Ateneu 141

ATE NE U

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès ANY 6, NÚMERO 141 DIJOUS

bon cop de falç

15

d’OCTUBRE

de

2009

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4 [email protected]

Jaume Pla tria un llibre de la biblioteca de l’Ateneu: Teatre, de J. M. de Sagarra pàg. 11

FOTO: CHMEE2

Ix! El segon concert del Mou-te tardor arriba divendres a la Unió pàg. 13

H ist òr ia de l’in depen dent isme cat alà L’o p in ió d els p ar tit s: C i U , PS C, I CV, ER C, PP, Ciu tada ns, CUP Art icles d’ Ignasi Bea, J ord i Casas i Anna Fernàndez Entrevista a Héctor López Bofill Els casals c ata lans d ’Europ a s’imp liquen La independència i la Unió Europea

Víctor Alexandre: “Les consultes sorgeixen del desencís de la gent amb els polítics” pàg. 16

dijous 15 d’octubre de 2009

editorial

2

Qui decideix?

Sant Cugat: parc temàtic (I+D+i)

El nostre himne, ho reconeguem o no, és un cant a la lluita armada (“endarrere aquesta gent”, “que tremoli l’enemic”, “quan convé seguem cadenes”, per no parlar del contundent “bon cop de falç”), que és el mètode que han utilitzat la immensa majoria de territoris que s’han independitzat. Avui en dia, però, ningú sembla disposat a agafar la “falç”, i els nous moviments independentistes asseguren que la separació de països és possible de manera pacífica. La consulta celebrada el passat 13 de setembre a Arenys de Munt ha posat sobre la taula (una vegada més) el debat sobre la sobirania del poble català. Les repercussions que tot plegat tindrà en el futur del país són absolutament incertes, i les prediccions que es fan, tan diverses com la gent que les fa. Sigui com sigui, és el deure de qualsevol mitjà de comunicació, i entre tots ells el nostre, seguir de prop aquest nou fenomen, donant veu a les parts implicades i oferint tota la informació disponible sobre el procés, per fomentar el debat. I és que el que s’està discutint no és un tema qualsevol. Es tracta de com i qui decideix el futur d’un país. Si el “temps de consultes” que s’acosta serà la solució dels problemes dels catalans no ho sap ningú. Els seus impulsors creuen que sí. Veurem què passa.

He llegit amb gran interès el bon reportatge aparegut en aquestes pàgines, fa quinze dies, signat per Aina Serra, on descriu, sembla que amb entusiasme, l’opció del nostre govern municipal per fer de Sant Cugat un centre atractiu per a “activitats netes” i capdavanteres. Tota l'exposició està enfocada des del punt de vista empresarial i trobo a faltar un punt de vista ciutadà. Parla d’Esade-Creapolis, certament un centre de rang universitari de prestigi, però, ¿no li sembla que la ubicació comportarà problemes al veïnat i de retruc a tots nosaltres? Preguntem als veïns de l'escola Europa (que no portin els fills allí). Els parcs empresarials que esmenta sonen molt bé, però, tenim a tocar el Parc Tecnològic del Vallès, nom ben pompós, però que un estudi meu de l’any 2003 mostrava que de les 143 activitats censades 70 eren consultories/assessories/comercials i enginyeries, i sols 14 es reclamaven com de recerca, tècnica i realització conseqüents (10%). Per bé que també situat al terme de Cerdanyola, se’ns parla del sincrotró i dels 3.500 habitatges i altres edificis. No diu, però, que amb les presses es vol saltar “a la torera” la llei europea que obliga a descontaminar les 18 hectàrees que foren abocadors incontrolats de residus tòxics els anys 70 i 80, catalogats oficialment com a perillosos i que un darrer estudi oficial diu que si no es descontaminen caldrà un cinturó de 55 hectàrees d’aïllament i no fer-hi res. Altrament s’haurà de fer un seguiment de lixiviats al voltant de les edificacions durant 30 anys o més. No tinc dades del perímetre d’afectació d’uns residus tòxics (2,5 milions de metres cúbics), però, el Monestir es a 3 quilòmetres de l’epicentre tòxic... Vull dir que primer cal programar l'ocupació del territori (català). Roger Caballé

La Rierada de Vallvidrera Com cada any, El Mussol, que lluita per a la protecció del paisatge, ha inspeccionat l'estat de la Rierada de Vallvidrera al seu pas per sota de Can Busquets. En el seu dia es va triar aquest tram per a vigilar l'estat de les seves aigües, enperillar l'hàbitat de la riera a

Membres de l’associació inspeccionant la riera. / XAVIER GUITART

causa del projecte de construir 68 cases de luxe en els terrenys de més amunt. L’observació de l'estat de l’hàbitat d'aquest preciós rierol que flueix en la fondària de la vall de Vallvidrera cap a Molins de Rei, ens ha fet veure que hi ha poca aigua per l’època de l'any. La depuradora de Can Borrull no funciona bé i l'aigua està enterbolida i, fins i tot, s’ha detectat per primera vegada escuma. Nogensmenys, s'han detectat moltes espècies de macroinvertebrats i gambusies en una bassa del rierol. Un nou paràmetre a mesurar és el nombre de bicicletes de muntanya. En l’hora i mitja que va durar la inspeccióvan passar pel bell mig de la llera del rierol 12 ciclistes, la qual cosa afecta negativament l’hàbitat de la riera. Està prohibit fer-ho. Les autoritats haurien d’advertir-ho i anunciar les corresponents sancions i, arribat el cas, aplicar-les! Associació El Mussol

cartes dels lectors Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donantnos la teva opinió sobre qualsevol aspecte relacionat amb Sant Cugat a [email protected]

Edita: Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius Promou: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Elisabet Alguacil, Amnistia Internacional, Eduard Anguita, Ignasi Bea, Sara Bella, Jordi Casas, Isabel Carreño, Joana Chordà, Anna Fernàndez, Laia Jordà, Miquel Montserrat, Ramon Pros, Aina Serra, Pablo Vázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi de disseny i comunicació gràfica Kunste Pictogrames: Mural de Sergi Barnils a l’Ateneu-Casal del Barri Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004. Tirada: 6.000 exemplars. Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

societat

L'independentisme: del grupuscle a les masses Les consultes populars autodeterministes com la que es va celebrar el passat 13 de setembre a Arenys de Munt s’extenen pel país, demostrant que l’independentisme compta, avui en dia, amb més partidaris que mai

Les primeres expressions de l’independentisme van néixer amb la fundació d’Estat Català el 1922 jecte d’alliberament nacional català: el paper del PSAN, la refundació d’ERC com a partit independentista i l’actual tendència a la transversalitat de l’independentisme. El PSAN L’any 1968 es fundà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). El naixement del PSAN suposava la connexió amb la cultura política de l’esquerra internacional del moment, fet que el convertí en un projecte atractiu per a un gruix de joves. A més, es prenien els Països Catalans com a marc nacional de referència i es forjava la idea que la lluita independentista i la lluita de classes eren les dues cares de la mateixa moneda. Amb tot, el paper del PSAN no deixaria de ser testimonial enfront de l’hegemonia que exercia en l’esquerra i la lluita antifranquista el

El PSAN va posar les bases a l’independentisme modern, fixant un mètode i fent créixer els militants Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) -homòleg català del Partido Comunista de España (PCE)-. Si bé el PSAN no fou un element decisiu en aquell context, seria injust no reconèixer que va aportar les bases de l’independentisme modern, que va fixar una metodolo-

EL MAL VE D’ALMANSA... L’ESPERANÇA, D’ARENYS El 25 d'abril de 1707, amb la victòria de les tropes borbòniques a la Batalla d’Almansa, va caure València. Més tard, ho feren també Barcelona (1714) i Mallorca (1715). S’iniciava llavors, amb els Decrets de Nova Planta -mai abolits- una persecució permanent contra la llengua, cultura i identitat catalana. Fins avui. Diferents gossos però el mateix collar. Paral·lelament, s’iniciava la resistència catalana. Aquest esforç per reivindicar la Nació és el que s'ha anomenat catalanisme. Des dels moviments cívics, des de la cultura, des de la política, el catalanisme ha plantejat totes les vies possibles de relació amb el que avui és l’Estat espanyol. En moments de pau i en moments de guerra. En República i en Monarquia. En Democràcia i en Dictadura. De la participació a les seves estructures a l’entesa des de la personalitat pròpia, passant per l’enfrontament directe (pacífic i violent). Des de l’autonomisme, des del federalisme i, en darrera instància, des de l’independentisme. I és aquesta proposta, la independentista, la que està experimentant un veritable creixement enfront d'altres respostes del catalanisme. El no reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat, la deslleialtat institucional o l’espoli fiscal són alguns dels elements que porten a cada vegada més catalans a concloure que l’única solució és el divorci amb Espanya. Malgrat que les estratègies sobre com consumar la separació d’Espanya són diverses, l’independentisme comparteix nombrosos espais d’unitat d'acció. I un d'aquests és el que va sorgir de la convocatòria d'una consulta popular sobre la independència a Arenys de Munt el 13 de setembre d’enguany. Es tractava de portar a la realitat, a petita escala, allò que fins avui residia només en el pla teòric: un referèndum d’autodeterminació. Arenys va demostrar que és possible exercir aquest dret. I va demostrar que es pot fer de manera democràtica, pacífica i unilateral.

Més informació sobre les consultes: www.referendumindependencia.cat

dijous 15 d’octubre de 2009

Han corregut (i correran) rius de tinta sobre la història del catalanisme. I també, tot i que en menor mesura, sobre l’independentisme. D’aquest darrer, però, si hi ha algun fet objectivable és que avui compta amb més partidaris que mai. Sobre el perquè d’aquest creixement de l’independentisme català també hem trobat (i trobarem) explicacions i interpretacions diverses, totes elles d’interès. Malgrat que les primeres expressions de l’independentisme català les podríem situar a principis del segle XX i sobretot amb la fundació d’Estat Català (1922) -sota el lideratge de Francesc Macià-, ens centrarem en tres esdeveniments claus de la història contemporània del pro-

Massiva manifestació a Barcelona pel dret a decidir, el 18 de febrer de 2006.

gia de treball en part vigent i que va ser una pedrera de militants i dirigents independentistes de primer ordre. Amb el pas dels anys, però, l’univers creat pel PSAN implosionà i s’atomitzà en diverses organitzacions polítiques (i també armades -la més coneguda serà Terra Lliure-), fet que conduí l’independentisme (en aquell moment fonamentalment d’esquerres) a una profunda crisi. Esquerra Republicana de Catalunya Amb la Crida Nacional a ERC (1987) s’inicia l’aglutinament de l’independentisme d’esquerres a l’històric partit de Macià i Companys. Aquest procés culmina amb el Congrés d’ERC del 1989 en el qual el partit es declara explícitament independentista. D’aleshores, i fins a l'any 2004, el creixement d’ERC és espectacular. El partit compta amb una extensa xarxa territorial a tots els Països Catalans i esdevé la tercera força política al Principat de Catalunya. Independentisme sense fronteres Finalment, podríem parlar d’un darrer episodi, plenament viscut avui, en el qual l’independentisme s’expressa desacomplexadament de manera transversal. L’independentisme viu immers en un procés que procura cobrir tot l’espectre ideològic, polític i electoral. D’aquesta transversalitat van sorgir, per exemple, les multitudinàries mobilitza-

cions convocades a Barcelona per la Plataforma pel Dret a Decidir o la significativa marxa dels 10.000 a Brussel·les. També aquí es fan lectures diverses de les causes que han portat a aquest punt, des de les contradiccions i debats que s’han posat de

L’independentisme, avui en dia, s’expressa sense complexos i de manera transversal relleu arran de la constitució del govern Tripartit al Principat de Catalunya fins a la pèrdua d’interès que ha suposat per a la burgesia catalana el projecte comú espanyol. Cap a la llibertat Segurament, pocs pobles del món són tan exigents i autocrítics amb ells mateixos com el català. I això ha condicionat (i condicionarà) els ritmes i l’esdevenir del procés d’alliberament nacional. A mesura que passin els anys caldrà constatar si, al marge de les sigles i dels lideratges, creixen els partidaris de la consecució d’un Estat català. Això no obstant, és inqüestionable l’afirmació que avui hi ha més independentistes que mai i sembla clar, doncs, que els Països Catalans avancen amb el pas decidit cap a la independència i la reunificació. Eduard Anguita

3

política

L’opinió dels partits

dijous 15 d’octubre de 2009

La consulta popular d’Arenys de Munt ha remogut l’opinió pública, i ha provocat que els partits polítics haguessin de prendre posicions. Aquí podem conèixer, de primera mà, què pensen sobre aquesta qüestió

4

Una iniciativa de la societat civil Convergència i Unió incorporen la defensa del dret a l'autodeterminació com a dret irrenunciable del poble de Catalunya, així ho hem explicitat en repetides votacions al Parlament, on resideix la sobirania del poble de Catalunya. Així mateix CiU defensa el dret a expressar-se lliurement des de la societat civil catalana, a través de consultes a la ciutadania. Volem recordar, però, que la nostra prioritat a nivell nacional és aixe-

car Catalunya, superar la crisi i defensar l'autogovern. És per això que CiU centrarà la seva tasca política, com ho ha estat fent tots aquests mesos, en proposar mesures per incentivar l'economia productiva, en donar suport i fer costat als qui més ho necessiten i a fer que Catalunya lideri la sortida de la crisi. CiU no impulsarà la convocatòria de consultes, però cal recordar que ha de ser la societat civil qui ho promogui i convoqui, ja que si ho fessin

els ajuntaments, estarien fora de la legalitat actual. Considerem que aquestes consultes poden constituir una canalització en què el ciutadà veu la possibilitat de denunciar la seva insatisfacció d'una situació política que no comparteix, provocada per les institucions de l'Estat i pel Govern de la Generalitat. Constatem i denunciem que la situació en la qual ens trobem es veu agreujada per la manca de lideratge

i la inexistència d'una posició comuna dins de l'actual Govern de la Generalitat. Un govern que d'una banda no demostra tenir un projecte sòlid i de futur per Catalunya, i d'altra no fa respectar Catalunya, especialment en la seva relació amb l'Estat. Joan Recasens, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió

Sobre el nostre dret a decidir Jo vaig decidir donar suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya el 2006. Vaig decidir ampliar el pacte entre Catalunya i Espanya i dotar el nostre país de majors competències, un major reconeixement nacional i un nou finançament solidari però just. Jo i gairebé dos milions de persones vam votar a favor del nou Estatut, a l'altre costat es van trobar les visions diferents d'ERC i PP. A Sant Cugat, el 71,3 % de les persones que van votar van donar suport

al nou Estatut, amb una participació de 28.510 persones. En aquests moments algunes entitats, associacions i partits estan fomentant la realització de consultes populars sobre si s'està a favor de la independència de Catalunya. Crec que no s'ha de criminalitzar la defensa de les idees des de la paraula i tenir clar que les entitats poden i han de defensar els seus objectius com creguin convenient, sempre des de la legalitat i la responsabilitat.

El posicionament del PSC és la defensa de la decisió de milions de ciutadans que van apostar per una via d'aprofundiment estatutari. Com és evident, el PSC no és un partit independentista i per tant els objectius de la consulta no entren en els nostres esquemes. Nosaltres volem avançar en la descentralització de l'Estat, en l'ampliació de les nostres competències, en la defensa de Catalunya però també treballar en l'evolució federalista de l'Estat.

Aquest model no està representat en la consulta. El no s'està posicionant com el no a un model autonomista encapçalat per Falange o el no a un model antifederal exemplificat pels recursos del PP al TC. El sí és un posicionament lògic de partits d'arrel independentista com ERC i CUP. CiU haurà de decidir si entra en un posicionament d'aquestes característiques o es manté nedant entre dues aigües. Ferran Villaseñor, primer secretari del PSC de Sant Cugat

Les consultes generaran frustració Des d'ICV reivindiquem que es respecti la decisió presa pel poble de Catalunya de forma lliure sobre el nou Estatut del 2006. Un Estatut constitucional que reconeix competències com la inspecció de treball o els servei de rodalies de Renfe, elements que afecten a la vida quotidiana de la gent, i que ha suposat un acord de finançament que és el millor de la història del nostre país. No podem oblidar tampoc que ens vam dotar d'una carta de Drets i

Deures de les més avançades d'Europa que reconeix, entre altres, el dret a una mort digna. És doncs l'Estatut el major i més clar instrument d'autogovern per Catalunya. Amb això no estem dient que no estiguem a favor que la ciutadania pugui mobilitzar-se i promoure consultes populars, però el marc és tossut i immòbil: no tindran cap validesa legal. I el que és pitjor, aboquem la ciutadania a frustrar-se i participar en un procés sense sortida.

No ens oposarem mai al fet que la ciutadania opini, però no podem generar frustracions d'un simple acte simbòlic, sense cap transcendència jurídica, i estrictament local. Cal evitar l'apropiació partidista d'un dret col·lectiu com és el dret d'autodeterminació. La consulta que es planteja a Sant Cugat del Vallès en cap cas és un referèndum d'autodeterminació, sinó que és una consulta sobre la independència impulsada per una

entitat favorable a aquesta. Estatut, solucions quotidianes, i animar la ciutadania a participar activament de la vida associativa santcugatenca; el nostre posicionament mai serà per generar més frustracions o per posar la bena abans de la ferida. Xavier Boix, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per CatalunyaVerds

política

Irresponsabilitat institucional tat institucional convocar aquest tipus de consultes. No és propi d'administracions serioses la vulneració de la llei. Amb aquestes accions, s’acaba deslegitimant la mateixa administració local per a l'aplicació de les seves pròpies normes locals davant els ciutadans d'aquests municipis. El Partit Popular de Sant Cugat es mostra contrari a la celebració de la consulta, com també a la possibilitat que es realitzés la celebració d'un ple

extraordinari per a decidir si es realitza aquesta o no. Cal pensar que els darrers mesos, a causa de situacions provocades per l'actual crisi econòmica, hem viscut a la ciutat de Sant Cugat moments que sí que requerien una ràpida actuació per part de l'Ajuntament, i hem de dir que no es va convocar cap ple extraordinari. Des del Partit Popular de Sant Cugat, doncs, volem demanar que l'Ajuntament dediqui els seus esfor-

ços polítics i econòmics als problemes reals de la ciutadania de Sant Cugat. Berta Rodríguez, portaveu del grup municipal del Partit Popular

Normalitat democràtica ERC ha contribuït a la creació de la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació. A més, el nostre grup municipal a l'Ajuntament, del qual en sóc portaveu, traslladarà al Ple Municipal la moció que ens faci arribar la Plataforma i hi donarem suport, alhora que cercarem complicitats amb la resta de grups per tal que la consulta compti amb l'aval del màxim de regidors possible i de l'alcalde, Lluís Recoder. I no fa falta dir que com a partit aportarem tots els

nostres actius i totes les nostres forces per tal que la convocatòria de la consulta sigui un èxit. Amb tot, cal ser conscients que ERC és només una part d'aquesta realitat sorgida a Arenys de Munt. Per anar endavant necessitem l'esforç de tots els sobiranistes, com també d'aquells que no són sobiranistes però que creuen que donar la paraula directament al poble és un acte d'enfortiment i qualitat de la democràcia.

La convocatòria d'una consulta sobre l'autodeterminació és un exercici de normalitat democràtica, és la constatació que és factible expressar sense estridències la voluntat popular, és la materialització del dret a decidir. Per contra, la histèria, l'insult i les amenaces ja les posa l'espanyolisme. Ja no sorprèn que els partits (presumptament demòcrates) espanyols donin continuïtat al projecte franquista d'homogeneïtzació nacional de l'Estat.

Només junts saltarem la paret de les imposicions i rigideses de la Constitució espanyola, que sembla més un Codi Penal que un marc de garantia de les llibertats. I no podem oblidar la necessitat d'internacionalitzar el conflicte. Les relacions internacionals són claus de cara a un futur reconeixement per part dels altres estats. Ara, doncs, el que cal és treball, mobilització, coratge i unitat. Raül Grangé, portaveu del grup municipal d’ERC

Referèndums il·legals Les societats modernes basen la seva organització i convivència en dos pilars: la democràcia i l’Estat de Dret. Això suposa que ens els països políticament més avançats els enfrontaments i les discrepàncies es resolen al parlament i sota l’imperi de la Llei. La legalitat democràtica es converteix així en el principal instrument per garantir la pau social, allunyant de la confrontació i la crispació la defensa dels diferents inte-

ressos i facilitant el desenvolupament de societats més pròsperes i cohesionades. Avui Espanya és una societat democràtica, però viu permanentment amenaçada pels nacionalistes i independentistes. Aquests qüestionen sistemàticament la legitimitat de les seves institucions i incompleixen impunement les lleis. El penúltim dels seus atacs a la nostra democràcia és la convocatòria de consultes pretesament populars en diferents

municipis de Catalunya. Aquestes consultes il·legals pretenen ser una eina de sapa contra la nostra democràcia i estan planificades pels mateixos càrrecs públics que van prometre complir i fer complir les lleis, unes lleis que els atorguen la seva legitimitat com a governants. L’Estat de Dret és aquell en el qual cap ciutadà està per sobre de la llei. Perquè en un estat democràtic de dret, tant important com la parti-

cipació en les decisions és la regulació i el respecte als processos de decisió, així com la defensa de la legalitat democràtica. Les consultes vulneren l’article 71 de la Llei de Bases de Règim Local, l’article 122 del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya i l’article 149.1.32 de la Constitució Espanyola, i són un instrument dels separatistes per violentar l’Estat de Dret. Grup local de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía

Un poble lliure al món Pocs es pensaven que el que va començar com una iniciativa concreta d'un poble concret esdevingués un ampli moviment popular que ara per ara avarca una gran extensió del nostre territori. Són les consultes populars per la independència de la nostra nació i a Sant Cugat si tot va com fins ara i res es torça la farem. Des de la CUP de Sant Cugat emplacem els agents implicats en l'organització de la consulta una alta dosi de responsabilitat

perquè aquestes esdevinguin no només una diada de reivindicació sinó un canvi de mentalitat de la ciutadania catalana i una lliçó de democràcia per a l'Estat espanyol i l’Estat francès. Possiblement, sigui l'expressió més radicalment democràtica on l'únic protagonista ha de ser el poble català que amb la seva participació massiva marca un camí molt important pel dret a decidir el nostre futur com a poble. En destaquem el caràc-

ter rupturista i la importància d'aquestes en uns temps convulsos que ens està tocant viure ja que les consultes són l'expressió dels que no creiem en rebaixes nacionals, ni de pactes de finançament, ni de cessió de competències i encara menys en estatuts de submissió. En fi, són la recuperació del concepte de democràcia que els espanyols i francesos tenien segrestat, ja que fins el 13 de setembre l'Estat associava independència amb vio-

lència i antidemocràcia i ara s'ha aconseguit deixar fora de joc a l'Estat i trencar el seu discurs que durant tants anys els ha funcionat per justificar tota la seva opressió i repressió. És per això que trobem imprescindible que aquestes consultes s'estenguin com una taca d'oli pel conjunt de la nostra nació, des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i que situïn els Països Catalans com un poble lliure al món. CUP Sant Cugat

dijous 15 d’octubre de 2009

Mentre la legalitat vigent impossibiliti i no contempli poder celebrar un referèndum per a la autodeterminació, des del Partit Popular de Sant Cugat seguirem manifestant-nos en contra de la celebració d'una consulta popular independentista com la que es va celebrar el passat dia 13 de setembre a Arenys de Munt. Una consulta d’aquest tipus queda completament fora del marc legal de l'acció política municipal, convertint-se en una irresponsabili-

5

societat

La viabilitat de la independència

dijous 15 d’octubre de 2009

Membres de diverses ideologies i sectors socials coincideixen a augurar que la independència seria viable i positiva per als ciutadans de Catalunya És viable la independència respecte l'Estat espanyol? Quina seria la situació de Catalunya dins la Unió Europea? Com variaria la capacitat adquisitiva dels catalans? Quines garanties hi ha que el procés sigui no violent? Qui ha de fer el primer pas? Són molts els agents de la societat que han donat resposta a aquests dubtes: polítics de diferent ideologia, entitats, experts en economia, en dret... que coincideixen a afirmar que és una opció a tenir en compte: la independència de Catalunya és viable segons tots ells. La butxaca dels catalans Una de les preocupacions és conèixer com afectaria la independència a l’economia. Segons l'estudi

PIB per càpita de Catalunya arribaria als 32.600 euros per català, situant-se en la quarta posició a l'Europa dels vint-i-set i un 30% per damunt de la mitjana europea. Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU, afirma que “cal espirar a més nivell de renda, que durà a més eficiència i més creixement, ja que Espanya ha fet una falsa descentralització, transferint despesa corrent, sou de mestres i metges, però no recaptació ni gestió d'infraestructures”. El caràcter solidari Pel que fa a la solidaritat, un dels trets característics dels catalans al llarg de la història, i fet que justifica que part dels diners dels catalans

6

Els camps de futbol sovint són utilitzats per les campanyes independentistes.

Balances fiscals; mètode d'anàlisi i evidència (2001), de Guillem López i Albert Castellano, professors del Departament d'Economia de la UPF, es calculi com es calculi, “tots els estudis afirmen l'existència d'un dèficit fiscal de Catalunya considerable, amb l'Administració central”. Aquesta afirmació suposa que la quantitat de diners que els catalans reben de l'Estat espanyol és inferior a la quantitat que els catalans donen. Així, doncs, la separació respecte l'Estat permetria un augment dels recursos disponibles pels catalans. En aquesta línia, el Cercle Català de Negocis, associació que agrupa empresaris, directius, professionals i autònoms que vetllen per l'assoliment d'un estat propi, xifra el PIB per càpita català en cas d'independència quasi 3000 euros per damunt que el mateix indicador en cas de mantenir la relació amb Espanya. D'aquesta manera, el

se'n vagin a altres Comunitats Autònomes, Oriol Junqueras, eurodiputat d'ERC, apunta que “la solidaritat la decidirem nosaltres, no entenc perquè hem de pagar el Metro de Madrid quan hi ha països amb rendes inferiors, com per

El PIB per càpita en una Catalunya independent seria de 3.000 euros més que dins d’Espanya exemple Moçambic”. Finalment, López i Castellanos, en l'estudi citat, mostren també que un cop recollits i redistribuïts els impostos de totes les Comunitats Autònomes, economies que han aportat menys que la catalana al PIB per càpita estatal tenen una renda familiar disponible (després d'impostos i corregida segons l'IPC), superior que la de

Catalunya. Per tant, la solidaritat catalana, aplicada des de l'Estat espanyol, va en retraïment del benestar dels catalans enfront altres Comunitats Autònomes. La relació amb la Unió Europea És generalitzat l'interès de manternir l'Estat català dins el marc de la Unió Europea: “La UE ens aporta l'àmbit adequat per aplicar el nostre dret a decidir”, diu Oriol Junqueras. A més però, Raül Romeva, eurodiputat d'ICVeua, explica la importància que té per Catalunya tenir aquesta capacitat de decisió: “Les competències transferides [de l'administració central a la catalana] es discuteixen i negocien a Europa a través d'Espanya, es tracta d'ordenar el que en aquests moments és una anomalia jurídica”. Per la seva banda, Junqueras assegura que “a la Unió Europea li convé i necessita Catalunya, ja que aportem molt més del que la Unió ens aporta”, i en aquesta línia López i Castellanos afirmen que “la intervenció de la Unió Europea contribueix a augmentar lleugerament el dèficit”. El procés Dur a terme el procés d'independència amb garanties suposa “la tasca coordinada de diferents agents: entitats, associacions, partits polítics... tots són necessaris”, diu Junqueras, i Romeva afegeix que “ha de ser un procés de baix a dalt, cal majoria social, però també de dalt a baix, amb voluntat política”. En un altre sentit, Ramon Tremosa diu que “és un acte polític, es proclama la independència i ja està, fem la proclamació unilateral i després la defensem”. En tot cas, s'ha d'aconseguir un procés pacífic que garanteixi la nostra seguretat. Finalment, a mode d'exemple, Xavier Sala i Martín, professor a les facultats d'economia de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Columbia, exemplifica la qüestió comparant Catalunya amb Suïssa. Amb extensió, població i renda per càpita equivalents, situades entre dues grans potències europees tradicionalment colonialistes que amenacen la llengua dels autòctons, però un país que representa tot un èxit econòmic. Així, doncs, la viabilitat de la independència de Catalunya és evident i recomanable. Aina Serra

Sense autodeterminació no hi ha democràcia En un país normal ningú s'escandalitzaria pel fet que desenes de municipis exercissin el dret d'autodeterminació i fessin consultes preguntant als ciutadans sobre la voluntat de dotar la seva nació d'un Estat. En un país normal tampoc es qüestionaria l'exercici d'un dret elemental (recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans) i paral·lelament es donaria oxigen als camises blaves perquè sortissin de les cavernes. Això no obstant, l'Estat espanyol no només no és un país normal, sinó que ni tan sols és un país democràtic. No pot ser-ho de cap de les maneres un país on la tortura és una pràctica habitual en la repressió a la dissidència, on es tanquen diaris, s'il·legalitzen partits, i on el cap d'Estat és un personatge que ningú ha escollit. Bé, sí que va ser escollit. Escollit i coronat pel dictador feixista concretament. Clarificant posicions Les consultes han motivat una allau de reaccions i posicionaments de tot tipus. Evidentment, els que van sorgir del franquisme no hi estan d'acord, però també s'hi oposen els que cada cop que necessiten els vots catalans fan campanyes buides de contingut polític on apel·len a la por i a evitar que ellos vuelvan. El tinent d'alcalde del PSC al Masnou ha dit que el dia 13 a Arenys hi va haver dos actes feixistes, el de Falange i el referèndum. Regidors d'ICV han impedit el suport municipal a les consultes a Sitges i Vilanova i la Geltrú. Els seus respectius partits, en no penalitzar aquestes actuacions, demostren clarament de quin bàndol estan. A vegades cal posicionar-se i deixar de jugar a la puta i la ramoneta. Per acció o per omissió, alguns ho han fet clarament. És d'agrair. El camí ineludible Malauradament, els referèndums locals no són la solució al plet entre Catalunya i Espanya, però permeten visualitzar el descontent creixent de bona part de la societat catalana amb uns pedaços que ja no eviten l'escapament. Fa quasi 30 anys, la Trinca ens explicava com, per canviar-ho tot però que tot seguís igual, ens van muntar unes eleccions. Ens advertien, a més a més, que a l'hora de la veritat els tractats amb els rostres pàl·lids eren paper mullat. Tristament, la cançó és més vigent que mai. Qui no se'n vulgui adonar és lliure, però els drets fonamentals i inalienables no es discuteixen, s'exerceixen. I cada cop som més els que ho tenim clar. Ignasi Bea

societat

Tinc amigues i amics que solen anar amb el lliri de l'autodeterminació a la mà (i ho dic amb tant respecte com distanciament polític i intel·lectual), això fa que vegin amb simpatia el procés obert arran de la consulta d'Arenys de Munt. Naturalment, quan el dret d'autodeterminació es converteix en sinònim de democràcia sense més, el debat és feixuc, ja que comporta la necessitat de convèncer l'altre que res no es produeix al marge de les coordenades històriques i jurídiques realment existents. I hom no sempre està disposat a endinsar-se per aquests viaranys. Però el tema que ara ens ocupa és molt diferent. Si les amigues i amics esmentats seguissin amb atenció els fets, veurien que el que realment hi ha sobre la taula del debat públic és la deslegitimació de la via d'autogovern iniciada, o potser hauria de dir reiniciada, amb l'Estatut d'Autonomia del 2006. El procés endegat no limita el seu abast a una pregunta genèrica sobre el dret d'autodeterminació, sinó que és directament una enquesta popular sobre les preferències independentistes dels catalans, la pregunta consensuada per setanta ajuntaments fa uns dies i el manifest de la plataforma santcuga-

Les consultes deslegitimen la via d’autogovern iniciada amb l’Estatut del 2006 tenca no admeten cap mena de dubte. El missatge subjacent, i no tan subjacent, ja que el líder d'un partit polític català ho ha dit de forma explícita, és que la via estatutària està exhaurida. Evidentment, no comparteixo aquest criteri: és el millor marc d'autogovern que ha tingut Catalunya des que es va inventar, i perdó per l'expressió, això de la democràcia (remuntar-me abans de 1714 representaria un disbarat històric). El procés de consultes no decidirà res, però enrarirà els termes del debat que realment hauríem de tenir en aquests moments: com concretem el marc d'autogovern existent. L'intent d'involucrar els ajuntaments en aquest afer, i el nostre no serà una excepció, els està situant al marge de l'únic mandat que han rebut de la ciutadania, que no és altre que el de l'Estatut. Els ajuntaments haurien d'acomboiar amb força el desplegament estatutari en lloc de dedicar-se a fer de saltimbanqui polític. Perquè, deixem-ho clar, fou en la votació del 2006 que exercirem el dret d'autodeterminació. És més, i ja sé que els marramiaus se sentiran fins a Pernambuco, ens autodeterminem cada cop que votem. Jordi Casas

Afers exteriors L’onada d’entusiasme independentista sorgida a Arenys no s’ha aturat als Pirineus, i afecta també els catalans residents a l’exterior. Aprofitant la presència a Viena de representants dels casals catalans d’Europa amb motiu de la “reunió de Xarxa” impulsada per l’àrea d’Afers Exteriors i Cooperació de la Generalitat, el passat dia 10 es va realitzar una trobada inèdita sobre el paper que pot jugar la comunitat catalana a l'exterior en el procés d'autodeterminació de Catalunya. En forma de sopar-col·loqui, l’acte va reunir més de cinquanta membres de la societat civil catalana resident a gran part d'Europa, amb representants d’Alemanya, Andorra, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Escòcia, Espanya, França, Islàndia, Luxemburg, País Basc, Països Baixos, Portugal i Suïssa. Entre els assistents destacava la presència de dos dels impulsors de la consulta popular d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis i Jordi Bilbeny. La reunió tenia, entre els seus objectius, coordinar els esforços dels catalans que resideixen a fora de Catalunya, enriquint el debat sobre la manera d’articular Catalunya dins d’Europa. Així mateix, es va iniciar el procés per organitzar consultes civils a fora de l'àmbit català. Segons un dels impulsors de la iniciativa, Francesc Izard, “la consulta popular d'Arenys de Munt ha

Jordi Bilbeny, impulsor de la consulta d’Arenys, a l’arribada a l’acte. / ARNAU COLOMINAS

donat un pas de gegant per davant de la passivitat política, ja que la independència de Catalunya ha entrat en un debat normalitzat i s'ha obert una via totalment democràtica i pacífica”. Izard explica que “el ressò internacional, tant en l'àmbit polític com en el de la premsa, ha estat considerable i gens hostil, i òbviament cap institució o mitjà ha criticat una consulta democràtica i legítima, sinó precisament els esforços que hi ha hagut per aturar-la”. És des d'aquesta distància que els membres dels casals catalans es mostren optimistes. “Els ciutadans que vivim i treballem als nostres respectius països d'acollida”, diu Izard, “constituïm el lobby real, el

de la ciutadania que no depèn dels lligams de partit, i som els únics que podem preparar el terreny de l'opinió pública de manera independent i explicar el cas català des d'una perspectiva catalana, realista, franca i oberta”. Els organitzadors volen “contribuir que a Europa es vegi Catalunya com un país plural i integrador, fent que els ciutadans de tot el continent puguin defugir les comparacions absurdes i demagògiques que se'ns apliquen per interès o per desconeixement”. Des de Viena, Francesc Izard conclou: “Potser en un futur no tan llunyà serà necessari que l’opinió pública europea ens entengui per a integrar-nos”. Oriol Sumsi

Espanya en tercera persona Una mostra del posicionament dels casals catalans a l’exterior es pot trobar en aquesta carta tramesa recentment a l’ambaixador espanyol a Àustria. En el text, es tracta Espanya “en tercera persona” i es parla del poble espanyol i del català separadament, remarcant, això sí, les seves “grans afinitats”: CARTA DE INVITACIÓN Excmo. Sr. D. José María Pons Irazazábal, Nos dirigimos a usted en su función de representante del pueblo español a través de su cargo de Embajador del Reino de España en la República de Austria. Los grupos En Belda i el conjunt Badabadoc y Orxata Sound System actuarán en el Ost Klub en el marco de una noche dedicada a la música catalana “Rauxa - die katalanische Nacht” que lleva por lema “Rauscha – ein katalanischer Weg zu feiern”. Será el sábado 17 de octubre de 2009 a partir de las 22 horas en el local del Ost Klub, Schwarzenbergplatz, 10 1040 Viena. Es un alto honor dirigirnos a su Excelencia para expresarle el interés del Ost Klub y la Comunidad catalana en Viena para que su pueblo también tenga presencia en el evento, por lo que le invitamos formalmente a enviar un delegado y a extender la invitación a sus representados en esta ciudad de acogida. El pueblo catalán y español siempre han tenido grandes afinidades y esperamos que ésta sea una ocasión más para estrechar los lazos de vecindad que los unen en un ambiente festivo. En la confianza que esta invitación encontrará una acogida favorable, hacemos propicia la oportunidad para expresarle las seguridades de nuestra más alta y distinguida consideración.

dijous 15 d’octubre de 2009

Consulta versus decisió

7

societat

dijous 15 d’octubre de 2009

Sobre consultes

8

En el moment d'escriure el present article, s'ha de celebrar properament (dimarts 13 d'octubre) l'assemblea per tal de crear la comissió (amb les seves respectives subcomissions) que tirarà endavant la moció que es presentarà a l'Ajuntament del nostre poble per tal de poder engegar a Sant Cugat una consulta com la que es va dur a terme al municipi d'Arenys de Munt el passat 13 de setembre. Entenent que l'objectiu prioritari de la consulta és donar el màxim de ressò a aquest tipus d'iniciatives que es donin arreu dels Països Catalans, crec que seria de vital importància deixar de banda (ni que sigui només

Cal lluitar per l’objectiu comú i evitar l’escissió i la disgregació típiques de l’independentisme per una vegada) els diferents colors polítics i lluitar per l'objectiu comú d'intentar impulsar-les arreu del territori amb el màxim de participació possible. Ja sabem que és una fita extremadament difícil, i més dins del món independentista que sempre ha tendit a la màxima escissió i disgregació, coordinar un cos homogeni que lluiti per un mateix objectiu. Sabem que les sensibilitats són molt diverses i els objectius finals, passant per les formes i els mitjans, també. Però no hem d'oblidar que ni a nivell legal ni jurídic, la consulta tindrà cap mena de repercussió, per tant, del que es tractaria seria de donar el màxim de protagonisme a la societat civil i a la seva autonomia per poder organitzar esdeveniments d'aquest tipus amb el màxim èxit possible. Amb això no estic intentant dir que no s'hagi de parar esment en aspectes com per exemple la formulació final de la pregunta en la consulta que en cap cas ha d'estar manipulada des del

Estimular projectes participatius com aquest pot servir per fer créixer el teixit associatiu punt de vista terminològic o polític. Només intentar buscar aquella fórmula més general que no impliqui un greu problema de consciència per a ningú (o almenys, per al menor nombre de gent possible). Davant de la present desafecció política i la desconfiança creixent cap a la classe política del nostre país, ens trobem en el moment idoni per fer créixer el teixit associatiu des de diversos vessants, un dels quals seria, precisament, estimular projectes d'aquest tipus. Anna Fernàndez

Els santcugatencs podran votar sobre la independència el proper 13 de desembre Si la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació no s’autodissol abans, tenallada per les diferents “versions” de l’independentisme que l’integren, i si és possible des d’un punt de vista estrictament logístic, Sant Cugat celebrarà una consulta popular sobre la independència el proper 13 de desembre. Així ho va decidir en assemblea el passat dimarts, a la Casa de Cultura, amb la presència d’una setantena de persones. El principal escull que es van trobar en aquesta nova reunió (la primera es va celebrar el passat 15 de setembre a l’Ateneu) va ser la pregunta que es vol formular a la població. Per un estret marge de vots, l’assemblea va decidir mantenir textualment la pregunta que es va fer a Arenys de Munt (“Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”), reservant-se el dret de canviar-la si la resta de munici-

La plataforma ha enviat a tots els partits una moció de cara al ple municipal d’aquest dilluns pis que estan organitzant consultes també ho fa. La disputa, però, consistia en l’ús de les paraula “Catalunya”, d’una banda, i de “Unió Europea”, de l’altra. Segons

L’assemblea va reunir una setantena de persones a la Casa de Cultura. / ATENEU

uns, seria més adequat dir “Nació Catalana”, segons uns altres, “Països Catalans”. Pel que fa a Europa, diversos participants van fer notar que pertànyer a la Unió Europea és una decisió política, quan el que es pregunta és si el país vol ser simplement independent, partint de zero. Al final es va optar per un “primer siguem independents i després ja veurem”, evitant convertir Sant Cugat en un dels municipis que fragmentin el moviment de les consultes, que mira de mantenir-se unit al conjunt del país. L’assemblea va servir també per escollir els membres de la comissió permanent (on ara hi ha dos coor-

dinadors generals, Joan Contijoch i Jaume Massanés, i un portaveu, Víctor Alexandre) i de les moltes subcomissions necessàries per assolir l’objectiu del 13D. Les entitats que ara per ara formen part de la plataforma són: 10mil.cat, Associació de Veïns del Monestir, Assemblea de Joves, Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural, Ateneu santcugatenc, CAL Sant Cugat, Casal Popular La Guitza, Club Muntanyenc, CUP Sant Cugat, Diables, ERC Sant Cugat, Grup Argentí del Barri, JERC Sant Cugat, Maulets, Òmnium Cultural i Plataforma pel Dret de Decidir de Sant Cugat. Oriol Sumsi

Héctor López Bofill: “La consulta és legal i legítima” Héctor López Bofill, doctor en Dret i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, ens aclareix certes qüestions legals relatives a les consultes populars com la d’Arenys.

En quins casos podria topar amb la llei el suport de l'Ajuntament a la consulta? En cas de donar suport logístic, això tenint en compte la sentència relativa a Arenys. Ara bé, personalment discrepo d'aquesta sentència i del procés que es va endegar per intentar aturar la consulta d'Arenys. Quina diferència hi ha entre una consulta i un referèndum? El referèndum és una forma específica de consulta.

Héctor López Bofill

La consulta que es vol fer a Sant Cugat es pot considerar il·legal? És plenament legal atenent al que està establert en aquesta matèria. I en qualsevol cas és absolutament legítima.

Quin paper pot jugar en tot plegat la futura Llei de consultes populars de la Generalitat? Pot donar un marc normatiu on desenvolupar les consultes populars. Però en el cas que la consulta fos en relació a la independència no es podria considerar vinculant de cara a l'Estat espanyol. Sí que es

podria fer alguna consulta sense efectes legals però que servís per reforçar la legitimitat de la voluntat d'autodeterminació. Davant d'una majoria social que empenyi cap a la independència, quin hauria de ser el procediment formal per a esdevenir un nou Estat? Jo penso que la màxima legitimitat ve propiciada per un referèndum. I crec que el fet que la Constitució espanyola no permeti legalment la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació no ens treu atributs de legitimitat. En aquest context, són fonamentals les relacions internacionals. La materialització de la independència ve donada pel reconeixement internacional dels altres estats. I per a això cal negociar prèviament amb la comunitat internacional els atributs de legitimitat. E. Anguita

societat

Aquest mateix vespre l’assemblea de la Festa de Tardor discutirà i aprovarà el manifest d’enguany, que gira al voltant del voluntariat, la Torre Negra, la gran quantitat de residus que genera la ciutat i la crisi econòmica. Aquesta publicació ha tingut accés al text provisional, que us presentem a continuació.

PER SANT CUGAT: ASSOCIA'T, PARTICIPA I DECIDEIX Dir que la Festa de Tardor és la festa per antonomàsia de les entitats santcugatenques i, com a tal, un gran acte de participació ciutadana, pot semblar una obvietat, però ens agrada recordar-ho. Que l'associacionisme parli de participació és quelcom normal i, a més, necessari, avui més necessari que mai, ja que els ciutadans cada cop es mostren més reticents a participar activament en la gestió de la cosa públic, entesa en el seu sentit més ampli. Que, a més, vulgui que aquesta participació es converteixi en capacitat de decisió, també s'hauria de veure com a normal. Quin sentit té participar si això no comporta certa capacitat d'incidir en els afers públics? I, naturalment, el primer pas per a una cosa i l'altra, és associar-se. Heus aquí l'essència del lema d'enguany. El lema vol ser, com en els darrers anys, una síntesi de les diferents propostes que s'han debatut en l'Assemblea d'entitats. Lògicament, no els contempla tots. El nostre associacionisme és plural i divers i, per tant, és normal que les diferents sensibilitats s'hagin concretat en propostes no coincidents. Cap d'elles no és millor que les altres i totes són producte de les inquietuds de la part més activa de la nostra societat civil. Per altra banda, algunes no són noves, la qual cosa no vol dir en absolut que estiguin obsoletes, ans el contrari. Què ens ha ocupat en les reflexions preparatòries d'aquesta edició?:

-La valoració del voluntariat, de l'actitud desinteressada de desenes de persones que ofereixen una part molt valuosa del seu temps per fer una ciutat més participativa i solidària i, per tant, més crítica i creativa. -La història de mai no acabar de la conservació de la zona de la Torra Negre. És una història vella, la Festa de Tardor ja li ha dedicat dues edicions (1993 i 2003), però no per això de menys actualitat. Els problemes sorgits en el seu procés de conservació, el millor reflex dels quals són les reiterades sentències judicials, fan necessària una base de treball sòlida per part del nostre Ajuntament, una base ben explicada que no generi futures inquietuds ciutadanes. -La marca Sant Cugat s'ha consolidat en els darrers anys com a sinònim d'elevada qualitat de vida, com ho demostra el fet que moltes persones hagin decidit venir a viure-hi. És bo que sigui així, però això no ens ha de fer oblidar que no som un exemple a seguir en tot, la nostra capacitat de generar residus, -som un dels municipis que en genera més, molt per sobre de la mitjana catalana-, ens ha de fer reflexionar sobre el tipus de ciutat (i de consum) que estem generant entre tots. -La crisi econòmica ho embolcalla tot i seria un greu error no ferhi referència. Ja ho vam fer l'any passat i hi tornem. No som una ciutat especialment vulnerable a les conseqüències de la crisi, però també les pateix, l'augment de la demanda dels serveis de Càritas o de beques de menjador escolar en són dos bons exemples. Aquí també hi ha col.lectius especialment afectats per la crisis, com són els de la gent gran, els immigrats o les famílies monoparentals. L'associacionisme també ha de plantejar-se què hi pot fer. Acabem com hem començat, parlant de participació i decisió. Fa anys que el nostre ajuntament està discutint un nou Reglament Orgànic Municipal i, com a part

d'aquest, un Reglament de Participació Ciutadana. No ha estat un procés exempt de participació, ja que les entitats han estat cridades a dir-hi la seva. Ara arriba al seu final i properament serà aprovat pel nostre Consistori, és la fase en la qual cobra protagonisme la negociació entre grups municipals. No farem judicis de valor sobre el que en pugui sortir, a més, segur que serà un text que obrirà portes a la participació ciutadana. En aquesta qüestió, com en d'al-

Un ou i una castanya, protagonistes del cartell de la Festa de Tardor 2009.

tres, no és el text que ens ha de preocupar, sinó l'aplicació que se'n faci. La conversió de la nostra democràcia en un sistema cada cop més participatiu, depèn tant de la voluntat de participació d'aquells que ho poden fer, com de la voluntat política d'impulsar-la des de les institucions, en el nostre cas l'Ajuntament. Participar és decidir i qualsevol iniciativa que s'impulsi des de la societat civil en aquest sentit ha de ser vista positivament. És confrontant públicament les seves idees que les ciutats, i els països, avancen. La Festa de Tador, amb modèstia però amb il.lusió, vol constituir un moment d'aquests, vol ser un reflex del que pensa el teixit associatiu santcugatenc.

L’Ateneu es reivindica Davant els fets ocorreguts a la nostra ciutat durant les darreres setmanes i mesos, protagonitzats per entitats del tercer sector com nosaltres, volem fer una sèrie de reflexions. Les entitats i associacions necessitem d'una vegada per totes el reconeixement que ens mereixem per la constant tasca social i cultural, així com per la realització d'activitats, més enllà de les possibilitats de la nostra administració i que la ciutadania reclama. Com s'entendria sinó el constant creixement d'usuaris del nostre centre cívic, així com d'altres serveis d'entitats? D'una vegada per totes l'administració, tant local com nacional, ha de veure en les entitats el col·laborador necessari per al disseny i l'execució de moltes de les accions destinades a l'assoliment de la cohesió social al nostre municipi i al nostre país. Sense aquest teixit associatiu, que any rere any es reivindica a la Festa de Tardor, la ciutat no gaudiria de moltes de les activitats culturals, de lleure o de la xarxa d'atenció social existent avui dia i que de cap manera l'Ajuntament podria substituir amb recursos propis. És en aquest punt que no podem entendre com moltes vegades la nostra administració més propera no contempla la possibilitat real d'aliança amb el tercer sector per desenvolupar moltes de les polítiques públiques existents, optimitzant així els recursos en temps de crisi, i en canvi podem veure com obre vies paral·leles amb les entitats de la ciutat. Alguns exemples els trobem en l'omissió d'aquestes en el Pla d'Equipaments, d'optar per construir edificis propis abans d'esgotar les possibilitats d'arribar a acords amb les entitats amb espais i patrimoni, amb una programació d'activitats que sovint entra en competència amb la de les associacions. Cal doncs que les administracions caminin de la mà de les entitats en aquest procés de modernització i consolidació del tercer sector, amb clares mostres de compromís públic, de delegació i contractació de molts dels serveis que es realitzen, amb un decidit canvi de model de finançament, invertint en la formació i facilitant les relacions i els tràmits. Ramon Pros

dijous 15 d’octubre de 2009

Manifest (provisional) de la Festa de Tardor

9

PRACTICAT

Amb el suport de:

El mes d’octubre és temps de bolets Hi ha moltes frases que fan referència a aquest producte tan preuat al nostre país. Aquí en tenim algunes:

DUBTES FREQÜENTS El pèl i el cabell

També hi ha molts refranys i frases fetes que ens parlem de bolets: A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord.

Clavar un bolet o donar una mà de bolets, que vol dir pegar a algú.

Al rovelló, cerca-li companyó. Conservar-se com un rovelló, que vol dir que algú es manté bé, sense envellir.

El bolet i el moixernó, de l'octubre és el millor.

dijous 1 d’octubre de 2009

Fer-s'hi bolets (a un lloc), que vol dir que és molt brut.

10

Estar tocat del bolet, que vol dir estar boig, o semblar-ho. En castellà, diríem Estar como un cencerro, en francès Être complètement toqué, en anglès To be not all there, i en alemany En dachschaden haben (segons podem llegir al Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe, editat per Enciclopèdia Catalana el 1997).

El reig, amb bona untura, és una llaminadura. La llenega és carn d'ovella i el rovelló és carn de moltó. Pinetells i rovellons, s'amaguen pels racons.

Rovellons a dojo. / CLÀUDIA MACCIONI

És clar que la paraula pèl és genèrica i inclou el cabell, però, a diferència del castellà, quan anem a la perruqueria ens tallen els cabells (en plural), ja que si diem que ens tallen el cabell ens n'haurien de tallar només un. Els cabells són, doncs, el pèl del cap.

Si trobes una llora, el rovelló hi és a la vora.

Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (2) Si tenim un problema amb el cotxe i anem al mecànic...

Bon dia, què li passa al cotxe? Buenos días, ¿qué le pasa al coche?

Buon giorno, che problema ha l'auto? Guten Tag, was ist mit dem Auto? Bonjour, quel est le problème sur la voiture? Egun on, zer dauka autoak? Hello, what's the matter with the car? Té una roda punxada. Se le ha pinchado una rueda. Ha una foratura in una ruota. Ein Reifen ist platt. Elle a un pneu crevé. Gurpil bat zulatuta dauka. It has a flat tyre.

De seguida la canviem. En seguida la cambiamos. Subito la cambiamo. Wir werden ihn sofort wechseln. On vous la change tout de suite. Oraintxe bertan aldatuko dugu. We'll change it immediatly. Quan estarà llest? ¿Cuando estará reparado? Quando sarà pronta? Wie lange dauert das? Quand est-ce qu'e lle sera prête? Noiz egongo da prest?

When will it be ready? D'aquí a vint minuts. Dentro de veinte minutos. Fra veinti minuti. Zwanzig Minuten. Dans vingt minutes Hemendik bost minutura. In twenty minutes. Vaig a fer un encàrrec i torno. Voy a hacer unos recados y en seguida vuelvo. Vado fare una commisione e torno. Dann erledige ich noch etwas und komme danach zurück.

Je vais passer la commande et je reviens. Enkargu bat egin eta oraintxe etorriko naiz. I'll do some shopping and come back. D'acord, fins ara De acuerdo, hasta luego. D'accordo, a dopo. Einverstanden, bis später. D'accord, à tout de suite. Ados, oraintxe arte. O.K. See you. Nico Decamps, Tove Langkjaer, Giovanni Pagliarulo, Susanne Dorow, Josean Odiaga

També hem d'anar amb compte amb els cabells blancs. En català ho diem així, no diem ni canes ni pèls blancs ni pèl blanc. El pèl blanc seria de la cara o el pèl d'un animal. Mai del cap d'una persona. Isabel Carreño

ateneu

Jaume Pla

“He triat Teatre de Josep Maria de Sagarra” Jaume Pla va néixer a Barcelona el 1928 i ha dedicat tota la vida al teatre. Tot i que, com admet, no s’hi ha guanyat mai la vida, el seu curriculum vitae tomba d’esquena. Ha representat obres de Shakespeare, Txèkhov, Ionesco, Brecht i Dürrenmatt, sense oblidar clàssics catalans com Espriu, Oliver, Soldevila o el mateix Josep Maria de Sagarra. Ha pertangut a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, al Grup de Teatre Independent i a la Companyia de Teatre Inestable. Ha aparegut en una desena de pel·lícules i en sèries de televisió com “El cor de la ciutat” i “Plats bruts” de TV3 i “Hospital Central” i “El comisario” de Telecinco. A Sant Cugat, cada any representa (aquest en farà deu) el paper protagonista de l’Abat Biure a Pedra i Sang.

Fins ara hem parlat de com preparar-nos per a una entrevista, què dir al currículum i com ens hem de comportar en el cara a cara… Però hi ha un punt importantíssim que hem de cuidar força. Es tracta de la comunicació no verbal. Tota aquella gesticulació, expressions facials, manera de vestir-nos, etcètera, que donaran informació de nosaltres i seran més creïbles que qualsevol cosa que expressem verbalment. És molt important saber que durant una conversa, el cos transmet fins a un

La comunicació no verbal mostra sense paraules la nostra actitud i emocions 70% més d’informació que la que transmetem amb les paraules. La cara, la posició, el to de veu, les mans, permeten esbrinar les nostres emocions i actituds. L’altra persona ho rep i ho interpreta inconscientment. De totes maneres, no podem intentar inhibir la nostra comunicació no verbal, ja que hem de ser naturals i no forçar les gesticulacions. Algunes recomanacions són: respirar quan parlem i recalcar amb el to de veu les paraules importants, no moure gaire

Intentar inhibir el que diem amb la comunicació no verbal resta naturalitat les mans per a no distreure l’interlocutor, triar la vestimenta en funció del lloc on anem. No mirar ni al sostre ni a terra sinó als ulls de les persones. Com controlem tot això? Doncs molt fàcil: cal que ens preparem per a l'entrevista. Si sé a on vaig, si em sé el meu currículum i si tinc pensat què diré, el meu cos denotarà seguretat i tranquil·litat, mostrant la nostra millor faceta. Sobretot no ens hem de preocu-

Cal preparar molt bé el que sabem i direm perquè no ens traeixin els gestos par de si quan ens fan una pregunta mirem a esquerra o a dreta, ja que el més important és si ens hem informat prèviament del lloc de treball al qual ens presentem i anem ben preparats a l’entrevista de feina. A l'Ateneu trobareu, si ho desitgeu, assessorament personalitzat i la possibilitat de participar en tallers pràctics de cerca de feina. Més informació a [email protected]. Clara Vergés

Teatre: L’hostal de la Glòria, El cafè de la Marina, La fortuna de Sílvia Josep Maria de Sagarra Edicions 62 i “la Caixa” Barcelona, 1979 Jaume Pla a la biblioteca de l’Ateneu.

Quin llibre has triat? Sagarra! He vist aquest de teatre, però més que teatre, que també, recomano la seva poesia. Són uns versos que la gent jove no coneix! I s’entenen perfectament, són clars, brillants... Estan fets amb vers alexandrí, rimats. Ara fan concursos de poesia que demanen vers blanc, sense res, i llavors clar, es tracta d’anar posant frases... D’en Sagarra hi ha versos que has de llegir tres vegades i encara no entens bé el sentit. Potser per això no es llegeix. Però s’ha de reconèixer que són poemes brillants. La gent jove ho hauríeu d’intentar. Quan els llegeixes, gaudeixes, i el missatge s’entén perfectament. També cal saber llegir-los, declamar-los. Jo sóc d’una escola que ens han ensenyat a recitar, però ara en canvi les escoles de teatre consideren que no cal. I es nota molt, quan es diu un vers ben dit. Precisament, l’any passat, a través d’Òmnium, vam fer el Poema de Nadal de Sagarra, i ho va dirigir un home que et fa recitar d’una manera fantàstica. Qui? L’Esteve Polls. Aquest home fa més de trenta anys que porta el

Poema de Nadal a totes les catedrals de Catalunya. No només el poema, sinó enriquint-ho amb cançons, música, un cor... I jo vaig dir: home, per què no ho incorporem aquest any a Sant Cugat? I ho hem aconseguit. Ja el

Sagarra no està gaire ben considerat, però perquè no es coneix vam fer l’any passat a la Unió, i ara ens hem posat d’acord amb el mossèn i ho farem al Monestir, que és com una catedral, perquè és clar, és molt més que una església... Jo aconselleria que la gent vingués, perquè no només servirà per finançar Càritas, sinó perquè la gent jove escolti aquest vers tan bonic, i que no s’entén que no sigui més popular. Jo sóc un enamorat de Sagarra. I del teatre què n’hem de dir? Tampoc es representa gaire. Jo totes les representacions que recordo han estat un èxit absolut, però no sé per què últimament no interessa. Ara fa poc van fer una obra, Galatea, que no és en vers, i que parla de la postguerra a l’exili, i no va interessar... Però és que no és aquest el Sagarra

que s’hauria de fer, sinó el Sagarra d’abans de la guerra, de les seves grans obres... Però els programadors consideren que no està de moda i que no cal. On col·locaries Sagarra dins la història de la literatura catalana? Jo el consideraria com un Maragall, per exemple. Poetes molt cultes, però populars. Carles Riba o Josep Carner també són grans poetes, però són més intimistes, més intel·lectuals. Com a novel·lista cal destacar Vida privada, que va ser una sàtira de la burgesia catalana que va ser molt polèmica. Sagarra va ser un home que va marcar tota una època. Jo recomano molt que la gent s’hi acosti i que el conegui. Quan has dit que és la representació del Poema de Nadal? El 10 de desembre. I ja que hi som, et diré també una altra cosa que estem preparant. Una exlusiva? Total. És una obra que estem preparant en homenatge a Baltasar Porcel. L’estrenarem el febrer a Barcelona, després anirem a Mallorca i segurament acabarem a la primavera a Sant Cugat, al Teatre-Auditori. Oriol Sumsi

dijous 15 d’octubre de 2009

Assessora’t a l’Ateneu: La comunicació no verbal

11

dijous 15 d’octubre de 2009

cinema

12

Crowdfunding (o la pel·lícula de tots)

Aa Bb Cc Dd Ee Ff... fins al final

Potser no ens trobem en el millor moment per persuadir ningú perquè s’animi a subvencionar un projecte -i encara menys una fundació- però (i em serviré d'un tòpic molt instal·lat en els temps que corren) sembla que en temps de crisi i necessitat s'aguditza l'enginy. Davant la manca de finançament dels bancs i les retallades pressupostàries, alguns creadors fan ús d'una nova fórmula per produir cinema. Es tracta del crowdfunding -i ja podem sumar un nou anglicisme al nostre diccionari particular- o el que és el mateix, una bossa de producció comunitària; una manera de finançar les pel·lícules gràcies a les aportacions econòmiques de persones, a priori alienes a les produccions, que poden acabar convertintse en coproductors o inversors. En funció de l'import que destinin al film se'ls permet, des d'aparèixer en els crèdits, assistir al rodatge, participar en sortejos o, fins i tot, participar dels guanys.

Va ser que un amic es referí a aquests escrits meus sobre cine donant-los per afectats de la “síndrome Wikipèdia”. L'atac venia perquè en ells incloc dades concretes (a fi que entremig de tantes opinions hi tingueu també informació sòlida i certificable). Bé, doncs si passo per “wikipèdic”, anem-hi a fons. Avui, agradi o no, cauré en la síndrome. Hi ha multitud d'obres titulades amb sigles, números, lletres soltes, etc. N'escriuré algunes, tal com surtin. Cap intenció d'exhaustivitat (n'hi déu haver moltes més). D’entrada numeracions altes, Hace 1.ooo.ooo de años (Chaffey), El millón (Clair), els Millones (Boyle), i no diguem els Mil millones para una rubia. La rossa era ni més ni menys que Analía Gadé. Com la Swank era la morena de Million Dollar Baby. I no són pocs els 5000 dedos del Dr. T. (Rowland), o les 4 versions de 20.000 leguas de viaje submarino (millor la de Fleischer). Anem baixant a Los 400 golpes (Truffaut), Los 100 caballeros (Cottafavi), els 101 dálmatas (3 versions, primera Disney), 8 millas (Hanson), els 7 espartanos (Lazaga) o els 4 de infanteria (Pabst) i les dues Las Tres Huerfanitas. Entre els números “armats” tenim Los 100 rifles (Gries), las 50 pistolas (Fuller). O només 5 pistolas (Corman). Sigles, prioritzo la LT 22 Radio La Colifata (Larrondo), perquè és la més simpàtica, o, sense sortir de l’Argentina, Kilómetro 111 (Soffici), -i l’espanyola Kilómetro 12-. Després la ràdio, com TKX no contesta (Christian-Jaque). Amb sigles semblants, d'espies, recordo OSS 117, x17, Z-55 i R9M per no parlar del famós Agente 007 -almenys tres pel·lícules al títol- més les males imitacions (006, 001, 087, 07 con el 2 delante, o Agente 04 del imperio sumergido, etc.). Com a sigles “totals” s'emporta el premi G.I.J.O.E. (àlies Global Integrated Joint Operating Entity). Cas semblant és el cos d'elit de S.I.S., o el cos policial M.R.73 (Marchal). També d'ell 36, Quai des Orfevres, que recorda a les de Hathaway (A 23 pasos de Baker Street, 14 horas, Los 4 hijos de Katie Elder, La casa de la calle 42, 13, Rue Madeleine). I aquesta a la primera sobre en Modigliani (Montparnasse 19), o a l'altra adreça de 125, rue Montparnasse més aquella Apartado de Correos 1001 (Salvador) o el Pánico en la calle 110. Ara referències temporals, tipus 55 días en Pekín (Ray), 5 semanas en globo (millor la d’Allen), 14 de Julio (Clair), la patètica 9 semanas y media (Lyne), Un año con 13 lunas (Fassbinder), La Hora 25 (Verneuil),

El crowfunding permet finançar pel·lícules amb aportacions de particulars Allò tan senzill (i alhora tan complicat) de demanar diners a pares, germans, amics i coneguts per fer realitat el somni audiovisual d'una persona i/o del seu equip -molt propi del cinema independent o indie- ara se serveix dels avantatges de la tecnologia web 2.0, amb aplicacions més enfocades a l'usuari final. Malgrat que ja fa temps que moltes ONG i entitats sensè ànim de lucre treballen amb aquesta fórmula, sol·licitant donatius des de les seves pàgines web, un dels pioners d'aquesta experiència traslladada al món del cinema és Robert Greenwald, que el 2004 va fundar la Brave New Films als Estats Units, la primera companyia que es va servir del seu públic potencial per aconseguir el finançament necessari (uns 300.000 dòlars) per rodar el documental Iraq for sale. Un altre exemple: la documentalista Franny Armstrong, autora de The Age of Stupid sobre el canvi climàtic, ha aconseguit prop d’un milió d'euros gràcies al suport de 250 persones. Precisament aquest documental ha animat la productora Riot Cinema Collective a seguir el seu model i llançar-se al crowdfunding amb la producció d’El cosmonauta, convertint-se en la primera experiència a l’Estat espanyol que, a més, té llicència creative commons, és a dir, que no té drets reservats i s'estrenarà a Internet. D’aquesta manera, es pot dir que Internet ja ha canviat els patrons tradicionals de la distribució cinematogràfica, i ara es troba en el camí de fer-ho amb la producció. Elisabet Alguacil

20 horas (Fabri), 27 horas (Armendáriz), les vàries 38 horas más de Hill, 36 horas (Seaton), 88 minutos (més la semblant amb N. Cage), la romanesa 4 meses, 3 semanas i 2 días, les distintes 9 meses, millor la de Meszaros, Kamikaze 1999 (Besson), Los felices 60 (Camino) i la Eva 63 -referida a l'any-. Referència que ens porta als diferents Aeropuerto, que si mal no recordo hi ha els dels anys 1975, 77, 78 i 80. Més allò altre de Vuelo 90, desastre en el Potomac, o el del United 93, un vol dels grans atemptats (Greengras). Si passem d'avions a míssils tenim Apolo XIII, i Capricornio-1. Però si tornem a allò dels anys, recordem les Vampiresas 1933, la 1935, i la 1937 dels Berkeley i Bacon. D’ells, clar, La calle 42. Lletres soltes. Com aquest xinès que vol que el seu film es digui C, tal qual, o les x-3, X the unknown i X-YY fins arribar a la coneguda Z (CostaGavras). Sense oblidar les tres -fins ara- xXx, acció pura. I aquí podríem afegir la Historia de S (Lara-Polop) o la porno-fina Histoire de O, més La Marquesa de O (Rohmer) i les Lady L (Ustinov) o Lady X, més Madame G, i les diverses del Comisario X (Reindl) o el també agent F de Flint (Douglas). Un film discutible però potent és V de Vendetta. No ho és EX, escrit com a sigla encara que vol dir exmarit. No oblido E.T. (Spielberg). Però la potència lletrista la fa la M, tres grans versions de El vampiro de Düsseldorf (Lang, Losey i Hossein), i una altra M argentina, res a veure, del 2007. I ja que estem en el tema, la ínclita RH+, el vampiro de Sevilla. Moltes lletres té també la recent JCVD i a veure si endevineu què volen dir. Com ho podeu fer amb la de Kramer R. P. M. i en especial amb F.E.N. Cap misteri en canvi en les moltes que inclouen FBI o bé CIA. I recordeu J.F.K.? (Stone) Xifres i lletres, combinacions divertides D'un film me'n rebota un altre (en algun arxiu de la memòria), però si us els escric és amb la intenció que els reviviu. A mi em passa. Sento un títol i dic: “Ah, aquella que m'hi vaig adormir!”, o “la que he perseguit sense trobar-la”, o bé, “la que em van recomanar tant”. A algun lectorespectador us serà útil i divertit com a memòria sentimental, espero. Potser els més madurs tindran un ensurt quan els recordi Las señoritas del 09 o bé 091, policía al habla (Forqué) però s'alegraran amb Jonás, que cumplirá 25 el año 2000 (Tanner). No penséssiu però que aquesta mena de títols vénen sobretot de les

retitulacions que es fan a l’Estat espanyol. Al revés, fora d'aquí són molt més habituals. Agafem El hotel de las delicias. Com es deia a França? Es deia Q. I espavila! Ara uns quants números. Començo pel 0. Cero de conducta (Vigo). L'u: Eins 1971 (Schamoni). El dos, que al 1979 A. Del Amo ja va fer Dos. (Els Dos cabalgan juntos era J. Ford). I Dos y Medio era d’Stevens. Tres, la de Raffill. També 1, 2, 3 (Wilder), 1, 2, 3, al escondite inglés (Zulueta), o 1, 2, 3, Splash (Howard). Els 6 destinos (Duvivier), El 12 (Mijailov), 21 Blackjack (Luketic). Més la meritòria El 41 (Chujrai). I la fatal El 113. Arrodoneixo amb Dossier 51 (Deville) i salto cap al 1984 (Radford) perquè és el tema més important. També hi lliguen el 1941 (Spielberg), 1960 (Blasetti), 1997 a N.Y. (Carpenter) i és clar el 1919 senderià (Betancor), el 2001 (Kubrick) i el 2010 (Hyams). Més “parcials” serien el Verano del 42 (Mulligan) i Curso del 44, o les dues de Camino sobre el 1936. Algunes marquen horaris 3:19, o 5 horas doradas (Zampi). També serien “números” films que no s'han venut amb la xifra, sinó amb el número en lletres. Moltíssims. Diré només Dos mujeres (De Sica), Tres padrinos, o Tres lanceros bengalíes, Tres sargentos, Tres reyes, Cuatro vidas, Cinco lobitos (Vajda), la divertida Diez valientes, etc. Algunes han alternat l'ús de xifres o de lletres, com les moltes de Los 3 mosqueteros, o Los 7 locos (Torre-Nilsson). Per no dir les dues de Los 10 mandamientos (De Mille). A mí se’m gravaren unes amb nom de submarins alemanys (U-21, U-47 Comandante Prien, i al final arribà també un rus, K-19). I no confondre-les amb U2-3D, que no vol dir altra cosa que un concert filmat d'U2, estrenat en 3-D! Per anar acabant, res més curiós que Nömadak Tx, on uns bascos se'n van a Mongòlia per millorar el toc de la txalaparta. A veure qui en dóna més, en cine! K-Pax era una de bona de Iain Softley. Peligro línea 7ooo, en canvi, un Hawks menor. Ley 627 un Tavernier notable. Trampa 22 una estranya de Nichols. A RKO-281 (Ross) li faltava poc per ser lluïda. I ho era American Story X (Kaye). Torna a la actualitat Paralelo 38. I tot escurant el disc dur em surten la sèrie de El caso 880 (Goulding), Calle 99 (Quine) i Calle River 99 (Karlson). Això sí, per al final, la millor: Fellini, 8 i mig. Miquel Montserrat

música i art

el grup donava a llum el seu primer àlbum, Autòmat Infinit. En els dos anys de vida del grup, els Ix! no han parat ni un moment, actuant en gairebé un centenar de concerts i embarcat-se en diferents projectes, com el rodatge de qua-

Els Ix! han gravat quatre videoclips i una banda sonora

Els integrants d’Ix! provenen de Sabadell i de Santa Coloma

El segon grup convidat a tocar al Mou-te d'aquesta tardor són els Ix!, un dels últims grups en revolucionar l'escena del pop independent català. Ix! estaran sobre l'escenari del Teatre La Unió la nit d’aquest divendres, demostrant el seu bon estat de forma gràcies als més de 60 concerts de presentació del seu disc. En els últims mesos Ix! han actuat en molts dels escenaris més importants a nivell nacional, deixant la seva empremta a la Sala Bikini, al Luz de Gas, al BAM, al Festival Internacional de Cadaqués, als directes de Radio 3 i com a artista convidat al programa del Buenafuente. El grup està format per en David, en Raul, l'Albert, l'Eduard, en Marc i l'Aitor, tots ells joves nascuts a Sabadell i Santa Coloma, tot i que el cantant actualment viu a Cadaqués. De la mateixa manera que Cadaqués ha estat un destí popular i inspirador per a molts artistes al llarg de la història, en David, cantant d'Ix!, hi ha trobat un ambient ideal on escriure-hi la majoria de les lletres del grup. A

més, tal és la influència d'aquesta localitat en el grup, que el propi nom d'Ix! és una expressió característica del català empordanès, que es conserva en pobles com Cadaqués gràcies al seu aïllament geogràfic. En David ens explica

El nom del grup surt d’una expressió empordanesa que “ix! és una interjecció que s'utilitza sobretot quan alguna cosa et causa sorpresa”. Una paraula molt encertada tenint en compte la sopresa i bona acceptació que estan tenint tant els seus concerts com el seu primer disc. Tot i que no havien tocat encara mai junts, tots els membres d'Ix! ja es coneixien entre ells com a membres de l'escena musical de Sabadell dels últims anys. Va ser als voltants de la primavera del 2007 quan un primer embrió d'Ix! va presentar una primera maqueta al Sona9. La gestació del grup va ser ràpida i nou mesos més tard

tre videoclips dels seus singles o la creació íntegra de la banda sonora de la pel·lícula L'estació de l'oblit. Aquesta pel·lícula, que encara està per estrenar, ha estat produïda per TV3 i Canónigo Films i dirigida per en Christian Molina i la Sandra Serna. Els Ix!, a més, ja estan preparant el seu segon disc, que entraran a gravar aquest proper novembre, del qual podrem escoltar-ne alguns dels nous temes en el concert de divendres. En el seu primer disc ja van deixar clara la seva ambició i les seves aspiracions musicals amb un so molt cuidat, que els ha convertit en un dels referents del pop independent del moment a Catalunya. Els Ix! combinen una sonoritat internacional amb lletres en català, que els han portat a ser comparats amb grups com Wilco, dEUS o Coldplay. De cara al concert de divendres, en David ens recorda que “nosaltres fem això per disfrutar, ho necessitem, ens sentim feliços quan la gent s'ho passa bé, quan volen escoltar el disc o sabent que voldran tornar el proper cop que pugui veure'ns en directe”. Segur que no ens decebran i marxarem tots sorpresos i entenent perquè es diuen Ix! Pablo Vázquez

David Mullor, cantant dels Ix!, ens recomana:

The Beatles - Abbey Road Passen els anys i encara em segueix sorprenent la gamma d'estils musicals d'excel·lent creació que van aconseguir barrejar en un sol àlbum.

Toti Soler - El gat blanc Un disc instrumental de 1972 amb les primeres fusions de pals flamencs amb música mediterrània. Senzill, alegre, directe... de diumenge al matí!

Joe Henderson - Page One Sempre sentiré especial carinyo pel primer disc de jazz que em va calar i que, per extensió, em va motivar a descobrir i enamorar-me de la bossa nova.

L'impressionisme va ser un moviment pictòric que va néixer a partir de la figura de Manet. Manet va presentar un quadre al Saló de l'any 1865 titulat Olímpia, el qual va produir un gran escàndol per la presència d'un nu femení sense utilitzar el recurs tradicional d'un tema mitològic per explicar-lo. El pintor ens mostra a la cortesana a l'interior d'un prostíbul completament nua i sense pudor. L'artista es nodreix de la tradició per enfocar-la d'una manera completament innovadora. És considerat doncs com un artista crucial, un punt final i principi d'alguna cosa. Ara bé, els antecedents d'aquesta nova tendència es poden remuntar a artistes anteriors, com ara els romàntics anglesos Constable o Turner en els quals la natura adquiria un significat emocional i psicològic. També es consideraria precedent al grup de Barbizon, a causa de les seves investigacions sobre la sensibilitat romàntica i el paisatge realista. Es podrien situar els inicis de l'impressionisme a partir de l'any 1862, quan els alumnes del taller de Gleyre, com Sisley, Bazille, Renoir i Monet s'ajunten per l'anhel de pintar a l'aire lliure. També trobem a l'acadèmia Suïssa artistes com Cézanne i Pissarro amb inquietuds semblants. Però no va ser fins el 1874 que es van unir realment, no tant per aspectes formals de procediment, com pel fet de ser refusats al Saló oficial. És a dir, aquest moviment estilístic es pot situar a l'Estat francès i concretament a París als voltants de l'any 1874 fins a 1882, naixement de les noves teories simbolistes i els incipients moviments d'avantguarda. Els objectius d'aquest nou estil eren la recerca de la veritat en les percepcions visuals, creant una realitat psicològica plaent i confortable allunyada dels esdeveniments bèl·lics i de la crispació social. Els temes anaven relacionats amb la representació visual de la vida de manera confortable i plaent, ja que la seva base era l'estudi de la percepció òptica i dels problemes pictòrics. La seva aportació més important va ser una ruptura directa amb el concepte tradicional estètic heretat del Renaixement. El moviment impressionista estava format per un grup molt heterogeni d'artistes. El seus principals membres van ser Monet, Pissarro, Renoir i Degas. Tot i tenir moltes divergències i no conformar-se amb una mateixa visió de l'impressionisme, sí que poden ser considerats els exemples més clars d'un canvi significatiu a nivell estètic. Laia Jordà Baldoví

dijous 15 d’octubre de 2009

Aquest divendres a la Unió, Ix!

Els orígens de l’impressionisme

13

agenda

DRETS HUMANS

Dijous 15 d’octubre

dijous 15 d’octubre de 2009

Repressió i secretisme al Tibet

14

D’entre els pobles que ja fa temps que pateixen violacions dels seus drets humans, tals com restriccions a la pràctica religiosa, persecució per exercir la llibertat d’expressió i reunió, i polítiques oficials dirigides a menyscabar la cultura i la identitat, és prou conegut el cas del poble tibetà. Amnistia Internacional ja fa molts anys que documenta reiterats casos de detencions arbitràries de persones acusades per les autoritats xineses d'activitats “separatistes”, amb l’agreujant que, en nombrosos casos, a les males condicions de confinament hi cal afegir la tortura i els maltractaments. L’any passat, al Tibet, es van viure situacions especialment conflictives a causa, per una banda, de la celebració dels Jocs Olímpics a la Xina, i, per l’altra, de la commemoració dels 49 anys de la revolta tibetana contra la dominació xinesa. A partir del mes de març, una onada de protestes va sacsejar el Tibet i les zones veïnes. Es van produir marxes de protesta de monjos i monges, acompanyats per membres de la població laica. Aquestes manifestacions, inicialment pacífiques, van ser durament reprimides per l'exèrcit i la policia xineses. Per exemple, en un dels incidents que es van poder conèixer, un grup d'unes 10 persones van començar una marxa pacífica des del temple de Tsukhakhang, a Lhasa. Duien banderes nacionals tibetanes (que estan prohibides) i distribuïen pamflets. D'immediat, el grup va ser detingut i colpejat brutalment. En altres casos, a les detencions i les pallisses, es van sumar els trets amb foc real. I, pocs dies després de l'inici de les protestes, es va dur a terme una campanya de detencions massives. Segons càlculs d'organitzacions tibetanes amb seu a l'estranger, el nombre de morts causades per aquestes setmanes de repressió en tot el Tibet podia arribar a les 140 persones, i el de persones detingudes, a més de 2.000, amb, almenys, 100 persones desaparegudes. Amb tot, el nombre real podria ser molt superior, i les víctimes se sumen al degoteig reiterat de víctimes que es van comptabilitzant des de l'inici de l'ocupació xinesa. Amnistia Internacional

FILOSOFIA

18.30 Consell de Joventut de Barcelona (CJB) III Setmana d’Acció Global en contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals Més informació: setmana deute.wordpress.com 19.00 Canals Galeria d’Art Obertura de l’exposició Abstraccions Org: Canals Galeria d’Art 19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. El frasco del director Alberto Lecchi Org: Cinesa, Ajuntament

19.30 Biblioteca del Mil·lenari Club d'opinió. 2000-2009, era això el segle XXI? A càrrec de Miquel Pairolí. Org: Diputació de Barcelona

21.00 Teatre-Auditori Teatre. Hamlet Organitza: Ajuntament

19.00 Plaça de l'Om La Roda d'Esbarts Organitza: Grup Mediterrània

23.00 Teatre La Unió Mou-te Tardor amb Ix! Org: Cugat.cat, Ajuntament

19.00 Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Concert d'acordió a càrrec de Marko Servalik Org: Joventuts Musicals

Dissabte 17 d’octubre De 8.00 a 22.00 Rocòdrom del CMSC 3a Copa catalana d'escalada esportiva Organitza: Club Muntanyenc

CORRELLENGUA 2009 Plaça d'Octavià De 12.00 a 14.00 Activitats d’entitats de cultura popular 14.30 Dinar per la llengua Preu: 12 euros, venda de tiquets a l’Ateneu, la Casa de Cultura i al Terra Dolça. 17.00 Lectura del manifest del Correllengua i activitats infantils Màgia, grup d'animació infantil i xocolatada 21.00 Botifarrada popular, concert i festa final amb punxadiscs. Organitza: Comissió per a la Llengua

Heràclit (V) Però acabem, potser ja, per ara, de parlar d’Heràclit. Tampoc és que n’haguem abusat (encara que haguem esbandit altres presocràtics amb un parell de línies) ja que com diu ell mateix “Un és per a mi com milers, si és el millor”. I acabem tornant al principi, parlant d’aquella “Raó que sempre existeix” tot i que “els homes no l'entenen, tant abans d'escoltar-la com després d'haver-la escoltat”. Algú ha entès alguna cosa d’Heràclit? Jo no estic segur d’haver entès res. N’he parlat fent veure que en sabia, i he fet cas del seu consell que diu que “la ignorància és millor dissimular-la”. Com dèiem fa unes setmanes, Heràclit és un dels filòsofs més pedants de la història, dóna lliçons, tracta els seus conciutadans com uns inútils, com si estiguessin adormits, com si estiguessin bojos. Ens podem creure que ell va trobar alguna cosa? Heràclit pot recordar Wittgenstein, que parlava sobre allò del qual es pot parlar i allò del qual no: “Els límits de l’ànima no els trobaràs caminant, sigui quin sigui el camí que recorris: així d’amagats i profunds són els seus fonaments”. També diu que “no hem de fer conjectures a l’atzar sobre coses supremes” però alhora assumeix que és possible entendre-ho tot: “Comprendre és la suprema perfecció, i la vertadera saviesa parlar i obrar segons la naturalesa, estant atents”. Es poden conèixer les coses? No està clar. Heràclit ens hi encoratja, almenys a intentar-ho, i ens diu que val la pena fer l’esforç d’obrir els ulls. En tot cas, i perquè ens hi acompanyin, sempre es poden recórrer endavant i endarrere els seus fragments, ja que “el camí cap amunt i cap avall és un i el mateix”. Oriol Sumsi

Divendres 16 d’octubre 20.00 La Unió Inici del Torneig d’Escacs Arturo Pomar 2009 Org: Club d’Escacs SC

12.00 Biblioteca del Mil·lenari Hora del conte Organitza: Ajuntament 17.00 Pou d'Art L'art en família Organitza: Pou d'Art

22.00 Sala El Siglo Mercantic Concert de Jazz a càrrec de l'Ignasi Terraza & Susana Sheiman Trio Org: Club de Jazz Sant Cugat

Diumenge 18 d’octubre A partir de les 8.00 Casa de Cultura XVII Concurs de pintura ràpida Francesc Cabanas Alibau Organitza: Ajuntament De 10.00 a 14.00 Carrer Santiago Rusiñol Mostra de Firart Mostra d'art al carrer Organitza: Firart 12.00 Teatre-Auditori Espectacle infantil. Hansel i Gretel Org: La Xarxa, Ajuntament

12.00 Monestir Visita guiada a l'exposició "Francesc Cabanas Alibau. 100 anys" Organitza: Ajuntament 12.00 Teatre La Unió Espectacle infantil. La fera ferotge Organitza: La Unió

L’AGENDA DE VALLDOREIX Dijous 15

Dissabte 17

Diumenge 18

19.00 Biblioteca Vall D'Or Trobades amb escriptors: Parlem amb Enric Larreula Org: EMD

19.00 Sala Casal Cultura Inici XVI Mostra de Teatre a Valldoreix Org: Grup de Teatre Espiral Col: EMD

Divendres 16

De 10.30 a 14.30 Sala del Casal de Cultura Curs de tast de vins vertical de III nivell Org: Associació de Veïns de Ca N'Enric la Miranda Col: EMD Valldoreix

21.30 Nau de Cultura Mamma Mia! dins el VI Cicle de Cinema D'Entitats Org: EMD

Cap de Setmana al Pallars Jussà "Pedres, Raiers i Dinosaures" Org: Valldaurex

Dilluns 19 19.30 Biblioteca Vall d'Or Grup de Lectura en alemany Org: EMD

agenda

19.30 Casa de Cultura Taula rodona. ONG i empresa: és possible un treball cooperatiu, a càrrec de Jesús Carrión de l'Observatori del Deute en la Globalització, Juan Mezo, Valores i Màrqueting Organitza: Ajuntament

20.00 Casa de Cultura Conferència d'astronomia a càrrec de Matteo Cavalli Sforza, director de l'Institut de Física d'altes Energies de Barcelona Org: Agrupació Astronòmica Valldoreix-Sant Cugat

Dimecres 21 d’octubre 18.30 Casa de Cultura Llars verdes. Tallers per estalviar a casa Altres sessions: 18 de novembre i 9 de desembre. Organitza: Ajuntament

FESTIVAL DE POESIA Biblioteca del Mil·lenari 19.30 Inauguració del 9è Festival de poesia de Sant Cugat Amb la presència del poeta d'honor, Joan Vergés 20.00 Recital poètic. Lectura de poemes del poeta d'honor 20.40 Visita a l'exposició “Joan Vergés, la veu callada, la veu cantada” 21.00 Cloenda i copa de cava Org: Ajuntament

Divendres 23 d’octubre

FESTIVAL DE POESIA

FESTIVAL DE POESIA

18.30 Llibreria Paideia Cercles que s'estenen a càrrec de Montserrat Abelló i Pau Sif

De 18.00 a 19.30 Entorn de la plaça d'Octavià Poesia a cau d'orella

21.30 Terra Dolça Poesia. Nocturn per a cinc veus a càrrec de Lluís Calvo, Jordi Julià, Sònia Moll, Víctor Obiols i David Mengual

19.00 Casa de Cultura Cinefòrum. Some voices Dins els actes del Dia Internacional de la Salut Mental Org: Associació de familiars de malalts mentals, ASTAGAM

E

M O TS ENCR UatS 1 2 3 4 5

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12

FESTIVAL DE POESIA

12.00 Pati de Llibres Trobada familiar. Animalari a càrrec d'Enric Larreula

Dijous 22 d’octubre

20.00 Canals Galeria d'Art Com el Vallès no hi ha res A càrrec de la poeta Marta Pessarrodona i la pintora Conxa Ibáñez

Dissabte 24 d’octubre

De 11.30 a 13.00 Entorn plaça Lluís Millet Poesia a cau d'orella

22.00 Club Muntanyenc Sant Cugat Cine fòrum. El hijo de la novia A càrrec de Rosalina Sicart Organitza: Club Muntanyenc, Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer

Dilluns 19 d’octubre

1

19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat Cinema d'autor. Mongol del director Sergei Bodrov Org: Cinesa, Ajuntament

18.30 Llibreria Alexandria Kalidoscopi poètic a càrrec de Ferran Aisa i Laia Noguera 20.00 Llibreria Mythos Indiferents els arbres a càrrec de Jaume Subirana i Gemma Gorga 22.00 Teatre La Unió Els nens eutròfics

20.00 Seu de la Universitat Internacional de la Pau 1a Nit Temàtica de la Unipau Comentari de dos llibres sobre les relacions entre la Xina i l’Àfrica, a càrrec de Jordi Casas Org: Unipau

13.00 Monestir Vergés de prop a càrrec de Joan Vergés Portes, Isidor Marí i del mateix poeta 18.00 Celler de Llibres (Cafè Bahia) L'animal i la pedra a càrrec de Sebastià Alzamora i Susanna Rafart 19.30 La GaLeRia Big People Up & Down a càrrec de Rosa Cadafalch 22.00 Teatre-Auditori Concert. Tot és en tot a càrrec de Santi Arisa. Antologia poètica de Miquel Martí i Pol 00.00 Casal de Joves TorreBlanca After hours poètic a càrrec de Blanca Llum, Jaume C. Pons i el saxofonista Pep Poblet

17.00 i 18.45 Plaça d'Octavià Doble ballada de sardanes amb les cobles Jovenívola de Sabadell i Mediterrània Org: Entitat Sardanista SC

17.00 Casal de Joves TorreBlanca Fòrum Jove: Tenim un Pla. I tu? Vols dir-hi la teva? Org: Ajuntament 21.30 Oficina de Turisme Visita guiada. De nit al Monestir Cal reserva prèvia a l’Oficina de Turisme. Org: Ajuntament

Diumenge 25 d’octubre FESTIVAL DE POESIA Trobada poètica a Coll Favà: el barri dels poetes

11.00 Passeig de Francesc Macià Espai escultòric Poesia Poesia, narrativa i teatre 12.00 Cruïlla Joan Salvat-Papasseit i Miquel Costa i Llobera Fruits saborosos i altres vitamines poètiques Organitza: Ajuntament

Dilluns 26 d’octubre 20.00 Terra Dolça Sopar-tertúlia. Com s'elaboren uns pressupostos participatius? Cal reserva prèvia Organitza: CUP

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: [email protected]

HORITZONTALS 1. Pel mateix preu, les postres i el cafetó. El pinyol de l'oliva. 2. Pluja que ve de Londres. Fer-la és tan fàcil com posar fil a l'agulla. 3. Les primeres pàgines de l'agenda. I ja que tens l'agulla enfilada, pots deixar-la ben arreglada. És anglès. 4. Un butlletí pràcticament no documentat. Més que piu-piu deu fer PIU-PIU. 5. Obre la sessió. Faré el sorteig de cara a la paret. Un programa que dóna la nota. 6. Millor seu a un altre lloc, que eixa cadira és del xiquet. Estranyament m'agrada, que hagis girat la pedra. 7. Un pessic d'un pessic. Faci memòria mentre es torna a pujar la cremallera. Per fi li hem vist les cames a la presentadora del telenotícies. 8. Salti per aconseguir una accentuada recompensa. Atzucac. Oh, a iogurt, fa olor, i la paraula, ja te l'he dit. 9. Posa el punt i final a la classe. Ve de l'est i no necessita el passaport per creuar la frontera. Es precipita quan cau al pou. 10. S'uneixen en un tram sorprenent. Fal·lera, ganes, presses. 11. Un xic d'esperança a contracorrent. Nega que ho hagi dit, com que les paraules se les emporta el vent... Fa udolar l'home llop. 12. El continent de les jaquetes de mudar. Utilitzen la versió escurçada.

11

VERTICALS 1. De Moscú a Vladivostok, va fent via nit i dia. 2. El tio de la diagonal. Ressona en qualsevol record. Principi armamentístic. 3. Comencen a riure rígidament. Aquest número és diví. De la mateixa manera dit d'una altra manera. 4. Faries el cor fort per aturar la barca. La del cantautor no sona, però la del rap ens fa vibrar. 5. Dues muntanyes separades per una vall. Tornarem a sentir l'udol. Inaugura el diccionari. Una de tres. Es deixa trepitjar pels guanyadors. 6. En dues paraules i immediatament. Al cap i a la fi, m'ho crec. 7. Decideixo deixar de decidir. La perruquera ha deixat la Sara pelada i desconcertada. 8. És ben alternatiu, aquest xicot anglès que ens hem trobat al metro. 9. Alt i descoordinat, tal qual t'ho he dit. S'enganxa per fer bonic. 10. Simplement escriu-la. La Glòria perd el cap per Buenos Aires. Les arrosseguen tots els rius. 11. Gamarús, ximplet, tanoca. Les més cèntriques de les files. Al principi de l'escapada, més que res per portar la contrària. 12. Immesurable. El xinès més totxo de la història. Una bona becaina la cura. Sara Bella / Oriol Sumsi

12

LES SOLUCIONS D’AQUESTS MOTS ENCREUATS, AIXÍ COM LES DELS DEL NÚMERO 140, SORTIRAN AL NÚMERO 142.

6 7 8 9 10

dijous 15 d’octubre de 2009

16.00 Carrers i places de Sant Cugat Tria la teva música... Africana 19.30 Plaça de l'Om Sorteig i premis de música africana Organitza: Joventuts Musicals de Sant Cugat

15

Entrevista a Víctor Alexandre

“Les consultes sorgeixen del desencís dels ciutadans amb els polítics” tat fa la seva, al final no es pot unificar el resultat. Crec que s’ha de respectar la pregunta inicial, ens agradi o no, que d’altra banda a mi em sembla força correcta. Creus sincerament que tot això pot dur a algun lloc? És una conscienciació del país. Durant molts anys la independència ha estat un tema tabú, i ara s’està normalitzant. Avui en dia la gent es

“Els polítics no s’haurien de posar en aquest procés, és una iniciativa de la societat civil, cansada d’ells” comença a plantejar la independència com una opció política més per al seu país. La gent veu clar que si els catalans volem, serem independents, independentment del que pensi o deixi de pensar Espanya. L’escriptor santcugatenc Víctor Alexandre ha estat escollit portaveu de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació. / ATENEU

Veus possible celebrar la consulta a Sant Cugat el 13 de desembre? Sí, és possible, tot i que cal tenir en compte que Arenys de Munt és un poble de 8.000 habitants i Sant Cugat en canvi és una ciutat de gairebé 80.000. A més, la forma que té la nostra ciutat, tan horitzontal, i amb nuclis molt separats, ho fa encara més difícil. La data del 13 de desembre és una mica agosarada, però si no es fixa un dia es produeix un relaxament. Si el desembre no és possible, però, segurament es farà a l’abril. En tot cas ho volem fer conjuntament amb el major nombre de municipis. Què creus que comportarà aquesta onada de consultes? Clarificarà coses. Sempre s’ha dit que l’independentisme és una cosa de minories, i com que aquesta idea no s’ha contrastat mai, ha persistit. Tot queda en enquestes, cadascú fa la seva i cadascú arriba a les seves con-

clusions, i això és molt inexacte. Ara tampoc serà exacte, però sí que donarà una idea bastant aproximada del teixit independentista que hi ha al país. Aquesta idea sempre serà inferior a la realitat, perquè és diferent l’actitud de la gent quan el referèndum és o no vinculant. Quan ho és, ningú se’n va a prendre el sol. La participació a la consulta d’Arenys va ser molt baixa. Un 41% és baix? Depèn. Si un 41% no fos representatiu, aleshores haurien d’anul·lar les eleccions europees, perquè tenen un 37%. Hi participa la gent que ho vol, no és obligatori, però si en unes eleccions vinculants s’accepta un 37%, no entenc per què s’ha de deslegitimar un 41%. A l’última assemblea de la Plataforma s’hi va veure molta divisió. Això és molt inherent a la idiosincràsia catalana. Aquestes divisions,

aquests matisos... Ens perd l’estètica. Això ho va dir un espanyol... Bé, un basc que se sentia espanyol. Qui? Unamuno. Seguim. Evidentment que és important si la pregunta parla o no d’Unió Europea, però crec que s’ha trigat molt a parlar d’això. Cadascú s’acaba quedant amb allò que pensa, i al final es gasta molta energia en matisos de paraules, quan aquesta energia és molt millor canalitzar-la per una cosa molt més important, que és la independència del país. Crec que aquí tothom ha de renunciar als seus matisos, sense renunciar al que és principal. Nosaltres no hem creat aquests referèndums, els van crear a Arenys de Munt, i els van crear com van poder. Evidentment que es pot canviar la pregunta, però si es canvia i cada ciu-

Quin ha de ser el paper dels partits? De moment no s’hi haurien de posar, perquè justament aquestes consultes es fan com a fruit d’un desencís. La societat civil creu que els polítics no han estat a l’alçada del que realment demana aquest país. I com que la societat civil va més endavant que els seus propis polítics, ha agafat el toro per les banyes i ha decidit tirar endavant aquestes consultes. Ara els partits s’han d’apartar, i no posar pals a les rodes. Quan això tiri endavant, llavors ells s’hi apuntaran. D’entrada, el que està clar és que res serà el mateix, i això ja es veurà en les properes eleccions. Què en penses dels tancs espanyols? La majoria són llogats. A més, que un Estat com Espanya tragués els tancs quedaria molt lleig a nivell internacional. S’enfrontaria a gent desarmada. A més, Espanya, com a signatària dels Drets Humans, hauria d’estar d’acord amb el dret de l’autodeterminació de Catalunya. Oriol Sumsi