Ana Febrero Rodríguez
21/10/08
INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA “La persona genèticament pot tendir a la conducta violenta i segon el seu entorn por desenvolupar o controlar les seves tendències.” Factors que intervenen
Herència: Determina espècie i individu. Ambient present: Canvi actual, té un pes important en la nostra vida i molt present en relacions. Ambient passat: El que som, és fruit d’unes experiències.
Orígens de la Psicologia Psicologia com a ciència. És construeix meitat segle XIX. Primer laboratori de psicologia experimental, al 1879 per Wundt. Concepció general del que tenia que ser, quins continguts havia de comprendre i com s’havia d’abordar. Apareixen dues corrents: Mecanicista o psicologia ambientalista
Considera a la persona com una màquina que reacciona i actua, a mesura que és estimulada per l’exterior. El subjecte no té capacitat de raonament ni de decisió propis. El desenvolupament és un procés continu depenent del aprenentatge. Organicista o psicologia innatista
Completa al subjecte com organisme actiu, amb dinàmica activa i fites. No depèn del desenvolupament de l’exterior com de si mateix. El Canvi de conducta en la persona és el resultat dels processos interns. Corrent interaccionista: Les persones per desenvolupar-se necessiten factors ambiental i innats o hereditaris. No són més importants uns factors que altres. Aquesta corrent, és una conseqüència de les dues anteriors. Esquemes de les corrents psicològiques: Corrent Mecanicista SUBJECTE
Corrent Organicista MEDI
SUBJECTE
SUBJECTE
MEDI
MEDI
Corrent Interaccionista Per què serveix la psicologia? Per conèixer el moment del desenvolupament de la persona i saber adaptarnos. Optimitzar les possibilitats de la persona i estructurar i dissenyar la nostra intervenció. Aquesta intervenció: Preventiva: L’individu té l’alteració. Correctiva-Reeductiva: Detectem un trastorn i treballem per ajudar-lo. Enriquidora: Aprofitar el màxim les capacitats del individu. Que és la psicologia? Psico: ànima o activitat mental. Logia: estudi Actualment, es l’estudi científic de la conducta i dels processos mentals, i abraça tot el que les persones penses, senten o fan.
Conducta: És l’activitat per la qual un organisme viu, es relaciona amb el medi i s’ha adapta poden sobreviure. El que la gent sent o pensa: fa referència als processos psicològics: percepció, memòria, pensament, creativitat... Trets característics de la psicologia com a ciència. Caràcter científic: Utilitzen el mètode hipoteticodeductiu, que es basa en l’observació rigorosa i sistemàtica del fenomen psicològic. Ciència eclèctica: Recull dades aportades per altres disciplines: biologia, sociologia, antropologia... Caràcter multidisciplinar: Dirigeix l’interès al comportament d’un organisme que aprèn a adaptar-se al medi. Finalitats psicologia. Descriure: comportament, vivències i sentiments. Esbrinar causes d’aquet comportament. Formula hipòtesis explicacions basades en un teoria. Realitza prediccions: Anticipacions a l’ocurrència d’un fet. Canviar conductes, actituds o emocions.
o
busca
Branques de la Psicologia. Psicologia general: Investiga la naturalesa i el funcionament dels processos psicològics bàsics (Memòria, llenguatge, pensament...). Formen part d’aquesta psicologia, les següents branques:
Psicologia Experimental: Estudia els processos psicològics, per mitjà de dissenys experimentals. Utilitza tant animals com éssers humans i rigorosa i científica. Psicologia Social: Estudia les manifestacions dels comportaments influenciades per la interacció de varies persones.
Psicologia del desenvolupament: Estudia els canvis que es produeixen en
la conducta durant el desenv. Vital. Descriu i explica la modificació de la conducta en funció de l’edat, del context i les experiències. Psicobiologia: Estudia les bases biològiques del comportament i les influencies de la herència genètica o de la farmacologia en al conducta. Psicologia de la personalitat: Investiga les característiques que ens defineixen com persona, perquè es comportem d’una manera o altre. Psicologia de l’aprenentatge: Investiga les diferencies del aprenentatge entre les diferents especies humanes. Psicologia diferencial: Investiga les diferencies que presenten les persones respecta la conducta i aprenentatge.
Psicologia aplicada: S’ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics en els diferents àmbits en que actuen els individus. Formen part d’aquesta psicologia, les següents branques: Psicologia educativa: Investiga, realitza i interpreta proves psicològiques (Test memòria, CI...) per ajudar als estudiants a prendre decisions. Orienta pares i professors per aconseguir un millor rendiment acadèmic. Psicologia clínica: Diagnostica i treballa amb problemes psicològics (manca d’autoestima...) emocionals i conductuals (manca d’habilitats socials...). Psicologia industrial: Centra actuació en el món empresarial. Psicologia del desenvolupament. Objectius: Ajudar a conèixer l’Infant. Aprendre a ser educadors.
Concepte: És la part de la psicologia que estudia els processos psicològics que poden succeir al llarg de tota la vida al desenvolupament tan físic, psíquic, motor...Tots. Conceptes clau, per descriure el desenvolupament:
Quantitatives: Es refereix a l’alçada i el pes, són fàcils de controlar, perquè
progressen d’una manera ordenada i contínua (Es veu, s’observen). No funciones tan ordenadament, poden haver salts, regressions... Però altres es donen d’una manera semblant en cada una de les etapes del desenvolupament : creativitat, intel·ligència, sociabilitat, pensament, imaginació... Maduració: Concepte dinàmic de possibilitats de perfectibilitat (canvis qualitatius). A la arribada de la seva edat, estan en perfecte estat de maduració. Desenvolupament: Transformacions morfològiques (físiques) que es van realitzant al llarg de la vida (quantitatius). Evolució: Abraça tots dos conceptes. Evoluciona tan la maduració com el desenvolupament.
Qualitatives:
Unitat en el desenvolupament: Es únic per a cada persona. Aspectes qualitatius interrelacionats. No es pot estudiar a cada nen o adolescent en particular. Crean teories i patrons generals, que es donen sempre.
i
quantitatius
Tots els nens i adolescents són diferents i evolucionen d’una manera distinta. Teories i models sempre seran hipòtesis de treball prou comprovades. Considera a la persona, des de diferents perspectives:
Etapa concreta: És la que ens diu les característiques de la persona que tenim al davant (Com s’està desenvolupant). La pròpia experiència: El que viu la persona en cada moment. Circumstancies culturals: Són les que envolten al subjecte (alumnes), es a dir, família, companys, amics, societat... Diferents perspectives: Etapa Concreta
Pròpia experiència
Circumstàncies Culturals
Fotografia de la persona.
PASSAT
PRESENT
Herència
FUTUR Ideals
Allò adquirit *Família *Grups *Escola *Societat
PERSON A
Temors
Noves experiències. Aspectes conscients i inconscients que persisteixen del passat.