament de la informació des de l’òptica cognitivista. El que sosté aquesta afirmació es basa en el que intervé en l’evolució del llenguatge, i que són els següents: - Unes estructures innates comunes a totes les llengües. - Els estímuls que provenen d’una determinada situació. - La maduració de l’individu i la capacitat que té per processar la informació rebuda. - Aquests principis generaran una resposta que tindrà aspectes de creativitat. Els principis de la psicologia cognitiva El fonament més important és l’analogia ment-ordinador pel que fa al procés de la informació. L’ésser humà = ordinador. Funciona com un processador d’informació, un organisme que és capaç de: - Recollir informació, - Processar informació, - Obtenir un resultat. La informació: - Es capta per mitjà dels sentits,

- Es processa en diferents fases - Es transforma fins que s’obté un resultat, que es manifesta en termes de record, percepció, raonament, imatge mental, etc. Per entendre com es transforma la informació en la ment de l’individu els continguts de la psicologia cognitiva són: - Els processos mentals: l’estudi del que passa a la ment d’una persona quan està realitzant una tasca determinada. - Les estructures mentals: la manera com s’emmagatzema i s’utilitza el coneixement.