Tema 1

UNITAT: 1 L’ENTRENAMENT: Consideracions bàsiques

Juan L. Barberà Carceller Llicenciat CAFE Màster ARD

La teoria de l’entrenament és la tècnica que integra els diferents coneixements metodològics, que amb combinació amb altres coneixements científics, ens permeten saber els efectes de l’exercici físic sobre l’organisme. Aquest exercici físic està format per moviments concrets, moguts a la vegada, per diferents sistemes que cal conèixer per definir la funcionalitat de cada esport.

EL MOVIMENT

Moviment: Qualsevol canvi de posició del cos humà que es realitza en les dimensions espai-temps, la regulació del qual sempre està orientada cap un objectiu, mitjançant la utilització de la contracció muscular i amb un cost energètic. Aspecte extern -acte motor visible-

Motricitat: Totalitat de processos i funcions de l’organisme i la seva regulació psíquica, que tenen per conseqüència el moviment humà. Aspecte intern -acte motor invisible-

Estructura o esquema de moviment: Trajectòria dels segments corporals en relació a l’espai i al temps, que caracteritza una acció motora. a) Esquemes posturals (estructures estàtiques sense desplaçament): flexionat, estirat, inclinat... b) Esquemes motors (estructures dinàmiques amb desplaçament): flexionar, estirar-se, inclinar-se... PMB En els moviments esportius aquests 2 tipus d’estructures es poden combinar. P.E: en tirs lliures de Bàsquet els peus estan estàtics alhora que la resta del cos executa un moviment dinàmic.

Fases del moviment: 1.- Fase Pre-Motriu: encara no hi ha moviment aparent, però s’hi donen tots els processos d’organització prèvia. 2.- Fase Motriu: es tracta de la manifestació externa del moviment i execució. 3.- Fase Post-Motriu: sense moviment aparent, i s’hi donen tots els processos de valoració i anàlisi (Feedback). Afecta a la Fase Pre-Motriu de propers moviments mitjançant un procés de memòria motriu.

Mecanismes Orgànics de realització dels moviments. Percepció-Decisió-Execució (PDE)

Context present Depèn de l’experiència i la motivació

Component físic

Context passat de futurs moviments

Llanç. Fútbol: P: mov. Porter / D: videos, consignes / E: llançament

Classificació dels moviments Segons l’origen del seu control

Reflex o involuntari

Controlat de forma inconscient (estereotip o defensa) per part de l’organisme a nivell medular.

Voluntari

Organitzat i dirigit pel cervell de fora conscient i precisa

Automatitzat

Dif. modif. (incorr.)

Acíclics

Segons la continuïtat

Cíclics Simètrics Cíclics Asimètrics

Segons plans i eixos

Extensió de genoll per percussió al tendó rotulià

Voluntari que amb la repetició es controlat inconscientment a nivell medul·lar, sense intervenció del cervell

Parada d’un porter davant un llanç. imprevist.

Sense continuïtat amb un inici i un final i un únic esquema motriu. Repetitius, continus i encadenats, on les 2 parts del cos fan el mateix mov Repetitius, continus i encadenats amb mov. alternatius de les 2 parts

Un llançament, un salt,...

Flexió-extensió

P. Sagital E. Horitzontal o transversal

Abducció-adducció

P. Frontal E. Antero-posterior o sagital

Rotació int.-ext.

P. Horitzontal o Transversal E. Vertical

Rem, nedar braça... Córrer, ciclisme, nedar crol...

L’ENTRENAMENT

CONCEPTE D’ENTRENAMENT L’entrenament és un procés científic i pedagògic organitzat, planificat i sistematitzat que es basa fonamentalment en realitzar exercicis físics que pretenen aconseguir el nivell de rendiment més elevat possible en relació amb uns objectius determinats. L’entrenament com a procés; evoluciona i canvia, i per tant ha d’estar sota una constant revisió basada amb un efecte recíproc entre la teoria i la pràctica (feedback)

OBJECTIUS DE L’ENTRENAMENT I ÀMBITS D’ACTUACIÓ Els objectius de l’entrenament estan condicionats per l’àmbit d’actuació al que fan referència.

Els objectius es poden barrejar, cerant situacions intermijes. És feina de l’entrenador trobar punts de coincidència i establir les bases de treball segons els objectius.

Components del procés d’entrenament: - Preparació física: incrementa el potencial funcional de l’esportista a partir de la millorar les QQ.FF.BB (facilita la preparació tècnica i tàctica i dona confiança).

- Preparació tècnica: busca el gest esportiu que permeti a l’esportista utilitzar tot el seu potencial físic en les accions de competició.

- Preparació tàctica: estableix dif. plans d’actuació durant la competició que permetin millorar el rendiment.

- Preparació psicològica: potencia les habilitats psicològiques - Preparació biològica: utilitza mesures i/o productes per millorar la recuperació, la capacita de treball i evitar lesions (lícits i no perillosos per la salut).

- Preparació teòrica: aporta coneixements a l’esportista per a que sigui capaç d’interpretar el treball que desenvolupa en la seva tasca esportiva diària.

L’adequada combinació de les càrregues d’acord amb aquests components, amb una forta dependència entre ells, permetrà obtenir el màxim rendiment. I en funció de l’esport que es tracti, pot ésser més important un component que un altre. (Teoria dels Sistemes Dinàmics).