Ateneu 144

ATE NE U

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès ANY 6, NÚMERO 144 DIJOUS

26

DE

NOVEMBRE

de

2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

Horts al balcó Una manera fàcil, econòmica i entretinguda de menjar fresc i bo pàgina 4

Els trangènics a debat Cara a cara entre els biòlegs Miquel Vallmitjana i Víctor González pàgina 5

a taula!

(el que hem menjat, mengem i menjarem)

El Contubernio Una associació constituïda amb el simple objectiu de gaudir menjant pàgina 6

editorial

dijous 26 de novembre de 2009

Menjar amb responsabilitat

2

D’aquí un mes just tots (o gairebé tots) tindrem la panxa plena de canelons. Ja haurà passat el Nadal i els seus grans àpats, el sentiment de culpa afectarà els que es vulguin aprimar i tothom comentarà com la crisi ha fet (o no) canviar les coses. Però per tot plegat encara falta, com diem, un mes. Just abans d’entrar en aquest desembre dels excessos, doncs, és el moment perfecte per pensar en com el viurem i, sobretot, què consumirem. Perquè més enllà de les tradicions, el nostre sentit crític ens pot servir per rebutjar certes pràctiques, i per adquirir-ne de noves. Aquest nou número de l’Ateneu vol aprofundir una mica en tot el que significa menjar, deixant constància de l’evident i imparable moviment cap a una major consciència i una major responsabilitat sobre allò que consumim. Així, presentem iniciatives com la de plantar un hort al mateix balcó de casa nostra, completament ecològic, i mostrem també arguments a favor i en contra dels transgènics, presents en una considerable part dels productes als quals tenim accés habitualment. Finalment, a la contraportada s’hi podran llegir les reveladores explicacions d’un nutricionista, acostumat a mirar molt de prop tot allò que mengem. Els seus coneixements i els seus consells ens poden ajudar a menjar millor, que és el primer pas per viure d’una manera més sana i justa, amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

Contes del món en podcast Conèixer la realitat social de les diferents cultures que habiten en el món i sobretot d'aquelles dels països en vies de desenvolupament és l'objectiu del I Concurs de Podcast «Contes del Món» organitzat per l'entitat COMSOC. La iniciativa, en aquesta primera edició, està oberta als alumnes de Primària i Secundària dels centres educatius de la província de Barcelona. Els nens i joves hauran d'enregistrar històries de la seva pròpia cultura o d'altres tantes que cohabiten en el nostre planeta. Els contes han de ser enviats en format mp3 i anar acompanyats de música de creació pròpia o bé extreta del catàleg de música lliure que suggereixen els organitzadors. Per a enviar-los, és tan simple com adjuntar-los al formulari d'inscripció que trobaràs en la web www.contesdelmon.org. Els contes poden durar fins a 4 minuts, i ser d'autoria individual o col·lectiva. Els autors poden presentar a concurs més d'un podcast. L'obra ha de ser narrada en català, encara que es poden incloure frases en altres llengües sempre que no interfereixin en la seva comprensió. A més, si necessites ajuda per enregistrar i per saber amb quines eines fer-lo, la web t'orienta a través d'un tutorial i, per inspirar-te en les teves creacions, també inclou alguns contes de mostra. COMSOC - Comunicació Social

37 milions de vacunes El Ministeri de Sanitat espanyola ha comprat unes 37 milions de dosis de la vacuna de la grip A. És a dir, ja que Espanya té actualment uns 45 milions d'habitants, toca a gairebé una dosi per habitant. Com que segurament no es vacunarà de la grip A tota la població espanyola, em podria dir algú com és que, en temps de crisi econòmica, es malgasten tants diners? Cristian Amer

S’acosten les compres de Nadal Com cada any, Intermón Oxfam presenta les seves propostes de regals per a aquestes festes: productes solidaris que es transformen en un impuls social i econòmic per a les comunitats més desfavorides, ja que un percentatge de les vendes recaptades es destinen als programes de desenvolupament i emergència que l'organització manté a l’Àfrica, Amèrica i Àsia, projectes que en temps de crisi econòmica es fan més indispensables que mai. En aquesta campanya, Intermón Oxfam vol destacar especialment l'artesania del grup productor de comerç just Silence. Amb seu en Kolkata, és l'única organització artesanal de l’Índia que treballa exclusivament amb persones disminuïdes físiques, en un país on la discapacitat és pràcticament sinònim d'exclusió social. Silence va ser fundada el 1979 i actualment treballa amb uns cent artesans i artesanes discapacitats amb l'objectiu d'inserir-los socialment i econòmicament perquè puguin dur una vida independent. D’altra banda, la campanya “Algo más que un regalo” amplia el seu catàleg i proposa regalar animals,

bidons d'aigua o kits agrícoles als països més empobrits. Una cabra, un porc, una gallina i un pollet... convertits en superherois. Junts componen “els 4 magnífics”, el regal estrella de la campanya d'aquest Nadal. Altres noves opcions són mosquiteres per prevenir la malària al sud del Sudan, menús per als menjadors populars del Perú o la reforestació de 4 hectàrees a Burkina Faso. Tots ells són reflex dels més de 500 projectes en què treballa Intermón Oxfam en la seva lluita contra la pobresa. Tots els productes poden adquirirse a les botigues d'Intermón Oxfam, a través de www.intermonoxfam.org/tienda o venda telefònica al 902 330 331. A Sant Cugat ho podeu trobar a la botiga que hi ha al carrer d’Enric Granados, 10 (entre el mercat de Sant Pere i la benzinera Griful). Intermón-Oxfam

Solidaritat amb les dones Un any més, amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, volem mostrar la nostra solidaritat amb totes les dones que en pateixen qualsevol forma deviolència així com rebutgem qualsevol tipus de discriminació.Les agressions de gènere, tant físiques i psicològiques com sexuals, constitueixen un greu atemptat contra els drets humans i suposen un veritable obstacle per al desenvolupament d’una societat plena, lliure i democràtica. Manifestar que tot i l’aprovació de la Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista i anteriorment, de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la violencia de género, la violència contra les dones segueix sent un dels problemes socials més importants que té la nostra societat. Les campanyes de sensibilització han contribuït a augmentar la consciència social contra aquests actes en la societat, però encara queda molta feina per fer, especialment entre els joves, ja que actualment, l’edat dels maltractadors i víctimes és cada cop menor i estan incrementant els casos de maltractament en els franges d’edat inferiors als 30 anys. Per poder modificar aquesta realitat cal que tots i totes denunciem tota mena de violència i ens comprometem per eradicar-la. Hem de treballar a partir d’una educació que es basi en valors democràtics i que faci una crida general al respecte, a la dignitat, a la llibertat, a la integritat i a tots aquells valors en que s’ha de construir una societat igualitària. D’altra banda, la futura Llei d’Igualtat catalana que s’està dissenyant ens donarà més suport legal però és clar que l’aportació dels i les joves és fonamental i que som els actors protagonistes en aquesta lluita. Des d’aquí, volem fer una crida a la tolerància zero davant qualsevol tipus de violència així com, de nou, fer arribar el nostre suport a totes les víctimes. JSC

cartes dels lectors Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donantnos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat amb Sant Cugat a [email protected]

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà, Cooperatives de consum La Civada, La Carbassa i El Cabàs, Víctor González, Marta Miralpeix, Enrique Ortega, Josep Maria Ponti, Ferran Pontón, Miquel Vallmitjana, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

Menjar (i molt) per tradició

Big Macs, verdura i menú del dia

Encara que sembli mentida, la tradició no ha estat sempre atipar-se per Nadal. Una de les coses més curioses d’aquestes dates és que, antigament, el costum era precisament el contrari, és a dir, no menjar. El 25 de desembre, segons les prescripcions de l’Església durant l’Edat Mitjana, era un dia de dejuni. Lluny de fer un gran àpat, el teòric aniversari de Jesucrist tocava abstinència i no es menjava absolutament res, que era la pràctica habitual en les grans festivitats. El canvi va arribar amb un concili celebrat el segle IX, que va recollir el descontentament popular. Els entesos d’aleshores van decidir que la carn de capó (pollastre castrat amb la finalitat d’engreixar-lo) no era “perjudicial”, i en van autoritzar l’ús. I aquest va ser l’àpat típic de Nadal durant segles, fins que l’any 1515 es va “importar” el gall d’indi d’Amèrica, concretament de l’actual Mèxic, on els asteques el veneraven com un animal sagrat. En considerar-lo de més bon gust que el capó, els nostres avantpassats la van convertir en la bèstia típica de Nadal. Com si no n’hi hagués prou, la tradició marca molts més aliments “obligatoris”. Abans del capó o del gall d’indi farcit, s’acostuma a

De Sant Cugat a Vladivostok, Big Mac Un dels problemes que ha comportat la caiguda del mur de Berlín i la conseqüent ocupació del món per part de les tropes del Bé ha estat la homogeneïtzació alimentària. Com hem vist a les pel·lícules i sèries americanes, els feliços ianquis consumeixen patates fregides de mida familiar i mengen gelats de quilo amb cullera sopera directament del pot. L'excés de rebosteria industrial farcida amb cremes de procedència no identificada i el “picoteig” entre hores està comportant conseqüències nefastes per als habitants del planeta. L'engreixament global ja és un fet, i al pas que anem acabarem preferint el beisbol al futbol i el quart de lliura al fricandó.

El dia de Nadal va ser d’abstinència fins que l’Església va permetre menjar carn, al segle IX menjar l’anomenada escudella (o “olla de les quatre carns”, fot-li que no ha estat res) amb pasta grossa, que qualsevol altre dia de l’any ja és un plat complet. Després, quan tothom és a punt de rebentar, surten els dolços, que més enllà dels turrons i les neules, han anat incorporant amb el

temps els andalusos polvorones i els italians panettone i els ja gairebé imprescindibles bombons de la casa Ferrero (els santcugatencs poden pensar mentre els engoleixen que els fabriquen a la ciutat agermanada d’Alba, al Piemont, i quedar-se més tranquils). Després encara vénen els àpats de Sant Esteve, Cap d’Any i Reis, sense comptar tota la resta d’ex-

Per evitar problemes cal preparar el cos abans dels àpats i, sobretot, cuidar-lo després tres en forma de dinars o sopars d’empresa, amb el conseqüent increment generalitzat del consum de calories i, també, d’alcohol. Els experts en nutrició es posen les mans al cap quan senten a parlar dels àpats de les festes de Nadal, però la tradició és la tradició i ningú s’imagina menjant arròs blanc mentre tothom s’infla menjant a base de bé. Recomanen, en tot cas, una certa responsabilitat, i actuar amb normalitat si després del tiberi ens agafa fred o una son invencible (tota la sang és a la panxa, expliquen). L’important és preparar-se una mica i, sobretot, fer una mica de dieta posterior per reequilibrar l’organisme. Un dels professors dels cursos de cuina de l’Ateneu, Victor Baldellou, recomana tota una sèrie de productes en aquest sentit. A part de la fruita i la verdura en abundància, que ens ajudaran els dies abans dels àpats per netejar l’estòmac i els intestins, és bo que durant els dies posteriors a les festes (i durant tot l’any) prenguem xarop d’agave per eliminar l’excés de sucres, alga kombu per calcificar el cos, i miso per desintoxicar la sang. Redacció

Les coses pel seu nom De menjars diferents n'hi ha un munt. Per tant, és d'agrair que el nom s'adigui al màxim amb l'aliment en qüestió. Com comentava algú en un hàbil monòleg, la verdura és el paradigma de la nomenclatura emprada correctament. És evident que es diu així pel seu color, ja que si en comptes de ser verda fos negra, molt probablement s'anomenaria negrura. Altres menjars, però, no segueixen aquesta lògica tan i tan útil (vegeu tataki) i, és clar, a l'hora de demanar determinats plats hem de menester els aclariments dels i les cambreres. El menú de casa nostra Una altra cosa no, però a Catalunya ens agrada -i en sabem- de menjar. Els nostres cuiners es reparteixen les estrelles Michelin, s'acusen mútuament de falsaris i entre esferificacions, cruixents i altres extravagàncies, costa trobar un capipota en condicions. Els debats culinaris no difereixen gaire de les sessions plenàries del nostre parlament: entre els defensors de les essències i els que parlen en francès mentre mengen, sempre hi ha terceres, quartes o cinquenes vies. Tot i el fum que ens venen, però, el menú català de cada dia és sempre el mateix. De primer, sopeta de corrupció o endívies a la repressió. De segon, Estatut estofat o, pels més atrevits, textures de manipulació mediàtica. De plats n'hi ha tants com comensals, i l'elecció varia segons la filiació política de cadascú. Els del PSOE demanen Pucherazo a la Vasca, mentre que els del PP prefereixen ous estrellats a la iraquiana. Els de CiU, més austers, sempre s'han conformat amb un simple plat de llenties. Ignasi Bea

dijous 26 de novembre de 2009

societat

3

societat

Amb l’hort al balcó

Per a una agricultura local a Sant Cugat

dijous 26 de novembre de 2009

Uns quants testos i uns bons consells són suficients per plantar verdura a casa

4

Tomàquets, cols, cebes, espinacs... Al balcó de casa. Increïble? No. És una simple qüestió de voluntat. La Lilianne Souweine havia tingut tota la vida plantes al balcó. Fins que un bon dia va pensar que, a part de fer bonic, tanta “verdura” bé podria produir alguna cosa. Dit i fet. Amb només un mes, ha apartat els ficus i els geranis i ha fet lloc per tota una sèrie de plantes que sovint pensem que només poden créixer en espais grans. El resultat és que ara mateix el balcó del seu pis continua sent un esclat de formes i colors... Però molt més nutritius. Les possibilitats són infinites, i no es redueixen al balcó. Qualsevol pati, jardí o fins i tot espai interior és apte per plantar-hi verdura de tota mena. El reg pot ser manual o amb el sistema gota a gota, automatitzat. Per als espais interiors sense llum, hi ha tècniques d’il·luminació mitjançant leds que proporcionen la llum i l’escalfor necessàries. Per saber com fer-ho, es pot provar de fer de manera autodidacta o contactar amb algú que hi entengui, que és el que ha fet la Lilianne amb la petita empresa Rosas & Patatas, creada recentment per dues joves

Tomàquets i albergínies conviuen en harmonia amb plantes decoratives.

emprenedores, la Jeanette Ramírez ´ Rosas & i la Katarina Kostic. Patatas (www.rosasypatatas.com, info @rosasypatatas.com) assessora tothom qui ho vulgui sobre les immenses possibilitats de tenir un hort a casa. En una primera visita, valoren les possibilitats, i a la segona ja vénen amb tot el necessari per convertir qualsevol espai en un autèntic hort casolà. “La gent no s’imagina el que pot tenir a casa”, diu la Jeannete, “però es tracta només d’això, d’imaginars’ho, perquè fer-ho és molt fàcil”. Vist el cas de la Lilianne, realment ho sembla. Amb uns quants testos plens de terra bona, les llavors apropiades i quatre consells, i ja ho tenim. “A més a més, tot és ecolò-

“Molts estan veient que el que és natural és millor per a la salut i té molt més bon gust” gic”, explica la Katarina, “i això la gent cada cop ho valora més”. I no és només una qüestió de consciència. Segons la Katarina, “molta

gent ha acabat veient que el que és natural és més bo, i no solament per a la salut, sinó també pel que fa al gust”, diu mentre mastega amb cara de felicitat una fulla de ruca acabada d’agafar directament d’un dels testos de la Lilianne. Precisament la Lilianne afirma que el seu hort de balcó li ha can-

“Tenir un hort a casa és una simple qüestió d’imaginació, perquè fer-ho és molt fàcil” viat la vida, ni més ni menys. “El primer que faig quan em llevo”, explica, “és anar a veure les meves precioses plantes”. Assegura que amb deu minuts al dia de manteniment n’hi ha prou, i que això no és res comparat amb tot el que ha guanyat, pensant també en el que s’estalvia. “Cada dia faig alguna cosa amb els meus productes, ja sigui afegir alguna cosa a l’amanida, posar espècies al que cuino o preparar-me alguna infusió”, i conclou que: “Pel que fa al gust, no es pot ni comparar” Oriol Sumsi

L’experiència demostra que les verdures poden créixer perfectament tant al camp com en un test del balcó de casa nostra.

En els últims anys el moviment pel consum crític i conscient ha viscut un creixement espectacular: som moltes les persones que ens organitzem per canviar els nostres patrons de consum cap a models que tenen en compte les condicions laborals i ambientals en què es produeix allò que mengem i utilitzem, creant espais que escapen a la lògica del màxim benefici i persegueixen una relació més justa entre la producció i el consum, normalment entre el camp i la ciutat. Sant Cugat compta amb diverses experiències d'aquest tipus com les cooperatives de consum La Civada, La Carbassa i el Cabàs, l'Associació l'Hort a Casa o el Mercat de Pagès que se celebra mensualment, entre d'altres. Es tracta d'organitzacions que aglutinen un bon nombre de families (unes 200!) compromeses setmanalment en el consum de productes justos, ecològics, i locals. Entre tanta iniciativa es troba a faltar aquest darrer element: la producció local. Els i les pageses santcugatenques han deixat la seva feina o se'ls han arrabassat les seves terres per a usos més “rendibles”. Els projectes de producció local topen de cara amb les regles del joc urbanístic, que fan encara més dificil una feina ja de per si feixuga i arriscada. Paradoxalment, cada cop és més evident el paper de l'agricultura i la ramaderia com a motors de la gestió

Administració i propietaris haurien de llogar o cedir terra per a una agricultura ecològica local i de futur de determinats espais periurbans, com a estratègies de prevenció d'incendis i d'increment de la biodiversitat, i com a factors de pes en la lluita contra el canvi climàtic i a favor de la sobirania alimentària. És per això que fem una crida a administració i propietaris a apostar per aquests usos, i a cedir o llogar terres per a l'agricultura ecològica. Espais com els entorns de la Torre Negra o la masia de Can Monmany, a Valldoreix, romanen abandonats sense una gestió agrícola que podria satisfer les necessitats d'una demanda creixent i amb perspectives de futur. Tan sols cal determinació i una clara aposta per engegar projectes que rebran tot el suport de la ciutadania i del teixit comercial, i l'entusiasme dels grups de consumidors i consumidores. Cooperatives de consum La Civada, La Carbassa i El Cabàs

societat

Els transgènics, a debat Els aliments transgènics han estat sobre la taula d'alguns polítics aquests darrers mesos. La campanya “Som Lo Que Sembrem” va demanar que el Parlament debatés una llei per permetre que es pogués plantar lliure de transgènics; perquè els consumidors poguéssim comprar carn, llet i ous d'animals alimentats amb pinsos sense OGM, i per demanar que s'investiguessin els efectes d'introduir aquests aliments patentables a la cadena alimentària. La majoria de dretes del parlament, CiU, PSC-CPC i PP va impedir aquest debat. Paral·lelament es va incrementar la campanya de municipis lliures de transgènics, a la qual ja s'han sumat més de 70 municipis, on es proposen també accions vers una alimentació més sostenible

Els transgènics tenen una elevada dependència del petroli, menyspreen l’agrodiversitat i contaminen l’atmosfera -com ara la promoció dels menjadors escolars ecològics-. És en aquesta campanya que el nostre ajuntament va organitzar una taula rodona on em van convidar. El que més clar va quedar del debat és que es tracta d'un tema complex que no es pot enfocar des d'un sol punt de vista, sinó des de molts altres àmbits. Normalment el debat es redueix a la salut (“què passa si els menjo?), menystenint aspectes ambientals (“afecten el medi ambient?”), democràtics (“volem que s'introdueixin a les nostres vides?”), socials (“es veuen afectats els pagesos per la seva presència al camp?”), econòmics (“quantes despeses ens generen? i qui guanya?”), i podria seguir. A més, aquesta nova tecnologia apareix en el context en el qual el model agroindustrial comença a mostrar la seva insostenibilitat -per la seva

El govern austríac contradiu les autoritats sanitàries de la UE i assegura que no s’analitza prou el risc crònic dels transgènics elevada dependència al petroli, pel menyspreu a l'agrodiversitat fruit de milers d'anys d'agricultura, perquè mata de gana els pagesos, perquè contamina (tant amb pesticides com per la seva important contribució a l'efecte hivernacle, no només CO2 sinó metà i òxids de nitrogen)-. I en comptes d'intentar corregir aquests defectes, els transgènics estan bloquejant les alternatives (sobirania alimentària i agroecologia). Pel que fa al camp de la salut, recomano la ponència del Dr. Spoek a les jornades internacionals Arguments per a una alimentació sense transgènics que va organitzar Som Lo Que Sembrem (es pot llegir a somloquesembrem.org). Ve a dir que tot i que la UE, a través de l'organisme de Seguretat Alimentària (EFSA), vetlla perquè aquesta nova tecnologia no faci mal a la salut, el govern austríac considera que no es fa prou bé i que no s'analitza prou el risc crònic, i que hi ha indicis per ser més exigents. Miquel Vallmitjana, doctor per la UAB en biotecnologia, membre de la cooperativa Germinal, el grup de natura del CMSC i Som Lo Que Sembrem

En els últims 25 anys, des de la primera descripció en la literatura científica d'una planta transgènica, les tecnologies que permeten obtenir aquests organismes s'han desenvolupat espectacularment i les possibles aplicacions dels organismes genèticament modificats són cada vegada més abundants. Les plantes transgèniques són vegetals la dotació genètica dels quals ha estat modificada mitjançant la incorporació de gens d'altres espècies aïllats en el laboratori. La transferència de material genètic entre individus de diferents espècies és un fenomen usual en la història evolutiva dels éssers vius. En particular, moltes plantes provenen de creuaments híbrids produïts naturalment en combinar-se cromosomes de diferents espècies. Amb el desenvolupament de la genètica, aquest procés de creuaments de varietats esdevé la disciplina coneguda com “millora genètica” i que és la base de, per exemple, l'augment espectacular de la producció de cereals durant el període 1950-1980. Així, s'han desenvolupat plantes resistents a insectes usant gens d'altres espècies que són naturalment resistents; també s'han creat plantes que suporten

En aquests moments, totes les evidències científiques avalen la seguretat per a la salut pública dels organismes transgènics millor la sequera o d'altres estressos ambientals o bé amb el seu contingut nutricional alterat (per exemple, augmentant el nivells d'alguna vitamina, a fi de compensar manques alimentàries en determinades poblacions). Altres exemples serien l'ús de plantes per a la síntesi d'antibiòtics o vacunes. En paral·lel al desenvolupament d'aquestes tècniques, han estat nombroses les crítiques i sospites en relació amb els efectes que aquests organismes poguessin tenir per a la nostra salut. En aquests moments, totes les evidències científiques avalen la seguretat per a la salut pública d'aquests organismes. Els controls que els organismes transgènics han de superar prèviament a la seva comercialització es desenvolupen, com a mínim, al nivell d'exigència al que sotmetem, per exemple, els fàrmacs que les nostres autoritats competents auto-

Frenar els transgènics per evitar desigualtats entre països seria com prohibir els mòbils pels abusos de les companyies ritzen. Les crítiques als transgènics s'han centrat també en possibles efectes econòmics que, s'argumenta, situarien a determinats col·lectius o països en desavantatge respecte els productors d'aquests organismes. Aquest debat gens té a veure amb qüestions estrictament científiques. Frenar el desenvolupament dels transgènics perquè la seva comercialització pugui prestar-se a abusos seria com acabar amb la telefonia mòbil perquè les companyies mantenen comportaments abusius amb els consumidors. Víctor M. González Miguel, investigador post-doctoral del Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB)

dijous 26 de novembre de 2009

Els humans sempre han utilitzat la tecnologia per modificar l’entorn i adaptar-lo a les seves necessitats canviants, però amb l’aparició de la tecnologia genètica i la manipulació dels aliments, molts qüestionen certes pràctiques

5

associacions

El simple plaer de menjar i beure Rocío Arola, membre de “El Contubernio”, explica el funcionament i els objectius d’aquesta penya gastronòmica que es reuneix un cop al mes a l’Ateneu, on comparteix coneixements i, sobretot, la passió per la bona cuina

dijous 26 de novembre de 2009

Què és això de “El Contubernio”? Tot surt d’una colla d’amics procedents de diverses bandes. El meu marit és basc, i allà hi ha moltes societats gastronòmiques, i li feia il·lusió muntar una cosa d’aquestes. Ho va proposar a aquest grup d’amics i la idea va triomfar. Vam decidir fer-ho legal, constituir-nos com a associació, amb un reglament i tot.

6

Quants sou? Vam començar sent uns catorze, i ara ja som divuit. Hi ha gent que ve, hi ha gent que marxa, hi ha gent que ho deixa un temps... Cada quan us trobeu? Un cop al mes. L’objectiu, m’imagino, és menjar. L’objectiu és trobar-nos i passar-nosho bé, i de passada aprendre. Com us organitzeu? Fem equips de tres, que són els que decideixen el menú i s’encarreguen de tot. Això inclou fer la compra, parar taula... I sobretot cuinar i preparar tot el que menjarem i beurem, que vol dir els aperitius, el primer i el segon plat, les postres, inclús el maridatge dels vins...

Deies abans que heu “importat” el concepte basc d’associació gastronòmica. Com el definiries? Allà és tota una tradició, és un component molt important de la societat. El que passa és que allà són una mica masclistes, i només estan for-

“Som gent de llocs molt diferents, i això ens permet tastar productes i plats molt diversos” mades per homes. De tant en tant conviden dones, però la presència femenina sol ser a l’hora de fregar els plats. L’origen d’aquest sexisme deu ser el fort component matriarcal de la societat basca. Allà la dona ho domina tot, i un dels pocs espais on l’home podia fer el que volia és quan es trobava amb els amics, i es trobava per fer una de les coses que més els agrada, que és menjar. Aquí no ho fem així, i la nostra associació està formada per homes i dones, indistintament. Aquí, a més, ens barregem gent de molts llocs diferents, el que permet que els menús siguin molt creatius. Hi ha una dona que viu aquí però que ve de Castella, i ens fa plats d’allà.

D’on més teniu gent? De Noruega, per exemple... També tenim una dona que ha viscut molt temps a Ceuta, i ens cuina plats d’influència àrab... I de tot Espanya... A part, recuperem “receptes de l’àvia”. I està molt bé perquè quan van al seu país ens porten especialitats. És una associació oberta? Totalment. Hi ha gent que s’hi ha afegit, i sovint també els membres conviden amics. De vegades ha passat que algú ha vingut com a convidat i llavors se’ns ha afegit.

Deveu acabar molt tips... No, no, no. No és com al País Basc, on mengen molt, uns àpats increïbles, interminables... Aquí és un contubernio a la catalana, mengem just per arribar bé. No ens atipem. Estic per apuntar-m’hi. T’ho passaries bé. Aquí tothom aporta el que té, compartim coneixements i, sobretot, riem molt. Ara, a més, amb la crisi, podria semblar que no però estalviem. En comptes de quedar un per un amb els amics, quedem tots junts. Oriol Sumsi

un altre sant cugat

Els immigrants empresaris: els locutoris Dediquem el segon de la sèrie de reportatges sobre l'empresariat d'origen immigrant als anomenats locutoris, que uneixen espai comercial, punt d’accés a les noves tecnologies i lloc de trobada dels immigrants Hem volgut mirar a través d'aquest calidoscopi i, per això, entre la dotzena de locutoris que hi ha repartits pel nostre municipi ens hem introduït en dos, separats a uns deu minuts a peu, i hem parlat amb els seus propietaris, dos joves empresaris provinents del Pakistan, l’Usman (Locutori Thelum) i el Talal (Locutori Catalunya). En travessar dijous 26 de novembre de 2009

Els propietaris consideren que caldria unificar preus entre tots els locutoris

8

Els locutoris estan plens d’elements simbòlics que remeten als diversos orígens dels clients

Al llarg d'aquests últims anys, hem assistit a la implantació i proliferació d'espais d'accés a tecnologies de la informació i comunicació (TIC) que tenen com a trets distintius ser iniciatives empresarials promogudes per i orientades a la població d'origen immigrant. Els anomenats “locutoris” són locals comercials, ubicats freqüentment en zones de concentració residencial d'estrangers, que ofereixen diferents serveis i productes TIC a baix cost (telèfon, fax, Internet, targetes de mòbil prepagament, enviaments de diners, fotocòpies, etc.) orientats a satisfer les necessitats de la població majoritàriament immigrant i amb un menor poder adquisitiu. El que distingeix aquest tipus d'activitats empresarials d'altres és que tenen el seu origen en el mateix

incorporat a la quotidianitat de molts. I és indubtable el protagonisme que tenen aquí les noves tecnologies. Com ja s'ha posat de manifest, les innovacions tecnològiques i el desenvolupament de les infraestructures han estat claus en les transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals esdevingudes al llarg de les últimes dècades. Els actuals moviments migratoris no són aliens a aquests processos, es produeixen canvis significatius no

la porta dels locals ens crida l'atenció, en un primer cop d'ull, la varietat d'elements que ens remeten a llocs llunyans. Des de grans cartells que informen del tipus de canvi per l'enviament de diners, fins a mapes i rellotges de les diferents zones horàries, passant per una selecció de banderes nacionals amb les quals permeten identificar i identificar-se amb la seva clientela. Un altre element comú és la varietat d'anuncis, escrits a mà i penjats en un taulell de suro, en els quals s'ofereixen lloguers d'habitacions, es demana feina o es venen articles variats de segona mà. Però, sens dubte, el que més interès suscita és el degoteig de clientela que acudeix als locutoris per trucar per telèfon, accedir a Internet o enviar diners cap al seu país. Contactes quotidians amb els d'allí i moments de sociabilitat amb

Amb la crisi els clients truquen els mateixos cops, però menys estona

Els locutoris són un tipus de negoci que no existiria sense el fet immigrant procés migratori i, a més a més, que són catalitzadores de la interacció transnacional entre origen i destinació. Certament, les “empreses circuit”, tal com han estat conceptualitzades des de la literatura acadèmica, són activitats comercials que emergeixen afavorides per la necessitat dels migrants d'estar presents, des de la distància, al país d'origen. Parlar amb la parella, els fills o els pares que s'han quedat allà, veure'ls per la webcam, enviar-los diners regularment i xatejar amb els amics pel messenger són actes que s'han

formació universitària: l’Usman, professor d'anglès de secundària al Pakistan, i el Talal, informàtic. Ambdós van optar per emprendre aquesta iniciativa empresarial gairebé pels mateixos motius: experiència com a assalariats en el sector, menor inversió inicial requerida, certa simplicitat logística i menys exigència de coneixement de l'idioma. Tant l’un com l'altre resideixen a Sant Cugat des de fa uns quants anys, i els seus locutoris es troben entre els de més antiguitat. Això els converteix en observadors privilegiats dels canvis esdevinguts en el nostre paisatge migratori i comercial. Un d'aquests canvis que estan vivint en primera persona és l'obertura de nous locutoris al municipi. Precisament aquest tipus de negoci esta exposat al risc de saturació per la seva concentració espacial i perquè els preus i el marge de benefici són molt ajustats. L'excessiva competència desencadena una guerra de preus a la baixa que és difícil assumir per aquests dos empresaris que, per fer-hi front, desenvolupen diferents estratègies comercials. L’Usman prioritza el bon tracte amb la clientela i un servei de qualitat, mentre que el Talal s'ha centrat en la fidelització de la seva clientela i en la diversificació de l'oferta amb nous serveis com, per exemple, la gestió de reserves de vols. A més a més, el Talal compatibilitza els seus dos

Els clients aprofiten els locutoris com a punt d’intercanvi de tot tipus d’informació

únicament en la forma i modalitat, sinó també en l'experiència i pràctiques quotidianes dels migrants. En aquest sentit, els locutoris, espais comercials i tecnològics, són també escenaris privilegiats a l'interior dels quals es generen dinàmiques socials i relacionals, conformant-se com un espai virtual i físic en el qual es manté la connexió amb la distància i, al mateix temps, es teixeixen xarxes socials en la proximitat.

els d'aquí, de converses on es comparteix no només informació sobre tràmits o oportunitats de feina, sinó també experiències i preocupacions que tenen, com a mínim denominador comú, el fet de ser migrants. De la conversa amb els propietaris es desprenen dues històries que transcorren paral·leles i que van més enllà de la proximitat dels seus locutoris, de la joventut o la procedència. En primer lloc, ambdós tenen

locutoris amb altres activitats empresarials, com ara el disseny web o la reparació d'equips informàtics. Davant d'aquest escenari extremadament competitiu, el Talal també ha intentat promoure un acord amb els propietaris d'altres locutoris per evitar la guerra de preus a la baixa, però sense resultats positius. Considera que perquè tots puguin continuar amb el negoci haurien d'associar-se i adoptar mesures conjuntes. Un altre aspecte comú i rellevant que es desprèn de les entrevistes és l'impacte de l'actual crisi econòmica, que s'acarnissa especialment amb el col·lectiu immigrant. Tal com assenyalen, s'ha notat una baixada significativa, però no tant en la freqüència de trucades telefòniques o d'enviaments de diners sinó en el temps i quantitats. Segons l’Usman, “si abans trucaven 10 euros, ara truquen 3”. Enrique Ortega

societat

Gürtel, Pretòria, Millet... i els periodistes

Quatre professionals del periodisme debatran sobre el tractament mediàtic de la corrupció dinador de El matí de Catalunya Ràdio), Joan Maria Morros (cap d'informatius de Rac 1), Albert Balanzà (responsable de la secció Ciutat de l'Avui) i David Fernández (col·laborador de Vilaweb i de La Directa). Arran dels casos Gürtel, Pretòria i Millet que els últims mesos han omplert les portades dels diaris, els ponents de la taula rodona aportaran el seu punt de vista sobre com

els mitjans de comunicació informen d'aquests episodis que sacsegen l’opinió pública. Els assistents també podran aportar la seva opinió. Creat en memòria de l’històric periodista i comunicador, el grup de periodistes Ramon Barnils treballa per la defensa d'un periodisme rigorós i un espai comunicatiu nacional propi. El president del grup, Joan Vila, considera que “hem d'intentar que el llegat de Barnils no quedi en un no-res perquè altres professionals treballin en la línia que ell volia”. Una de les màximes de Barnils era la necessitat de “repreguntar” i de mantenir una actitud crítica amb la notícia, un hàbit menys comú del que sembla. En edicions anteriors, les jornades de periodisme Ramon Barnils han abordat temes com l'espai comunicatiu dels Països Catalans i la relació entre els mitjans de comunicació i els partits polítics. Redacció

dijous 26 de novembre de 2009

El tractament mediàtic dels casos de corrupció centrarà la 3a jornada organitzada pel grup de periodistes Ramon Barnils i Cugat.cat. L’acte tindrà lloc el dia 30 al Monestir i consistirà en una taula rodona amb els periodistes Jofre Llombart (coor-

9

Neix la targeta Sant Cugat Comerç per potenciar el comerç de la ciutat que es facin amb la targeta seran carregades al número de compte que cadascú indiqui. Els avantatges de la nova targeta, segons Galvany, són molts. D’una banda, els comerciants pagaran una

Els clients que tinguin la targeta gaudiran dels descomptes i promocions que faran els comerços

Bones notícies per al comerç local. La Federació d’Associacions de Comerciants finalment ha pogut portar a la pràctica un dels seus projectes més ambiciosos: la creació d’una targeta pròpia, que ha de servir per fidelitzar els clients i potenciar la xarxa d’establiments de la ciutat. “La Caixa” ha tingut durant dos mesos una vintena d’agents visitant tots els comerços de Sant Cugat per explicar-los el funcionament i els avantatges de la iniciativa. Finalment, han estat 200 les botigues que hi han accedit, les quals ja compten amb l’aparell (un terminal TPV) necessari perquè els clients puguin utilitzar la targeta.

El president de la federació, Lluís Galvany, espera que d’aquí sis mesos aquest nombre s’hagi doblat, així com que el sistema s’estengui també entre els comerços no associats. “Volem que es compri a Sant Cugat i es faci vida a Sant Cugat”, diu Galvany, “volem arribar a tothom, tant als santcugatencs de tota la vida com als que només vénen aquí per treballar però que cada dia hi acaben comprant alguna cosa”. Per als clients, fer-se la targeta és totalment gratuït. Només cal que vagin a qualsevol de les sis oficines que “la Caixa” té a la ciutat i la demanin. No cal fer-se cap compte corrent a l’entitat, ja que les compres

quota inferior per cada compra feta amb la targeta. Pel que fa als clients, gaudiran de constants promocions i descomptes, que dependran de les iniciatives que decideixi fer cada comerç o d’accions conjuntes. “Als tiquets de compra”, explica Galvany, “hi apareixerà informació d’altres

botigues, amb les diverses ofertes que facin a cada moment. Ara mateix la federació està negociant amb les grans empreses i entitats (cadenes de supermercats, Ferrocarrils de la Generalitat, Teatre-Auditori...) perquè també s’impliquin en la campanya. També estan ideant sistemes de “punts” i la possibilitat de tenir aparcament gratuït mitjançant la targeta. Actualment l’aparcament ja és gratuït amb els tiquets que proporcionen les mateixes botigues. La nova targeta “Sant Cugat Comerç” va ser presentada formalment ahir al vespre en un acte al Claustre del Monestir, amb l’assistència d’unes 250 persones. El nou sistema estarà actiu des d’aquest mateix desembre. Redacció

practicat

Amb el suport de:

dijous 26 de novembre de 2009

DUBTES FREQÜENTS Olorar i fer olor

Olorar és aspirar aire amb el nas per sentir l'olor d'alguna cosa. Quan olorem fem servir el sentit de l'olfacte, també en podem dir flairar, i quan olorem intensament, diem que ensumem.

Frases per sucar-hi pa Les frases fetes i els refranys són un recurs molt gràfic, sovint irònic que la saviesa popular utilitza per dir-hi la seva. Es fan servir per descriure una situació recurrent d'interès social i popular i no tenen significat literal. Us en proposem uns quants sobre el menjar: Afartar-se com un lladre és menjar molt. També amb aquest significat podem dir, fer quedar les dents contentes, menjar com una llima, menjar per quatre i treure el ventre de pena. Quan diem que una cosa és de pa sucat amb oli volem dir que és de baixa qualitat, de poca importància, de poc valor, etc. Si algú creu que ha descobert la sopa d'all és perquè es pensa que ha descobert o inventat una cosa, que ja és coneguda de

tothom i pot acabar fent el préssec, és a dir fent el ridícul o deixant-se enredar. Si al final partim peres voldrà dir que ens hem barallat, que cadascú ha tirat pel seu cantó. També podem fer figa si perdem les energies o defallim; una cosa fa figa quan deixa de funcionar, quan fa fallida, en canvi pesar figues és endormiscar-se o fer una becaina. Al final sempre hi ha algú que remena les cireres, que és qui mana, qui dirigeix un assumpte que és al rovell de l'ou, que és la part central o més important d'una cosa, perquè el que menja sopes se les pensa totes i amb pa i vi es fa el camí ja que el pa no té cames i fa caminar, però quan diem que s'ha acabat el bròquil és perquè ja donem per acabada la qüestió. I. C.

10

En castellà no hi ha distinció entre olorar i fer olor, sempre es fa servir “oler”. Les flors en català no oloren, sinó que fan olor i nosaltres les podem olorar.

La paraula olor en castellà és masculina però en català és femenina. Quan ens referim a “mala olor”, val més fer servir la paraula que indica això pròpiament: pudor. Les coses en català fan pudor, i en castellà huelen mal.

Foto de grup dels Skatacrak. Mira fragments dels seus concerts i videoclips a www.youtube.com

El playback del practiCAT: “Sense oblidar” Entra a www.myspace.com/skatacrak i escolta la cançó “Sense oblidar” dels Skatacrak mentre segueixes la lletra: Carrers de foc que no porten a l'infern, Ombres de gent que no se'ls veu la cara, Armes de vent que són la teva paraula, Sang a les ferides que no han fet les bales.

Si la paraula té un complement, s'introdueix amb la preposició de i no pas a: olor de, igual que pudor de. Isabel Carreño

Història al teu cor de cultures aixafades, Crits al teu cap d'aquell que desvia la mirada, D'aquell que de la por n'ha fet la vida I l'enveja que el crema li desperta la ràbia.

Foc, crits i sang, Cops de por i de ràbia. Morts, lluites i punys. És el que va viure el meu poble! Terra, història, vida, força, Cultura, seny, i llibertat. Treballarem allò que és nostre, El nostre poble és una realitat. Terres plenes de morts que encara els queda vida, Ulls sempre tancats que no saben que somien. Punys alçats que s'abaixen amb els dies, Lluites de llibertat que s'obliden quan caminen.

Records afusellats que no surten als llibres, Records que no viuen els qui han perdut la identitat. Ments que viatgen a la terra més llunyana,

I no recorden que la seva està empresonada. Foc, crits i sang, Cops de por i de ràbia. Morts, lluites i punys. És el que va viure el meu poble! Terra, història, vida, força, Cultura, seny, i llibertat. Treballarem allò que és nostre, El nostre poble és una realitat.

ateneu

Assessora’t a l’Ateneu: Reaccions i estratègies

Augment de cursos a l’Ateneu El primer trimestre d’aquest curs hi havia 114 cursos programats, i amb l’arribada del segon trimestre pugen fins a 122, rècord de l’entitat

Dominar. Són les persones que intenten arribar a la solució del conflicte mitjançant el poder. Es mostren inaccesibles i rígids en la defensa de la seva postura. Complaure. La persona posa per davant els interessos de l'altre. S'obeeix a l'altre quan en realitat no es vol. Sempre cal tenir molt en compte l'estil de comunicació usat. Cal fixar-nos en la part verbal i no verbal. Un axioma de la comunicació és que No es pot no comunicar: si no parlem, no mirem ni ens acostem a la persona amb la qual tenim el conflicte, també comuniquem.

El proper dia 30 s’obre el període de matriculació per als cursos i tallers del segon trimestre del curs 2009-2010. Els nous alumnes podran matricular-se a partir del 14 de desembre. Com a novetats, trobem els següents cursos i tallers: -Secció de circ amb els cursos de Clown, Maquillatge i Malabars -Defensa personal per a dones -Alemany inicial -Cuina de “Ca l’Eugeni” -Xerrades per a cuidadors de persones dependents -Informàtica per a saber fer ús dels programes de Música -Cursos de lleure (Directors, Premonitors, Cangurs)

A més, i gràcies a l’èxit obtingut, s’amplien els horaris de: -Ioga -Pilates -Francès -Cuina -Fotografia -Photoshop -Grafologia -Dansa del Ventre -Tango -Meditació

dijous 26 de novembre de 2009

Fins ara hem parlat de la percepció del conflicte i d'algunes reaccions com l'evitació. Avui seguirem analitzant altres reaccions i, després, parlarem d'algunes estratègies positives.

Tot plegat representa un augment molt considerable dels cursos i tallers que ofereix l’Ateneu, que dels 114 programats per al primer trimestre passa als 122 d’aquest segon, batent el seu propi rècord i demostrant novament la seva puixança. Per a les inscripcions, cal recordar que no es reserven places per telèfon ni per Internet. El pagament del curs és imprescindible realitzar-lo en el mateix moment de la inscripció. Les inscripcions es faran per rigorós ordre d'arribada. Redacció

Estils de comunicació Agressiva: Són persones que expressen els seus sentiments i pensaments hostilment. Exemples: “No m'importa el que pensis”, “les coses es fan així i punt”. Se senten superiors i ho demostren. També és una manera d'amagar les pors. Podríem relacionar-ho amb la forma de reaccionar de Dominar Passiva: Persones massa permissives. Dirien: “com tu vulguis” o “m’és igual”. En aquest cas ho relacionariem amb la forma Complaure. Assertiva: On expressem i defensem els nostres interessos, creences, sentiments, tenint en compte l'altre. Exemples: “Perdona, no et puc deixar les claus del Ferrari, l'aprecio molt i em sabria greu que li passés res”. Aquest és el tipus millor per abordar els conflictes.

Primeres sessions de suport a les persones

En el proper article us parlarem de l'aplicació de l'assertivitat.

Estàs pensant a millorar els teus punts forts? Et planteges iniciar el camí cap al teu benestar? Vine a la Sessió Informativa Gratuïta.

A l'Ateneu trobareu assessorament personalitzat i tallers pràctics de cerca de feina i habilitats, com les primeres sessions de suport a les persones. Clara Vergés

L’Ateneu obre un nou front i es proposa ajudar els santcugatencs a millorar com a persones i com a treballadors. Ara més que mai, cal donar el millor de si.

11

Mòduls de cerca de feina

Formació en habilitats

Vols millorar el teu currículum i les teves cartes de presentació per transmetre el millor de tu? Saps com encarar una entrevista?

Et sonen termes com Assertivitat, Escolta Activa? Vols saber com aprofitar algunes tècniques per millorar les teves relacions?

Seminari: Millora el teu CV Dia: 3 de desembre Hora: 10h - 14h

Seminari: La Comunicació Dia: 15 de desembre Hora: 10h - 14h Preu: 20 euros

Assessorament personal

Sessió: Coaching Dia: 1 de desembre Hora: 12h - 13.30h

Seminari: L’entrevista de selecció Dia: 17 de desembre Hora: 10h - 14h Preu de cada seminari: 10 euros

Per a tots es tallers i seminaris cal inscripció prèvia a través de [email protected] o al 93 674 51 95. Redacció

dijous 26 de novembre de 2009

art i literatura

12

Carpaccio i parmesà a la Itàlia del Renaixement

De la cuina... al llibre

No sé si us heu fixat mai en la facilitat que mostren els italians per trobar sobrenoms per als seus contemporanis. Només cal llegir el necessari llibre de Roberto Saviano per confirmar que, en aquest aspecte, les coses no han canviat a la nostra península veïna. Resulta fàcil comprobar que ja era així a la Itàlia del Renaixement, només repassant alguns dels artistes de renom. Tenim per exemple a Giovanni Francesco Barbieri, il Guercino (el guenyo); a Jacopo Robusti, il Tintoretto (el seu pare era tintorer); a Benvenuto Tisi, il Garofalo (el clavell); o a Domenico di Tommaso Bigordi, il Ghirlandaio (pintor de frescos abundants en guirnaldes). A banda d'aquests exemples, sorprèn trobar que molts d'altres d’aquests sobrenoms d'artistes italians es poden relacionar fàcilment amb el menjar. Així tenim a Giovanni Cenni di Peppi, més conegut com a Cimabue (cap de bou), que ha passat a la història com a primer pintor del

Existeix una llei fàustica a les llibreries que diu que cap allà quarts de dotze començaran a sortir de les caixes de novetats un grapat de llibres de cuina amb suggerents fotografies i minucioses descripcions de fantàstiques viandes que dibuixen un menú imaginari en el teu cap que s'esvaeix com el fum en topar amb l'entrepà semifred de xoriço que t'espera en un parell d'horetes. En honor a tots els rau-raus que patim amb aquests títols, he fet una tria dels llançaments més recents enfocats cap als pantagruèlics àpats que ens esperen aquestes festes, amb voluntat de fugir de l'allargada ombra de l'entrepà de xoriço. Per començar, una novetat que ens treurà de més d'un atzucac on ens haurem ficat per bocamolls fent un excés d'autobombo sobre les nostres habilitats culinàries: Us espero a taula. Les millors receptes per quedar bé en totes les ocasions, de Gemma Lienas (Columna). Amb un emotiu pròleg del seu fill David, aquest receptari inclou 115 receptes resultistes que amb poca feina i una relativa habilitat (sinó en teníeu cap, haver callat la boqueta) ens faran semblar xefs experimentats en l'alquímia culinària. La Gemma aprofita diverses receptes per afegir-hi consells sobre l'ús del forn o del

Sembla que el nom del carpaccio prové de la manera de pintar de Giorgio degli Schiavoni Renaixement. També Andrea di Bartolo di Bargilla, o Andrea del Castagno, ens recorda que les castanyes eren un dels principals aliments a l'Europa d'abans de la “descoberta” d'Amèrica. Una altra referència culinària la trobem en Vittore Scarpazza, popular pintor venecià, autor dels coneguts cicles de Santa Úrsula o San Giorgio degli Schiavoni, anomenat Carpaccio. Sembla que el conegut plat, que consisteix en làmines de carn crua, s'hauria inventat tot just fa una centúria a Venècia, a petició d'un client a qui el metge recomanà menjar-ne, i es batejaria amb el nom del pintor per la similitud cromàtica amb les obres d'aquest. I per acompanyar aquests filets de carn, res millor que el formatge parmesà, sobrenom de Girolamo Francesco Maria Mazzola, il Parmigianino, pintor que destacaria per les seves pintures manieristes, de figures elegants de cànon allargat. I encara tenim a Paolo di Donni, o Paolo Uccello, ocell que bé podria fer referència a un ànec a la taronja o unes perdius... Però sembla que el sobrenom li posaren a causa de la seva obsessió amb els problemes de la perspectiva, obsessió que queda perfectament plasmada a La batalla de St. Romano, especialment a la versió dels Uffizi, a Florència. Marta Miralpeix

bany maria i d'altres tècniques bàsiques que cal saber per enllestir un bon àpat. Des d'una quiche lorraine a uns peus de porc, passant pel suggerent rap entatxonat (amb cansalada viada) o unes galetes de panses, aquest llibre inclou entrants, carns, peixos i postres per organitzar tot

Els llibres ens ensenyen a cuinar, ens fan conèixer nous plats i descobrir els millors restaurants un menú on dominarà la cuina de casa de tota la vida. Graciela Bajraj és una autora ja clàssica en el món dels llibres de cuina (en té publicats una vintena i és guanyadora del prestigiós Premi Gourmand) sobretot pel seu excelent Recetas para bebés y niños (un best-seller en el gènere); però avui us recomano la seva darrera publicació: La cocina tradicional de nuestras fiestas (Alba editorial), on torna a col·laborar amb la il·lustradora Glòria Falcón per amenitzar un reguitzell de receptes que s'escauen a divereses festivitats de tot l'Estat. Amb una petita introducció sobre les tradicions culinàries de cada celebració, Bajraj ens ensenya a preparar un bon tortell de reis,

unes filloas gallegues, un pastís de Sant Valentí, un munt de receptes de bacallà per la Quaresma, una coca de vidre per Setmana Santa, un bon gaspatxo per la Feria d'Abril o una pomada menorquina per remullar la revetlla de Sant Joan. Dirigit a totes les edats, el seu to desenfadat i la seva varietat el fà indispensable per als cuiners més joves, fins i tot infants. I si teniu la boca feta aigua, però a la cuina teniu dues mans esquerres i totes dues ocupades a les butxaques, el grup 5 a taula (col·lectiu que apareix regularment a La Vanguardia recomenant restaurants) acaba d'enllestir La Guía de Restaurantes de Catalunya fuera de Barcelona (Libros de Vanguardia), continuació de la guia que l'any passat van dedicar a la ciutat comtal, que us guiarà pels millors restaurants del nostre país. De cada restaurant n'explica la història. Recomana els seus millors plats. En fa una valoració i puntua el seu confort, el celler i el servei que ofereix. De Sant Cugat n’hi apareixen dos, però tot el llibre esdevé una bona excusa per voltar i conèixer la riquesa culinària de casa nostra. I així, si no cuineu, com a mínim podreu pagar el compte. Bona cuina! Ferran Pontón

Literatura gastronòmica Segons Jaume Fàbrega, els conceptes literatura i gastronomia poden anar de la mà en moltes ocasions. De fet, són dos conceptes que sovint esdevenen trets que defineixen cultures i identitats. En el nostre cas no és estrany sentir expressions com “som el que mengem”, ja que es documenta una gran diversitat de textos gastronòmics escrits en català des del segle XV. Segons els diccionaris, la literatura és “l'activitat que, per mitjà de l'escriptura, es proposa més un fi estètic que no pas didàctic”; podem anar més enllà i entendre la literatura com a “art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que està escrit”. Per tant, la literatura també inclou obres didàctiques, d'assaig, de pensament, estudis culturals fins a arribar al periodisme. Pel que fa a la gastronomia, és definida per la majoria de diccionaris com l'“art de menjar bé, amb satisfacció”. Proposem, doncs, un concepte més ampli de literatura gastronòmica que tingui en compte la història de la llengua, de la cultura i de la

cuina, en conjunts de textos com els següents. En primer lloc, els documents antics (especialment medievals) que tracten temes d'aliments, conreus, primeres matèries, estris... i tenen una gran importància per a la història del menjar. Hi podem trobar contractes, inventaris, testaments, documents variats -sobre banquets reials, per exemple-, inventaris de compres de provisions per a viatges, que, sovint, ens proporcionen dades precioses. En segon lloc, els tractats mèdics, dietètics, d'agricultura, d'herbes i espècies, que ens informen sobre productes, receptes, confiteria, maneres de parar la taula, etc. Cal dir que la llengua catalana és d'una gran precocitat en aquesta matèria, a partir de la traducció d'originals àrabs (o hebraics) -com llibres mèdics i d'herbes, del manual eròtic Speculum al foder, del s. XIV-, o de les obres fonamentals d'Arnau de Vilanova, destaca l'obra Com usar de beure e menjar, de Francesc Eiximenis, única a l'Europa del seu temps. Uns altres escrits per destacar de

la nostra literatura gastronòmica són els receptaris, que tenen un gran interès per la història de la cuina i a més per la història de la

La gastronomia és present en la literatura catalana des dels seus mateixos orígens llengua i la literatura. Destaquen el Libre de Sent Soví i el Libre del coch. Altres obres que cal destacar són les de caire literari, on s'esmenten fets relacionats amb el menjar i el beure, de Ramon Llull i el Tirant lo Blanc fins arribar a autors contemporanis com Rusiñol, Ruyra, Pla, Foix, Josep Sebastià Pons, Miquel Martí Pol o Vicent Andrés Estellés. Remeneu aquests manuals i gaudireu descobrint què menjaven els nostres avantpassats i les relacions entre la natura o la pagesia. Tot un món per descobrir, l'estreta relació entre la literatura i la gastronomia com a elements que ens identifiquen com a poble. Laura Alegre

música

El rock de Rembrandt42 tancarà el Mou-te

Rembrandt42 combina influències de grups com Sidonie, Foo Fighters, Pearl Jam i Limp Bizkit

Dels cinc components de Rembrandt42, un és de Valldoreix, tres són de Barcelona i un altre de Sant Vicenç de Calders.

Aquest divendres s’acaba el cicle de tardor del Mou-te, i ho fa amb l’actuació dels Rembrandt42, abans coneguts com La Marca Roja. Aquest concert de cloenda culmina un cicle d’actuacions que ha portat a Sant Cugat a Ix!, La Papada de Rocío, Jiggy i El Arjé. El Centro Popular Andaluz (CPA) acollirà el directe de Rembrandt42, que aprofiten el concert per presentar el seu nou disc, Invitación al viaje. Per problemes legals amb una marca de calcetes i lubricants, els antics La Marca Roja van haver de canviar de nom. Coincidint amb el rebateig van sumar un nou integrant al grup, en David, que aporta una guitarra més a la formació i la possibilitat de obrir-se a nous registres. Com ens explica en Mane, bai-

El canvi de nom va venir acompanyat d’un canvi d’idioma, que va passar de l’anglès al castellà ta en Mane. Tot i els canvis, el grup assegura que les ganes de tocar, fer música i viure girant per tot arreu segueixen intactes. Rembrandt42 reuneix en un mateix grup diferents sons provinents de l’ampli ventall d’estils que

floreixen dins del rock. “En agraden les lletres de Sidonie, l’energia incombustible d’en Dave Grohl i els Foo Fighters, les melodies de veu de Pearl Jam i la potència i els contrastos de Limp Bizkit” resumeix en Mane. Aquest còctel d’influències neix de la unió dels gustos dels membres d’un grup que beu del rock, però amb diferents sabors i preferències. El resultat, tal i com el defineix el propi grup, és un “directe sincer i potent amb les dosis necessàries de suavitat”.

és un dels espais que més suport ens ha donat i li debem un agraïment. Ens agrada moure’ns per Sant Cugat i donar-nos-hi a conèixer perquè, a part de ser el lloc on assagem quatre cops per setmana, li tenim una estimació especial”. En Mane, orgullós del nou disc i de l’esforç invertit, convida tothom al concert de divendres al CPA. Des del grup avisen que “volem fer un tancament digne del Mou-te i per això ens estem preparant a consciència”. La idea és sorprende el públic amb un repertori variat i intens que no deixi a ningú indiferent. Seguint el missatge del títol del seu nou disc, oferiran al públic “un viatge en una muntanya russa on hi ténen cabuda totes les emocions, volem que la gent fagi un viatge, un viatge a dins seu”. Així, doncs, tots els santcugatencs tenen una invitació gratuïta per fer un viatge amb els Rembrandt42. El viatge començarà aquest mateix divendres a partir de les 23:00 al CPA, i només ells mateixos saben com acabarà. Pablo Vázquez

Rembrandt42 recomana:

El grup va haver de canviar el seu antic nom, La Marca Roja, per problemes legals amb una casa de calcetes xista del grup, “hem passat del pop que fèiem abans a un rock més macarra, un hard rock més melòdic”. L’evolució en l’estil practicat per Rembrandt42 va acompanyada també d’un canvi d’idioma: “Vam començar cantant en anglès i després vam canviar al castellà”, comen-

Foo Fighters - In Your Honor Discazo, rodoníssim, amb cançons tan bèsties i crues com “The best of you”. Dave Grohl sobreviu a l'onada del grunge sense danys cerebrals és capaç de crear un grup com aquest... Un gurú.

Sidonie - Costa Azul Dels pocs grups espanyols que ens agraden (no ens agrada el macarrisme), amb temes, lletres, so impecable i atmosferes que recreen llocs llunyans. El Giraluna, tota una declaració de pricipis en versió nana...

Velvet Revolver - Contraband Els grans del rock sempre ens agradaran, i aquest disc el podríem canviar per algun de Metallica, Bon Jovi, Stone Temple Pilots o els Smashing, pero el so actual i la seva potència ens posen molt catxondos...

dijous 26 de novembre de 2009

Tot i ser un grup força desconegut a Sant Cugat, els Rembrandt42 compten amb un valldoreixenc a les seves files, en Mane, baixista del grup. La resta de la banda està integrada per en Luc, en Jimmy i en Mordente, tots tres barcelonins, i en David, de Sant Vicenç de Calders. Tots cinc porten tot un any tancats al local d’assaig i a l’estudi preparant el disc. Des del propi grup afirmen que “últimament l'escena santcugatenca

13

agenda

SOCIOLOGIA

Dijous 26 de novembre

dijous 26 de novembre de 2009

(Re)polititzar la política

14

Aquests dies es parla més que mai de la crisi de la política. Fa temps que sentim a parlar del distanciament creixent entre la classe política i la ciutadania, però els recents casos de corrupció sembla que han fet vessar el got i, ara sí, calen mesures dràstiques per redreçar la situació. Com amb la crisi econòmica, però, correm el risc de confondre problemes estructurals amb problemes conjunturals. En aquest sentit, les urgències per tirar endavant la llei electoral catalana semblen més una fugida endavant que no pas un antídot als problemes estructurals del nostre sistema polític. Segurament el sistema electoral actual és millorable, i després de 30 anys ja seria hora que es consensués una llei electoral, però no ens confonguem: ni l'obertura de les llistes ni una major vinculació dels diputats al territori són la solució als problemes de desafecció política que arrosseguem. Cada vegada més, la política tendeix a allunyar-se d'un dels seus fonaments bàsics: el debat ideològic. Bona part dels partits polítics han optat per diluir la seva identitat ideològica i deixar en mans de professionals del màrqueting l'estratègia a seguir per ampliar la seva base electoral. Aquesta invasió de la mercadotècnia política ha buidat de contingut bona part dels missatges i ha potenciat l'espectacularització (i, de retruc, la banalització) de la política. Sense anar més lluny, aquest darrer cap de setmana un partit d'àmbit estatal ha fet un pas més en aquest sentit, “innovant” amb una versió lúdico-festiva del míting polític (amb presentadors, banda de música, etcètera). Aquestes maneres de fer potser funcionen als Estats Units, però aquí, lluny d'estimular els ciutadans a participar en política, contribueixen, sens dubte, a accentuar la desafecció. I més en aquests temps de crisi econòmica. Si realment volem atacar les causes del problema, més enllà de les mesures conjunturals, és necessari (re)polititzar la política, tornant a situar en el seu epicentre el debat ideològic seriós i reflexiu. Riki Benito

FILOSOFIA Parmènides (III) Si voleu que us digui la veritat, tota una sèrie d’incontrovertibles circumstàncies m’han impedit tenir el temps necessari i suficient per omplir aquest raconet meu tan estimat on es parla de filosofia amb més o menys criteri. I per no seguir omplint-los de més paraules vanes, l’omplirem amb la continuació del gran poema de Parmènides, prometent als fidels lectors d’aquestes línies que en el proper número serem molt més seriosos. Així que diu que va dir la deessa: “Benvingut siguis, jove a qui acompanyen les aurigues immortals, i a qui aquest carro porta fins al meu domicili. Perquè no és una sort funesta la que et va fer prendre aquest camí tan allunyat dels camins freqüentats pels mortals, sinó l'amor a la justícia i a la veritat. És necessari que aprenguis a conèixer-ho tot, tant l'incommovible cor de la ben arrodonida veritat, com les opinions dels homes. A aquestes no cal concedir-los cap convicció vertadera. No obstant això, és necessari que les coneguis també, a fi de saber, per mitjà d'una informació que el comprengui tot, quin judici has de formar-te sobre la realitat d'aquestes opinions (...). Per distants que siguin les coses, contemplales presents al teu esperit amb certesa. Perquè no aconseguiràs separar l'ésser de la seva continuïtat amb l'ésser, ni per dispersar-ho, ni per reunir-ho (...). Doncs bé, parlaré. Tu escolta'm i escolta les meves paraules, que t'ensenyaran quins són els dos únics camins d'investigació que es poden concebre. L'un, que l'ésser és i que el no-ser no és. És el camí de la certesa, ja que acompanya a la veritat. L'altre, que l'ésser no és i que necessàriament el no-ser és. Aquest camí és un estreta senda, en el que res il·luminarà els teus passos”. Oriol Sumsi

18.30 Casal de Joves TorreBlanca Taller. Electricitat Inscripcions: 93 565 70 00 0 [email protected] Organitza: Ajuntament 19.30 Arxiu Nacional de Catalunya Conferència: El nacionalisme musical italià: òpera i melodia, amb Jaume Torres Organitza: Amics de la UNESCO Vdx-StCugat 19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema. Okuribito del director Yojiro Takita Org: Cinesa, Ajuntament 21.00 Teatre-Auditori Concert. Noa Presenta Genes and Jeans Organitza: Ajuntament

21.30 Terra Dolça Concert de Jazz A càrrec del grup Èter Organitza: Terra Dolça

Divendres 27 de novembre 17.00 Punt d'accés a Mira-sol Hora del conte. Contes de la Rata Rufina Organitza: Ajuntament

21:00 Observatori de Valldoreix Observació astronòmica per a nens Més informació i inscripcions a [email protected] Organitza: Associació Astronòmica Vdx-StC 22.00 Casa de Cultura Jam de Be Bop Organitza: Joventuts Musicals de Sant Cugat 23.00 Centro Popular Andaluz Concert: Rembrandt 42 dins el Mou-te Tardor Org: Cugat.cat, Ajuntament

10.00 CEIP La Floresta 1a Jornada d'Iniciació Poliesportiva per a infants de P5-1r de Primària Organitza: Ajuntament 11.00 Zem Rambla del Celler Taller de defensa personal per a noies Inscripció prèvia al 010 Places limitades Organitza: Ajuntament

Dissabte 28 de novembre

De 12.00 a 17.00 Cantonada passeig Francesc Macià amb c/ Josep Carner Botifarrada popular, tallers infantils i concert de Vinylics Preu botifarrada 4 euros Org: Federació d'Associacions de Comerciants de Sant Cugat

De 9.00 a 14.00 Plaça de Pep Ventura Mercat de Pagès Inclou el taller: Eficiència energètica Org: Ateneu Santcugatenc

17.00 Pou d'Art Art en família: Visita-activitat a l'exposició col·lectiva de la galeria per a nens i nenes Organitza: Pou d'Art

De 9.00 a 14.00 Plaça de Pep Ventura Quedem? Visita al Mercat de Pagès Organitza: Òmnium Cultural

18.00 Club Muntanyenc Sant Cugat Debat sobre la violència contra les dones Organitza: Grup de dones immigrants

9.30 Casa de Cultura Pla de Mobilitat. Tallers de participació Vegeu més informació a www.santcugat.cat Organitza: Ajuntament

18.00 Casa de Cultura Trobada lúdica Intergeneracional Org: Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer

L’AGENDA DE VALLDOREIX Divendres 27

Divendres 4

Dijous 10

21.00 Observatori de Valldoreix Observació astronòmica per a nens Informació i inscripcions a [email protected] Organitza: Associació Astronòmica Vdx-StC

21.30 Nau de Cultura Cinema: Slumdog Millionaire, de Danny Boyle i Loveleen Tandan Dins el VI Cicle de Cinema Europeu (V.O.) Org: EMD Valldoreix

17.30 Biblioteca Vall d'Or Expliquem contes Contes a la vora del foc Lectura a càrrec de Monika Klose (entrada lliure) Org: EMD Valldoreix

Dissabte 28

Dilluns 7

Dissabte 12

20.15 Parròquia de Sant Cebrià Recital de Cant 20 anys cantant amb Joana Vilaplana i Carles Xirinacs Org: Joana i Carles Col: EMD Valldoreix

19.30 Biblioteca Vall d'Or Grup de Lectura en anglès Llegim i comentem mensualment un llibre: Sula de Toni Morrison Places limitades - gratuït Org: EMD Valldoreix

Sortida matinal Art i Bíblia de la mà d'Arnau Cadell. Un passeig pel Claustre de Sant Cugat Informació i inscripcions al 93 674 38 11 Org: Valldaurex Col: EMD Valldoreix

agenda

19.00 Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Concert homenatge al 25è aniversari de Triangle Organitza: Joventuts Musicals

20.30 Terra Dolça Tertúlia: Pressupostos participatius Organitza: CUP Sant Cugat

22.00 Sala El Siglo Mercantic Concert de Jazz Organitza: Club de Jazz Sant Cugat - Promúsica

Dimarts 1 de desembre

Diumenge 29 de novembre

18.00 Casa de Cultura Taller de formació: Les flors de Bach Org: Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer

12.00 Teatre La Unió Espectacle infantil. El soldadet de plom Org: La Unió Santcugatenca

12.00 i 13.00 Teatre-Auditori Dues representacions Espectacle familiar. Pedra a pedra Org: La Xarxa, Ajuntament

18.30 Casal de Joves TorreBlanca Taller: Reparació i manteniment de bicicletes Inscripcions: 93 565 70 00 Organitza: Ajuntament

12.30 Casal de Joves TorreBlanca Vermut en moviment Dansa-teatre i música amb 9 minutos y 16 segundos, companyia de dansa Proceso Org: La Unió Santcugatenca

19.00 Centre Cívic El Molí de les Planes Xerrada: La menopausa Organitza: Ajuntament, Grup de Dones de la Creu d'en Blau 19.00 Arxiu Nacional de Catalunya Conferència: Protocol, a càrrec de Felio Vilarrubias Organitza: Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària (SCGHSVN)

Dilluns 30 de novembre 19.00 Arxiu Nacional de Cataluya Cinefòrum Copying Beethoven Org: Amics UNESCO/ANC

19.30 Canals Galeria d'Art Inauguració de l’exposició de Josep Uclés Organitza: Canals Galeria d'Art 20.30 Casal de Joves TorreBlanca Fòrum TorreBlanca (substitueix el que s’havia de celebrar el 17 de novembre) Organitza: Ajuntament

Dimecres 2 de desembre 18:30 Centre Cívic la Floresta Dansa africana Organitza: Associació Cultural Karamala 20.00 Monestir Conferència. Presidents de la Generalitat: de Macià a Tarradellas Organitza: Òmnium Cultural

21.00 Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Concert. Caminhos cruzados Organitza: Ajuntament De 9.30 a 14 o de 18 a 20.30 Casa de Cultura Pla de Mobilitat. Tallers de participació Organitza: Ajuntament

Dijous 3 de desembre 18.30 Casal de Joves TorreBlanca Taller. Reparació de mobiliari i restauració de mobles Inscripcions: 93 565 70 00 Organitza: Ajuntament

19.30 Biblioteca del Mil·lenari Conferència: La qüestió del mal. La condició humana i el poder, a càrrec de Josep Ramoneda Org: Diputació de Barcelona

19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. Vratné Lahve Del director Jan Sverák Organitza: Cinesa, Ajuntament 20.00 Monestir Conferència. El naixement en la pintura europea A càrrec de Carolina Camañes Organitza: Firart 21.00 Teatre-Auditori Teatre. 100% Tricicle A càrrec de la Cia. Clownic, dirigida pel Tricicle Organitza: Ajuntament

Divendres 4 de desembre 19:30 Sala d’actes de l’Ateneu Inauguració de l’exposició EXPO - FOTO 2009 (fins el 31 de desembre) Fotografies del grup de Joves Jubilats i dels alumnes de fotografia de l’Ateneu Organitza: Grup JJ de l’Ateneu 22.00 Teatre La Unió Teatre clown. Las gallegas Org: La Unió Santcugatenca

Casa de Cultura Exposició sobre el Voluntariat (fins al 14 de desembre) Dia Internacional del Voluntariat. Organitza: CAVIS

Dissabte 5 de desembre 10.00 Plaça estació de la Floresta Fira de Santa Llúcia de la Floresta, col·laboració amb la Marató de TV3 10.00 Obertura de la Fira Amb Kata Kitinga 11.30 Taller infantil A càrrec del Centre Obert Can Llobet i Casal Infantil 14.00 Dinar solidari Amb el Trio Inestable Venda de tiquets el mateix dia, preu: 8 euros 17.00 Animació infantil Amb el grup ¾ de 15 18.00 Xocolatada 19.00 Clausura de la Fira Organitza: Comissió de Festes de la Floresta

12.00 Monestir Visita teatralitzada. Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot... Organitza: Ajuntament

16.00 Centre Cívic El Molí de les Planes Parlem de motos Organitza: Ajuntament

Diumenge 6 de desembre 10.00 Carrer de Santiago Rusiñol Mostra d'art al carrer Organitza: Firart

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: [email protected]

E

Mo t S E Enc R Uats 1 1 2 3 4 5 6 7 8

2

3

4

5

6

7

8

9

HORITZONTALS 1. El geni de la colla de Sabadell és també un barri de Sant Cugat. El que existeix. 2. Un aeroport ridícul. Fa la bomba. A l’esquerra desapareix. 3. Tiberis a base de carn a la brasa. 4. Arriba el vaixell (dues paraules). El disc que porta més records. 5. A l’escola en teníem una en una gàbia. 6. Remote network user identification. No sé si continua sent la beguda preferida dels pirates. 7. Un extremeny pixant a la plaça del Monestir. Estàndard internacional per mesurar el paper. La més oberta. 8. Crida. Va escriure un best-seller de tapes vermelles (del revés). L’àrab. 9. Surten de Mallorca. Can Richard Alpert. 10. El Quico Pi de la Serra n’és un, sí, però potser no el més representatiu de la new catalan song. VERTICALS 1. A França, s’indica amb un rombe vermell. Fem honor a Sant Hilari (del revés). 2. Ja torno a ser aquí! 3. A aquest país gairebé sempre s’hi entra des del sud. Còpula llatina. 4. Té pits. Notícia que no mereix massa línies. Nacions pretesament unides. 5. Desarrelat. Ara acaba. 6. El tercer ull (del revés). Hi ha un catet que va per lliure. Estafi a un espanyol (del revés). 7. Diu que és nou, però sovint ja està molt vist. Darrere els cotxes holandesos (del revés). 8. És una miqueta estúpid. Ja és impossible trobar un cafè per menys. Fins fa relativament poc es considerava imprescindible per volar. 9. Plural de calamars (del revés). Oriol Sumsi

9 10

SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 143: HORITZONTALS: 1. SINESTESIA. 2. OCULAR. CAP. 3. LLIURES. IA. 4. UATT. S. SAI. 5. CC. STOP. V. 6. I. A. ORFENA. 7. OSCAR. UERG. 8. ASRRO. AA. 9. PROPI. TACT. 10. PARADOXA. S. VERTICALS: 1. SOLUCIO. PP. 2. ICLAC. SARA. 3. NUIT. ACSOR. 4. ELUTS. ARPA. 5. SAR. TORRID. 6. TRESOR. O. O. 7. E. S. PFU. TX. 8. SC. S. EE. AA. 9. IAIA. NRAC. 10. APAIVAGATS

dijous 26 de novembre de 2009

19.30 Sala Tapís (Monestir) Taula rodona: El tractament mediàtic dels casos de corrupció Organitza: Grup de periodistes Ramon Barnils, Cugat.cat Col·labora: Ajuntament

18.00 Casal de Joves TorreBlanca Torneig de poker en viu Organitza: Ajuntament

15

Entrevista a Gerard Pintó “Mingo”, nutricionista

“La dieta mediterrània no existeix, mengem massa carn i greixos” La gent sap el que menja? No. La majoria no, però és normal, perquè a l’escola tampoc s’ensenya. No et fan classes ni de què has de menjar ni de què és el menjar. Ara hi ha un cert boom de la nutrició, però en general no té gaire en compte què és el que realment mengem.

Quantes coses que no sabem! Més, més. Els iogurts van bé? Sí, són aliments probiòtics, que es diu. Els iogurts tenen bacteris làctics necessaris per a la nostra flora intestinal. També contenen menys lactosa, i són aptes per a la gent que, tot i ser intolerant a lactosa, ho és poc.

Potser la lletra dels “ingredients” és massa petita... A més, cada cosa porta moltes coses, i potser ens perdem. Si hi entens una mica i t’hi fixes, veus que la lletra petita dels ingredients no parla de nutrients, sinó d’additius. Si les llistes són interminables no és perquè els ingredients siguin molt nutritius, sinó perquè són productes que porten molts productes químics.

No acabaria mai amb les preguntes! Quanta aigua s’ha de beure al dia? Uns dos litres.

Això és dolent? N’hi ha que tenen afectació mínima o no en tenen i n’hi ha que sí que tenen contraindicacions. Tot això està controlat, i si ho porta el producte normalment és perquè una mica no et fa mal. El problema és excedir-se, i això moltes vegades no ho avisen.

Per què tothom diu que és tan bona la dieta mediterrània? Aquesta dieta ja no existeix.

Per exemple? Un exemple molt clar és el dels xiclets. Els edulcorants que porten, en excés, són laxants. També hi ha additius que en excés provoquen reaccions al·lèrgiques, o marejos. Jo he sentit a dir que alguns produc tes làctics creen una mena d’addicció, és a dir, que si en prens massa el cos deixa de generar substàncies que ell ja genera naturalment. Això pot passar, el cos s’acomoda, i si s’acostuma que li aportem coses, pot ser que deixi de produir-les. I què me’n dius dels famosos comple xos vitamínics? Que s’hi ha d’anar amb compte. L’ideal és que consumim tots els nutrients a través del menjar. És la millor manera d’assimilar-los. Els complexos vitamínics estan recomanats per gent que, per exemple, està fent una dieta hipocalòrica, per apri-

“S’ha demostrat químicament per què funcionen alguns remeis de les nostres àvies”

Quantes preguntes que se li poden fer a un nutricionista!

mar-se. Per consumir menys calories, hem de consumir menys quantitat de menjar, i si mengem menys perdem també certes quantitats de vitamines necessàries. Els complexos són per casos específics com aquests. Els típics de farmàcia, en ser químics, poden tenir alguna contraindicació, i posar-

“Molts productes porten additius que, en excés, poden ser perjudicials per al cos” se malament a nivell digestiu, perquè no s’absorbeixen bé. Després hi ha els naturals, que es venen en botigues especialitzades i en algunes farmàcies, que van acompanyats d’altres substàncies necessàries perquè el cos absorbeixi bé les vitamines. Com és que amb tant de temps, i amb la nostra cultura mil·lenària, no tenim clar el que és bo i el que no? La nostra alimentació ha anat canviant. Hem deixat de fer coses que fèiem abans. Molts remeis casolans

de les nostres àvies, quan els analitzes químicament, entens per què funcionen. Elles no sabien la raó, però sabien que funcionaven. També hi ha moltes coses que se saben ara que abans no se sabien. Què me’n dius de la llet? Últimament es diu que no és bona, i les nostres àvies bé que en bebien... Aquest és un tema molt interessant. Hi ha gent que en sap molt a favor i gent que en sap molt en contra. D’una banda, es diu que els humans som els únics animals que seguim bebent llet després de la lactància, i a més a més, llet d’altres espècies, i ho fem quan el calci el podem treure perfectament d’altres aliments. D’altra banda, la llet porta substàncies, com la lactosa, que necessiten un enzim que el cos fabrica en menys quantitat quan deixem de mamar, i per això hi ha gent intolerant a la lactosa. També hi ha gent que és al·lèrgica a la caseïna, que és una proteïna de la llet, i se’ls diagnostica equivocadament al·lèrgia a la lactosa. Aquesta gent podria consumir tota la resta de productes làctics.

Com? La nostra s’hi assembla, però no ho és. Nosaltres hem augmentat molt el consum de proteïnes. En la dieta mediterrània, molt més equilibrada, només s’utilitzava oli d’oliva, i nosaltres consumim molts greixos saturats en molts productes. També consumim molta més carn que abans. A part també ens hem adaptat molt al ritme de vida americà, de tenir poc temps i no distribuir correctament els aliments al llarg del dia. Quin és l’ideal? Encara que sembli mentida, l’ideal és fer cinc àpats al dia. Així es mantenen els nivells de glucosa estables, sense grans alts i baixos. Un bon esmorzar, alguna cosa a mig matí, un bon dinar, alguna cosa per berenar, i llavors sopar. I menjant cinc raccions de fruita o verdura cada dia. I carn o peix un sol cop, com a màxim. Mengem malament per Nadal? Mengem molt, aquest és el problema. És com si fos obligat fer una dieta hipercalòrica. Sobretot greixos i sucres, n’abusem. Oriol Sumsi