Ateneu 139

ATE NE U

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès ANY 6, NÚMERO 139 DIJOUS 17 de SETEMBRE de 2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

Marta Pessarrodona tria un llibre de l’Ateneu: Solitud, de Caterina Albert pàg. 6

Ciutat neta? Karabassà Els antics Kimbala canvien de nom i conviden tothom a la gran Desfesta pàg. 13

Sant Cugat segueix sent una de les poblacions que generen més residus de tot el país pàg.3

Descobreix el “decreixement” i contribueix a frenar els excessos de la nostra societat pàg. 5

Margarida Cleris: “S’ha de satisfer el present sense comprometre el futur dels que vindran” pàg. 16

dijous 17 de setembre de 2009

editorial

2

I ara què hem de fer?

La riera de Can Llobet

Deu ser per culpa de la crisi, però cada vegada són més els que veuen que, si seguim així, anem malament. Des que va esclatar la bombolla immobiliària, que sostenia bona part de l’economia del país, no només ens hem adonat que no podem seguir amb el ritme de vida que portàvem, sinó que veiem que encara que aixequem una mica el peu de l’accelerador, seguim anant massa de pressa. Un dels indicadors més definitius sobre la vida que portem és precisament, la quantitat de residus que generem. Quants més residus, més consum. I quant més consum, més s’acosta el moment en què haurem de deixar de consumir. Perquè un dels mites que ha caigut (o que ha tornat a caure) és aquell que ens fa pensar que podrem fer, sempre, el que estem acostumats a fer fins ara. Les diverses alertes que han anat sorgint (cracks borsaris, amenaces de canvi climàtic, col·lapses de mercats) no ens poden deixar indiferents. I no és estrany que sigui en moments com aquest que sorgeixin amb força nous moviments com el del “decreixement”. Ridiculitzat pels que diuen que ens volen fer tornar a l’Edat Mitjana, o fins i tot a la Prehistòria, els partidaris del decreixement ens intenten fer prendre consciència dels perills (imminents) que comporten els nostres hàbits. Ens els creguem o no, ens convencin del tot o no, escoltar-los no ens farà cap mal, ja que almenys ens faran prendre consciència del que fem i podrem, si volem, rectificar abans que tot plegat no faci un pet com una gla.

Malauradament, la qüestió de les rieres és un tema de tots i el tenim pendent des de fa molt temps. Les rieres i els torrents són com les venes i les arteries del cos: imprescindibles. I al nostre municipi hem vist com han anat desapareixent de mica en mica. Tothom ha callat. Unes queden cobertes i tots contents ja que així guanyem uns metres de terreny privat, que es paga molt car. Altres embotides dins un tub, i ja no es veu la brutícia. També n'hi ha (la majoria) que serveixen perquè hi passin els tubs de la claveguera o les aigües d'escolament de la pluja. I encara n'hi ha que s'han quedat en un canal

ON ÉS L’ATENEU SANTCUGATENC?

CAP Pl.Pep Ventura

L’ATENEU ÉS AQUÍ

c/St.Bartomeu

c/Sabadell

Monestir Mercat c/Major

essencial: conscienciar, formar i sensibilitzar el ciutadà adult des dels serveis municipals i des de les associacions i els nens a l'escola. Es per això que nosaltres, des de fa temps, formem part del Projecte Rius. Hem adoptat un tram de riera que anem a inspeccionar cada primavera i cada tardor. També hem intentat, sense èxit, que es formin altres grups en el municipi. A cada campanya que fem: Dia de l'Arbre, Festa de la Tardor, entrevistes amb els tècnics del Parc de Collserola, participació en jornades sobre la gestió de la riera de Vallvidrera, fem denuncies a l'ACA, SEPRONA sobre invasions i cobriment de rieres amb terres i també de vessaments.

La fotografia mostra la brutícia i la proximitat d’alguns murs a la riera de Can Llobet. / El Mussol

de formigó sense cap possibilitat de desenvolupar ni un bri de planteta, encara que sabem que no hi ha com la vegetació de ribera per frenar la força de les avingudes i per la seva funció depuradora, sense entrar en el fet que són un hàbitat escàs i d’una importància cabdal en el clima mediterrani i en un parc forestal. Des de l’Associació El Mussol ja fa molts anys que treballem en aquest sentit, per nosaltres hi ha una via

Incloem sempre la qüestió de les rieres, particularment la de Can Llobet, on hem celebrat dos anys el Dia de l'Arbre i l'hem visitat amb els serveis tècnics mostrantlos que l'autopista del túnels desaigua les pluvials directament a la riera de Can Llobet, sense cap mena de filtre ni mecanisme de disminució de la velocitat, amb els problemes de contaminació i d'erosió que comporta. Associació El Mussol

Edita: Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius Promou: Ateneu Santcugatenc Consell de redacció: Imma Bové, Oriol Sumsi Coordinació: Oriol Sumsi Redacció: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Maquetació: Oriol Sumsi Han col·laborat en aquest número: Elisabet Alguacil, Grup local d’Amnistia Internacional, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà, Aaron Egea, Miquel Montserrat, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi de disseny i comunicació gràfica Kunste Pictogrames: Del mural de Sergi Barnils a l’Ateneu-Casal del Barri Impressió: Imprintsa Dipòsit legal núm. B-2869-2004. Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pel diari.

societat

Bruta, bruta, bruta Sant Cugat continua sent una de poblacions que més residus generen per habitant, concretament 1,98 quilos al dia, gairebé mig quilo més que la mitjana catalana Dades facilitades per l’ARC corresponents a Sant Cugat el 2008 (entre parèntesis, dades del 2007) [entre claudàtors, dades de Catalunya del 2008] Població 76.274 (74.345) [7.364.078] Recollida selectiva (en tones)

Matèria orgànica 3.486 (2.718) [315.804] Vidre 1.279 (1.167) [204.358] A Catalunya es van generar l’any passat més de quatre milions de tones de residus.

Si d’un dia per l’altre (els déus no ho vulguin) deixés de funcionar el servei de recollida d’escombraries, probablement Sant Cugat seria la primera ciutat que quedaria coberta per les seves pròpies deixalles. No en va és la que en produeix més de tota la província (si deixem de banda alguns petits pobles com Santa Susanna). Segons les últimes dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), els santcugatencs van produir l’any passat 55.000 tones de residus, gairebé dos quilos per habitant al dia. Us imagineu tota aquesta merda (amb perdó o sense) davant de cada casa, omplint carrers i places? Sort en tenim que la nostra societat es caracteritza per “amagar” tot allò que preferim no veure. Fent més o menys soroll,

Sant Cugat és la ciutat de la demarcació de Barcelona que genera més residus cada dia passen uns camions que s’ho enduen tot i ho fiquen en un forat. Ho cremen i/o ho tapen i llestos. Només en els països anomenats subdesenvolupats poden

ser realment conscients de la quantitat de residus que generem els humans. En no haver-hi escombriaires i, en alguns casos, ni clavegueres, tot queda a la vista. Comparant aquestes dades amb les de fa dos anys, hi ha aspectes positius i negatius. Si bé d’una

De les 55.000 tones de residus generades l’any passat, només se’n van separar el 30% banda a Sant Cugat cada vegada es fa més recollida selectiva, passant del 22% del 2007 al gairebé 30% del 2008, la quantitat de brossa generada per habitant també creix, dels 1,89 quilos per habitant al dia del 2007 als 1,98 del 2008. Que els carrers de Sant Cugat estiguin nets no ens ha d’enganyar. Els residus que dia rere dia generen els seus ciutadans no desapareixen, només canvien de lloc i s’acumulen en unes quantitats que per la seva immensitat són difícils d’imaginar. Només reflexionant sobre què consumim i què comporta aquest consum podrem fer alguna cosa per rebaixar, ni que sigui una miqueta, el lamentable rècord que la ciutat ostenta. Redacció

Paper i cartró 2.558 (2.742) [411.317] Envasos lleugers 580 (490) [116.239,25] Residus voluminosos 1.251 (840) [132.082] Poda i jardineria 5.705 (2.140) [86.684] Piles 4 (15) [603] Medicaments 5 (4) [611] Tèxtil 499 (450) [7.989] Altres residus de les deixalleries 1.049 (1.154) [196.365] Total de recollida selectiva 16.420 (11.724) [1.472.056] Percentatge sobre el total 29,86 (22,83) [34,43] Total de residus (en tones) 55.001 (51.364) [4.276.092] Quilos per habitant i dia 1,98 (1,89) [1,59]

A aquestes alçades no sembla necessari explicar a ningú que el món és injust i que pel que ens queda (a nosaltres i al món), l'opció més recomanable sembla ser amagar el cap sota l'ala i dissimular. De coses injustes sempre n'hi ha hagut, i ara no ens posarem pedres al fetge perquè 4 australopithecus, carn de reformatori, s'enfundin la camisa blava i facin 4 crits un diumenge al matí. Ja no ve d'aquí, perquè si ens poséssim a filar prim les presons no donarien l'abast. Començant pel president del COI, l'entranyable Samaranch, o el president de Sogecable, l'afable Martín Villa, que mai han demanat perdó per haver saludat a la romana durant tants i tants anys. Si seguíssim, molts dels fundadors de l'ultrademòcrata Partit Popular tampoc veurien més el sol. Pel que sembla, ningú recorda que hagin condemnat mai els 40 anys de pau de l'amic Franco. El que si que recordem és com l'estadista Aznar condecorava torturadors mentre tot el PP li reia la gracieta. Això sí, les coses com siguin, amb un somriure molt democràtic. Els còmplices, però, no s'aturen aquí. El lehendakari Patxi López anava a manifestacions de suport als terroristes d'Estat Barrionuevo i Vera. Tampoc ells van demanar perdó. Que l'advocat de l'Estat que s'encarrega del referèndum d'Arenys de Munt és falangista? Serenitat. Que hi ha gent que és empresonada per haver près una canya en un bar on un dia va dinar un menú de 8,75 euros un cosí d'un candidat de Batasuna? Que els governants il·legals del País Basc i els seus amics catalans il·legalitzen partits mentre permeten a la Falange passejar-se per on els roti? No n'hi ha per tant. No ens poséssim pas nerviosos Que venen ganes d'esmolar l'eina? Clar, però hi ha tantes coses que voldríem fer i no fem... Cal comptar fins a deu, que encara prendrem mal. L'important és tenir el peix al cove i una bona hipoteca que no et deixi pensar en cap altra cosa. Això o tenir un parell de fills, que curen de cop qualsevol ganes de jugar-se el físic per coses que, al cap i a la fi, només poden portar conseqüències negatives per a la nostra salut mental o provocar (en els homes) al·lopècia prematura. La solució doncs, si s'opta per evitar la via no pacífica, sembla clara: Vi i del bo. O això o apretar a córrer. En tot cas, i com deia la pel·lícula, sempre ens quedarà Arenys de Munt... Ignasi Bea

dijous 17 de setembre de 2009

Living la vida loca

3

associacions

dijous 17 de setembre de 2009

EEUU: cal aixecar l’embargament a Cuba

4

Ja fa temps que moltes ONG estan alertant que les restriccions imposades pel bloqueig econòmic sobre Cuba estan contribuint a privar la població cubana d'un accés vital als medicaments, les noves tecnologies científiques i mèdiques, els aliments i l'electricitat. Properament, el president Barack Obama ha de decidir si renova o no les sancions econòmiques i comercials imposades a Cuba en virtut de la “Llei de Comerç amb l'Enemic”. Aquesta llei i altres, com la “Llei Helms Burton”, formen part del conjunt de normes que configuren l'embargament que els Estats Units mantenen contra l'illa des de fa mig segle. Un embargament que té un impacte molt negatiu sobre els drets econòmics i socials de la població cubana, i que afecta especialment els sectors més vulnerables. En el camp del dret a la salut, per exemple, l'embargament està impedint a milions de cubans i cubanes beneficiar-se de medicines i equips mèdics essencials. Segons dades de les Nacions Unides, la impossibilitat de Cuba d'importar productes nutricionals contribueix que hi hagi uns alts índexs d'anèmia per deficiències de ferro. UNICEF calcula que, al 2007, aquest problema afectava el 37,5 per cent dels menors de tres anys a Cuba. La salut de nens i nenes perilla també per la decisió d'uns subministradors nord-americans de cancelar una comanda de tres milions de xeringues realitzada per l'Aliança Global per la Vacunació, quan van saber que estaven destinades a l'aplicació d'un programa a Cuba. La imposició de l'embargament no eximeix el govern cubà de respectar els drets humans de tots els habitants de Cuba. Això no obstant, els Estats Units estan ignorant els efectes negatius d'aquestes sancions comercials. Des d'Amnistia Internacional et convidem a enviar un missatge al president Obama per demanar-li que no renovi les sancions imposades contra Cuba en virtut de la Llei de Comerç amb l'Enemic. Pots fer-ho des de www.es.amnesty.org. Des d'aquesta adreça també pots accedir al contingut íntegre dels informes publicats per AI sobre els drets humans a Cuba. Vols col·laborar amb Amnistia Internacional? Ens reunim cada quinze dies a l'Ateneu, per participar en les campanyes d'AI i treballar per casos concrets. Les reunions són obertes a tothom. Per contactar amb nosaltres, pots escriure'ns a: cerdanyola @amnistiacatalunya.org Grup local d’Amnistia Internacional

Carmen Hurtado (dependenta d’Engrunes): “Amb la crisi la gent tarda més a llençar les coses velles”

Àmbit d’acció: lluitar contra la pobresa i l'exclusió social a través de la inserció laboral i social de persones marginades Fundació: 1982 Telèfon: 902 360 387

Què és Engrunes exactament? És una fundació que té l'objectiu d'ajudar les persones que ho necessiten a la reinserció laboral. Presos de tercer grau i gent sense sostre. Els ajudem a recuperar hàbits com la feina i els horaris. Però sou una fundació amb part de botiga. Tot forma part del mateix. A la part de fundació hi tenim un magatzem on la gent hi deixa les seves donacions i coses que no volen. Allà ensenyem als treballa-

La gent ens porta el que vol al magatzem, i també passem a buscar-ho nosaltres a les cases dors a arreglar-les i a reciclar-les, i finalment el que queda en bon estat ve a parar aquí a les botigues. La gent us porta directament les coses que no vol al vostre magat zem? Passem nosaltres a fer recollida i també ens ho poden portar directament al magatzem. A Sant Cugat fem el servei municipal de recollida selectiva. Un cop arriba tot al magatzem es selecciona i es distribueix.

Aquesta botiga deu fer deu anys que està oberta. Quantes botigues teniu? Són quatre botigues, tres a Barcelona i aquesta a Sant Cugat. Cada quan arriba nou gènere a la botiga? A nosaltres ens arriba gènere nou cada setmana. Hi ha setmanes que entra molt gènere i a vegades menys, depèn. Tant pot venir un camió com un furgó. Ara amb la crisi heu notat que la gent llença menys coses? No gaire. Potser l’únic canvi és que no arriben coses en tan bon estat. La gent compra menys i llavors llença només el que està trencat… Sobretot en temes de roba, entra menys cosa amb la crisi. La gent va fent amb el que té. Què és el que més es llença que sigui aprofitable? Aquí, com que tenim el local més gran, rebem molts mobles, sobretot. Però s'aprofita de tot.

A Sant Cugat som els que ens encarreguem del servei municipal de recollida selectiva

Accepteu qualsevol tipus d‘objecte que us donin? Tot. Hi ha moltes coses que es poden arreglar i portar a les botigues, i les que no, doncs es descarten.

I què és el que té més demanda? Sobretot matalassos i somiers. N'arriben molts i se'n demanen molts.

Quan fa que es va crear Engrunes? Uns 25 anys ja. Van començar en una masia i amb els anys ha anat evolucionant. Es van canviar de local i es van anar obrint les botigues.

Quin és el perfil de comprador de la vostra botiga? Qualsevol. Gent del poble, gent de fora, de tots els nivells econòmics. També hi ha molts decoradors i interioristes que compren aquí.

La botiga també té tants anys? No, la botiga fa menys temps.

Com us troben? Generalment amb el boca-orella.

Molta gent arriba a través d'algun amic que els ha dit que aquí hi troba coses. Quan ens descobreixen no es creuen que fa deu anys que som aquí. A la gent no li fa cosa aprofitar segons quines coses de segona mà? Et sorprendria com no. Al principi, a la gent li costa fer el primer pas i entrar, però al final fan una volta per aquí i al final s'adonen que és el mateix. Hi ha moltes coses que estan totalment noves, que ens arriben amb les etiquetes posades.

Ens porten coses totalment noves, algunes amb l’etiqueta posada i tot Llencem moltes coses noves de trinca? Jo crec que el que passa és que, per exemple, comprem a les rebaixes perquè està bé de preu i després arribes a casa i no saps què fer-ne. Això passa. Potser aquell any no ho dones, perquè t'ho acabes de comprar, però l'any següent veus que realment no ho utilitzes i ho llences. Quin és l'objecte més valuós que us ha arribat? Suposo que algun moble. I el més extrany? Una estàtua de cera. De debò? Sí, era un estàtua de cera a mida natural d’Albert Einstein. Com les que hi ha als museus. Va durar gaire? Gens, el van comprar uns interioristes. Pablo Vázquez

societat

Decréixer per arribar més lluny El nou moviment conegut com a “decreixement” ens proposa qüestionar-nos què entenem per benestar i felicitat per tal d'establir un nou modus vivendi i contribuir a la durabilitat del planeta

Anar amb bicicleta és una més de les petites accions que podem fer. / AINA SERRA

El decreixement és un nou concepte que es fa lloc en l'immens món de les teories econòmiques i també una manera d'entendre la vida que està arribant a moltes llars catalanes. Cal però, entendre amb precisió de què s'està parlant, dels objectius, de la viabilitat, de la confusió enfront altres conceptes econòmics, dels canvis polítics i socials que suposa i, sobretot, de com s'hi pot contribuir. Introducció al decreixement La premissa que fonamenta el decreixement a nivell teòric és el fet d'afegir una variable ecològica als models econòmics. D'aquesta manera es pren consciència que els processos econòmics s'emmarquen en una biosfera finita on no hi ha la possibilitat de dur a terme un ús infinit de recursos naturals per sustentar un creixement a llarg termini. “La naturalesa pot satisfer totes les necessitats de l'home però no totes les seves ambicions”, deia Gandhi fa cent cinquanta anys. Serge Latouche, economista francès capdavanter en la teorització d'aquest nou sistema, diu en el Petit Tractat del decreixement serè: "Tres ingredients són necessaris perquè la societat del consum pugui continuar el seu cicle diabòlic: la publicitat, que crea el desig de consumir; el crèdit bancari, que dóna els mitjans i la caducitat accelerada i programada dels productes, que renova la necessitat. Aquests tres mitjans de la societat del creixement són veritables invitacions al crim" I és aquest modus vivendi el que vol trencar el decreixement. La posada en pràctica d'aquesta doctrina passa per l'aplicació paral·lela de vuit canvis interdependents: "el cercle virtuós de les vuit R", segons planteja Serge Latouche.

Si en vols saber més...

Petit tractat del decreixement serè, Serge Latouche ¿Es el decrecimiento compatible con la economia de mercado?, Takis Fotopoulos Xarxa pel decreixement, www.decreixement.net Avui dijous, 17 de setembre, de 18h a 21h, a la plaça Octavià hi haurà una tauleta d'informació sobre el decreixement. Informa’t!

Reavaluar Plantejar de nou els valors que ens mouen a fer les coses del dia a dia, actualment centrats en la voluntat de maximitzar els beneficis sense que compti el com s'han obtingut. Altruisme en lloc d'egoisme, cooperació en lloc de competició, plaer del lleure en lloc d'obsessió del treball, vida social en lloc de consum il·limitat, gust per la feina ben feta en lloc d'eficiència productivista... Reconceptualitzar Uns nous valors suposen una nova definició de la realitat. Conceptes com escassetat i abundància que regeixen les decisions econòmiques, convertint bens naturals abundants en bens privats escassos, canviaran de sentit. En són exemple els pagesos de tota la vida enfront les industries agroalimentàries que creen noves necessitats que tan sols elles poden satisfer amb la mercantilització dels organismes genèticament modificats. Reestructurar Un canvi de valors anirà junt amb

Redistribuir Com a conseqüència de la reestructuració de les relacions socials s'espera un repartiment de les riqueses i de l'accés al patrimoni natural entre nord i sud i a l'interior de cada societat entre les classes, les generacions i els individus. Pensar, no tant en donar més, com en sostreure menys. Relocalitzar Emmarcat en un món d'idees i respecte que traspassen fronteres, optar per l'organització local sempre que sigui possible, a nivell de producció, però també a nivell polític i cultural, de manera que es redueixin les despeses de transport i de nombroses administracions llunyanes. Reduir Es tracta d'una reducció generalitzada. D'impacte sobre la biosfera, de residus, d'hores de treball, de transport per carretera, de consum de bens no durables, de consum de fàrmacs innecessaris, de consum de turisme de masses... Reutilitzar/reciclar Apostar per aquells materials que no malmeten la biosfera, per aquells productes durables, per fer front al vici d'usar una vegada i llençar, recórrer a mercats de segona mà... L'adquisició d'aquests hàbits hauria de ser a tots els nivells, empreses i famílies, acompanyats de canvis polítics i d'organització social, per tal que fossin possible a gran escala. Exemples pràctics els trobem a Sant Cugat amb la creació de cooperatives de consum ecològic, organitzacions on els seus membres col·laboren per adquirir i consumir productes locals i de producció ecològica. A més, l'últim dissabte de cada mes té lloc un Mercat de Pagès a la plaça Pep Ventura, promogut per l'Ateneu. Ambdues iniciatives aposten pel consum local i així reduir quilòmetres de transport, tot i que suposi una disminució del ventall

d'opcions de consum. A nivell català, la Xarxa pel decreixement agrupa totes les iniciatives locals que treballen en aquesta direcció. Desenvolupament sostenible? Segons els teòrics del decreixement, el mot desenvolupament, sinònim de creixement, no pot ser adjectivat amb sostenible, sinònim de durable, ja que, com s'ha explicat, la biosfera no admet un creixement a llarg termini. Això no obstant, cal fer un matís, i és que els partidaris del decreixement no estan en contra de les innovacions tecnològiques, només quan no tenen en compte les premisses esmentades. Aina Serra

LES COOPERATIVES, EXEMPLE DE CONSUM SOSTENIBLE

Les cooperatives santcugatenques ofereixen productes garantint que la seva producció és tant local com es pugui, ecològica amb certificat o de productors de confiança, justa i amb el mínim de residus i intermediaris. Hi ha places per tothom a qui l’interessi! Ara es traslladen al carrer de Sant Esteve, 2. La Civada: Ofereix una cistella fixa cada setmana de 12,5€ de verdures i 4€ de fruita que varia segons l’oferta del productor amb qui tenen relació, a més de carn, làctics, pa, ous... Es troben cada dimecres a partir de les 20h al carre de Sant Esteve, 2, on es pot fer la comanda d’una setmana per l’altra i on s’ha de participar de les comissions de treball i assemblees mensuals per gestionar i definir els criteris de la cooperativa. Contacta enviant un mail a [email protected] El Cabàs: Ofereix un llistat d’entre 100 i 150 productes a escollir entre verdura, fruita, làctics, carn, ous... que s’envia per correu electrònic cada dimarts amb temps per fer la comanda fins al diumenge i recollir la cistella el dijous o divendres. Bimensualment té lloc una assemblea per participar dels criteris de compra de la cooperativa. Es troben cada dijous i divendres de 19h a 21h al carrer de Sant Esteve, 2. Pots contactar amb el Cabàs enviant un mail a [email protected]

dijous 17 de setembre de 2009

una adaptació dels sistemes de producció i de les relacions socials. La disminució del consum suposa la disminució de la producció i la redefinició de l’oci i del treball, el respecte per la biosfera i la igualació de la relació nord/sud, deixant de ser una classe consumidora i rica depredadora dels recursos naturals d'una classe submergida en la pobresa.

5

ateneu

Marta Pessarrodona Assessora’t

“He triat Solitud, de Caterina Albert”

dijous 17 de setembre de 2009

Cercar feina comporta molta feina! Quantes vegades hem sentit aquesta expressió? En els darrers diaris hem parlat de com donar veus i la seva importància, com preparar el currículum i la carta de presentació i la teva preparació davant d'una possible entrevista segons el perfil desitjat i quines actituds cal prendre. Avui toca parlar de què cal fer després de qualsevol contacte amb una

6

Marta Pessarrodona és coneguda per la seva poesia i la seva llarga trajectòria en la literatura catalana. Fa més de cinquanta anys que publica sobretot poemes. És una apassioanda del grup de Bloomsbury, afició que l’ha portat a traduir autores com Virginia Woolf i Susan Sontag. Va ser l’encarregada de coordinar la Comisió Internacional per la Difusió de la Cultura Catalana, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ella es defineix com a poeta, però també ha cultivat l’assaig i els contes. Se la descriu sovint amb quatre adjectius encunyats per Gabriel Ferrater: disgressiva i cursiva, anacolútica i alusiva.

És recomanable fer una anàlisi de la situació, fent un resum de l’entrevista de feina i de l’empresa en qüestió oferta de feina i especialment en una entrevista dins del procés de selecció. Tant si comences a col·laborar amb l'empresa com si no, és recomanable fer una anàlisi de la nostra actuació. Per començar faràs un resum amb data i nom de la persona amb què has parlat, resumiràs què t'ha agradat de l'empresa i faràs una descripció del lloc de treball o una còpia de l'anunci, valoraràs l'interès que té per a tu i quan serà el proper contacte previst. Paral·lelament a aquesta informació que et servirà per a estar al dia i saber prioritzar, has d'aprofundir en la teva pròpia avaluació. L'autoavaluació servirà per separar allò que has fet bé d'allò que hauries de millorar en properes entrevistes. De tot s'aprèn i anotaràs si a l'entre-

Tingues en compte com has reaccionat a l’entrevista, quines preguntes t’esperaves i quines t’han descol·locat vista has mostrat seguretat, quines preguntes no t'esperaves, què canviaries a la propera entrevista i quina impressió creus que s'ha endut de tu la persona que t'entrevistava i per què. Amb això ja tens suficient material per començar a treballar. A l'Ateneu trobareu assessorament personalitzat i la possibilitat de participar en tallers pràctics de cerca de feina. Més informació a [email protected] Clara Vergés

Marta Pessarrodona a la biblioteca de l’Ateneu.

Solitud Víctor Català / Caterina Albert Edicions 62 Barcelona, 2007 400 pàgines

Per què ha escollit aquest llibre? És una autora que admiro molt, una novel·la importantíssima. Una de les grans del segle XX, tant a Catalunya com a Europa. És un personatge que m'interessa molt. Víctor Català no era el seu nom, oi? A causa de la pressió patriarcal va haver d'amagar-se darrere un pseudònim d'home, que com deia

Caterina Albert es es va haver d’amagar darrere d’un nom d’home per la pressió patriarcal el Gabriel Ferrater, és ridícul. Ara que estem al 2009 ja no cal dir-li pel pseudònim, ara podem dir-li pel seu nom. Sort que avui en dia ja no fa falta fer aquestes coses… Jo no li dic mai Víctor Català, que és el seu pseudònim. Jo li dic Caterina Albert.

Quan va llegir-la per primera vegada? Ja fa molts anys, però l’he rellegit diverses vegades, perquè entre d'altres coses vaig publicar fa uns anys un retrat de Caterina Albert. En sap força d’aquesta autora lla vors… He escrit molt sobre ella. És una figura molt interessant. Ella va néixer el 1869, i als anys 40 es va ficar al llit sense estar malalta. Suposo que no volia saber res del desastre que era aquest país. Què és el que més li agrada de l’autora? Estava obsessionada per les paraules, tenia un llenguatge molt ric. Ella deia que cada dia morien moltes paraules i en els últims anys de la seva vida, en el seu llit, amb un tinter i una ploma anava apuntant paraules. Al públic en general, creu que és un llibre que agrada?

Él llenguatge de Solitud és molt ric, l’autora deia que cada dia morien paraules, i no volia que es perdessin Una vegada vaig donar una conferència a uns professors d'institut i

en acabar els vaig preguntar quins eren els llibres que més agradaven als seus alumnes. Curiosament van dir Aloma de Mercè Rodoreda i Solitud de Víctor Català. Són llibres que els agraden, que quan s’han de llegir a l’escola no es tiren enrere, com passa amb altres.

Els alumnes dels instituts gaudeixen amb obres com Aloma de Mercè Rodoreda i Solitud de Víctor Català A part de Solitud, que és el seu lli bre més famós, quin altre llibre de Caterina Albert recomanaria? Drames Rurals, que són els contes i també Un film (3.000 metres) una altra novel·la seva, que l'acadèmia ha desacreditat en una de les seves bajanades. Hi té algun exemplar de Solitud a la prestatgeria de casa seva? Sí, i més d'un. En tinc un que no és ben bé una primera edició, però és una edició dels anys 20. D'on la va treure? Me la van regalar. I a qui li regalaria vostè? A tothom, absolutament a tothom. Pablo Vázquez

ateneu

Redueix el consum amb l’Ateneu L’Ateneu, entre moltes altres coses, t’ofereix la possibilitat de col·laborar en la necessària reducció del consum que fa la nostra societat. No només ha organitzat i continua organitzant el primer Mercat de Pagès de Sant Cugat, on tothom pot accedir a productes ecològics i de proximitat, sinó que posa a la disposició de tots els santcugatencs un sistema de préstec i d’intercanvi de llibres que contribueix a reduir, i molt, el consum que fem de paper. Perquè més enllà de les novetats editorials que omplen a vessar totes les llibreries, hi ha una infinitat d’obres que fa molts anys que existei-

xen i que tot indica que existiran durant molt temps més. Els clàssics de la literatura de tots els temps, així com un gran nombre d’obres més

L’Ateneu es vol convertir en un gran “contenidor” que permeti reduir el consum dels santcugatencs

Què pots fer per reduir el consum gràcies a l’Ateneu -Servei d’intercanvi de llibres: porta els llibres que ja has llegit o que no vols a casa teva a l’Ateneu. Sempre hi ha algú que voldrà llegir-los! I aprofitant que hi ets... Fes un cop d’ull als llibres que hi ha i emporta’t els que vulguis, no saps la quantitat de llibres que t’esperen. ordinador, porta’ns el vell, li donarem un nou ús. Ajudaràs en -Si et canvies l’o els projectes de cooperació internacional que l’Ateneu fa a Colòmbia

vols prescindir. I això no només amb els llibres. A partir de la posada en marxa dels seus projectes de coooperació amb Colòmbia, l’entitat rep de bon grat tot el material informàtic que, tot i estar en bon estat, ja no utilitzes. Ordinadors, impressores, perifèrics... No dubtis ni un moment a utilitzar l’Ateneu com un gran “contenidor”. Entre tots, reduirem el consum! Més informació al 93 674 51 95. Redacció

L’Ateneu acull la primera reunió d’entitats i particulars que volen traslladar la consulta d’Arenys a Sant Cugat els assistents van declinar, de moment, especificar si tenen la idea de fer coincidir la consulta amb el Dia de la Constitució espanyola, tal com s’ha proposat en alguns dels sei-

La plataforma encara no ha fixat cap data per a la consulta, que alguns municipis volen fer el 6 de desembre

La reunió va concentrar una vintena de persones a la sala d’actes de l’Ateneu.

L’Ateneu va acollir aquest dimarts al vespre la primera reunió de les entitats que s’han marcat com a objectiu organitzar una consulta similar a la celebrada a Arenys de Munt el pas-

sat dia 13. L’acte va acollir més de vint persones procedents d’una quinzena de col·lectius de la ciutat i també algunes a títol personal. La reunió va servir per constituir l’ano-

menada Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, que en una propera trobada escollirà el comitè que ha d’organitzar la futura consulta. De moment no hi ha cap data, i

xanta municipis de Catalunya que s’han mostrat disposats a realitzar-la. La plataforma té també previst reunir-se amb l’alcalde d’Arenys, Carles Móra, així com amb plataformes similars nascudes a altres pobles i ciutats del país. La nova Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació fa una crida a tots els santcugatencs compromesos amb la lluita per la independència que s’informin i/o s’adhereixin al moviment, i per això han obert una pàgina web que anirà explicant tots els passos que es vagin fent. L’adreça és www.consultasantcugat. cat i està activa des d’aquest mateix dimecres. Redacció

dijous 17 de setembre de 2009

Él servei d’intercanvi de llibres de l’Ateneu et permet accedir a les grans obres de la literatura

“atemporals” com manuals, monografies i receptaris t’esperen a les lleixes de l’Ateneu perquè els llegeixis i els consultis, comprant-los o simplement quedant-te’ls un temps. Es tracta, ben bé, de reciclatge. En comptes d’un contenidor blau, verd, o groc, l’Ateneu “recicla” el que tu ja no necessites o del qual

7

català per a tothom

Amb el suport de:

Fer o donar? - "Donar-se'n compte" és "Adonarse'n" De vegades diem que "Li ha donat per riure" en comptes de "Li ha agafat per riure". O "Dóna-li al botó vermell" per "Pitja o prem el botó vermell". Altres, en comptes de "donar" s'ha de dir "fer venir" - "Aquesta pel·lícula em dóna son" seria "Aquesta pel·lícula em fa venir son"

dijous 17 de setembre de 2009

També es pot donar una part del cos, en sentit literal o en sentit figurat. - "Donar la mà" La pots donar al nen per acompanyar-lo a col·legi o a

Per influència del castellà, tendim a substituir el verb “fer” per “donar”

10 El verb fer té força mala fama. I per què ens el mirem de reüll? Doncs perquè tot sovint el convertim en un comodí, i fem qualsevol cosa: fem un ou ferrat, fem un edifici i fem un programa de televisió. Potser tampoc no estaria malament cuinar un ou ferrat, construir un edifici o presentar un programa de televisió. El problema arriba quan a partir de la utilització abusiva del verb fer arribem a la conclusió que ja no el podem fer servir més. És cert que hi ha situacions en què podem optar per una alternativa de significat més precís, però no per això hem de desterrar qualsevol verb fer que se'ns posi al davant, ja que si resulta que per esquivar-lo acudim a altres verbs que també tenen un significat vague, com realitzar o efectuar, doncs no només

no guanyem res en concreció, sinó que a més topem amb l'agreujant que l'expressió es torna artificiosa i antinatural. És millor efectuar un viatge que fer-lo? Preferiu que els vostres fills realitzin els deures o que els facin? Amb aquesta croada contra el verb

No s’ha de desterrar el verb “fer” només pel fet que s’utilitzi massa fer, en definitiva, desvirtuem o fins i tot prescindim de moltes expressions o maneres de dir que en català sempre s'han construït amb el verb fer. De vegades, i per influència del castellà, tenim la tendència a substituir-lo pel verb donar. En castellà aquest verb es fa servir repetidament,

nosaltres ens ho copiem i el fem servir quan no toca. Sovint diem: - "No li donis importància" quan hauríem de dir "No en facis cabal". - "Em dóna igual" és "Tant me fa". - "Donar suport" és "Fer costat" - "Em dóna ràbia o pena" és "Em fa ràbia o pena. - "Em dóna mandra" és "Em fa mandra". - "Dóna un pas endavant" és "Fes un pas endavant". - Els petons i les abraçades en català es fan, no es donen, en canvi els cops d'ull es donen, no es fan. També fem un volt o una passejada. Sovint el verb donar l'hem de substituir per altres verbs: - "Aquí hi dóna el sol" és "Aquí hi toca el sol".

un amic per saludar-lo o, en sentit figurat, volent dir "ajudar". - "Donar l'esquena". El significat pot ser literal "girar-se d'esquena", o figurat, voldria dir "no voler ser-hi amic" o "no voler ajudar". - "Donar la cara". Aquest només és en sentit figurat i volem indicar que "no ens en amaguem". Sol ser un senyal de dignitat. Altres vegades coincidim amb el castellà "hacer". Per exemple: "Fer el ximple". "Fer servir". "Fer-ne col·lecció". "Fer bona o mala cara". "Fer bo" és "Fer un bon dia". "Fer mal temps", "Fer de pare o mare". "Fer un esternut". N'hi ha que no tenen cap relació amb el castellà: "Fer una rialla o un somriure". "Fer goig". "Fer bo". "Fer nosa". "Fer bondat". "Fer mals averanys". "Fer broma" (no bromejar). "Fer mal d'ulls". "Fer el ximple". "Fer petar la xerrada". "Fer servei". "Fer-se fosc" o "Fer-se clar". Isabel Carreño

cinema

dijous 17 de setembre de 2009

Il·lusions animades

12

El cinema que ens ofereix la cartellera a l'època estival es podria comparar amb l'anomenada “literatura d'estiu”: lleuger, sense pretensions i fàcil de digerir. Malgrat la meva resistència a aquest tipus de cultura de fast food, he de reconèixer que hi he sucumbit i en totes dues vessants: m'he rendit a la trilogia de Stieg Larsson i a la delirant pel·lícula que narra el “desfasat” comiat de solter de tres amics. Afortunadament vaig poder superar la ressaca gràcies, en part, a Up, una cinta d'animació de Peter Docter (2009) que ha estat fruit de 5 anys d'àrdua feina. Up és la història d'aventures de Carl i Russell, un vidu septuagenari i un entusiasta boy scout que formen una entranyable parella de forma accidental. I és que Pixar, des de la seva fundació l'any 1986, ha sabut treure rendiment als avenços tecnològics (disposen d'un software propi, anomenat RenderMan, gràcies al qual són capaços de generar imatges d'altíssima qualitat) i posar-los al servei de les històries i d'uns personatges que, malgrat dibuixos, desprenen molta humanitat. I així ho demostren amb la bellesa dels 5 primers minuts de la pel·lícula, que resumeixen la història d'amor de Carl i Ellie en un muntatge magistral acompanyat per una banda sonora molt efectiva. Pixar presumeix d'haver creat el primer llargmetratge d'animació integral per ordinador, que alhora va ser la primera pel·lícula digital en rebre un Oscar: Toy Story de John Lasseter, el 1995. Fins i tot la Disney, que ja havia treballat amb Pixar durant més d'una dècada i havia trencat relacions el 2004, es rendeix a les evidències i el 2006 compra la factoria de les il·lusions, després de constatar que amb els seus plantejaments repetitius i passats de moda perdia el tren de l'animació, ara

El primer llargmetratge d’animació va ser creat el 1917 a l’Argentina ja volcada en les 3D. I és que, des dels inicis de la nostra història, la humanitat ha explorat la representació del moviment a través de l'art: les pintures rupestres, les ombres xineses, etc; i en la prehistòria del cinema d'animació gràcies a la “llanterna màgica” de Kircher (1640), el praxinoscopi d'Émile Reynaud, que va perfeccionar amb el seu “teatre òptic” el 1892, els primers curtmetratges de dibuixos animats creats per Émile Cohl el 1908, o el mateix Georges Méliès i els seus efectes especials animats; fins que l'any 1917 va néixer a l’Argentina el primer llargmetratge d'animació: El Apóstol de Quirino Cristiani. Elisabet Alguacil

Lluita social sota un cine comercial Després d’uns inicis prou potents Spike Lee semblava desaparegut –i d’ambdues coses us en parlava fa poc–. Amb tot al 2004 encara algú el veia entre els millors cineastes de la Història. Fals, però significatiu. Així seguia provocant expectatives entre cinèfils, però desprès d’una estrena mal publicitada al 2005, una altra al 2005, i una més al 2009 ja no el mirem igual. Què ha passat? Doncs que s’ha dedicat sobretot a sketchos curts, documentals i TV. Ell vol seguir aprenent. Això tan lloable no se li perdona, li exigim més pel·lícules “mestres”. Cap al final entendreu millor el perquè. Ha filmat col·laboracions curtes com la de Lumière and Co. –més lloada que no les dels 40 cineastes que l’acompanyaven–, o la de All the invisible children (al costat de Ridley Scott, Kusturica, Woo, i altres) en la qual diseccionaven conflictes juvenils molt roents arreu del món. Començà a TV amb l’episodi pilot de la exitosa Shark, un encàrrec ben estrany. També dirigí el control de moltes càmeres pel show de la Orange Bowl, un altre repte valent. I al mateix New Orleans maquinà quatre episodis que analitzaven la ineptitud de les autoritats ianquis en tot l’afer de l’huracà Katrina. Obra modèlica, aquí estrenada per la Sexta a... les tantes de la nit. Com

a documentals, experimentà amb músics del carrer, Passing streets, també amb 30 telecàmeres. Segur que n’heu vist bons trossos al YouTube. I sobretot un rar reportatge, tota una temporada darrere l’esportista Kobe Bryant com una lapa. Lee, que és ben escanyolit –tot i així durant un any fou parella de Kim Bassinger!–, potser volia ensenyar-nos un negre alt, assenyat, sa, exitós i molt presentable a fi també d’equilibrar que sovint ell hagi hagut de mostrar d’altres de la seva raça drogadictes, violadors, buscabregues, inconscients o curts de gambals. En tot cas ja veieu que “Spike Lee” (en realitat Shelton Jackson Lee, nascut a Atlanta) no és pas mort. Segueix sent aquell bon ideòleg que s’ho feia perdonar a travès de cert èxit comercial. Compte, però, que no podem lloarlo només com un precedent progressista de l’Obama. En Lee no va per aquí. Ho aclariré, i en llegir-ho, penseu que per més que bona part de la “negritut” sigui ara ja tan selfconscious com ell, encara tots s’han de moure dins d’aquell duríssim context que és el capitalisme nordamericà. Sabeu que el gran cap dels duwanish, Seattle, acabava el seu més que famòs discurs amb aquesta potent

idea : “Doncs com que el Déu dels blancs i el nostre són clarament el mateix, així també vosaltres i nosaltres podríem ser germans. Esperem que algun dia ho poguem veure”. L’esperançadora actitud provenia d’un pell-roja, de tot un guerrer. En canvi tal actitut difícilment la trobarem en un negre respecte un blanc w.a.s.p. D’acord que Obama s’hi està acostant, però Spike mai ho diria així, el seu discurs és d’un lúcid sec i tallant. És com si ens digués: “Ara ja està clar que un negre és igual a un blanc en tots i cadascun dels aspectes. Cap dubte. Passem doncs a un segon nivell, el de què fareu vosaltres per demanar-nos perdó. I si ho feu, bé, aleshores ja parlarem de convivència. Però germanor, per ara, la justa i no més”. Discurs cantellut que tampoc no sobra. A menys que preferim negar la molt crua realitat dels barris baixos i els slums de drogadictes. De fet, Seattle i Spike es complementen, ja que no es pot lluitar per la utopia sense anàlisis inteligents. Som els blancs els que encara quedem sorpresos quan constatem que no en som pas de superiors. I no em digueu que tenim la idea d’igualtat ja coll avall perquè no és cert. Encara ens falta molt. NOTA: Lee prepara ara Plan oculto, amb Owen Wilson. Miquel Montserrat

Navegant pels marges Darrerament s'han estrenat un conjunt d'interessants pel·lícules que tenen com a centre d'atenció trobades familiars, com per exemple les franceses Un cuento de navidad (2008) o Las horas del verano (2008). Recentment s'ha estrenat a casa nostra Still Walking (2008), una pel·lícula del director japonès Hirokazu Kore-eda que, també centrada en una trobada familiar, aporta una mirada força singular sobre les relacions familiars. La pel·lícula ressegueix les poc més de vint-i-quatre hores que dura la trobada sense un fil argumental aparent. Allò que centra l'atenció de la càmera és la més ordinària convivència entre els protagonistes, posant l'accent en aquells petits detalls que es troben sota l'epidermis de la "celebració". Mitjançant aquest distanciament respecte a les formalitats i els esforços per harmonitzar la convivència, el director aconsegueix capturar tota la complexitat de les relacions familiars. De forma progressiva, la

filmació dels petits instants situats "al marge" de la litúrgia familiar, fa aflorar les arestes sobre les quals s'edifiquen les relacions entre els seus membres. D'aquesta forma s'aborda la dimensió més imperfecta però alhora més humana de qualsevol nucli familiar. L'ambientació i l'estil narratiu de la pel·lícula, així com algunes escenes, sovint recorden a Cuentos de Tokio (1953), del cèlebre director Yasujiro Ozu. En aquella pel·lícula, una parella d'ancians viatjaven fins a la gran ciutat per visitar els seus fills. En aquesta, en canvi, són els fills els qui retornen al poble natal per visitar els seus pares ancians. Però més enllà de les diferències argumentals, totes dues pel·lícules comparteixen l'omnipresència d'un xoc generacional -en els estils de vida i les formes d'entendre el mónque acaba per distanciar pares i fills. Entrelligat amb aquestes diferències generacionals, Still Walking també aborda amb gran lucidesa un dels principals factors de malestar

entre els membres de la família: ningú sembla ser el que els altres desitjarien que fos. Les aspiracions dels pares vers els fills no s'han vist realitzades. Els fills, per la seva banda, no troben la comprensió que esperarien dels seus pares. Tot plegat provoca una tensió emocional que pot acabar eclipsant uns lligams afectius dels quals ningú es pot desprendre. No s'acaba d'acceptar el fill o el pare, però no es pot evitar estimar-lo. És sorprenent la capacitat de Kore-eda per construir un relat de ficció amb tanta força a partir de la immersió pels aspectes menys visibles de la convivència familiar. Ben mirat, però, possiblement aquesta és una de les principals potencialitats del cinema; la seva capacitat per endinsar-nos en aquells espais de la nostra realitat quotidiana que habitualment tendeixen a passar-nos més inadvertits. És a dir, facilitarnos que puguem navegar, ni que sigui per una estona, pels marges de la nostra pròpia realitat. R. Benito

música

dijous 17 de setembre de 2009

Karabassà

13 Foto de grup dels Karabassà, que contagien alegria fins i tot quan no toquen els seus instruments.

Aquest dissabte es celebra el Dia de la Percussió de Sant Cugat, una festa batejada com la Desfesta. Els antics Kimbala són els organitzadors d’aquesta jornada, pensada com a excusa per a presentar el seu nou nom i el nou vestuari. Per qüestions legals Kimbala es desfan del seu nom original i passaran a ser Karabassà. Els membres del grup estan molt contents amb el nom que han escollit. Visualment els agrada molt i “sona molt catalanitzat i alhora té un punt com brasiler”, mantenint aquest aire ètnic que ja tenia el nom de Kimbala. La idea d’organitzar la Desfesta va sorgir amb la intenció de celebrar la transformació del grup i al mateix temps per donar a conèixer la percussió a Sant Cugat. Les actuacions començaran a la plaça d’Octavià el

dissabte a les 16:30 i la festa s’allargarà fins passada la mitjanit. Més de vuit hores d’actuacions i molta percussió en les quals Karabassà ha fet un forat a “grups i entitats molt viculades a la nostra història”. La Paula i la Laia, ara mateix dues de les membres més veteranes del grup, ens expliquen que volien fer “una festa pel poble i amb el poble.” La programació de la Desfesta comença amb una actuació dels Castellers de Sant Cugat i una xocolatada popular, que anirà seguit d’una cercavila de percussió on actuaran diversos grups amics de Karabassà. A les 18:00 l’escenari passarà de la plaça d’Octavià al Parc Ramon Barnils per donar pas a les actuacions de les bandes de percussió, als rockers Goatep i al flamenc de La Papada de Rocío. Just abans del

sopar, arribarà el plat fort amb l’actuació de Karabassà, els amfitrions de la festa. Després d’ells es farà un sopar popular, seguit de les actuacions de Citxileo, Mistahaid i La Flowresta Sound. Els Karabassà, protagonistes de la jornada, estan expectants per mostrar les novetats al públic. El naixement del grup es remunta al 2001, quan es van registrar com a entitat, que de mica en mica s’havia anat desmarcant del seu paper com a banda acompanyant dels diables. Volien ser un grup independent i tocar en altres llocs. “De mica en mica ens van anar sortint cercaviles, fires, bodes, actuacions de teloners, i mil històries, a banda dels correfocs i els espectacles de diables”, ens expliquen la Paula i la Laia. “Nosaltres volíem ampliar el reper-

tori i això ens va obligar a fer més música” afegeixen. Amb el temps, han anat conseguint un so i una manera de tocar molt característica, que els diferencia d’altres bandes del mateix estil: “Potser és la nostra manera de fer breaks, de trencar el ritme, i la manera com fem algunes coses que en un primer moment poden desconcertar, com trencar compassos”. La composició del grup ha anat variant, igual que les influències en la seva música. Ara mateix el grup està format per 22 membres, tots ells santcugatencs, tots ells percussionistes. La banda fusiona ritmes africans, llatins, orientals i brasilers. Aquest dissabte esteu tots convidats a ballar i celebrar el renombrament dels Kimbala, renascuts com a Karabassà. Pablo Vázquez

Kimbala recomana: Fantastica Batucada. Escola de Samba Mocidade Independente de Padre Miguel

Spain. Michel Camilo & Tomatito

L’Escola de Samba Mocidade Independente

Una impressionant conversa musical entre

de Padre Miguel són els inventors de la

dos mestres. Michel Camilo i Tomatito, dues

paradinha, en la que la música s’atura de cop i després d’un petit silenci torna a sonar amb força. Un disc de samba brasilera clàssic i pur, amb un ampli ventall rítimic.

figures característiques de dos móns musicals diferents, units en un disc on gaudir de les millors guitarres i pianos.

agenda

FILOSOFIA

dijous 17 de setembre de 2009

Heràclit (III)

14

El fragment més famós, potser, del que ens queda d'Heràclit és aquell que diu que és impossible banyar-se dos cops al mateix riu. La imatge sintetitza una de les seves idees fonamentals, és a dir, que tot és el mateix i no és el mateix alhora. De la mateixa manera que el foc, que sempre canvia i que sempre és el mateix, un riu és sempre diferent, tot i que nosaltres el veiem com una unitat: “Sobre els que es banyen en els mateixos rius, aflueixen aigües sempre diferents”. El riu existeix, la unitat és, però és una unitat múltiple, unió de contraris, com diu en diversos dels seus subtils fragments: “Acoblaments: coses íntegres i no íntegres, convergent divergent, consonant dissonant; de totes les coses una i una de totes les coses”. “Tot succeeix segons discòrdia” (és a dir, de la lluita entre contraris, de la violència que suposa que quan un hi és, l’altre no pot ser-hi). “La guerra és el pare de tots, el rei de tots: a uns els fa déus, a uns altres homes; a uns els ha fet esclaus, a uns altres lliures” (no cal recórrer a l’explicació “historicista” i dir que en temps d’Heràclit existien els esclaus i es concebien com una realitat indiscutible: avui en dia hi continuen havent persones que viuen com esclaus, l’única diferència és que ara fem veure que no ho veiem com una cosa natural, i ens hi manifestem en contra). “El camí cap amunt i cap avall és un i el mateix” (atractiva variant del fragment que parla del riu, però amb connotacions que podrien anar de la política fins a la psicologia, passant pel nihilisme ben entès, de base grega). “El mar és l’aigua més pura i la més contaminada alhora: per als peixos és potable i saludable; per als homes, impotable i mortífera”. “Immortals mortals, mortals immortals, uns vivint la mort d’aquells, els altres morint la vida d’aquests” (l’elevat to poètic d’Heràclit s’extén més o menys uniformement per tots els seus fragments, i en una gran dosi aquí, on es converteix la vida en una mort, i la mort en una vida, totes dues en gerundi). “El déu: dia nit, estiu hivern, guerra pau, sacietat gana; es transforma como el foc que, quan es barreja amb espècies, s’anomena segons l’aroma de cadascuna d’elles (per entendre’l podríem pensar en les actualment tan populars barretes d’encens, i el pensament que conté a partir del que avui s’anomena panteisme: déu és en tot: a diferència dels cristians, que limiten déu al bé, el déu del qual ens parla Heràclit penetra totes les coses, viu en tots els contraris, tan els que considerem bons com els que no. “És necessari saber que la guerra és comú, i la justícia discòrdia, i que tot succeeix segons discòrdia i necessitat” (aquest és un dels pensaments més allunyats de la sensibilitat general del nostre temps, formalment pacifista). “Com una mateixa cosa existeix en nosaltres el que està viu i el que està mort, el que està despert i el que dorm, allò que és jove i allò que és vell, ja que tots ells, en canviar, són els altres, tots els altres, en canviar, són aquells” (com el camí que és el mateix tant si el pugem com si el baixem, en la visió “total” d’Heràclit poca diferència hi ha entre ser jove i ser vell: el que no siguem, d’allò que és important, no ho farem més o menys per ser joves o vells). “La malaltia fa que la salut sigui agradable i bona; la gana, la sacietat; la fatiga, el repòs” (un altre exemple de com allò “bo” i allò “dolent” es complementen, no podent viure l’un sense l’altre). “Les coses fredes s’escalfen, les coses calentes es refreden, les coses humides s’assequen i les coses seques s’humitegen” (fragments com aquest, tan insultantment simples i vertaders, ens poden continuar mostrant la grandesa d’Heràclit, que ens parla des de lluny i des de prop alhora, mostrant-nos una manera de mirar molt més profunda de la que ens és habitual). Oriol Sumsi

FESTA MAJOR DE VALLDOREIX Dijous 17

Divendres 19

Contes de Festa Major 17.30 h - Biblioteca Vall d´Or A càrrec de l’escriptora valldoreixenca Mònika Klose Org: EMD

Mostra d'Art, Trobada Associacions i Fira d'Artesans dins el programa de Festa Major De les 10.00 a les 14.00 h Zona Casal de Cultura - Mostra d'Art de l’associació d’art FIRART - Trobada Associacions Veïnals, Associacions Mediambientals i Entitats Culturals - Fira d'Artesans de Valldoreix Col: EMD Valldoreix

Presentació del llibre A punt de neu de l'escriptora Mariona Masferrer 19.00 h - Biblioteca Vall d'Or Org: EMD

Divendres 18 Visita guiada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat 16.00 h - c/ Arnau Cadell, Org: Centre de Restauració i EMD Valldoreix Familiar Circ i Clowns Hopali amb Cia. Tot Circ 17.30 h - Plaça del Casal de Cultura Divertit espectacle d’equilibris, malabars, música… Org: EMD Inauguració de la XXVII Mostra d'Art 19.00 h - Seu APVV (Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 18) Org: APV de Valldoreix Poesia a la Biblioteca 19.00 h - Biblioteca Vall d'Or Poesia de Mario Benedetti i Jacques Prévert, a càrrec de Maria Baeta, Joan S. Alós i Eduard Araujo Org: Pentagrama, Associació Cultural Pregó de Festa Major 22.00 h - Plaça del Casal de Cultura Org: EMD Valldoreix Havaneres amb "Port-Bo" de Calella de Palafrugell i Cremat per a tothom! 22.30 h - Plaça Casal de Cultura. Org: EMD Festa Jove - Nit de Hip-Hop A la Pista Verda. - De 21 a 23 h - Taller de Street Dance - De 21 a 23 h - Taller de Graffiti. - Actuacions musicals: 22.30 h - HEROES OCULTOS ( no apto para gorras planas). 23.00 H PLABRAKADABRA (rap/ hiphop/ beat-box). 00.00 H LA FLOWRESTA SOUNDS (hip-hop). 01.30 H - EL GREMIO (hip-hop en galleta / Galleta Records) Org: EMD

Taller de dibuix i pintura per a nens i nenes fins a 12 anys, dins el programa de Festa Major De les 10.00 a les 14.00 h Zona Casal de Cultura Org: APV Colònia Montserrat Col: EMD Valldoreix Visita Guiada a l'Arxiu Gavín 10.30 h - Av. Mas Fuster, 57 (es prega puntualitat) A les 13.00 h – Aperitiu Org: Arxiu Gavín Col: EMD Valldoreix Exposició dels cartells presentats al Concurs de Cartells de Festa Major 10.30 h - Sala Casal de Cultura. Org: EMD

del Club Esportiu Valldoreix) - passejada en pony (a càrrec de l'Escola Hípica Valldoreix) - jocs de gran format per a totes les edats (Diputació de Barcelona) - Activitats d'ocii lleure: biciclot, circuit de bicicletes i obstacles ZONA PLAÇA POMPEU FABRA: L'Aventura de l'Esport Esports d'aventura i activitats per a infants i joves Activitats d'oci i lleure: - rocòdroms, tirolines, llits elàstics i la Wii (esports virtuals). - Taller de construcció de fletxes i pràctica de punteria amb arc (a càrrec del Club d'Arquers del Vent Oreix) ZONA ESPORTIVA: Exhibició de BOCCIA (inici a les 12.00 h al pavelló de Valldoreix). Organitzada per ASDI i Federació Catalana i amb la col·laboració de l'EMD Valldoreix. Lliurament de premis del Concurs de Cartells de Festa Major 11.30 h - Plaça Casal de Cultura Org: EMD Valldoreix

Exposició del II Concurs de Fotografia 10.30 h - Sala Casal de Cultura Exposició del II Concurs de Fotografia “Interiors i exteriors de Sant Cebrià” Org: Parròquia Sant Cebrià

Espectacle Familiar "Revolució" amb Cia. "Pentina el gat" dins el programa de Festa Major 12.00 h - Plaça Casal de Cultura L’espectacle familiar que us convida durant una bona estona a cantar, ballar, riure i jugar! Org: EMD

Bestiari de Pere Quart 11.00 h - Plaça Casal de Cultura Intèrprets: Eduard Araujo i M. Dolors Hermano Org: Pentagrama, Associació Cultural Col: EMD Valldoreix

Visita Guiada a l'ADOLF Taller d'Art dins el programa de Festa Major De 12.00 a 13.00 h - c/ Pere Mas, 17. Org: ADOLF Taller d’Art

XII Concurs de Tir de Festa Major 11.00 h - Seu Associació Propietaris i Veïns de Valldoreix. Org: APVV Festa Major de l'Esport al Carrer De les 11.00 a les 14.00 h i de les 15.00 a les 20.30 h. ZONA LA RAMBLA: Esport d'entitats al carrer: - tennis al carrer (a càrrec

XVIII Concurs de Paelles de Festa Major A les 14.00 h - CEIP Ferran i Clua 16.00 h: Lliurament premis 16.15 h: Ball arrossegat Org: Casal d’Avis de Valldoreix Col: EMD Valldoreix

CONSULTA TOTS ELS ACTES: www.valldoreix.cat

agenda

format pels musics: Genni Barry al vibràfon; Victor de Diego, saxo tenor; Curro Gàlvez, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.

19.00 h. Casa de Cultura Taula rodona Sant Cugat Dia Mundial de l'Alzheimer Programa d'actes: Taula rodona amb Paco Roca (dibuixant), Albert Solé (periodista). Modera Anna Aromí (psicoanalista) Organitza: AFA Vallès Occidental

Diumenge 20 de setembre 19.00 h. Aula Magna Concert de cordes Qvixote Quartet: Daniel Cubero i Marta Sanz, violins. Anna Aldomà, viola. Amat Santacana, violoncel Obres de Mozart, Janacek i Schubert Organitza: Joventuts Musicals i Caixa Terrassa

Divendres 18 de setembre 23.00 h. La Carpa de Sant Cugat Nit de gospel Erwyn Seerutton & The Vocal 4tet amb el Cor de Gospel Sant Cugat. Concert a beneficis de TANU (T. Ajuda a Nens d'Ucraïna)

Dilluns 21 de setembre Vestíbul del CMSC Inauguració de l’exposició Mobilitat i sostenibilitat Organitza: Oficina Sant Cugat Sostenible. Col: CMSC

Dissabte 19 de setembre

Dimecres 23 de setembre

09.00 h. Quatre Cantons Dia Mundial de l'Alzheimer (21 setembre) Programa d'actes: tómbola benefica Organitza: AFA Vallès Occidental

19.00 h. Aula de So Laura Bobi, flauta i Cosmin Boern, piano Interpretaran obres de Mozart, Chaminade, Widor, Ibert i Toldrà Organitza: Joventuts musicals

10.30 h. Plaça Lluís Millet Sant Cugat del Vallès Vila Medieval. Programa - Quedem? Organitza: Òmnium Sant Cugat

Dijous 24 de setembre

10.30 h. Camp municipal d'esports la Guinardera Esports Jornades de portes obertes al Club Rugby Sant Cugat, escola de Rugby Sant Cugat. Per a nens de 5 a 12 anys Organitza: Club rugby Sant Cugat

De 18 a 20 h. Plaça d’Octavià Taller de reparació de bicicletes Dins els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible Org: Ajuntament

22.00 h. Llibreria El Siglo Mercantic Concert de jazz actuarà el grup Geni Barry Quartet

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

3

4

5

6

7

8

9

12.00 h. Casal de Joves Torreblanca Festa de Benvinguda del nou trimestre Pintada del Mural a l'hort del Casal, botifarrada popular i música en viu, Porta't el plat, la forquilla i el ganivet

10.00 h. Plaça de la Vila Pedala contra el canvi climàtic Dins els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible Org: Ajuntament 10.00 h. Plaça d'Octavià Aplec de la Sardana de Sant Cugat Fins a les 21 h: Cobla Mediterrània Cobla La Principal del Llobregat Cobla Jovenívola de Sabadell Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona Org: Entitat Sardanista de Sant Cugat

17.30 h. Casal de Joves Torreblanca 7è Campionat de Futbolí

Dissabte 26 de setembre

Dilluns 28 de setembre

De 12 a 14 h. Plaça d’Octavià Taller de reparació de bicicletes Dins els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible Org: Ajuntament

19.30h Club Muntanyenc Taula rodona sobre Mobilitat sostenible Org: Oficina Sant Cugat Sostenible

5:30 del matí a Cèsar Martinell/Pla del

Sortida a les 8 del matí, des del Pla

10 11 12

del Vinyet-Cèsar Martinell. Matinals al Montseny Viladrau-Sant Segimon Viladrau, sot de l'Arimany, pla de Malataup, sot de les Cordes, amorriador del Pou, Sant Segimon, l'Erola, Viladrau. Aspectes culturals: record i textos de Guerau de Liost i Marià Manent, història de sant Segimon, els castanyers centenaris. Passarem per la casa pairal de Jaume Bofill. Dificultat: fàcil, encara que llarga; 5 h de caminada; 700 m de desnivell. Org: CMSC

De 12 a 14 h. Plaça d’Octavià Taller de reparació de bicicletes Dins els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible Org: Ajuntament

Diumenge 27 de setembre

E

1

2

Divendres 25 de setembre

Dissabte 26 de setembre

M O TS ENCR UatS 1

Vinyet Sortida amb el Club Muntanyenc Volta a Andorra 6ª etapa: El SerratArinsal. Des d'El Serrat (1550m) es baixa suaument fins a Llorts (1440m) i després una llarga i forta pujada pels magnífics boscos de l'Angonella ens portarà al refugi del mateix nom (2240m). D'allà, seguint una suau carena, assolirem el Pic del Clot del Cavall (2580m), passarem molt a prop del Pic de la Percanela i, baixant decididament, arribarem a les Basses de la Burna i a les Bordes dels Prats Nous (2020). A partir d'aquí el GRP planeja fins trobar el GR-11 que ens portarà a l'estació d'esquí d'Arinsal (1550m). Desnivell: -110 + 1140 -1030 Durada : 8h-9h Cota màxima: 2580m Organitza: CMSC

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: [email protected]

HORITZONTALS 1. Xuleta a l’engròs. 2. Ens hi pixem. Sentimentals o estrangers. 3. Reparteixen benzina i milions amb la 6/49. Orroba. 4. Mundrio Liderio Ximenes, quin nom. Catalanitza l’Aznar, si és que és possible. Això és Anglaterra. 5. Àndalus. Do antic. A l’oest d’Islàndia. No s’amaga. 6. Zero. Ens fa anar ràpid. 7. Posta de sol a Istanbul. El terror de Mister Bean. 8. Necessària per nedar. Per anar bé, sempre davant del bou. Fa morros. Can Trabal. 9. Vivia al carrer Major de Machu Picchu. Cursiva. 10. Continuen gaudint dels privilegis dels seus pares. Aprenent. 11. No arriba ni a la meitat. El pinzell de l’escultor. 12. Això és, diu el sevillano. Mai m’ha quedat clar si es diu donut o donuts, però vaja. Quan l’arròs és groc canari, vol dir que no n’han posat, que no ens enganyin! 1. Permet veure els raigs de sol que atrevessen blaus marins, que les algues tornen verdes. 2. Pavellons auditius. Li han caigut totes les fulles a l’avet. 3. La clenxa, al mig. Comença el safari. El contrari de la passió. 4. Utrio Tomasio Zarzuelo, quin nom, també. Half-pipe. Pas previ (no necessari) al maltracte. 5. Nen petit. És tan bleda que no vocalitza. 6. Només m’han tornat dues sisenes parts de la fiança. Un valencià agafa tot d’aparells i una antena i comença a emetre ones de ràdio. A la gola del llop. 7. Forat blanc. Misteriós. 8. Ho posaran a la balança, però els hi caurà tot a terra. L’eix de l’Imperi Romà. 9. Sentimental o exterior. Diuen (ells) que les seves qualitats superiors són heredables. 10. Molt menys que poca cosa. Agència Catalana de Linotipistes. Allò que estudien els que corrien molt quan eren petits. 11. Al nord d’Irlanda. Escuradents. Institut d’Indústries Culturals de Catalunya. Ja torna a ser aquí aquesta tal Laia Ribalta. 12. Foradot. Al principi. Parteix pel mig. Sara Bella / Oriol Sumsi LES SOLUCIONS D’AQUESTS MOTS ENCREUATS SORTIRAN AL NÚMERO 140. SOLUCIONS ALS MOTS ENCREUATS PUBLICATS AL NÚMERO 137: HORIT ZONTALS: 1. SEIRACETOILBIB. 2. R. OAI. ORR. IRBE. 3. ORNITOLOGIQUES. 4. TU. RSP. II. T. 5. CIRCUMSTANCIAL. 6. ANO. BALL. ACTA. 7. EUE. CI. TO. IA. 8. SS. SL. FPE. SANT. 9. E. ICEB. AMSE. I. 10. NARAZTIRUETSAP. 11. IIRT. O. ERTPEC. 12. SNOICALUGNAIRT. 13. ET. RI. L. INT. O. 14. REVERBERACIONS.

dijous 17 de setembre de 2009

Dijous 17 de setembre

15

Entrevista a Margarida Cleris

“S’ha de satisfer el present sense comprometre el futur dels que vindran” Com afectarà la crisi als nivells de consum actuals? Abans d'anar a comprar pensem "Ho necessito això de veritat?". Hem de tenir clar quines coses necessitem i quines no. Llavors per salvar el món posem el fre de mà o la marxa enrere? S’han de tenir en compte les normes

“Cal trobar un equilibri entre les normes mercantils i les normes socials, ja que si no l’economia ho domina tot” de desenvolupament. Les normes medioambientals no poden anar deslligades de les altres normes. No només has de parlar de qüestió verda. S’ha de parlar de moviments econòmics i socials.

Margarida Cleris és la representant de l’Ateneu a l’Ajuntament dins la comissió de l’Agenda21. / ATENEU

Què és exactament l’Agenda21? L’any 2005 l’Ajuntament va crear la comisió de l'Agenda21, concebuda amb la missió d’ajudar a posar en marxa tots els processos d'acció i participació medioambientals a Sant Cugat. En aquest procés s'activen un conjunt de mesures i accions per garantir un model de desenvolupament sostenible per a la nostra ciutat. Quin és el vostre paper en aquesta comissió? L’Ajuntament demana la col·laboració de diferents entitats, entre elles l'Ateneu, i l'Ateneu em demana a mi

“L’Agenda21 activa mesures per garantir un model de desenvolupament sostenible a la ciutat” que me n'encarregui. Jo estic com a coordinadora del que és la representació de l’Ateneu a L'Ajuntament en aquesta matèria. És una feina de voluntariat. Quin és el vostre objectiu? Nosaltres hem d’aconseguir que en totes les accions que faci l'Ajuntament hi hagi la influència del pensament de l'Agenda21. Es busca que en les qüestions medioambientals existeixi una transversalitat que afecti totes les àrees. Col·laborem amb l’Ajuntament, insistim quan s'ha d'insistir i

critiquem quan s'ha de criticar. És la nostra feina. Com pensa l’Agenda21? La paraula clau és sostenibilitat. És a dir, que res del que facis avui tingui conseqüències negatives en el futur. S’ha de satisfer el present sense comprometre el futur de les próximes generacions. Explica’m alguna acció que hagueu dut a terme. Un dels temes que més hem tractat és el de les bosses de plàstic. Fa dos anys ja parlàvem molt de què es podia fer, coincidint amb l’aposta pel model del contenidor groc per reciclar tots els plàstics. Nosaltres des de l’Ateneu dèiem que estava molt bé reciclar les bosses de plàstic, però la reflexió que intentàvem fer era pensar en com no fer servir tantes bosses. Aconseguir les coses a base de petits canvis, no? Un petit gest que la gent tingui assumit se suposa que després genera canvis d’actitud. Jo sóc molt partidària dels petits gestos. Es poden provocar aquests canvis d’actitud? No som partidaris del càstig. No per fer servir la bossa de plàstic et caurà a sobre una multa, sinó que una de les idees que haviem dit era premiar les persones que no les fessin servir, potser que tinguessin un descompte.

El compromís de l’Ajuntament fins on arriba? Es fa un diagnòstic medioambiental sobre el qual es fa un pla d'acció. L'Ajuntament es compromet a complir les deu mesures que es creguin oportunes. Què podem fer per reduir la quanti tat de brossa que generem els santcu gatencs? Això necessita un canvi d’actitut brutal de la gent. Consumim molt i generem molta brossa. Arran de la crisi s’han extès pensa ments com el decreixement sosteni ble, posicions una mica més dràsti ques que les que vostè defensa. El moviment de decreixement proposa mesures molt més radicals. Està bé que hi hagi gent que proposi canvis més forts, però cadascú ha de fer allò que creu que pot fer. Aquests nous moviments ens fan reflexionar

Llavors, hi ha alternativa al model actual de consum? Algunes teories denuncien que funcionem massa per normes mercantils. Tot ho comprem i ho paguem, tot funciona així. No és sostenible funcionar amb aquestes normes per sempre més, ens han servit en el passat per arribar a on estem, però també podem arribar a una societat on no es facin les coses només per un intercanvi econòmic. L'equilibri seria un punt intermig entre les normes mercantils i les normes socials. Les generacions que pugen entendran els canvis? Per sort, amb l'educació d'avui en dia tothom ha rebut els valors de l'educació mediambiental. És sorprenent com en molts casos ja són els més petits els qui diuen als pares que no necessiten tantes coses. Potser som els pares que insistim a comprar de tot.

“Els petits gestos fan que la gent canviï d’actitud, i això és necessari per canviar”

Ara amb la crisi ja no podrem com prar tantes coses. Les crisis van bé per reflexionar. Amb la crisi de l'aigua vam prendre consciència que això d'obrir l'aixeta i que sortís aigua no era només una qüestió de tenir diners per pagar-la. Vam entendre que era un bé escàs i no etern.

sobre coses que potser no ens havíem qüestionat mai. A vegades pensem que no sabríem fer les coses d’una altra manera. Sempre és bo pensar i repensar en com algunes coses, amb una mica d’esforç, potser es podrien fer d'una altra manera.

Creu que podrem acostumar-nos als nous canvis? Hi ha coses de les quals és dificil desacostumar-se. És molt difícil canviar una persona acostumada a funcionar d’una manera. La qüestió és que tot és revisable i que potser existeix una alternativa. Pablo Vázquez