Revista Els Cingles - N37 Juliol 1997

E

DE COLL5ACABRA PUBLICACIO SEMESTRAL

TAVERTET

ANY XVIII N° 37 - JULIOL 1997

PVP. 350 Ptes.

ECINGLES DE COLLSACABRA

EL MUSEU

DE TAVERTET

Any XVIII. Núm. 37. Juliol 1997

Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria )

Directo r: Jo rdi Sanglas i Puigferrer Conse ll de redacció: Joan Reixac i Curtó, Xavier Viladomat i Gil, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Auxiliar de redacció: Ann a Soldevilla i Sanchez Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Traduccions: Jordi Gumí Disseny i composi ció: Albert Majoral Maquetació i impress ió: Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà Dipòsit legal: B - 8390 -79 . Preu d'aquest exemp lar: 350 ptes. (IVA inclòs) Preu de la subs crip ció anual : 700 ptes. (inclou IVA i despese s de tramesa) Comandes de núm eros endarrerits a la redacció de la revista.

Hores de visita: Festiu s i dissabtes: d'11 a 13.30 h. Tamb é a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs Tel. 85651 66

Editorial Nota de comiat

3

Jordi Sang/as

4

Història del Collsacabra Roser Vives

6

Tavertet i la seva formac ió geològica Josep Casa desús Vaf/bona

9

Fent Història Jordi Sang/as

13

La becada Joan Masf/opart

16

Diu que passaven per aquí Jordi Gumí

19

Curiositats bones per explicar Jordi Sang/as

20

Recuperació d'un camí abandonat Jordi Sang/as

21

Problemes humans (11) Lluís Badia

22

Sopa de lletres Marc Banús.......... ..................... .

Crònica del Collsacabra Racó del poeta Itineraris . A/bert Larrauri

23 24 26 27

Fotografia de laportada: SaltdeTirabous, desdelabase delmorro de l'Abeia, ambels doscolorsdelaroca,vermell i blanc característicsd'aquestscingles. Foto:EmestGutiérrez

2

Redacció i admini stració: Plaça de la Diputació, núm . 1 -08511 TAVERTET. Tel. 856 50 80 - 856 52 24

La redacc ió de la revista no es fa respon sable del contingut dels treb alls que hi apare ixen signats, ja que expressen l'opinió dels seus autors. La revista Els Cingles es pub lica sense cap finalitat de lucre. Normes de publicació de Els Cing les: - Els autors que vulguin pub licar els seus treb alls en aq uesta revista , han de ten ir present el següent: - Els articl es cal que sigu in esc rits correctament en cat alà i mecan ografia ts a dobl e espai en fulls de mida DIN A4, deixant uns marges laterals d'un pare ll de centímetres. Tamb é s'accepten esc rits en disq ue ts d'ordinador PC compatibles. - Els peus de les il -lustracions i el nom dels seus autors an iran esc rits en full a part, prec edits de l número que es repetirà a la fotografia o dibui x corres ponent. LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES: Tavertet: Botiga Pere Mart ínez Fonda Cal Baró Cantonigròs: L'Estan c L'Esquirol: Llibreria El Detall Rupit: Ca l'Ample L'Estanc Manlleu : Llibreria papereria El Guixarot Llibreria Mas Riera Roda de Ter: Llibreria Muñ oz Vic: Llibreria La Tralla Folgueroles: Llibreria El Farolet El Quiosc Sant Esteve d'en Bas: Llibreria Mi! Antò nia Barcelona : Llibreria Quera Torelló : Llibreria Xicoi Vilanova de Sau: Hostal La Riba Sant Hipòlit de Voltreg à: Impremta Planàs Amer: Llibreria Ca l'Ol mo Ctra. Vic - Olot , Km 35 : Restaurant la Devesa. Santua ri de la Mare de Déu de la Salut (Sant Feliu de Pallerols )

·CINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL Sembla que els anys passen molt de pressa. Només falta llegir la premsa diària i observarem que no hi ha dia sense que es parli ja del nou segle. A part de les discussions absurdes de si comença l' 1 de gener del 2000 o del 2001 , sí que hi ha un sentiment que s'apropa un canvi. Això ens porta a pensar que se'ns acaba una època per comen çar-ne una de nova, que en el fons podem albirar que podria ser la de l' obl it. Diem de l'oblit, perquè, si bé fins ara les generacions actives encara poden tenir memòria històrica , s 'observa que les noves generacions viuen despreses del passat, cosa comprensible en un món on la feina és cada cop més competitiva i estressant; no hi ha temps per parar-se i meditar , i cadascú ha de procurar per ell mate ix. Aquesta publicació sempre ha intentat tractar temes que ens recordin el passat i allò que ens sembla que és autèntic i que val la pena de conservar . Una agradable sorpresa ha estat el renaixement de l 'associació Amics de Tavertet , "El Patronat " com li deien quan es va formar l'any 1967, amb una nova empenta per portar a terme , a part de la finalitat inicial, una tasca d'aglutinar i conservar tot allò que pot tenir un interès a les contrades properes a Tavertet, el Collsacabra i les Guilleries, és a dir, un Centre de Documentació informatitzat que comprengui tots els camps relac ionats amb aquestes dues comarques geogràfiques, tan prò ximes i a la vegada tan separades per una cinglera espectacular . Des d'aquestes ratlles volem donar alè a aquells que amb tan bon sentit es llencen a una tasca dura i difícil que realment pot relacionar d'una for ma pràctica, i a l 'abast de tothom , un temps passat amb el futur . Hem de pensar que d'aquí a uns anys no ens quedaran els avis que van viur e

• Estacions de Servei

l'avenç de la revolució tecnològica dels anys 50 al 70, quan el camp va despoblar-se, i quan el coneixement de les nostres terres, treballades cada dia, permetia viure més a prop i amb més intensitat el nost re país. La creació d'aquest Centre de Documentació ha sorgit en el moment oportú en què una iniciativa de la Diputació de Barcelona proposa fer un consorci entre els ajuntaments del Collsacabra i part de les Guilleries , concretament la vall de Sau, encaminat a promoci onar el turisme, que encara que és una activitat seriosa important i, ens atreviríem a dir , imprescindible, no deixa de tenir certes connotacions frívoles , per dir -ho d'alguna manera, que s'han manifestat d'una forma exemplificant en la destrucció de la nostra benvolguda Costa Brava. Creiem que un elemen t dinamitzador dels pobles també pot ser precisament l'activitat cultural que permeti fer créi xer l' interès per aquestes contrades no tan sols al turista de cap de setmana amb ganes de descansar de l'intens treball diari , sinó que pugui crear un ambient dins d'altres cercles de la societat catalana. Potser el contrapunt que permeti que el Collsacabra i la vall de Sau pugu in seguir endavant amb els seu s disitj os de fer d 'aquestes comarques un centre d 'atracció turís ti ca que permeti evitar l'emigració de la j oventut que actualment s 'està preparant per al futur . Sempre donarem suport a les iniciatives sorgides per millorar el nivell de vida dels pobles, acceptant la locució "nivell de vida" amb el seu concepte més ampli . No cre iem, però , que la correlació "nivell de vida - diners" sigui exacta ; cal, doncs fer una profunda refle xió sobre cada una de les iniciatives que es projectin per dur a terme el desenvolupament del nostre turisme .

• Distribució de Gas-oHs

Tels. 850 0 1 21 . 850 00 68

ENERGIA PER A OSONA 3

-CINGLES DE COL.L..SACABRA

NOTA DE COMIAT És cosa normal que totes les coses i estructures vagin can viant i evo lucionant; em vull referir a la petita associació local titulada Amics dels Cingles del CoIIsacabra , entitat que va néixer amb molta il-lusi ó i empenta l 'an y 197 9. Ha pass at per moltes difi cult ats però amb esforç i constància ha arribat fins als nostres temps en què hi ha anat entrant gent jove, i amb molta il-lusi ó no sols publica aqu esta revista, sinó que empr èn altres acti vit ats cív iques i cultur als, agafant aix í un a més alta vo lada. É s pe r això que vull manifestar que els que hem ben entrat a la dècad a dels vuitanta ja volem molt bai xo s, i per tant , si bé fins ara n'he estat el director i red actor, he cregut que és hora de dei xa-ho per a gent més jo ve, encara que penso ser-ne col -laborador act iu mentre les facultats vita ls m'ho permetin . Durant els anys que he estat conductor de la revista he trobat molte s dificultat s per aconseguir material per poder editar un sol número a l'any durant un a època força llarga ; però, de fet , han estat més nombroses les satisfaccions que m'ha proporc ionat. Si bé al número 25 d'aquesta revista s' hi troba un escrit força acurat de la seva fun dació, tinc la gran il -lusi ó d'haver-ne estat un dels fundad ors, particularment perquè jo tenia escrit un petit anecdotari de vivències ocorregudes al poble de Tavertet a fina l del segle passat i a primeria d'aquest. Gràcies a la iniciativa d'una persona que m'ho va suggerir, això va ser l'espurna que va encendre la il -lusi ó a una colla de bons amic s, als qual s estic molt agraït , de fundar la revista Els Cingle s de Tavertet.

El grup d'amics fundadors, per les circumstàncies i ocupacions de cadascú, a mesura que pas sa va el temps es va anar afeblint i dispersant, encara que mai no en vaig perdre tota l'ajuda. Per altra banda, gràc ies a la inic iativa d'un bon amic, -j o de bons amic s, gràcies a Déu, sempre n'he tingut-, l ' an y 1988 vai g ésser guardonat com "Osonenc de l'any" com a premi per haver estat el puntal i conductor de la revista, que en situacions precàries i tot i les dificultats, s'havia mantingut. No cal dir que això em va esperonar a tirar-la endavant pe r damunt de tots els entrebancs. Ben aviat, un matrimoni amic meu , veient les dificultats en què em trobava es va oferir per donar-me ajuda, cosa que els he d ' agrair molt perquè llavors j a vaig veure que de moment la revista estava salvada. Al cap de poc temps, per tal de poder obtenir subvencions, va ser necess ari havernos de legalitzar, ja que en començar no n'hi havia necessitat: lla vors solament calia ser un grup de persones que es dediqués a obre s culturals. Aleshores vam creure que seria bo que no fos una revista ex cl usiva de Tavertet, tot i que ja estava oberta a tothom , i per això vam titular l'associa ció "Am ics dels Cingles de Collsacabra". Ben aviat es van ajuntar nous socis amb nove s idees i inspiracions; la revista ha progressat amb la portada en color, ha millorat el format i el contingut i han augmentat els llocs de venda al púb lic i les subs cripcions . L'entitat ha promogut altres actes i activ itats culturals, com és l'aplec de Sant Corneli, l 'homenatge a Quirze Parés i Gan yet i a Francesc Puntí i en cara altres

RESTAURANT

SAU VELL CLUB NÀUTIC VILANOVA DE SAU - TEL. 744 71 30 4

-C INGLE S DE COL.LS ACA BR A

proj ectes cultura ls i socials. Per tant, estic molt content perqu è almenys, si en alguns moments m 'h a suposat molt sacrifici, al final ha pog ut agafar força i contin uïtat i està ben atesa. Per això crec que ha arribat l' hora que les responsabilitats passin a la gent jove amb molt es inq uiet uds, faci litat creativa i noves idees . Com j a he dit més amunt, j o seguiré col·labo ran t i estaré disposat a tot allò en què

pugui ser útil dintre de les meves humi ls possibilitats. Fin alment vull manifestar la meva satis fa cc ió i agraïment per la gentilesa de la no va j unta, que s' ha dignat proposar-me com a soci de mèrit de la matei xa, en reconeixement d'haver dedicat una colla d'anys a la redaèció de la revista " Els Cingles de Collsacabra". Molt es gràcies. Jordi Sanglas

ELS CINGLES trimestral

ELS CING L E S

TAVERTET

Portades dels dos primers exemplars dels Cingles

Restaurant pascual • Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú especial per a nens

Des de 1944 Ambient Familiar!! Plaça Verdaguer, 3 Tel. 81221 18 · FOLGUEROLES

.

a"E~fiJII ~CO.NS ' Ruc:CIONS

1i1:=m..!¡!¡

• Construcció en gen eral • Especialitat en p edra

C. del Mig, 18 - Tel i Fax 856 50 16 08511 TAVERTET

5

-CINGLES DE COL.LSACABRA

HISTÒRIA DEL COLLSACABRA (extreta d' una llibreta d'un pagès de Pruit) Amb aquest número iniciem la publicació de la transcripció d'un manuscrit, un diari escrit entre 1725 i 1810 per un pagès del Coll sacabra. En aquest diari personal , diversos membres de la mateixa família van escri vint al llarg d'aq uests anys diverses viciss ituds de la vida quotidiana; algunes de les dades só n m olt va luoses històrica me nt i d'altres interessant s per comprendre la realit at que van viure els nostres ava ntpassats . Hem respectat l'ortografia i l' estil de totes les narraci ons que aniran veien la llu m, com un eleme nt més d'anàlisi, per entendre els girs idiomàtics, les paraules nove s i velles i la seva evolució. La redacció posarà alguna nota aclaridora sobre alg uns mots a la fi de l' articl e quan ho creg ui oportú, per tal que no es perdi el veritable significat. En aquest primer fragment, el més llarg de tots, es presenta tamb é l ' autor i esc riptor d'algunes pàgines del diari que anire m publi can t.

Roser Vives (el Pinós de Pruit)

El Pinós de Pruit amb les arcades mirant a migdia. Foto: F. Larrauri

En Nom de Deu sia amen Jo Jph .. Pin ós Mata y Codina, pages de la Parroqui a de SL Andreu de Rupit, poso p er memo ri a com lo dia 5. 9 del añ de Chri sto de 1785 havent dit dia anat en la ciuta t de Vic h, per bai xar dos fill s qu e estud ia n al Col.l egi Trid entin a , lo un tersenari de Filosofia y lo altre comensant

6

Gr am atic a, al re gresarme de vant la casa del Camp as de Corco y en lo carni Real trobi dos homes, que me donaren la faltal noticia que la casa del Pin ós cremava tota, no ab altre indi vidu aci o que de cerc a la casa del Bosch ho avien vist, ab semblant susto y angustia fins que Jph .. Bach me rebe en la Coll ada, asicour atme que alomen os no se avia cre mat ningu de la familia pues ell los av ia vis t a tots a ec cepcio de Jph .. Comerm a que est' se trobava a faltar pero que ab la moltíssim de gent havien comp aregut per apagar lo in sendi no era facil cerciorarse de aixa, per a instentaneament arribaren dos seus mossos y don aren per segur lo aver fallescut, pues no falta qui lo veu entrar en casa y no va eixir"; Dit Bach me ac ompa nyà fin s en la Recto ria de Pruyt y alli me digu eren que me apeas en la casa de la Rovira , pues en esta no se trobava abrigo y trobars e alli la famili a y reconegud a trobanl os tots apavorits ' pues tots se tingu er en de sengrar del su sto, doni un a pasada y trobí ja tot enderrocat a accepció de part del Saller, de la cuyna y passador que en ca ra pal eh ave n", pe r bu scar s i se salvaria alga ab un sens num ero de gent de tota la Parroqu ia sofrega nia,Vila de Rupi t y Parroqui as veinas, qu e apareix ia un a babil onia y aixi mateix fou les tres dias que lo foch dura, de lo dis apte fins lo dim ecres cerca de la nit y en este temps plague sols lo diumen ge a la nit, ab tal que se provehi la balsa que se avia agotat, y lo mateix era tirar aygua que apareixia un llaquer, se posaren a subscavar afi de apagar tota ~ment lo foch y veure r de enco ntra r lo cadaver del mosso y se troba lo dium enge en la tarda, la mitat reduit en sendra y lo restant cremant com un rajo l al mig de un forn qu e feya orror el veurer brosir' un tros de carn cristiana; Y proseguirem la subscavacio y desenrunan t af i de trob ar j oyas y al aja s de mat all ; A tal lanz e hasist i lo Sr. Batll e y Regid ors ab homen s ab armes afi no se co-

-CINGLES DE COLL.5ACABRA

metes algun desman, tots los pagesos y se assigueren aqui dia y nit no sols lo temps durà lo insendi tanbe los dias seguens donan las providencias ocurrens, ja buscant una

La cuina del Pinós de Pruit (segle XV), que no es va cremar el 1785. Foto: F. Larrauri

soguilla de or ab dos anells y un a joya que era un St.Antoni,tot de diner de una capsa de plata del qual no seha trobat res, de totas las joyas de la muller sols se encontra un pedas de la creu bona, un basi d' arrecada y altre del anell y una arre cada de tot dia , dels pocs diners que tenia en la arquilla que era cosa de 100 11* mia s" y altres partides de diferents que los guardava quasi no se encontrat cosa de substancia y derritit y un tant ho atribohim que en la arquilla se encontrava vinch paparinas de polvora, y que tot lo foch alli fou gruis, feu algun estrondo, se crema lo llibre de comtes, llibres rubri cas socs del Altes que tenia ar xivats qu e amb mon conyat que al cel sia Esteve Campderich los haviem substanciats y semblanment se cremaren los actes tots que ten ia en un ar-

H("STAL ** ESTRELLA RUPIT Tel. 852 20 05

ma ri dins la paret, pensent serian salvats y non queda un , tots los papers del Benefici dels 3Sts. Reys en la Iglesia de Sn . Miquel de Rupit fundat y tambe del Benefici de St , Jph. YFelip Neri fundat en lo altar Major de la Parroquia de Pruyt dels que lo Hereu Pinós es perpetuament Patro ab sas dotalias? concordias, llavadons " que jo costodiava com a Pdor. de Mn . Ignasi mon germa ab tantos que se havia esmersat en trau ren tots los admanicols, una gran porcio de llibres que tambe eran seus y molts de altres de la casa ab dos prastatjes, tres guardarobas los dos de noguer y lo altre de pollancre que nos salva res sin a los llansols que eran aloun , las calaixeras de la muller ab lo que se enclouia que ella diu era de valor de mes de 1000 11 , deu caixas, dos arcas 12 llits de pilaret los 4 pintats, un catra y un altre llit de pur de gall ab los aparatos que consistian ab sa marfeg a 8 matalassos 26 flasades uns 30 llansols tota la demes roba, roba de taula y ser vey de la casa y de pont de tots y calsat fins que la muller se escapà en punt de mitja, tota la anyada fins las mijas" que ja haviem portat de la casa de la Serra que considero es co sa de 120 q . de blat que sols sena aprofitaran cosa de 20 q. la quals se han tingut de fer tru ya '" per tremen el cramadis y encara no val quasi res pues ab 3 masorrons per sach fa lo pa y negra unes 70 q. de blatdemoro y 19 q. de llagum 3 q.

BAR - LlERA - fORN DE PA COQUESDE FORNERI DE LLARDONS CARQUINYOLISDE RUPIT RECORDS i EMBOTITS

ERA NOVA, S.C.. PI. Era Nova, 1 Tels. 852 20 34 - 852 20 50

RUPITi PRUIT

7

-CINGLES DE COL.LSAc:ABRA

ga de oli que casi los feu malbe unas 8 a. de pega y nomenables alajas y trastos de consideracio que omitesch per no ser impertinent. * En aquells temps l'autor comptava els diners en el seu diari així: 5 lliures, 4 sous i 3 diners. En altres textos parla de durillos d'or.

Els fogons de la cuina del Pinós de Pruit. foto: F. Larrauri

granadecanem que essa no sene aprofita res ab lo sortiment de garbells, hi a pedres sachs , palas , masanas, que ne estavem tambe com cap d'altre, una collita abundant de pomas, uns set vuytans Ii de nous, unas 6 arrobas de canem trencat, una pesa de sachs y diferentas altres pes sas de lli, y canem una balta 26 c. negra fina altres pessas de cordellats y resinas barregans" que feya ple de contemplarlo, deu banovas de canem de baso, altres deu cobrellits, 4 banovas de canem y llana mostrejadas les restants de bacta y natina 4 cortinatjes de los 4 alcovats, dos parols un braser un plat y canti de aram, lo morte de coura que no ses trobat, lo ralotja, escopeta, dolent un bon sortiment culleres de llauto grans y de menjar y gavinetas y ganivets de taula y de degollar los bacons, tot dolent, los mossos, pastors y criades tots son quedats ben plumats, los jas del pasto ab lo surtint de covas y sistells que esta primavera nos en haviem provehit, lo burro que feya set anys y era molt bo ab S albardes garlopas !' y buida 7 taulas banchs y cadiras, una carre-

NOTES: 1. Aquest, pronom demostratiu. Documentat al segle XIII. Propi del català occidental. 2. Sortit. Usat antigament (R. Llull, segle XIII) per tot, avui propi del País Valencià. 3. Adjectiu antic, citat el 1656. Espaordit. 4. Lluitar, combatre. Documentat al segle XlV. Segurament del castellà "peleer". 5. Consumir o destruir per mitjà del foc. 6. Adjectiu possessiu, forma arcaica per meva, -es 7. Nom antic, documen tat al segle Xv. Dotació, carta dotal. B. "Llevador" era antigament el llibre o registre on es consignaven els comptes referents a béns mobles i immobles. Documentat al segle Xv. 9. Segurament es refereix a mitja collita, procedent del mitger de la Serra. '10. Trullar, amb la fonètica pròpia de la zona . Blanquejar el blat en el trull . 11. El VUiÚl era una mesura de grans equivalent a un quart de quartera (Garrotxa). 12. Barragà era el nom d'una tela de llana impermeable. Nom antic, documentat al segle

XIII. 13. Es pot referir a l'estrep de fusta gros que permet d'anar a cavall amb esclops. (Ripollès, Plana de Vic). (Diccionari Ca talà- Valencià-Balear, A. M. Alc over i F. de B. Moll. 19BO) Notem també , propi de l'època i del context, nombosos castellanismes en aquest escrit; susto , angustia, cerca de, lance, desmen, alajas etc.

REPARACIÓ DE COTXES

Iosep Tuv anienv Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ (A. B.

RESTAURANT

CANBAUMES

HOTEL

CANTONIGRÒS BAR -RESTAURANT-CELLER

C. de Baix, 2

Tel. 856 52 07

08511 TAVERTET

8

Ctra. Vic-Olot , Km. 25 Tel. 85650 47

-CINGLES DE COLLSACAElRA

" TAVERTET I LA SEVA FORMACIO ..... GEOLOGICA. (la. part) Conferència del Dr. SALVADOR REGUANT i SERRA, catedràtic d'Estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, en la presentació de "Yivarium" . Tavertet, 27-05-89.

Intentaré explicar d'una manera entenedora [diu, el Dr. Reguant] un seguit de fets de la geologia localitzada a Tavertet, tot observant-la des del lloc on estem situats ara (Tavertet). Fa uns moments, Raimon Panikkar em comentava que antigament la gent tenia molts més sentits que no pas ara, i que ara només fem servir la vista. Això potser és veritat, però fem servir la vista molt malament: hi ha moltes coses a veure i jo intentaré de fer un esforç per ajudar a observar tot el que hi ha aquí al davant i a d'altres àrees relativament pròximes.

Pedres enormes caigudes de dalt de les muntanyes... Foto: Ernest Gutiérrez

INTRODUCCIÓ

Les Guilleries, aquesta gran vall en direcció al Montseny. .. Foto:JosepCasadesús

Tot pujant per la carretera o anant a peu, tant se val, veiem tres coses que ens marquen , més o menys , què és el que podem saber sobre la geologia de Tavertet i la seva formació. D'entrada veiem que hi ha pedres enormes caigudes de dalt de les muntanyes . La segona cosa que observem és aquesta gran vall en direcció al Montseny (les Guilleries), aquest forat on els relleus de les seves muntanyes són suaus , on no hi ha arestes ni grans pun xes: vol dir que han passat molts dies i que geològicament parlant, és el més antic que podem observar aquí. I, tercer, el que més crida l'atenció i sorprèn de Tavertet, Rupit , el Far, etc. , és aquesta superfície de calcària, en forma de taula, amb inclinació cap a l'oest. Malgrat que aquesta inclinació és de pocs graus, aquesta capa passa per sota la ciutat de Vic i ha estat trobada a 500 metres de profunditat. Aquests relleus tabulars donen origen , des d'un punt de vista natural -a part de la qüestió administrativa i pol ítica-, a una comarca diferent de les Guilleries i també de la Plana de Vic, és a dir, el Cabrerès o Collsacabra. La formació d'aquests relleus 9

·CINGLES DE COL.LSACABRA

Superfície de calcària, en form a de taula, i n cl in a d a cap a l'oest... Foto:EmestGuüérrez

Tavertet es tà damun t d 'aquesta gran m ass a d e material calcari dipositat pel mar i que ara p rese nta una forma tabular. Foto:Jordisanglas

tabul ars, del Co llsacabra ca l situar- la en una eda t inte rmèd ia entre el que es tà passant ara -entenent per ara els últ ims mil-lennis i ac tualment- i el que té més de tres-cents milions d'anys (les Guilleries), segons càlculs geològics. Per tant, observant aquestes tres coses ens podem fer càrrec una mica de quina és la històri a i què podem est ud iar d'aques ta terr a.

F ORMACIÓ GEOLÒGICA DE LES GUILLER IES D e la hi st òri a més anti g a en sa be m men ys, ev identment, en aques t cas; afec ta la zona de les Guilleries i el Mo ntseny, que és e l nu cli de Ca ta lunya més imp ort an t d' u na àrea qu e s'ano mena la Se rra lada Pr elitoral (se' n di u així perquè des prés d'aques ta serralada hi ha una dep ress ió i després d' aquesta depressió hi ha una altra

serralada : la Lit oral, de la qual en form a part el Tibidab o). D'aques ta petita Serr al ad a Prelit oral, una de les àree s qu e té més amplada d' aquí cap a Barcelona, cap al sud, és les Guill eries i el Mont seny. Le s roqu es que s' hi trob en són diverses: pissarres i roqu es profundes (granit), entre altres. Totes elles han estat plegades i han format la serral ada que hem an om en at Prelitoral. Després , l'erosió ha deixat un paisatge suau i arrod onit , propi de les muntanyes antigues, tal com les trob em ara. Hem dit petita Serralada Prelitoral, perqu è tot a la ge olog ia de Catalunya és un a mi ca "de bu txaca" , és petita com la d'Europa en general (Europa és el país del contras t, perquè no és Amèrica ni Rú ssia ni Àfr ica, aquestes grans immensitats on pràcticament tot és molt més uniforme). Aquí, en el nostre país, cada lO km tot canv ia.

FORMA CIÓ DEL COLLSACABRA, TAVERTET I ELS SEUS VOLTANTS Després de tots aques ts episodis i en un moment de la història posterior - posem ara fa uns 45 mili on s d 'anys - les Guilleries i el Montseny representaven el continent (la terra ferma ) i cap al nord, es a dir, aquí a Tavertet, hi havia el mar. El m ar (Taverte t) representava la part ba ixa, la part on es dip ositen tot s els element s (òbvi ame nt mai no es dip osit en e ls sedimen ts dalt d 'un tur ó). Per conseg üe nt, tot el que ara és alt (Tave rtet i rodali es) era a baix: el mar co mençava aquí a Tavertet i arribava més enllà del Pirineu , fin s al Massís Central fra nc ès . Tot e s va omplirde fang , de materi als qu e port en els rius i els torrents, qu e porta el m ar, qu e port en el s vents, que port a el que sigui. Evid entm ent nosaltres (Tavertet) es te m damunt de tota aquesta gran massa de mat erials dip ositats i endurits i que ara presenten una forma tabular. Estudiant aqu ests materials que comencen a baix, a Sau , i que podem observar tot pujant a peu per qu alsevol corriol o grau des de la rier a de BaIà, o per l' Agullola de Rupit , o pel Far, p od em anar pr enent dad es

·CINGLES DE COLLSACABRA

Capa verme lla : detall dels ma teria ls arrossegats p er torrenteres i pe r rius (el mar encara no hi era present). Foto: Josep Casadesús

...

d ' aquest paquet qu e té més de 500 metres de gruix i d 'aquesta manera form ar-nos una idea de la seva his tòria o formació geològica. D ' antuvi, el qu e observem és que hi ha dues capes: un a de vermella a sota i una de blanca a so bre. La capa vermella està for mada per m aterials que van ser dip ositats per mitj an s continentals (era un fons que el mar encara no ha via envaït) és a dir: que só n materials arrossegats per torrenteres , per rius (còdols en ca stats, pedres i pedrete s en un ci me nt sorrenc i argilòs). En el mo me nt en què hi arr iba el mar es co me nça a fo rmar la capa superior, la blan ca, que és un sediment calcari format al fon s de l mar. Veiem qu e són sediments m arins perquè hi trobem fòs si ls d ' animals m arin s (nummuli ts, crancs, dents de tauró, musclos, caragoles, petxines, etc.). Fem ara un gran parènt esi i intent em ex-

plicar un xic més tot el que hem dit fins aquí: La història de la geo logia ens enseny a qu e el mar té constantment unes oscil -Iacions de manera qu e arriba mé s enllà o més

enç à, ava nça o es fa enrere per diverses ca use s que ar a se ria m ol t ll arg d 'expo sar. Doncs bé , això és el que va succeir aquí: tenim la capa verm ella que era la terra f erma. El moment en què co mença la capa blanca ens indica que va ser envaït per un m ar provinent del nord -est i fe m aqu esta afirmació perquè podem datar perfectament que aban s va arrib ar a Tavertet i que progressivament es va anar apo derant de la P la na de Vic. Aque st mar era el Mediterran i, un antecessor de l' actu al, evidentment, i en una situac ió diferent. L' inici de la capa blanca , que és un sed imen t ca lc ari (sed im en t m ar í) , es trob a ja a la platja de Pals (est), continua fin s a Taver tet i acaba pels voltants de la P la na de Vic (Seva , Taradell , Roda de Ter, etc .), tot i que la seva part més vis ible té aquí un a llargària d 'uns 20 km i va des del Far a Sau. A mida que en s anem acos tan t a la Plana de Vic, la ca pa bl an ca (el m ar) es devé mé s prima i s' acaba f on en t amb la ca pa verme lla (e l continent, la terra ferma) a un matei x nivell.

Per tant , Tavertet est à gairebé al límit d' una de les etapes d'invasió del mar perquè durant molt de temps el mar va ocupar ai xò co m un a gr an plataf orma m arina poc profund a p len a d 'aquest s animalets qu e s'acumulen en gra n qu antitat i dels quals ara en trobem les closqu es fossilit zades ano me-

Posteriorment, el mar ho va ena vair tot i ens va deixar la capa bla nca (sedim en t calcari format al fons del mar) , on trobem una gran diversita t de fòssils marins. Foto:Josep Casadesús

11

·CINGLES DE COLLSACABRA

Nummulits a l a sev a roca d'origen. Exis tiren fa uns 45 milions d'anys. Foto:Josep Casadesús

cap a Vic i a pen es es p ot reconèi xer: fou una primera passada del m ar que va arribar just a la Pl an a. Després de les m argu es es van dip osit ar grans quantitats de so rres qu e, amb e l pas del s temps , s 'han anat co ns olidant i han es deving ut gresos (so rres fortamen t enc ime ntades) dels quals parlarem en e l p ar à gr af següe n t. S obre aq u es t g resos està ed if icat el po ble de Rupit, l'ermita de S ant C orn eli, e tc . La presència d ' aquest s gre sos e ns certifica un a reculada del mar, co m ve urem més e ndavant. Després d ' ai xò va ven ir un a sego na pas sada del m ar, qu e va di p ositar més de 50 0 metres de se di men ts m ar g osos . A q ues tes margu es fàcils d 'eros io na r han possibil itat l' e xistènc ia d 'un a zon a deprimida, la qu e anomen em P lan a de Vic. Finalment, el m ar

nades nummu lits, que vol dir " pedra-moneda" (a Sa nt Juli à de Vi latort a en d iue n" dine ret s de S ant Pon ç" , a Igu al ada p arl en de " lle nties" ...). A quest tipu s d' ambient m arí permeti a la seva prol iferac ió -n ' hi havi a mi lers-, a causa seguramen t, d 'u n lleu ger ona tge qu e e ls an ava mo vent en ai gü es po c profundes. En el m oment en què es va acaba r aquest període com a resu ltat del qua l es va formar la base calcària so b re la qu al n os altres (Taverte t) es te m - e l m ar va fer u n avanç m o lt im porta n t i va come nçar a inundar la Pl an a de Vic , de m anera qu e hi trobem un s El mar va fer un avanç importa nt cap a la Plan a de Vic. Les marg ues i . m a teri al s (a la P lan a de po steriorment els gresos en són el seu se diment a Tavertet. Foto: Josep Casadesús Vic) qu e só n e ls qu e aqu í (Tavertet) trob em al sòl , aquí da munt, i que s 'asseca, qu eda més o menys tan cat i en e l són d 'un co lor bl a vós i n 'hi ha mo lts : e ls seu fon s es dipositen sa ls (C ardo na, Súria, ano mene m margues o terrers (la marga és etc .). Posteri orment ja no hi ha e l mar i coun a roca se d im e ntà ria que c onté ar gila i menc en les gran s aportaci ons de m ateria ls ca lc i). A q ues ta cap a d e m a rgu es s 'afin a co ntine ntals qu e duren m olt s mili on s d ' an ys i que van des d ' Artés, des de Súria o des de Cardona fi ns a L og ron y o i qu e fo rm e n la D ep ressió de l'Ebre, ac tua lment pl en a cie guixos i cie m aterial de co lo r gro c i ve rme C. del Mig, 2 ll ós, on no hi ha cap tipu s de fòssi l marí. Tel. 856 52 51 Però a Ta ver tet la hi st òr ia s 'acaba aba ns. Tavertet J osep Casa des ús

Hostal Can Nogué,

( Contin ua rà en el p rop er n úmero) 12

.,.

-CINGLES DE COLLSACABRA

FENT HISTÒRIA Si bé en el llibre "Tavertet. Cent anys d'història" ja havíem fet referència a les diferents colles de treballadors que havien hagut a Tavertet, ara les volem descriure amb una mica més de detall. Una de les primeres colles de les quals féiem memòria era la d'escorçadors d'alzines o escorçaires. Tenim constància que a primeries d'aquest segle , quan s'havia de fer una tallada d'alzines per fer carbó, moltes vegades, primer de tot, en treien l'escorça i era el que feien els escorçaires; deien que aquesta escorça anava a les fàbriques de tints. Explicaven els meus pares que havia vingut una colla d'escorçaires de les Planes de Sant Feliu a escorçar les alzines del sot de BaIà i que també van ocupar gent del poble, entre ells el Xico Catrí fins que aquest va fer la colla d'escorçaires del poble i ell n'era el capità. Els de les Planes no van tomar més . Els escorçaires també ocupaven algun bordagassot per fer-los la minestra, portar l'aigua de la font i fer feines lleugeres.

ELS TONEDORS

En Ramon de can Baró tonent una ovella. Foto : Jordi Sang/as

Aquest tal Xico Catrí o Caterí, també va ser el capità o cap de colla dels "tonedors". No sabem si va fundar la colla o si aquesta ja existia d'abans. Com és natural , el cap de colla era el que duia e! control de buscar i avisar la gent, buscar la feina i fer el tracte amb els amos i després passar a cobrar i pagar els altres treballadors; sempre es solia quedar alguna cosa de més per a ell, per compensar la feina que tenia de més i la responsabilitat. Ens és difícil recordar el nom de tots els homes que formaven la colla en aquell temps. Em sembla recordar que hi anava el seu germà Sidra, també conegut per en Sidra Catrí. Els primers que recordo prou bé van ser el Bartomeu del Sunyer de Baix, un noi de la Cau del qual no recordo el nom, però que de malnom li deien el "Curt", per la seva estatura, i després en Pere de can Sastre i en Pep de can Casals. N'hi anaven d'altres que no tinc a la memòria ni trobo ningú que me'ls pugui recordar. Més tard s'hi van afegir els nois de Novelles: en Pere i en Quim, i també alguns de Cantonigròs: de can Martí, de can Simon i del Cós i potser d'altres que no tinc presents . Hem de dir que aquesta colla de tonedors, tot i haver nascut a Tavertet, d'aquí va anar a parar a Sant Bartomeu del Grau, ja que en Quim de la Quereda, que era cap de colla, i que també havia ensenyat el seu fill gran, se n'hi va anar a viure i des d'allà mantenien la colla fins que va passar a un tal Folcs que vivia a Vic, i ja no en sabem res més ; el que sí sabem és que en Pep del Cós fa pocs anys que va plegar i ja no hi queda ningú d'aquesta contrada a la colla. Els tonedors de Tavertet no sols tonien les ovelles d'aquestes contrades del Collsacabra i de l'entorn d'aqu est poble, sinó que, almen ys durant algun temps, on 13

-CINGLES DE COLLSACABRA

més feina tenien era als verals de Viladrau i al pla de les Arenes. Sempre explicaven moltes coses de les masies que hi havia i del grans ramats d' ovelles que existien i de les facècies de la tosa, ja que tondre no era cap bona feina perquè agafaven molt mal d'esquen a, i més en aquell temps, que tonien amb estisores. Quan tornaven sempre en ' tenien alguna per explicar. Les ovelles , quan són toses o després de tondre-les, no fan tan goig com quan porten tota la llana.

ELS SEGADORS

Segant amb volant, cap als anys trenta. Foto:EstudidelaMasia CalE1ana Centre Exw rsionista deCatalunya

Tavertet també , des de molts anys enrere, havia tingut la seva colla de segadors. El s que més recordo com a caps de colla va n se r en J oan de BaIà i després en Patll ari i els seus fills. Els segadors que coneixi a de la colla d'en Joan de BaIà eren els que havien vingut a segar a les Baumes, que eren ell mateix, en Serric a, en Llorenç de No velliques i en Quatre Mu sar ons que era un noi que havia vingut de l' altra banda , o sigui de la banda de Girona, un xic bohe-

flJ

LA DEVESA

~

l/I

Restaurant Habita cions Residència per a col. lectius

Fonnatgeríes artesanes de cantontgròs Ctr a. de liíc a Olo t, X m. 24 0 8569 Cantoniqros

Ctra . de Vic a Olot, Km 35 08569 Rupit - Pruit TeL\'. (93) 852 20 12 - 852 20 84

14

mi, que feia vida entre Tavertet i Rupit ; després van dir que amb un seu company de Rupit se n'havia anat a Fernando Poo i no es va veure més per aquí. Crec que qu an en Patllari va fo rmar la colla, en Joan de BaIà ja va deixar de fer-ne i es va passar a la d' en Patllari. Fa de mal precisar quins van ser els segadors d'aquesta colla ja que s'hi ajuntaven homes que a l'hivern treball aven al bosc i a l'estiu aprofitaven les segues i també nois de cases de pagès que aprofitaven la temporada per fer algun calerot, ja que aquells jornals es pagaven bé i en aquell temps calia aprofitar-h o tot i s'havia de lluitar molt. Els segadors de Tavertet soli en co mençar la camp anya al Vallès cap a la sego n.a quinzena de juny. Ja teni en une s cases del veïnat de Palau del Vallès que cada any els donaven feina. Quan acabaven la fe ina al Vallès , on solien estar deu o dotz e dies, ja podien començar a la Plana de Vic pels ordis i tot seg uit pel blat. Les segues de la Plana dura ven una quinzena llarga i després ja podien començar al Collsacabra. A vegades algun s continuaven cap a la Cerdanya. Referent a la mine stra , explicaven que al Vallès els tract aven molt bé: molta carn i bona i el tract e amb els amos era molt correcte ; en torn aven molt contents. A la Plana de Vic tot era una altra cosa, els pagesos eren més exigent s amb la fein a, volien la segada ben arranada i que es fes molta feina tot i que el blat no ho facilitava gaire ja que sempre s'olia ser ben bolc at i arrapat a terra. La min estra tamp oc era co m la del Vallè s ; no és que passe ssin gana, de ca p manera, però era més flui xa, menys carn. Quan pujaven al Collsacabra el tracte i la minestra eren di ferent s, nom és cal llegir l'historial que en vam fer al llibre "Taver tet.

(Oson a -B a r ce lo na)

TeC (93) 852 5 0 06

\

J

-CINGLES DE COLLSACABRA

Cent anys d'hist òri a" , qu an parlem de la temporada d'estiu i de les segues. ELS DALLADORS Jo no sé si se' n poden dir colles o grups de dalladors, però el que sé és que la meva mare m'explic ava que el seu pare, o sigui el meu avi, junt amb el seu germà Gaspar anaven a dallar les trepad elles a la Plana de Vic i que era una feina molt feixuga i carregosa ; tant er a així que, com que el meu avi va morir força jove, es deia que va morir obert de pit a causa de dallar trepadelles. Ja del meu record , tamb é hi havia una coll a o grup de dalladors que anaven a dallar pels verals de San t Sadurní d'Osomort: en Neli de la Torre, en Gaspar de cal Xicot , el coix de la Fàbrega (d'aquest no en recordo el nom ) i potser tam bé d'altres. Quan tom aven d' allà no sé si anaven cap a una altra contrada, però per aquí també hi havien moltes cases que havien de llogar dalladors, encara que fos més esporàdicament. Tot i que no ho recordo gaire bé, és possible que en aquesta colla també hi anés en Joan de cal Corriu (de mal mot li deien en Sant), j a que després era ell qui feia de cap de co lla . Precisament qu an j o teni a divuit anys, hi vaig anar un a temp or ad a o dues amb uns nois amic s meus del Sun yer. Encara recordo les cases on vàrem dallar. Primer de tot vam dallar a la Com a i el Roure de Sant Martí Sacalm, després Sol ra ca, l' Avenc , al Bruguer de Sau, també a la Cod in a de Sau i després a Sant Vice nç de Verde rs. Recordo que del que vaig guanyar amb la dalla em vaig poder fer el primer "traje" a mida; em va cos tar vint -i-vuit duros; guanyava un duro cada dia, és prou clar: vint-ivuit dies de suar la gota per les marge res i prats amb la dalla a les mans. Però aquell "traje" va ser amb el que em vaig casar tot ju st acabada la guerra. No recordo si aquella colla de dalladors va durar gaire temps com a co lla . Penso que ben aviat els dalladors van anar cadascú per les seves .

Els treballadors del bosc o carboners, almenys aquí a Tavertet , no solien anar mai en una colla ; a vega des era un home so l o s'ajuntaven dos o tres comp anys i feien un contracte amb l'amo del bosc o amb el contractant de boscos per fer una campanya de carbó que solia durar des del mes d'octubre fins a final de ma ig . A voltes el carbone r era un home sol que donava la feina de tallar la llenya a uns jornalers que els deien els picadors, quas i sempre a un tant per càrrega de carbó que sortia de la llenya tallada i port ada o acos tada a la carbonera, per ò el carboner, que era el que tenia més responsabilitat , sempre es qu ed ava alguna cosa més que els picadors. Em semb la reco rda r que si els picadors cobraven catorze rals per càrrega, el carboner en cobrava quatre pessetes . Llavors, si el carboner era un home sol, quan necessi tava ajuda llogava algun picador i li pagava el jornal que s'acostumava. Mol tes vegades s' ajunta ven compan ys que ell s mateix os es picaven la llenya i al matei x temp s es feien el carbó, així els resultava més net.

L'última pila carbonera que es va fer a Tavertet. Foto:Jo!di Sang/as

8ARRESTAlPANT· PISCINES·RlJTESACAVALL

ELS TREBALLADORS DEL BOSC O BOSQ UEROLS

Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15 08519 VILANOVA DE SAU

15

-C INGLES DE COL.LSACABRA

LA BECADA L'h abilit at i destre sa en fer certes coses, adquirides amb l' estudi, l' experiènci a i l'abneg aci ó, es podria considera r co m la difinició d' ART. Per tant, si ac onseg ueixo, en un reduït art icle, explicar com és aquesta au, d'o n ve, on habita, quin s són els seus costums, com es caça i la seva gas tronomia , crec que serà un art. O rdre : E scolopàcits, Ca ma llargs, Xaradriformes. Família: L ongirrostres, Scol opacidae, Caradriiformes. Gènere: Bec ada. Nom científi c: Sco lopax rustícola Altr es noms comuns: Catalun ya: Becada Balears: Ce ga Castell a: Choch a-per diz, sorda, pitorra Galícia: Arcea Euskadi : Ollagor França: Bécasse des bois És una au migratòria poc coneguda pels caçadors de la península Ibèrica . Ultratj ada i vituperada per un s, envejada per altres i pon der ada pe ls que hem tingut la so rt de viure, o més enc ara, nascut a comarques on tenen per co stum visitar-nos cada any.

16

Actua lment se la considera la "reina dels boscos" i és afalagada fins el lími t; els caçadors del nord d'Espanya, que són els grans afecc io na ts a aquesta peça, l' an omen en amb noms co m : dama d uende, be lla da ma, g ran dama, vel ei dosa dam a , e tc .. Quin a diferència de temps antics, que com més antic era el nom més menyspreatiu era : ciega o cega, sorda, chocha ,... ; fin s i tot un dels més es tus ias tes orn itòlegs a nivell co ma rca l, Estanis lau Vayreda Vila, en el seu llibre Faun a o rn ito log ica d e la pro vincia de Gerona del 1833, ens diu descrivint la becada: " Grandes ojos, situados m uy atrds, les da un aire d e es tup ide; qu e no des m ienten sus costumbres",

Cicle vital de la becada 1.- Descrip ci ó: S ' acosta als 33 0 grams de pes. Té un a enve rgadura tota l al voltant dels 60 centímetres i la llargada és d'uns 40 centímetres (el pic ja és el 20 per cent d'aquesta mida) . El seu plomatge se 'ns pot presentar amb una gran varietat de co lors, com sol passar en la majoria d' aus. Pot ser des de l' ocre clar fins als marron s i terr osos foscos. Possiblement les diferentes ton alitats són degud es al lloc de procedència. S ' han donat casos de becades quasi blanqu es o qu asi negres. Les ales són con vexes i molt obtuses , la cua , generalment, amb 12 plomes retrius i potes cur tes, fort es i gru ixudes cobertes de plomes fin s el tar s. Té un plom atge mim ètic a causa dels diferent s tipus de barres; són espec ia lme nt distintives les fr anges tran sversa ls fos ques que té sobre el cap i el coll. L' asp ec te del cap és e l més carac terís tic d ' aquesta au. El llarg pic, els seus grossos i bell s ull s negres, més aviat alts, darrere i als costats del cap li permeten una visió de quasi 360°. És un ocell que surt al capvespre , té costum s nocturns. El terç inferior del seu pic és mòb il.

·CINGLES DE COLLSACABRA

T é e ls fo ra ts aur icu lars so ta e ls ull s. L'oïda és excel-lent L a becad a és un a au silenc iosa, però algune s ve gades se la sent ca ntar. E ls ex cre me nts só n característi cs i ben conegut s pe ls experts ornitò legs i caçadors. 2.- Hàbi tat i co mportame nt: La becada arriba a la pen ínsul a a finals d' octubre. Una part de les becades es qu eda tot l'h ivern, i se ' n va al nord d 'Europa cap a la m eitat del mes de m arç . Durant aquest temps s'am aga al bosc i esc u ll terren ys rics en humu s o n hi ha abund ant s cucs de ter ra. A la ves prada dei xa e l racó on ha pas sat e l dia per anar a cercar l' aigu a per veure i re nt ar -se . A la matinada torna al seu lloc del bosc seguint e l mate ix itinerari. Bu sc a l'alim ent e ntre le s full es m ig pod rides del sò l amb el seu llarg bec. Tamb é li agrada furgar els excre ments del s anima ls am b el pic buscant algun cuc . L a bec ada , n ormalment , no té un vo l gaire llarg. La potèn cia de les ales li perme t fer vertader es acr ob àc ies aèri es. A la tardor, la remor de la volad a és més intensa qu e a l'hi vern . És mo lt bona cami nadora , e ncara que no po t co mpara r-se amb les ga llinàc ies . 3.- Reprodu cció: L a becada és mon òga m a. Nia a les clarianes del bosc, en llocs humits i tr anquil s, entre la m ols a, l 'herb a o pet ites mates ; però mai entre l' espessor dels matolls.

La posta so l ser de qu atre ous una mica oblongs . La incubac ió sol dur ar de 17 a 18 d ie s. Al C olIsacabra s' inic ia a fin al s de març. Al julio l hi ha un a sego na niada. El ze l so l entrar a mitjan febrer; és el momen t de la "Croule" . Els m ascles realitzen un a autèntica dansa erò tica al voltant de les fem elles. E n c as de peri l! , la bec ada és ca paç d'endur-se volant les cries prenent-les entre les pot es i prement-les co ntra el pit am b el seu llarg pic. 4 .- Migr ació: Nia principa lme nt al nord d' Europa i passa l' hivern al sud . A la pe nínsu la Ibèri ca l' entrad a de les becades es produ e ix entre fin al s d ' octu bre i tot no vembre. Viatja sempre so la. Le s mill ors circu mstàncies per a l' arribada i parada de les becades són: a) Im min èn ci a de neu. b) Qua n pl ou de spr és d 'un a temp orad a de bon temp s i ll arga sequera. e) Amb boi res intenses . d) Després d' una tem pesta . e) Quan neva a la muntan ya. Prefereix els boscos obacs, altiplans humits on penetr i el sol fàcilment. Mai aprofit a el vent de cua durant l' emigr ac ió. L a te ori a mé s acc eptad a és qu e s' aprofita de l vent de costat. 5.- La caça: Aques t mític oce ll susci ta una ve rita ble passió als ade ptes de la seva cacera . L a raó del culte a la cacera de la becada pot ser la bellesa extraordinària de l' afer cineg ètic. És una caça solitària i sile nciosa. El treb all del gos al volta nt d ' aquest oce ll sa lvatge i rodamón, és semp re magn ífic. La 17

-CINGLES DE COL.LSACABRA

becada és un autèntic artista en saber confondre la seva pista. Pot peonar un bon tros abans d 'aixecar el vol. Pot retenir la seva olor i restar aplanada sobre el terreny. A la nostra comarca, hi ha moltíssims boscos que són adequats per a la becada, però cada bosc té el seu lloc con cret, sempre d'extensió limitada, freqüentat per l'au cada any. El caçador ha de deixar el gos que la localitzi i en faci parada. Tots els gossos poden caçar la becada, encara que a alguns no els agrada cobrar-la . Les millors races són , el bracco, el "espeagneul", bretó i el pointer. En els boscos espessos és bo posar un picarol o campaneta al gos. L'escopeta adient pot ser qualsevol entre els calibres 12 i 20. Ha de ser lleugera, de fàcil emp unyadura i poc o gens estrangulada. És una caça d'instint. El tret és de cop d'esquena, és un tret d'estocada. Per això s'aconsella fer servir escopetes de dos canons curts (65 cm), amb poc xoc i tirar amb perdigons petits (8 - 10) de 28 grams . El primer acte reflex d'un autèntic caçador de becada després de l'èxit d'abatre una peça, és el de buscar i arrencar la famosa PLOMA DEL PINTOR. Entre el gos i la becada hi ha una autèntica fascinació . Senten atracció recíproca, diria, que una seducció mútua. La becada veu el gos gràcies als seus ulls extraordinaris i malgrat la gran potència olfativa del gos, aquest veu bé la becada i sap exactament on és. Crec que és un cert encanta-

BAR-RESTAURANT

CAN MIQUEL

ment. És hipnotisme o magnetisme? Qui és captiu de qui ? Podria ser que les ones olfatives que l'ocell emet i difon cap al "radar-nas" del nostre company li produexin una actitud catalèptica. Segur que veu l' home, el caçador, però l'única obsessió és el gos. 6.- La gastronomia: La seva carn ha estat des de sempre molt apreciada. Antigament se la deixava "faisandé" 4 a 8 dies i després es feia "salmis", "terrines" i "mousses". La cuina moderna prefereix rostir-la (a vegades amb canapè) i sense buidar (excepte el pedrer) . Podriem donar una infinitat de receptes, que crec que no s'escauen aquí. Àlvaro Cunqueiro en diu: Cuando se la

cocina, reviven estos claros del otoño; es como lleva r al paladar el otoño del bosque. Per al meu gust és, sens dubte, la millor au del país, i la millor manera d'assaborir-la és "Bécasse sur canapé" . Joan Masllopart Bassols

ELABORACiÓ

D'EMBOTITS ARTESANS Plaça Bisbe Font, 2

c. Les Fonts , 4 Tel. 8565083

18

08511 TAVERTET (Barcelona)

Tel. 85220 78 RUPIT

·C IN G L E S DE COLLSAC ABRA

DIU QUE PASSAVEN PER AQUÍ El temp s modi fica moltes coses. Fa canviar activ itats que foren vitals en al gun es èpoques pret èrites i dilueixen la memòria de certs fets llevant-los la importància que antiga ment tingueren. .El nostre país ha manting ut una potència ramadera de qu al itat indiscu tible. No més ca l pen sar en les co ma rques on la cria de bestiar és un a ac tiv itat primordial, tot fent reflexió de l' existència d' un present esplendorós fru it d' un passat no menys nodrit. Un a de les activitats qu e gairebé s ' ha ex ting it a les nostres terres és la tra nshu mància formada per aquell tragí de grans ram at s (m aj orità ria me nt de bens ) que periòdicament anave n itiner ant d' una a altra pastur a, seguint les característiques estaciona ls (pastures d'hi vern o d ' estiu) o dirigint-se a certs indrets per altres motiu s, com pun ts de venda o fires. Marcant el seu pas per diferents terre nys , feren qu e Catalunya estigués, es tà encara, farcid a d 'u na xarxa de camins ramaders o carrera des que forme n un entramat molt nodrit; a redós del qu al un a notab le acti vitat hum ana s' hi anà conce ntrant.

La carrerada és una servitud de pas que és acce ptada jurídicament. El codi civil acce pta el s dr et s adqu irits i per la pràctica consue tudinà ria co ntinua encara vigent la seva organitzac ió. No hi fa res que l' ús actual estigui restringit o sigui inexistent pel ca nvi de costum s; les carre ra des es tan adormides però no han desaparegut. En èp oc a me die va l, el pas re ite rat de bestiar pels mateixos indrets facilità la formaci ó de nuclis de pobl aci ó o de termi nà l'aparició de petites indústries per a l' aprofitament de la carn, la llana o la pell. Tam bé alguna fira o mercat cristalitzà en llocs on es reuni en els ramat s. Sen se considerar, però, aques ts fets de gran imp ort ància, pen sem , només, en el constant desplaçament de bestiar, que es feia sens e pressa, pausadament, genera nt la nece ssitat de dispo sa r de llocs apropi ats per descansar, menj ar, beure o dormir. Tots els itinerari s estave n fo rnits de ls serveis apropiats per a cada etapa del camí. Aq uí un hos ta l, all à un cl os per tancar el bestiar, ençà un abeurador i en tota la rut a la seg uretat de trob ar pastura, perqu è els animals s' alimentessin en el seu recorregut.

Antic ll oc de parad a a l'indret del pla de can Xicot a la s orti da de l poble de Tavertet, amb el ramat actual de cal Baró Foto: Jordi Gum!

19

-CINGLES DE COLLSACABRA

Concentrem-n os en aques ts fets vitals i remetem-nos a la memòria que encara resta en algun lloc del Collsacab ra. Concretament a Tavertet exis teix una carrerada que travessa el poble. Si el tarannà modern l'ha dissimulada, la realitat autòctona no l'ha pas oblidat. El pas dels ramats era prou impor- . tant, perquè exis tissin dos punts de parada: un es localitz a a l' indret on hi ha el Jufré i l' altre es trob a a la part oposada del poble, al final del pla del can Xicot. En aques ts espais els ramats descansa ven, els pastors feien beguda i junts es preparaven per devallar els cingl es ca mí de Sant Romà de Sau. Descobrim, doncs, que

una de les rutes de nord a sud del país coincidia amb Tavertet, seg uida durant any s, consolidant un cam í, consolidant un dret de pas i parada que encara es mani festa vigent. La raó ances tral que l'emp ara manté un privilegi viu que la modernitat de l' era del motor no ha pogut trencar. Amab les lectors, fem atenció: a Tavertet segueix existint la carre rada de pas de ramat amb dues parades de repòs. Així ho asseguren els pastors del poble, i consegüentment cal resp ectar-ne l' existència i con servar-ne la memòria. Jordi Gumí

CURIOSITATS BONES PER EXPLICAR Els meu s avantpass ats explicaven dos fets ben cur iosos i empipadors oco rreguts als verals de Tavertet a primer ies d'aquest seg le. Contaven que uns carboners estaven tall ant els roures del bosc de la Casanova de l Sun yer de Baix per fer-n e carbó; n 'hi havia un de molt gros a la bella vora de la riera, inclinat damunt d'aquesta, el qual, per estaIviar-se feina d' estellar-lo el varen haver de lligar amb cordes per les branques i buscar ajuda per tal d' estirar-lo perquè en tallar-lo no caigués a la riera, sinó dalt del pla, j a que d' aquesta manera pod ien fer anar

El roure de l'Amorriado r Foto:AmaBortonet

20

els troncs a tomb arelles cap a la car bonera i empilar-los sense haver-los d' estellar, cosa que haur ien hagut de fer si els hagués caigut a la riera, per després pujar-los damunt les espatlles, feina, tota ella, molt carregosa. Però quina sorpresa i desencís! Quan la pila va ser cuita, en collir el carbó es van trobar amb un pilot de cagaferro entre el carbó , cosa que indic ava que dintre la soca del roure hi havia un tresor amagat; si hagués caigut a la rier a i l'h agu éssin hagut d' estellar, haurien trobat el tresor i fet millor j ornal. La sort mai no sabem on està amagada. Un altre fet semblant va oc ór rer pe r aquelle s èpoques . Do s bordegasso s que guardaven bestiar al sot de Bal à, a voltes s'entretenien a ficar-se dintre la soca d'un roure molt vell que hi havia i que com molts d'aquests roures vells tenia el tronc ben borinat, ja que es ficaven per un forat que tenia ran de terra i sortien pel forcat ; mes, un bon dia van teni r la mala pensada de ca larhi foc i el roure, que j a no tenia brancada i era prou sec, aviat es va cremar, tamb é amb la sorpresa que , com el de la Casan ova, en van sortir les restes cremades d'un altre tresor, amb prou neguit per a aquell s vailets. Jordi Sangla s

-CINGLES CE CO LLSACABRA

RECUPERACIÓ D'UN CAMÍ ABANDONAT S 'ha recuper at i se nyalitza t el camí que surt dels indrets de Com adurana, passa a tocar els cingles de les Tun es , i per sota de l cingle de la Fontanell a, va a parar als afrau s de Mo lí-bernat. Procurarem fer-ne un recorregut indicatiu el mé s acurat i atractiu possible. Aquest camí o sender es troba a SO del pob le de Tavertet, a uns 200 metres de la piscina i a ponent d'aquesta just on acaben els camps de conreu de ls Pedreguets, en el lloc dit Cornadurana. Aquest camí havia estat mo lt rec orregut en altre temps pels ca rboners i llen yataires, però d 'un temps enç à ha via qued at totalment abandona t, tan ple de mates i romegueres que j a no se' n coneixia el traçat. La recuperació ha estat possible gràcies al camp de treball de l'e st iu del 1996. Aque st cam í començ a en el lloc que hem indicat amb un a graonada de pedra i tot seguit s'entafora entre les mates de boix i alzines i va dav allant per uns escaients revolts i girago nses fins a trobar els cingles de les Tun es on, per un s agosara ts relle ixos, es baixa a la feréstega raconad a on es troba el

La balma de les Corts amb el salt de Molí-bernat. Foto: Ernest Gutiérrez

joliu caminoi ple de marradete s per on tran sita ven anti gament els matxos de bast tragi-

nant el carbó i la llen ya, cosa que no deixa de tenir un mist eriós encant per a l'excursionista que vol fruir de la natura. Tot seg u it, el cam í es decanta cara a nord per sota el cingle de la Fontanel la . Com ja hem dit més amunt, està desbrossat i seny alitzat, i ben avia t el visitant es troba, just a l'indret del salt de Mo lí-bernat, amb la majestuosa balma de les Co rts. Aques t nom , segons explicaven els meus pares, li podia venir de qu è en algun temp s els estadant s del poble , a la temporada de ls aglans engegave n els porcs al sot de Baià, en una època en què hi havien alzines centenàries, on s' engreixaven per a la matança; llavors, a la nit els tancaven en aquesta gran balma , com molt bé, en entrar-hi pel cantó de migdia, ho mostren les res tes de parets, ben segur de les suposades corts que hauri en donat nom a la gran balma. En tot moment és enci sador fer-hi el recorregut pel seu interior, però en èpoques de grans plug es, qua n la riera baixa plena i es despenja pel matei x dava nt de la balma, l' espec tacle és inco mparable! L'espectador es troba entre la soleda t de la ba lma i la immen sa cortina d'aigua amb l' espectacu lar soroll; aleshores frue ix d'uns moments inexplicables.

Els cingles de les Tun es . El ca mí p assa pe r la canal de l'esquerra. Foto:EmestGutiéfrez

21

-CINGLES CE COLLSACABRA

Quan es deixa la balma, el camí s'enfila per unes margeres i tot seguit s'arriba a les restes del Mo lí-bernat. Solame nt en queden les parets i les moles de moldre el gra i a la paret de dalt encara s'hi con ser va la bassa plena d'aigua ; però el que més atreu el visitant és l'encís del lloc: una raconada enclavada entre maje stuoses cingleres i en temp s de primavera i estiu amb una verdor exube rant del s arbres i arbus tos que arre len als relleixos del cingle, i una abundosa font que brolla en un plàcid racó de la cing lera, mentre el suau murmuri de l' aigua que vessa a la bassa del molí s'acompanya del cant del rossinyol entre el xerroteig de l'ocellada.

Des d' aquí cal pujar per camí empedrat penjat a la cinglera des d'on es pot contemplar la pregona fondalada del sot de Baià, i arribar fins dalt del pla de roques, per continuar cara a llevant pel costat del riu, passar el noble pont medieval i seguir el camí que surt a la dreta, conegut pel camí de la Fontanella o del Matxos, fins a l' esplanada dels Pedreguets, i tot seguit s' arriba al poble. Sabem que els que han fet aques t recorregut n 'h an qued at meravellats . Pen sem que és una de les mill ors sortides que per als amants de la natura es pot fer des de Tavertet. Jordi Sanglas

PROBLEMES HUMANS (11). Elogi de la solitud No ha de ser fàci l, a fe de món, en un tem ps co m el nostre , de fer l' elogi de la solitud . Però, ma lgrat les d ific ultats de l tema, penso que jo puc parla r una mica dels benifets de la soledat , si haig de fer cas de Carner quan diu: "No més un pare de família té la sensibilitat prou afinada per assaborir quietament els encisos de la solitud" (Les Bonhomies) . Això ho deia després d'h aver ca ntat les excell ències d' estar sol, un dia que tenia la família fora i s' havia pogut llevar tard i es trobava la casa sense soro ll... Si j o, amb avantatges i inconvenients, de pare de famíli a n'h e tingut un bon tros, penso que puc comp rendre , que de tant en tant, per a qui no pot escapar-se de viure envol tat de sorolls, de converses, de preocup acions, de notíci es més o men ys alarmants, una es tona de so litud (a mb mú sica de fon s o sense, sego ns les persona ls preferències) sigui una medicina física i psíquica imprescindible. Llàstima que tinguem tan poques ocasions de gaudir-ne i que, encara , moltes vegades les desaprofitem ! També es lament ava de no tenir temp s de silenci, "temps de no pensar", ni a l' estiu, durant les vacances, aquell pare de deu fills (això ho explica tot, oi 7) que va escr iure un 22

llibre de les seves vivències famili ars, (Quin goig tots a ta ulal , de Josep A leg re i Ma rcet), per això i per molts altres aspectes ben recomanable. Hi ha persones que diuen que dialogant es pot ente ndre se mpre la ge nt. Sovi nt , però, hi ha gent que només vol que l' escoltis, que et creguis el que et diuen i que callis... Sense deixar de reconèixer les virtuts de la bona conversa, jo penso que tamb é és veritat que, moltes vegades , el mill or remei per entendre's amb sego ns quin a ge nt és callar, passar per alt les xafarderies, deixar córrer les afirmacions cridaneres (dictatorials o democràtiques, que de tota mena n'hi ha) i esperar, no que passi per davant de la teva porta el cadàver del teu enemic, sinó l'esquelet de les idees que, per molt que es diguin perm anents o renovadores, conserva dores o revo luc ionà ries, po tse r no ho són tant. Els nostres tem ps ens han donat cada lliçó! En el silenci , en la solitud, la clofolla de les teories noves anirà desapareixent i ens quedarà només l'ametll a, la llavor. Sembrada a la terra vella, eterna, donarà unes plantes que, sense deixar de ser co m les de se mpre , seran també di fer ents de les d'abans . I algunes vega des, millors i tot.

·CINGLES DE COLLSACABRA

Ai, la lliçó dels silencis de l'hivern que els frisosos els fastiguegen tant ! Per què perdre el temps amb les branques seques i la terra erma, quan les flors ens alegrarien tant i ens manquen amb urgència els fruits? Per què passar-me hores de solitud i de silenci aprenent les carrinclonades dels llibres que han escrit uns "carrosses", quan j o seria capaç d'inventar teories brillants , músiques excepcionals, pintures enlluernadores? Ja no cal que us digui que tots hem passat aquest xarampió i ens ha estat necessari més d'un fracàs per tal de comprendre que la bellesa d 'unes paraules noves neix de l'aspror de molts silencis antics. Que, entre brega i brega, també ens pot fer feliços un temps de solitud, com el que cantava Guerau de Liost, a Selvatana amor : "Gaudi complit (si no barrina gaire el magí) sota una alzina glopejar vent com un llagard , encalçar boires amb l'esguard, com una arrel (que no s'immuta a sol batent, a 1'ombra eixuta ...)" Gaudi que podem haver, que hem d'assolir, si sabem aprofitar les pluges i les glaçades per assaonar la nostra terra dura. Perquè només així la nova primavera serà

florida i l'estiu i la tardor ens donaran els fruits que han d'apaivagar la fam nostra i la de tot el món. El silenci sempre és fructífer si el sabem utilitzar. Si sabéssim fer nostra 1'advertència de Guillem Viladot a Les Planificacions! "Parleu baix que tots creiem en coses senzilles". Però, dissortadament, creiem poc en aquesta cosa senzilla però valuosa que és el silenci, la solitud. I, malgrat tot, quin remei tan necessari per als mals que avui ens corsequen i ens maten ! En la nostra pròpia vida personal , no ens seria possible aprofitar plenament els dies si no esmerçàvem les nits en el silenci reparador; o almenys, una bona part d'aquestes... És clar que convé recordar novament que la solitud només serà recuperadora i fruitosa "si no barrina gaire el magí", com ho és el dormir si no es perden gaires energies somniant... I, que si és saludable la soledat, ho és sabent que després tornarem a la companyonia . Ja parlarem de la companyia, que també té matèria. Per ara, però, aprofitem la lliçó del silenci . A cada dia li és suficient el seu afany! Lluís Badia i Torras

SOPA DE LLETRES, per Marc Banús Busqueu en totes direccions els noms donats de fonts que podeu trobar al Collsacabra: CARREGUELL GUITARRA AVELLANEDA SALA RAJOLS PALOMERA SALTIRI POMAREDA RAJOLÍ LLUCA BOSC FAJA

CPALOMERAA S AM AL AS RDA AQRBOSCECD LRSRTANFSE TFAPEADLAR I ALJ LGODCA RJELOJURUM I AES ALVELO DVERTHI ULP AGUI TARRAL 23

-CINGLES CE CO LLSACABRA

CRÒNICA DEL COLLSACABRA

celebrat pels participants per la seva extraordi nària bellesa . El traj ecte va ser cobert entre les 7 del matí i les 2 del migdia, encara que els més ràpid s van arriba r a 'Cabrera a les 10.30.

L'Esquirol:

Muntatge del parc infantil. Foto: EmestGufférrez

• El passat 14 de jun y es va celebrar un dia dedicat al nostre poble germà San Juan de Limay a Nicaragua. La jornada va estar plena d'acti vi-o tats , entre les quals va destacar un sopar per recollir diners per ajudar un projecte que aquest estiu es pensa end egar, amb l'anada de jovent a Sant Juan de Limay. Entre les altres activitats destaquen: una exposició de fotografies del tercer món, un espec tacle infanti l, jocs de solidaritat per a infants i no tan infants, un cafè-concert amenitza t per l'orquestra "Dinamita" i finalment el senyor Jaume Bo te y, cap de la cas a de Ni caragua a Catalunya, va fer una conferència sobre "Humanitat i neocapitalisme" , que acabà amb un anima t col·loqui. El sopar per Centreamèri ca va estar molt concorregut (220 persones). Després del sopar va haver-hi un ball animat per un grup musica l de Nicaragua i tam bé per un grup multiètnic africà . • El dia 18 de maig més de 1.600 ciclistes varen participar a la "V Pedalada del Cabrerès". Aquest¡¡ prova, organitzada pel "Grup d'amics de la bicicleta de muntan ya", va recórrer un 46 Krn per les con trades el Cabrerès i Collsaca bra , sorti nt de l'Esquirol cap a Cantonigròs , Tavertet, l' Avenc, Rajols, Pruit, coll de Pixanúvies, can Bac, font dels En am orats, i baixant per les Fontiques es va tornar a l'Esquirol. Aquesta pedalada , ja que no era una cursa competitiva, va moure més de 100 voluntaris que feren de controls i d'assistència als participants. • Caminada Manlleu-Cabrera. L'últim dissabte de maig, organi tzat pel Grup Excur sionista Manlleu i el Centre Excursionista Esquirol, es va fer la "XIV Caminada Man lleu-Cabrera" amb l' assistència de 200 participants. En guan y l' itinerari es va variar fent passar els caminadors pel camí de les Gorg ues i Barra de Ferro, que per cert, va ser molt

Tavertet: L'entitat fundad a a Tavertet l'any 1967, que hom la conei xia com "El Patronat", ha tornat a emprendre activitats des del març passat. Am b la den om i nació Assoc iació AM ICS DE TAVERTET es posa al ser vei de tots, ofereix la col-laboraci ó a les altres entitats del po ble i presenta un segu it de proj ectes a proper i llarg termini. L' associació s'acull a la gentilesa que li bri nda Els Cing les per sa ludar els lect ors i s'ofereix per col-laborar en els aspectes culturals que a tots ens interessen. • Hem observat que el passat mes d' abril a la granja de les Baumes s 'han plantat xiprers dava nt les seves instal-Iacio ns . Es tem segurs que la sensibi litat respecte al medi am bie nt està qualla nt entre els industrials i això és bon senyal. Esperem que altres granges i indústries tinguin iniciatives semblants. • Tavertet ha començat l' any amb un no u servei. El local d'esbarjo de l 'Ajuntament s 'ha condicio nat per tal de poder fer-hi representacions teatrals. L'inauguració es va fer amb els Pastorets interpretats pel quad re escènic de Rup it. La Comissió de Festes ha estat la prot agoni sta en la realització dels treballs d' arranj ament. • Amb l' esforç d' un nombrós grup de voluntaris i l'aj uda econòmica d'altres, s ' han canvia t les insta l·lacions del parc infa ntil de l' entrada del poble. Això representa una millora en els serveis que Tavertet pot oferir a aque lls que ens visiten . • Des de Se tmana Santa funciona "El Cau de l' Aventura" , organització turística encaminada a donar serveis a aque lls que vulguin co nèixer les nostres contrades ai xí corn practicar esports d'aventura. Les acti vita ts que ofereixen són variades i van des de muntar a cava ll fins l' escalada o la bicicleta tot terreny (BTT) . • S'ha arranjat la plaça del Bisbe Guillem de Tavertet i el seu entorn amb plantes i t10rs que ho fan més acollidor. Rupit i Pruit: • Su bve ncio na t per la Generali ta t de Catalunya (Direcció General de l'Esport) s 'ha construït una pista po liesportiva al costat del camp de futbol. • Actualment es realitzen les obres del projec te d'electrificació rural de Sant Joan de Fàbregues

24

-CINGLES DE COLL.SACABRA

(2' fase) i el sec tor de Montdois. Amb aquesta realització quedarà electrificat tot el terme municipal, i esperem que amb aquesta millora s'incentivi l' ocupació de les mas ies que amb el temps havien anat quedant deshabitades. El cost del projecte ha estat tamb é subvencionat per la Generalitat (Direcció Genera l d'Energia), l' Ajun tament de Rupit i Pruit i els pro pie taris afectats. • La capella o ermita de Montd ois, actualment malmesa, ha estat comprada per l'Ajuntament que dem anarà a la Diputació de Barcelona din s el P.C.A.L. de 98-99 la redacció del projecte de restaur ació i el seu finanç amen t. Amb aquesta acció espere m veure restaurada una emblemà tica església , co neguda com la catedra l de les Guill eries. • Es tan a pun t de concl oure les obres del Centre Social i Cultural de Rup it, on es pretén ubicar un petit mus eu, biblioteca i sala d' exposicions.

Millor col-lecció: 1er. Premi: Joan Carles Rovira, de Ma nlleu 2n. Premi: Ramon Mato, de Roda de Ter 3er. Premi: Ag ustí Padilla, del Vallès . Premi a la millor fotografia del tema Paisatge de Cantonigròs a: Jordi Vilamala i Sala, de Vic - Cantonigròs Premi a la millor fotografia del tem a façanes de Cantonigròs o de talls a: Àngel Latorre, de Man lleu Premi a la mill or fotografia del tem a flors a: Jaume Codina, de Lliçà de Vall Premis Infantils: Millor fotografia Paisatges de Cantonigròs a: Artur Tort, de Vic Mill or fot o grafia de l tem a faça nes de Can tonigròs o detalls a: Marta Roma, de Ma nlleu - Canton igròs Millor fotografia del tema flors a Eduard Rovira, de Manlleu.

Cantonigr òs: • Aqu ests dies al poble de Cantonigròs hi ha una gran activitat amb la construcc ió del camp de futbo!' Després de l' ajuda econòmica de l' Ajuntamen t per a la rea lització de la zo na esportiva, els caps de setmana es reuneix un bon grup de voluntaris (constructors , empres aris, jardiners i el j ovent del pobl e) per anar perfilan t les obres bàsiq ue s del ca m p : ges pa, instal-Iacio ns del reg automàtic i els vestuaris. Es tà pr e vist qu e la in au gu ració oficial del camp de futbo l es faci els dies de la Festa Major. • Aquesta primavera s'ha fet el III RAL ·LI FOTOGRÀFIC DE CANTONIG RÒS. El dia 25 de maig va ser el dia del Ral-Ii, en el qual van particip ar 79 concu rsants vinguts de difere nts comarques. Els tem es, aques t any, eren tres: paisatge , façanes i flors . El jurat estava form at per fotògrafs profesionals del9 Nou, La Marxa i Ausona: Jordi Puig, Jordi Càmera i Jordi Vila. En l' organització del ral-li també hi participà el Grup Fotogràfic Manlleu. El dia del Ral-li va aca bar toth om al voltant d' una gran paella d' arròs feta pels cuiners de l'Associació . Els prem is es van lliurar el l S de j uny. Els prem iats han estat:

L' exposició de les fotografies va estar als locals de l' associació fins el dia 22 de j uny. • El dia 7 de juny l' Associació de Veïns va organitz ar una de les conferencies que hi ha al llarg de l' any. El tem a fou : "Tornar-se de 100.000 colors" a càrrec de Carme Treba!.

Pan ca rta anu nciant el ret-l! fotogràfic Foto: Josep Maria Roma

La revista ELS CINGLES DE COLLSACABRA posa a dispo sició de tothom una adreça electrònica per fer-nos arribar suggeriments, idees, art icles, etc.. a fi de poder establir una relaci ó cultural sense frontere s. Adreça electrònica de la revista Els Cingles de Collsacabra: [email protected]

25

-CINGLES D E COLLSACABR A

RACÓ DEL POETA Tres poe mes de Cèlia Sànchez-Mústich esco llits entre els del nou llibre que sortirà el proper jun y titulat "TAQUES" ed itat per Edicio ns 62 . "Taques" ha gua nya t el premi "M ique l de Palol" 1996. Cèlia Sànchez-Mústich va fer un recital dels seus poemes a Tavertet, l' any 1995 , al Centre Vivarium als "Matins culturals" . CARRER

VIATGES

Entre vers i vers hi ha un carrrer per a vianants on els ulls avancen i reculen amb petjades tra nquil-les. S'ature n a l'aparador d'un mot amplíss im, reben el raig llumi nós d' una me tàfora o bé cauen, com due s monedes vives, en el barret d'un somni rondaller.

He con egut persones desertes , portuàries, volcàniques, il-lumin ad es per idees boreals, migpartides per tem ors com rius gebrats, alçades sota el nivell dels somnis o abatudes com munt anyes orfes de peus a les clive lles . N ' he admirat contradiccions: esper its par abòlics emergin t de les barraques. Tamb é ha recorregut els hemisferis d'algunes ments en guerra, I a desp it d' aquest perill sé que mai no em cansaré de viatjar per les persones, dels hostals de tendresa on em deixen pernoctar, dels seus fruits, ponts, ruïnes, selves, tombes, valls, i de tant s gratace ls de pregunt es i museus on reposen els silencis més fondos y antics .

Entre vers i vers un carre r estret antic com la mirada.

SENS E MEMÒRI A No vull recordar-te sinó invent ar un instant on la mem òria dorm i 1 J O pugui escapçar-ne un a espurna d'olor teva per empe ltar-la després en un instant de pell que l' olor haurà inve ntat fora del temps i de mi perquè no pugui oblidar-te.

S3C:J13773G 't/dOS 't/7 't/ oianoe

26

Cèlia Sànchez- Mú stich

·CINGLES DE COLLSACABRA

li CIRCUITDE BICICLETA TOTTERRENY (BTT) Aquest iti nerari que us proposem està p ensat per passejar p el terme de la Vall d'en Ba s, però d 'una forma f àcil. La meta del nostre viatge, encara que situada al Collsacabra, pe rtany al terme municipal de Sant Esteve d' en Bas . Creuarem la riera que ne ix al cim del Pla d' Alats, esmolada com un tobogan i p er on passen les primeres aigües que rep el Flu vià. Passarem de la mas ia del Sangles a la Casanova dels Racons per una pista preciosa que es difícil de fe r si ha plogut. La tornada la farem per Sant Juli à de Cabrera, sense arriba r al pont de les Perxes. Itinerari bàsic: Cantonigròs - El Bac· El Colomer Comajoan - Pla d'Aiats . Pla de les Soques - El Sangles Casanova dels Racons - Sant Julià de Cabrera· Cantonigròs. >

Dificu ltad : bai xa (e n temps sec) Km. total s: 12 . Duraci ó ap ro ximad a : 2 hores.

e-r 53

Rupit

~

O

Km O: Sortirem de la plaça de l'Església de Cantonigròs, en direcció a la carretera C- 1S3. Pedal arem en direcció a Rupit.

. . - - Di recció a seguir Cam í equivocat O C as a

Km 6.7: Passat el Sangles, pedalem per prats amb roderes i després passarem la riera que baixa del Pla d' Aiats. Cal tancar el filats. A la vista la Casanova dels Racons.

Km 6,8: Passem a tocar la casa i anem ' Km 1: El Bac (10 10 m), a mà esquerra agafem una pista senyalitzada vers el Colomer i Comajoan

Km 1,8: Seguirem la pista principal. Deixem un camí a la dreta. Passem pel bell mig de la masia del Colomer.

a cercar la pista de Cabrera que està a la vista. A la dreta va a Cabrera, a l'esque rra, a Sant Julià.

Km 7.0: Aga fem la pista de Cabrera de baixada, deixant un trencant a la dreta que porta a Campamar.

r:"

Km 2,6: Apareix a mà esquerra la gran masia de Comajoan, no agafarem cap camí de la dreta. Seguirem la pista princip al. El camí s'enfila una mica.

7 ··

Km 3,2 : Arribe m a te ni r el Pl a d'Aiats qu asi damun t de l cap. Deixarem un camí que baixa, a la dreta, que ens duria a la casa del Bosc.

Km 7.4: Deixem la pista principal i tombem a l'esquerra. No cal arribar al pont de les Perxes.

Km 3,7: Pedalem per la pista principal , fe nt molt es ziga -zagues , però sense cap altra alternativa, seguin t els senyals del GR (vermell i blanc).

Km 8,6: Passem pel bell mig de la masia.

o

Km 4,3: Es fa la llum ! I apareix un gran pla. Pla de les Soques. Deixem el G R i agafem la pista de l'esquerra. El camí que baixa va a la Coromina de Falgars.

Km 5,4: Passarem una tanca de ferro que cal deixar tancada. El camí s'obre i arribem al Sangles, que deixarem a la dreta.

Km 7.2: Sant Juli à de Cabrera

Km 9,9: S'acava la pista. Som a la carretera C- I 53 Queden 2 Km per Cantonigròs.

Aque sta excursió no té pr àcti cament desnivell, pedalem sempre per la corba dels lOOOm; per aquesta raó no hem posat gràfic de desnivell.

·CINGLES DE COl.L5ACABRA

CANTONIGRÒS • CABRERA· CANTONIGRÒS

.


1-"9

... >

~

Jt

\

¡CABRERA

~

~

+

SANT JULIÀ eDECABRERA

Jt

PONT DE LES PERXES PONT DE LA ROTLLADA ~

OLOT C-153

¡

CANTONIGRÒS