Punts Suspensius Setembre 08

Núm. 007 — Primera época — Preu Debades

Microrrelat Original de rOxanne Revista de lletres en, llengua Valenciana

Destins

Teatre

El Renill Del Cavall Neto, el tio del careto

Síndrome Postvacacional

PUNTS SUSPENSIUS...

D

E

e nou nos trobem tots ací, encara que eixe 'ací' vullga dir cadascú en el seu lloc de treball. 'Lloc de treball'. ¿Quina expressió més bonica i més odiada a la mateixa volta. Si ho tens, te cabreges en ell, passes moments molt roïns i quan després de l'estiu o qualsevol tipo de vacacions has de tornar se te fa un cap amunt. Pero si no ho tens, t'agradaria tindre-ho encara que

Pâgina 2

ditorial

e t cabrejares en ell, passares moments molt roïns i desijaries tornar després de qualsevol tipo de vacació, puix si no ho tens estàs tots els dies de vacacions… Siga com siga, el treball com diuen els yayos, es salut. I no nos deuria de faltar a ningú. Aixina que en el començament d'este nou curs, (com diuen en la televisió) vos desige a tots tot un immens món de lliteratura, llibres, relats, contes... La lliteratura és màgia i la

màgia nos envolta a tots, chiquets i grans en un món ple de somis i ensomis. La màgia dels llibres no té comparació.

El Renill del Cavall Una Obra de Teatre de Rafael Melià Castellò

M

olt a pesar nostre, l'edició i publicació de noveles, i les representacions d'obres de teatre en idioma valencià, no són tan a sovint com seria d'esperar o com tocaria ser, pero com diu una molt bona frase que escoltí en una película, 'La naturalea s'obri camí', aixina que sempre és bo poder contar en mijos de comunicació com els que nos oferix Internet o la possibilitat de poder distribuir els nostres treballs en format pdf. Aixina que ací estic, oferint a tot lo món la possibilitat Rafael Melià Castellò

de, per lo manco saber, que existixen obres de teatre molt bones escrites en valencià i d'una calitat que fa honor a la trayectòria que porta la llengua valenciana des de sempre. El nostre amic Rafael Melià Castellò nos oferix l'obra de teatre, 'El Renill del Cavall'. Una obra de teatre, que es una comedia en un acte, dividida en quatre retalls, i que encara que podria comentar l'argument, preferix que si podeu aneu a vore-la quan en gran grup de teatre Olymel, la represente en qualsevol lloc. ¡Vixca el Teatre en Valencià!

NUMERO, 001

Pàgina 3

Neto

Síndrome Postvacascional que hui vinc en ganes de refrescar-me be. - ¡Ya va eixa cerveseta i uns cacaus ben farcits de sal! - Ei, pero que recabró que eres. Vinga, tira en eixos cacaus, que a cavall regalat no se li mira el dentat. - I a tu..., ¿Quí t'ha dit que t'ho vaja a regalar?

El tio del careto ¡Me cague en tot tu! Si ya hem acabat les vacacions El Xavi ho mirà des de llunt i no pogué amagar la rialla que sentí dins de sí. Passat un moment arquejà els llavis. - Aixina Neto, que casi sense saber com, s'han passat les vacacions, ¡No és cert!

L'expressió de la cara de Pepote, canvià en un instant varies voltes fins a que de nou la veu de El Xavi li tragué del seu esglai. - ¡Clar que t'ho vaig a regalar, home! ¿Cóm creus que yo puc cobrar açò...? Si la veritat és que ya ho pagueu en la cervesa… Els tres amics rigueren, afegint-se ad ells algun client que escoltant lo dit per El Xavi, estava d'arcot en eixes paraules. (Pero ademés es que era veritat)

- ¡Regolondros Xavi... ! ¡M'has llevat les paraules de la boca! ¡Yo no ho hauria dit millor i més ben explicat!

El Xavi s'acostà a Pepote i a Neto.

- Puix yo si, -chillà la Pepote darrere de Neto-, tu estàs de vacacions tot l'any. Somrigué- Ei, ¡Bona vesprada a tots! Xavi ficam una pichereta de cerveseta ben fresqueta,

- Si Xavi. -Chillà NetoDe nou a despertar-me abans de les dèu... de nou a baixar a comprar el pa, la fruita i la carn... de nou a vore als chiquets com van i venen del cole-

- Aixina que, s'han acabat les vacacions…

ge... de nou a… - A anar al treball de bon matí, a dinar en mija hora en més preses que ganes i a dormir sis hores només... sense contar el stress de tindre que estar a una hora en concret en un lloc o un atre o tindre que fer més números que un contable per a vore si pots acabar el més sense tindre-li que demanar diners als teus sogres… Neto es quedà més parat que els ninots de les falles. - No, home… - A m'equivocava. A lo que te referixes és que de nou t'ofega saber si podràs o no arreplegar als teus fills de colege a temps, o si el preu de la gasolina es dispara pels núvols i no vas a poder visitar als teus clients… El Xavi mirà a Pepote com estava tractant el tema i lo que estava dient, pero no volia clavar-se de moment de nou en la conversació, puix ara estava interessat en saber com anava a acabar tot allò. - Home la veritat es que... -Neto, que solia ser una persona que no es quedava sense paraules en facilitat, s'havia quedat sense elles. - ¡Ah, no! ¡Que lo que estaves dient era que

PUNTS SUSPENSIUS...

has acabat les vacacions d'estiu! Eixe temps en el que no fees res de res, t'alçaves a l'hora que et donava la gana, llegies el diari en un bar tranquilament, prenies unes cervesetes en uns amigots i charraves durant les vesprades mentrimentres les dònes prenien uns tallats parlant de cuina i roba, i en les nits prenies la fresqueta… El Xavi estava descollonant-se. - I ara de nou -seguí dient Pepote- te trobes en la cruda realitat de que pots tranquilament no fer res en tot el dia, que pots alçar-te a l'hora que et done la gana, llegir el diari en

Microrrelat

un bar, com este, tranquilament, prendre unes cervesetes en uns amigots i charrar durant les vesprades mentrimentres les dònes prenen uns tallats charrant de lo que les parega i en les nits que faça bon orage prendre la fresqueta… A Neto li estava començant a tirar fum el cap. - ¡Fotre! Puix vas a tindre raó Neto... tu lo que vas a tindre és el, Síndrome Postvacacional… Pepote i El Xavi no pogueren aguantar-se més la rialla dins d'ells i esclataren a riure.

Pâgina 4

Neto tampoc pogué callar. - Eres un cabró, ¿A vore si no puc queixar-me de lo que em done la gana? - Sí, home. ¡Clar que sí! -Pepote es posà un poquet més amable- ¡I en tota la raó del món! ¡Faltaria més! Ficà la seua mà pels muscles muscles de Neto i chillà crit en veu a pesar de que El Xavi estava enfront d'ells. -¡Xaviii! Fica uns cervesetes, que anem a brindar pel, Síndrome Postvacacional

Destins

Original de rOxanne

¿A on vas, chiqueta? - A 'Lo més Llunt d'Ací Possible' ¿Saps si queda molt de camí? - Voràs la frontera en quant oblides el motiu pel que partires. - Pff... Llavors encara

em queda un bon tros. - ¿Qué t'obligà a marchar? - Res. M'aní per voluntat pròpia. Podia haver seguit l'indicació de 'Cap ad un Nou Demà Encara que dolga', pero en decantí pels segon lletrer. L'atre camí estava obscur... Fret, em donava por... I no veïa un demà per cap lloc. Preferí vindre per este, al vore-ho allumenat i lliure. Potser el destí quede més llunt, pero em sent més segura. - T'equivoques chiqueta. L'atre camí és desolador i costós de travessar, pero si entres i no pares fins a conseguirlo, si t'enfrontes a tu mateixa i

al motiu pel qual fuges, trobaràs el fin del camí a on t'espera un fabulós 'demà' sense dolor, sense obscuritat, totalment nou. En canvi, la senda per la que estàs caminant, és més senzilla de creuar, perque deixes que la tormenta s'instale dins de tu, i no en el c amí. L'obscuritat la dus dins, i quan arribes a 'Lo Més Llunt d'Ací Possible', voràs que seguixes tenint aquella horrible sensació en la que començares el viage. Que pot durar semanes, mesos, anys... Si jamai oblides el dolor al que tu a soles t'aferrares.

Per a colaborar, visita la nostra pàgina Uep http://ps.llenguavalencianasi.com