Punts Suspensius Marc 09

Núm. 012 — Primera época — Preu Debades

Neto El tio Del careto Revista de lletres en, llengua Valenciana

La Nit de Sant Josep

Conferència de Joan Benet Títul: La Valéncia muda (Repoblar és tornar a poblar)

Presentació del llibre de Julio Filippi Apunts Valencianistes

Ateneu Cultural “Paterna”

Premis Certamen Lliteràri

PUNTS SUSPENSIUS...

Pâgina 2

Fira del llibre d'ocasió ses escrites en valencià, pero la veritat és que en un percentage casi ridícul en respecte a l'oferta oferida. Eixe extrem em dugué a pensar moltes coses, coses com que no que es publica massa en valencià com per a poder generar llibres d'ocasió, o igual simplement que no es publica massa, lo justet, i com ya he comentat en unes atres ocasions, si no hi ha lliteratura publicada, noveles, ensajos, treballs de qualsevol tipo en la nostra volguda llengua valenciana, és prou difícil poder fomentar la llectura entre els possibles llectors. És un desig d'esta humil persona, que Deu volent, la publicació de llibres en valencià siga més numerosa, puix no són pocs els autors que m'han confessat i confirmat, que per a poder publicar la seua obra i fer -se un roglet en el món de la lliteratura, han tingut que traduir i publicar la seua obra en castellà. I no és que això siga roïn, puix el castellà és la meua llengua mare i mai no vaig a renegar d'ella, pero tampoc estaria de més, que els autors que volgueren escriure en valencià, pogueren fer-ho sense cap tipo de trava. Des d'ací eixa crida a les editorials i un recaet per a tots els autors en llengua valenciana.

Editorial

U

na publicació de lletres, com vol ser esta encara que a soles siga per les rodalies i molt malament, no pot deixar passar dos consideracions que pense com director de la mateixa, que són de trellat comentar. En primer lloc, durant les festes falleres en la nostra pàtria, en el Cap i Casal es celebra la Fira del Llibre d'Ocasió, que com en unes atres edicions, també enguany han situat a lo llarc de la Gran Via Marqués del Túria. La fira que ha estat fins al dia 22 de març, també com sempre ha tingut una molt bona acceptació en públic i en crítica, yo mateix estiguí en ella donant una volteta aprofitant un dels dies que aní al centre de la ciutat a vore falles, mascletaes i castells de fòcs artificials. Darrere de donar la volteta, yo per mi mateix poguí comprovar que realment, sí que es pot comprar casi qualsevol llibre que necessites encara que este estiga descatalogat, puix l'oferta de publicacions sobreïx molt més de les teues necessitats. Pero no és manco cert que sent una fira ubicada en Valéncia, a la vora del valencianíssim barri de Russafa, l'absència de llibres escrits en valencià, era pràcticament total. Buscant i buscant, sí que trobí llibres i unes atres co-

Ateneu Cultural de “Paterna” Premis Certamen Lliteràri

L

'Ateneu de Paterna com ya fa des de sis anys arrere, ha donat a conéixer el guardonats en el certamen lliterària que organisa, sent en esta ocasió la guanyadora del premi, 'Ateneu de Paterna 2007, Roberto Salvador Moros', Ampar Cabrera i Sanfèlix en la poesia, 'El crit', a la qual des d'ací li donem la nostra enhorabona i li desigem tota classe premis, guardons i reconeiximents, els quals sense cap dubte, es mereix. El present llibre és la recopilació de tots els premiats i guardonats en els premis Ateneu de Paterna, el qual és de llectura imprescindible i vos recomanem a tots i a totes. I per a la junta directiva de l'Ateneu de Paterna, un abraç molt sentit i un agraïment per estar ahí oferint-nos dia darrere dia i any darrere any un bon quefer en tots els sentits.

NUMERO, 012

Pàgina 3

Neto El tio del careto

B

envolguts amics, de nou estic ací en tots vosatres per a contar-vos, en este cas, una anècdota que em passà este darrer 19 de març, en la qual ya no és que a soles participaren els mamons de Pepote i El Xavi, si no que també participaren les seues dònes, i lo que encara és pijor, la meua dòna. Be a lo que anàvem. A nosatres sempre nos ha agradat eixir un dia a vore les falles, a banda d'estar sempre clavats en la nostra, aixina que un dia quedem tots els amigots en les dònes i nos recorrem les falles principals, la d'especial que ha guanyat el primer premi, les típiques i més arraïlades, el carrer que ha

La nit de Sant Josep guanyat el premi d'allumenació i tot açò. Prenem uns bunyols, un gotet de chocolate i si cal, un cubateta en al baret que nos pille de pas.

vem llunt de qualsevol lloc dels que habitualment anàvem. A la fi arribàrem a la terraça d'un bar perdut en un carreró en una modesta falla al final del mateix.

I enguany per a no ser manco que els anys passats, també nos anàrem a realisar el nostre ritual, a soles passà, lo que evidentment, nos passa a tots, que nos anem fent cada dia més majors i els cossos no responen igual que sempre ho han fet, o a lo manco, com ho han fet fins a l'any anterior.

Inimaginablement, hi havia una taula buida i huit cadires, de les quals a soles nos feyen falta sis. Nos assentàrem. ¡Regolondros qué descans! Sense saber cóm, un sopor m'embolicà. Moment en que els cabrons dels meus amics, em feren la cua.

Aixina que el dèneu, dia de Sant Josep i dia de la gran 'Cremà' de totes les falles de Valéncia, eixírem a pegar la nostra aveada volteta. Començàrem per anar per ací, després canviàrem i anàrem per allà, els típics bunyols, que per cert em pegaren una patada en els collons, i una atra volta de marcha a vore més falles. ¡Ya no sabia quantes falles havíem vist! ¡Qué horror! - ¡Ei! ¿Qué vos pareix si descansem una miqueta? - ¡Estàs fet un vell! - ¡I tu estàs fet una rosa en la flor de la vida! ¡No te fot! - Anem al bar més propet i nos assentem un ratet, ¿Val? - Vinga. I aixina nos disponguérem a caminar fins al bar més a prop d'a on estàvem, puix està-

Entre el Xavi i Pepote agarreren la cadira a on estava assentat i mentres les dònes demanaven permís als fallers de la comissió per a urdir el seu pla maquiavèlic, els meus dos amics m'emportaren cap a la falla i em deixaren sobre una de les escenes a on es veïa a una doneta molt joveneta que estava tapant-se la chona en una mà mentres que en l'atra senyalava a un vell que donava l'impressió que volia menjar-sela. Passat un temps indeterminat, el qual a soles poguí valorar per les rialles que no cessava d'escoltar, em despertí per sancer d'aquell somi reparador. Quan em despertí per sancer, em trobava damunt la falla, en una mà sobre la mà en que la ninota es tapava la chona i l'atra en les meues 'parts' acaronant-me els ous.

PUNTS SUSPENSIUS...

Les rialles i els flashes de les càmares de fotos i mòvils inundaven aquell pudent carreró. Peguí un crit que fon escoltat en tots els racons de Valéncia, la ira i la ràbia feren presa en mi com si sempre hagueren vixcut dins de mi, més encara quan també poguí vore com els meus propis amics i la meua dòna també estaven fent fotos.

dòna que un pas més allà de mi, no en llevava la vista de damunt i comprenguí que a soles havien volgut fer-me una 'brometa', i encara que em paregué de 'molt mala folla', no tinguí més remei que carregar en ella. Aixina que en un bufit m'alcí, i com si haguera sigut un actor professional, em dirigí a totes les persones que hi havien al meu voltant.

Ampar s'acostà a mi i m'agarrà de la mà. L'espentí en força puix estava molt enfadat en ella, les rialles se callaren de sobte i les fotos deixaren de succeir-se. Tots es donaren conte de que aquella broma no m'havia fer gens gràcia. Un silenci invadí aquell carreró.

- I si vos ha agradat la representació, convidar a un gotet de cervesa ad este bufó.

Mirí de nou a la meua

Ampar i els meus amics sospiraren un poc més tranquils en vore com havia canviat d'actitut, i no tardaren en succeir-se un fum de convidades, inclús el president de la falla nos convidà a sopar el ells i a participar

Pâgina 4

de la cremà de la mateixa. ¡Regolondros que be que nos ho passarem! ¡I quina 'bufa' que agarrí! ¡Quina pena que eixa falla estiguera tan alluntada de la nostra casa! Per que encara que la falleta no dia molt, la festa que es montaven era per a llevar-se el barret. Des d'ací, a totes les comissions de totes les falles de la nostra pàtria. ¡Gràcies per estar ahí any darrere d'any regalant-nos els seus monuments, alegria i festa! ¡Vixquen les falles de Valéncia!

Associació Cardona Vives de Castelló

Joan Benet Escritor, articuliste

E

Julio Filippi Escritor, articuliste

l dijous 30 d’abril d’enguany 2009, a les 19h30, en l’Edifici ‘Hucha’ de Bancaixa, situat en el castelloníssim carrer d’En Mig, fent cantó en lo carrer de Colón, en el centre del mateix

cor de la bella ciutat de Castelló, i amparat i patrocinat per l’Associació Cultural Cardona Vives de Castelló, tindrà lloc un acte doble. D’una banda, la presentació en Castelló del llibre ’Apunts Valencianistes’, la qual estarà a càrrec del seu autor, Julio Filippi, un home que sura valencianitat pels quatre costats i del qual molts tenim moltes coses que deprente. ‘Apunts Valencianistes’, és un llibre d’imprescindible llectura. I d’una atra banda, la

conferencia que realisarà Joan Benet en el títul, ‘La Valéncia muda. (Repoblar és tornar a poblar)’ en la qual intentarà aclarar i desmontar la falàcia que diu que n’hi ha unes persones que nos portaren la seua llengua i cultura i que alguns fan propia, sense pensar lo que diuen, i dient les coses sense pensar res més. ¡Vos esperem a tots i a totes, puix passarem llista!

Des d’ací un personal agraïment a l’Associaciació Cultural Cardona i Vives

Per a colaborar, Visita la nostra pàgina Uep, http://ps.llenguavalencianasi.com O be, envia’ns un correu-e, a, [email protected]