Ateneu 145

ATE NE U

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès ANY 6, NÚMERO 145

DIJOUS

10

DE

DESEMBRE

de

2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

SÍ

The City’s Last Noise publiquen el seu primer disc, Secret of an innocent pàgina 11

(vull que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea, vull que el meu govern disposi de més recursos per a la sanitat, l’educació i les infraestructures, vull que el meu estat respecti la meva llengua, vull decidir amb quins països sóc solidari, vull que la senyera onegi a la seu de les Nacions Unides, vull decidir qui és el meu cap d’estat i vull no haver de pensar més en els monòlits del Tribunal Constitucional)

NO

Participa al primer Concurs de Fotografia de Nadal del diari Ateneu

(no vull que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea, vull que l’Estat espanyol continuï espoliant Catalunya, vull que el meu aeroport de referència sigui Barajas, vull seguir vibrant amb els èxits de la roja, crec que les fronteres són cosa del passat (però les d’Espanya que no me les toquin), vull seguir sent súbdit de la dinastia borbònica, tot esperant el regnat del futur Felip VI) Personalitats de la societat catalana donen suport a la consulta popular del 13 de desembre a Sant Cugat pàgina 16

editorial

dijous 10 de desembre de 2009

O Sí o No, però vota

2

Aquest diumenge, 13 de desembre, Sant Cugat serà un dels 170 municipis on la ciutadania podrà exercir el dret i la manifestació més democràtica possible, com és participar, votar i decidir. Aquest diumenge, més de 700.000 catalans i catalanes seran consultats sobre el futur de la nació catalana. Les consultes han fet aflorar les contradiccions de molts autoanomenats demòcrates i partidaris de la participació i les consultes populars, sempre que, és clar, no es tracti de qüestionar la sagrada unitat del regne d'Espanya. D'aquests, n'hem vist de tots colors, els que han votat en contra de les mocions de suport, al·legant que no interessa a la ciutadania, que no solucionarà “els problemes reals de Catalunya” (sic!) o que no és el moment, i, fins i tot, n’hi ha hagut que s'han negat a exercir el vot en el Ple municipal, segurament com a mostra de menyspreu a les consultes populars. Doncs, arribat aquest punt, diumenge tindrem la millor oportunitat per demostrar allò que som: demòcrates, oberts, integradors i emprenedors. I sobretot de decidir el que volem ser: un estat independent, social i de ple dret integrat en el marc de la Unió Europea... O bé continuar sota el jou d'Espanya i de les seves lleis i organismes repressors, que utilitzen la constitució i els tribunals, més com un codi penal que no com una eina de construcció democràtica. Diumenge, Tu decideixes.

Ull a la cimera de Copenhagen L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) ha posat en marxa un nou blog (http://blogodg.wordpress.com) per oferir a entitats, mitjans de comunicació i l’opinió pública informació concisa, immediata i de qualitat sobre les principals temàtiques i les negociacions que tindran lloc a la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen. En el blog s’oferiran 10 textos d’anàlisi sobre temes relacionats amb el Canvi Climàtic. Qüestions com el paper que juguen diferents actors en les negociacions, les implicacions de diferents propostes que hi ha sobre la taula per lluitar contra el canvi climàtic o els temes que queden fora de les negociacions, seran analitzades per diferents investigadors i experts. A més, entre el 7 i el 19 de desembre, tres desplaçats informaran diàriament de tot el que succeeix tant a la cimera oficial de Copenhaguen com a la cimera alternativa organitzada per entitats de la societat civil i que es durà a terme simultàniament. El blog ofereix la possibilitat de subscriure’s i rebre els textos diaris que s’hi publicaran. Observatori del Deute en la Globalització

Com està el personal del PP! La senyora Nebrera, exmembre del Partit Popular, ha estat acusada d’usar massa sovint l’AVE per anar a Madrid, viatges que feia també a l’agost, quan diuen que aquesta senyora estava de vacances. És curiós com filen de prim amb una senadora que els va plantar per impresentables i com protegeixen, amaguen i, de fet, donen suport a personatgets d’una condició moral reprobable (Balears, Madrid, València i el que vindrà!). Ara amb la conya marinera de si el sistema Sitel és legal o no, pretenen desmuntar el cas Gürtel en la part que afecta l’honorable Camps. Home! Estaria bé que tornessin a sortir ben parats com en el famós cas Naseiro de Galícia. Jo no sé si el sistema és legal o no, però si, amb tot

això, s’aconsegueix atrapar els pocavergonyes, el sistema ha de ser legal i, a més a més, moralment acceptat. Només faltaria que amb les dèbils lleis que tenim en aquest país, els polítics amb comportaments reprobables, per més legals que siguin, sortissin ben parats. Seria com dir que tot s’hi val. Siguem més seriosos! J. Fernández Ciurana

Suports a la consulta popular És vergonyós que a l'any 2009 una consulta social desperti polèmica. Aquestes reaccions demostren la immaduresa, la incoherència i la manca real de drets humans que encara patim. Quines altres bestieses, doncs, no s'han d'esperar de nosaltres? Dono el meu suport a la consulta del 13-D i felicito la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació per la feina que està fent. Sílvia Servant

La democràcia no és un punt final, un estat de coses, una situació immutable. La democràcia és un procés inesgotable, un procediment per a prendre decisions que es funda en la igual dignitat de naixença, en la Nació. El dret de decidir és un dret inalienable de qui ha nascut i qualsevol impediment al seu exercici és, senzillament, una obstrucció al procés de democratització que va començar molt abans del 1978 i que no va acabar aleshores. Des de llavors, cada vegada que hem participat democràticament en la vida pública -votant, manifestant-nos, reunint-nos, opinant... -, la democràcia ha avançat. Quan no ho hem fet, ha retrocedit. Raimundo Viejo

cartes dels lectors Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donantnos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat amb Sant Cugat a [email protected]

Participa al primer Concurs de Fotografia de Nadal que organitza el diari Ateneu! El Nadal és moltes coses. Algunes de molt bones, d’altres no tant. Trobades familiars, decoracions apoteòsiques, tradicions pintoresques, consum desmesurat, contrastos entre rics i pobres... Envia les millors fotografies que facis aquestes festes a l’adreça [email protected]. El millor guanyarà un curs de fotografia a l’Ateneu i un lot de llibres. També hi haurà premis per al segon i el tercer. Llegeix les bases a la pàgina 5.

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Elisabet Alguacil, Ignasi Bea, Sara Bella, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà, Anna Fernàndez, Miquel Montserrat, Irene Panadés, Josep Maria Ponti, Pablo Vázquez, Clara Vergés Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

societat

ON ES POT VOTAR? CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT Plaça de la Vila, 2 (al costat de l’Ajuntament) LA UNIÓ SANTCUGATENCA Avinguda d'Anselm Clavé, 17 L’ATENEU Plaça de Pep Ventura, 1 L’ATENEU “CASAL DEL BARRI” Avinguda de Cerdanyola, 19

Finalment ha arribat el moment. El moviment iniciat a Arenys de Munt el passat 13 de setembre arriba a Sant Cugat. El proper diumenge, dia 13, tots els santcugatencs majors de setze anys estan convidats a respondre la pregunta: “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” El referèndum no tindrà cap mena de validesa legal, però és indubtable que passarà a la història pel seu simbolisme i per tractar-se d’una estratègia insòlita en l’independentisme català. N’hi ha que ja han votat A part dels arenyencs, hi ha santcugatencs que ja tenen la feina feta. I és que a hores d’ara ja han participat a la consulta 1.016 persones, un 1,7% del cens electoral. Ho han fet entre el passat dia 21 i dimarts passat a l’espai cultural i gastronòmic Terra Dolça, que durant aquests dies ha funcionat com a urna del vot anticipat. Una urna que, per cert, ja compta amb el vot de l’alcalde, Lluís Recoder,

que hi va acudir discretament (per no dir en secret) el Dia de la Immaculada Concepció. Falangistes a Sant Cugat Les veus contràries a la consulta s’han anat fent sentir periòdicament. Una de les més radicals, si bé no la més majoritària, és la de la Falange Española de las JONS. Aquest grupúscul ha anunciat que es manifestarà a Sant Cugat. Primer pretenien fer-ho el mateix diumenge, dia de la consulta, però el departament d'Interior de la Generalitat només autoritza la concentració el dia abans. La Falange ha recorregut aquesta decisió, i ara mateix no se sap si, com va passar a Arenys, la justícia l’acabarà permetent el mateix dia. Tots a la plaça Després que l’Ajuntament negués l’ús del pavelló municipal a la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació (que aplega més de 40 entitats), serà la plaça d’Octavià on es farà l’acte unitari de final de campanya, d’àmbit nacional, demà divendres a les 19.30. Redacció

MONESTIR Plaça d'Octavià, 16 baixos (Galeria OdóArt) ESCOLA D’ARQUITECTURA C/ de Pere Serra, 1-15 CAN CADENA Plaça de Can Cadena, Valldoreix EL CLUB Passeig de Sevilla, 53 Mira-sol

QUI POT VOTAR? -Majors de 16 anys -De qualsevol nacionalitat -Empadronats a Sant Cugat COM? Acreditant la identitat i la residència a Sant Cugat del Vallès Amb DNI, NIE i/o Certificat d'empadronament. El Certificat d'empadronament es pot sol·licitar a les oficines d'atenció ciutadana del consistori. Aquest certificat caduca als 3 mesos i, per tant, haurà d'estar expedit després del 13/09/09.

Com mostra a la perfecció Woody Allen a Match Point, hi ha moments que el destí penja d'un fil. Al llarg de la història, hi ha hagut diverses ocasions en què la humanitat i els seus valors han perillat seriosament. Homes notables i exèrcits valerosos van fer el que havien de fer, sense demanar res a canvi. 300 Com que a hores d’ara tothom ha vist la pel·lícula, resumiré: Leònides i la seva guàrdia espartana de 300 guerrers van robar un temps preciós a Xerxes i els exèrcits perses, possibilitant la resistència dels grecs. Si no hagués estat per l'heroica batalla de les Termòpiles, és probable que la civilització occidental, tal i com l'entenem (diners, èxit i Dan Brown) hagués desaparegut. Com a conseqüència evident, a les Rambles, en comptes d'haver-hi mims pertot, hi hauria un basar immens, ens dedicaríem a fer entrar serps en cistells al ritme del flabiol i, molt probablement, passejaríem tigres i elefants amb el morrió reglamentari. La guerra la va guanyar la Unió Soviètica Ara que -amb una ignorància que espanta- tothom aprofita per deixar anar que comunisme i feixisme són dues cares de la mateixa moneda, convé recordar i fer un minut de silenci -com a mínim- pels 20 milions de ciutadans de la URSS que van morir a la Segona Guerra Mundial. Mentre els francesos saludaven a la romana i els britànics evacuaven Dunkerque humiliats, el sacrifici de milions de joves soviètics aturava l'essència de la malvestat i la síntesi de la irracionalitat. Si no hagués estat per Leningrad, els sacrificis d'Stalingrad i l'ímpetu dels tancs a Kursk, l'exèrcit de les tenebres hauria implantat un Reich de mil anys. Evidentment, catalans, jueus, esquerrans i altra fauna hauríem acabat a Madagascar. En el millor dels casos. El triomf de la Voluntat Ja ben entrat el segle XXI, el pragmatisme, la garreperia i la resolució per la via fàcil van posar en entredit la culminació de l'esforç, la modèstia i la feina ben feta. Després que un manxec (que hauria de ser nacionalitzat català pels serveis prestats) enfonsés l'antiespectacle al minut 93, la darrera batalla va ser lliurada a la Città Eterna. S'hi van presentar i van vèncer. En una clara metàfora del país que tenim i que estem orgullosos de tenir, Eto'o al minut 10 i Messi al 70 van concretar l'ajuda africana i llatinoamericana a les tropes catalanes. Ignasi Bea

dijous 10 de desembre de 2009

L’hora de la veritat

La cosa va anar del canto d’un duro

3

ateneu

dijous 10 de desembre de 2009

Dues noves mostres de fotografia als espais de l’Ateneu L’Ateneu és, també, un espai d’art, i aquest mes ho demostra no amb una, sinó amb dues exposicions. D’una banda, els alumnes dels cursos de fotografia de l’Ateneu i el grup de Joves Jubilats s’uneixen en l’EXPO - FOTO 2009, que omplirà les parets de la Sala d’Actes fins al 31 de desembre. D’una gran varietat temàtica i tècnica, la mostra reuneix imatges de viatges a llocs com Lisboa, París i Menorca, detalls de la naturalesa i grans paisatges, cels de capvespre i albades, jocs de llum i fins i tot una “fotodenúncia”. També fins a finals d’any, però en

aquest cas a les parets de l’Ateneu Plaça, es podran admirar les “Experiències capturades” de Gemma Sagarra. Aquesta dissenyadora gràfica santcugatenca ha fet una selecció de fotografies on, segons les seves paraules, presenta “les sensacions que tinc a l’hora de capturar experiències puntuals”, amb el denominador comú de “representar els màgics moments que ens dóna la mare natura”. Acosta’t quan vulguis a l’Ateneu i no perdis aquestes dues gran oportunitats de conèixer l’art que es fa a Sant Cugat. Redacció

4

Estratègies per abordar els conflictes de manera positiva A l'últim article vam esmentar l'assertivitat. Vam comentar que és el tipus de comunicació que ens permet defensar les nostres idees, valors i creences, tot respectant la posició de l'altre. Això ens permet expressar de manera respectuosa el nostre punt de vista sense reprimir o callar alguns temes per por, inseguretat o simplement incapacitat per fer-ho.

Aquesta llibertat també permet respectar el nostre interlocutor i manté la nostra autoestima. Algunes tècniques per a fer-ne ús són: El banc de boira: Hem d'imaginar que davant nostre tenim una boira que ens protegeix de les paraules del nostre interlocutor. La tècnica consisteix a reconèixer que la persona amb la qual estem parlant té part de raó (o pot tenir-la) però nosaltres

també. Per exemple: “Treu-te aquests pantalons, sembles un pallasso!”, o “És possible que tingui un aspecte una mica desenfadat, però em sento bé amb aquests pantalons, així que no me'ls treuré”. Així reduïm l'ansietat que ens poden provocar les agressions verbals. La interrogació negativa : Ens permet demanar explicacions sobre les crítiques que fan cap a nosaltres

o les nostres accions. És a dir, no acceptarem directament una crítica o un insult, sinó que en sol·licitarem el perquè. Per exemple: “Això que dius és estúpid”, o “Què té d'estúpid pensar que trobaré una feina més ben pagada?” A l'Ateneu ([email protected]) trobareu assessorament personalitzat i tallers pràctics de cerca de feina i habilitats. Clara Vergés

ateneu

L’Ateneu t’ajuda amb els regals de Nadal poden triar lots ja fets, ben embolicadets i preparats per regalar”, i que “també hi ha la possibilitat que us preparem els lots al vostre gust, ja sigui amb novel·la policíaca, clàssics catalans, altres literatures, llibres infantils, etcètera”. Com sempre, hi ha l’opció de venir a l’Ateneu i fer el que s’ha fet sempre, que és triar i remenar entre els milers de volums disponibles, “amb l’afegit”, explica la Flora, “que

si ens dieu que és pel Nadal, també us els embolicarem”. Tot plegat, a més a més, a uns preus sense competència, ja que el preu dels llibres depèn de la voluntat del comprador. Amb aquesta iniciativa, l’Ateneu vol seguir fomentant la cultura i el consum responsable de cara a les festes, i tot plegat a través d’una de les millors coses que existeixen, que són els llibres. Redacció

Bases del Concurs de Fotografia de Nadal del diari Ateneu 1. Hi pot participar tothom que vulgui. 2. Els participants han d'enviar un màxim de 5 fotografies relacionades directament o indirectament amb el Nadal (festes nadalenques, període de compres, consum, tradicions, contradiccions socials, personatges, decoració, àpats...) a l'adreça [email protected]. 3. El període de recepció de les fotografies comença el 10 de desembre de 2009 i acaba el 7 de gener de 2009 a les 23:59. Les fotografies (preferiblement en format jpg) s'enviaran com a arxius adjunts a un missatge de correu electrònic fent constar les dades completes (nom, cognoms, número del DNI, adreça i número de telèfon de contacte) del participant. 4. Hi haurà tres guanyadors. El primer podrà participar gratuïtament en un curs de fotografia de l'Ateneu (o en qualsevol altre curs de l'Ateneu) del segon o el tercer trimestre del curs 2009-2010 i obtindrà també un lot de llibres de la biblioteca de l'Ateneu. El segon i el tercer obtindran dos lots de llibres provinents de la biblioteca de l'Ateneu. L'Ateneu es reserva el dret de determinar els lots o bé deixar que els guanyadors escullin els llibres del seu lot. Tots tres guanyadors obtindran gratuïtament, també, un carnet trimestral que l'acreditarà com a “Amic de l'Ateneu” i li permetrà gaudir dels seus avantatges. 5. El jurat estarà format pel president de l'Ateneu, Ramon Pros, per la professora dels cursos de fotografia de l'Ateneu, Patrícia Burrieza, pel coordinador del diari Ateneu, Oriol Sumsi, i per dos altres treballadors de l'Ateneu. El seu veredicte serà inapel·lable. 6. El resultat del concurs serà comunicat als guanyadors per telèfon i posteriorment serà fet públic a través del diari Ateneu. 7. El copyright de totes les fotografies enviades serà dels respectius participants. Els participants, però, cedeixen a l'Ateneu el dret de publicar-les al diari Ateneu tantes vegades com vulgui i de manera indefinida. 8. La interpretació de les bases, així com qualsevol modificació d'aquestes, recau exclusivament sobre l'Ateneu.

dijous 10 de desembre de 2009

No saps què regalar aquest Nadal? La crisi ha fet un mal especial a la teva butxaca? No et preocupis més. Si vols fer un regal original i valuós, l’Ateneu et proposa que regalis llibres de la seva biblioteca. Per posart’ho fàcil, aquest any s’han elaborat tota una sèrie de lots pensats per a tot tipus de destinataris. La responsable del programa de foment de la lectura de l’Ateneu, Flora Bacquelaine, explica que “es

5

practicat

Amb el suport de:

DUBTES FREQÜENTS Sentir i escoltar

dijous 10 de desembre de 2009

Aquests dos verbs tenen un sentit diferent i clar, però malgrat això, de vegades els confonem. El fet d'escoltar implica un acte voluntari, significa “parar atenció a alguna cosa”, “parar les orelles”, podem escoltar música, o escoltar algú quan parla. Sentir, en canvi, és percebre algun so per mitjà dels sentits i no suposa cap mena d'acte voluntari, podem sentir sorolls, sentir els veïns, sentir ploure, sentir el vent, però no necessàriament els hem d'escoltar. Moltes vegades sentim però no escoltem, podem sentir una música però si no ens agrada no l'escoltarem. Normalment sentim la ràdio, per quan alguna cosa és del nostre interès, llavors hi parem atenció i l'escoltem.

8

Podem dir: “Escolto a veure si sento pujar algú per l'escala.” / “Em sents bé? perquè sinó cridaré més. O potser no m'escoltes?” / “Jo només era allà, no escoltava pas, però ho vaig sentir” Podem sentir a dir: “Ahir al matí es podien escoltar les trons”. Dit així no seria correcte. Els trons, evidentment, els podem escoltar sempre que vulguem, però només els podrem sentir si hi ha tempesta. Isabel Carreño

Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (5) Quan busquem pis

Buscando piso

En cherchant maison

Cercando casa

Looking for a flat

Pisu bila gabiltzanean

- Hola, bon dia, Busco un pis de lloguer per aquesta zona.

- Hola, buenos dias. Busca un piso de alquiler en esta zona.

-Bonjour, je cherche un appartement en location dans cette zone.

- Salve, cerco un appartamento in affitto in questa zona.

-Hello. Good morning. I am looking for a flat to rent in this area.

- En tenim un molt a prop d'aquí.

-Tenemos uno muy cerca de aquí

-On en a un très proche d'ici.

- C'è ne abbiamo uno molto vicino di qui.

- We have one very near here.

- Kaixo, egun on, inguru honetan alokairuan bizitzeko pisu baten bila nabil. - Heme, ondoan, badaukagu bat.

- Quantes habitacions té?

-¿Cuantas habitaciones tiene?

-Combien de chambre a-t-il?

- Quante stanze ne ha?

- Zenbat gela ditu?

- N'hi ha tres, a part del menjador, la cuina i el bany.

-Tiene tres, a parte del comedor, la cocina y el baño.

- Està ben comunicat?

- ¿Está bien comunicado?

-Il y en a trois, plus la salle à manger, la cuisine et la salle de bain. -Il est bien situé?

- C'è ne sono tre, a parte la sala da pranzo, la cucina e il bagno. - È ben comunicato?

- How many rooms does it have? - Three, apart from the livingroom, the kitchen and the bathroom. -Is it well situated?

- És molt a prop de l'estació i de la parada de l'autobús.

- Está muy cerca de la estación y de la parada de autobús.

-Il est juste à côté de la gare et d'un arrêt de bus.

- È molto vicino alla stazione dei treni e alla fermata dell'autobus.

- It's very close to the station and the bus-stop.

- Tren geltokitik eta autobus geltokitik oso hurbil dago.

- Hi ha mobles?

- ¿Está amueblado?

-Il est meublé?

- È ammobiliato?

- Is there any furniture?

- Ba al dago altzaririk?

- Hi ha un llit de matrimoni i un armari.

-Tiene una cama de matrimonio y un armario

- Il y a un lit double et une armoire.

- C'è un letto di matrimonio ed un armadio.

- There is a double bed and a wardrobe.

- Birentzako ohe bat eta armairu bat.

- Quan el podria veure?

-¿Cuando lo podría ver?

- Quand est-ce que je pourrais le voir?

- Quando posso vederelo?

- When can I see it?

- Noiz ikusi ahal dut?

- Aquesta tarda, a dos quarts de cinc, li va bé?

-Esta tarde, a las cuatro y media, ¿le va bién?

-Cet après-midi, à quatre heures et demie, ça vous convient?

- Questo pomeriggio, alle quatroe mezza, li va bene?

- This afternoon at half past four if it's O.K with you?

- Gaur arratsaldean, lau eta erdietan. Ondo iruditzen?

-D'acord, fins aquesta tarda.

-De acuerdo, nos vemos esta tarde. -Hasta luego

- D'accord, à cet après-midi.

- D'accordo, fino a questo pomeriggio - A dopo / A presto

-That's fine. See you this afternoon. -So long!

-Ados, arratsaldera arte.

-Fins després.

- À tout à l'heure.

- Hiru; jangela, sukaldea eta komunaz gain. - Komunikazio onak ditu?

-Gero arte.

Amb la col·laboració de Tove Langkjaer, Josean Odiaga, Giovanni Pagliarulo, Nicolas Decamps

dijous 10 de desembre de 2009

cinema

10

The End...

Quin iuiu! (o “Mama, por!”)

És curiós com en pot arribar a ser de capritxosa la memòria. Encara no sé per quin motiu el meu cervell emmagatzema amb més facilitat els finals terrorífics, tràgics i dramàtics de les pel·lícules i, en canvi, sovint oblida els detalls dels finals feliços. Potser perquè acostumen a ser desenllaços més previsibles o menys imaginatius? Amb els finals de les pel·lícules es donen comportaments molt curiosos: trobem els espectadors que tenen la imperiosa necessitat de compartir el final tan bon punt surten de la sala (que deuen ser cosins germans dels que van comentant el film com si es tractés d'un partit de futbol). Hi descobrim els que es pensen que els altres no entendran com acaba la història i quan arrenca la trama ja estan dient allò de “com que no ho entendràs, ja t'avanço que tot és un somni, que el protagonista és mort i que l'assassí és el majordom”, i es queden tan amples perquè t'acaben de fer un favor. També hi ha els que, un cop finalitzat el film, perjuren que “des del primer minut” havien endevinat el desenllaç, o els que no han entès la trama i esperen els comentaris dels altres per opinar. També destaca un petit grup que fa com el meu pare que, quan comencen a aparèixer els crèdits, asseguren: “jo aquesta ja l'he vista”, quan és mentida! Sense oblidar les subespècies formades pels que no recorden com acaben, els que no veuen mai el final perquè sempre s'adormen, i els més creatius, que barregen finals de diferents títols. Vist aquest catàleg, m'agradaria repassar alguns films que no he pogut oblidar. Em vénen a la ment títols com Allò que el vent s'endugué (1939) de Victor Fleming, perquè després de tres hores em vaig sentir estafada amb un final sense respostes; El graduado (1967) de Mike Nichols per l'element sorpresa; Carrie (1976) de Brian De Palma, perquè hi vaig descobrir el cinema de terror; Psicosi (1960) d'Alfred Hitchcock, perquè vaig començar a descobrir el complex univers del mestre del suspens; Memento (2000) de Christopher Nolan perquè, per molt que ho he intentat, encara no he entès el final (o era el començament?); i podria afegir-ne moltes altres, com El sexto sentido, El club de la lucha, Nueve Reinas… Tot plegat em serveix d'excusa per acomiadar-me d'aquesta columna, des d'on vull agrair la gran llibertat que el diari Ateneu m’ha donat per publicar les meves històries, i perquè m'he divertit tant com quan recordo el ball final de Pequeña miss Sunshine. The End. Elisabet Alguacil

En la publicitat de cine a diaris i revistes cada clixé dibuixat va precedit o seguit de petits escrits. Un patiment per als publicitaris que han d’idear eslògans diferents dels milers anteriors. Se’m quedà gravat un per a Oficial y caballero que deia: “No importa si usted vio buenas películas. Venga a ver ésta, se sentirá mejor, será feliz!” Quina barra!, ja que era impossible ser feliç veient el senzillet i masclista film de Taylor Hackford. Però tant li fa, la idea era clara: has pagat, doncs tindràs dret a un espai de festa, a un desofec, a una “felicitat” audiovisual. Perquè els exhibi-

dors mai dubten que el seu paper a la vida és assolir dos plaers mutus: el teu, el de desconnectar, el d’ells, el de cobrar els teus diners! I la resta és silenci (com bé deia el títol de Helmut Kautner). I des de temps immemorials ens han volgut “gratificar” a base de fer-nos molta por. Sabeu que L’arribada del tren a Ciotat (dels

Lumière) esglaiava el públic, que creia que el tren se’ls venia a sobre, i s’aixecaven de la cadira. Aprenien ràpid la diferència entre dues dimensions i tres dimensions, en la qual mai havien pensat. (Parlem del segle XIX.) Al final reien de la seva por. Riure, això serà el cor de l’espectacle. Aviat algú va veure que també era gratificant un modus més seriós de fer-nos por. El primer Golem (H.Galeen), o aquell Nosferatu tan punxegut de Murnau. Després, si ens saltem anys d’expressionismes artístics, degenerem cap a un Disney que incendiava el bosc d’en Bambi o enfurismava la madrastra de Blancanieves. Molts l’han seguit, convençuts que als nens els agrada la por. Sí, però no els agrada gens que els facin terror pànic (des d’Spielberg a R. Rodriguez han anat torturant infants). Més cap aquí, la distribució de cinema començà a enfocar cap a públics adolescents, i és quan els productors van desplegar ja tot el cinisme. Cosa que es comenta poc, sobretot perquè quan el cine gore es passa de rosca, aleshores fa riure. El que us deia, fer riure dóna diners. Pel camí s’han carregat un gènere (el de terror ben entès) que havia donat glòries. Frankensteins a part,

només cal citar Yo anduve con un zombie (J. Tourner), o les primeres de La invasión de los ladrones de cuerpos (Siegel) i La noche de los muertos vivientes (Romero). I una única bona mixtura entre la por i el riure, les Pequeña tienda de los horrores, versions de Corman i de Sharman. Totes tenien algun sentit -a vegades un sentit polític- i en cap d’elles l'únic sentit era, com és ara, el gran guignol descarnat. Tot ve perquè al Festival de Sitges molts joves assaltaren la platea per a consolidar la connexió entre el gore i el riure i el xisclar. A la recerca d’esglais orgàsmics, tot a base de budells esventrats, destrals voladores i dits escapçats un a un. Com que no sóc dels que de petit jugués amb calaveres (digueu-li Halloween, digueu-li el tren de la bruixa) em miro aquesta moda des de fora. Per això veig que la cosa ve, sobretot, de com estrenyen les mares a la tan americana obligació de “la Festa” (ja sabeu, “Neeeens i neeeenes, farem una festa mooooolt divertida!”). Vull dir que el cinema aquí no ha estat la causa, sinó el subproducte d’una evolució social. La que ens vol fer digerir tant de “sang i fetge” com hi ha al món (potser l’Iraq, el Sudan?) però sempre... tot rient. Miquel Montserrat

Didactisme reflexiu La darrera pel·lícula d'Alejandro Amenábar, Ágora (2009), presenta alguns paral·lelismes amb l'adaptació cinematogràfica de Joseph Losey de Galileo (1974), un dels textos teatrals més coneguts de Bertolt Brecht. Ambdues pel·lícules prenen com a referència un personatge històric (Hipatia i Galileu Galilei respectivament) per abordar algunes reflexions entorn al coneixement científic i la religió. Al marge de les possibles connexions temàtiques, les dues pel·lícules també comparteixen la voluntat de situar aquestes reflexions en un primer pla tot evitant, al mateix temps, la deriva cap a un cinema “elitista”. Sovint, el cinema amb major càrrega reflexiva tendeix a utilitzar fórmules narratives i recursos estètics que el "condemnen" als circuïts minoritaris. El cinema amb voluntat d'arribar al "gran públic", en canvi, sovint tendeix a evitar un

excés de reflexivitat per ser més atractiu per a tot tipus d'espectador. La proposta d'Amenábar denota una certa voluntat de trencar aquesta frontera, atès que situa algunes reflexions "filosòfiques" com a protagonistes d'una superproducció de gènere, un format que tradicionalment ha estat dominat per l'espectacularitat i la càrrega dramàtica. La pel·lícula de Losey també trenca aquesta barrera, però renunciant als formats convencionals del cinema d’“entreteniment” per seguir l'estela del treball realitzat per Brecht en el món del teatre. El resultat també és una obra accessible per a tots els públics, però en aquest cas dotada d'una major profunditat reflexiva, fonamentada en uns magnífics diàlegs que pivoten al voltant de la figura contradictòria de Galileu. Bertolt Brecht va treballar en la creació d'un nou teatre que, defugint el paternalisme, esdevingués

popular i, alhora, interpel·lés el gran públic amb qüestions d'alta volada intel·lectual. Aquest projecte passava per renunciar a les fórmules dramàtiques habituals per experimentar amb noves tècniques narratives i estètiques que estimulessin la capacitat reflexiva de l'espectador. El seu “teatre èpic” ha estat, sens dubte, un dels projectes més rellevants (i influents) del segle XX en l'avenç cap a un art que combini didactisme i profunditat conceptual. Difícilment la versió de Joseph Losey de Galileo, elaborada amb mitjans tècnics dels anys setanta, pot esdevenir avui en dia una pel·lícula atractiva per al gran públic. Tot i així, pel·lícules com aquesta són un bon exemple que és possible realitzar pel·lícules "reflexives" i, alhora, accessibles a tothom, sense necessitat de recórrer a unes fórmules comercials que tenen un encaix difícil amb la profunditat reflexiva. Riki Benito

Primer disc de The City’s Last Noise

Josep Renau

La revista Go Mag publica el seu número de desembre i ho fa acompanyada d'un disc de regal entre les seves pàgines. El disc en qües-

La Guerra Civil espanyola fou un període molt intens pel que fa a la producció de cartells: se’n contabilitzen uns 2.000 diferents. Al Centro Documental de la Memoria Histórica s'hi troba la col·lecció més important. Esdevingué una de les manifestacions més importants de la plàstica espanyola en aquells anys, al servei, és clar, de les necessitats propagandístiques de cada bàndol. Destaquen però en qualitat i quantitat els cartells republicans, amb creadors com Renau, Goñi, Bardasano, Gaya, Bas, Ballester, etcètera. Existien molts tallers a la ciutat de Barcelona, sent també Madrid i València ciutats amb gran activitat. Del valencià Renau és un dels cartells més coneguts, La Victòria. No és estranya aquesta productivitat, ja que aquest format, on es conjuga la força de text i imatge, és adequadíssim per a transmetre missatges directes i con-

del Tetris i finalment hem acabat a l'estudi”. Els cinc membres de la banda, el Gerard, la Maria, el Tristán, el Jorge i el Guillem, no

grups com Jeff Buckley, Pink Floyd, David Bowie, Muse, Radiohead o Pixies, tots ells grups i artistes amb una forta personalitat i manera de fer única, un detall que pot servir per entendre la seva autenticitat. La seva principal finalitat com a grup és emocionar, ja sigui en disc o sobre l'escenari. Tots ells s'han

El seu so s’ha comparat amb el de Jeff Buckley, Pink Floyd, David Bowie, Pixies i Radiohead

Els cinc integrants de The City’s Last Noise. / SANTI DE PABLO

tió és la primera referència dels The City's Last Noise, cridats a ser un dels grups revelació d'aquest any en el panorama musical inde-

The City’s Last Noise van guanyar el concurs Go Blind i ara treuen el seu primer àlbum pendent. Amb el seu àlbum de debut, titulat Secret of an innocent, els The City's Last Noise fan una passa de gegant en la seva carrera com a grup, introduint-se al gran públic amb un concert de presentació a la sala Apolo i ocupant la portada d’aquesta revista, convertida en la principal valedora del grup, després que fossin escollits com a guanyadors del concurs de bandes Go Blind. El Gerard de Pablo, cantant del grup, explica que “els esdeveniments han anat caient com peces

s'havien marcat mai cap objectiu més enllà d'expressar la seva necessitat artística. El Gerard ens confessa l'única condició que ha regit el funcionament de The City's Last Noise des d'un principi: “Fem la música que volem escoltar. El més important és que ens agradi a nosaltres”. Com a grup, intenten mantenir-se al marge de les tendències i les modes, mantenint la seva arrel indie, una etiqueta que descriu la seva voluntat d'explorar i sorprendre amb la música que componen. Els The City's Last Noise es defineixen a si mateixos com un grup de pop rock progessiu, que ofereix una música “experimental, simfònica, espectacular, misteriosa, introspectiva”. El Gerard comenta que “no ens veiem plenament identificats amb cap altra banda”. Tot i això, el públic sovint compara The City's Last Noise amb

implicat a fons en el seu disc de debut Secret of an innocent, permetent que el grup pogués arribar a l'essència de les seves pròpies cançons. “És aquesta frescor el que crec que arriba tan directament al públic, i això és una cosa que hem notat, t'ho puc assegurar” explica el cantant. El Gerard és l'únic membre santcugatenc del grup, però els The City's Last Noise no són pas un grup desconegut a la nostra ciutat, on ja han tocat en directe. “Si no fos per la gent de Cugat.cat i l'Ateneu crec que no existiríem a Sant Cugat” agraeix. L'any 2006, el Gerard i la Maria van concebre The City's Last Noise a mig camí entre una platja de Formentera i una petita habita-

Només un membre del grup és de Sant Cugat, però tots tenen un bon record de la ciutat ció de l'Eixample. Avui, al 2009, els The City's Last Noise segueixen explorant nous camins d'un viatge que tot just acaba de començar. Pablo Vázquez

The City’s Last Noise recomana:

The Beautiful Taste Pop rock i de vegades pur punk que t'endinsa a les profunditats més fosques i a la llum més pura en un tancar i obrir d'ulls. Un directe “tsunàmic”.

Fitzgerald & Amstrong - Together De cop t'envolta el fum d'un tabac exquisit i amb la mà acaricies una copa del millor whisky escocès al New York més negre.

Yes - Close to the Edge Viatges psicotròpics i paisatges apocalíptics. T'enlairen amb una papallona gegant per sobre boscos de colors que sempre t'hagués agradat veure.

dijous 10 de desembre de 2009

música i art

11

tundents. Així, des del s. XIX el cartellisme s'havia emprat per a fins comercials i polítics, però entrà de ple en la propaganda política amb l'arribada de la Revolució Russa i la Primera Guerra Mundial; un exemple conegut és el de l'oncle Sam demanant voluntaris al front. A banda de la seva feina en cartells, durant la Guerra Civil Josep Renau (1907-1982) fou director general de Belles Arts del govern de Largo Caballero i organitzà l'evacuació del Prado. Renau tenia una visió pròpia, que es pot considerar molt estreta, de la funció de l'art i l'artista pel que fa al compromís polític i social. Pertanyia al PCE i fou molt crític amb altres cartellistes amb els quals va mantenir dures polèmiques (Gaya en concret). No creia en la lliure i individual expressió artística, sinó que aquesta es veia subjecta a les necessitats de la col·lectivitat. En qualsevol cas, Renau és considerat un dels millors artistes plàstics d'Espanya en els anys de la guerra i fou conegut internacionalment. El seu treball no es limità als cartells, també sobresortí en els fotomuntatges, sempre des d'un punt de vista ideològic, i en aquest camp destaca la sèrie Fata Morgana USA: The American Way of Life molt crítica amb el capitalisme nord-americà. Els seus fons es conserven a l'Institut Valencià d'Art Modern. Irene Panadés

agenda

HISTÒRIA

dijous 10 de desembre de 2009

Sant Cugat del Vallès

14

Aprofitant l’avinentesa que aquest proper 13 de desembre celebrarem al nostre municipi la consulta sobre la independència, avui voldria fer una petita introducció històrica sobre els orígens de la nostra població. La vila de Sant Cugat es formà a ponent del monestir i va pertànyer a la seva jurisdicció. Cap al segle IV, al lloc on avui dia es troba el monestir, ja s’hi trobava una fortalesa romana, posteriorment coneguda com a Castrum (campament fortificat) Octaviarum, que protegia l’encreuament de la Via Augusta amb la Via d’Ègara. La tradició cristiana situa en aquest lloc on l'any 313 va ser martiritzat Cucuphas (Cugat), vingut de l’Àfrica per predicar la fe cristiana en territori romà. La construcció del monestir al segle IX va contribuir al creixement del poble durant l'Edat Mitjana, que ben aviat es va convertir en un centre d'atracció comercial. Els orígens del monestir els trobem en el moment en què es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant Cugat amb el Castrum Octaviarum. El territori dels seus primers dominis es va organitzar en cinc parròquies. Una d'aquestes parròquies, la més propera al monestir, fou la de Sant Pere d'Octavià. Del monestir, en destaca el seu claustre, obra de l'artista Arnau Gatell i un clar exemple d'art romànic català construït al segle XII. Durant la República, entre els anys 1936 i 1939, el nom oficial de la població va ser Pins del Vallès. A l'actual escut de Sant Cugat aprovat l'any 2001, hi apareix un monestir benedictí, en representació del Monestir de Sant Cugat, la principal edificació del municipi. També hi figuren les dues claus de Sant Pere (en referència a la parròquia de Sant Pere d'Octavià) i els quatre pals de color vermell sobre el camp d'or, que recorden els privilegis reials que varen ser concedits al lloc. Actualment, el terme comprèn la ciutat de Sant Cugat, cap administratiu, el poble de Valldoreix i nombroses urbanitzacions i barris, entre els quals destaquen la Floresta, les Planes de Vallvidrera i Mira-sol. Anna Fernàndez

FILOSOFIA Parmènides (IV) Quina pèssima traducció del poema de Parmènides que vaig publicar en els últims dos números! Queda clar que el Google no és el mateix que els monjos medievals! I malgrat tot, crec que és suficient per entrar de ple en el seu pensament i distingir les “dues vies del coneixement” que caracteritzen la seva teoria, “els dos únics camins d’investigació que es poden concebre”. La de l’ésser i la del no-ésser. Parmènides fa una neta distinció entre “la ben arrodonida veritat” i “les opinions dels homes” (que són falses, evidentment). Una de les seves originalitats, però, és que en comptes de rebutjar “les opinions”, que és el que d’alguna manera feia Heràclit, diu que és necessari conèixer-les (sense concedir-los cap “convicció vertadera”, això sí), conèixer-les per poder jutjar-les correctament. Cal dir que més enllà d’aquesta concessió inicial, Parmènides es comporta com un filòsof qualsevol, és a dir, afirma que el que ell diu és la veritat. Però és una veritat força curiosa. Tornant als seus “camins”, els defineix dient que mentre en el primer “l’ésser és i el no-ésser no és”, en el segon “el no-ésser és i l’ésser no és”. Això, que sembla un simple joc de paraules, farà trencar el cap a més d’un. Perquè clar, diu Parmènides, “és necessari dir i pensar que el que és, és, ja que l’ésser és i el no-ésser no és, afirmacions que t’invito a considerar bé”. Considerem-les bé, doncs. Si seguim el seu pensament, resulta que si només és el que és, el que no és, no és ni pot ser, i per tant qualsevol canvi és impossible. Com? Que no és possible el canvi? No ho entenem, i ens deixem “arrossegar, sords i cecs, atordits, multitud sense discerniment per a la qual ésser i no-ésser és el mateix i no és el mateix”. Oriol Sumsi

Dijous 10 de desembre 19.30 i 22.10 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. La question humaine, de Nicolas Klotz Preu: 4 euros Org: Cinesa, Ajuntament 20.30 Plaça d'Octavià Quedem? Participem al Nadal a Casa Organitza: Òmnium Cultural

Divendres 11 de desembre

20.00 Casal Cultural de Mira-sol Jornada de ball social Organitza: Ajuntament

12.00 ZEM Jaume Tubau Torneig de Pàdel de Tardor Organitza: Ajuntament

22.00 Teatre-Auditori Teatre: Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza Organitza: Ajuntament

12.00 Pati de Llibres Trobada familiar amb autors. Llibres pop-up de creació catalana (cal inscripció). Organitza: Pati de Llibres

22.00 Casa de Cultura Jam de Jazz a càrrec de Marko Iohikari, contrabaix, Ramon Ángel, bateria, Vicens Solsona, guitarra Organitza: Joventuts Musicals

18.00 Casal de Joves TorreBlanca Monogràfic: sexualitat i plaer Organitza: Ajuntament

22.00 Sala El Siglo Mercantic Concert de Jazz a càrrec d'Àngela Suárez Quintet Org: Club de Jazz Sant Cugat-Promúsica

18.00 Punt d'accés a la Floresta Hora del conte: Les butxaques de la terra A càrrec d'Ada Cusidó Organitza: Ajuntament

Dissabte 12 de desembre

18.00 Casa de Cultura Cinema: El laberinto del Fauno Org: Associació d'amics i amigues de l'Escola d'Adults

De 10 a 13.30 i de 17 20.30 Botiga d'Intermón-Oxfam (carrer Enric Granados, 10) Celebració del 2n Aniversari de la botiga a Sant Cugat Degustació de cafè, xocolata altres productes de Comerç Just. Org: Intermón-Oxfam

19.00 Cafè Auditori Parlem de... teatre Amb Ramon Madaula, Sílvia Munt i Mònica Randall Organitza: Ajuntament

10.00 Pavelló de Valldoreix 2a Jornada multiesportiva de Voleibol per a nens i nenes de 2n de primària Organitza: Ajuntament

16.00 Centre Cívic El Molí de les Planes Taller. Parlem de motos Organitza: Ajuntament Teatre-Auditori Dansa. El Trencanous 19.00 Assaig obert 22.00 Actuació A càrrec del Ballet de Moscou Organitza: Ajuntament

Diumenge 13 de desembre De 9.00 a 20.00 Consulta per a l'Autodeterminació Vegeu punts de votació a www.consultasantcugat.cat Org: Plataforma Santcugatenca per a l'Autodeterminació

10.00 ZEM Jaume Tubau Torneig de Pàdel de Tardor Organitza: Ajuntament

L’AGENDA DE VALLDOREIX Dissabte 12 Sortida matinal Art i Bíblia de la mà d'Arnau Cadell, Un passeig pel Claustre de Sant Cugat Informació i inscripcions al 93 674 38 11 Org: Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex Col: EMD Valldoreix

12.00 Plaça del Casal de Cultura Ballada de Sardanes amb la Cobla Vila d'Olesa Org: EMD Valldoreix 17.30 Nau de Cultura Anem al Cabaret amb els Marxosos del Vallès Org: Marxosos del Vallès Col: EMD Valldoreix

Diumenge 13 Dilluns 14 11.00 Sala del Casal de Cultura Espectacle familiar: Tutti colori amb la Companyia L'Estenedor Preu: 2 euros Org: EMD Valldoreix

19.30 Biblioteca Vall d'Or Mort de dama de Llorenç Villalonga en el Grup de Lectura en Català/Castellà Org: EMD Valldoreix

Divendres 18 21.30 Nau de Cultura Conspiración de silencio, de John Sturges, dins el VI Cicle de Cinema d'Entitats Org: Entitats Culturals, Associacions Veïnals i EMD

Dissabte 19 De 10.00 a 14.00 Plaça Casal de Cultura Fira de Nadal dels Artesans de Valldoreix, amb xocolatada i activitats per a nens: manualitats, jocs... Organitza: Col·lectiu Artesans de Valldoreix Col: EMD Valldoreix

agenda

19.00 Casa de Cultura Taula rodona sobre el 10è aniversari de la primera edició de Pedra i Sang Org: Amics de Pedra i Sang

10.00 Pl. de la Creu d'en Blau Fira de Santa Llúcia Org: Ajuntament, Comissió de Festes de les Planes

Dimarts 15 de desembre 17.30 Teatre-Auditori Conferència-concert: Isaac Albéniz, l’home i el compositor. Org: AEU

12.00 Teatre La Unió Teatre infantil: El molinet màgic, a càrrec de Mireia Fernández i Ruth García Org: La Unió Santcugatenca

19.30 Cafè Auditori Presentació del llibre: Espectacles per a nois i noies a Catalunya cinema, dansa, música i teatre, de Martí Olaya Organitza: Ajuntament

12.00 Casa Aymat Portes obertes i visita guiada a l'exposició permanent Organitza: Ajuntament 18.00 Teatre-Auditori Concert de Macedònia: Fruites nadalenques Org: La Xarxa, Ajuntament

20.00 Sala d’Actes de l’Ateneu Conferència: Estratègies per una vida més saludable. L’alegria en l’alimentació. Entrada gratuïta. Copa de cava i suc per als assistents. Organitza: Centre de Salut Integral “Devas”, Ateneu

19.30 La Bohemia Jam Session amb BagésBertran- Colls -Monfort Grup Organitza: Jazzenviu

Dimecres 16 de desembre

Dilluns 14 de desembre

20.00 Casal de Joves TorreBlanca Fòrum de debat: Música i oci jove a Sant Cugat Organitza: Ajuntament

Abacus Sant Cugat Durant les hores d’obertura i fins al dia 20 de desembre Mostra de revistes QUIOSC.CAT

Organitza: Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)

Dijous 17 de desembre

10.15 Zem Rambla del Celler Ritmes llatins per a la gent gran (Inscripcions a l'OMET) Organitza: Ajuntament

19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. Un conte de Noël, d’Arnaud Desplechin Organitza: Ajuntament, Cinesa

E

Mo t S E EncR Uats 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2

3

4

5

6

7

8

9

10

20.00 Casa de Cultura Presentació del número 32-33 de la revista GAUSAC: “Torre Negra, natura” Org: Grup d’Estudis Locals 21.00 Teatre-Auditori 4a Nit de l'Esport 13a edició dels Premis Esport en Marxa Organitza: Cugat.cat

Divendres 18 de desembre 17.30 Plaça de Barcelona Gimcana comercial Vegeu més informació a www.santcugat.cat Organitza: Federació d'Associacions de Comerciants de Sant Cugat V Camí de Justícia Places limitades, inscripcions al Club Muntanyenc Org: Ajuntament de Sant Cugat, Ajuntament de Cerdanyola, col·laboren el CMSC i el CIMS de Cerdanyola

20.00 Seu de la UNIPAU Nits temàtiques. Anàlisi de la pobresa i d'aquells països que estan dominats per ella. Llibre El club de la miseria. Qué falla en los países más pobres del mundo, a càrrec de José M. Perceval Organitza: Universitat Internacional de la Pau 22.00 Casa de Cultura Jam de Latin Jazz A càrrec de Felix Ramos, piano, Yonder Peña, bateria, Guelmy Vázquez, baix Organitza: Joventuts Musicals de Sant Cugat

22.00 Teatre-Auditori Teatre: Ricard II de William Shakespeare Organitza: Ajuntament

17.30 Centre Cívic Molí de les Planes Caga Tió Organitza: Grup de Dones de la Creu d'en Blau, Ajuntament

22.00 Teatre La Unió Concert: Unplugged, grans èxits a capella, a càrrec de Petit Comité Org: La Unió Santcugatenca

18.00 Centre Social i Sanitari de la Floresta Concert de Nadal amb la Coral Tardor, pica pica i conversa. Org: Coral Tardor

Dissabte 19 de desembre De 9.00 a 14.00 Plaça Pep Ventura Mercat de Pagès D’11.00 a 13.00 Taller de compostatge Cal inscripció prèvia a [email protected] Org: Ateneu Santcugatenc De 10.00 a 20.00 Plaça dels Quatre Cantons Fira d'Artesans de Sant Cugat (dissabte i diumenge) Org: Associació d'Artesans SC 11.00 Plaça dels Quatre Cantons Màgia amb el Mag Magoo Org: Federació d'Associacions de Comerciants de Sant Cugat 12.00 Pati de Llibres Trobada familiar amb autors: Això és art! Això és un artista! Organitza: Pati de Llibres

12.00 Biblioteca del Mil·lenari Hora del conte: Petjades de drac, sabates de bruixa Organitza: Ajuntament 17.30 Teatre La Unió Espectacle de màgia infantil: Magicians Org: La Unió Santcugatenca

De 18.30 a 19.30 Eix de Vianants Nadales al carrer'09 Organitza: Comissió d'Escoles de Música de Sant Cugat 20.00 Casal Cultural de Mira-sol Concert de Nadal Organitza: Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol 21.00 Monestir Concert de Nadal a benefici del projecte de cooperació a Malawi “Petits Músics del Món” Org: Cor Infantil Sant Cugat, Cor Aglepta, Aula de So-CISC 22.00 Teatre-Auditori Concert: The sound of Gospel Amb el Black Heritage Choir Organitza: Ajuntament

Diumenge 20 de desembre 10.00 Carrer Santiago Rusiñol Mostra d'art al carrer Organitza: Firart

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: [email protected]

HORITZONTALS

1. Al contrari que els torrons, elles tornen al niu amb l'arribada del bon temps. El dia assenyalat. 2. Empaita les mosques amb intencions sexuals. La nota que millor afina el camioner. 3. El passat de la nostra ciutat, ho és. Aquesta cosa deformada ens informa de l'edat de qualsevol arbre. 4. Una baralla ben escapçada. L'adverbi més esperat d'una boda. 5. Dues que tenen fred. Infecció que dificulta les remullades estiuenques. 6. Aquesta vocal no assisteix ni a les juntes ni als plens, però sí que va a les reunions. Tapar la malifeta d'un altre. 7. Comença a sentenciar. L'ase ha perdut el cap. Les parells queden ben enteses. La primera. 8. Una lletra que es pot dir sense obrir la boca. Unir-se sense guió previ. 9. Així, els polítics, semblen més intel·ligents. Servei públic. 10. Un mariner lladregot. Al nord d'Ítaca. VERTICALS 1. Amb la roba ben posada es pot fer un bon espectacle. Com més pelut, més atractiu. Codi postal. 2. Un que té fama de forçut sense haver participat en cap combat. No es pot dir mai, això. 3. Cometre-les et fa més savi. La Lira no vocalitza. 4. Can pardal. Una de les que torna a casa amb el torró. 5. On s'està millor que a casa. Nascut, ras i curt. 6. Si té por, li duc jo. La tia va donar tant la nota que va deixar la seva companya perplexa. 7. Fan bona parella amb els uts. Els nostres antecessors. 8. Pluralitza. Culleres, quins mol·luscs! Un romà sol. 9. Mil tres-cents tres. Punt cardinal que és afrancesat. 10. Li falten hores, pel gust de molts. Senyora escurçada. Sense ell el dia es fa llarg, moooolt llarg. Sara Bella SOLUCIONS DELS MOTS ENCREUATS DEL NÚMERO 144: HORITZONTALS: 1. TRABAL. ES. 2. AER. PUM. O. 3. BARBACOES. 4. APORT. DUR. 5. CADERNERA. 6. RNUI. ROM. 7. MEA. DIN. A. 8. EI. OAM. AL. 9. IXEN. ILLA. 10. ROTUATNAC. VERTICALS: 1. TABAC. MEIR. 2. REAPAREIXO. 3. ARRODNA. ET. 4. B. BREU. ONU. 5. APATRIDA. A. 6. LUC. N. IMIT. 7. MODERN. LN. 8. E. EURO. ALA. 9. SOSRAMALAC.

dijous 10 de desembre de 2009

10.00 Parc de la Pollancreda 6 Hores d'Orientació per la Marató de TV3 Organitza: Club Senglar Orientació Sant Cugat

15

Suports a la consulta del 13-D

“Catalunya serà un dels nous estats del segle XXI” Joel Joan

Hèctor López Bofill

Montserrat Carulla

Matthew Tree

Actor i director

Professor de dret constitucional a la UPF Dono suport al referèndum per la independència que es farà el proper 13 de desembre a Sant Cugat del Vallès i desitjo que sigui un èxit, tant de participació com de vots afirmatius.

Actriu

Escriptor

La consulta té tot el meu suport. Catalunya té dret a ser independent i, per descomptat, té dret a preguntar-s'ho. Les consultes demostraran que l'independentisme és molt més elevat del que alguns ens volen fer creure. Per això desitjo que la consulta de Sant Cugat sigui tot un èxit.

Al llarg de 25 anys de residència a Catalunya he passat per diverses opcions polítiques respecte al país; al principi era autonomista, fins que vaig veure que d'autonomia de debò, no n'hi havia; després em vaig fer federalista, fins que vaig entendre que la paraula 'federalisme' no sortia als diccionaris utilitzats pels polítics que tallen el bacallà a Madrid; i finalment, en veure que el conflicte econòmic, cultural, social i polític entre Catalunya i l'Espanya monolingüe segueix en peu, he arribat a l'única conclusió possible: només la independència acabarà amb aquest conflicte, cosa que beneficiarà tant els catalans com els espanyols. Substituïm una mentida -la suposada unitat d'Espanya- amb una veritat com una casa: si no es pot conviure amb igualtat de drets, s'ha d'iniciar el divorci.

Després de trescents anys de no poder dir en veu alta què penseu que seria millor per al vostre país, ara en tindreu l'oportunitat. Voteu tant els independentistes com els unionistes. El 13-D arriba la llibertat a Sant Cugat. Felicitats com a barceloní. Em feu molta enveja.

Salah Jamal Metge i historiador

Oriol Junqueras Historiador i diputat a l’Eurocambra Més de la meitat dels actuals estats d'Europa han assolit la seva independència en el decurs del segle XX i Catalunya serà un dels nous estats del segle XXI. El proper 13 de desembre, Sant Cugat celebrarà un referèndum sobre aquesta qüestió i jo, des de la capital de la Unió Europea, vull fer arribar als santcugatencs tot el meu suport.

Joan Laporta President del Futbol Club Barcelona La gent té molt poques ocasions de poder manifestar lliurement la seva opinió en un acte cívic i democràtic respecte a qüestions importants i concretes que l'afecten, com ara dipositant una papereta en una urna. Un referèndum, com tota consulta per mitjà de la qual el poble és pugui expressar lliurement amb relació a assumptes que el concerneixen, és una expressió de la més pura democràcia. Pel que fa a les consultes populars sobre la independència, penso que el poble català té tot el dret de preguntar-se i de respondre amb plena llibertat. Per això dono tot el meu suport a la consulta que el 13 de desembre se celebrarà a Sant Cugat del Vallès i animo i encoratjo tots els santcugatencs i santcugatenques a participar-hi; que vagin a votar fent ús de la seva llibertat, ja que tot i les greus mancances democràtiques que patim, aquesta és una de les millors maneres que tenim per anar avançant i aprofundir en llibertat i democràcia.

Com a ciutadà de Catalunya originari de la Palestina ocupada pels colonialistes israelians, crec que el poble de Catalunya i tots els del Món tenen dret a l'autodeterminació i, per descomptat, a preguntar-s'ho. Que la consulta sigui pacífica i tot un èxit.

Patrícia Gabancho Periodista El fonament de tota democràcia és la participació i lliure expressió dels ciutadans en qualsevol afer que els pertoqui. Molt més si es tracta d'un tema tan transcendent com és la llibertat. És precisament per la força i extensió que té l'independentisme com a opció factible per a Catalunya que l'Estat espanyol, i els seus representants entre nosaltres, mostren la seva incomoditat davant les consultes populars per l'autodeterminació. Aquesta incomoditat no ha de frenar l'impuls català per decidir lliurement l'abast de l'ambició col·lectiva.

Èric Bertran President de Nous Catalans Joves Els mateixos que s'oposen al dret a decidir són els qui estan en contra de la llibertat de Catalunya. Els catalans hem de votar -i hem de votar que sí- el proper dia 13 de desembre per demostrar que som més demòcrates que aquesta gent i que creiem en les llibertats individuals i col·lectives. Si alguns no creuen en la democràcia, nosaltres sí. Tot el meu suport.

Sebastià Alzamora Poeta La consulta popular de Sant Cugat és una excel·lent mostra de salut democràtica. Només aquells que temen o odien la llibertat poden mostrar-se en contra del fet que els ciutadans es pronunciïn sobre els assumptes que els concerneixen. Ja sabem (ens ho recorden tothora) que és legítim no desitjar la independència, però sobretot cal recordar que també ho és desitjar-la, expressar-ho i participar activament.

Jordi Cabré Escriptor Fa quasi tres dècades del pacte constitucional i aquest pacte resulta, avui, completament insuficient pel que fa a les aspiracions d'autogovern que havia tingut Catalunya dins l'Estat espanyol. No només ha resultat insuficient, sinó que, a més, ha quedat incomplert i vulnerat sistemàticament. El nou pacte proposat, en forma de nou Estatut, no sembla haver de tenir millor sort: ans al contrari. És l'hora, doncs, que els catalans ens formulem la pregunta democràtica sobre si volem continuar pertanyent a aquest Estat o si volem salpar cap a horitzons més amplis. És l'hora de decidir sobre la llibertat. L'àmbit municipal és el començament d'una nova onada democràtica dins del nostre país, que com en els anys 70 ha de ser completament imparable. Sense complexos. Sense por. I sense cap més límit que els que ens posem nosaltres mateixos.

Sam Abrams Poeta i crític literari La Declaració d'Independència dels Estats Units, del meu país, proclamada el 4 de juliol del 1776, comença afirmant la necessitat de "dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre país, i prendre el seu lloc entre les nacions de la terra...". Crec que Catalunya està arribant vertiginosament al moment en què serà inajornable dissoldre els vincles que l'han lligada a Espanya i prendre el seu lloc legítim entre les nacions de la terra com un igual. És més, crec sincerament que si Catalunya no pren aquesta determinació acabarà deixant d'existir després d'un llarg i dolorós procés de deteriorament i decadència. Les consultes del dia 13 de desembre, i molt particularment la consulta que ens afecta com a ciutadans de Sant Cugat, són un primer pas cap a la independència de Catalunya, un primer pas cap a la plena realització d'aquest país per primera vegada en l'era moderna. És una gran oportunitat i és una gran responsabilitat. Desitjo que tots els conciutadans meditin bé el seu vot i que votin a favor de Catalunya, a favor d'un Estat català.