Ateneu 143

ATE NEU

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès ANY 6, NÚMERO 143 DIJOUS 12 de NOVEMBRE de 2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

Petits i grans gaudeixen dels “tallers ecològics” del Mercat de Pagès pàg. 7

Antoni Bardavio: “S’està abandonant el centre que no va de l’estació fins al Monestir” pàg. 16

El centre inacabat La plaça de Pep Ventura, un dels punts més dinàmics de la ciutat, continua fora del pla de vianantització pàgina 3

Mercè Conesa: “El Pla del Centre s’ha completat, tot i que es podria ampliar en alguns punts” pàgina 5

La plaça de Pep Ventura i els carrers del seu entorn concentren un gran nombre de comerços, serveis i activitats pàgines 4 i 6

editorial

dijous 12 de novembre de 2009

Pep Ventura, plaça menor?

2

Una crossa més per a un model obsolet

Miquel Martí i Pol, al seu Inventari del Poble, ens descriu personatges, carrers, monuments i comerços, entre d'altres. Pel que fa a les places, diu: "...Una plaça Major / dues places menors / altrament dites placetes..." Aquesta descripció podria aplicar-se a Sant Cugat quan, un cop a punt de finalitzar-se el Pla del Centre, podem gaudir d'una flamant plaça d'Octavià i en canvi veiem fora d'aquesta recuperació, reordenació i millora, dues places emblemàtiques de la nostra ciutat (o potser en aquest cas poble): la plaça de Barcelona i la plaça de Pep Ventura. Parlarem avui de la darrera, plaça que malgrat la necessitat urgent de millorar aspectes com el pas de vehicles, l'aparcament, la recollida de brossa, l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda i l'enllumenat, gaudeix d'una vitalitat envejable gràcies a la presència diària dels centenars de persones atretes per l'àmplia oferta gastronòmica i de serveis que ofereix i aquells que s'hi troben per participar de les activitats de l'Ateneu, amb cinc espais entre la plaça i l'entorn. La reivindicació es deu a la necessitat d'incloure la plaça i el seu entorn al Pla del Centre, però també a la voluntat de millorar un espai on les activitats i l'ús per part de la societat civil manté l'esperit de poble.

La competitivitat d'un territori depèn en gran mesura del nombre de persones que hi poden accedir de manera ràpida i segura. Durant molts anys s'ha pensat que el cotxe acomplia aquests objectius i per això s'han planificat nombroses infraestructures viàries a la regió metropolitana. Ara bé, resulta evident -aquí i arreu- que el cotxe només ofereix rapidesa sempre que els altres cotxes no decideixin circular també en aquell moment. Resulta evident, doncs, que la competitivitat dels territoris metropolitans passa necessàriament pels transports col·lectius, els únics capaços d'assegurar rapidesa i seguretat en els desplaçaments massius i quotidians. De fet, a Barcelona ciutat ja fa temps que es van adonar que per reduir la congestió viària no podien seguir ampliant l'espai que la ciutat destinava al cotxe (amb obertura de vials, construcció d'escalèxtrics, etc.), sinó que havien d'apostar per altres mitjans de transport. Però mentre Barcelona sembla abandonar els paradigmes d'un model demostrat obsolet, la recepta que el govern de

Catalunya aplica a la resta del territori metropolità està totalment ancorada en el passat. Un dels diferents exemples que il·lustren aquesta afirmació és el desdoblament de la carretera B-500 entre Mollet i Badalona, via que TABASA transformarà en autovia, construint l'anomenat túnel de la Conreria. Malgrat que el Pla Territorial Metropolità afirmi que es tracta d'una via de mallat per millorar la connexió entre el Vallès i el Barcelonès nord, resulta prou evident que la nova autovia és un accés radial a la ciutat de Barcelona, paral·lel als accessos de la C-58, la C-17 i la C-33. Podem permetre'ns el luxe d'invertir en crosses per a un model obsolet? No hauria de ser imperatiu destinar els recursos en crear el nou model basat en el transport col·lectiu, aquell que ofereix rapidesa i seguretat amb caràcter universal i, sobretot, en hora punta? Toni Altaió, ADENC

cartes dels lectors Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns un escrit donantnos la teva opinió sobre qualsevol aspecte relacionat amb Sant Cugat a [email protected]

Fresques i maques Salvador Dalí estava obsessionat amb les escarxofes, que acariciava mentre deia “essscarxxxxxxoffffffesssssssss, que tendressss i maquessss!” A l’Ateneu no només hi ha escarxofes, sinó tota mena de fruita i verdura de temporada, la majoria provinent de l’hort que cultiva el col·lectiu dels Joves Jubilats. I tot plegat ho ofereix gratuïtament als seus socis i amics. Aquí tenim una coliflor, unes mandarines i unes albargínies realment tendres i maques, per anar ben vitaminats.

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Elisabet Alguacil, grup local d’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà, Anna Fernàndez, Anna Guitart, Carles Sànchez Màrquez, Josep Maria Ponti, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

societat

Vianantització parcial

L’entorn de la plaça de Pep Ventura és un dels “forats negres” d’un centre que aposta pels vianants minuir la contaminació acústica i atmosfèrica, suprimir les barreres arquitectòniques i promoure el turisme i la cultura a la ciutat. Amb uns objectius similars, no s’entén l’oblit d’una de les zones més actives i amb més possibilitats de desenvolupament del centre. La plaça de Pep Ventura i els carrers que l’envolten és un dels més flagrants “forats negres” d’aquest procés de vianantització. Perquè no es tracta només d’anivellar les calçades

Mapa del centre de la ciutat: en gris, els carrers vianantitzats. / AJUNTAMENT

Donant un simple cop d’ull a un mapa del casc històric de Sant Cugat, s’observa que la vianantització és un procés inacabat. Les obres per convertir els carrers del centre en un espai prioritari per a vianants van començar l’any 2002 amb el carrer de la Creu, van seguir amb el carrer de Sant Jordi i la plaça de Pere San (avui de Sant Pere) i, a partir del 2003, van emprendre un procés “imparable” que, passant pels carrers de Santiago Rusiñol, Valldo-

El procés de vianantització, iniciat el 2002, encara és lluny d’estar acabat reix, Sant Antoni i les places dels Quatre Cantons i de l'Estació, cobreix ara per ara tot el centre. Tots? No! Un grup de carrers continua com en les últimes dècades: es tracta, a part de la zona dels carrers

de Doctor Murillo, Villà i Domènech (les obres dels quals han començat recentment) i dels voltants del carrer de Martorell, l’avinguda de Catalunya i la plaça de l’antic Ajuntament, de l’àmplia zona dels voltants de la triangular plaça de Pep Ventura. Els carrers Hospital, Escaletes, Sant Bartomeu, Santa Anna, Castillejos, Aymerich, Santa Joaquima i Sant Tomàs, per no parlar de la mateixa plaça, esperen més o menys pacientment el seu torn. El Pla del Centre El model de ciutat que està desenvolupant l'Ajuntament té com un dels eixos principals la conversió en zona per a vianants del centre històric de la ciutat. L’objectiu inicial era crear una illa de vianants entre la plaça del Coll i l’Estació, incloent el carrer de la Creu (que fa anys que reclama la vianantització, tot i que va ser un dels primers carrers on es van fer obres dins aquest pla).

Història d’una plaça La plaça de Pep Ventura rep el nom del famós modernitzador de la sardana, però aquest no és pas l’únic que ha tingut. Plaça de la Font La plaça té forma de triangle i no de quadrat, com seria més habitual. La causa és que quan es va construir, es va respectar l'aqüeducte que portava aigua de la mina dels Monjos fins a la cisterna del Palau Abacial. Els veïns van aprofitar el pas de l'aqüeducte per fer-hi un forat i van crear una font pública. Va ser així que durant uns quants anys, i encara per a alguns, la plaça va ser “la de la font”.

L’Ajuntament assegura que el Pla del Centre s’acaba amb les obres dels carrers Murillo i Villà

Pomells de Joventut Durant uns anys, la plaça va canviar de nom de forma oficial i es va passar a dir Pomells de Joventut. Aquest nom prové de l’organització juvenil que va impulsar Josep Maria Folch i Torres des de la revista Patufet i que, tot promovent els valors cristians i catalanistes, va arribar a aplegar 20.000 joves i 875 grups per tot el país.

i les voreres, sinó de tot el que unes obres d’aquestes característiques comporta: millora del clavegueram, soterrament dels contenidors d’escombraries, soterrament de les línies aèries, regulació de la circulació i l’aparcament, i millora de la seguretat viària, tant dels vehicles com, sobretot, dels vianants. Segons l’equip de govern de l’Ajuntament (vegeu la pàgina 5), precisament amb les obres de Doctor Murillo i Villà s’acaba el que s’havia previst inicialment amb el Pla del Centre. No hi ha per tant intenció, almenys per ara, de completar la vianantització. Redacció

Plaça del Molí Aquest és el nom més conegut i el que, per a molts, és l’únic i vertadader nom de la plaça. És així gràcies al molí que el 1916 la família Estapé va instal·lar al veí carrer de Santa Anna, i que els últims anys ha treballat com a fàbrica de farines. Diem “els últims anys” perquè aquest és l’últim que funciona. Els fills de l’actual propietari no tenen intenció de continuar el negoci familiar, cosa que crea un futur incert en un dels espais més característics del centre de Sant Cugat.

L’aparcament i la recollida d’escombraries són problemes parcialment resolts. / ARXIU

dijous 12 de novembre de 2009

L’anomenat Pla del Centre preveu la renovació de carrers i places i la construcció o remodelació d'edificis existents destinats a equipaments esportius, culturals, educatius i de lleure. L’objectiu és guanyar nous espais de trobada i de relació ciutadana, potenciar el comerç local, dis-

3

societat

Una plaça viva

dijous 12 de novembre de 2009

La plaça de Pep Ventura, sense tenir la concurrència i la centralitat indiscutible de la plaça d’Octavià, destaca per la seva animació i per les activitats que acull, moltes d’elles fruit de la presència de l’Ateneu

4

Una plaça és, per naturalesa, un punt de trobada. Pels carrers s’hi passa, a les places s’hi està. És normal que sigui així. La nostra cultura, com de vegades ens recorden els anuncis de cervesa, té tendència a viure al carrer, convertint les places en llocs vius. Si els països nòrdics han fet dels interiors autèntics temples del confort, nosaltres gaudim del simple fet d’estar a fora, de prendre el sol, de passar hores i hores asseguts a les estimadíssimes terrassetes dels bars i restaurants. A la plaça de Pep Ventura

punt d’obrir un nou espai al carrer de Sant Bartomeu número 11, que permetrà ampliar l’oferta de cursos i d’espais. I a part del moviment que hi

La plaça de Pep Ventura acull també ocasionalment diverses activitats sorgides del poble, com va ser la primera edició de la Festa Major

El Mercat de Pagès s’ha convertit, des de fa mig any, en una demostració de la vitalitat de la plaça

La nostra cultura ha fet de les places un dels principals punts de trobada i esbarjo n’hi ha dues, la del Molí i la de l’Ateneu Plaça. Per poc bon temps que faci, el més normal és no trobar cap lloc on seure, plenes com acostumen a estar d’humans disfressats de sargantanes. Fer el cafè, el vermut o la insubstituïble “canyeta” en una terraseta sota el sol és un dels plaers més grans que hi ha, i una de les coses que més troba faltar la gent que per la raó que sigui passa una temporada en climes menys mediterranis. D’entre totes les places de Sant Cugat, la de Pep Ventura és una de les més concorregudes. A part de ser el punt de trobada natural dels veïns de la zona, acull l’Ateneu, que en rep

El Mercat de Pagès Una plaça també és sinònim de mercat. Les nostres àvies (o nosaltres mateixos, si la conservem) feien servir l’expressió “anar a plaça” per dir que anaven al mercat, fos o no efectiva-

L’Ateneu Plaça és un dels principals punts de trobada dels amics i socis de l’Ateneu.

ment en una plaça. La frase té sens dubte origen en el fet que el lloc tradicional on es fa mercat són les places, precisament per la seva condició de lloc ampli, central i agradable. Fent justícia a l’expressió, i des de la passada primavera, un cop al mes se celebra a la plaça de Pep Ventura l’anomenat Mercat de Pagès, una iniciativa de l’EcoAteneu i que edició

L’Ateneu dóna vida a la plaça de Pep Ventura, que a part de la seva seu acull tres espais més i hi dóna vida. De fet, més que l’edifici històric que oficialment l’acull, es pot dir que la vertadera seu de l’Ateneu és la plaça. No en va la té literalment envoltada d’espais propis. A part de la seu pròpiament dita, que ocupa el número 1, té l’Ateneu Plaça al número 5, la Sala a la cantonada amb el carrer de Sabadell, i ara és a

El Mercat de Pagès se celebra l’últim dissabte de cada mes i reuneix productors i consumidors de productes ecològics.

dóna aquesta presència ateneuenca, la plaça i el seu entorn estan animats per la seva activitat comercial, gastronòmica i de serveis (vegeu pàgina 6).

Alternativa, que el juny passat va competir amb les Barraques “oficials” amb un complet programa d’activitats i un gran èxit de públic.

rere edició creix tant pel que fa al nombre de paradistes com al de compradors, demostrant que aquesta és una plaça viva. Redacció

societat

La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, afirma que el procés de vianantització previst en el Pla del Centre s’ha completat, tot i que es podria ampliar en alguns punts Com està el Pla del Centre? Acabat. Acabat? Gairebé, sí. Els darrers carrers que queden per acabar el que s’havia entès originalment com a Pla del Centre són els del Doctor Murillo i Villà, que hem començat ara. Amb aquests carrers acabarem la vianantització, que és agafar l’eix de vianants des de l’estació fins a l’a-

aquests dos punts. Tot i que evidentment serien els primers si es plantegés una ampliació de la vianantització. Serien els primers per coherència, perquè estan situats a tocar d’aquest eix. Però en aquests moments no hi ha aquesta previsió.

entra en el Pla del Centre, el primer que s’estableix és una revisió dels serveis. Pel que fa a les línies, no hi ha tant un soterrament com un cosit a les façanes. El paviment sí, es canvia, i finalment es limita la circulació de vehicles.

“Amb la vianantització dels carrers del Doctor Murillo i Villà s’acaben les obres previstes”

Auferstanden aus ruinen Entre tant documental i reportatge commemoratiu de la caiguda del Mur de Berlín, una sensació de joia democràtica m'ha recorregut tot el cos -entrecuix inclòs- i m'ha fet valorar les grandeses d'aquest món capitalista en què vivim en harmonia i en pau amb el medi ambient. A part de mi, suposo que a tothom li ha quedat ben clar com n'eren de dolents a la RDA i com es viu de bé a l'Alemanya unificada. Hem après, a més a més, que la culpa de tot no era, com pensàvem, de la Yoko Ono, sinó de l’Stasi: uns homes amb gavardina que diferien poc o gens dels nazis i que l'únic que perseguien era anul·lar qualsevol temptativa de llibertat. Qui va construir el mur? Abans que el diable que venia de l'Est fes néixer la República Democràtica Alemanya, francesos, britànics i nordamericans es van posar d'acord per marginar el sector soviètic i van unir esforços per crear la RFA. Aquestes tres potències, que van dedicar més esforços a combatre el comunisme que el feixisme, estaven força ocupades en aquells temps: els britànics reprimien qualsevol revolta a les més de deu colònies que tenien a l'Àfrica, i els francesos feien el mateix a l’Indoxina. Els americans, a part d'envair Corea, havien condicionat les “ajudes” del Pla Marshall a l'expulsió dels ministres comunistes dels governs dels països receptors. La RFA, molt abans de la construcció del Mur, es va negar a reconèixer la RDA, mostrant la seva gran predisposició a la pau i la llibertat. Mentre es dedicaven a demonitzar els seus germans de l’Est, van construir una administració farcida amb desenes de milers d'antics militants del partit nazi.

vinguda de Cerdanyola i aquells carrers adjacents que alimenten aquest eix. Per tant diem que estem a l’última fase. El Pla del Centre ha anat canviant, des que va començar? De fet, el Pla del Centre només preveia aquesta espina dorsal, aquest eix, més tots els carrers que hi van a parar. No és que s’hagi ampliat, el que sí que s’ha mirat és de fer actuacions complementàries. Des de diverses àrees de l’Ajunta-ment s’han fet actuacions concretes, com arreglar voreres, però en la vianantització en si, entesa com a prioritat

“La vianantització s’ha fet en paral·lel amb la construcció de noves zones d’aparcament” invertida de vianants per sobre de cotxes, els últims carrers són Doctor Murillo i Villà. I no es preveu cap ampliació? En aquest moment no. Ho dic perquè hi ha algunes zones en aquesta àrea vianantitzada que no estan acabades, com les places de Barcelona i de Pep Ventura. Cal dir que aquest procés de vianantització s’ha anat alimentant de nous punts d’aparcament. El procés s’ha fet en paral·lel amb la construcció de pàrquings. Sí que hi ha punts on entra la circulació, com són aquestes dues places, que són punts molt petits d’entrada i sortida, perquè la circulació que s’hi pot fer és mínima. En aquest moment no tenim previst vianantitzar

Mur de Berlín

Mercè Conesa al seu despatx de l’Ajuntament. / ORIOL SUMSI

“Si s’ampliés la zona de vianants, les places de Barcelona i Pep Ventura serien les següents” Perquè quan es fan aquestes obres no només es posa a nivell la calçada i les voreres, sinó que es soterren contenidors, es soterren línies... Quan es pot sí. Quan una zona

El pla s’acaba ara perquè estava previst així, o s’atura per la crisi? S’acaba el que estava previst. Això, però, no vol dir que no se’n pugui començar un altre. De què depèn que continuï? De si calen millores puntuals en punts concrets, però bàsicament el Pla del Centre és una fase d’obra que queda tancada. Redacció

Benvinguts a Occident És clar que els de l’Stasi no eren cap organització benèfica ni germanetes de la caritat, i que la RDA no era el país perfecte. Ara, a Pomèrania, Saxònia i Turíngia tots estan contents com unes pasqües: no tenen feina i les empreses de l'Oest els exploten com si fossin el tercer món, però tenen MTV i Burger King. Els avis de Berlín que van edificar un país -molts d'ells sí que van dedicar la seva vida a lluitar contra el feixisme- ara no poden pagar-se ni les llenties. Com sempre, els banquers altruistes han pensat en tot i han posat de moda la fórmula de rebre una pensió fins que un es mor i el banc se li queda la casa. Això sí, tot amb un somriure ben democràtic. Visca la llibertat i el capitalisme. Ignasi Bea

dijous 12 de novembre de 2009

“El Pla del Centre s’ha acabat”

5

societat

Activitats, restauració i serveis a l’entorn de la plaça de Pep Ventura UITO Plaça de Pep Ventura, 3 Cuina Mediterrània

Estudi Gemma Estapé Santa Anna, 10, local 7 bis Escola de música

Eben-Ezer Plaça de Pep Ventura, 6 Església

L’Eixida Carrer de Sant Esteve, 4 Cooperatives de Consum

Ateneu Santcugatenc Plaça de Pep Ventura, 1 Centre Cívic

Raffey Communications Locutorio Catalunya II Sant Bartomeu, 24 Centre d’Atenció Primària

l na An nta Sa C.

C. C ast ille jos

6

C. Sa nt Ma rtí

C.

l

l

C. Saba dell

Plaça de Pep Ventura

l

l

C. Escaletes

l

l

u me rto Ba nt Sa C.

l l

l

l ita osp l’H de na Pla C.

l l

eve Est t n Sa

l l

l

C. Sa llés

dijous 12 de novembre de 2009

El Molí Plaça de Pep Ventura, 2 Bar - Restaurant

Ateneu Plaça Plaça de Pep Ventura, 5 Espai Gastronòmic

l

l

Plaça d’Octavià (Monestir)

Casablanca Sabadell, 47 Restaurant

El Punt Sabadell, 41 Menús i sopars

Ateneu (Sala) Carrer de Sabadell, 34 Centre Cívic

A Pompeia Sant Bartomeu, 13 Menú migdia i nit Heura Sant Bartomeu, 9 Restaurant

BEL Cantonada c/ Sallés Maquinària i ferreteria Alda Estètica Sabadell, 39 Centre d’estètica

Arnau Vegué, fisioteràpia Centre Terapèutic Sant Cugat Escaletes 11-15, local 1-2

Ateneu (Sant Bartomeu) Sant Bartomeu, 11 Centre Cívic

associacions

“L'espelma no crema per nosaltres, sinó per tots aquells que no vam aconseguir treure de la presó, que van ser torturats, segrestats o víctimes de ‘desaparició’. Per això és l'espelma”. Aquestes paraules corresponen a Peter Benenson, fundador d'Amnistia Internacional, el qual va llegir un dia a la premsa que uns estudiants portuguesos havien estat empresonats per brindar per la llibertat en el seu país. Això el va dur a publicar, el 1961, l'article “Els presos oblidats”, en el qual instava persones de tot el món a actuar per aconseguir la llibertat dels presos detinguts per les seves conviccions polítiques o religioses. La seva acció va tenir tant d'èxit, que pocs mesos després es fundava Amnistia Internacional (AI). Amb la seva iniciativa, Peter Benenson havia donat forma a un tipus d'activisme que donaria bons resultats en la lluita contra la injustícia: l'acció de nombroses persones anònimes en favor d'altres persones víctimes de violacions dels drets humans. Avui en dia, AI continua treballant a favor de persones que necessiten ajuda i el seu objectiu és aconseguir que totes les persones puguin gaudir de tots els

AI renuncia a subvencions de governs i partits per preservar la seva llibertat drets humans recollits a la Declaració Universal. Per això, el seu pilar més important és la independència: política i econòmica. AI ha optat per renunciar a les subvencions de governs i partits polítics per tal de poder preservar al màxim la seva imparcialitat i llibertat d'acció. A Sant Cugat, els voluntaris i voluntàries d'Amnistia Internacional ens reunim a l'Ateneu Santcugatenc. Som un més de la vintena de grups d'activistes que hi ha a Catalunya. El nostre objectiu és difondre i participar a les campanyes d'AI i treballar per casos concrets. En aquest sentit, actualment estem treballant en el cas de dues noies mexicanes, Inés Rosendo i Valentina Cantú, que van ser violades per membres de l'exèrcit l'any 2002, sense que fins ara hagin pogut aconseguir justícia. Darrerament, però, el seu cas ha avançat significativament, ja que passarà en breu a ser vist pel Tribunal Interamericà de Drets Humans. Les decisions d'aquest Tribunal són d'obligat compliment pels Estats membres de l'Organització d'Estats Americans, inclòs Mèxic. Vols col·laborar amb Amnistia Internacional? Ens reunim cada quinze dies a l'Ateneu. Per contactar amb nosaltres, pots escriure'ns a: cerdanyola@ amnistiacatalunya.org Grup local d’AI

Noves associacions La Festa de Tardor (vegeu pàgines 8 i 9) va permetre descobrir diverses entitats, algunes perquè s’acaben de crear, altres perquè és el primer cop que hi participen No hi ha res com la Festa de Tardor per mostrar la salut del teixit associatiu de la ciutat. Al llarg dels anys, i a través de les ja trenta-quatre edicions que se n’han fet, la festa permet veure, a part de les més tradicionals i arrelades, les associacions que es van creant, i de quin tipus són. Així, vam poder veure per primer cop a la festa l’Associació de Famílies Acollidores d'Infants de Sant Cugat (AFAISC), que coordina l’acollida de nens d’orfanats russos per passar l’estiu amb famílies de la ciutat. L’entitat explica que “l’acollida té per objectiu crear una família referència per als nens orfes”, encara que sigui a milers de quilòmetres del seu lloc de naixement. Una altra associació que s’ha estrenat enguany a la festa és l’Associació Europea de Cooperació amb Palestina (ASECOP), una entitat que treballa a nivell europeu en la cooperació amb aquest país àrab. L’associació fa sis anys que funciona a l’Estat espanyol des de la seva seu de Màlaga, i des de 2008 compta amb una delegació a Sant Cugat. Els seus objectius, segons la mateixa entitat, són “conèixer i donar a conèixer la realitat del poble palestí, presentar projectes productius dissenyats des de Palestina i obtenir-ne el finançament, així com fomentar la cooperació entre el poble palestí i el català”. Durant el darrer any, a Sant Cugat han participat a les jornades de la Xarxa Solidària, de la qual for-

Marxandatge a l’estand de Reagrupament, amb “cava de la independència” inclòs

men part, i en l’organització de les IV Jornades Palestines dins la plataforma Aturem la Guerra. Entre les entitats assistencials, era novetat l’Associació Discapacitat Visual Catalunya, que es dedica a donar servei a persones amb discapacitat visual, sense discriminació ni pel seu grau de discapacitat ni per la seva nacionalitat, i que es marca com a objectiu “millorar la qualitat de vida i aconseguir una millor integració social de tot el col·lectiu”. L’Escola de Rugby del Vallès també va participar per primer cop a la festa, on va presentar les seves propostes de formació de nens, joves i grans a través de la pràctica d’aquest esport, que asseguren que es pot practicar siguin quines siguin les condicions físiques i mentals de cadascú. D’altra banda, també hi havia novetats en el camp de les associacions polítiques. Més enllà de la presència, sembla que per primer

cop, de Convergència i Unió, es van presentar en societat dues entitats de nova creació, totes dues vinculades a l’independentisme. D’una banda, Reagrupament Independentista, que a més de muntar una paradeta a la festa va celebrar un dinar a l’Hotel Sant Cugat amb el seu líder, l’exmembre d’ERC (i exconseller del govern) Joan Carretero. Com a estratègia, Reagrupament vol aconseguir una majoria de diputats independentistes al Parlament. I finalment, la Festa de Tardor va comptar amb la presència de la recentment creada Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, en realitat una suma d’associacions. La plataforma va explicar el seu objectiu, va presentar el seu nou canal de vídeo a Internet, www.youtube.com/consultasantcugat, i va proposar que fins al 13 de desembre, dia de la consulta popular, tothom pengi la bandera catalana al balcó. Redacció

dijous 12 de novembre de 2009

Amnistia Internacional, al món i a Sant Cugat

7

associacions

dijous 12 de novembre de 2009

La 34a Festa de Tardor: entre el

8

Diumenge passat, a quarts de tres de la tarda, la plaça d’Octavià era un desert. S’acabava de tancar la 34a edició de la Festa de Tardor, un dels esdeveniments teòricament més esperats per les associacions del municipi. Però n’hi va haver prou amb pocs minuts perquè, tocades les dues, tothom recollís els trastos i desaparegués completament. Per què aquesta escampada? Es pot pensar que va ser culpa del vent, que va bufar fort durant tot el cap de setmana, fred de novembre, fent honor al nom de l’esdeveniment. Però segur que va ser només el vent i el fred? Els milers de persones que només una hora abans omplien la plaça, ¿no hi trobaven gust a reunir-se, intercanviar opinions, compartir propostes, parlar ni que sigui mitja horeta més del que marca el programa oficial? Tenint en compte les presses per marxar després d’haver complert, es podria refer el lema d’aquest any, convertint-lo en “associa’t, participa i desapareix”. La valoració oficial és que la festa va ser un èxit, si bé una mica menys que en anys anteriors. Un dels seus coordinadors, José Manuel Casteleiro, està d’acord que l’esdeveniment ha perdut força al llarg dels anys, però assegura que si no canvien les coses és perquè les mateixes entitats no ho volen, o que si ho volen no ho fan saber. “Personalment, crec que hi hauria d’haver un replantejament”, diu Casteleiro, “però any rere any ens trobem que a l’hora de presentar alternatives ningú diu res”. Hi ha debat, però només sobre el lema i el manifest. “Potser el problema”, segueix, “és que la forma de la Festa de Tardor, que com a festa té un component de ritual, no ha canviat al llarg dels anys, i dóna la imatge de ser una mica sempre el mateix”. Això té coses bones i coses dolentes, ja que “any rere any també es demostra que les entitats s’hi apunten, i aprofiten l’esdeveniment per donar-se a conèixer a la ciutadania i trobar-se amb gent que potser fa molt que no veuen, que és, entre altres coses, del que es tracta”. Amb tot, Casteleiro admet que “potser sí que, en el fons, molta gent només hi va per complir”. Els actes de la Festa de Tardor van començar el dimecres 4 amb una col·loqui amb l’exalcalde Àngel Casas sobre el canvi climàtic i van seguir el divendres 5 amb un concert d’Estanislau Verdet. Tots dos actes retraten a la perfecció l’esperit de la festa. En tots dos casos es tracta de coses que s’haguessin pogut produir en qualsevol altre context. La xerrada de Casas, que es va centrar en les virtuts de les plaques solars, els horts urbans i els vehicles elèctrics, s’allunyava de la temàtica de la festa i dels quatre punts que destacava el manifest d’enguany (el voluntariat, la

preservació de Torre Negra, els residus que genera la ciutat i la crisi econòmica general). Aquesta “gratuïtat” de la xerrada de l’exalcalde socialista va tenir el complement perfecte en la música i sobretot les lletres de Pau Vallvé, que defineix la filosofia d’Estanislau Verdet dient que es tracta de “fer el burro perquè sí”. Com diu una de les seves cançons: “Rodejat d’ornitoaficionats, envoltat de lloms sense fred, conciutadà de

líquens perllongats, depèn d’on vaig em miro i penso que sóc un finlandès nascut al Congo”. Absurd? Potser. El gruix de la festa, o la festa en si, es va concentrar en dissabte i diumenge. Els 43 actes que consten al programa de l’edició de l’any passat es van reduir a 30 i van mostrar les activitats de les associacions que les van voler promoure. Bàsquet per a discapacitats, escalada al rocòdrom del Club Muntanyenc, balla-

des de bastons, sardanes, una actuació dels Diables, gimnàstica rítmica... Un dels actes principals, a part de concerts (el més espectacular, a càrrec del grup Mookomba, de Zimbabwe) i exhibicions, va ser com sempre la mostra d’entitats, on cada associació munta una paradeta i explica les seves activitats. Un dels membres del Pipa Club resumia així el “funcionament” de la mostra des de darrere el seu estand: “Bé, una mica

déjà vu i les ganes de canvi limitada. Intentar captar l’atenció dels adults mitjançant els nens és un recurs habitual, i precisament per aquesta recurrència potser ja no aconsegueix gaire l’objectiu. Si a cada esdeveniment que es fa a la plaça d’Octavià (sigui Sant Jordi, la Setmana del Llibre o les jornades contra el Canvi Climàtic) es fan servir els mateixos mecanismes, al final tot es torna del mateix color. Havent parlat informalment amb diversos membres de diverses entitats, el que signa compta amb una considerable bateria d’off the records sobre el desprestigi, per dir-ho així, que últimament ha anat adquirint la Festa de Tardor. Ningú ho diu en veu alta, però la idea predominant es podria resumir en allò de “la Festa de Tardor ja no és el que era”. És el que passa amb moltes coses, sí. Com diu Casteleiro, si encara es fa és una mica per inèrcia i “perquè toca”, però sense il·lusió i l’anomenat “esperit original”. Molts coincideixen que abans era diferent, més viva, realment més participativa i, sobretot, molt més reivindicativa. És de témer que aquesta idea predominant sigui el símptoma d’un problema més ampli, o de més profunditat: el paper que les associacions tenen avui en dia. Evidentment no estem dient que no siguin útils, que ho són, i molt, o que no serveixin per a la cohesió social, sinó que la seva finalitat no és la mateixa que, posem per cas, durant els anys de la Transició. Llavors les associacions servien per canalitzar les exigències d’una societat mancada de moltes coses, començant per la llibertat d’associació. La gent es reunia i discutia i s’organitzava mitjançant les associacions, i la força que no trobaven per separat la trobaven associats. Avui en dia, tot està molt més comercialitzat, i l’oferta d’oci (diürn) és molt àmplia. Potser les úniques que creixen (més enllà de les que mantenen vives les tradicions) són les entitats assistencials i les solidàries, que complementen la tasca que les administracions no fan o no poden fer. Tornant a les paraules del principi, es pot pensar que el temps atmosfèric i la crisi econòmica van tenir un paper determinant en la davallada de participació i en la manca d’encant d’aquesta 34a Festa de Tardor, però aquesta sensació de “això ja no és el que era” que surava a l’ambient segur que es pot explicar d’una altra manera. De cara a l’any que ve, cal veure si les crítiques fetes en veu baixa s’eleven a propostes alternatives i factibles, així com si el recanvi generacional que la mateixa comissió organitzadora admet que s’ha de fer s’acaba realitzant, injectant aire nou a la tradicional festa de les entitats i associacions. Oriol Sumsi

Fotografies, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: migas cortesia del Centro Castellano Manchego, dibuixos infantils en un muntatge de la Xarxa Solidària, el Joan dels Geganters, exhibició del ball de gitanes a càrrec del Grup Mediterrània, la construcció d’un castell pels “camises verdes”, recollida de signatures per part d’Intermón-Oxfam, la paradeta de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, mostra de treballs manuals a l’estand de CAVIS, la haima que l’associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí va muntar davant del Monestir, i el líder de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, de visita a la Festa de Tardor. dijous 12 de novembre de 2009

estem aquí, la gent va passant, algú s’acosta, pregunta alguna cosa, es mira les pipes, li expliquem què fem”. Havent donat la volta, es veu que és una mica el mateix a totes les parades. Algunes demanen signatures per a diverses causes, però la majoria són simplement informatives. Hi ha entitats que s’enginyen algun mecanisme per cridar l’atenció, sobretot la dels més petits. Globus de colors, dibuixos, maquillatge... Una mica el de sempre. Altres també venen samarretes o regalen xapes. Sense voluntat de menystenir-ho, es podria dir que tot plegat té una efectivitat molt

9

practicat

Amb el suport de:

DUBTES FREQÜENTS Compte! amb el conte i el comte En català tenim tres paraules que es pronuncien gairebé igual però que s’escriuen de forma diferent i convé tenir-ne clar el significat. El conte amb “n” és el sinònim de narració, d’història. També s’escriu amb “n” el verb contar, sinònim de narrar.

dijous 12 de novembre de 2009

Escriurem comte amb “m” quan ens referim al càrrec nobiliari, el femení és comtessa. Exemple: el comte de Montecristo / la comtessa de Barcelona. Utilitzarem compte amb “mp” per a tot allò relacionat amb els números i les finances. També escriurem igual tots els derivats com comptar, comptabilitat, comptable, comptador, número

Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (4) Al restaurant

En el restaurante

Au restaurant

Al ristorante

In the restaurant

Jatetxean

-Bon dia, què els poso?

-Buenos días, ¿qué les pongo?

-Buongiorno. Volete ordinare?

-Hello, are you ready to order?

-Egun on, zer nahi duzue?

-Teniu menú del dia?

-¿Tienen menú del día?

-Bonjour, qu'estce que vous prendrez? -Vous avez le menu du jour?

-Avete il menù del giorno?

-Ba al daukazue eguneko menurik?

-Sí. Aquí tenen el menú, a més, també hi ha la carta. I per beure, què voldran?

-Sí. Aquí tienen el menú, además, también tienen la carta. ¿Y para beber, qué les pongo?

-Si. Ecco il menù, anche ci abbiamo la carta. E da bere? Cosa vorranno?

-Prendrem Aigua.

-Tomaremos agua. -El agua, ¿cómo la quieren, con gas o sin gas?

-Prenderemo una bottiglia d'acqua. - Come volete l'acqua, gassata o naturale?

-We'd like water.

-Com volen l'aigua, amb gas o sense?

-Oui. Voici le menu du jour et la carte également. Pour boire, qu'est-ce que vous voulez? -De l'eau s'il vous plaît. -Vous voulez de l'eau gazeuse ou de l'eau plate?

-Do you have a special price menu for today? -Yes, here you are. We also have a menu, i.e. a list of dishes.

-Ura edango dugu - Nolako ura nahi duzue, gasduna edo gas gabea?

-Sense gas.

-Sin gas

-De l'eau plate.

-Naturale

-Still.

-As gabea

-I per menjar, ja han triat?

-Y para comer, ¿ya saben que van ha tomar? -Sí. Tomare-mos sopa de primero y de segundo bistec.

-Et pour manger, vous avez choisi? -Oui. D'abord nous prendrons une soupe aux légumes, et ensuite un bifteck. -Le bifteck, comment vous le voulez, bleu, à point ou très cuit? -Nous le préférons cuit à point.

-E per mangiare, avete già scelto? -Si. Prenderemo di primo, una zuppa di verdure, di secondo una bistecca. -Come volete la bistecca, al sangue, cotta o molto cotta?

-Have you decided what to eat?

-Eta jateko. Aukeratu duzue? -Bai. Lehenengo barazki zopa, eta gero xerra.

-Ci piace cotta.

-We'd like it medium.

-Nola nahi duzue xerra, gutxi eginda, puntuan ala oso eginda? -Puntuan gustatzen zaigu.

-Et comme dessert? -Moi je voudrais une glace. Et moi, une crème catalane. -Merci beaucoup.

-E per dessert?

-And for dessert? -I want ice cream. I want Catalan cream.

-Eta azkenburuko? -Nik izozkia nahi dut. Nik, krema katalana.

-Thank you very much.

-Eskerrik asko

-Sí. Agafarem de primer sopa de verdures, de segon, bistec.

10

de compte, compte corrent, fer els comptes, demanar el compte, etcètera. Si passem comptes amb algú és que aclarim si hem de pagar o de rebre. Podem deixar una quantitat a compte si encarreguem alguna cosa, i portem els comptes quan anotem les quantitats a pagar i a cobrar. També escriurem compte! amb “mp” quan vulguem cridar l’atenció a algú, avisar-lo d’algun perill o posar-lo en guàrdia, és sinònim d’alerta! Isabel Carreño

-El bistec com el volen, poc fet, al punt, o molt fet?

-El bistec, ¿cómo lo quieren, poco hecho, al punto, o muy hecho?

-Ens agrada al punt.

-Nos gusta al punto.

-I de postres?

-¿Y de postre?

-Jo voldré gelat. Jo, crema catalana.

-Yo tomaré helado. Yo, crema catalana.

-Moltes gràcies.

-Muchas gracias

-Io vorrei un gelato. Io, una “crema catalana”. - Grazie mille.

-Do you want it still or fizzy?

-Yes. We start with a vegetable soup and then a steak.

-How do you want the steak, rare, medium or well done?

-Bai. Hemen daukazue menua; gainera, karta ere badago. Eta edateko zer nahi duzue?

Amb la col·laboració de Tove Langkjaer, Josean Odiaga, Giovanni Pagliarulo, Colette Pointeau

ateneu

Els “tallers ecològics” triomfen els dies de Mercat de Pagès zar els diaris dels pares i crear un suport per als seus dibuixos. Primerament, calia aprendre com fer la pasta de paper, que és el resultat de batre els fulls esmicolats de diari que s’han deixat en remull. El segon pas consistia a confeccionar un colador pla enganxant una gasa a un marc de fusta o a un penjador (hi ha moltes possibilitats depenent

de la forma en què es vulgui fer el paper). Un cop la pasta de paper i el colador estan llestos, cal posar una mica de la pasta a escórrer al cola-

El proper dia de mercat un nou taller explicarà què és l’energia i, sobretot, com en podem estalviar

Els més petits van reproduir amb les seves mans tot el procés de fabricació d’un full de paper reciclat, des de la pasta fins a la “decoració” final

dor i estendre-la suaument amb un corró perquè quedi un paper ben llis. Finalment, el paper del colador es tomba en un paper de diari (com si fos una truita de patates) i ja està llest per assecar. Abans, però, es pot decorar el paper amb trossos de fulls de paper de seda, pètals, fulles seques o punta de llapis de colors, per posar uns exemples. Nous tallers per a tothom Vist l’èxit dels tallers que s’han fet fins ara, l’Ateneu ja en té dos més de preparats per al següent dia de mercat, que serà el 28 d’aquest mes. En primer lloc, un taller d’hort urbà, perquè tothom pugui aprendre a treure el màxim partit de la naturalesa per poca terra i espai que es tingui a casa. El taller començarà a les 11 del matí i serà totalment gratuït, tot i que és necessari inscriure’s prèviament. Es pot enviar la sol·licitud a [email protected] o trucar al telèfon 93 674 51 95. El mateix dissabte també hi haurà, de manera totalment gratuïta i oberta a tots els públics, una nova proposta per tenir cura del medi ambient mitjançant el joc. A través d'un simulacre de consum energètic a la llar, s’ensenyaran conceptes bàsics sobre energia i eficiència, alhora que s’explicarà com estalviar de manera considerable en la factura de la llum. Anna Guitart

Assessora’t a l’Ateneu: Com afrontar els conflictes Després d'adonar-nos de la importància de la font dels conflictes i d'entendre la diferència de percepcions, avui us parlarem d'algunes maneres d'afrontar-los. Evitació. Ignorem el conflicte; no ens hi enfrontem. El neguem o el trivialitzem. Aquesta és una forma molt extesa de reaccionar deguda a la creença general de “una bona persona no té conflictes”. Res més lluny de la realitat, per tal d'evolu-

cionar com a persones i en les nostres relacions, els necessitem. Si un company ha mostrat un comportament inadequat i no hem estat capaços de dir-li-ho, és probable que dins nostre “l'aigua comenci a bullir”. Ens sentim impotents, i sentiments com la ràbia poden aparèixer fàcilment. De tota manera, de vegades l'evitació ens pot ser útil: si necessitem un temps per pensar en l'estat de les coses, quan no donem

prou importància al problema, quan no hi ha cap possibilitat que el conflicte es resolgui, o quan és millor que altres el resolguin. Fer-se la víctima. El model del Triangle Dramàtic descriu el conflicte amb tres vèrtex on un d'ells és el rol de la víctima. Quan adoptem aquest rol, sentim que els altres ens tracten malament o abusen de nosaltres, i sempre tendim a autocompadir-nos.

Tot i que hi ha unes catalogacions generals d'actituds enfront del conflicte, cal no obsessionar-nos-hi. Ja que podem canviar el nostre patró de conducta segons la situació. En el proper article us presentarem altres maneres d'afrontar els conflictes. A l'Ateneu (recursoshumans @ateneu.cat) trobareu assessorament personalitzat i tallers pràctics de cerca de feina i habilitats. Clara Vergés

dijous 12 de novembre de 2009

El passat 31 d'octubre, en el marc del 5è Mercat de Pagès, els santcugatencs més petits van aprendre com fer el seu propi paper mitjançant diaris vells. El procés per fer un paper nou i personalitzat és tant senzill que es va convertir en un joc per als nens i nenes que van venir al mercat, alhora que aprenien un truc per reutilit-

11

cinema

dijous 12 de novembre de 2009

Manhattan, 1979-2009

12

Mai m'hagués imaginat que viatjar a la ciutat de Nova York em connectaria d'una forma gairebé immediata amb imatges de mil i una pel·lícules que han aconseguit fer d'aquesta ciutat un espai familiar, construït a partir de viatges a través de la filmografia d'aquesta gran urbs. El major tribut del cinema a aquesta ciutat és, segons el meu parer, Manhattan (1979) de Woody Allen, malgrat que en anteriors treballs com Annie Hall (1977) també retrata la seva geografia urbana. Escenes mítiques de Manhattan com la protagonitzada per Mary (Diane Keaton) i Ike (Allen) que conversen asseguts en un banc, situats d'esquena a la càmera, i mirant l'East River i el pont de Queensborough, també conegut com el pont del carrer 59 (i no el pont de Brooklyn, com tot sovint s'ha fet creure) és una de les fotografies més cobejades pels turistes i una de les imatges més instal·lades en el meu imaginari (us proposo recórrer els carrers i avingudes d'aquest districte amb el guió de Manhattan a la mà: podrà semblar una mica freaky, però és molt més estimulant que moltes guies de viatge). El 25 d'abril de 2009 aquesta declaració d'amor del director cap a Nova York va complir 30 anys. Segurament Allen no imaginava la bona rebuda que públic i crítica tindrien d'aquest film, i encara menys que esdevindria un clàssic de la història del cinema, ja que en acabar el rodatge el director i coguionista de la cinta -juntament amb Marshall Brickman- va oferir a la United Artists dirigir un altre llargmetratge de franc si decidien relegar a l'oblit la cinta. Una cinta, recordem, rodada en blanc i negre, amb una fotografia exquisida que ja es fa palesa en els primers minuts de la història, en una presentació de gran bellesa, banyada pels compassos de George Gershwin. Els

Ascens i caiguda del mite Arran de la seva reestrena al Festival de Cannes, s'ha tornat a projectar als cinemes Let's get lost (1988), una pel·lícula documental centrada en una de les figures més idolatrades del món del jazz: el trompetista Chet Baker. No es tracta, però, d'una simple pel·lícula biogràfica sobre un músic de jazz, sinó d'un excepcional document sobre la naturalesa dels mites creats per la indústria cultural, en general, i pel cinema, en particular, al llarg del segle XX. La pel·lícula s'aproxima al personatge contrastant dos períodes radicalment diferents de la seva biografia. Per una banda, mitjançant material d'arxiu i algunes entrevistes a gent del seu entorn, la pel·lícula rememora el jove músic que a la dècada dels cinquanta va saltar a la fama. Per altra banda, mitjançant converses enregistrades amb el propi Baker, la pel·lícula s'aproxima al músic que, abans de la seva tràgica mort, és víctima de l'oblit i l'addicció a les drogues. És en el contrast entre aquestes dues cares d'un mateix personatge on rau l'interès d'aquesta pel·lícula; en el pas de la creació del mite a la seva caiguda a l'abisme. Als anys cinquanta, Chet Baker va esdevenir un dels màxims exponents del cool jazz, un estil caracteritzat per un so elegant i sensual, una música ponderada i equilibrada (liderada principalment per músics blancs) contraposada al jazz desenfrenat i impulsiu que per aquella

en el món del cinema i la música. Aquest Chet Baker en plenitud contrasta amb un home proper als seixanta anys que recorda en ben poca cosa a aquell mite juvenil. Es manté part de l'essència (l'actitud indomable, el posat seductor, la passió per les dones i els cotxes...), però ja no l'acompanyen ni la joventut, ni

Els mites ens diuen moltes coses sobre la societat que els crea

El Baker “perjudicat” de l’edat adulta.

la bellesa física, ni la fama. El que trobem és un home consumit per les drogues, amb un estat físic degradat, que, malgrat el prestigi que segueix conservant dins del món de la música, ja no gaudeix de la tirada mediàtica d'antuvi. El mite ha quedat reduït al seu espectre. Hi descobrim un home que conserva les seves virtuts musicals, però que ja no gaudeix dels atributs sobre els quals es va edificar el seu mite.

El guió de Manhattan és molt més estimulant que moltes guies de viatge plans seqüència i els fora de camp estan realitzats de forma magistral en aquest treball. Des d'aquesta humil tribuna proposo a les companyies aèries que considerin la possibilitat de fer una tria de les pel·lícules que ofereixen més estimulants per als viatgers perquè, ben mirat, veure un film en un avió pot ser una experiència millor que fer-ho al cinema: seients reclinables, tria d'idioma, selecció del volum, etcètera. Mentre no arriba aquest dia, vaig a recuperar el DVD de Manhattan per veure-la des del sofà de casa, que és una altra molt bona experiència cinematogràfica. Elisabet Alguacil

De jove, Chet Baker tenia una sorprenent semblança amb James Dean.

època predominava entre els músics (principalment negres) de la costa est dels Estats Units. Aquesta estètica cool i el seu atractiu físic (la seva semblança a James Dean era extraordinària) el van convertir en una de les icones mediàtiques de l'època. El seu rostre va esdevenir objecte dels fotògrafs de moda i va passar a associarse a altres mites juvenils emergents

mite, atès que els mites ens parlen més de la societat que els produeix que no pas dels personatges que els encarnen. Els mites són fruit dels anhels i les aspiracions que projectem els individus sobre alguns personatges amb notorietat, esdevenint així una mena d'imatges fantasmagòriques que acaben expressant allò que voldríem ser. Els mites es fonamenten en alguns atributs propis dels personatges, però acaben adquirint una dimensió sobrenatural que és més conseqüència de la projecció dels

Aquest retrat íntim dels darrers mesos de la seva vida ens permet descobrir, en definitiva, què s'amaga darrere del mite, tot posant de manifest la distància existent entre la imatge quasi-religiosa projectada i el personatge terrenal del qual deriva. Això posa en evidència l'artificiositat inherent a qualsevol estrella musical o cinematogràfica convertida en

nostres desitjos que no pas de virtuts reals. En aquest sentit, la pel·lícula “humanitza” el personatge (real) de Chet Baker, retornant-lo a la vida terrenal i distanciant-lo d'aquella imatge que en el seu dia va ser projectada col·lectivament sobre la seva persona. Aquesta pel·lícula, en definitiva, ens mostra que el mite té molt d'irreal, i ben poc de real. El mite de Chet Baker es configura en un moment històric en el qual emergeixen tot un conjunt d'icones juvenils en el món de la música i el cinema. Fins als anys cinquanta, la joventut pràcticament no havia tingut presència en el món del cinema. És a partir del sorgiment d'una nova joventut, amb noves preocupacions i actituds vitals, que aquesta adquireix rellevància social i comença a plasmar-se a la gran pantalla. Aquest canvi social fa aparèixer joves estrelles cinematogràfiques que personifiquen una nova manera “juvenil” d'entendre el món; uns personatges indomables, idealistes, hedonistes... un perfil de mite que, malgrat una evolució adaptada als nous temps, s'ha mantingut constant fins al dia d'avui. De fet, el cinema ha estat una fàbrica de mites pràcticament des del seus inicis. L'impuls d'un star system d'actors reconeguts va generar un seguit de rostres populars amb els quals identificar-se i projectar els desitjos col·lectius. En aquest sentit, a Let's get lost, al marge de trobar-hi un interessant anvers del món de la fama i la celebritat, paradoxalment, també hi trobem implícita una certa desmitificació d'aquells tipus de mites que la indústria del cinema tan bé ha sabut potenciar (i rendibilitzar) al llarg de la seva història. Uns mites de caràcter efímer que, tan bon punt han tocat el cel, corren el risc de caure a l'abisme. Riki Benito

música i art

cantar sobre bases de hip-hop. És així com les seves cançons combinen les rimes d’en Jotajo i en Mose mesclades amb parts cantades per l'Aurora, principalment influenciades pel rhythm and blues, el soul i la música negra en general. El

Com molts altres, Jotajo va arribar a la música hip-hop de la mà del graffiti i l’skate

Aurora, el santcugatenc Jotajo i Mose, integrants del grup de hip-hop El Arjé.

Seguint la tònica del número anterior, on vam conèixer l'MC Gato i al DJ KDÖ, continuem parlant de hip-hop per presentar als protagonistes del proper concert al Centro Popular Andaluz (CPA), coneguts com El Arjé. El rap d'aquests joves serà el menú del quart concert del cicle musical de tardor ofert en la tercera edició del Mou-te. El nom de El Arjé prové d'un concepte de la filosofia de l'antiga Grècia que es pot traduir com a origen o principi. Aquest terme s'aplicava a la filosofia de l'època per referir-se a l'origen del món i de totes les coses. Un terme apropiat per a una colla de joves que, fa poc més d'un any, van decidir crear el grup de hip-hop El Arjé. Formats amb membres de Sant Cugat i d’altres poblacions del Vallès, El Arjé va nèixer l'estiu de l'any 2008 com un projecte musical entre en Jotajo i en Mose, dos amants del rap units per experimentar fusions entre els diferents estils d'aquesta música. En Juanjo, conegut com a Jotajo, és santcugatenc i ja feia temps que s'havia

endinsat en el món del hip-hop. Tot i la seva joventut, tant en Jotajo com en Mose acumulen diferents maquetes fruit dels seus altres projectes. Animat per l'acceptació de la seva gent, en Jotajo va reunir en una demo les seves primeres rimes

El nom de El Arjé ve d’una expressió de la filosofia grega que vol dir “origen de tot” com a MC en solitari, un treball que va anomenar-se Rapalapar i que va estar produït per Grand P. Per la seva banda, en Mose, membre de la banda Lírica Babilónica, amb membres de Sabadell i Sant Quirze, ja havia publicat unes quantes demos amb aquest grup. El Arjé es va acabar de completar amb la incorporació de l'Aurora com a veu femenina i d'en DJ Deste, company d'en Mose a Lírica Babilónica. Amb aquesta formació El Arjé comença la seva aventura musical amb l'objectiu de fusionar diferents estils de veus i maneres de

resultat és una dualitat entre l'aspresa de les rimes i la melodia de la veu femenina, tot això encaixat sobre les bases llançades des dels plats d’en DJ Deste. Tot i no tractar-se d'una fórmula secreta, aquests joves ofereixen una visió pròpia del hip-hop, vista des dels ulls d'una nova generació de rapers que ha crescut amb el boom del hip-hop nacional i amb accés a tots els grans mestres del hip-hop americà. En molts casos, un d'aquests el del propi Jotajo, la primera aproximació al món del hip-hop arriba a través d'elements externs a la música però sí relacionats amb la cultura del rap, com poden ser el graffiti o l'skate. A partir d'aquí han anat naixent futurs amants del hip-hop amb el potencial de poder agafar un micròfon algun dia i passar a ser ells els que fan les rimes. Sant Cugat és una ciutat amb una bona pedrera de rapers i el fet que un santcugatenc com en Jotajo sigui membre d'un grup com El Arjé n'és només un petit exemple. Aquest mateix divendres, tots els amants de la música hip hop tenen una cita imprescindible amb El Arjé, a les onze de la nit, a la seu del Centro Popular Andaluz. Pablo Vázquez

Si t’agrada El Arjé, t’agradarà:

Flowklorikos - Zerdos y diamantes La segona maqueta d'aquesta banda de Saragossa liderada per Rafal Lechowski MC i que es va convertir en un clàssic del rap espanyol.

Tote King - Música para enfermos Raper sevillà que va començar la seva carrera com a corista del grup SFDK i que s'ha acabat consolidant com un dels principals MC de l'Estat.

Hablando en plata Aquests malaguenys van ser dels primers en convertir l'accent andalús en marca de la casa, aportant noves idees amb rimes fosques i crues.

Des de la seva revalorització per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el “Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa” ha estat objecte d'estudi per part d'especialistes de la història de l'art i l'arquitectura. Així ho demostra la celebració, l'any 1991, del Primer Simposi Internacional sobre les Esglésies, que va acomiadar-se amb el desig d'engegar una campanya de recerca arqueològica del conjunt. Finalment, el projecte va fer-se realitat l'any 1995, quan es van iniciar les intervencions per integrar-lo a la ciutat. En aquest període, comprès entre els anys 1995 i 2009, s'han dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han permès una reinterpretació del gran complex episcopal

dijous 12 de novembre de 2009

El CPA es mourà a ritme de rap

La seu episcopal d’Ègara: un complex cristià de segle V

13 de mitjans del segle V, alhora que s'ha dut a terme una important tasca d'adequació als usos museístics. La designació d'Ègara com a seu episcopal pel bisbe Nundinari de Barcelona, entre els anys 450 i 460, va propiciar l'inici d'una campanya constructiva de gran magnitud. Certament, el nou projecte, de caire monumental, concebí una gran configuració edilícia disposada en tres terrasses, on es construïren els edificis episcopals: al sud, la majestuosa catedral, Santa Maria, de tres naus, capçalera tripartita i amb un baptisteri als peus; al nord de la catedral, l'edifici de caràcter martirial o funerari, Sant Miquel; finalment, en una terrassa superior al nord, Sant Pere, l'església parroquial. Els tres edificis giraven entorn d'un gran pati central d'ús funerari, alhora que tot el recinte estava tancat per un doble corredor o passadís que connectava la catedral i la parròquia pel vessant oest. Actualment, tot i les reformes romàniques, d'aquell gran complex cristià construït a partir del segle V conservem la capçalera de Santa Maria, la planta i alçat de Sant Miquel i la capçalera de Sant Pere, així com elements litúrgics com la pila baptismal construïda als peus de la catedral i que, afortunadament, actualment es conserva a l'edifici de la rectoria. L'excel·lència artística i el valor històric fan del conjunt una obra cabdal del patrimoni català i europeu. Carles Sànchez Màrquez

agenda

HISTÒRIA

Dijous 12 de novembre

Dissabte 14 de novembre

19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. Frost/Nixon del director Ron Howard Org: Cinesa, Ajuntament

10.00 Oficina de Turisme Visita guiada. El campanar, l'església i el claustre Cal reserva prèvia a l’Oficina de Turisme. Organitza: Ajuntament

dijous 12 de novembre de 2009

Francesc Ferrer i Guàrdia

14

El 13 d'octubre d'ara fa cent anys, moria el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Tot i que últimament s'han publicat força articles i llibres recordant la importància de col·locar el seu nom en el lloc que li pertoca dins de la història, des d'aquí no voldria deixar de fer-hi esment. Francesc Ferrer i Guàrdia va crear a Barcelona l'any 1901 l'anomenada Escola Moderna, un projecte innovador, estretament vinculat a la classe obrera en general i amb el moviment llibertari en particular. L'ideari educatiu de Ferrer i Guàrdia era deutor d'una llarga tradició pedagògica d'inspiració llibertària que arrancava de Bakunin i l'Escola Moderna, en aquest sentit, es va obrir a Barcelona gràcies a l'ambient propici d'un moviment obrer majoritàriament anarquista (enquadrat bàsicament dins de la CNT) i que concedia una extraordinària importància a la cultura. El mèrit més destacat de Ferrer i Guàrdia va ser la seva tenacitat per tal de portar a la pràctica a través d'aquesta Escola Moderna les seves teories educatives a l'Estat espanyol de principis del segle XX, totalment al marge dels corrents pedagògics renovadors que s'estaven desenvolupant més enllà de les fronteres de la Península Ibèrica. L'èxit en què van culminar els seus esforços va provocar l'odi dels sectors clericals i reaccionaris, únic motiu d'una condemna a mort que, a hores d'ara, ningú dubta a qualificar d'assassinat legal. El govern espanyol li va atribuir la direcció de la revolta de la Setmana Tràgica que havia tingut lloc el juliol de 1909. En realitat, fou afusellat no perquè hi haguessin proves en contra seva que fos responsable d'algun fet violent, sinó perquè des dels estaments de l'Estat es considerava que amb el seu sistema d'ensenyança, que qüestionava l'ordre social establert, estava creant unes mentalitats que subvertien l'ordre, en contraposició a l'ensenyança que fins aquell moment havia estat en mans exclusives de l'església i des d'on s'impartia el respecte a la societat establerta sense plantejar-se canviar les grans desigualtats de l'època. Anna Fernàndez

FILOSOFIA Parmènides (II) Deia el professor amb cap de mussol de l’últim número, doncs, que “Heràclit i Parmènides, en el fons, deien el mateix”. Com és possible? Mirem de veure-ho. Parmènides, com la immensa majoria de filòsofs presocràtics, va escriure un llibre titulat Sobre la naturalesa. El seu, a diferència d’altres, té forma de poema, i presenta els seus complexos pensaments en un vers que es podria considerar fins i tot líric. Diu el proemi: “Els cavalls que em porten m'han conduït a on desitjava el meu cor. S'han llançat pel camí famós de la divinitat que condueix l'home savi a través de totes les ciutats. Per ell m'han portat els ràpids cavalls que estiraven el meu carro. Les nimfes guiaven els meus passos. L'eix cremant a les galledes, en fregar per ambdós costats amb les rodes, llançava el crit estrident de la flauta, quan les filles d'Helis, abandonant la mansió de la nit per guiar-me cap a la llum, van apartar amb les seves mans els vels que cobrien els seus caps. Allí es troben les portes que donen als camins de la nit i del dia; dalt una biga transversal, sota un llindar de pedra. La porta elevada està tancada per forts fulls i Dike, que castiga severament les faltes, guarda els forrellats de doble volta. Les nimfes es van dirigir a ella amb paraules dolces i van aconseguir que descorregués el forrellat de la porta. Els fulls es van obrir de bat a bat, girant en sentit oposat els golfos en els aqueixos de bronze subjectes per perns. A través de les portes, en línia recta, per la llarga carretera, les joves van conduir els cavalls i el carro. La deessa em va rebre amb benevolència, tomà la meva mà dreta amb la seva i em va parlar en aquests termes...” Canta, deessa! Oriol Sumsi

Divendres 13 de novembre 18.00 Casa de Cultura Cinema V.O.S. Mataharis de la directora Iciar Bollaín Organitza: Associació d'Amics i Amigues de l'Escola d'Adults 21.00 Plaça d'Octavià Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència Org: Col·lectiu Santcugatenc per la Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència

10.00 Monestir de Sant Cugat Anem-hi tots! Visita guiada al Monestir a càrrec de Domènec Miquel Cal inscripció prèvia. Organitza: AVAN 10.00 Casa de Cultura Taller de Gospel a càrrec d'Erwyn Seerutton Inscripcions fins al 13 de novembre. Preu: 30 euros. Org: Cor de Gospel SC Ki-tin-ga-da

21.00 Casal de Joves TorreBlanca Campionat de Sing Star. El karaoke bohemi del Casal Organitza: Ajuntament

Plaça d'Octavià 12.00 Inici Cercavila Nau Cultural de Valldoreix 14.00 Dinar popular 16.00 Concerts 20.oo Fi de festa a càrrec dels Diables de Sant cugat

22.00 Teatre-Auditori Teatre. Nixon-Frost amb Lluís Marco i Joan Carreras Organitza: Ajuntament

Org.: Kata Kitinga Col: Ajuntament, EMD

22.00 Casa de Cultura Jam de música brasilera a càrrec d'Anna Luna, veu, Danilo Pinheiro, guitarra, Roberto Faenzi, bateria. Organitza: Ajuntament

12.00 Pati de Llibres Trobada amb autors. Plometes, el petit nakota a càrrec de l'autora Margarida Casacuberta Organitza: Pati de Llibres

23.00 Centro Popular Andaluz Mou-te Tardor: El Arjé Org: Cugat.cat, Ajuntament

18.30 Terra Dolça Tarda per a la canalla Org: Terra Dolça

19.00 Pou d'Art Inauguració exposició col·lectiva de Nadal Org: Pou d'Art

Diumenge 15 de novembre 9.00 Parc de la Pollancreda 11è Cros Ciutat de Sant Cugat Organitza: Ajuntament De 10.00 a 14.00 Carrer Santiago Rusiñol Mostra d'art al carrer Organitza: Firart 12.00 Teatre La Unió Espectacle infantil. La Caputxeta Org: La Unió Santcugatenca

12.00 UREF 3 Diumenges, 3 pallass@s 12.00 Obrim portes 13.00 Espectacle de clown 14.00 Menjars del món 15.00 Audiovisuals per riure Organitza: Chancha Floresta 12.00 Teatre-Auditori Espectacle familiar de circ. Efecte Doppler Org: La Xarxa, Ajuntament

18.00 Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Concert. Trio Concordiae Org: Joventuts Musicals 19.30 La Bohemia Jam Session amb Rai Paz Trio Entrada amb primera consumició, 3 euros Organitza: Jazzenviu

L’AGENDA DE VALLDOREIX Dijous 12

Dissabte 14

Dilluns 16

17.30 Biblioteca Vall d'Or Expliquem contes: Els forats de la Terra Org: EMD Valldoreix

19.00 Sala Casal Cultura Porcel dins la XVI Mostra de Teatre de Valldoreix Org: Grup de Teatre Espiral Col: EMD Valldoreix

19.30 Biblioteca Vall d'Or Lectura: Die Entdeckung der Currywurst, de Uwe Timm Org: EMD Valldoreix

Divendres 13 20.30 a 24.30 Nau de Cultura Concert Sant Cugat Inactiu: The Risas, Kayo Malayo i DJ Org: JERC Sant Cugat

Divendres 20 Sortida matinal al Laberint d'Horta Inscripcions al 93 674 38 11 Org: Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex

21.30 Nau de Cultura Cinema: La Colmena Org : Entitats i Associacions de Valldoreix i EMD

agenda

Dijous 19 de novembre

Àrtic 2009

Divendres 20 De 9.00 a 14.00 Delegació de SC de Cambra de Comerç de Terrassa Jornades de Comerç, Oci i Turisme. Org: Cambra Comerç Terrassa

19.30 Biblioteca del Mil·lenari Presentació del llibre La pedra insòlita amb poemes de Feliu Formosa i fotografies de Sandra Morera A càrrec d'Eduard Jené. Organitza: Ajuntament

Dimarts 17 de novembre

19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. Leonera del director Pablo Trapero Dins els actes del Dia Internacional contra la Violència de Gènere Organitza: Cinesa, Ajuntament

20.30 Casal de Joves TorreBlanca Fòrum TorreBlanca Organitza: Ajuntament

Dimecres 18 de novembre

22.00 Teatre La Unió Teatre. Tales of the body

Dissabte 21 20.30 Teatre La Unió Dansa. Btwin Barcelona Beirut 22.00 Sala El Siglo Mercantic Dansa. Noves tendències

Diumenge 22

18.30 Casa de Cultura Llars verdes. Tallers per estalviar a casa Organitza: Ajuntament

12.00 Sala El Siglo Mercantic Dansa. Tastets de Dansa A càrrec del Grup Mediterrània

20.00 Casal de Joves TorreBlanca Fòrum de debat. L'energia lliure Organitza: Ajuntament

18.30 Teatre La Unió Dansa. Noves tendències 21.00 Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Concert de Vincent Lucas Organitza: Ajuntament

20.00 Monestir Conferència. La Renaixença i el catalanisme polític: de regió a nació, a càrrec d'Assumpta Montellà Organitza: Òmnium Cultural

Divendres 20 de novembre

Organitza: La Unió Santcugatenca

21.30 Oficina de Turisme Visita guiada. De nit al Monestir Cal reserva prèvia a l’Oficina de Turisme. Organitza: Ajuntament 22.00 Sala El Siglo Mercantic Concert de Jazz a càrrec del Gabriel Amargant Quintet Organitza: Club de Jazz Sant Cugat - Promúsica 22.00 Terra Dolça Contes per a adults. Lladre, saps què és un Kunumi? Org: Terra Dolça

Diumenge 22 de novembre

Dia internacional contra la violència de gènere

Dimarts 24 18.30 Centre Cívic El Molí de les Planes Pica-pica, passi pel·lícula i tertúlia sobre Durmiendo con su enemigo, del director Joseph Ruben Org: Ajuntament, Grup de Dones de la Creu d'en Blau

Dimecres 25 A diferents punts del municipi (consultar web) Taules informatives sobre violència de gènere Organitza: Ajuntament

12.00 Plaça d'Octavià Ballada de sardanes a càrrec de la cobla Jovenívola de Sabadell Org: Entitat Sardanista SC

18.00 Casa de Cultura Inauguració exposició. Testimonis ocults. Les traces de la violència Organitza: Ajuntament, Grup de dones en situació de risc

19.00 Teatre-Auditori Concert. Maria Schneider amb la Big Band de l'ESMUC Organitza: Ajuntament

20.00 Hotel Sant Cugat Parlem de... música i dona Amb Noa i Mira Awad Organitza: Ajuntament

22.00 Teatre-Auditori Concert. Orquestra Simfònica Sant Cugat amb Patrícia de No i Vincent Lucas Organitza: Ajuntament

19.30 La Bohemia Jam Session amb Jon Robles Trio Organitza: Jazzenviu

21.30 Terra Dolça Concert d'Aina Mitjans Org: Terra Dolça

17.00 Casal de Joves TorreBlanca Campionat de cartes màgic Organitza: Ajuntament

Dissabte 21 de novembre

Dimecres 25 de novembre

Del 19 al 22 de novembre Casa de Cultura Petits! Grans! Llibres! Fira del Llibre Infantil de Sant Cugat Organitza: Institut de la Infància de Barcelona.

17.45 Centre Cívic El Molí de les Planes Taller mediambiental per a infants de 6 a 12 anys Organitza: Ajuntament

12.00 Biblioteca del Mil·lenari Hora del conte. Con-con Tes-tes a càrrec de Clara Gavaldà Organitza: Ajuntament

19.00 Casa de Cultura Conferència. Hemoglobina glicosilada: realitat d'un bon control. Organitza: Associació de Diabètics de Catalunya

Dijous 26 21.00 Teatre-Auditori Concert. Noa Presenta Genes and Jeans Organitza: Ajuntament

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: [email protected]

E

Mo t S E EncR Uats 1 1 2 3 4

2

3

4

5

6

7

8

9

10

HORITZONTALS 1. Experiència sensorial que justifica que les carxofes tenen gust a color blau i que la música pot ser tan dolça com un terròs de sucre. 2. La curo amb una operació quirúrgica (i ja t'he dit quina). Cap hi cap. 3. Ho són aquells que trien el seu camí sense pressions. Aquest hiat. 4.L'Ulisses Andreu Tàpies Torelló, sigui qui sigui, no se les treu del cap. Punt cardinal. Comença a interpretar un sainet. 5. Dues que simplifiquen el compte corrent. Saltar-te'n un et pot costar quatre punts. Cinc romans. 6. Sempre porta barret. La primera. Com deia aquell, la que no té ni pare ni mare ni res. 7. Un dels més desitjats de la gran pantalla. La veu del baríton, ho és del revés. 8. El sarró s'ha esparracat. Parella d'asos. 9. El meu nom ho és, i el teu, també. No té gaire tacte. 10. El pacient impacient en pateix una, i de grossa! Tot ho pluralitza.

5 6 7 8 9 10

VERTICALS 1. Els problemes que no en tenen, no són problemes. Partit polèmic. 2. Tot i que està girat, és un dels principals components dels ossos. No és gens estrany que aquest sigui el pastís preferit del meu pare. 3. Una nit a la francesa. La fa, d'esquenes, el llepaculs. 4. Els peluts han passat per les mans del Llongueras. L'instrument celestial per antonomàsia. 5. S'ho acabarà de pensar. Adjectiu que defineix molt bé un cap de setmana al Sàhara. 6. Qui reconstrueixi les torres s'emportarà un regal. Fa gol. I, aquest pas, una golejada. 7. Fa esport. I aquesta també. El puf ha quedat destrossat. Tots els cotxes les porten posades. 8. Enmig de la foscor. Torna a pluralitzar. Una vocal repetida. Una altra parelleta. 9. L'àvia en família. Segons com t'ho miris, la vermella és la menys saludable. 10. Els bombers no paren fins que no deixen tots els focs així. Almeria. Sara Bella

dijous 12 de novembre de 2009

Dilluns 16 de novembre

15

Entrevista a Antoni Bardavio

“S’està abandonant tot el centre que no va de l’estació fins al Monestir” anàvem trucant, anàvem trucant... Al final ho van arreglar, però va estar molts dies en situació de perill. Un altre exemple és el de l’abandonament del mercat de Sant Pere. Ara l’estan arreglant per fora, però per

“S’ha potenciat aquest Port Aventura de compres i de passeig i s’ha abandonat el comerç tradicional” dins no. La impressió que tinc, i això ho he parlat amb altres veïns i amb venedores del mercat, és que la intenció és acabar fent-lo desaparèixer. Si això acaba sent així, el que era el centre del poble acabarà sense els serveis bàsics.

Antoni Bardavio és veí del carrer Escaletes i membre del Grup d’Estudis Locals. / ATENEU

Creus que està marginada la zona de la plaça de Pep Ventura? Sí. Nosaltres vam fer una reunió amb l’Ajuntament fa uns quants anys i ens van dir que tota aquesta zona es faria de vianants. I han anat passant els anys i ens han anat deixant, deixant, deixant... És una zona oblidada, la plaça i tots els carrers del voltant. Jo visc al carrer Escaletes, i fa uns quatre anys, en una reunió dels veïns amb l’Ajuntament, recordo perfectament que ens van dir que tots aquests carrers serien de vianants.

Per què creus que és així? No ho sé, però aquest és un dels exemples d’oblit per part de l’Ajuntament. Hi ha exemples més petits... Com una cosa que va passar al meu carrer, on fa un temps vam tenir un pal de la llum en mal estat, i els veïns

“Del mercat de Sant Pere només s’està arreglant la façana, i estan deixant que es mori per dins”

Tan greu és? Cada vegada hi ha menys parades, les que tanquen no són substituïdes, i ara que hi ha la previsió d’obrir un mercat nou a Mira-sol, he sentit dir que fins i tot s’ha proposat a gent del mercat de Sant Pere que anessin al de Mira-sol. No és clara la situació. Això fa pinta que el deixaran anar morint fins que no hi hagi més remei que tancar-lo, amb tot el que significarà per a la gent que viu aquí. La gent que viu en aquesta zona és diversa. Hi ha un nucli molt important de gent gran, de tota la vida... També hi ha gent jove, que ha vingut a viure aquí buscant l’esperit de poble, una comunitat diferent... I penso que a tots plegats ens estan deixant de banda, no sé si amb voluntat política o no, però el que sí que hi ha és un cert abandonament. Creus que és abandonament? No és el mateix espai, que perd força? Es potencia una altra cosa. S’està potenciant l’eix comercial de l’estació fins al Monestir, en aquesta mena de Port Aventura de compres i de passejar la gent. S’obren botigues que es poden trobar en qualsevol lloc del món i en canvi va tancant el comerç

tradicional. Al llarg dels anys es va veient com moltes botigues van tancant. Tot el que conformaria el casc antic de qualsevol ciutat, aquí no es potencia en la mateixa mesura. I què s’hauria de fer? Primer, complir el que es va prometre. Dignificar l’entorn, vianantitzar, crear un sistema de protecció i potenciació del casc urbà, amb ajuts a la gent per mantenir les cases. Aquí hi ha gent vivint en unes condicions deplorables. Jo tinc una veïna, aquí al carrer Escaletes... La que pateix mobbing immobiliari? Sí, ha sortit a la televisió i tot. Quan plou, l’aigua entra dins el seu pis i s’han de tapar amb plàstics... I els serveis socials de l’Ajuntament diuen que no hi poden fer res. Res? Ara han obligat el propietari a fer obres a la teulada. Però a part de casos extrems, no hi ha la més mínima sensibilitat per tenir cura del que de fet és el rovell de l’ou del que ha estat Sant Cugat durant molt anys.

“L’Ajuntament és responsable, no és cap procés natural, perquè hi ha hagut prioritats” Potenciar el mercat també és molt important. Millorar l’interior, i no només la façana, és una qüestió clau, perquè és un motor del poble. Què farem, que la gent gran vagi a comprar a Torre Blanca? O, els que no som grans i tenim vehicle, a Mira-sol? Això no és sostenible. Cal potenciar el nucli, fer-lo fort, no abandonar-lo. L’Ajuntament sí que és responsable, no és cap procés natural. Des de fa anys, l’Ajuntament ha fet unes coses i n’ha deixat de fer unes altres, ha apostat per un model, i la gent que viu al casc antic no ha entrat dins de les seves prioritats. O. S.