Ateneu 140

ATE NE U

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès ANY 6, NÚMERO 140 DIJOUS 1 D’OCTUBRE de 2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

Ganes de conèixer Joan Fàbregas: “No sé quin llibre triar, no n’he llegit cap... Llegiu-vos-els tots!” pàg. 7

Jiggy Coneix els protagonistes del primer concert del Mou-te tardor pàg. 13

Sant Cugat destaca per la gran presència de centres d’educació superior pàg. 3

El sincrotró ALBA, pol d’atracció per a investigadors i empreses per promocionar la I+D+i al Vallès pàg. 5

Pere Narbona, president de l’Aula d’Extensió Universitària: “Som molt conscients del que no sabem” pàg. 4

Carles Perelló, excatedràtic de Matemàtica Aplicada a la UAB: “Cal potenciar tot tipus de coneixement” pàg. 3

Eduard Garcia: “La gent ja no mira el cel de nit... En part perquè no es veu” pàg. 16

dijous 1 d’octubre de 2009

editorial

2

Ciutat per aprendre

Activitats extraescolars

Agraïment

Entre els molts indicadors que defineixen una ciutat, un dels més importants és el dels recursos que ofereix per millorar els coneixements dels seus habitants. Donanthi un cop d’ull global, es veu de seguida que Sant Cugat compta amb una àmplia oferta de recursos, que engloben universitats, centres d’estudis, acadèmies i escoles diverses, i que es troben a més complementades per una considerable presència d’entitats de divulgació científica i per una de les associacions de formació continuada enfocada a la gent gran (l’Aula d’Extensió Universitària) més actives del país. Però una de les qüestions a considerar són les possibilitats que la població té d’accedir a aquests recursos. La distinció entre públic i privat es pot tenir més o menys en compte, però no deixa de ser significativa. Sant Cugat es pot enorgullir de posseir centres com la Universitat Internacional de Catalunya, o el rutilant campus d’Esade-Creapolis, però cal no oblidar que es tracta de llocs on no tothom, ni molt menys, pot posar els peus, un fet que reflecteix, en part, el tipus de ciutat que tenim. Canviar-ho (en un o altre sentit) és una decisió col·lectiva que ens ha de tenir a tots com a agents. Sigui com sigui, el vell objectiu de la Il·lustració té Sant Cugat com un més que plausible escenari. Abans, com ara, es tractava d’extendre el coneixement. Esperem que aquesta extensió sigui en tots els sentits.

Amb l’arribada del nou curs escolar, arriba també l'allau d'ofertes d'activitats extraescolars que diverses empreses, associacions i entitats del poble proposen a les famílies santcugatenques per a completar l'educació que els nens i nenes reben a l'escola durant l'any. M'agradaria demanar una especial consideració a les entitats que es dediquen a l'educació en el lleure, com els esplais i agrupaments escoltes, que no són pocs en aquesta ciutat. Aquest tipus d'entitats treballen, en la majoria dels casos, sense ànim de lucre, és a dir, que els monitors i monitores no són assalariats com en altres casos (casals, cursets esportius, acadèmies d'idiomes…). Aquest funcionament, ni més ni menys legítim que el d'altres ofertes, va d'acord amb un ideari i un plantejament educatiu clar i concret, el qual crec que no s'hauria d'oblidar ni confondre si s'hi vol participar. Vull fer una crida, doncs, a totes aquelles mares i pares que s'estiguin plantejant d'apuntar les seves filles i fills a un projecte d'aquest tipus perquè tinguin en ment la seva responsabilitat activa en el projecte. Trobo imprescindible trencar certs tòpics com el de pensar que un esplai és el mateix que un cangur, o que els monitors que hi treballen cobren per fer el que fan. Res més lluny, de fet. Els i les monitores emprenen aquesta tasca cada any per voluntat pròpia (sovint compaginant-la amb els estudis universitaris i/o una feina remunerada), i ho fan perquè creuen en el seu projecte. És per això que és igual de necessari que les famílies que en formen part hi creguin en la mateixa mesura. Participar d'un projecte d'educació en el lleure exigeix un cert grau de compromís i unes responsabilitats actives que haurien de ser evidents, començant per conèixer els estatuts i el projecte educatiu de l'entitat en qüestió i respectar-lo de la millor manera possible: prenent-hi part activa, revisant-lo i treballant cooperativament amb l'equip de monitors i monitores. Amb això, i per acabar, vull recomanar i animar totes les famílies a que es donin l'oportunitat de viure una experiència educativa com aquesta, per aprendre plegades (nenes, mares i monitores) aquest apassionant ventall de continguts, procediments i valors que no es troben a l'escola. Xavi Manyoses Rocamora

Un cop finalitzades Les Lectures a la Fresca d'enguany que han congregat al voltant de 1100 persones a les places santcugatenques, volem fer aquesta nota d'agraïment a totes aquelles persones que l'han fet possible. I en especial al nombrós grup d'actors i actrius de la ciutat i a la seva directora. Enguany han estat: Encarna Adelantado, Anna Cristina Aguilera, Joan Berlanga, Josep Bisbal, Roser Casamitjana, Joan Fàbregas, Salvador Fenollar, Gisela Figueras, Carme González, Sònia Guimerà, Marta Jener, Guillem Mariné, Ricard

Mariné, Carla Mercader, Gemma Molera, Martina Pérez Vilarasau, Àlvar Roda, Marcos Rodríguez, Albert Ruiz, Llorenç Serrahima, Xavier Tor, Núria Tubau i Dolors Vilarasau. Un agraïment especial a Maria Fabre, creadora del vano-emblema de l'edició d'enguany i als autors, Víctor Alexandre i Josep Maria Sala-Valldaura. El nostre reconeixement a l'equip de col·laboradors i tècnics, als mitjans que n'heu fet difusió i a les institucions públiques i privades que han col·laborat, en particular a l'Ajuntament de Sant Cugat en la persona de Xavier Escura. I per últim, el nostre agraïment, als veïns de les places i als espectadors que donen sentit amb la seva presència a aquests cinc anys de teatre al carrer. Fins l'any que ve! Associació Amics de Pedra i Sang

cartes dels lectors Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta al lector donant-nos la teva opinió sobre qualsevol aspecte relacionat amb Sant Cugat a [email protected]

Edita: Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius Promou: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Oriol Sumsi Redacció i maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Grup local d’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Riki Benito, Joana Chordà, Marta Miralpeix, Ferran Ponton, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi de disseny i comunicació gràfica Kunste Pictogrames: Del mural de Sergi Barnils a l’Ateneu-Casal del Barri Impressió: Imprintsa Dipòsit legal núm. B-2869-2004. Tirada: 6.000 exemplars. Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

societat

L’educació superior a Sant Cugat

Fèlix Bitllet

El campus d’Esade a Sant Cugat va obrir les portes a principis d’any. / CEDIDA

Sant Cugat és una ciutat famosa per la gran quantitat de nens i nenes que hi viuen, convertint-la en una de les poblacions més joves del país. Les seves vint-i-una escoles d’educació infantil i primària i els seus onze centres on s’imparteix batxillerat es complementen amb els seus nou centres de formació universitària o de formació professional superior, i amb un centre de formació d’adults. Poques ciutats, sense ser capitals provincials ni de comarca, es deuen poder enorgullir d’una concentració tan gran de centres universitaris. Sant Cugat acull la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i les seves 16 titulacions universitàries, l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el campus

d’Esade (on s’estan traslladant estudis que fins ara es duien a terme a Barcelona) i té més que a prop la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la seva oferta de 67 títols universitaris. A banda d’aquestes, força conegudes, la ciutat acull també les Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà, adscrites a la UAB (que imparteixen graus en infermeria, fisioteràpia, informàtica i serveis), i l’Institut de Teologia Fonamental del Centre Borja, vinculat a la Companyia de Jesús, present a la ciutat des del 1984. El Centre de Formació d'Adults o Escola d'Adults de Sant Cugat serveix perquè les persones adultes puguin obtenir el títol de graduat en educació secundària (GES) i accedir als diversos nivells superiors del sistema educatiu.

L’oferta enumerada es complementa amb altres maneres d’ampliar coneixements. Més enllà de l’escola municipal de música i de la d’arts plàstiques i disseny, hi ha 18 centres d’ensenyament de llengües, 8 centres d’arts gràfiques i manuals, 3 centres d’educació especial, 11 centres d'estudis i reforç i 2 on s’ensenya informàtica i Internet. A nivell d'Ajuntament, i a banda del Pla Local d'Innovació (vegeu pàg. 5), està en procés de creació l’espai Coneixement & Empresa, que vol connectar el món empresarial amb el món educatiu i l’administració pública per impulsar la societat del coneixement en una aposta per promoure un teixit empresarial d’alt valor afegit i la creació de coneixement a través de l’educació i la formació. Redacció

Cal potenciar tot tipus de coneixement El procés d'increment del coneixement i el seu traspàs a la societat i al teixit empresarial és de màxima importància, puix el nostre país es troba avui molt depenent de la tecnologia estrangera. Per tal que la gent adquireixi coneixement cal que hi estigui interessada i que hi hagin les vies per a adquirir-lo. Quin coneixement cal potenciar? Tot, tant l'humanístic com el científic i, certament, el tecnològic, amb especial intensitat cap a les noves tecnologies; i, naturalment, l'administra-

ció d'empreses i el coneixement de l'economia mundial. També el coneixement de l'anglès i d'altres llengües: francès, alemany, rus, japonès i xinès. L'interès per a l'adquisició de coneixement, en general, s'estimula a través de les escoles i de la difusió cultural: bones biblioteques, conferències, exposicions, concursos, actes, etc. El procés de traspàs, o diguemli aprofitament, d'aquest coneixement cap a la empresa és la part més difícil de programar: el coneixement ha de ser l'adequat per a

realitzar una feina especialitzada o per tirar endavant una idea innovadora. Hi ha al menys dues maneres en què els coneixements poden ajudar a l'empresa: una a través dels treballadors de l'empresa (incloent els directius i els treballadors autònoms); i l'altra, potser la més interessant, a través de la creació de noves empreses (que també posa sobre la taula la necessitat de capital). Les dues vies s'han de potenciar. Carles Perelló, excatedràtic de Matemàtica Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona

Conegut ja com a Fèlix Bitllet per la seva devoció pels bitllets de 500 euros, l'expresident del Palau de la Música és un home de sort. En un altre país ja estaria a la garjola per haver-se apropiat de més de 3 milions (si en reconeix 3 és que com a mínim en són 6...), però a l'Estat espanyol, el país de la tolerància, l'enriquiment il·lícit no és cap garantia d'anar a la presó. De fet, comenten que aquestes dues setmanes que han passat des de la seva "confessió" se les ha passat a casa mirant Perdidos tranquil·lament, com fa la majoria de la gent normal. Un tio planer, vaja En el fons, no ha fet res de nou i cal confiar que si va fer obres a casa seva i se n'anava a Bora Bora amb tota la família era perquè el cos li ho demanava. Clar que sí tu!, la vida està per gaudir-la, i el pobre Millet necessitava calmar l'ansietat que li produïa gestionar el Palau, militar a la FAES de l'amic Aznar i sopar caviar i llagosta dia sí dia també. En realitat, Millet tan sols s'ha apuntat al carro de la fiesta nacional, que al contrari del que ens han venut sempre, no consisteix a torturar un animal, sinó a robar a tort i a dret i -sobretot- fer-ho amb naturalitat. Un altre requisit imprescindible per participar de la fiesta és posar cara de sorpresa i negar les acusacions rotundament en el moment en què t'enganxen. Passat un temps prudencial, s'admet el petit desfalc, es demana perdó i llestos. Evasió fiscal, frau, malversació, estafa o apropiació indeguda són les diverses modalitats d'aquest entreteniment que tant es practica a l'Estat espanyol i que té en alguns personatges il·lustres els seus màxims experts: Roldán, Conde, Zaplana... La llista seria inacabable. Guàrdies civils que en comptes de gastar-s'ho en motos s'ho embutxaquen i marxen a Laos, banquers que roben centenars de milions i quan surten es presenten a les eleccions, etcètera. El cas de l'expresident de la Comunitat Valenciana és el millor de tots: se'l grava dient que s'ha ficat en política per folrar-se, el tio fa com si res i després es dedica a obsequiarnos amb lliçons de moral i de decència. Olé! Fèlix Millet pot estar d'enhorabona perquè ha anat a cometre el delicte al bressol de l'art de “xoriçar”. Si en comptes de dir-se Millet i ser una persona respectable fos un lladregot mort de gana o una prostituta de la Rambla, el pes de la llei cauria implacablement sobre seu. Ignasi Bea

dijous 1 d’octubre de 2009

Amb els seus nou centres d’estudis superiors, la nostra ciutat és un dels millors llocs del país perquè, qui vulgui aprendre (i s’ho pugui pagar), trobi la seva oportunitat

3

associacions

dijous 1 d’octubre de 2009

Rendiment econòmic i drets dels immigrants

4

Davant de la tramitació al Congrés espanyol de la reforma de la Llei d'Estrangeria, s'està perdent una molt bona oportunitat d'aprofitar aquesta reforma per adequar la legislació espanyola a les normes internacionals de drets humans. En opinió d'Amnistia Internacional, tota reforma d'una llei hauria de ser plenament coherent amb els tractats internacionals de drets humans signats per l’Estat espanyol. Això no obstant, aquest Projecte de Llei continua tenint un enfocament més centrat en la seguretat i el rendiment econòmic que en la consideració dels immigrants com a persones. Per exemple, continua reflectint un apropament a les persones immigrants en termes de criminalització; en aquest sentit, amplia el termini d'internament de 40 a 60 dies, un termini que podria ampliar-se encara més si la persona està tramitant l'asil. També continuen sense respectar-se de forma plena els drets dels menors no acompanyats, entre ells el dret a no ser retornat al seu país si no hi ha garanties que hi podrà desenvolupar una vida digna. La protecció de les dones víctimes de tràfic tampoc no és una prioritat en l’actual Projecte de Llei, ja que es prioritza la lluita contra el crim organitzat enfront de la protecció de les víctimes d'aquesta greu violació dels drets humans. En aquest sentit, el permís de residència de la víctima se supedita al fet que denunciï o col·labori amb les autoritats, aportant dades essencials per a la investigació policial. Per tant, malgrat comptar amb algunes disposicions positives, com pot ser el reconeixement dels drets de reunió, manifestació, associació, sindicació i vaga per als immigrants en situació irregular (drets que, fins ara, la legislació no reconeixia!), aquesta nova reforma de la Llei d'Estrangeria continuarà tenint moltes mancances. Pensem que l'adopció d'un enfocament de drets humans en un tema com aquest milloraria la comprensió de les causes de la immigració: els seus vincles amb la pobresa, la manca de desenvolupament econòmic i les creixents desigualtats entre els països i dins dels propis països. Vols col·laborar amb Amnistia Internacional? Ens reunim cada quinze dies a l'Ateneu, per participar en les campanyes d'AI i treballar per casos concrets. Les reunions són obertes a tothom. Per contactar amb nosaltres, pots escriure'ns a: cerdanyola@am nistiacatalunya.org Grup local d’Amnistia Internacional

Pere Narbona, president de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran:

“Som molt conscients del molt que ens falta per aprendre” Àmbit d’acció: Estimular l'activitat mental dels majors de 55 anys i desenvolupar les relacions entre persones amb eixos d'interès cultural similar. Fundació: 2000 Seu: C/ Dos de Maig, 2 bis Web: www.aulesantcugat.com Telèfon: 93 583 66 96

Quin és l’objectiu de l’AEU? Fonamentalment volem sensibilitzar la gent gran del que passa al món, donar a conèixer les grans novetats que van sorgint... En definitiva, no “passar” de temes, sinó al revés, conèixer amb amplitud el que passa per poder-hi participar. Una mena d’actualització? Sí, fer que la gent gran no es quedi enrere. A més, com que fomentem la participació aconseguim que la gent gran aporti les seva experiència i les seves idees.

Quants són actualment? Uns 600. Això és molta gent. Suposo que hem sabut trobar els temes que realment interessen la gent. El que hem vist és que, encara que ens trobem al final de la nostra “carrera”, volem aprendre tot el que puguem. Per grans que siguem i experiència que tinguem, som molt conscients que ens falta molt per aprendre.

Hem sabut trobar els temes que interessen a la gent gran que vol seguir aprenent a veure quan tenim l’oportunitat de portar algun conferenciant interessant. Com sempre, volem continuar donant resposta a les grans preguntes... Qui som? D’on venim? On anem? Això, el curs passat ho vam fer amb l’estudi de la civilització grega i la seva influència.

I quina solució hi ha? Fins ara ho hem fet dividint els grups, però hi ha casos en què això no és possible, com per exemple quan un conferenciant no pot fer dues sessions. En el futur, si continuem així, haurem de buscar una solució més clara. Com ara? Hauríem de trobar locals de les dimensions que necessitem però que no ens costessin res. En

Com s’hi pot participar? Tothom qui vulgui (la gent gran, s’entén) es pot fer soci, pagant una quota anyal. Això dóna dret a assistir a totes les conferències que es fan, i participar en tots els viatges i activitats. Com escullen els temes? Ho discutim cada trimestre, i anem marcant les línies que creiem que són les més punyents i interessants del moment. I a partir d’aquí dissenyem les activitats. Això no vol dir que no “colem” temes que no tinguin res

I al Teatre-Auditori? Allà hi caben fins a 800 persones, però és massa car.

No hi ha cap local a la ciutat que s’adeqüi a les nostres necessitats, o no el podem pagar” altres ciutats hi ha associacions similars a la nostra que compten amb locals cedits pels respectius ajuntaments o per altres administracions. Això salva qualsevol situació. Pere Narbona / ATENEU

Tinc entès que sovint tenen pro blemes d’espai. Sí, sobretot quan fem activitats per a 300 o 400 persones, que és un format que fem sovint. No hi ha veritables locals, aquí, que puguin encabir tanta gent. L’únic, per ara, és el Sant Cugat Trade Center. Perquè a l’Arxiu Nacional, on fan gran part de les conferències, quanta gent hi cap? 130 persones. I al Trade Center? Entre 300 i 400.

Però l’Ajuntament els ajuda, no? Sí, a nosaltres l’Ajuntament ens ha ajudat sempre, amb una aportació econòmica cada any. Però és clar, només que fem dos o tres actes al Teatre-Auditori, ja se’ns han esmunyit tots els diners d’aquesta ajuda. Cal un nou equipament? No ho sé, perquè el tema és complex. Sigui com sigui, tard o d’hora haurem de trobar el local que ens permeti fer el que fem. I no només nosaltres, perquè som conscients que hi ha altres entitats que tenen problemes similars. Oriol Sumsi

societat

I+D+i: una opció responsable El sincrotró ALBA de Cerdanyola serà un atractiu per a investigadors i empreses que promocionarà la I+D+i al Vallès

L'ALBA, el sincrotró del Vallès En primera instància cal entendre què és un sincrotró. Es tracta d'una infraestructura circular on s'hi acceleren partícules. Dins el sincrotró un feix de partícules, com ara electrons, és accelerat mitjançant camps electromagnètics fins a assolir una velocitat similar a la de la llum. Quan aquesta partícula gira emet tangencialment feixos de llum, la llum de sincrotró, d'ampli espectre, és a dir, des de llum visible per l'ull humà fins a llum invisible com raigs X. Aquest feix de llum que surt tangencialment de les partícules arriba a laboratoris annexos al sincrotró on s'utilitza per a la recerca ja que permet veure i treballar amb materials diminuts. Igual que un microscopi funcionant amb llum visible pot distingir objectes de fins a poques mil·lèsimes de mil·límetre i els raigs X permeten veure àtoms des de mil vegades més a prop, l'ampli espectre de la llum de sincrotró permet analitzar a fons les complicades estructures de macromolècula com proteïnes o ADN. L'aplicació d'aquesta tèc-

futbol i mig i, comptant els edificis annexos on hi ha els laboratoris, ocupa una superfície de 22.872 metres quadrats. Aquesta infraestructura es va començar a construir

El sincrotró de Cerdanyola converteix la zona en un gran atractiu per a les empreses d'innovació el 2006 a Cerdanyola del Vallès i es preveu que començarà a funcionar el 2010. Al voltant del sincrotró es pretén construir una ciutat amb 3.500 habitatges (40% públics) i nombrosos edificis per empreses privades catalanes, espanyoles i europees atretes per aquest centre d'investigació. Aquest accelerador de partícules es considera un dels més importants d'Europa juntament amb el de Grenoble, i és l'únic situat al sud-oest d'Europa.

El consistori busca participar en l’Institut Europeu de I+D que acollirà Budapest Proposta de seu de l'Institut Europeu d'Innovació i Desenvolupament Durant l'any 2008 Sant Cugat del Vallès era una de les candidatures amb més possibilitats d'acollir l'Institut Europeu d'Innovació i Desenvolupament. Finalment, la seu va ser atorgada a Budapest (Hongria) per tal d'equiparar les ins-

titucions europees entre l'est i l'oest d'Europa. Aquest organisme va néixer amb l'objectiu de fomentar l'excel·lència en la innovació europea, atraient els millors investigadors i nombroses sumes de capital públic i privat que permetessin equiparar la I+D+i europea amb l'americana, amb el Massachusetts Institute of Technology (MIT) d'EUA com a referent. Aquesta institució hagués convertit Sant Cugat en un referent internacional en matèria d'investigació i desenvolupament, el que es considera la clau del creixement de les economies del segle XXI. Tot i no poder acollir aquesta institució (i mentre es continua treballant per participar-hi d’alguna manera), hi ha altres iniciatives a la ciutat. Altres iniciatives Sant Cugat intenta apostar per la innovació amb diverses iniciatives, Esade-Creapolis és la darrera aposta de la ciutat, amb la creació d'un lloc on estudiants i empreses es trobin per engegar noves propostes empresarials. D'altra banda, la ciutat s'ha afegit des de principis de l'any 2009 a la Xarxa Eurocities, juntament amb 10 ciutats vallesanes més. Aquesta xarxa agrupa 130 ciutats d'arreu d'Europa per tal d'establir vincles de cooperació en matèria d'innovació. En la mateixa línia, però de dimensions locals, des de febrer del 2008, Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat han creat el Catalonia Innovation Triangle (CIT), un consorci entre les tres ciutats per promocionar la construcció de Parcs

Empresarials per atreure el sector privat i incentivar l'aprenentatge continu, la investigació i la innovació. Finalment, cada dos mesos té lloc el Santcugatribuna, un espai de debat on a traves de ponències i fòrums, especialistes, empresaris, polítics i ciutadans troben un lloc de discussió, formació i relació. És evident doncs, que l'Ajuntament

Esade-Creapolis, el CIT, el Santcugatribuna i la xarxa Eurocities mostren l’aposta per la innovació aposta per aquesta línia, tot i que és evident que encara cal materialitzar totes aquestes relacions, consorcis, acords i xarxes per tal que les noves generacions de la ciutat creguin en la innovació, la investigació i l'aprenentatge com un futur enriquidor i possible. Aina Serra Una aplicació artística de la llum de sincrotró El grup d'investigació Anàlisi de Materials del Patrimoni Cultural (AMPC) de la UPC està usant el sincrotró de Grenoble per trobar proves científiques de la relació entre pintors i escoles durant la transició del Gòtic al Renaixement, a través de l'estudi de les pintures del segle XV i en acord amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest estudi, iniciat a Grenoble, es preveu que podrà continuar a Cerdanyola del Vallès tan bon punt engegui el 2010 el sincrotró ALBA.

El sincrotró permet estudiar la matèria des de molt més a prop que amb els microscopis nica la trobem en nombrosos camps de la ciència. En la medicina per conèixer l'estructura de teixits cancerígens, per exemple, o en física per estudiar les característiques de les partícules sota certes condicions. El sincrotró del Vallès, l'ALBA, té 140 metres de diàmetre, un camp de

Esquema de l’estructura del sincrotró ALBA, que permet accelerar partícules a velocitats properes a la de la llum.

dijous 1 d’octubre de 2009

El darrer mes de juny l'Ajuntament de Sant Cugat va firmar el Pla Local d'Innovació, una proposta on tots els partits del ple municipal acordaven unes línies d'actuació comunes pel que fa a innovació entre 20092012. Aquest pla va sortir d'un procés participatiu, amb tallers i un bloc a la xarxa, per tal que els santcugatencs s'impliquessin en la direcció que ha de prendre la ciutat en aquesta matèria. Tot i que el ressò del procés va ser limitat, el Pla ha tirat endavant per marcar les línies a seguir en el que es consideren, segons l'Ajuntament, els trets diferencials de la ciutat: el medi ambient i l'economia del coneixement. A banda d'aquest acord municipal, és visible que al Vallès i a Sant Cugat especialment estan fent apostes pioneres pel que fa a innovació.

5

ateneu

Joan Fàbregas

dijous 1 d’octubre de 2009

Assessora’t a l’Ateneu: Les competències

6

Un procés de selecció de personal exigeix una definició acurada del perfil necessari per al lloc de treball a cobrir, tant des del punt de vista de la competència tècnica, com de la competència personal. Cada lloc de treball té associat un perfil de competències que són una combinació de coneixements, habilitats, actituds i responsabilitats que influeixen en el comportament d'una persona. Un exemple és la Comunicació, que és la Capacitat per exposar informació o idees de forma clara i concisa, assegurant la seva comprensió per part dels interlocutors, facilitant el diàleg i identificant les reaccions del receptor. Així, doncs, quan algú llegeix el teu currículum i la carta de presentació, quan et truquen per citar-te a una entrevista, quan t'entrevisten… i en definitiva en tots els contactes que l’organització té amb tu, es tenen en compte aquestes competècies requerides per al lloc de treball i se cerquen evidències de la seva existència. Quin avantatge tinc jo com a candidat? La persona que farà la selecció vol trobar-les i jo tinc diverses oportunitats per demostrar-li. Si sóc Programador, voldran algú

“No sé quin llibre triar, no n’he llegit cap”

Joan Fàbregas declamant a la biblioteca de l’Ateneu.

Quin llibre ens recomanes? Cap. Cap? Em fas triar llibres, però jo no n'he llegit cap. No m’ho crec. Si ets el que se sap més coses de memòria del poble! Perquè fa temps que les sé. Algunes fa cinquanta anys que les sé i encara me'n recordo. Però quan aquest registre s'acabi (el cap), es fondran els ploms. Però tot això que saps és que t'ho has llegit, no? Home, les obres de teatre sí. Ara, llegir llibres no. Jo, mira, els dos llibres que he llegit, que com que els he llegit ja no els he de memoritzar, són el del Lluís Companys i el del Francesc Macià. Però deus haver llegit més que aquests dos llibres. No, no, no. D'obres de teatre sí. I la Bíblia ? Tampoc, me la sé de memòria. I com te l'has après? Llegint-la.

Organitzat, si treballo en una Recepció, la Facilitat de Contacte serà vital. Si em truquen d'una empresa familiar, valoraran la Fidelitat i la Polivalència, una multinacional segurament se sentirà còmoda amb persones amb Capacitat de Visió Global. Només cal preparar-se i fer un exercici d'Autoconeixement. A l'Ateneu trobareu, si ho desitgeu, assessorament personalitzat i la possibilitat de participar en tallers pràctics de cerca de feina. Més informació a [email protected] C. Vergés

Tu enganyes! La Bíblia sí, però això és una cosa de cadascú. La tinc en tres volums. I la vaig comprar jo, no és d'aquests que vénen a casa, els “castigos” de Jehovà. Quan vénen els dic: “Escolti, la meva religió és la catòlica”. A mi no em faran canviar. A més, els dic: “Vostès estan fent coses que són falses, perquè si el seu fill s'està morint i se li ha de fer una transfusió de sang i no li fan, això és assassinar el nen”. Ells diuen que Déu ho vol. Que Déu ho vol, sí, i què més!

Total, que dius que no t'has llegit cap llibre, a part d'aquests dos i de la Bíblia? No. D'acord. Per tant quin llibre ens recomanes? Jo? La Bíblia. La Bíblia, si vas a mirar, tampoc és que sigui... La Bíblia la van escriure els apòstols. I llavors cada apòstol explica la mateixa idea però amb diferent concepte. L'únic va ser quan Sant Pere i Sant Pau es van barallar, i després va venir el Papa de Roma, i el Papa d'allà, el Papa Luna, que estava allà a Peníscola, que ja m'explicaràs... Dos papes. Els animals, que són irracionals, moltes vegades són més racionals que nosaltres. No tenen Papa ells. No per això, sinó perquè un lleó, per exemple, si no té gana no

Éls animals són irracionals, però de vegades són més racionals que nosaltres... Ells només maten per gana matarà. Les bèsties maten quan tenen gana. I aquí de vegades maten encara que no tinguin gana. I dels llibres que hi ha aq uí? Perquè la Bíblia jo no l'he vist... Potser hi és, eh? Però alguna obra de teatre, o algun llibre d'aquestes poesies que recites? A mi totes m'agraden. Mira: el Pere Quart, el Joan Maragall, l'Espriu... Poesies sí. El que passa és que tampoc en sé gaires. Només em sé aquella que diu: “Catalunya...” -que això és de l'Àngel Guimerà- “...pobre mare, no et

Joan Fàbregas, més conegut com a Fabri, va néixer el 1925 a l’antiga vila de Gràcia, a Barcelona. El 1960 es va establir a Sant Cugat, on de seguida va arrelar i va continuar lligat al teatre amb companyies com l’Agrupació Teatral Joan Maragall, Fila Zero i Amics de Pedra i Sang. També va col·laborar, conjuntament amb el seu inseparable amic Joan Llamas, a la creació de la secció teatral del Club Natació Sant Cugat, i en entitats com la Unió Santcugatenca i l'Esbart. L’any 2006 va ser nomenat, precisament amb Joan Llamas, com a fill predilecte de la ciutat. També és un dels més veterans col·laboradors de l’antiga Ràdio Sant Cugat. sento els glatits del cor! Qui t'ha vist i qui et veu ara! Un temps lluitant per l'honor: avui amb fang a la cara, cercant només grapats d'or!” Llavors hi ha aquell, que va fer una poesia verda... Ara no me'n recordo. Per això van bé, els llibres. Sí, bé, però mira... De la Guerra Civil espanyola hi ha un llibre,

Els llibres d’història et fan trencar el cap, trobo que són molt millors els de poesia, de qualsevol autor també. Però jo no l'he llegit mai ni el penso llegir. Perquè jo ja vaig viure el que va passar... Ara diuen: “S'ha de recordar la història!” Sí, però s'ha de recordar pensant que no et passarà mai més allò. Però resulta ser que encara pot passar. Tu creus? Ja ho veuràs. Per què? Perquè la cosa està fotuda... Ara vol manar tothom. Aviam, per acabar. Dels que hi ha aquí, recomanes algun llibre o no en recomanes cap? Mira, si volen llegir, que triïn els que vulguin. Però si volen llegir i no es volen trencar el cap, perquè hi ha llibres que et fan trencar el cap, sobretot els d'història, que agafin versos, de qualsevol autor, que tots són bons. I a més també et fan pensar, de vegades. Però de tots els que hi ha aquí, si vols que et digui la veritat, no n'he llegit cap. I no he vist teatre. Sí que n'hi ha. Doncs si troben Terra Baixa, que la llegeixin. Oriol Sumsi

ateneu

Pilar Castañón inaugura el nou curs artístic amb una exposició de quadres a l’Ateneu Plaça

A la imatge s’aprecia la tècnica mixta de Pilar Castañón, que combina olis, acrílics, estucats i collage.

El nou curs significa també, a l’Ateneu, el retorn de les exposicions que, mes rere mes, omplen les parets de la Sala d’Actes i de l’Ateneu Plaça. Per estrenar la

temporada, a partir de la setmana que ve ja es podran admirar les obres de Pilar Castañón. Tot i que aquest és el primer cop que Castañón organitza una

La figura femenina és gairebé omnipresent en l’obra de la pintora.

mostra, aquesta artista barcelonina ja fa temps que pinta. Des de la seva escola de pintura i decoració Manitas de Plata, està en actiu des de fa més de deu anys. Alguns dels seus quadres els ven directament a particulars, i ara veu aquesta exposició com una oportunitat d’ampliar el públic. Els seus quadres, gairebé tots pintats sobre panells de fusta de gran format, combinen tècniques molt diverses, incloent olis, acrílics, estucats i pastes de relleu, sense oblidar l’ús del collage i del decoupage, consistent a enganxar al quadre retalls de paper de diversos colors i formes. Parlant de les seves influències, Castañón confessa l’entusiasme que sent per Las Meninas de Velázquez, i destaca també la seva admiració per Modigliani, Sorolla i sobretot per Fernando Botero, de qui admira la capacitat de crear un estil propi. “Crear, el que és crear, és crea poc -explica-, i m’entusiasma la capacitat d’alguns artistes de ferse reconèixer”. Tot i que admet que li fa una mica de vergonya fer la seva primera exposició, assegura que la il·lusió pot més que la timidesa. Oriol Sumsi

PRACTICAT: practica el català!

Amb el suport de:

El playback del practiCAT: “Irreality Show” Entra a www.myspace.com/therisas, escolta la cançó “Irreality Show” del grup santcugatenc The Risas i segueix la lletra:

Crida més i t’entendran. La imatge és el més important. Dins la pantalla la vida va passant. Diuen que a fora hi ha una altra realitat.

Crida més i t’entendran La imatge és el més important. Prova a canviar de canal. Però tot es trenca en un instant.

Veig per aquest vidre quinze morts a Afganistan mentre una dona explica com l’han maltractat.

Veig per aquest vidre que el temps no canviarà. Projectes d’estrelles fan de tot, menys cantar.

En què una nit de tempesta per un llamp descarat la vida se’m va apagar. Dins la pantalla

dijous 1 d’octubre de 2009

DUBTES FREQÜENTS La son i el son, i també el somni

La son són les ganes de dormir. Així diem: "Estic mort de son" El son és el fet de dormir. Diem: "He fet un son molt llarg", "Havent dinat sempre faig un son", El somni és allò que somiem. Diem: "Després t'explicaré el somni que he tingut".

The Risas durant un dels seus concerts.

Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (1) Hola! ¡Hola! Bonjour! Hello! Salve! Hallo!

Adéu. A reveure Adiós. Hasta otra Au revoir Goodbye Arrivederci Auf Wiedersehen

Bon dia. Bona tarda. Bona nit Buenos días. Buenas tardes. Buenas noches Bonjour. Bonsoir. Bonne nuit Good morning. Good afternoon, good evening. Good night Buongiorno. Buonasera. Buonanotte Guten Morgen. Guten Tag, guten Abend. Gute Nacht

Bon viatge

Buen viaje Bon voyage Have a nice trip Buon viaggio Gute Reise Fins aviat. Fins demà. Fins després

Hasta pronto. Hasta mañana. Hasta luego A bientôt. A demain. A tout à l’heure See you soon. See you tomorrow. See you later A presto. A domani. A più tardi Bis bald. Bis Morgen. Bis später Com es diu? ¿Cómo se llama? Comment vous appelez-vous? What’s your name? Il suo nome? Ihr Name, bitte? Perdoni Perdone Escusez-moi

Excuse me Mi scusi Entschuldigen Sie Gràcies Gracias Merci Thank you Grazie Danke Com està? ¿Qué tal está? Comment allez-vous?

How are you? Come sta? Wie geht es Ihnen? Molt bé, gràcies Muy bien, gracias Très bien, merci Fine, thank you Bene, grazie Sehr gut, danke

Si somiem coses desagradables, diem, però: "He tingut un mal son", en comptes de dir "un mal somni", perquè llavors dormim malament i per tant tenim un "mal son". Isabel Carreño

9

un altre sant cugat

Amb el suport de:

Els immigrants empresaris: introducció Amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat immigrant de Sant Cugat i trencar tòpics sobre les seves activitats, hem preparat una sèrie de reportatges sobre diversos negocis regentats per immigrants de la «fortalesa europea», els fluxos migratoris provenen, des dels anys vuitanta, del Marroc i altres països del Magrib. Des de la dècada dels noranta, són els llatinoamericans (equatorians, colombians, etc.) els qui componen majoritàriament els fluxos. Al començament del segle

emprendre una iniciativa laboral, alternativa a l’ocupació com a assalariats: els negocis ètnics. Els negocis regentats per persones d’origen immigrant, provinents de països no comunitaris estan transformant el context urbà i econòmic de les nostres ciutats. Es trac-

dijous 1 d’octubre de 2009

En un món globalitzat, en el qual les economies de mercat de les societats avançades funcionen com una unitat en temps real i a escala planetària, els factors de producció assumeixen una gran mobilitat. Les noves tecnologies de la comunicació i el transport hi contribueixen. El factor de

per la diversitat i l’heterogeneïtat de les iniciatives empresarials dels immigrants, pel que fa a les seves motivacions com a empresaris i les característiques dels seus negocis. Contràriament als estereotips que tendeixen a simplificar i a vincular aquest tipus de negocis a pràctiques marginals i perifèriques, que contribueixen a la degradació econòmica de la zona on s’instal·len, la realitat contradiu aquestes percepcions. A través de les experiències dels mateixos empresaris d’origen immigrant i de la contextualització de les zones urbanes objecte d’estudi, proporcionem una visió global del fenomen. N’expliquem la complexitat i l’heterogeneïtat pel que fa a les cau-

Els immigrants acaben enfocant els seus negocis a tota la població

10

Un dels molts comerços regentats per immigrants que hi ha a Sant Cugat, aquest a l’avinguda de Cerdanyola. / ATENEU

producció més global és el capital, que circula, es gestiona, a nivell planetari. El factor treball adquireix mobilitat pròpia, es converteix en un recurs global, en la forma d’immigració. El tercer factor de produc-

Continua viu l’estereotip de l’immigrant que no s’integra i que dificulta la convivència ció (coneixement) és mòbil i global arran de l’expansió d’Internet i l’exigència d’un nivell més alt d’educació i formació professional, per cobrir la demanda de tasques d’un sistema de producció progressivament complex. Una altra característica dels moviments migratoris actuals és la seva transnacionalitat o transnacionalisme. Els moviments migratoris ja no són uni o bidireccionals, des d’un punt d’origen fi ns a un altre de destinació (i/o retorn), sinó que són circulars o polièdrics, en totes direccions, en l’espai. A Espanya, com a porta d’entrada

XXI, s’hi afegeixen persones procedents dels països de l’est d’Europa (romanesos, polonesos, búlgars). S’estableixen principalment a les comunitats autònomes de Madrid, Barcelona, València i Andalusia, on troben feina majoritàriament en els sectors econòmics de la construcció, l’agricultura i el servei domèstic. Un tret característic d’aquests darrers fluxos n’és la feminització i l’augment en formació professional i nivell d’estudis d’aquests/es immigrants, la qual cosa respon a les variacions de la demanda de la societat receptora. Aquest canvi intern en la composició dels fluxos migratoris fa més complex l’imaginari social sobre els immigrants, generalment conceptualitzats com a mà d’obra poc qualificada. Es posa de manifest el seu paper com a actors clau en els fluxos econòmics (importació de capital), de capital humà (habilitats i coneixement) i relacionals (transnacionalisme). Aquests elements conformen el capital social (xarxes), base per

ta generalment de petits negocis de base familiar. Comencen a proliferar durant la dècada dels noranta, sobretot en barris amb una marcada concentració de població estrangera, com per exemple el Raval a Barcelona, els barris de Lavapiés, Usera o Vallecas a Madrid, o Russafa a València. Amb l’arribada del nou segle, la seva expansió és cada cop més perceptible en molts barris i ciutats de tota la geografia. Un element comú a bona part d’aquests negocis –en especial dels comerços– és la seva ubicació inicial en barris amb importants dèficits sociourbanístics, receptors d’anteriors fluxos migratoris. En són una excepció els comerços xinesos, els quals presenten un patró de distribució espacial molt més dispers. Les pautes de distribució espacial dels negocis dels immigrants mostren una alta correlació amb les pautes residencials dels col·lectius de pertinença. El cas espanyol es caracteritza per la tendència a la dispersió dels negocis pel territori, així com

ses per les quals alguns immigrants decideixen establir-se pel seu compte; els tipus d’iniciatives empresarials; les estratègies de gestió i funcionament d’aquests negocis; les pautes de mobilitat social d’aquestes trajectòries empresarials incipients; la transformació econòmica i social induïda; i, per acabar, els seus vincles i la seva relació amb l’entorn, en la societat receptora. Els immigrants es converteixen en empresaris, assumeixen el risc, perquè es troben incrustats en i emparats per xarxes socials que els proporcionen informació sobre l’entorn, mà d’obra, proveïdors, clients i formes de finançament. Al seu torn, l’estructura socioeconòmica i institucional de la societat receptora condiciona la ubicació d’aquestes activitats emprenedores en determinats entorns urbans. Un cop instal·lats allà, els immigrants busquen desmarcar-se d’un model ètnic, per intentar accedir a una parcel·la més gran de mercat, que inclogui els autòctons i els estrangers en general. Això és així, perquè la lògica d’obtenció del màxim benefici amb un cost mínim s’imposa a altres raons culturals o pròpiament ètniques. Si bé la forma més habitual d’activitat empresarial són els comerços, aquesta lògica empresarial s’estén a tota mena d’iniciatives al seu abast. Extret del llibre L’empresariat immigrant a Espanya, de Carlota Solé, Sònia Parella i Leonardo Cavalcanti, amb la col·laboració d’Albert Terrones, Paula Martínez, Enrique Ortega i David Garcia, GEDIME, 2007

societat

Temps de consultes El passat dia 13 va tenir lloc a Arenys de Munt una consulta en relació a la independència de Catalunya. Celebrem l'èxit de la iniciativa i els felicitem. Arenys de Munt ha estat el primer poble que ha dut a terme una consulta popular perquè tots els arenyencs i arenyenques, que volguessin,

sense la qual no pot existir cap estat de dret ni es pot parlar en absolut de cap mena de democràcia. Ningú que es digui demòcrata (i tingui dos dits de front o un mínim de vergonya) s'atreviria a negar o a obstaculitzar una cosa tant bàsica i normal com que les persones puguin expressar lliure-

L’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, va presidir ahir al vespre una trobada a la Casa de Cultura on va parlar de la necessitat d’organitzar noves consultes.

poguessin manifestar la seva opinió responent a la pregunta: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?” Aquesta consulta, que com qualsevol altra que permeti als ciutadans d'un poble, ciutat, regió o nació, donar la seva opinió respecte a la construcció d'una determinada infraestructura, les curses de braus o com volen organitzarse políticament, és plenament legítima, legal i normal en qualsevol dels estats de dret existents, i fins i tot plenament constitucional a l'imperialista Estat colonial espanyol. El dret d'opinió és un dels drets inalienables de les persones, que emana de la llibertat d'expressió,

ment la seva opinió respecte a com volen que sigui el seu futur com a poble. Només la caverna espanyolista té el valor de qüestionar-ho i de posar-hi entrebancs. Per tal com ha anat tot plegat, una consulta com la d'Arenys de Munt, que no havia de ser cap cosa de l'altre món, representa un pas important en l'aprofundiment democràtic i una afirmació de les llibertats individuals i col·lectives. És un acte d'afirmació nacional, de fermesa en les nostres conviccions d'autodeterminació, de coratge i rebuig de la por, de defensa de la pau, la llibertat i la dignitat. Un exemple davant l'actitud antidemocràtica dels enemics de la Nació catalana. Un dels altres drets fonamentals és el d'autodeterminació, al

1951 fou recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU i al 1966, l'Assemblea General de les Nacions Unides proclamà el dret a l'autodeterminació que té qualsevol poble. És un dret que ha estat històricament reivindicat pel nostre poble, i proclamat com a imprescindible i irrenunciable pel Parlament de Catalunya en les seves resolucions del 12 de desembre de 1989 i del 27 de setembre de 1991, reservant-se el dret a exercir-lo, quan ho consideri convenient, però que, fins ara, els nostres parlamentaris mai han intentat exercir. Per això cal que el poble faci saber als polítics catalans, de manera clara i incontestable, quin és el futur que vol, i una bona manera de fer-ho és donant la veu i el vot a la ciutadania en forma de consulta popular. És per això que s'ha constituït la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, i ho ha fet amb l'objectiu d'impulsar una consulta sobre la independència a Sant Cugat, per tal que tothom pugui expressar lliurement la seva opinió. Per l'èxit de la consulta cal un ampli suport i recolzament social i institucional, que tothom qui cregui realment en la democràcia, en el dret d'opinió i en la llibertat d'expressió, hi participi. Amb aquesta finalitat es convoca totes les persones i entitats de Sant Cugat (cíviques, socials, polítiques i culturals) perquè formin part de la Plataforma, i per constituir la Comissió que organitzi i dugui a terme la consulta popular sobre la independència al nostre municipi. Comencem a decidir! Un país lliure, un país millor! Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació

En marxa la 34a Festa de Tardor La festa de les entitats d’enguany arribarà els dies 6, 7 i 8 de novembre i té com a lema provisional “Per Sant Cugat: Associa’t, participa i decideix” L'assemblea d'Entitats de la Festa de Tardor ha convocat una sèrie de reunions per programar la festa d'enguany, que es realitzarà els dies 6, 7 i 8 de novembre. Com cada any, l'objectiu és aconseguir una àmplia participació i la implicació de totes les entitats per tal de donar-se a conèixer a tots els ciutadans i les ciutadanes de Sant Cugat. A l'edició de l'any passat es van aplegar prop de 80 entitats, xifra

que la comissió espera i treballa per superar. La decisió del lema d'enguany (que provisionalment és “Per Sant Cugat: Associa’t, participa i decideix”) i el fil conductor de la festa es prendrà en la reunió que se celebrarà avui, 1 d'octubre, on les entitats acabaran de perfilar les activitats que es duran a terme. Les reunions se celebraran totes a la Casa de Cultura a partir de les vuit de la tarda, i tenen el

calendari següent: 1 d'octubre 15 d'octubre 29 d'octubre 5 de novembre 12 de novembre La comissió organitzadora de la festa té una adreça de correu electrònic per comunicar i/o sol·lictar qualsevol informació: festatardor @yahoo.es. Redacció

art i literatura

Rennes a Cotlliure

dijous 1 d’octubre de 2009

Qui no coneix avui Cotlliure per la claredat de les seves aigües mediterrànies? Per la llum rogenca que desprenen les seves casetes costaneres? Per la imponent silueta del castell dels reis de Mallorca? I, naturalment, pels xiprers que aixopluguen per sempre el cos de don Antonio? Però encara un altre fet fa destacar Cotlliure en el plànol de la Catalunya Nord: cap al 1905, Matisse i Derain, atrapats pels colors d'aquest poblet de pescadors, inicien el que es coneix com fauvisme, moviment pictòric sorgit com a reacció a l'anàlisi impressio-

12

Gloriosos Bastards Espero que l'amic Quentin em perdonarà que afuselli -mai millor ditel títol de la seva darrera producció per presentar les tres novetats que avui us porto. Totes tres novel·les comparteixen un mateix esperit iconoclasta i extrem, i els seus autors són tres veritables outsiders de la literatura actual. Començem amb El Bufón de Christopher Moore publicat per Ediciones B (desgraciadament

El fauvisme va néixer a Cotlliure com a reacció a l’impressionisme nista de la llum, on els protagonistes seran els colors saturats a la recerca de l'expressivitat, sense interès per les formes, llums ni volums realistes. L'origen del terme es troba en una frase del crític Louis Vauxcelles, que al Saló de Tardor de 1905, en veure una escultura d'estil clàssic envoltada de pintures de Matisse i Derain, cridava: “Donatello parmi les fauves!” (“Donatello entre les feres!”). Doncs bé, tot i que aquest moviment duraria poc a la França de principis de segle, hi ha avui qui ha aconseguit mantenir vives les petjades d'aquells pintors de fa cent anys, i que ens proporciona encara un altre motiu per conéixer Cotlliure: Rennes van de Riet. Rennes és un pintor suec que viu a cavall entre París i aquesta vila mediterrània, població que es reserva per als mesos d'estiu, com molts altres artesans que han establert allà el seu taller. Dins la llarga tradició del paisatgisme català, Rennes podria ser un pintor més, però la força d'aquest ésser absolutament emocional con-

El pintor suec Rennes van der Riet manté viva una pintura hereva del fauvisme verteix la seva pintura en quelcom diferent. S'apropa al fauvisme en l'ús de colors saturats i impossibles, amb els que crea paisatges marítims irreals amb la mateixa transparència d'un joc de nens innocent, i amb l'honestedat de l'artista que estima el que fa. La seva vitalitat es transmet a la seva pintura impetuosa, plena de referències inesperades. Rennes ens ofereix una obra generosa, barreja d'estils i en permanent procés d'aprenentatge i creació. No deixeu de visitar el seu atelier a la Rue Arago d'allà on el mar trenca entre estos días azules y este sol de la infancia. Marta Miralpeix

Christopher Moore

sense traducció al català a dia d'avui). Aquest nou acte vandàlic de l'autor de El ángel más tonto del mundo i ¡Chúpate esa! consisteix en

una irreverent versió del Lear de Shakespeare narrada desde el punt de vista de Bolsillo, el bufó del rei. El priàpic protagonista no perdrà cap oportunitat per vexar verbalment a tothom que es trobi davant, arrambar-se a qualsevol dona que se li posi a tret (sigui serventa, princesa, monja o fantasma) i arrancarnos una rialla a cada plana. Si no esclafiu a riure amb les aventures de Bolsillo, Babas (el seu idiota i gegantí aprenent) i el pobre Lear és que la crisi us ha afectat de debò. No adient per a gent políticament correcta. El nostre segon “bastard” és Nick Cave. El mític líder de The Birthday Party i The Bad Seeds torna a demostrar les seves dots literàries després de deixar-nos un bon gust de boca amb la seva faulkneriana opera prima Y el asno vio al ángel (1991). En aquesta segona novel·la, La mort de Bunny Munro (Empúries / Papel de liar) el cantant australià dibuixa la indefectible caiguda d'un anti-heroi en la més pura línea d’Irvine Welsh o Martin Amis. La història narra les vicissituds d'un venedor porta a porta obsessionat pel sexe que es veu obligat a realitzar la seva ruta comercial acompanyat del seu fill i el fantasma de la seva dona que s'acaba de suïcidar, mentre són perseguits per un assassí pertorbat disfressat de dimoni (amb banyes i trident inclosos) tot

transportant-nos per un seguit de paisatges de l'Amèrica del Nord més profunda i més sòrdida; aquella que acostuma a protagonitzar les lletres de Cave. Fugiu-ne els esperits sensibles: Nick Cave escriu amb gran solvència literària però sense pietat pel lector o pels seus personatges. I per finalitzar un autor novell: Josh Bazell i la seva Esquivant la mort (Bromera / Anagrama). Una entretinguda història d'acció i intriga a mig camí entre Els Soprano i House on el protagonista Peter “Zarpa de Oso” Brown -un exassassí convertit en metge en un tronat hospital de Manhattan per gràcia del programa de protecció de testimonis- ens mos-

és aprofitar l'oferta assequible del Cicle Cinema d'Autor que aquesta nova temporada ens ofereix títols

són algunes d'aquestes propostes. Una altra proposta, que per mi és ideal i per qui tingui temps és llegir. Ja sabeu, llegir ens fa més grans, més savis i més lliures. Podeu llegir clàssics o rellegir aquelles novel·les que vau deixar pendents durant l'estiu o en temps passats... I qui tingui i pugui gastar i per passar una enriquidora estona prèvia a la lectura que passi per una llibreria i que demani consell de la nova oferta que podem trobar als prestatges de les llibreries. Finalment, la darrera proposta per qui s'ho pugui permetre és assistir al teatre, ja que l’oferta que podem trobar és molt diversa i per a tots els gustos. Deixeu-me acabar amb un consell: consumiu cultura, que darrerament els que manen no la valoren i retallen el pressupost que han d'invertir-hi... Llavors què ens estranya, que el nostre nivell cultural sigui a la cua d'Europa? Laura Alegre

Moore, Cave i Bazell tenen l’esperit iconoclasta de Quentin Tarantino trarà com no hi ha gaire diferència entre treballar per a la màfia o per a la sanitat pública i com pot resultar de perillós barrejar tots dos mons. És especialment preocupant i divertit- el relat que fa l'autor del món hospitalari nord-americà, sobretot si tenim en compte que ell mateix és llicenciat en medicina per la Universitat de Colúmbia. Un llibre que us atraparà des del principi i en acabar pensareu: m'ho podia haver passat millor? Fins que tinguem la propera novel·la de Tom Sharpe, no. Ferran Ponton

Dies de tardor Ara que a poc a poc la normalitat torna a les nostres cases. Els nostres horaris es converteixen en rutina, els nens i les nenes ja van a escola. Els dies s'escurcen lentament i comença a sentir-se una suau fresqueta que anuncia que la tardor és arribada. La tardor assenyala dies de pluges, de capvespres rogencs i de muntanyes de fulles dels arbres caiguts... Són dies també dels primers refredats, dels primers bolets... Dies de transició que apunten a hivern, dies que anuncien que arribarà el fred que arribarà la Castanyada, Tots Sants i la Festa de Tardor. Seran dies que haurem de romandre més temps a casa. Què podem fer per combatre el fred i l'apatia que els sol acompanyar? Doncs, de propostes no en manquen; cal que ens adaptem i aprofitem el temps de diverses però interessants maneres. Una bona opció és veient pel·lícules per recordar dies passats; una altra proposta

Un fotograma d’Okuribito.

força interessants com per exemple Pranzo di Ferragosto, The Salt of the Sea, Okuribito, o Tres dies en família

música

Jiggy inaugura avui l’edició de tardor del Mou-te Aquest cap de setmana torna el cicle musical Mou-te en la seva edició de tardor. En aquesta ocasió s'han programat cinc concerts que se celebraran entre els mesos d'octubre i novembre i que portaran al Teatre La Unió a Ix!, La Papada de Rocío, El Arjé, Rembrandt42 i els Jiggy, que són precisament el grup que tocarà avui mateix, 1 d’octubre. Quan la Sarah va decidir muntar un grup, la cançó de Will Smith “Getting Jiggy With It” estava molt

Madonna, Destiny's Child, Hanson o Aretha Franklin. Les seves cançons expliquen històries de tot tipus, d’amor, d'amistat i de la vida en gene-

ral, que són les fonts de les quals beu el grup a l'hora d'escriure la seva música. “El públic també se sent identificat amb moltes de les històries, i els pot ajudar a reflexionar”, apunta la Núria, recordant que a part del missatge de les seves lletres, la part instrumental també té un paper molt important en la transmissió de sentiments. Aquest estiu els Jiggy van llançar Amateur, el seu primer EP. Per al grup no es tracta només del seu primer disc gravat en un estudi professional, sinó que marca una evolució positiva en la seva història. El disc està disponible per descarregar gra-

El Mou-te tardor també portarà Ix!, La Papada de Rocío, El Arjé i Rembrandt42 al Teatre la Unió de moda, i d'aquest títol va ser d'on van treure la paraula Jiggy, que passaria a ser el nom del seu grup. Estar jiggy significa “estar del bon rotllo” o emocionat per alguna cosa. Quan la Núria explica que “a Jiggy volem transmetre bon rotllo, aquesta és la nostra filosofia” no és d'estranyar que escollissin aquest terme per batejar la formació. Jiggy es va fundar a Terrassa l'any 2003, però el grup compta amb membres provinents de diferents

Pel concert del Mou-te, els Jiggy prometen un directe potent, bona química i complicitat amb el públic

Jiggy està format per dos santcugatencs, dues terrassenques i un basc de Zumarraga llocs. La Sarah i la Núria són terrassenques, en Joseba és de Zumarraga, al País Basc, i en Toni i l'Arnau són de Sant Cugat. El grup que va fundar la Sarah al 2003 ha passat per diferents etapes amb diferents components fins a arribar a la formació actual amb l'Arnau al baix, en Toni a la guitarra, en Joseba a la bateria, la Núria al teclat i segona veu, i la Sarah com a cantant principal. La música dels Jiggy és una fusió de molts gèneres sobre una base eminentment pop. En els seus temes

Els cinc components de Jiggy.

ritme de hip-hop, la vocalista estar fent una melodia pop i jo uns cors R&B, ens agrada experimentar i fusionar al màxim els estils”, afegeix. Per fer-se una idea de la disparitat

d’influències entre les quals es mouen els Jiggy només cal veure alguns dels grups que citen entre les seves preferències: Evanescense, Kelly Clarkson, Metallica, Incubus,

tuïtament a la web del grup, i a més a més el podeu trobar en versió en anglès i en castellà. Jiggy estaran tocant aquest proper dissabte en un concert que il·lusiona els seus components “perquè toquem en una de les nostres ciutats”. La Núria ens convida al concert prometent “un directe potent, una bona química entre els components i molta complicitat amb el públic”. Pablo Vázquez

Jiggy recomana:

El grup combina una base de pop amb rock, metal, música negra, hip-hop i fins i tot estridència punk podem trobar matisos més roquers, contundència metal, ritmes de música negra o estridència punk. La Núria ens explica que “la clau és que cadascú té les seves influències, però tots compartim una base de rock”. “Una cançó pot tenir guitarres metaleres però la bateria pot estar fent un

Hanson - Middle of Nowhere

Metallica - Black Album

Nirvana - Nevermind

La Núria recomana aquest disc ja que va

Els tres nois del grup recomanen aquest

La Sarah recomana aquest disc del trio de

ser el primer que va tenir entre les mans

clàssic del gènere que ha estat una gran

Seattle liderat per Kurt Cobain. Uns dels

i la seva primera influència musical quan

influència per ells. Un disc amb estil i

discos més importants de la dècada dels

tot just quan començava a compondre.

amb composicions atemporals.

90 que s'ha convertit en tot un referent.

dijous 1 d’octubre de 2009

Aquest estiu el grup ha tret el seu primer disc d’estudi, titulat Amateur i que es pot descarregar gratuïtament

13

agenda

dijous 1 d’octubre de 2009

El símbol ferit

14

Aquests dies les elits del país deuen estar absolutament consternades. Durant un bon grapat d'anys un dels seus fills més il·lustres ha estat saquejant les arques d'una de les institucions més honorables del país. Ni més ni menys que un dels símbols emblemàtics de l’“esforç” que durant dècades han fet les seves famílies per mantenir el nom del país ben alt. Que un dels teus et traeixi i et robi, ha de fer mal, per més diners que tinguis. Ara bé, allò que més mal els deu haver fet és que s’hagi tacat el seu honor i el dels seus avantpassats. Històricament l'alta burgesia catalana s'ha projectat a si mateixa com a principal impulsora i protectora de l'activitat cultural més prestigiosa del país. Aquesta dedicació, a fons perdut, per edificar una cultura catalana de primer nivell, ha estat objecte de nombrosos elogis i reconeixements (així ho testifiquen la quantitat de condecoracions, carrers i places que han rebut -i reben- per aquestes serveis a la pàtria). Ara, tot d'un plegat, aquest prestigi queda en entredit. Els fets del Palau de la Música posen en perill, ni que sigui per uns dies, una de les principals fonts de legitimació de la seva posició de poder; el seu compromís “desinteressat” amb la causa del país. Un compromís del qual les nostres institucions tradicionalment s'han congratulat -i han presumit- a bastament. Molt probablement, el que menys els deu doldre són els diners que puguin haver perdut en aquest afer. El pitjor és que s'hagi esquitxat el seu honor i que la seva històrica contribució social estigui a l’ull de l'huracà. A la resta de mortals, en canvi, el que més ens dol són la quantitat de diners públics que s'han esfumat. Això sí, aquest cas ens està permetent conèixer una mica més a fons el funcionament d'unes estructures de poder que habitualment no transcendeixen a la llum pública. Durant uns dies tenim una munió de periodistes indagant les connexions existents entre les principals institucions econòmiques, culturals i socials del país, i reconstruint les xarxes de solidaritat i camaraderia que les sustenten. Com es diu en castellà, no hay mal que por bien no venga. Riki Benito

FILOSOFIA

Dijous 1 d’octubre

7a FESTA DEL BARRI DEL MONESTIR

19.00 Casa de Cultura Acte de cloenda del 25è aniversari del Taller Triangle Organitza: Ajuntament

DIJOUS 1

19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'Autor. Pranzo di Ferragosto, del director Gianni di Gregorio Org: Cinesa, Ajuntament 20.00 Sala Capitular Inauguració de l’exposició Francesc Cabanas Alibau. 100 anys Organitza: Ajuntament 21.00 Teatre-Auditori Concert de Rosario (també l’endemà a les 22.00) Preu: 38 euros Organitza: Ajuntament De 9.30 a 19.15 Casa de Cultura Taula rodona: Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (ss. V-VIII). Org: Aredat. Col: GEL i Museu de Sant Cugat

Divendres 2 d’octubre 23.00 Teatre la Unió Concert. Mou-te Tardor amb Jiggy Org: Cugat.cat, Ajuntament

17.30 Casa de Cultura Inauguració exposició de maquetes i pintura DIVENDRES 2

19.00 Jardins del Monestir Traca inici de la festa Plaça del Rei 19.30 Pregó 20.00 Xocolatada popular 20.30 Degustació popular 21.30 My Beautiful Laundry DISSABTE 3

9.00 Jardins del Vallès Passejada popular fins a l’ermita de Sant Adjutori 10.30 Plaça del Coll L’inflable, per jugar saltant! 10.30 Plaça de Sant Francesc Cercavila amb caparrots, música, gegant i diables 10.30 Jardins de Vallès Trofeu de bitlles catalanes

11.oo Jardins de Sant Francesc Escacs simultanis 16.00 Club Petanca Sant Francesc Trofeu de petanca 17.00 Pistes Sant Francesc 4 hores de patinatge i balls de saló Plaça del Coll 17.30. Animació infantil 18.10 Les nostres cultures amb el grup de ball del CPA, Grupo Rociero de Rubí i grup local Las Malvalocas 22.00 Concert amb grups locals DIUMENGE 4

10.30 Plaça del Coll Inflable infantil i dibuix 14.15 Jardins de Sant Francesc Paella popular 18.45 Plaça del Coll Entrega de premis 19.00 Plaça del Coll Cantada d’havaneres i final de festa Organitza: AV del Monestir Col·labora: Ajuntament

Heràclit (IV) Encara Heràclit. La seva visió global de la realitat, més enllà de les visions parcials que ens són habituals, no ha perdut cap interès amb els vint-i-cinc segles que ens separen. Heràclit ens intenta fer elevar per sobre de la nostra manca de perspectiva. I ho fa parlant, naturalment, de déus, com correspon a la seva època, però ho fa per referir-se a una entitat superior, per sobre els homes i diferent dels homes, i no per imposar cap Déu fet a imatge i semblança de l’home, com fan jueus, cristians i musulmans. Diu: “Per a la divinitat totes les coses són belles i justes, mentre que per als homes unes són justes i unes altres injustes”. És a dir, que totes les distincions que fem, tots els nostres contraris, ja sigui el bé i el mal, el bell i el lleig, el just i l’injust, no tenen sentit des d’un pla superior. I atenció que Heràclit no diu que hi hagi coses absolutament justes i coses absolutament injustes, sinó tot el contrari, que és que, en el pla absolut, no hi ha diferències, i quan ha de triar si, en el pla absolut, tot és just o injust, o bell o lleig, es queda amb la bellesa i la justícia. Una elecció. Parlant de déus, i per veure que Heràclit no parla dels déus fets a imatge i semblança dels homes, diu: “En va es purifiquen tacant-se amb sang, com si algú, estant brut de fang, es volgués netejar amb fang: semblaria boig, si algú el veiés. I adrecen les seves pregàries a objectes, que és com si un boig es posés a parlar amb la casa on viu”. El cas és que al 2009 ens continuem netejant amb fang i parlant amb objectes diversos. Oriol Sumsi

L’AGENDA A VALLDOREIX Divendres 2

Dissabte 10

21.30 Nau de Cultura VI Cicle de Cinema Europeu Parlami d’amore (VOSE) Org: EMD Valldoreix

10.30 a 14.30 Sala del Casal de Cultura Curs de tast de vins vertical de III nivell Org: Associació de Veïns de Ca N'Enric la Miranda Col: EMD Valldoreix

Diumenge 4 19.00 Lloc a determinar Recital de Música de Cambra i Cant Org: Joana i Carles Col: EMD Valldoreix

Dijous 8 17.30 Biblioteca Vall d'Or Expliquem contes!! La Clara i el bosc Org : EMD Valldoreix

Dilluns 12 10.00 Ermita de la Salut Aplec de la Salut Org: Entitats Culturals, Associacions Veïnals i EMD Valldoreix

Dimarts 13 19.30 Biblioteca Vall d'Or Grup de Lectura en

català/castellà Llegim i comentem mensualment un llibre. Comentarem Un buen partido de Vikram Seth Org: EMD de Valldoreix

Dijous 15 19.00 Biblioteca Vall D'Or Trobades amb escriptors: Parlem amb Enric Larreula Org: EMD Valldoreix

Divendres 16 21.30 Nau de Cultura VI Cicle de Cinema D'Entitats Mamma Mia! de Phyllida Lloyd Org: EMD Valldoreix

agenda

Diumenge 4 d’octubre

Dilluns 5 d’octubre

Tot el dia Sortida naturalista i ornitològica al pantà de Foix Informació: 93 717 18 87 Organitza: ADENC

10.00 Sortida plaça Quatre Cantons 26a Mitja Marató Organitza: Ajuntament, Club Tennis Natació SC, CMSC De 10.00 a 14.00 Carrer Santiago Rusiñol Mostra de Firart Mostra d'art al carrer Organitza: Firart

18.30 Casal Cultural de Mira-sol Llars verdes. Tallers per estalviar a casa Organitza: Ajuntament

10.00 Oficina de Turisme Visita guiada. El campanar, l'església i el claustre Cal reserva prèvia Organitza: Ajuntament

13.00 Canals, Galeria d'Art Visita comentada a l'exposició de Romà Vallès (també els dies 8, 11, 15 i 18) Informació: 93 675 49 02 Organitza: Canals

10.45 Plaça de Sant Pere Visita guiada a l’exposició “Ibers. La nostra civilització abans de Roma” Cal reserva prèvia Informació: 93 583 08 74 Organitza: Òmnium

D'11.00 a 13.00 Capella de Sant Domènec Portes obertes a la capella de Sant Domènec Organitza: Ajuntament Col: APAC i Penya Regalèssia.

16.00 Plaça d'Octavià Festa de la Gent Gran Organitza: Ajuntament

12.00 Monestir Portes obertes i visita guiada a l'exposició permanent: “Oració, treball i poder” Organitza: Ajuntament

A partir de les 18:00 Carrer Major Festa 20 anys Baobab Activitats, sopar i ball 18:30 Terra Dolça Espectacle infantil El professor Ta-Tatxan i els seus invents llunàtics amb en Roger, el lladre de guants blancs. Preu: 5 euros (consumició i berenar). Org: Terra Dolça

12.00 Monestir Visita guiada a l'exposició temporal “Francesc Cabanas Alibau. 100 anys" Organitza: Ajuntament 12.00 Teatre La Unió Teatre infantil. El Patufet valent Org: La Unió Santcugatenca

22.00 Teatre-Auditori Magia Potagia amb Juan Tamariz Organitza: Ajuntament

E

M O TS ENCR UatS 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12

Dimarts 6 d’octubre 18.00 Centre Cívic Sagrada Família (Provença, 480) de Barcelona El Pla Territorial Metropolità de Barcelona a debat Org: ADENC-EdC, PTP, COAMB, DEPANA i EaA 19.30 Club Muntanyenc Sant Cugat Xerrada-col·loqui. Conviure amb l'Alzheimer Presentació del DVD produït per l'Ajuntament i Cugat.cat. Organitza: Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer 20.00 Cafè Auditori Parlem de... Shakespeare Amb Carles Martínez (Hamlet), Manel Barceló i Carme González (Ricard II) Organitza: Ajuntament

Dijous 8 d’octubre 19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. Faubourg 36 de Christophe Barratier Preu: 4 euros Org: Ajuntament, Cinesa

20.00 Monestir Conferència. Teixidores i filòsofes: l'art de la comunicació a la mediterrània A càrrec de Maria Àngels Roque, Doctora en Antropologia i membre de Institut Europeu de la Mediterrània. Org: Firart 20:00 Terra Dolça La Nació pedroliana. L'origen d'una lluita. Commemoració dels 20 anys de la mort de Pedrolo. Org: Terra Dolça

Divendres 9 d’octubre 22.00 Teatre La Unió Teatre: Exitus, amb Diego Lorca i Pako Merino Organitza: La Unió Santcugatenca

Dissabte 10 d’octubre 11.00 Plaça de Barcelona Visita guiada. Entre copes a l'Eixample Cal reserva prèvia Oficina de Turisme. Org: Ajuntament 12.oo Monestir Visita teatralitzada. Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot... A càrrec de Mira-sol Teatre Organitza: Ajuntament

21.30 Oficina de Turisme Visita guiada. De nit al Monestir Cal reserva prèvia Oficina de Turisme. Org: Ajuntament 22.00 Casal de Joves TorreBlanca Nit de Cantautors Organitza: Ajuntament

Diumenge 11 d’octubre 12.00 Casa Aymat Portes obertes i visita guiada. Organitza: Ajuntament

Dimarts 13 d’octubre 18.30 Centre Social i Sanitari de la Floresta Llars verdes. Tallers per estalviar a casa Organitza: Ajuntament

Dimecres 14 d’octubre 20.00 Casal de Joves TorreBlanca Fòrum de debat. Els joves i les drogues Organitza: Ajuntament

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: [email protected]

HORITZONTALS 1. Moscou-Vladivostok per la via ràpida. 2. L’home més gelós de la història. Umberto... Erto... Erto... Erto. El braç d’en John. 3. Sóc bastant ric. Els jueus es van inventar que només n’hi ha un. Igualment. 4. Fixaries el vaixell. On la rambla comença a baixar. 5. La que fa tretze. Pruna. Banyut (del revés). Comença l’espectacle. Tarima olímpica. 6. Ara mateix. Enciclopèdia Catalana. 7. Em tiro, em penjo, em disparo, m’empasso dos pots de pastilles i/o em tallo les venes. És igual que tanquin aquesta, perquè ja n’estan obrint una altra. 8. Sota els carrers de Londres. 9. Semblant. S’enganxa per naturalesa. 10. Després del sol. A les portes d’Andorra. Transpiri (del revés). 11. Sembla que tingui tres anys. Illa francòfona. Acaba l’espectacle. 12. Envoltat d’horitzons. Totxo comunista. El millor remei contra el cafè. VERTICALS 1. Les postres que més deceben en bars i restaurants. Vulgar i menyspreable (del revés). 2. Fer el niu (del revés). Una patada a Pompeu Fabra. 3. A principis d’agost. Penja d’un fil. És d’Ohaio. 4. Propaganda franquista. Pajarraco normalitzat. 5. Fa companyia. Sortejaré (del revés). A mi, almenys, em fa pensar en un bruixot. 6. Del valencià. Només hi ha una pedra preciosa de color verd, i és aquesta (del revés). 7. Pic sense pic. Digueu a l’alcalde que no se n’oblidi. La punta del llapis. 8. Faci salts. A tort i a dret. El dissetè dels Estats Units (mal escrit, pel que es veu). 9. Comença a existir. La nostra comunitat, diuen (del revés). La que fa dotze, ara. 10. Algú li ha tallat el cap al Josmar (del revés). Potser ho desitges massa. 11. Fulla d’herba (del revés). Diu que no ho ha dit. Nineta. 12. La terra promesa, o potser ja no. Hi estan acostumats. Oriol Sumsi SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 138: HORITZONTALS: 1. SUBMARINISME. 2. ORELLES. NUET. 3. LENX. S. ACCIO. 4. UTZ. U. TRACTE. 5. CRIATURA. EA. 6. IANÇ. RADIE. O. 7. O. ENIGMATIC. 8. NARASEP. AXIS. 9. AFER. NOBLESA. 10. RES. ACL. INEF. 11. IR. I. IICC. LR. 12. SOT. A. TALLA. VERTICALS: 1. SOLUCIONARI. 2. URETRA. AFERS. 3. BENZINERES. O. 4. MLX. AÇNAR. IT. 5. AL. UT. IS. A. 6. RES. URGENCIA. 7. IS. TRAMPOLI. 8. N. ARADA. B. CT. 9. INCA. ITALICA. 10. SUCCEEIXEN. L. 11. MEITA. CISELL. 12. ETOE. O. SAFRA. SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 139: HORITZONTALS: 1. SOLUCIONARI. 2. URETRA. AFERS. 3. BENZINERES. O. 4. MLX. AÇNAR. IT. 5. AL. UT. IS. A. 6. RES. URGENCIA. 7. IS. TRAMPOLI. 8. N. ARADA. B. CT. 9. INCA. ITALICA. 10. SUCCEEIXEN. L. 11. MEITA. CISELL. 12. ETOE. O. SAFRA. VERTICALS: 1. SUBMARINISME. 2. ORELLES. NUET. 3. LENX. S. ACCIO. 4. UTZ. U. TRACTE. 5. CRIATURA. EA. 6. IANÇ. RADIE. O. 7. O. ENIGMATIC. 8. NARASEP. AXIS. 9. AFER. NOBLESA. 10. RES. ACL. INEF. 11. IR. I. IICC. LR. 12. SOT. A. TALLA.

dijous 1 d’octubre de 2009

Dissabte 3 d’octubre

15

Entrevista a Eduard Garcia, físic

“La gent ja no mira el cel de nit... en part perquè tampoc es veu ” Des del seu petit observatori construït als darreres d'una casa del passeig del Mas Roig, els membres de l'Associació Astronòmica ValldoreixSant Cugat lluiten contra la contami nació llumínica amb el seu petit però valent telescopi, un aparell que grà cies a les últimes tecnologies els per met veure, segons diuen, tan lluny com el Hubble.

imatges amb una banda espectral molt més àmplia que no pas la que captem a ull nu, que només va del vermell al violeta. A més a més, existeixen filtres anticontaminació, que permeten superar l'excés de llum de les ciutats. Un cop vaig quedar molt sorprès en veure una exposició que comparava fotografies d’un aficionat d'Eivissa amb altres del telescopi Hubble. Eren pràcticament iguals.

Buscàvem una associació que divul gués la ciència, i ràpidament vam pensar en vosaltres. Sí, és el que fem. Nosaltres fem activitats, més o menys una cada mes. Ara per la Festa Major també vam fer una observació, i van venir-hi més de vint persones. Pensem que s'ha de fer, això de divulgar les ciències del cel. És una cosa que fins fa escassament un segle era una riquesa i un patrimoni que tenia la humanitat, però que s'ha anat perdent.

Les observacions que feu “serveixen” per alguna cosa, és a dir, estan coor dinades internacionalment? Una de les coses que fem aquí es col·laborar amb el Minor Planet Center, que depèn de la Unió Astronòmica Internacional. Fem observacions astromètriques detallades i les enviem allà, que recullen les dades de tota mena d'observadors. Això permet fer el seguiment dels astres, sobretot d'asteroides i cometes, que d'altra banda és un treball que els professionals ja no fan. L'astronomia ha avançat tant que ara falten hores a les nits per fer tota la feina que es pot fer. Aleshores hi ha feines com aquestes, que abans feien els observatoris importants, que ara se'n poden encarregar els aficionats.

Què vols dir? Que hi ha massa llum al cel, de nit. I no que vingui del cel, precisament. Per sort ara també hi ha una campanya a nivell mundial sobre el cel fosc. I de fet tant aquí Valldoreix com a Sant Cugat s'han fet coses i s'estan fent coses, com canviar l'enllumenat, fent que només enfoqui avall. És una cosa lenta però que a poc a poc, i després de tenir clar on està el problema, s'està millorant. La llum que emetem no deixa veure les estrelles? Podríem dir que sí i podríem dir que no. Evidentment allà on el cel és més clar és on es podem fer millors observacions astronòmiques, on qui vulgui pot mirar el cel, i delectar-se de la riquesa que té el cel... Ara, també és cert que amb els mitjans digitals que hi ha ara no és tan important. Des d'aquest observatori es poden captar tota mena d'astres: nebuloses, galàxies, cúmuls, cometes... Es pot captar de tot. Visualment no, és clar, perquè l'ull té una limitació, però amb una bona càmera digital i sense gaire tractament informàtic es poden fer fotografies molt espectaculars. Aquest telescopi que teniu aquí, dins de tota la gamma de telescopis que hi ha, on se situaria? Depèn de si parlem a nivell d'aficionat o a nivell professional. A nivell professional estem parlant de telescopis de metres de diàmetre, i clar, aquest a nivell professional no tindria cap valor. Però a nivell d'aficionat es troba dins de la gamma mitjana, i s'hi

Heu descobert algun astre? No, encara no, però jo tinc amics i coneguts que sí que han descobert algun asteroide, i supernoves, i astres que fa uns anys estaven completament barrats a l'accés d'un aficionat. Ara és habitual que un aficionat pugui descobrir un asteroide. Eduard Garcia a l’observatori de l’Associació Astronòmica. / ATENEU

poden fer força coses. També s'ha de dir que aquest telescopi, amb aquesta càmera digital, pot tenir els mateixos resultats que podria tenir un observatori professional amb un gran telescopi fa trenta anys. Revolució digital? Home, la fotografia convencional era la base de les observacions que es feien antigament... I es pot dir que en cent anys no havia evolucionat gens. Ara, en canvi, amb l'aparició dels dispositius digitals, aquest món s'ha ampliat moltíssim, i el resultat que s'obté ara és milers de vegades més sensible i precís que no pas amb una placa fotogràfica de les d'abans. Déu n'hi do. Fa cinquanta anys, amb un telescopi com aquest, d'unes dimensions relativament petites però amb la tecnolo-

gia digital, hauríem estat al nivell dels millors observatoris del món. Perquè ens entenguem: què es pot veure a través del vostre telescopi? A veure, primer de tot cal distingir si parlem de veure a través del telescopi o veure a través d'una pantalla d'ordinador. Visualment, es poden veure bastantes coses, sobretot els objectes brillants, com la Lluna, els planetes... En canvi, els astres més dèbils, com poden ser nebuloses, galàxies, cúmuls estel·lars, cometes, es veuen una mica, però costa. El mateix li passaria a un gran telescopi aquí al mig de la ciutat, que està massa il·luminat. Ara, això canvia completament quan col·loquem un dispositiu digital per captar imatges. Explica, explica. Aquests aparells permeten captar

És fàcil, doncs? Més que fàcil, és una qüestió de constància. Es tracta d'anar observant, d'anar prenent imatges, d'anar contrastant amb els mapes del cel, de mirar Internet per veure què es coneix i què no. És qüestió de temps. Com valores el coneixement que la societat té de l'astronomia? La cultura de mirar el cel s'ha perdut força... Entre altres coses perquè ens l'han tret, el cel. Abans es veia un cel fantàstic, des d'aquí, ara només es veuen quatre estrelles. Això, sumat al gran cúmul d'activitats que podem arribar a fer dins de casa, com la televisió, Internet, etcètera, fa que tampoc es faci gaire això tan senzill que és contemplar el cel. Encara hi ha molta feina a fer per divulgar aquesta ciència, complicada però molt maca i agraïda, i que amplia molt els horitzons que tenim en el nostre dia a dia. Oriol Sumsi