Punts Suspensius Febrer 09

Núm. 011 — Primera época — Preu Debades

En Trellat i en Saó Refraner Valencià

Revista de lletres en, llengua Valenciana

Llibre de Joan Benet encara no publicat

Neto, el tio del careto

¡Natalici feliç!

ç i l e F ¡

s r e v i n A r e 1

i! r a

En este Número Complim 1 any

PUNTS SUSPENSIUS...

Editorial

¡

En este número complim un any! I és per això que des de la redacció (que soc yo a soles) volem donar-vos les gràcies a tots i a totes per estar ahí més a més llegint Punts Suspensius... en més paciència que un Sant. Segur que no en poques ocasions haguéreu pensat que millor seria si no continuara en la seua edició. Pero ya es tart per ad això, puix hem complit un any. Un any en el que hem fet de tot un poc, hem comentat llibres d'amics, llibres de prohoms ya fallits, llibres meus evidentment, com el d'este número, i inclús una obra de teatre del nostre mestre, Rafael Melià i Castelló. També hem tingut alguna molt tímida colaboració, la qual m'agradaria que fora més ampla i més a sovint, pero lo que tenim és lo que n'hi ha, i d'a on no n'hi ha més, no es pot traure més coses. A vore si per al nou any que començarà en el següent número, podem contar en més colaboracions, i si no és aixina, en tal de no tancar, ya podríem estar contents. Hem contat en algunes notícies, no moltes la veritat, pero és que el contingut propi de la revista tampoc deixa més espai per a comentar més coses a no ser que creixca la revista en número de pàgines, i això de moment realisant-la yo a soles, és una cosa que es quedarà per als números especials o per a algún acontenyiment extra. Pero lo que mai no nos ha faltat són les històries de

Pâgina 2

¡Complim un any! Neto, el tio del careto, personage central de la revista, i per a la qual fon creada. En totes i cada una de les històries, com sempre se sol dir, n'hi ha un poc de l'autor, que en este cas és qui vos escriu, i evidentment això també es complix en lo que a Neto es referix. També he de dir que han hagut números, que pel motiu que siga han agradat més que atres, i que les descàrregues en general, van prou be, no em puc queixar. Pero no és manco cert que el preu també a aportat el seu gra d'arena per a la difusió i les descàrregues, puix ser debades sempre és un alicient, encara que després no lliggam ni la mitat de lo que descarreguem. Lo cert és que darrere d'un any d'estar editant Punts Suspensius... i a pesar de tot lo dit o gràcies a tot lo dit, la revista va a seguir entre nosatres, no sé quant de temps, no sé si en més colaboracions, no sé si en les històries de Neto, pero no puc tancar esta editorial sense dir que és un goig haver pogut arribar fins ací, i que és un goig poder seguir. Si dins d'uns atres dotze mesos puc escriure una atra editorial com la present, serà bona cosa per a les publicacions digitals en llengua valenciana, pero això és un atre capítul que està per vindre i per escriure's. Fins ací. Un abraç molt blau a tots.

En trellat i en saó

E

Joan Benet

n trellat i en saó, és un recull de refrans i proverbis de la nostra llengua valenciana, que darrere de molts anys de treballar en ell, presentí al premi Fulla del Jocs Florals de Valéncia en 2008, en l'edició CXXV del mateix, pero que no guanyà, puix quedà desert, i que evidentment, no s'ha publicat. De totes maneres un atre autor vindrà que sí que puga publicar un treball similar. Per a suplir un tant esta circumstància, encara que no és lo mateix, he traslladat tot el refraner a la Uep per a que puga ser consultat per tots i debades. Podeu trobar el refraner en la direcció, http:// refraner.llenguavalencianasi.com. També vullc deixar la porta oberta per si alguna entitat, empresa, associació, fundació o particular vol publicar el llibre, es pose en contacte en mi, el valencianisme i evidentment yo mateix s'ho agrairem.

NUMERO, 011

Pàgina 3

Neto

¡Natalici feliç! la boca fins a la gola per a que parlara més de lo que devia. ¡Qué borts! Ya casi quan estava a punt d'esclatar, no en plors sino en ira, Pepote i el Xavi, lo calmaren. - Tranquil voràs com…

home

ya

- Ya voràs no. -Digué el Xavi.- Tu saps igual que yo lo que Ampar li ha preparat.

El tio del careto

A

rribava el dia del natalici de Neto, pero no estava ocorrent lo mateix que en anys anteriors, en els que la seua dòna, molts dies abans no parava de preguntar-li, ¿Qué era lo que volia per ad eixe dia? La qüestió començà a preocupar-li greument. Com qui no vol la cosa, de tant en tant clavava una punchadeta per a vore si Ampar recordava que faltaven molts pocs dies per al seu natalici, pero res. Baixà al bar de “el Xavi”, i junt al seu amigot Pepote prengueren un parell de cerveses o dos parells d'elles, i quan la boca estava més solta que la pancha en diarrea, els amigots començaren a clavar-li el dit en

Pepote es quedà de pera, puix realmente no sabia gens de lo que estava contant el Xavi, i este seguí dient una serie de badoqueries que tirava d'esquenes. - En això, ¿lo que vols dir és que Ampar em té preparat una festa ací en el teu bar? - Puix... ¡Sí! Això mateix. Una festa de puta mare. Neto es sentí molt orgullós d'Ampar i agraí als seus amics que li digueren lo que li acabaven de dir i s'anà a casa en més alcohol en el cos del que podia manejar. - I ¿per qué li has dit això si saps que Ampar no ha dit això de fer res en el teu bar? - Demà se li haurà passat la bufa i no s'acordarà de res. Els dos rigueren, pero Pepote no es quedà molt tranquil. En arribar Neto a casa,

s'acostà cap a la seua dòna i sense previ avís començà a dirli lo bona dòna que era, lo content que estava de ser el seu home i lo be que s'ho anaven a passar en dia del seu natalici en la festa que li havia preparat. - ¿En qué? -Preguntà Ampar en estranyea. - En la festa que m'has preparat... ¡Ui! Que la he cagat, que segur que no volies que ningú em diguera res d'això... Rigué. - No Neto. No és això. Lo que passa és que no t'enteres de res, i els teus amigots te l'han clavat. A neto se li passà la bufa de sobte. - ¿Qué vols dir Ampar? - Que eres un panoli. Neto es quedà un tant confòs, i demanà a la seua dòna que s'explicara. - A vore panoli. ¿Quant de temps fa que no eixim de Valéncia per a anar a cap lloc? - Molt. - ¿Quant de temps fa que estàs dient que t'agradaria visitar París de la France? - Molt... no ¡moltíssim! - Quan ix en televisió la propaganda d'eixa agencia de viages que oferta viajar a París, Londres i Viena a uns preus de rialla, ¿Qué és lo que et dic

PUNTS SUSPENSIUS...

sempre? - No m'enrecorde... A vore espera... Sí. ¡Que és una pena que qui puga no viage més? - I, ¿quantes voltes t'he dit que tu mateix t'agarres els mocadors del calaix de la tauleta de nit. - Puix... -Neto començà a pensar que de veritat era un panoli. - Pero clar, l'última volta que t'ho digue, 'el senyoret' devia d'anar-se'n a un sopar de pa i porta en els seus amigots i tenia molta presa com per a mirar en el calaix, ¿veritat?, pero quan tornares, no t'acordares de mirar tampoc, i... -Ampar començà a fer gests com si fòra a plorar, pero no era aixina. Neto eixí corrent cap al dormitori a mirar en el calaix i

els trobà. Dos billets d'avió i dos reserves en un des millors hotels de París per a dos persones i per a passar una semana sancera. ¡Qui estigué a punt de plorar fon ell! Eixí de nou al menjador i en una veu molt trista li demanà perdó a la seua dòna dient tot lo desconsiderat que havia segut en ella i lo mal que es sentia, fent-li més festes al viage de les que mai no li havia fet a cap cosa, i quan a la fi conseguí arrancar-li un somriure a la seua dòna, li donà un beset dient-li que li havia agradat un grapat el regal per al seu natalici que li havia comprat. Ampar lo mirà. - Veus Neto. Puix te tornes a equivocar, això no és el regal sino lo que acompanya al regal.

Pâgina 4

Neto es quedà gelat. ¿Qué podria ser el regal que fora millor que això? - El regal és açò. Ampar tragué de la bossa un sobre blau en unes senyes escrites a mà i s'ho donà a Neto. Este l'obrí i dins d'ell es trobava un postal en un chiquet i una chiqueta donant-se un tendre bes. La obrí i llegí la llegenda que es trobà en ella. “Per a l'home que ha sabut fer-me la dòna més feliç del món. Ampar” Neto mirà a la seua dòna en llàgrimes en els ulls. - Este era el real. ¡Feliç natalici! - ¡Gràcies Ampar!

Llectura en la AELLVA d’un microrrelat, inclós en la seua programació per a enguany

S

Joan Benet Escritor, articuliste

eguint la programació de la AELLVA (Associació d'Escritors en Llengua Valenciana), enguany ha segut convidat Joan Benet, el nostre director, participarà en els Tallers de Prosa que des de fa un bon grapat d'anys venen realisant cada primer dilluns de tots els mesos. Sent este més de febrer,

el dia 9, a les 20:00 hores, i en la seu de la AELLVA, quan Joan Benet junt a un atre llector o una atra llectora, qui tindrà el plaer de llegir el seu relat curt. (Esperant ofegar-se lo justet) La seu de la AELLVA es troba en el carrer de Dalt, 64 en el valencianíssim barri de “El Carme” de Valéncia Cap i Casal. ¡Vos esperem a tots i a totes!

Per a colaborar, Visita la nostra pàgina Uep, http://ps.llenguavalencianasi.com O be, envía’ns un correu-e, a, [email protected]