Ateneu 142

ATE NE U

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès ANY 6, NÚMERO 142 DIJOUS 29 D’OCTUBRE de 2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

Inclou el número especial de la Festa de Tardor 2009

ANDREAMOSAIC

Cooperació Internacional L’Ateneo Santa Marta de Colòmbia organitza el primer “miércoles” pàgina 7

Parlen les entitats

Ramon Fontdevila: “L’administració no pot suplantar allò que fa l’associacionisme” pàgina 16

editorial

dijous 29 d’octubre de 2009

Associa’t, participa i decideix

2

Una justícia de dibuixos animats

De nou arriba la Festa de Tardor, Festa Major de les entitats i col·lectius de Sant Cugat. Amb ella tornaran les activitats ludicoculturals organitzades per les pròpies entitats i la mostra d'entitats de diumenge al matí, autèntica fira del tercer sector a Sant Cugat i demostració evident de la vitalitat d'una societat civil que, malgrat les dificultats i la manca de suport institucional, resisteix activament. I també, de nou, tornarà la legítima reivindicació de quin ha de ser el paper de les entitats de la ciutat, del compromís necessari de la ciutadania i dels suports imprescindibles d'administracions i empreses. Les entitats cal que assumeixin el compromís de modernització i professionalització, juntament amb una ciutadania que ha d'adquirir el compromís de la participació per avançar en la democratització i enriquir els processos de decisió; i unes administracions i empreses que han de veure les entitats com el soci imprescindible per optimitzar els recursos, mantenint l'activitat sociocultural del municipi, que d'altra manera seria impossible d'assumir. Des de l'Ateneu volem reivindicar altra vegada la necessitat de concertar les activitats de les entitats com a via per preservar els valors de l'associacionisme i la participació, garantint la cohesió social.

I vet aquí que de cop resulta que estem en un “estat de dret” de dibuixos animats... Però dolents. Ho dic perquè m’agradaria que alguna persona entesa i honrada m’expliqués què està passant amb la justícia en minúscules que tenim, i explicaré per què dic això. Hi ha jutges, també en minúscules, que deixen sense empresonar o sense fiança dos pocavergonyes de molt cuidado i el paio es queda tan tranquil. Per jutjar un alt càrrec del govern de València, s’assigna un jutge, en minúscules, amic de l’encausat. Alguns polítics acusats de possibles delictes sembla que són intocables perquè són polítics, encara que siguin uns lladres, i perquè el seu estatus els permet eludir la justícia, també en minúscules, perquè estan “aforats”, mentre els ciutadans honrats estem cada dia més emprenyats. Però el que és el no va más és que quan uns Fiscals i Jutges, EN MAJÚSCULES, protesten per decisions judicials “molt lliberals”, n’hi ha d’altres que demanen que aquells siguin expedientats, o sigui, el món al revés,

i que els servidors “lliberals” de la llei diuen que les seves decisions estan “ajustades al dret”. O sigui que la culpa és dels polítics, que són en definitiva els que decideixen quina llei hem de tenir. Jo no sé en què pensa la ciutadania, encara que en tinc una idea, però jo ja n'estic fins on tots us podeu imaginar dels canalles impresentables, covards, raters i passotes que estan esquilant el nostre país. També estic fart de les lleis permissives, toves i covardes que tenim i dels que han fet possible que així siguin las lleis i, per fi, també estic molt emprenyat amb aquells que, a sobre, quan algú protesta de decisions “esbiaixades”, posen el crit al cel. Foteu el camp per sempre de les nostres vides, aneu ben lluny i feu-ho abans que sigui masa tard. Jordi Fernández Ciurana

cartes dels lectors Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta al lector donant-nos la teva opinió sobre qualsevol aspecte relacionat amb Sant Cugat a [email protected]

Els alumnes de català de l’Ateneu participen en un assaig dels Castellers Dins el programa d’activitats culturals de l’Ateneu, una dotzena d’alumnes dels cursos de català va visitar, divendres passat, un assaig dels Castellers de Sant Cugat a la seu del Club Muntanyenc. Tots ells es van posar la faixa i van participar-hi activament, fent pinya. A l’alumne Danijel Scherer, d’origen alemany, li va agradar tant que ja s’ha apuntat a la colla. D’aquí molt poc segur que ja el veiem enfilar-se en un “Schloss”.

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, grup local d’Amnistia Internacional, Eduard Anguita, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà, Aaron Egea, Annabell Manjarrés, Enrique Ortega, Irene Panadés, Ferran Pontón, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

Catarsi a la Unió

Marca una darrera vegada, Sam

En psicoanàlisi es parla de la catarsi com un relaxament de la tensió i de l'ànsia obtingut de l'exteriorització i expressió verbal d'experiències i actituds doloroses que havien estat allunyades de la consciència. Un procés similar és el que sembla que està vivint la centenària Unió Santcugatenca. L'entitat es troba en plena fase d'exteriorització dels conflictes i crisis que arrossega des de fa anys i que es mantenien al marge de la consciència popular.

He de confessar que sento certa enveja cada cop que arriben anys parells. Ja se sap: els mundials de futbol, les eurocopes i els Jocs Olímpics. Com molts altres, sento enveja en veure els seguidors de les diferents seleccions animant i fruint amb les victòries i l'entrega dels seus equips, ja que els esportistes de casa meva sempre han de competir sota bandera d'altri. Sento enveja, però no aquella enveja sana que es veu traduïda en un somriure melancòlic. L'enveja que sento és de l'altre tipus, la dolenta, la que fa que vulguis que l'adversari perdi fins i tot en els partidets d'entrenament. Aquest 2010, any claríssimament parell, toca mundial, la roja promet les delícies als aficionats. Amb un 50% de jugadors catalans a l'alineació, la selecció espanyola és l’única que obliga els seleccionats a jugar sota amenaça de retirar-los la llicència.

Crisi econòmica L'any 1999 La Unió va demanar un crèdit per pagar els actes de celebració del centenari de l'entitat i per fer una inversió al bar. Aquest crèdit, sumat a altres despeses no afrontades, ha anat generant un deute que les diferents juntes no han estat capaces d'eixugar. El darrer intent per fer front al deute va venir de la mà de l'expresident Joan Mata. El novembre del 2008, Mata, llavors president, va presentar en assemblea extraordinària una radiografia de la situació econòmica, explicava el risc d'embargament (avui fet realitat) i anunciava un pla de viabilitat per treure La Unió del forat econòmic. Al març de 2009, presentava en assemblea ordinària els comptes de l'entitat. El plenari, però, va tombar els números i Mata presentà la seva dimissió. L'actual president, Pere Marín, explica el rebuig dels comptes dient que “eren foscos i poc clars”. Per a Mata, en canvi, es tracta d'una qüestió “d'interessos particulars” i al·lega que els comptes eren suficientment coneguts ja que s'havien presentat dues vegades als socis. Ara per ara, Marín creu que la solució passa per l'austeritat i per la negociació d'un crèdit amb alguna entitat financera. També ajudarà una subvenció que l'entitat ha de rebre de la Diputació de Barcelona. Avui, però, tot plegat encara resideix en el pla de les voluntats.

sar-se. L'escalada de retrets culmina amb un manifest públic d'una quarantena de socis, que sota el nom “Som de La Unió”, critiquen la gestió de Marín. En el document, el col·lectiu, sorgit de l'entorn de Mata, acusa l'actual junta de diverses irregularitats entre les quals destaca un presumpte “frau documental”. Segons “Som de la Unió”, Marín va ordenar registrar l'actual junta al registre d'entitats de la Generalitat just després de la dimissió de Mata i sense ser ratificada per assemblea. Sobre això, Marín diu que “hi ha lleis que estan per sobre dels Estatuts” i que “si hi hagués alguna il·legalitat, la Generalitat no ens hagués permès registrar la junta”. “Som de La Unió” també denuncia que la junta no és representativa i, per mitjà d'un dels seus portaveus, Bernat Picornell, es refereixen a la darrera assemblea de l'entitat, el setembre d'enguany, com a “tensa”, “plena d'insults” i “sense resolucions” ja que, segons el col·lectiu, Marín va donar per acabada la sessió sense donar a conèixer els acords. Marín, per la seva banda, afirma tenir el suport d’una àmplia majoria de socis i diu que vol “una solució pacífica, tot i que si em busquen em trobaran”.

Crisi institucional L'aparició a la llum pública de l'embargament de La Unió enceta una segona crisi: la institucional. L'actual president -Pere Marín- i l'anterior -Joan Mata- utilitzen els mitjans de comunicació com a altaveu de les seves posicions i també com a espai per a atacar i defen-

Crisi de model El conflicte de La Unió, a més, no es pot entendre sense la contraposició de models que aporten les parts. Per a “Som de La Unió”, l'entitat s'hauria d'obrir més al poble, hauria de comptar amb una gestió professionalitzada i ambiciosa i s'hauria de comptar amb totes

Façana de La Unió, amb l’entrada del teatre i del bar-restaurant. / ATENEU

les seccions de l'entitat i amb els joves. Marín, en relació al seu projecte, diu que li “encantaria omplir d'activitat La Unió de dilluns a diumenge” i optimitzar tots els espais. En aquest sentit, ha avançat que vol destinar la subvenció de la Diputació a reformar la sala Anselm Clavé (situada al costat del pati del bar) per tal de poder-hi traslladar activitats que fins ara es fan al teatre (com el ball) i guanyar així disponibilitat. Segons Marín, també s'estan buscant fórmules per llogar puntualment alguns espais de La Unió com a font de finançament. Amb tot, reconeix les actuals limitacions econòmiques i diu tenir un grup d'una vintena de voluntaris disposats a assumir algunes tasques tècniques. “Les coses s'han de fer ben fetes i cobrint despeses”, afirma Marín. Salvar La Unió Si en algun punt hi ha consens entre les parts és que l'objectiu prioritari és salvar l'entitat. Picornell, però, assegura que “amb l'actual junta el futur es preveu negre, per la incapacitat gestora i de diàleg”. Marín, que té la seva pròpia via per resoldre la situació, exhibeix com aval “una llarga trajectòria directiva en l'àmbit privat i de les entitats” i ha reconegut que, malgrat tot, “si no ens en sortim anirem a picar la porta de l’Ajuntament per a que se’n faci càrrec”. Eduard Anguita

Coneix la història de La Unió visitant aquest enllaç: www.launiosantcugatenca.santcugatentitats.net

El dilema Com a amant del millor esport inventat mai per cap primat bíped, hauré de destinar cert temps a escollir quin equip animo, i, tot i que hi ha temps fins al juny, mai resulta una elecció fàcil. Els EUA no, que amb el Nobel ja en tenen prou. Per raons que no venen al cas, francesos i espanyols no em generen massa simpatia. La usura tampoc m'ha fet mai el pes, per tant els suïssos queden descartats. Itàlia no està malament, però il cavaliere tira enrere. Els països africans em cauen força bé, però amb els tres mateixos colors a totes les banderes correria el risc de confondre'm. Davant de tan difícil elecció, tot sembla indicar que m'acabaré decantant per Irlanda o per Corea del Nord, ja veurem. El darrer servei En cas que vagin maldades i la roja acabi guanyant, acceptaré esportivament la desfeta. Això no obstant, caldrà prendre certes mesures per no morir ofegats entre tanta eufòria patriòtica. A les rotondes dels cines no hi aniré, no engegaré la televisió ni compraré cap diari que no sigui el Punt o l'Avui. Per si de cas, confiaré en les mesures preventives, és a dir, en els mètodes tradicionals. Posaré un ciri a la Moreneta esperant que, per proximitat -diguem-ne ètnica- faci encara més bo Samuel Eto'o. Amb una mica de sort, Camerun es creuarà amb Casillas i companyia als quarts de final i farà viure una darrera nit de glòria als catalans. Ensems que poètic, resultaria orgàsmic. Ignasi Bea

dijous 29 d’octubre de 2009

societat

3

societat

dijous 29 d’octubre de 2009

La pena de mort, en vies d’extinció

4

Cada any, durant el mes d'octubre, els membres d'Amnistia Internacional de tot el món uneixen les seves veus per demanar la fi de la pena de mort. L'any passat, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució en la qual es demanava una moratòria de les execucions. En tot el món, la tendència general és a avançar cap a l'abolició, com ho demostra el fet que ja són 139 els països abolicionistes. Els darrers a eliminar la pena de mort de les seves lleis han estat Burundi i Togo, així com també l'Estat nordamericà de Nuevo México. Això no obstant, mentre quedi un sol condemnat en el corredor de la mort, no es podrà abaixar la guàrdia. Alguns països, com l’Iran, l’Iraq o els Estats Units, han augmentat aquest any la xifra de persones executades, i l'estat d'Aceh, a Indonèsia, ha reinstaurat les lapidacions. Un denominador comú de molts dels condemnats a mort del món és la pobresa. Ja sigui a Nigèria, els Estats Units o l’Aràbia Saudita, la capacitat per pagar-se una bona defensa, per tenir accés a sectors influents de la societat, o fins i tot per retribuir els familiars de les víctimes perquè es decantin per l'indult, es converteix en la clau per eludir el patíbul. Clarament, en molts casos, l'estatus socioeconòmic de l'acusat determina les possibilitats de ser executat o no. Per exemple, el cost de la defensa de Pablo Ibar, l'espanyol condemnat a mort als Estats Units, està al voltant dels 400.000 dòlars només en la fase d'apel·lació. La pobresa també pot estar associada a factors agreujants, com ser treballador immigrant a l’Aràbia Saudita. És freqüent que aquests acusats no tinguin advocat defensor ni traductor, de manera que no poden seguir les acusacions del tribunal; i tampoc tenen accés a figures influents, que acostumen a ser crucials per aconseguir l'indult. Us convidem a entrar a www.actuaconamnistia.org, on estem duent a terme una recollida de signatures per demanar a les autoritats de l’Aràbia Saudita, l’Iran, Sudan i el Iemen la suspensió de les execucions de menors. En aquesta pàgina també trobareu accés a tota la informació publicada per Amnistia Internacional sobre la pena de mort. Vols col·laborar amb nosaltres? Ens reunim cada quinze dies a l’Ateneu. Ens pots escriure a [email protected] Grup local d’Amnistia Internacional

I Convergència digué: sí CiU, ICV i ERC aproven una moció que encoratja “sense encoratjar” la consulta popular Tres de cada quatre regidors de l’Ajuntament van votar el passat dia 19 a favor que se celebri una consulta popular per la independència a Sant Cugat. Els més significatius, més enllà dels “segurs” d’ERC i els “participatius” d’ICV, van ser els vots dels onze regidors (comptant l’alcalde) de Convergència i Unió. I és que no hi ha partit del qual s’esperi més que aquest un posicionament en matèria de sobiranisme. Que CiU doni suport a aquestes consultes (que persegueixen la independència de Catalunya) és una molt bona notícia pels seus promotors, i més si ho fa en un Ajuntament on l’alcalde, Lluís Recoder, ocupa un lloc prominent en la direcció del partit. Les “tres” mocions La moció que finalment es va aprovar al ple, però, no és la mateixa que la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació va redactar i va enviar a tots els grups polítics. El text va ser modificat dues vegades, la primera en un acord inicial

contra) i es va quedar en “expressar el reconeixement a les entitats i associacions de la ciutat que han iniciat el moviment per promoure una consulta sobre la sobirania del nostre país”. Es pot considerar que és un matís, però n’hi va haver prou perquè la CUP parlés d’una moció “descafeïnada” amb la qual no se senten còmodes, afirmant que no poden “estar contents” quan veuen “que en els despatxos es trunca de soca-rel la veu d'una assemblea que proposava una moció molt diferent i amb molt més contingut polític”. L’Ajuntament, al marge Vist el que va passar a Arenys de Munt, on la judicatura espanyola va prohibir que l’Ajuntament s’hi impliqués directament, la moció aprovada a Sant Cugat utilitza un llenguatge caut que culmina amb l’acord de “mantenir l’Ajuntament al marge del procés de consulta”. De totes maneres, el llenguatge va més enllà de les bones intencions i es pot veure com un bon exemple

Dinou dels vint-i-cinc regidors votant a favor de la moció. / LOCALPRESS

entre CiU, ICV i ERC, i la segona just abans del ple. En el text inicial el ple acordava “encoratjar la iniciativa que sorgeixi de les entitats cíviques del municipi per a la celebració de la consulta popular per la independència”. En el primer acord els tres partits decidien “expressar el reconeixement i encoratjar les entitats i associacions de la ciutat que han iniciat el moviment per promoure una consulta sobre la sobirania del nostre país”. En el text finalment aprovat, per últim, se suprimia el verb “encoratjar” (pel que sembla, gràcies a un suggeriment de la portaveu del Partit Popular, Berta Rodríguez, que després de tot hi va votar en

La moció recull que l’Ajuntament està “obligat” a donar suport a aquests processos de compromís. La moció afirma ni més ni menys que és “l’obligació d'un ajuntament, que promou la participació i la socialització de les persones”, donar suport a aquests processos, ja que “el fet social i la relació que crea participació en processos decisoris o organitzatius és un valor que cal preservar”. La moció afirma també que “el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cívi-

ques i socials és el camí a seguir” mentre el Parlament tramita la Llei de Consultes Populars per via del referèndum. Sigui com sigui, i atenent a “la no partidització d'aquest moviment”, s’afirma que “l’Ajuntament ha de restar al marge del procés ja que aquest és un moviment

El PSC es va negar a votar el text de la moció, provocant estupefacció entre els presents al ple cívic i ciutadà, que té l'efecte de crear lligams i que ha de romandre a mans de la societat organitzada i al marge de les institucions”. No és molt, però és molt més que res. La postura del PSC Més enllà de la lectura política més o menys evident que se’n pot fer, els últims dies s’ha parlat molt de la “no votació” dels socialistes, que no van votar ni sí, ni no, “ni abstenció”. Això prové de l’equívoc tan habitual de considerar l’abstenció com un tipus de vot. Quan l’alcalde (emparat per l’article 29 del Reglament Orgànic Municipal) pregunta als regidors: “Vots a favor? Vots en contra? Abstencions?” està donant a “abstencions” el significat que, en un sentit estricte, té el vot en blanc. Abstenir-se, segons el diccionari, vol dir simplement no votar ni a favor ni en contra ni fer-ho en blanc, és a dir, no pronunciar-se, que és ni més ni menys el que va fer el PSC. Amb tot, no deixa de sorprendre que els socialistes s’estrenessin en aquesta interpretació estricta de la paraula abstenció just en aquest debat. Veritable temps de consultes Segons les últimes dades publicades per l’entitat que coordina les consultes sobre la independència (www.referendumindependencia.cat), ja són 136 els municipis que volen seguir l’exemple d’Arenys de Munt. D’aquests, de moment la majoria ha fixat com a data el 13 de desembre. Oriol Sumsi NOTA: En el número anterior, a la pàgina 8, es deia que l’Associació de Veïns del Monestir, el Grup Argentí del Barri i el Club Muntanyenc estaven adherits a la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, d’acord amb el que constava a la web de la plataforma. Les tres entitats volen fer saber que mai hi han estat adherides i se’n desvinculen.

societat

El problema del local Les entitats de Sant Cugat fa anys que peregrinen per la ciutat per mantenir vives les seves activitats es pugui desenvolupar l'activitat, guardar el material i que sigui un punt de referència a la ciutat. A Sant Cugat tenim diferents casos que il·lustren els problemes que tenen

És bàsic, o indispensable, que les entitats disposin d’un local fix per dur a terme les seves activitats

Vista posterior de l’espectacular nova seu del Club Muntanyenc. / ARXIU

prenentatge intel·lectual i personal, i per descomptat, llocs d'esbarjo, a més de ser la representació de la ciutat arreu. Gràcies a totes aquestes entitats hi ha dates assenyalades com la Festa Major en què la ciutat s'omple de color, de foc, de música... destinada, única i exclusivament, a fer fruir els santcugatencs, i més enllà d'aquestes jornades més visibles, les entitats mouen la ciutat tots els dies de l'any. Un aspecte molt important i quasi imprescindible per garantir la continuïtat i creixement d'aquestes entitats és el fet de tenir un local. Un lloc fix amb estabilitat a llarg termini on

les entitats per aconseguir tenir un local. És clar que cada entitat és un món i té uns requeriments molt concrets, però farem referència a tres de les entitats que mouen més gent

Els Castellers arrosseguen un èpic recorregut per la ciutat, que els ha portat a almenys quinze llocs de la ciutat i que presenten diferents models de gestió del local. D'una banda hi ha les entitats itinerants, que en major o menor mesura segons el cas, han hagut de

canviar sovint de local. És el cas de l'Esbart i els Castellers. L'Esbart Sant Cugat tenia la seu al carrer Migdia 2, on pagaven un lloguer, però els propietaris van decidir remodelar l'edifici per fer-hi pisos de luxe, amb la promesa que els baixos serien habilitats per l'entitat. Temporalment, l'activitat de l'Esbart es va traslladar al carrer de Lluís Companys, a uns locals insuficients pel dia a dia de l'entitat. A causa de la crisi, la constructora dels habitatges de luxe va fer fallida i les obres van quedar aturades i, per tant, les expectatives de millora de l'Esbart, anul·lades. Davant d’aquesta situació, recentment l'entitat ha trobat un nou espai que compleix els requisits mínims per garantir l'activitat, al carrer Vallès, pactat per vint anys. Per la seva banda, els Castellers de Sant Cugat, amb tretze anys d'història, acumulen un èpic recorregut per la ciutat que, tot i sumar almenys quinze emplaçaments diferents, en quasi cap ocasió els ha permès unificar la seva activitat, social i d'assaig. La simple enumeració dels emplaçaments permetrà fer una idea del calvari que suposa per una entitat fer aquests trasllats: hall del Joan Maragall, gimnàs i pista exterior de l'Angeleta Ferrer, teatre, pati i plaça de la Unió, als dos pavellons de la Rambla del Celler, el Celler Cooperatiu en dos moments del temps diferents i la Sala Canigó del Club Muntanyenc pel que fa a llocs d'assaig i l'Ateneu, les dues seus del Club Muntayenc, l'antiga seu de l'Esbart, el Centre Popular Andaluz i el carre Santa Maria, 6 pel que fa a oficina. Una autèntica peregrinació per la ciutat. D'altra banda però, hi ha un altre model, escollit pel Club Muntanyenc, que suposa un enorme

endeutament de l'entitat. Com que la seu de la plaça de Barcelona els va quedar petita, el Club va acordar amb l'Ajuntament la cessió per cinquanta anys dels terrenys on actualment hi ha l'edifici, amb la condició que l'estructura, finançada pel mateix Club Muntanyenc, fos integrada estèticament amb la nova seu de l'Ajuntament. La hipoteca que va

El Club Muntanyenc no va poder assumir la hipoteca de la nova seu, i en va haver de vendre una part suposar aquest edifici va acabar essent inassumible per l'entitat, que l'any passat va haver d'optar per vendre una planta de l'edifici a l'Ajuntament per tal de reduir la quota del préstec. L'alcalde, Lluís Recoder, va afirma al quart número del Bestiari, el Diari de la Festa Major del 2009, que una ciutat ha de prioritzar quin tipus oferta cultural ofereix i que, en aquest cas, l'Ajuntament havia escollit altres aspectes, com la Setmana

L’alcalde va assegurar al Bestiari que la ciutat dóna prioritat a actes com la Setmana de la Poesia de la Poesia, per davant de les entitats. Així doncs, les entitats santcugatenques, que treballen de valent i sense remuneració econòmica per mantenir viu el teixit associatiu, aspecte històricament característic de la cultura catalana, hauran de seguir peregrinant per trobar i pagar locals a una de les ciutat on el preu per metre quadrat és més car de tot l'Estat espanyol. Aina Serra

dijous 29 d’octubre de 2009

El teixit associatiu de Sant Cugat acull milers de persones de la ciutat i algunes entitats hi tenen un pes excepcional: el Club Muntanyenc, l'Esbart o els Castellers són algunes d'elles, però cal tenir-hi en compte totes les de cultura popular i tradicional, les d'educació en el lleure, les esportives... El dia a dia d'aquestes entitats és una via d'integració de nouvinguts, són llocs de debat, d'a-

5

un altre sant cugat

Els immigrants empresaris: els xinesos

dijous 29 d’octubre de 2009

Dediquem el primer de la sèrie de reportatges sobre l'empresariat d'origen immigrant al col·lectiu xinès, posant l'accent en els tipus d'iniciatives empresarials i les estratègies de gestió i funcionament dels seus negocis

6

Des de mitjans de la dècada dels noranta, Catalunya es converteix en la principal destinació per als immigrants xinesos a l'Estat espanyol, superant en nombre de residents a Madrid, el País Valencià, Andalusia i Canàries. Més enllà dels clàssics referents toponímics (el típic “barri xinès” de tota gran ciutat), la presència de població xinesa té una llarga història que es remunta a finals del segle XIX, si bé el seu volum no ha estat significatiu fins aquest segle. Avui dia és un dels col·lectius d'estrangers més importants al nostre país i el seu dinamisme econòmic, amb la proliferació de petites i mitjanes empreses, els fa particularment visibles en l'espai públic. Això no obstant, el desconeixement sobre les seves activitats empresarials i certes dificultats de comunicació han propiciat rumors i especulacions de tot tipus. Imaginari social reforçat i amplificat pels mitjans de comunicació que recurrentment solen associar “xinès” a pràctiques marginals, activitats delictives o conductes amorals. La immigració xinesa a Catalunya Com hem assenyalat, el nostre país se situa entre les destinacions més atractives de la migració xinesa. Actualment, gairebé una tercera part dels seus residents a l'Estat espanyol viuen a Catalunya. L'arribada de més de 40 mil persones, entre l'any 2000 i 2009, els ha situat en setè lloc en el rànquing de principals nacionalitats, amb 44.789 empadronats (dades provisionals, INE). A pesar d'aquest extraordinari increment, el pes relatiu d'aquest col·lectiu respecte al total d'estrangers és reduït (3,8%), en comparar amb els marroquins (19%), romanesos (8,14%) o equatorians (6,9%), entre d'altres. Pel que fa a la seva distribució, la major part es concentra a Barcelona i l'àrea metropolitana, particularment a Santa Coloma, Badalona o l'Hospitalet. En altres municipis,

A Sant Cugat hi havia, a principis d’any, més de 170 xinesos empadronats com ara Mataró, Olot o Sabadell, la seva presència ha adquirit rellevància al llarg d'aquests últims anys. No obstant això, aquestes concentracions són puntuals, atès que l'estratègia d'assentament de població xinesa es caracteritza per la seva dispersió territorial. A tall d'exemple,

més de 320 municipis de Catalunya compten, entre els seus veïns, amb residents xinesos. I Sant Cugat no és excepció, ja que a inicis d'aquest any es comptabilitzaven més de 170 empadronats. La major part de la població xinesa es troba en edat econòmicament activa, encara que els menors de 16 anys han experimentat un fort creixement, conseqüència dels processos de reagrupament familiar i els naixements, cosa que suggereix que la migració té una estructura familiar nuclear. Seguint a Beltrán i Sáiz (2006), el cas xinès es caracteritza precisament per la centralitat del grup familiar com a unitat bàsica de mobilitat i, si atenem a la seva procedència, es fa palesa la importància de les cadenes migratòries familiars. Com indiquen aquests autors, aproximadament el 70% del xinesos a Catalunya són originaris del sud de la província de Zhejiang, del districte de Qingtian, i de districtes pertanyents a la municipalitat de Wenzhou, zones històricament especialitzades en l'emigració internacional, cosa que genera un sentiment de comunitat cohesionada amb forts vincles familiars i sòlides xarxes socials. Paral·lelament, en la tradició migratòria d'aquestes comarques meridionals l'horitzó i expectativa de mobilitat social ascendent radica en la propietat dels mitjans de producció, és a dir, accedir a la propietat d'un negoci i no dependre del treball assalariat, considerat com a recurs temporal per guanyar experiència i reunir capital. Negocis xinesos Les iniciatives empresarials de la comunitat xinesa s'han diversificat extraordinàriament en sintonia amb el creixement del seu volum, si bé s'han desenvolupat bàsicament en el sector serveis (hostaleria i comerç) i industrial (confecció). Heterogeneïtat que també s'ha traduït en canvis en les lògiques de localització espacial i en les estratègies de gestió i funcionament dels negocis. Podem contemplar aquests processos com una successió d'esdeveniments. La primera activitat empresarial que van posar en pràctica va ser la restauració. Ens hem familiaritzat amb els restaurants de menjar xinès, que van començar a proliferar al començament dels noranta afavorits per l'increment del nivell de vida i el canvi de pràctiques d'oci i consum entre la població autòctona.

El restaurant xinès tipus és un negoci de propietat familiar orientat a clientela generalista que requereix una localització espacial dispersa per assolir la quota de mercat necessària per obtenir beneficis. El capital s'inverteix, amb freqüència, en altres negocis del mateix ram o altres. Encara que els membres de la família són el principal recurs de mà d'obra, molt sovint es contracten treballadors assalariats coètnics. Com hem esmentat, el treball assalariat és un recurs temporal per adquirir experiència i el capital inicial per emprendre un negoci propi. Les xarxes familiars o d'amics tenen aquí una importància central per a l'obtenció de finançament (préstecs sense o amb baixos interessos) o informació, de la mateixa manera que altres col·lectius. Les

Un negoci xinès a Sant Cugat

estratègies destinades a evitar la saturació no van ser suficients per absorbir l'arribada constant de nova mà d'obra. Així es van desenvolupar altres estratègies com l'obertura de restaurants especialitzats enfocats a població amb major poder adquisitiu o l'adquisició de restaurants autòctons, aprofitant la manca de recanvi generacional. Seguint la lògica espacial dispersa i de gestió empresarial del sector de la restauració, a mitjan la dècada dels noranta comença l'obertura de botigues de productes multi-preu (les “tot a cent”) presents avui dia en qualsevol municipi. Aquestes petites empreses familiars també són sus-

ceptibles de saturació i per això estan en procés d'expansió noves línies d'activitat més especialitzades (roba, calçat, bosses, bijuteria, etc.). Paral·lelament, s'han desenvolupat altres iniciatives empresarials que, si bé comparteixen algunes característiques amb les anteriors, es distingeixen per la seva concentració

Els empresaris xinesos contribueixen a la creació de riquesa i llocs de treball espacial, estratègia comercial, funcionament i orientació. Són els casos de la industria tèxtil de la confecció, el majoristes i les empreses d'importació i exportació de productes. En la indústria tèxtil, en crisi a Catalunya, la mà d'obra xinesa va començar com a recanvi generacional però ha adquirit preponderància per la seva capacitat de competència basada en l'elevada mobilitat, disponibilitat i condicions de treball precàries de la força de treball. Per altra banda, els majoristes i les empreses d'importació-exportació són iniciatives promogudes per empresaris xinesos amb cert èxit econòmic, si tenim en compte l'exigència de major inversió inicial. Aquestes activitats estan igualment concentrades espacialment i es constituïxen com a distribuïdores generalistes de basars, botigues multipreu o de calçat, roba i alimentació. Aquest podria ser un exemple d'empresariat immigrant que desenvolupa pràctiques transnacionals a través de les quals s'estableixen vincles i xarxes estables amb el país d'origen. Altres àrees de negoci en procés d'expansió s'emmarquen en el sector serveis i són negocis destinats específicament a la clientela coètnica per cobrir necessitats i demandes específiques de la comunitat xinesa: supermercats, perruqueries, assessories, agències de viatge, clíniques, etc. En definitiva, la diversitat d'activitats empresarials desenvolupades per una part important de la població xinesa resident a Catalunya trenca amb la imatge dominant que tendeix a considerar els immigrants com a mà d'obra assalariada poc qualificada o com a propietaris de negocis perifèrics, poc rendibles i que degraden el teixit econòmic local. Contràriament, el dinamisme econòmic dels empresaris xinesos contribueixen a la generació de riquesa i a la creació de llocs de treball. Enrique Ortega

ateneu

Des de Colòmbia: èxit del primer “miércoles del Ateneo” Llegaron los nuevos tiempos, que repiquen esos cueros y hagamos una parranda también pa'los que se fueron. Que vengan de todas partes con los niños y los viejos, que conozcan de mi tierra lo que nunca conocieron... Talment com l’estrofa de la cançó popular “El Canté”, interpretada pel reconegut cantant colombià i samari [gentilici de Santa Marta] Carlos Vives, el primer “miércoles del Ateneo” es va convertir en una festa on les mirades de persones de diferents estrats socials, tribus urbanes i origens ètnics es van trobar un vespre a les noves instal·lacions de l'Ateneo Santa Marta per gaudir d'una programació cultural que va provocar molts somriures. El 7 d'octubre va acollir aquest primer esdeveniment cultural de l’Ateneo en funció del seu objectiu principal, que és donar a conèixer aquesta espai a tota la comunitat samària com un centre cultural i cívic. El “miércoles del Ateneo” es farà tots els tercers dimecres de cada mes, i consistirà en un seguit d'exposicions de pintura, fotografia i escultura, recitals de música i poesia, xerrades, espectacles de dansa i teatre, tot plegat dirigit a la comunitat perquè gaudeixi d'una estona de convivència pacífica i així poder reforçar els valors del civisme i la consciència ciutadana. El primer “miércoles del Ateneo” va comptar amb la presència de moltes persones de totes les edats, algunes provinents dels barris més allunyats de la ciutat. L'acte va començar amb la presentació del grup de música vallenata Las estrellas del Caribe, que entonant cançons populars va aconseguir entusiasmar el públic adult. Aquest grup, format per quatre homes, es guanya el pa de cada dia tocant al ritme de tambors, acordió i guacharaca, però més que reproduir cançons la seva tasca és obrir una finestra als turistes que descansen a les platges de la badia de Rodadero i fer-los somiar en les àrides carrete-

res del Carib, la selva tropical, els somriures amples de la gent de mar i els amors sincers que van inspirar la poesia dels compositors de l'anomenat “vallenato con sentimiento”. Els vianants que ignoraven l'esdeveniment s'acostaven per percebre l'espectacle, entraven i s’hi quedaven. Després de l'obertura musical, va començar la tertúlia sobre la Calle del Pozo, sector del centre històric de la ciutat. Els ponents convidats, l'historiador Arturo Bermúdez i l'ar-

“Aquesta xerrada ha estat molt important, ja que conèixer més el nostre entorn ens fa sentir part d'una història comuna”, va expressar Deiber Munive, assistent a l'acte. Una de les principals motivacions de l’Ateneo Santa Marta és destacar i valorar el talent artístic local, donar-lo a conèixer i estimular el creixement integral dels artistes que encara no han trobat un espai on mostrar-se. Com a exemple de tots ells hi ha el “Tamborcito”, un perso-

rialles, i dóna pas a l’estrena de la mostra fotogràfica “Mi sur-América, mi Santa Marta”, de l’artista polonès Pit Blama. El públic es va endur una grata impressió de les seves vint fotografies, i van recórrer de la mà imatges que van del Machupichu al Carnaval de Rio, del Salar de Uyuni bolivià als expressius personatges de Santa Marta. L’esdeveniment es va tancar amb la presentació del teatrero cubà Luis Mesa, que amb el seu espectacle de

dijous 29 d’octubre de 2009

Els plans de cooperació transoceànica de l’Ateneu Santcugatenc ja donen fruits, com és aquest primer gran acte de l’Ateneo de Santa Marta. Una de les seves coordinadores, Annabell Manjarrés, ens en fa una completa crònica

7 El popular “Tamborcito” amb el seu curiós instrument

L’Ateneo Santa Marta ja té amics de totes les edats

quitecte Álvaro Ospino van exposar la història de Santa Marta i van explicar anècdotes del carrer 18, conegut per tots els samaris com a Calle del Pozo o Calle del Sastre, ja que molts sastres s'hi van establir a principis de la República. Avui en dia només persisteixen dues històriques sastreries, curiosament molt a prop de l'Ateneo. Els assistents es van mostrar molt interessats en totes les explicacions, que els van fer apreciar la ciutat amb uns altres ulls.

Moments previs a l’actuació de Las estrellas del Caribe

natge que molts coneixen pel seu costum de seure al mig de la plaça i cantar amb el seu particular tambor format per pots, caixes, vasos, un timbre vell, i tot el que troba a les escombraries que li pot servir per expressar-se. “Tamborcito” és producte de l’expressió samària, de la seva alegria i necessitat de somriure a la vida davant de qualsevol calamitat que es pugui presentar. “Tamborcito” va tancar la seva actuació amb molts aplaudiments i

marionetes va atreure l’atenció dels més petits, que fins aquell moment jugaven a la ludoteca i corrien per tot arreu. L’Ateneo Santa Marta continuarà treballant perquè aquests “miércoles del Ateneo” es converteixin en un hàbit per a la comunitat i, gràcies a ells, seguir extenent la consciència, el civisme i la convivència pacífica mitjançant la cultura i el bon aprofitament del temps lliure dels ciutadans. Annabell Manjarrés

fotografia

dijous 29 d’octubre de 2009

Temps de bolets

8

La tardor ja ha arribat, i amb ella els bolets. Molta gent afaga el cistell i s'endinsa als boscos a buscar, collir o “caçar” bolets. Segons els experts, a Catalunya, hi ha més de mil cinc-centes espècies diferents de bolets. Algunes de les espècies més preuades són el rovelló o l'ou de reig, però també els ceps, les llenegues negres, els rossinyols, els cama-grocs, els fredolics o la tòfona negra. Per a collir-los, però, cal estar ben informat perquè també trobem bolets que no són comestibles com la farinera borda.

ATE NE U

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès NÚMERO ESPECIAL FESTA DE TARDOR 2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

manifest

PER SANT CUGAT: ASSOCIA'T, PARTICIPA I DECIDEIX

especial festa de tardor 2009

Dir que la Festa de Tardor és la festa per antonomàsia de les entitats santcugatenques i, com a tal, un gran acte de participació ciutadana, pot semblar una obvietat, però ens agrada recordar-ho. Que l'associacionisme parli de participació és quelcom normal i, a més, necessari, avui més necessari que mai, ja que els ciutadans cada cop es mostren més reticents a participar activament en la gestió de la cosa pública, entesa en el seu sentit més ampli. Que, a més, vulgui que aquesta participació es converteixi en capacitat de decisió, també s'hauria de veure com a normal. Quin sentit té participar si això no comporta certa capacitat d'incidir en els afers públics? I, naturalment, el primer pas per a una cosa i l'altra, és associar-se. Heus aquí l'essència del lema d'enguany.

2

El lema vol ser, com en els darrers anys, una síntesi de les diferents propostes que s'han debatut en l'Assemblea d'entitats. Lògicament, no les contempla totes. El nostre associacionisme és plural i divers i, per tant, és normal que les diferents sensibilitats s'hagin concretat en propostes no coincidents. Cap d'elles no és millor que les altres i totes són producte de les inquietuds de la part més activa de la nostra societat civil. Per altra banda, algunes no són noves, la qual cosa no vol dir en absolut que estiguin obsoletes, ans el contrari. Què ens ha ocupat en les reflexions preparatòries d'aquesta edició? La valoració del voluntariat, de l'actitud desinteressada de desenes de persones que ofereixen una part molt valuosa del seu temps per fer una ciutat més participativa i solidària i, per tant, més crítica i creativa. Reivindicar el seu treball és un acte de justícia inel·ludible. La història de mai no acabar de la conservació de la zona de la Torre Negra. És una història vella, la Festa de Tardor ja li ha dedicat dues edicions (1993 i 2003), però no per això de menys actualitat. Els problemes sorgits en el seu procés de conservació, el millor reflex dels quals són les reiterades sentències judicials, fan necessària una base de treball sòlida per part del nostre Ajuntament, una base ben explicada que no generi futures inquietuds ciutadanes. La marca Sant Cugat s'ha consolidat en els darrers anys com a sinònim d'elevada qualitat de vida, com ho demostra el fet que moltes persones hagin decidit venir a viure-hi. És bo que sigui així, però això no ens ha de fer oblidar que no som un exemple a seguir en tot, la nostra capacitat per generar residus -som un dels municipis que en genera més, molt per sobre de la mitjana catalana-, ens ha de fer reflexionar sobre el tipus de ciutat (i de consum) que estem generant entre tots. La crisi econòmica ho embolcalla tot i seria un greu error no fer-hi referència. Ja ho vam fer l'any passat i hi tornem. No som una ciutat especialment vulnerable a les conseqüències de la crisi, però també les patim, l'augment de la demanda dels serveis de Càritas i de beques de menjador escolar n'és un bon exemple. Aquí també hi ha col·lectius especialment afectats per la crisi, com són els aturats, especialment nombrosos entre la població immigrada, la gent gran o les famílies monoparentals. L'associacionisme també ha de plantejar-se què hi pot fer. Acabem com hem començat, parlant de participació i decisió. Fa anys que el nostre Ajuntament està discutint un nou Reglament Orgànic Municipal i, com a part d'aquest, un Reglament de Participació Ciutadana. No ha estat un procés exempt de participació, ja que les entitats han estat cridades a dirhi la seva. Ara arriba al seu final i properament serà aprovat pel nostre Consistori, és la fase en la qual cobra protagonisme la negociació entre grups municipals. No farem judicis de valor sobre el que en pugui sortir, a més, segur que serà un text que obrirà portes a la participació ciutadana. En aquesta qüestió, com en d'altres, no és el text que ens ha de preocupar, sinó l'aplicació que se'n faci. La conversió de la nostra democràcia en un sistema cada cop més participatiu depèn tant de la voluntat de participació d'aquells que ho poden fer, com de la voluntat política d'impulsar-la des de les institucions, en el nostre cas l'Ajuntament. Participació i decisió haurien de ser inseparables. Les formes de participar són diverses i la consulta a la ciutadania és una d'elles. Qualsevol iniciativa que s'impulsi des de la societat civil en aquest sentit ha de ser vista positivament. És confrontant públicament les seves idees que les ciutats, i els països, avancen. La Festa de Tardor, amb modèstia però amb il·lusió, vol constituir un moment d'aquests, vol ser un reflex del que fa i pensa el teixit associatiu santcugatenc. Sant Cugat, novembre de 2009

Un any més, la Festa de Tardor es convertirà en el gran punt de trobada del teixit associatiu de Sant Cugat. Amb la participació de la immensa majoria de les entitats, servirà perquè reivindiquin les seves necessitats i, també, per donar-se a conèixer al conjunt de la ciutadania.

directori d’entitats

assistencials

Associació d'Artesans de Sant Cugat del Vallès Associació que vol establir Sant Cugat com a referent cultural en el món de l'artesania, consolidant el mercat en el nostre municipi, tant pel que fa a l'emplaçament com a la regularitat (2n dissabte de cada mes). Alhora, vol ampliar l'Associació oferint més diversitat d'activitats artesanals representades i més tallers, dins el marc del mercat, per donar al poble la possibilitat de crear i participar activament de les diferents tècniques artesanals que proposem, i de conèixer què és un producte artesà, des de la concepció fins al final del procés creatiu. Contacte: 697 701 195 / [email protected] / www.artesans.santcugatentitats.net

Associació Firart L'Associació FIRART té com objecte social fomentar l'art i la cultura apropant-la al ciutadà. Fomenta i dóna a conèixer les diverses expressions plàstiques i promociona les activitats dels socis. El primer i tercer diumenge de cada mes, els artistes mostren la seva obra al carrer Santiago Rusiñol i anualment es realitza una gran Mostra oberta als artistes d'arreu de Catalunya. Taller de model, conferències sobre temes d'art, exposicions col·lectives, col·laboració amb altres entitats, configuren un perfil d'una entitat abocada a l'art. Contacte: 655 305 482 / [email protected] / www.firart.cat / Casa de Cultura; C. Castellví, s/n

arts escèniques Brou d'Arts, Espai d'Arts Escèniques Entitat sense ànim de lucre dedicada a la formació, promoció i divulgació de les arts escèniques. Coordinadora del programa "teatre als instituts" de la Diputació de Barcelona. Colaboradora amb l'ICE en els programes de "replanteig" utilitzant les tecniques teatrals per a la resolució de conflictes. Escola de teatre Brou D'arts en Sant cugat. Programació i coordinació de tallers escènics per altres entitats arreu el Vallès. Laboratori creatiu. Contacte: 93 590 30 65 / [email protected] / www.brouesceniques.com / Av. Cerdanyola, 75

Fila Zero Companyia de Teatre de La Unió Santcugatenca. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat / Av. Josep Anselm Clavé, 17

Teatre La Unió Consulteu programació a la web www.teatrelaunio.cat. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat

Associació de Diabètics de Catalunya. Delegació Sabadell-Sant Cugat Entitat que té per objectiu la informació, l'ajuda, la defensa del diabètic, l'impuls a la investigació, el foment de la qualitat de l'assistència pública i la sensibilització de la societat. A Sant Cugat fem una xerrada mensual oberta a tothom sobre temes relacionats amb la diabetis, i esporàdicament d'altres activitats com caminades, tallers de cuina, etc. Contacte: 93 727 02 47 / [email protected] / www.diabetis.org / Passeig Gaudí, 31 Sabadell

Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia, ACAF L'associació pretén millorar la qualitat de vida de les persones afectades per fibromiàlgia i fatiga crònica, donar informació i assolir el reconeixement de tota la societat d'una malaltia crònica que es caracteritza pel dolor generalitzat i la fatiga. Contacte: 650 40 57 46 / [email protected] / www.fibromialgia-cat.org

Associació de Familiars d'Alzheimer AFA Vallès Occidental és l'Associació de Familiars de malalts d'Alzheimer amb seu a St. Cugat. Els objectius principals són difondre l'existència de la malaltia d'Alzheimer i les altres demències, donar suport i formació als familiars que es fan càrrec de la cura de la persona afectada i també de les persones que treballen com a cuidadors al domicili dels afectats i que generalment són immigrants, amb la fi de mantenir el major temps possible la integració social de la persona afectada i també de qui en té cura. Contacte: 93 589 13 82 / [email protected] / www.afab-bcn.org

Associació de Familiars de Malalts Mentals Som familiars de malalts mentals que ens reunim amb l’ànim de transmetre les pròpies experiències en benefici i suport mutu, i de trobar els ajuts existents i millorar, així, la qualitat de vida tant dels malalts com dels familiars. Contacte: 661 281 450 / Casa de Cultura; C.Castellví s/n

Associació Salut i Música Oferir a la societat tot allò que tingui a veure amb la Salut, la Música i l'Art a nivell terapèutic i educatiu. Salut i Música ha creat el "PROJECTE ESCOLA", un propòsit encaminat a possibilitar el funcionament d'una Escola a Perú. Contacte: 93 675 49 71 / [email protected] / www.saludymusica.org / Av. Cerdanyola, 13, àtic 3a Esc. A. (de 10 a 13h).

Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) Associació sense afany de lucre que ofereix serveis per a millorar la qualitat de vida dels malalts neurològics i de la seva família. Contacte: 659 41 57 12 / 93 788 20 80 / avan@amicsdelaneurologia / www.amicsdelaneurologia.org

L'objectiu de l'associació és l'atenció, l'orientació i l'ajuda a les persones afectades per la malaltia de Parkinson i als seus familiars. La delegació de Sant Cugat realitza teràpies de rehabilitació per als malalts a la sala polivalent de la Casa de Cultura, dilluns, dimarts i dimecres de 10 a 12h del matí (tallers de memòria, fisioteràpia, logopèdia, psicoteràpia, musicoteràpia i tècniques de relaxació). Contacte: 93 674 42 84 / [email protected]

L’Associació Discapacitat Visual Catalunya És una entitat sense ànim de lucre la finalitat de la qual és donar servei a persones amb discapacitat visual, sense discriminació ni en funció del seu grau de discapacitat, ni en funció de la seva nacionalitat, per millorar la seva qualitat de vida i aconseguir una millor integració social de tot el col·lectiu.

Associació de Trastorns d'Ansietat Grups d'Ajuda Mútua Entitat que té per objectiu oferir informació i crear Grups d'Ajuda Mútua tot compartint i intercanviant les pròpies experiències, promovent el canvi d'actitud i trobant la comprensió en els altres. Contacte: 646 71 53 94 / [email protected] / www.ansietat.org / C. Eugeni Canas, 44

especial festa de tardor 2009

art

Associació Catalana de Malalts de Parkinson

3

Càritas La missió de Càritas consisteix a acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa i necessitat per tal que puguin per elles mateixes millorar la seva situació. Aquesta tasca inclou l'acció social, la sensibilització i la denúncia de situacions injustes. A Sant Cugat es desenvolupen els següents serveis: acollida, rebost, Talleret, Ajuda' m a créixer, Reforç escolar, orientació sociolaboral, conversa, tenim un conveni amb l' Ajuntament de St Cugat pel desenvolupament de les nostres accions. Contacte: 93 674 29 07 / [email protected] / Pl. de l'Om, 2

Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat, CAVIS Entitat de voluntariat sense ànim de lucre per a la Gent Gran, per prestar un servei coordinat i eficaç, per tal de millorar la situació de l'ancianitat, donant resposta a les seves necessitats individuals i col·lectives. Contacte: 93 6748618 - 93 5891382

Creu Roja Sant Cugat Entitat que té per objectiu cobrir les necessitats de les persones vulnerables. Treballa en diferents àmbits. Intervenció social: activitats d'atenció, acompanyament i suport a persones discapacitades, gent gran, immigrants i nens; cooperació per al desenvolupament; socors i emergències: activitats de prevenció en diferents esdeveniments esportius, culturals i socials. Contacte: 93 674 23 83

Taula per a persones amb discapacitat La taula per a persones amb discapacitat és un òrgan participatiu i consultiu de l'Ajuntament de Sant Cugat. Hi participen aquelles entitats i representants de les diferents discapacitats (psíquiques, físiques i sensorials). D'ella sorgeix també el grup de mobilitat reduïda, un grup de persones que vetllen per la supressió de les barreres arquitectòniques i la millora de l'accessibilitat, entre altres.

directori d’entitats

Comissió de gitanes

Taula de Salut Mental La Taula de salut mental és una taula de participació liderada per l'Ajuntament. La taula té una periodicitat de reunió cada 2 o 3 mesos i hi assisteixen totes les entitats de Sant Cugat relacionades amb les malalties mentals a més de les institucions que s'encarreguen d'oferir el tractament i el suport necessari en cada cas. L'objectiu final de la Taula és crear un espai de reflexió en el qual s'analitzi la situació actual del sector de Salut Mental a Sant Cugat.

La comissió de gitanes s'encarrega de la difusió, promoció i organització de la ballada popular del Ball de Gitanes de Sant Cugat el dia de Carnestoltes. Organitza assajos per a que tots els santcugatencs i santcugatenques puguin participar d'aquesta tradició tan divertida i festiva. També organitzem el Ball de Gitanetes per als més petits de la vila. Contacte: [email protected] / www.balldegitanes.profeslo.org

Club Karate Sant Cugat Entitat que fomenta la pràctica del Karate Do com a activitat enriquidora i formativa que ens ajuda a canalitzar l'estrès i a millorar la nostra relació amb els altres, per l'augment de la seguretat i l'autoestima, donant-nos una excel·lent preparació física i condició tècnica, alhora que ens facilita una actitud mental positiva. Hi forma part l'Associació Vegetariana del CKSC. Contacte: 687 093 719 / 649 156 718 / [email protected] / www.karate.cat

Diables de Sant Cugat

especial festa de tardor 2009

cultura popular Andança Dansa d'arrel tradicional tractada d'una manera oberta i actual. Amb una bona base tècnica, l'aprenentatge dels diferents gèneres de dansa catalana i un acostament a diferents tècniques d'improvisació. L'objectiu principal és que els nostres alumnes entenguin la dansa com un llenguatge real que poden utilitzar. Contacte: 93 675 26 52 /[email protected] / C. Lluís Companys, 29

Som una colla que portem el foc i la festa de l'infern arreu. A més de correfocs, durant l'any realitzem tot tipus d'espectacles pirotècnics, teatrals, animació, etc. També fem tallers de malabars, maquillatge i diferents monogràfics. Contacte: 679 235 901 / [email protected] / www.diablesantcugat.org / Av. Pla del Vinyet, 16B

Entitat Sardanista de Sant Cugat L'Entitat Sardanista va néixer arran de la inquietud de promoure audicions de sardanes de forma periòdica a la nostra vila, amb la fita de fomentar la sardana com a fet cultural i tradicional. Contacte: 93 674 82 68 / [email protected] www.esardanista.santcugatentitats.net / Passatge del Carme, 31

4 Bastoners de Sant Cugat El “Ball de Bastons” es considerat herència del balls antics dels guerrers amb espases i altres armes. Ha estat i està molt estès a tot Catalunya i és sens dubte la dansa més antiga de les que encara es ballen. La història dels Bastoners de Sant Cugat ha anat passant per diferents etapes. El primer grup del qual en tenim referència precisa i segons consta en el nostre banderí té data de l'any 1923. El grup actual de "Bastoners de Sant Cugat", comença l'any 1990.

Esbart Sant Cugat Entitat sense ànim de lucre dedicada a l'ensenyament i la difusió de la dansa catalana, així com d'altres tipus de dansa. L'Esbart també organitza cursos i tallers de danses d'arreu del món. Les tres seccions de l'Esbart són: el Cos de Dansa, els Bastoners i l'Escola de Dansa, Andança. Contacte: 93 675 26 52 / [email protected] / C. Lluís Companys, 29

Bastoners de La Unió Grup de Bastoners de Sant Cugat que es troben dins La Unió Santcugatenca i que fan actuacions mostrant i preservant la tradició del Ball de Bastons. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat

Boixets - "Les noies del Vallès" Grup de puntaires que es troben dues vegades a la setmana per fer labors amb els boixets. Participen en trobades arreu de Catalunya. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat

Castellers de Sant Cugat Colla castellera que acull participants de totes les edats i que assaja dimarts de 20.30 a 22.30h, i divendres de 21 a 23h. La Colla també organitza altres activitats de caire més social. Contacte: 639 963 937 / Club Muntanyenc; Rambla del Celler, s/n

Geganters de Sant Cugat Els Geganters s'ocupen de la promoció de la tradició gegantera. Entre les seves tasques hi ha l'organització de la Trobada Gegantera, on són retornades les visites fetes a altres poblacions. L'entitat treballa en la recuperació i creació d'imatgeria tradicional, amb cololaboració d'altres entitats i escoles. En l'àmbit de la música la Colla realitza tallers i s'ocupa de la difusió d'instruments tradicionals de Catalunya. Contacte: 936 743 867

Coordinadora d'Entitats Esportives Coordinadora que aglutina entitats esportives federades sense ànim de lucre per posar en comú problemàtiques i així poder treballar conjuntament per a millorar l'esport de base i de competició. Contacte: 667 41 28 42 / [email protected]

Escola de Rugby del Vallès (CRSC) Formem nens, joves i grans en un gran esport: el Rugby. Oferim una activitat esportiva qualsevol, siguin les condicions i capacitats físiques-tècniques i mentals.

Fundació Unió Esportiva Sant Cugat Fundació amb caire social. Amb la voluntat de transmetre els valors que l'esport porta associats. El projecte de la Fundació és el projecte FES(FormacióEsport-Salut). El projecte FES recull dotze programes esportius-formatius i de salut però també socials dels quals detaquem "Enganxa't als valors" I "Tots podem". Aquest últim encarat a donar a conèixer l'esport per a discapacitats al teixit social de Sant Cugat.

Pericos de Sant Cugat Associació que té per objectiu fomentar l'afecció de l'Espanyol entre els seus associats i altres ciutadans de Sant Cugat. L'entitat també organitza visionats de partits, conferències i xerrades. Contacte: 93 583 05 39 / [email protected] / C. Sallés, 16 baixos

Grup Mediterrània Grup de ball que representa el folklore dels Països Catalans. Des de la seva presentació s'ha identificat per ser el continuador de la tasca, moltes vegades poc reconeguda, del coreògraf i director artístic Salvador Melo. El Grup Mediterrània és un grup ambiciós, jove però amb solera i, sobretot, viu. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat

esports Club de Bitlles Sant Cugat El Club de Bitlles Sant Cugat ha estat constituït recentment pels següents membres fundacionals: Associació de Veïns del Monestir, Casal de la Gent Gran de Sant Cugat, Col·lectiu de Jocs del Món i DELTA gent activa. Ens presentem a la Festa de Tardor 2008; oberta l'admissió de socis per a participar en competició oficial i en activitats esportives de caire social, els dilluns, dimecres i divendres, de 17 a 20 hores. Contacte: 93 514 98 99 - 675 488 408 [email protected] / www.deltagentactiva.org>Club Bitlles Sant Cugat

Club d'Escacs de La Unió Equip federat i amics de la secció. S'organitzen tornejos i partides "informals" per a tothom que vulgui jugar a escacs. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat / Av. Josep Anselm Clavé, 17

Unió Ciclista Sant Cugat Entitat que treballa per promoure l'organització i pràctica del ciclisme federat de totes les modalitats, incloent equips de triatló, d'ambdós sexes. Contacte: 93 589 22 78 / [email protected] / www.ucsantcugat.net

gent gran Delta Gent Activa Entitat sense ànim de lucre que treballa per ajudar a aconseguir millorar la formació i la promoció del col·lectiu de la Gent Gran Activa de Sant Cugat. Contacte: 93 589 43 39.

Llar d'Avis de la Parròquia Casal de dia per a la gent gran amb diverses activitats: labors, treballs manuals, teatre, informàtica, cant coral, gimnàstica, ioga, jocs florals, excursions, visites a persones malaltes, jocs de taula, etc. Contacte: 93 589 28 34

CAVIS Som una entitat de Voluntariat sense ànim de lucre per a la Gent Gran per prestar un servei coordinat i eficaç per mlillorar la situació de l'ancianitat donant resposta, tant a les necessitats individuals com col.lectives de la gent Gran.

directori d’entitats

JERC Sant Cugat

lleure

música Col·lectiu Jocs del món

Entitat de caire lúdico-cultural que es dedica a que els ciutadans es diverteixin jugant a jocs d'arreu del món alhora que aprenen trets de cultures diferents a la nostra. Contacte: 626 73 74 92 / [email protected]

Associació cultural i musical Cor Aulos Fomenta i dóna a conèixer la cultura musical. Realitza concerts de música clàssica, popular, i de tots tipus. Contacte: 656 317 834 / [email protected] / www.coraulos.com / Casa de Cultura; C. Castellví, s/n

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Sant Cugat, lluitem per unes millors condicions de vida del jovent santcugatenc des de diferents fronts, ja sigui presentant propostes a l'Ajuntament o realitzant accions i campanyes.Tampoc deixem mai de banda les reivindicacions independentistes i sobiranistes dels Països Catalans: volem una població socialment més justa, nacionalment més lliure i ecològicament més equilibrada. Contacte: 627 860 085 / www.jerc.cat/santcugat / [email protected] / C. Rosselló, 11 baixos

Coral La Unió Santcugatenca Secció del Club Muntanyenc que inicia els nens i nenes en l'esport de muntanya, valorant positivament el medi ambient i el respecte per la natura. Fem excursions, sortides mensuals i pernoctes. Contacte: 93 674 53 96 / [email protected] / www.clubmuntanyenc.org / C. Rambla del Celler, s/n

Esplai Pica Roca Espai d'educació en el lleure que té com a objectiu complementar l'educació dels infants i els joves a l'escola i a la família, amb valors com la companyonia, la solidaritat, la comprensió i la tolerància mitjançant jocs, tallers, excursions, etc. A l'estiu es realitzen colònies i casals d'estiu. Contacte: 93 674 51 95 / [email protected] / La Unió; Av. Josep Anselm Clavé, 17

Esplai Sarau Entitat lúdicoeducativa, l'objectiu principal de la qual és el creixement de l'infant en el lleure i la transmissió de valors socials en aquest. Treballem valors a través del joc, activitats i excursions. Contacte: 93 674 53 96 / [email protected] / www.clubmuntanyenc.org

Formació coral d'adults i formació coral de joves. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat / La Unió; Av. Josep Anselm Clavé, 17

Coral 1975, del CMSC Coral que forma part del Club Muntanyenc de Sant Cugat, que mitjançant les actuacions i assajos preserva la identitat del cant de les formacions corals. Contacte: 93 674 53 96 / [email protected] / www.clubmuntanyenc.org / CMSC; Rambla del Celler, s/n

Joventuts Musicals Sant Cugat del Vallès A Sant Cugat suport a la música i els músics amb concerts i activitats diverses (Cicle de cambra, cicle de jazz, 1ª maqueta, Tria la teva Música...). A travès de Petits Músics del Món desenvolupa projectes de solidaritat i cooperació amb músics d'arreu del món, actualment desenvolupa un projecte educatiu a Malawi. Contacte: 93 589 73 09 / [email protected] / www.jmsantcugat.org / C. Vallès, 92 (de 10 a 14h i de 16 a 20h).

medi ambient Associació El Mussol La protecció del paisatge, entenent com a tal, el territori resultat de l'accó i interrelació de factors naturals i/o humans. Tendir cap a un desenvolupament sostenible basat en una relació harmoniosa i equilibrada entre les necessitats socials, l'economia i el medi ambient. Promou estudis i accions per a donar a conèixer la riquesa del paisatge i la seva protecció. Contacte: [email protected] / www.lafloresta.org/mussol

Cooperativa de consum ecològic La Civada La Civada neix d'un grup de persones unides per a poder realitzar i fomentar un consum responsable. Contacte: [email protected]

Grup de Natura del Club Muntanyenc Grup ecologista i de cooperació internacional. Contacte: 93 674 53 96 / [email protected] / www.clubmuntanyenc.org / Rambla del Celler

Entitat política i juvenil de l'esquerra socialista que lluita per la llibertat de la classe treballadora, incidint en la societat i en les institucions públiques locals, nacionals i estatals. Contacte: 93 675 65 69 / [email protected] / www.jsccugat.org / Pl. del Celler Cooperatiu s/n

Iniciativa per Catalunya Verds Som un partit polític. Ens identifiquem amb els principis de l'ecosocialisme (esquerra verda). El nostre objectiu principal és transformar la societat, des de les institucions i des del carrer, per fer del nostre món un lloc més just i sostenible. Les nostres activitats es basen en dos eixos: l'acció institucional a l'Ajuntament i l’acció política que realitzem al carrer. Contacte: 93 675 49 14 / [email protected] / www.iniciativa.cat/santcugat / C. Santiago Rusiñol, 29

PSC Sant Cugat L'objectiu del PSC és aconseguir una societat més justa i lliure. A Sant Cugat apostem per més i millors serveis per a la ciutadania. Contacte: 936745858 / [email protected] / http://socialistes. cat/ambit/santcugatdelvalles / Pl. del Celler Cooperatiu s/n

Partit Popular Sant Cugat

Pipa Club Club de fumadors de pipa, que pretén compartir experiències del món del tabac i les pipes. Organitzem i participem en diferent fumades arreu del món. Organitzem sopars a l'Ateneu Santcugatenc els primers divendres del mes, que estan oberts a tothom i amenitzats amb tertúlies de diferents temes.

JSC Sant Cugat

política Assemblea de Joves de Sant Cugat L'Assemblea de Joves pretén conscienciar els i les joves santcugatenques de les problemàtiques que els afecten, des de la precarietat laboral fins a la dificultat d'accés a un habitatge digne, passant per la discriminació de gènere o les agressions al nostre territori, i crear alternatives, així com establir dinàmiques de treball i lluita per un Sant Cugat i uns Països Catalans lliures. Contacte: [email protected] / www.ajsantcugat.org

CUP La candidatura d'Unitat Popular (CUP), des de l'àmbit local, treballa per a construir un país lliure i just. Entenem que la política municipal és l'àmbit més proper a la ciutadania i, per tant, la construcció social i nacional també s'ha de fer des dels Ajuntaments. Les persones i col·lectius vinculats en aquest projecte ens comprometem a defensar en les nostres viles i ciutats el programa polític municipal de l'esquerra independenContacte: tista. [email protected] / www.santcugat.cup.cat

Esquerra Republicana de Catalunya Organització Política que, entre d'altres coses, vetlla per la cultura i treballa perquè es doni més suport a les entitats del municipi. Contacte: 93 589 30 02 / [email protected]/ www.esquerra.cat/santcugatvalles

Organització política de centre-dreta que defensa els valors de la llibertat, la igualtat, la concòrdia, i la justícia. Les seves activitats es basen en la formació política dels seus militants i la informació de la seva ideologia a la ciutadania, mitjançant actes, conferències, cursos i la representació consistorial. Contacte: 93 674 16 62 / [email protected] / Rambla Ribatallada, 36

Partit Republicà Català El Partit Republicà Català a Sant Cugat és una organització política de caràcter transversal que pretén aglutinar totes aquelles persones que volen treballar per a assolir la independència del poble català. Amb aquest objectiu, ens reunim cada quinze dies per preparar i dur a terme accions locals. També organitzem actes oberts al públic - conferències, xerrades, debats, etc. per difondre el nostre ideari polític. Contacte: 671 639 050 / [email protected] / www.partitrepublicacatala.cat

Reagrupament Independentista Reagrupament.cat prioritza la declaració d'independència del nostre País. Creu que a Catalunya cal una regeneració de la vida política on la transparència i la honestedat siguin trets identificatius de la nostra administració pública. Volem diputats al Parlament amb compromís amb el territori on han estat escollits. Reagrupament fa de la credibilitat i la seriositat emblema. A Sant Cugat realitzem diverses activitats on tots sou convidats.

especial festa de tardor 2009

Escola d'excursionisme del Club Muntanyenc

5

directori d’entitats

socioculturals Ateneu Santcugatenc L'Ateneu és una entitat que té com a objectiu principal esdevenir una eina de participació ciutadana. Per a fer-ho, imparteix a la seva seu cursos de tot tipus i activitats per a totes les edats, alhora que cedeix espais per a altres entitats del poble i per a qualsevol col·lectiu. Així mateix, ofereix una publicació periòdica per informar de diferents esdeveniments de la ciutat. Contacte: 93 674 51 95 / [email protected] / www.ateneu.cat / Pl. Pep Ventura, 1

especial festa de tardor 2009

Banc del Temps El Banc del Temps de Sant Cugat vol promoure l'intercanvi gratuït de serveis entre les persones. Compta amb més de 225 socis. El funcionament és senzill: cada soci ofereix els seus serveis o activitats i, a canvi, pot demanar serveis dels altres socis per realitzar activitats d'oci o resoldre necessitats de la vida diària. La unitat d'intercanvi és l'hora, amb independència del servei que s'ofereix o es rep. Més informació: Tel. 93 674 63 51 o [email protected].

Centro Castellano Manchego

6

Centre dedicat a donar a conèixer Castella la Manxa a Sant Cugat, a través d'activitats gastronòmiques, culturals i socials. Contacte: 93 589 70 03

Club Muntanyenc Sant Cugat Entitat de caire cultural, esportiva i educadora, en la qual conceptes con sostenibilitat i ecologia prenen un relleu important. Esport, formació, serveis, vida associativa, lleure, cultura i la nostra acció comunitària, es dóna a través de les seccions de l'entitat, que promouen i presten voluntàriament el seu temps per organitzar i dinamitzar els projectes, les activitats i la vida social del Club, amb voluntat de servei i de compromís amb la nostra societat. Activitats obertes a la ciutadania, tant per a socis com no socis. Contacte: 93 674 53 96 / [email protected] / www.clubmuntanyenc.org / CMSC; Rambla del Celler, s/n

Fundació Sant Cugat Activitats en sinergia amb altres entitats i conferències. Realitza activitats com el Congrés de la Ciutat, Art a Debat, i tot allò que creï civilitat. Associació pal·lanca. Contacte: 93 675 43 67 / [email protected] / www.santcugat.org / C. Santiago Rusiñol, 3

Institut de la infància de Barcelona Entitat que té per objectiu crear un espai de referència entorn la infància i l'adolescència a la ciutat, que ofereixi suport a escoles, associacions de mares i pares, i altres agents socials, com també desenvolupar projectes per a respondre a les necessitats socioeducatives d'infants i famílies, i organitzar esdeveniments d'interès social que permetin articular la realitat de la infància i adolescència amb l'art, la filosofia, la literatura, etc. També vol oferir un espai de divulgació sobre aspectes de desenvolupament en els primers anys de vida, així com la interrelació de l'infant amb la societat. Contacte: 610 290 914 / [email protected] / www.institutodelainfancia.org / Casa de Cultura; C. Castellví, s/n, Divendres, de 0 a 14h.

Òmnium Cultural de Sant Cugat La seu d'Òmnium Cultural de Sant Cugat treballa a la nostra ciutat per la promoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya, a través de diverses activitats, algunes de les quals ja estan plenament consolidades: la Nit Literària, celebració que aglutina i homenatja els escriptors santcugatencs en llengua catalana; la Flama del Canigó, que reivindica Sant Joan com a festa Nacional dels Països Catalans; El Premi Pere Ferrer, que enguany ja convoca la Va edició. El programa Quedem?, que continua treballant per posar a l'abast de tothom la nostra llengua i cultura, principalment, a la població nouvinguda; les sortides del programa Fem País!; els cicles de conferències, les presentacions de llibres i la posada en escena del Poema de Nadal, que enguany tornarà dins del marc excepcional de l'església de Sant Pere Octavià. Contacte : 93 583 08 74 / [email protected] / www.santcugat.omnium.cat / C. Dels Marges, 1 baixos

Coral La Unió Santcugatenca Els darrers anys hem professionalitzat l'entitat. L'objectiu és fer créixer les nostres seccions i restar oberts a noves propostes. Afavorir de forma estable una programació teatral de qualitat i utilitzar les nostres instal·lacions com a laboratori creatiu per a artistes. Les seccions proposen activitats ben diverses: tallers de teatre, classes d'escacs, danses (Mediterrània i Bastoners), cant coral., etc. Contacte: 93 675 20 57 / [email protected] / www.teatrelaunio.cat / La Unió; Av. Josep Anselm Clavé, 17

Informar, fomentar, els costums cultura i la gastronomia argentina.

Grup d'Estudis Local, GEL Entitat que té per objectius fomentar la recerca sobre el medi social de Sant Cugat, difondre el seu coneixement i promoure la protecció del patrimoni cultural. Algunes de les activitats que realitza són: edició de la revista Gausac, conferències, col·laboració amb l'Ajuntament a través de la comissió de patrimoni i la comissió de nomenclàtor. Contacte: [email protected]

Grup de defensa dels drets humans, format per activistes voluntaris, que treballa a nivell local donant suport a les campanyes i accions d'Amnistia Internacional a tot el món, fent accions de sensibilització en l'àmbit d'acció d'AI i treballant sobre casos concrets de violacions dels drets humans. Contacte: [email protected] / www.amnistiacatalunya.org/cerdanyola / Ateneu Santcugatenc, Pl. Pep Ventura, 1

ASECOP (Associació Europea de Cooperació amb Palestina) Som una entitat europea de cooperació amb Palestina que funciona des de fa 6 anys a l'Estat espanyol amb seu a Màlaga i des de l’any passat a Sant Cugat. Els nostres objectius són conèixer i donar a conèixer la realitat del poble palestí; presentar projectes productius dissenyats des de Palestina i obtenir-ne el finançament; tenir una presència ciutadana i fomentar la cooperació entre el poble palestí i el català. Durant el darrer any a Sant Cugat hem participat en les jornades de la Xarxa Solidària i en l'organització de les IV Jornades Palestines dins la plataforma Aturem la Guerra.

Bon dia Gàmbia Som un grup de voluntaris que sent un gran respecte per la gent que viu al país més petit d'Africa: Gàmbia. Amb els nostres proyectes i amb molta il:lusió, intentem ferlos la vida una mica més fácil, amb accions destinades a cobrir les necessitats bàsiques i facilitarlos les eines i mitjans necessaris per tal que es puguin formar i desenvolupar per si mateixos. Contacte: 93 589 78 69 / [email protected]/ Casa de cultura; C. Castellví, s/n

Centre d'Estudis Amazònics ONG pel Desenvolupament cultural, ambiental i socioeconòmic dels pobles indígenes de la regió amazònica. Es pretén canalitzar la col·laboració de l'àmbit científic; es col·labora amb entitats d'Amèrica Llatina; es realitzen accions de sensibilització i educació pel desenvolupament per a donar a conèixer la realitat d’aquests països. Contacte: 93 451 40 68 / [email protected] / www.ceam-ong.org

CESAL

solidaritat AFAISC

Grupo Argentino del Barrio

Amnistia Internacional - Grup Local Cerdanyola-Sant Cugat

Acollida de nens d´orfanats russos per passar l´estiu amb famílies. L´acollida té per objecte crear una familia referència per els nens orfes. Aquesta entitat pretenem obrir-nos per a arribar a més famílies i així poder acollir més nens i fer més feina.

Acció Solidària Fons Social Sant Cugat Valldoreix Concedir préstecs sense interès de ràpid retorn a persones del nostre poble que tenen una necessitat econòmica puntual i que no ténen fàcil accés al sistema financer convencional.

CESAL es una organització no governamental espanyola dedicada des de 1988 a la cooperació internacional i avui es present a disset països d'Africa, Amèrica Llatina i Europa de l'Est amb projectes d'educació, salut, habitabilitat, aigua i sanejament, desenvolupament productiu, microempresa i formació per l'ocupació. CESAL té el reconeixement d'Entitat Publica des de 2001 i en 2005 va rebre l'acreditació com "ONG qualificada" per l'Agencia Espanyola de cooperació Internacional (AECID), que suposa un reconeixement a la seva capacitat de gestió i transparència i l'oportunitat de treballar estretament amb el govern en matèries de cooperació

directori d’entitats

Intermón Oxfam

Forkids treballa en Cooperació Internacional amb una col·lectivitat de l'Índia. Treballen amb projectes per a la infància, les dones i les dones grans. Els projectes actuals són: una escola rural per a uns 400 nens i nenes vinculada a un programa d'apadrinament. Un projecte de microcrèdits a 27 pobles portat per 27 grups de dones, en el qual, amb part de la devolució dels interessos s'ha creat un Fons de Pensió per a les dones grans. Estem ampliant l'escola i potenciant el projecte de microcrèdits. Contacte: 93 583 63 53 / [email protected] / www.forkids-ong.org

Intermón Oxfam som persones que treballem amb les poblacions desfavorides del països del sud com a part d'un ampli moviment global, amb l'objectiu d'eradicar la injustícia i la pobresa, i per aconseguir que totes les persones puguin exercir els seus drets i gaudir d'una vida digna. A Sant Cugat promovem campanyes de sensibilització social, fomentem el comerç just (venda a la nostra botiga, Festa del Comerç Just) i donem a conèixer el treball d'Intermón Oxfam en els programes de cooperació al desenvolupament i acció humanitària.Contacte: 93 589 45 53/ [email protected] / C. Enric Granados, 10

Fundació Àfrica Digna Àfrica digna és una fundació d'ajuda a Àfrica Subsahariana. Ha desenvolupat projectes a Camerun, Sierra Leona, Guinea Equatorial i ara a Kenia i Ruanda. És el tercer any que participa a la Festa de Tardor i també organitza tornejos i concerts per a recaptar fons. Contacte: 93 368 47 77 / [email protected] / www.africadigna.org / C. París, 184, Barcelona

Lion's Club Entitat que té per objectiu crear i fomentar un esperit d'enteniment entre tots els pobles del món. Prendre part activa en el desenvolupament cívic, cultural, social i moral per al benestar de la comunitat. Estem, a més a més, involucrats amb la campanya SightFirst II "La vista és el primer". Contacte: 93 750 88 29 / www.gaudilionsclubbcn.org

Observatori del deute en la Globalització (ODG)

Fundació ARED La fundació ARED treballa per a aconseguir l'accés a plena ciutadania de persones en risc d'exclusió social. Fomentant la seva autonomia, mitjançant processos de formació i d'acompanyament integral. Atenem majoritàriament dones procedents de centres penitenciaris i serveis socials

Fundació Babel Punt de Trobada Treballem per facilitar la integració d'immigrants oferint-los cursos de formació i coneixements sobre els nostres valors culturals. Participem en projectes d'acollida i de teràpia familiar adaptats a situacions de crisi i procurem assistència especialitzada en situacions complexes de reagrupació familiar (Projecte Puentes). Actuem als barris perifèrics de Dakar, finançant beques i millorant les infraestructures. Ajudem al desenvolupament personal en tasques agràries, tèxtils, artesanals, etc. També coordinem la tramesa de material a Senegal (Caravana Solidària). Contacte: [email protected] / babelpuntodeencuentro.org

Fundació Global Play Millorar la qualitat de l´educació i l´accés de nenes i nens a la mateixa en països en vies de desenvolupament mitjançant activitats relacionades amb l´esport, la lectura i el joc. Contacte: 637 424 297 / [email protected] / www.globalplay.org / Doctor Ferrán, 22 (de 9 a 19h), Barcelona.

Fundació K- MON ONG que està duent a terme a tres poblacions de la regió de la Libertad (Perú) projectes relacionats amb la millora en educació, sanitat, generació d'ingressos i ciutadania de les comunitats. Contacte: 93 674 81 20 / [email protected] / www.fundacionk-mon.org

Fundación Vicente Ferrer ONGD compromesa amb el procés de transformació d'Anantapur, una de les zones més pobres i necessitades de l'Índia. Pionera del desenvolupament integral, és una organització fonamentada en la filosofia de l'acció. Contacte: www.fundacionvicenteferrer.org

Es tracta d'una xarxa coordinada de persones i equips dedicats a l'activisme d'investigació. La investigació es concentra en el problema de les relacions Nord-Sud i en la creació de deutes (financers, ecològics, socials, històrics, il·legítims) entre comunitats durant l'actual procés de globalització. A més de la recerca, l'ODG organitza cursos i seminaris relacionats amb els desequilibris Nord-Sud, fa publicacions de les recerques realitzades i denuncia les males polítiques que va trobant en la seva recerca. Contacte: 93 785 13 18 / [email protected] / www.odg.cat / C. Colom, 114. Edifici Vapor Universitari. Terrassa

Sant Cugat amb el Poble Sahrauí, SCAPS Entitat que treballa per a millorar la qualitat de vida dels refugiats sahrauís a través del projecte "Vacances en Pau", que permet a infants sahrauís passar l'estiu fora dels campaments on viuen, i del projecte "Un àpat diari" per als nens de la guarderia de la daira de l'Argub, amb la qual Sant Cugat està agermanada. Contacte: 93 674 51 95 / [email protected] / Ateneu Santcugatenc; Pl. Pep, Ventura, 1

Totes les Mans, per la Solidaritat, la Cooperació i el Desenvolupament Social Entitat sense ànim de lucre de lluita contra la pobresa, la marginació, el risc i el desavantatge social principalment d'infants i adolescents. Treballem en projectes de cooperació al desenvolupament impulsant i promovent canvis cap el foment d'estructures socials sostenibles que comportin una millora de les condicions de vida, especialment dels infants i d'aquelles persones amb greu situació de desavantatge social. Contacte: 609 474 107 / [email protected] / www.toteslesmans.org / C. Sant Sebastià 100

Universitat Internacional de la Pau La Unipau es dedica als àmbits de la sensibilització, l'educació i la formació per a la construcció de la pau. La UIP treballa sempre pel foment d'una cultura i acció per la pau i ho fa a través de conferències, seminaris, debats, taules rodones, tallers , encontres per a l'intercanvi d'experiències així com d'altres activitats culturals que serveixen per a potenciar la convivencia entre els assistents a les diferents activitats. Els temes que es tracten estan relacionats amb les ciències polítiques, la resolució de conflictes, el dret civil i internacional, l'economia les ciències ambientals i sociològiques. Contacte: 936754367 / [email protected] / www.universitatdelapau.org

Xarxa Solidària La Xarxa Solidària neix de la necessitat de crear a un espai de trobada i coordinació entre les entitats de Sant Cugat, per tal de definir marcs de coherència que donin sentit a la política municipal de cooperació i sensibilització i que evitin la dispersió de les accions que s'organitzen des dels àmbits públic i privat. Contacte: 93 589 13 82 / [email protected]

180º per a la Cooperació i el Desenvolupament Cooperar internacionalment per a promoure i reforçar el desenvolupament comunitari, integrant-nos i col·laborant amb les xarxes locals (socials, educatives i sanitàries) a Llatinoamèrica. A partir de l'experiència, sensibilitzar i donar opcions sobre un consum conscient, coherent i sostenible amb el nostre estil de vida. Actualment desenvolupem un projecte de vacunació a República Dominicana. www.180grados.info

veïns Associació de Veïns del Monestir, plaça del Coll i Sant Francesc La nostra associació desenvolupa una activitat d'interlocució entre els veïns i l’administració, a partir de la detecció i el posterior seguiment de les necessitats socials del barri i la població, alhora que fomenta l'associacionisme, la integració i la solidaritat amb activitats socials, culturals i esportives, col·laborant també amb altres entitats. Contacte: 935895369 / [email protected] / www.monestirav.santcugatentitats.net

Associació de Veïns del barri de Sant Domènech Els objectius de l'entitat són els propis d'una AAVV. Contacte: [email protected] / Av. Rius i Taulet, 113

Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat La Federació és una entitat jurídica d'interès públic per promoure la participació ciutadana i defensar els interessos generals dels veïns. Participa en les àrees de: sanitat, habitatge, medi ambient, consum, cultura, socials, taxes i impostos, etc. Estem adherits a la Confederació de Veïns de Catalunya(CONFAVC) I LA Confederació del Vallès Occidental(CONFAVVOC) Contacte: 936745195 / [email protected] / Ateneu Santcugatenc, plaça de Pep Ventura, 1

especial festa de tardor 2009

Forkids

7

programa d’activitats

Dimecres 4 de novembre

De 11.00 a 15.00 Plaça d’Octavià Mostra d'entitats

20.00 Casa de Cultura Un pregó i dues mirades. Col.loqui amb els pregoners d'enguany: Arcadi Oliveres (president de la Universitat de la Pau) i Àngel Casas (primer alcalde de l’actual període democràtic de Sant Cugat). Org: Comissió Festa de Tardor

11.30 A la paradeta d’ARED Xerrada sobre l'entitat i debat Org: Fundació Ared

19.50 Plaça d’Octavià Espectacle de Diables Org: Diables de Sant Cugat

13.00 Plaça d’Octavià Ballada de bastoners Org: Bastoners de Sant Cugat 14.00 Plaça d’Octavià Dinar vegetarià Org: Club Karate Sant Cugat De 17.00 a 19.00 Plaça d’Octavià i voltants Jocs i Gimcama Org: Esplai Sarau

Dissabte 7 de novembre De 10.00 a 14.00 Plaça d’Octavià Mostra d'artesania Organitza: Associació d'Artesans de Sant Cugat De 10.00 a 14.00 Plaça del Rei Bàsquet 3x3 per a discapacitats físics Org: Fundació Unió Esportiva de Sant Cugat De 11.00 a 13.00 Rocòdrom del CMSC Portes obertes al rocòdrom i iniciació a l'escalada Org: Club Muntanyenc

19.00 Plaça d’Octavià Balls escola de dansa Org: Grup Mediterrània 19.30 Plaça d’Octavià Pregó de la Festa de Tardor Org: Comissió Festa de Tardor

Divendres 6 de novembre 22.30 Casa de Cultura Concert d’Estanislau Verdet Preu: 5 euros Org: Ajuntament

18.30 Plaça del Rei Castellers de Vigília Org: Castellers de Sant Cugat

17.00 Escenari de la Torre Ballada de sardanes Org: Entitat Sardanista 18.45 Plaça d’Octavià Mostra de dansa Org: Esbart

11.00 Plaça d’Octavià Performance sobre els drets humans Org: Amnistia Internacional 11.00 Darrere la Casa de Cultura Mostra de rugby a l'aire lliure Organitza: Escola de Rugby del Vallès 11.30 Plaça del Rei Exhibició de Karate Org: Club Karate Sant Cugat

21.00 Plaça d’Octavià Concert amb Mookomba (Zimbabwe) Org: Joventuts Musicals 22.30 Escenari de la torre Concert de gralles Org: Castellers de Sant Cugat

Diumenge 8 de novembre De 10.00 a 15.00 Plaça d’Octavià Mostra d’entitats 10.00 Davant la paradeta de l’entitat Tècniques de bastó amb antifaç i taller de braille Org: Associació Discapacitat Visual de Catalunya 10.00 Plaça d’Octavià Acció de sensibilització sobre el canvi climàtic Org: Intermón Oxfam 10:00 Paradeta de l’entitat Mostra de menjar argentí Org: Grup Argentí del Barri 10.00 Carrer de Santiago Rusiñol Exposició de dibuixos, pintures i gravats Org: Firart

11.30 Principals carrers de la ciutat Bicicletada per Sant Cugat Org: PSC 11.45 Escenari de la Torre Cantada Coral Org: Coral la Unió 12.00 Plaça del Rei Exhibició Gimnàstica Rítmica Org: Club Muntanyenc Sant Cugat, secció rítmica 12.00 Plaça d’Octavià Diada de Castellers Org: Castellers 13.00 Passeig del Paga-li Joan Migas manchegas Org: Centro CastellanoManchego 14.00 Plaça d’Octavià Ball de Gitanes Org: Mediterrània

Promou: Comissió de la Festa de Tardor i Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Textos i imatges: Entitats participants a la Festa de Tardor Correcció: Isabel Carreño Agraïments: José Manuel Casteleiro, Núria Gibert, Manel Sànchez Imatge: Estudi Kunste Amb la col·laboració de: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat, Diari de Sant Cugat, Diputació de Barcelona, TOT Sant Cugat, Televisió de Sant Cugat i les entitats participants a la Festa de Tardor. Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 12.000 exemplars.

practicat

dijous 29 d’octubre de 2009

TRADICIONS: La Castanyada Ja ben entrada la tardor se celebra a Catalunya una festa popular molt arrelada, la Castanyada, concretament el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la Castanyada és el moscatell. Sembla que el costum d'ingerir aquests aliments altament energètics prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia

El playback del practiCAT: “Namorat” Entra a www.myspace.com/espart, escolta “Namorat”, dels santcugatencs Espart, i segueix la lletra.

en una altra cosa que no fos cantar amb tu i pujant-nos al damunt

Avui m'he penjat mai no m'hagués imaginat que tornaria a caure al mateix forat Ningú no m'ha avisat potser no s'han fixat però a mi m'han ben cardat i a més a més vaig namorat Quan t'he vist passar he intentat no pensar

No tinc pressa, però les nits se m'escapen No hi ha pressa, la llum dels teus ulls m'esgarrapa Vaig de pressa, l'ombra que duc no m'atrapa No tinc pressa, i no vull marxar

Estic atrapat m'agradaria viatjar a una altra terra on ens puguem trobar El vent m'ha explicat un lloc del món on viuen despullats i ben contents els namorats Però no puc anar si no em véns a buscar tampoc podré escapar amb tu i pujant-nos al damunt (Axel Cayuela / Pau Quintana)

10

dels morts segons la tradició cristiana, es tocava a morts fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i consumien aquests aliments per no defallir. Altres versions esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què se servien aliments com llegums i fruits secs i els panets que s'oferien als difunts, més popularment panellets. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Actualment, la Castanyada s'ha convertit en una festa en la qual amics i familiars es troben per passar-s'ho bé i fer un bon sopar, se celebra en l'àmbit familiar i comunitari, a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi. Els panellets Un dels costums més dolços d'aquest dia és el dels panellets. Antigament els panellets rarament es compraven; la gent els adquiria participant en rifes que es feien durant gairebé tot el dia, o els feia a casa. Amb l'arribada de les pastisseries, es va estendre el costum de comprar-los (cars) i les rifes van acabar desapareixent. Isabel Carreño

Escena del videoclip de “Namorat” dels Espart, que pots veure a www.youtube.com

Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (3) Quina hora és, si us plau? ¿Qué hora es, por favor? Quelle heure est-il s'il vous plaît? What time is it, please? Che ore sono, per cortesia? Wie spät ist es, bitte? Són les dues Son las dos Il est deux heures It's two o'clock Sono le due Es ist zwei Uhr

No ho entenc. M'ho pot repetir, si us plau? No lo entiendo. ¿Me lo puede repetir, por favor? Je ne comprends pas. Pourriez-vous s'il répéter, vous plaît? I don't understand you. Could you repeat, please? Non ho capito. Potrebbe ripeterlo? Ich habe es nicht vers-

tanden. Könnten Sie es bitte wiederholen?

Parli més a poc a poc, si us plau Hable más despacio,

por favor Parlez plus lentement, s'il vous plaît Speak slowly, please Potrebbe parlare un po' piu lento per favore? Könnten Sie bitte ein bischen langsamer sprechen? On p u c c a n vi a r moneda? ¿Dónde puedo cambiar moneda? Où puis-je changer de l'argent?

Where can I change money? Dove posso cambiare valuta? Wo kann ich bitte Geld wechseln? Al banc / A la caixa En el banco / En la caja A la banque / A la caisse d'épargne At the bank / At the savings bank Nella banca / Nella cassa di risparmio In der Bank / In der Sparkasse

ateneu

Assessora’t a l’Ateneu

Resolució de conflictes: La percepció del conflicte Aquest és el primer d'una sèrie d'articles dedicats als conflictes. En primer lloc... Què us ve al cap quan penseu en l'últim conflicte que heu tingut? Penseu en la situació... Qui hi està implicat? Què us ha conduït a ser protagonistes del conflicte? Què heu sentit formant part del conflicte? Quan ho recordeu, què sentiu? Intenteu pensar uns segons en les preguntes anteriors... Intenteu reflexionar i reviure els esdeveniments, emocions i fets que es van produir. És probable que molts de vosaltres recordeu el conflicte o conflictes de manera poc agradable...

Els conflictes neixen de les diferents percepcions que cadascú té a partir d’una mateixa cosa

Aquí és on comencen a sonar totes les alarmes, jo tinc una percepció i tu tens una altra de diferent: us presentem el... Senyor Conflicte!

Si jo crec que els llençols s'han de canviar un cop a la setmana, com pots arribar tu i dir-me que no és necessari fer-ho així? Per a mi és una prioritat bàsica el fet de canviar els llençols, com a mínim, un cop per setmana. Sempre ho he fet així i, és més, si no ho faig, em sento molt incòmode. Per tant, tu també ho has de fer així ja que tu també et sents així!

cions davant del conflicte i, posteriorment, de les formes i estratègies per fer front al conflicte de manera positiva. A l’Ateneu trobareu, si ho desitgeu, assessorament personalitzat i la possibilitat de participar en tallers pràctics de cerca de feina i de desenvolupament d’habilitats. Més informació a [email protected] Clara Vergés

Acostumem a veure els conflictes com una cosa completament negativa, quan no és del tot així De tota manera, tant tu com jo (jo que vull canviar els llençols un cop per setmana, i tu que no ho creus necessari) hem de percebre aquesta diferència i l'hem de reconéixer com a conflicte. Potser, encara que tu no necessitis canviar els llençols, no perceps que aquest sigui un conflicte... En altres paraules, t’és absolutament indiferent el fabulós tema del canvi de llençols. Per tant, aquí, seré jo qui tingui un conflicte, tu estaràs tan tranquil o tranquil·la. No us penseu que la qüestió es queda aquí... En el proper article us parlarem de les diferents reac-

AARON EGEA

De fet, la majoria de paraules que venen al cap quan pensem en un conflicte tenen connotacions

ho vaig passar quan...” De tota manera, tots som conscients també que els conflictes ens fan evolucionar i ens fan reinventarnos d'una o altra manera. Així doncs, si quan resolem el conflicte (hi ha dos tipus de conflictes, aquells que ens permeten créixer a nivell personal -els funcionals- i aquells que s'enquisten i no s'acaben de resoldre mai -els disfuncionals-) generalment aconseguim evolucionar com a persones... Per quin motiu, doncs, ens molesten tant els conflictes? Els conflictes estan directament relacionats amb l'existència humana: tots som iguals però, a la vegada, diferents... És impossible que no sorgeixin els conflictes entre persones diferents amb percepcions diferents. I aquí arribem a un dels quids de la qüestió: la diferència de percepcions. És extremadament complicat entendre la percepció de l'altra persona ja que, per immediatesa, la nostra és la primera i única percepció que tenim.

negatives. De tota manera, també podem pensar en termes com diàleg, entesa, opinions, reestructuració, evolució... En general, la majoria de nosaltres relaciona els conflictes amb esdeveniments negatius, fets incòmodes que s'emmagatzemen a les famoses calaixeres del cervell amb el cartellet de: “millor no ho recordem” o “que malament que

dijous 29 d’octubre de 2009

art i literatura

Ramon Casas, testimoni del seu temps

Independents

El realisme social també tingué cabuda entre la producció de Ramon Casas. A Garrote Vil (1894), La càrrega (1899), o La sortida de la procesó del Corpus Christi (1898) s'hi plasmen successos de significació social que tingueren lloc a Barcelona, la seva ciutat. Davant d'aquests quadres sembla que assistim a cròniques gràfiques de l'època, no només pels temes representats, sinó també per la manera en què els representà, ja que recorden instantànies fotogràfiques. L'execució mitjançant el garrote vil d'un condemnat de dinou anys per crim passional, la repressió dels manifestants durant una vaga, o els moments previs a l'esclat d'una bomba anarquista durant una processó que sortia de Santa Maria del Mar, són els tres moments corresponents a

En coincidència amb la temàtica del darrer número d'aquesta publicació, dues novetats editorials han encès les alarmes del meu radar i cridat la meva atenció d'entre l'allau de llançaments prenadalencs que ens ve al damunt. La primera novetat pertany a un dels autors de Sant Cugat amb més ressò a casa nostra: Víctor Alexandre. L'incansable Víctor, després de guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb Set dones i un home sol (Proa 2009), s'ha llançat a donar forma a un projecte de Zitzània Teatre amarat d'aquest independentisme desacomplexat marca de la casa. El resultat és Trifulkes de la Katalanatribu (Salvatella), una concisa història del nostre país en forma de breu peça teatral cridada a convertir-se en una eina habitual en els treballs de recerca i en els tallers de teatre de les nostres escoles. La Nguéa, una catalana d'origen africà, explica a la seva àvia la història del seu país a través de quinze escenes on es repassen els esdeveniments més significatius de la nostra història: la desfeta de 1714, les conquestes de Jaume I, la Guerra dels Segadors, les gestes dels Almogàvers… Tot narrat en un to proper i didàctic, centrat a subratllar la realitat nacional independent de Catalunya i el seu enfrontament

12

cada obra. Aquesta voluntat de retratar l'estricta contemporaneïtat ja feia temps que era present en la pintura, d'una tradició que venia de Géricault i Delacroix. El que és sorprenent, almenys en la pintura catalana de finals s. XIX i com passa sovint en el cas de Casas, és el tractament formal que en donà. Els tres quadres mostren panoràmiques i són corals: la multitud és la protagonista, si exceptuem el cas de La càrrega, on a primer terme un guàrdia civil a cavall passa sobre un obrer estès a terra. Observem també composicions insòlites, gens habituals en els quadres d'història (gènere en el qual s'encabirien aquestes pintures) i un punt de vista elevat com si el pintor contemplés les escenes des d'un balcó. Tot i ser situacions dramàtiques, Casas fuig en aquestes obres del patetisme i la grandiloqüència. De la mateixa manera que les instantànies fotogràfiques, el pintor pren una posició de testimoni presencial. Precisament aquest distanciament atorga més objectivitat a allò que es mostra, i per tant, més cruesa, com la que destil·la Garrote vil. Casas seguia doncs la premisa de Baudelaire segons la qual la modernitat pictòrica radicava en què l'artista pintés la vida moderna. En relació a la pintura catalana i espanyola de llavors, la seva modernitat s'expressà en la radical renovació dels temes i la manera d'abordar-los. Irene Panadés

la nit de noces dels Reis Catòlics (en una línia lírica al estil La venganza de Don Mendo). A més del text teatral, estrenat al Museu d'Història de Catalunya el gener d'enguany, el llibre inclou una sèrie d'interessants propostes didàctiques i el detall de tots els elements escenogràfics necessaris per a dur a terme la funció. Imprescindible per a tots

aquells professors de l’ESO que ja no sàpiguen com ensenyar Història de Catalunya als seus indomables alumnes. La segona novetat és Colom. 500 anys enganyats (Cossetània). Amb el subtítol de “Per què s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica”, Charles J. Merrill, professor a la Duke University, fa un exhaustiu estudi per rebatre la versió “oficial” sobre l'origen genovès del navegant amb més sort de la història de la marina i posar a la llum les incontestables evidències que permeten refermar la teoria de la catalanitat de Cristòfor Colom. Després de repassar les diferents versions sobre l'origen del mític almirall, Merrill subratlla les raons per les quals l'explicació tradicional fa aigües i guanya pes la possibilitat que Colom fos català. Profús en documentació i bibliografia, esdevé un company ideal per a tots aquells que vareu seguir la polèmica que es desfermà amb el llibre de Jordi Bilbeny Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya (Proa 2006) i, més enllà de les pròpies conviccions o la veritable rellevància històrica del “misteri”, és una posada al dia de tota la informació de què es disposa al voltant de la polèmica figura del responsable últim de la creació del reguetón. Ferran Pontón

el recull Cançons i altres poemes, que serà inclòs en el volum Soledat de paisatges (1959). El 1965 va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit pel llibre El gos i el 1968 el Carles Riba amb La vida nova (1970). Com assenyalàvem anteriorment, aquests dies els recitals poètics, les presentacions i representacions s'han succeït a diversos indrets de Sant Cugat, tenint com a leitmotiv la poesia. Però reflexionem, lectors i lectores, qüestionem-nos què és per a nosaltres la poesia. La versió més actualitzada del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix el terme poesia com l'art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Com a informació interessant cal saber que va ser Aristòtil, en la seva Poètica, qui va definir per primer cop “gènere literari” a partir de tres aspectes: forma, contingut i origen.

Cal saber, però, que en les lletres catalanes els primers poetes escrivien la poesia en occità, i no en català, que no es va estrenar en poesia fins al segle XV. Els primers poetes documentats són, entre d'altres, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona i Guillem de Berguedà. En poesia culta destaquen al segle XIV els noms de Gilabert de Pròxita, Jaume i Pere March, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. Aquests poetes són la base de la poesia catalana, la qual viurà el màxim esplendor amb la figura d'Ausiàs March al segle XV. L'univers poètic és sovint complex i d'accesibilitat limitada, ja que els lectors, per norma general, no escollim la poesia, cal qüestionarnos aquest fet. Penso que es pot gaudir molt amb la lectura d'uns bons poemes però també escoltant un recital o veient un espectacle poètic. Defenso però que la poesia és el gènere per excel·lència per expressar i fer aflorar els nostres sentiments. Laura Alegre

amb l'Estat espanyol, no exempt, però, d'una certa ironia, ja evident desde el seu títol, que fa referència a la tribu dels Katalans, personatges recurrents a les aventures d'en Massagran de Josep Maria Folch i Torres. Alexandre alterna amb perspicàcia els moments més èpics i tràgics amb escenes iròniques com

Portada americana del llibre de Merrill

Flaire poètic Aquests dies la nostra vila celebra la Setmana de la Poesia. Són nou ja les edicions que han consolidat aquesta cita amb el gènere literari per excel·lència, i el programa ha estat a l’altura. Com a poeta d'honor, aquest any ha estat escollit Joan Vergés, que va estar present a l’acte que va donar el tret de sortida al festival poètic. Es tracta d'una de les veus més singulars de la seva generació, que ha cantat amb especial intensitat a l'amor i a la melangia. L'autor va néixer a Barcelona l'any 1928. Va donar-se a conèixer com a poeta durant el seu pas per la

La poesia és sovint complexa, però és el millor gènere per expressar els sentiments Facultat de Medicina en formar part de l'Antologia poètica universitària de 1949. El 1958 va obtenir el premi de poesia de les Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs amb

música

MC Gato: hip-hop sense pèls a la llengua Coincidint amb la presentació del concurs de rap a les escoles, HipHop.Cat, que organitzen la revista Enderrock, el festival Hipnòtik i el segell Propaganda pel Fet!, la pròpia revista Enderrock dedica el seu número actual al hip-hop català. HipHop.Cat serà el primer certamen d'aquestes característiques, que

les bases de l'altre per fer la música que els agrada, que en Gato defineix com “una vàlvula d'escapament”. En consonància amb els orígens del rap

La revista Enderrock ha escollit Gato com un dels millors representants del hip-hop català

més reivindicatiu, en Gato ens explica que les seves rimes serveixen per abocar els seus pensaments sense remordiments ni contemplacions, primer sobre el paper i després a través del micròfon: “Em poso a escriure quan estic fins a la polla de tot”, afirma amb contundència, “en aquests moments no em paro a pensar si estic sent massa destructiu, quan em sento constructiu no escric, me'n vaig a l'assemblea”. Iniciat al món del hip-hop amb el que ell mateix considera “el més garrulo del rap ianqui”, en Gato diferencia alguns detalls del rap que s'ha adaptat al nostre país amb el que

permetrà demostrar les seves habilitats com a futurs MC als alumnes dels centres de secundària dels Països Catalans. Per anar fent boca, el número especial dedicat al rap català de l'Enderrock anirà acompanyat d'un CD amb els artistes més representatius d'aquest estil en el nostre país, At Versaris, El Nota, La Tecnika o El Gordo del Puru, entre d'altres. Uns dels escollits com a exponents d'aquest nou rap català són l’MC Gato & DJ KDÖ, un duo de hip-hop amb un membre que s'ha passat gran part de la seva vida a Sant Cugat.

“Em poso a escriure quan estic fins a la polla de tot, sense pensar si estic sent massa destructiu”

Gato ha viscut vint anys a Sant Cugat, però en fa set que en va marxar perquè no es podia permetre viure-hi En Gato ha viscut més de vint anys a Sant Cugat i, tot i ja no residir-hi, encara es considera un santcugatenc més. Ell ja fa molts anys que escriu rimes i ja quan vivia a Sant Cugat es movia amb la gent de El Gremio i Par de Fs, alguns dels representants del hip-hop de la nostra ciutat. Malauradament, va arribar un punt en què en Gato no va poder seguir vivint a Sant Cugat i va marxar a viure al seu nou barri, la Vila de Gràcia. “Jo sóc santcugatenc, no de naixement però hi he viscut

Gato en una de les seves actuacions.

acabéssim marxant. Sant Cugat ha preferit acollir la màfia russa que juga al golf dilluns al matí abans de repensar què s'ha de fer quan una ciutat dormitori ja no ho pot ser

més”, ens explica en Gato, visiblement molest amb el govern local. Fa més de quatre anys que en Gato i en KDÖ van ajuntar-se per fer hip-hop, unint les rimes d'un amb

sorgeix dels guetos dels Estats Units. “Jo no vaig pel carrer amb pistola i cadenes d'or”, explica, “però m'agrada parlar de les coses que cada dia veig i que no surten mai al telenotícies”. Amb gent com en Gato i en KDÖ comprovem que els cantants de hip-hop català estan en més plena forma que mai, fregant els límits de la incorrecció i de la reivindicació, sense amagar res del que pensen. Pablo Vázquez

Gato recomana:

“Recoder ha reconegut en més d’una ocasió que CiU governa pels seus votants i no per tothom” vint anys. No vaig marxar, sinó que, com a tants de la meva lleva, vaig ser forçat a exiliar-me ara fa 7 anys. El mateix Recoder ha reconegut en més d'una ocasió que CiU només governa pels seus votants i no per tothom, és normal que aquells que no volíem portar un estil de vida pijo

Gang Starr - Hard to Earn Un clàssic, Guru sense doblar veus, cru com un elefant amb arterioesclerosi

Mos Def - Black on both sides Un altre clàssic que mai he parat d’escoltar. Un bon exemple de com es pot ser fidel a la tradició sense ser gens conservador

IAM - L’École du micro d’argent mSense comentaris, un abans i un després pel Hip Hop a Europa

dijous 29 d’octubre de 2009

“Sant Cugat ha preferit acollir la màfia russa que repensar què s’ha de fer amb la ciutat”

13

agenda

SOCIOLOGIA

Dijous 29 d’octubre

dijous 29 d’octubre de 2009

Desconfiança generalitzada

14

Els casos de corrupció han colonitzat les portades dels diaris. Cada dia que passa, descobrim nous personatges (per no utilitzar paraules grolleres) que han abusat de la seva posició de poder en benefici propi. Són aquella mena de notícies que provoquen sentiments contradictoris; ràbia i alegria alhora. Ràbia pel fet d'assabentar-nos que han jugat amb els nostres calés, alegria pel fet de descobrir que els responsables han estat enxampats; allò de “qui la fa la paga”. Ara bé, l'alegria s'esfuma ràpidament quan la resolució d'aquests casos tendeix a diluir-se en el temps, instal·lantse en l'ambient la sensació que, finalment, qui la fa no la paga -i que, molt probablement, no l'acabarà pagant mai-. És notable el contrast entre aquests casos d'”alta volada” i les històries anònimes de A la presó, una excel·lent sèrie documental de TV3 que mostra el dia a dia de les presons catalanes. Mentre als diaris hi trobem delinqüents que campen com si res -en alguns casos amb una supèrbia insultant-, a la sèrie hi descobrim un grapat d'històries anònimes producte dels principals focus de marginalitat del país. Aquest contrast inevitablement desperta el fantasma que la “delinqüència comuna” i la “delinqüència de coll blanc” són objecte d'un tracte desigual per part de la justícia. En la mesura que l'onada de corrupció està esquitxant el món de la política, aquesta percepció d'impunitat pot multiplicar exponencialment els actuals nivells de desafecció política. Especialment si hi sumem reaccions tacticistes d'alguns partits que només contribueixen a generar una boirina de desconfiança i a solidificar llocs comuns que, injustament, situen tots els polítics dins el mateix sac i atribueixen a l'acció política intencionalitats poc nobles. Si la justícia no actua amb l'equanimitat i la celeritat que se li pressuposen, i alguns partits no reaccionen amb la contundència i responsabilitat que seria d'esperar, correm el risc que s'incrementin uns nivells d'abstenció electoral que, a fi de comptes, només acaben afavorint els interessos dels sectors més poderosos. Riki Benito

FILOSOFIA

18.30 Terra Dolça Projecció de El coronel Macià i tertúlia sobre la seva figura Amb la presència de l'historiador santcugatenc Josep Maria Figueres i el director de la pel·lícula. Organitza: Terra Dolça 19.00 Casa de Cultura Xerrada: Cuina de tardor, castanyes i panellets Organitza: Associació de Diabètics de Catalunya. 19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor: The Salt of this Sea, d’Annemarie Jacir Org: Cinesa, Ajuntament

21.00 Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Llama, a càrrec de Sílvia Pérez, veu, Ravid Goldschmidt, percussió Organitza: Ajuntament 22.00 Centro Popular Andaluz Concert Campus Rock a càrrec dels professors Joan Pau Chaves (Els Pets) David Muñoz "Gnaposs" (Lax'n'Busto), Toni Xuclà (Menaix a Truà), Jimmy Piñol (Lax'n'Busto), Oriol Cusó i Salva Racero (Lax'n'Busto) Org: Ajuntament

Divendres 30 d’octubre 17.00 Casal Cultural de Mira-sol Castanyada infantil Organitza: Ajuntament 18.00 Plaça de Miquel Ros de la Floresta Espectacle de màgia i castanyes per a tothom Org: Com. Fest. de la Floresta

20.00 Casal de Joves TorreBlanca Dijous “de pel·lícula”: El color del paraíso Organitza: Ajuntament

18.30 Punt d'accés a les Planes Hora del conte. Zooconte A càrrec de Sara Fuente Organitza: Ajuntament Teatre-Auditori Dansa: Dunas 19.00 Assaig obert

22.00 Actuació A càrrec de Sidi Larbi Cherkaoui i María Pagés Organitza: Ajuntament 23.00 Teatre La Unió Mou-te Tardor amb La papada de Rocío Org: Cugat.cat, Ajuntament

Dissabte 31 d’octubre De 9.00 a 14.00 Plaça de Pep Ventura Mercat de Pagès Organitza: EcoAteneu, Ateneu Santcugatenc 11.30 Plaça de Pep Ventura Taller de paper reciclat per a totes les edats Org: Ateneu Santcugatenc

12.00 Pati de Llibres Xerrada sobre la pubertat Organitza: Pati de Llibres 16.00 Casa de Cultura Taller obert del Campus Rock: "Rock & Clàssics" A càrrec d'Ernesto Briceño Org: Ajuntament

Parmènides (I) Deixeu que comenci a parlar de Parmènides amb una petita historieta personal. Jo vaig fer la llicenciatura de filosofia a la universitat, i recordo perfectament com els primers mesos anàvem tots emocionats amb els nostres primers llibres, entre els quals, potser els més estimats (encara ho són, per a molts) eren els dels fragments dels presocràtics (el d’Alianza, que era petit, i el de Kirk-Raven-Schofield, de color taronja, molt més gruixut i “professional”). Llavors, entre altres coses, estava de moda dir que Sòcrates era un podrit (encara ho diem, alguns) i pensar que no hi ha res millor que la filosofia pura, científica i en gran mesura amoral dels grecs que van viure abans de Plató, el gran racista, l’innoble classista, l’immund pitagòric amic dels tirans, del qual asseguràvem que, de viure avui en dia, sens dubte seria de l’Opus Dei. Llegint els presocràtics, doncs, amb el cervell encara tendre, i amb les lliçonetes apreses del sempre pintoresc professor de COU (ara suposo que passa el mateix a batxillerat, si és que s’ensenya filosofia a batxillerat), una de les opinions més compartides era que Heràclit i Parmènides eren la contradicció màxima, els dos primers filòsofs irreconciliables. Per afirmar-ho, només calia tenir en compte que Heràclit deia que tot es movia (amb la imatge del riu i dels camins que pugen i baixen gravada a la memòria) i que Parmènides, en canvi, deia que tot està quiet... Però vet aquí que un bon dia se’ns presenta el professor de filosofia antiga, amb la seva cara de mussol i la seva delicada suficiència i ens diu: “Heràclit i Parmènides, en el fons, deien el mateix”. Oh! Oriol Sumsi

L’AGENDA A VALLDOREIX Diumenge 1 19.00 Sala del Casal de Cultura Una taula per a sis dins la XVI Mostra de Teatre Org: Grup de Teatre Espiral

Dilluns 2 19.30 Biblioteca Vall d'Or Oracle Night, de Paul Auster, en el Grup de Lectura en anglès Org: EMD Valldoreix

de Gianni Di Gregorio, dins el VI Cicle de Cinema Europeu (V.O.) Org : EMD Valldoreix

Mostra de Teatre Org: Grup de Teatre Espiral

Diumenge 8

19.30 Biblioteca Vall d'Or El penúltimo sueño, de Becerra, en el Grup de Lectura en català/castellà Org: EMD Valldoreix

11.00 Sala Casal de Cultura Espectacle Familiar L'ocell meravellós Org : EMD Valldoreix

Dimarts 10 12.00 Plaça del Casal de Cultura Ballada de Sardanes Org: EMD Valldoreix

Divendres 6 21.30 Nau de Cultura Vacaciones de Ferragosto,

Dilluns 9

19.00 Sala del Casal de Cultura Els Assassinats del Carrer de la Morgue dins la XVI

17.30 Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat Visita comentada al Menhir de l'època neolítica trobat a Mollet Inscripcions al 935898269

agenda

21.00 Plaça de Maria Antònia Porta el sopar, després estàs convidat a menjar castanyes. Org: Com. Festes de les Planes 22.00 Terra Dolça Homenatge a la Nova Cançó Amb l’actuació de Miquel Pujadó, cantautor terrassenc Organitza: Terra Dolça

Dimarts 3 de novembre

Divendres 6 de novembre

19.00 Casa de Cultura Conferència: Problemes de mobilitat a l'entorn familiar Organitza: Taula Mobilitat Reduïda, Ajuntament

21.00 Teatre-Auditori Òpera: Il Pirata, de Vincenzo Bellini, a càrrec del Cor Amics de l'Òpera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès. Organitza: Ajuntament

Dimecres 4 de novembre 20.00 Monestir Conferència: Una societat industrial. La Setmana Tràgica, a càrrec d’Assumpta Montellà Organitza: Òmnium Cultural

Diumenge 1 de novembre

22.30 Casa de Cultura Estanislau Verdet en concert Preu: 5 euros. Venda anticipada a la Casa de Cultura. Organitza: Ajuntament

19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor: Tres dies amb la família, de Mar Coll Organitza: Cinesa, Ajuntament

Diumenge 8 de novembre 10.30 Sortida de la plaça Pep Ventura, davant de l’Ateneu Visita a la Festa de Tardor Inscripcions al 935830874 Org: Òmnium Cultural

19.00 Teatre-Auditori Teatre: El joc dels idiotes, de Francis Veber, amb Joan Pera i Lloll Bertran Organitza: Ajuntament

12.00 Teatre la Unió Espectale infantil de titelles: La castanyera Organitza: La Unió

De 19.30 a 23.00 La Bohemia Jam Session amb David Mengual Maitia Trio Organitza: Jazzenviu

Dilluns 9 de novembre De 9.00 a 13.00 ZEM Rambla del Celler Passejada per Collserola adreçada als majors de 60 anys. Inscripcions a l'OMET Organitza: Ajuntament

12.00 Casa Aymat Portes obertes i visita guiada a l'exposició permanent Organitza: Ajuntament

De 10.00 a 14.00 Carrer de Santiago Rusiñol Mostra d’art al carrer Organitza: Firart

19.00 Plaça del Rei Concert de cloenda del Campus Rock Org: Ajuntament

De 19.30 a 23.00 La Bohemia Jam Session amb Rafa Madagascar Trio Organitza: Jazzenviu

21.30 Oficina de Turisme Visita guiada: De nit al Monestir Cal reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Organitza: Ajuntament

Dijous 5 de novembre 19.00 Casa de Cultura Presentació d'una nova edició del Voluntariat per la llengua a Sant Cugat i formació de les noves parelles lingüístiques Organitza: Servei Local de Català de Sant Cugat

11.00 Plaça de Barcelona Visita guiada: Entre copes a l'Eixample Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme Organitza: Ajuntament

17.15 Sortida de la plaça de Lluís Millet, davant dels FGC Visita de Filmets, el Festival Internacional de Curtmetratges de Badalona Inscripcions al 935830874 Org: Òmnium Cultural 20.00 Casa de Cultura Conferència d'astronomia a càrrec del Dr. David Jou i Mirabent. Organitza: Agrupació Astronòmica Valldoreix-SC

Dimecres 11 de novembre 20.00 Casal de Joves TorreBlanca Fòrum de debat: Què penses dels polítics? Organitza: Ajuntament

Dissabte 7 de novembre 20.00 Sala del Tapís del Monestir Conferència: L'artesania és delicte? a càrrec de Jesús-Angel Prieto Organitza: FIRART

De 9.00 a 13.00 Pavelló de Valldoreix 1a Jornada Multiesportiva de Bàsquet (2n Primària) Organitza: Ajuntament

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: [email protected]

E

Mo t S E EncR Uats SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 140: HORITZONTALS: 1. TRANSSIBERIA. 2. IAGO. ECO. ARM. 3. RI. DEU. TAMBE. 4. ANCORARIES. R. 5. M. O. A. E. PODI. 6. IPSOFACTO. EC. 7. SUICIDO. RASA. 8. UNDERGROUND. 9. TAL. ADHESIU. 10. LA. LORIA. IUS. 11. IDIOTA. ILE. E. VAST. MAO. SON. VERTICALS: 1. TIRAMISU. LIV. 2. RAIN. PUNTADA. 3. AG. COSIDA. IS. 4. NODO. OCELLOT. 5. S. ERAFIR. OT. 6. SEUA. ADGA RAM. 7. IC. RECORDI. A. 8. BOTI. T. OHAIO. 9. E. AEPORUE. L. 10. RAMSO. ANSIES. 11. IRB. DESDIU. O. 12. AMERICA. USEN. SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 141: HORITZONTALS: 1. TIRAMISU. LIV. 2. RAIN. PUNTADA. 3. AG. COSIDA. IS. 4. NODO. OCELLOT. 5. S. ERAFIR. OT. 6. SEUA. ADGARAM. 7. IC. RECORDI. A. 8. BOTI. T. OHAIO. 9. E. AEPORUE. L. 10. RAMSO. ANSIES. 11. IRB. DESDIU. O. 12. AMERICA. USEN. VERTICALS: TRANSSIBERIA. 2. IAGO. ECO. ARM. 3. RI. DEU. TAMBE. 4. ANCORARIES. R. 5. M. O. A. E. PODI. 6. IPSOFACTO. EC. 7. SUICIDO. RASA. 8. UNDERGROUND. 9. TAL. ADHESIU. 10. LA. LORIA. IUS. 11. IDIOTA. ILE. E. VAST. MAO. SON.

dijous 29 d’octubre de 2009

20.30 Casal Cultural de Mira-sol Castanyada de la Gent Gran Org: Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol

15

Entrevista a Ramon Fontdevila

“L’administració no pot suplantar allò que fa l’associacionisme” Com s'expliquen els problemes que tenen les entitats amb els seus locals? Aquest és un dels problemes generals de l'associacionisme al nostre país. El franquisme, entre els molts mals que va fer, també va fer mal aquí: durant la dictadura, les associacions no es van patrimonialitzar. A altres països, com Anglaterra, és normal que una entitat de llarga trajectòria sigui propietària d'un local. Durant el franquisme, però, això a Catalunya es va produir poc. A més, el miratge dels arrendaments congelats va agreujar el problema. Des dels anys 60 i 70, moltes associacions estaven acostumades a pagar molt poc pel seu local. I quan va arribar la liberalització de la llei d'arrendaments urbans, va començar la crisi. I ens trobem amb associacions histò riques sense local de propietat. Exacte. Els membres de les associacions d'avui en dia, a més, no s'impliquen tant com ho feien els nostres avis i besavis. Ara es paga una quota,

“S’ha instal·lat la idea que l’administració té l’obligació de resoldre els problemes de les entitats, i això no és bo” sí, però no suficient per patrimonialitzar l'entitat. Abans es comprava un terreny i es construïa un local independentment de l'administració pública, de manera totalment lliure. Ara als associats els fa pànic aventurar-se amb tot això. Es té la idea que “l'administració ja ho resoldrà”. A Sant Cugat va passar una cosa així amb el Club Muntanyenc. S'hi van a v e n t u r a r , i e f e c t iv a m e n t l ' A j u n t ament ho va resoldre. Amb els ajuntaments democràtics neix una mena de paternalisme, més o menys ingenu, que fa tenir aquesta idea: “Ja us posarem un hotel d'entitats, ja us deixarem un local, ja us donarem una subvenció...” Això pot

ser molt útil en moments determinats, però té el risc de transformar-se en una certa domesticació del moviment associatiu. Amb la Unió Santcugatenca, que té greus problemes econòmics, l'entitat no ha volgut l'ajut de l'Ajuntament, ja que aquest li demana tenir un cert control en la gestió. És normal. Cap ajuntament es vol limitar a abocar diners sobre la taula. Sobretot quan pot aprofitar que una entitat que ja té uns espais i una trajectòria per no haver de crear coses des de zero. Amb això sempre hi ha d'haver un pacte. El cas és que hi ha molts problemes. Cal que ens aclarim sobre el paper de l'associacionisme. Malgrat que ja fa trenta anys que tenim ajuntaments democràtics, encara no hem trobat el necessari equilibri entre els poders públics i el teixit associatiu. Hi ha ajuntaments que diuen: “Mira, això que la vostra associació ha fet durant cinquanta anys, ara ho farem nosaltres”. Gran error. L'administració pública no pot suplantar allò que fa l'associacionisme. Hi ha intents. Perquè el teixit asociatiu genera sempre un punt d'incomoditat. Però és que ja és bo que sigui així. El contrapoder, i no parlo de l'oposició, és necessari. Un bon municipi ha de tenir un teixit associatiu que tensioni la societat, que canalitzi les aspiracions de la ciutadania i el seu esperit crític. Els poders públics han de ser molt respectuosos amb la independència i el to crític que acostuma a tenir el moviment associatiu. El polític diu: “Us dóno diners, lla vors no em critiqueu”. Un polític que digui això és un cafre. En primer lloc, perquè els diners que dóna no són de la seva butxaca. Un polític no pot aspirar a comprar el silenci. Si un ajuntament, per exemple, dóna una subvenció a un club de

Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, al balcó del seu despatx, que s’obre a la Rambla de Barcelona. / ATENEU

futbol perquè creixi i fomenti la pràctica de l'esport i la salut dels ciutadans, és normal que al cap d'un temps, si el club ha crescut, demani

“Un bon municipi ha de tenir un teixit associatiu que tensioni la societat i sigui crític amb el poder públic” un camp més gran, o que s'hi posi gespa artificial, o que es millori la il·luminació. I és normal que aquest club critiqui l'ajuntament si no ho fa.

L'ideal, m'imagino, seria que les asso ciacions fossin independents econò micament. Quan més independència, millor, és clar, una entitat amb un local i recursos propis té més independència, poder i capacitat de decisió. Però això no vol dir que les associacions no tinguin dret a una part dels recursos públics. L'extrem contrari d'això és la perversió de la competència, de dir: “Aquests fan concerts, o cursos, jo ara també en faré”. Això no hauria de ser així. En comptes de fer-nos la competència, hem d’intentar sumar propostes. Oriol Sumsi