Punts Suspensius Octubre 08

Núm. 007 — Primera época — Preu Debades

Neto, el tio del careto

Mal de Pancha Revista de lletres en, llengua Valenciana

I Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana

L’Home Que Perqué La Rialla Novela De Joan Benet

PUNTS SUSPENSIUS...

E

l temps passa, i e s t e passa com si fora una arma de doble tall. D'una banda, si busques en Internet, cada volta pareix que n'hi ha més Ueps escrites en valencià, lo que ompli el cor de qualsevol valencianiste d'orgull i de ganes de seguir avant en més força que mai. Pero d'una atra banda, veus que eixes Ueps que tant d'orgull ompli el cor de qualsevol valencianiste, no estan escrites en el valencià que toca, sino en el nomenat “valencià oficial”, el qual no és el valencià que reconeixem com tal, pero és el valencià que li estan ensenyant a tots els chics i chiques en els coleges, universi-

ditorial tats i tots els centres docents. Això fa que eixa arma de doble tall que dia al principi, es torne en contra dels interessos dels valencians, puix d'una banda, les noves generacions, les que estan creixent a l'ampar del valencià oficial i no tenen en sa casa o al seu voltant a ningú que puga aconsellar-li, o dir-li en qué estat es troba l'idioma valencià, creixen en les ganes de defendre la seua terra fins a l'última gota de la seua sanc, pero ho fan escrivint en eixa barreja immunda que és el valencià oficial. Defenen tot lo valencià parlant i escrivint en català. I d'una atra banda, els jóvens que sí que en tenen gent

N

L’home que pergué la rialla Joan Benet

ovela guanyadora del, Premi “Adlert” de Novela en els CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, organisats per, Lo Rat Penat. En l'edició dels Jocs Florals de l'any 2007, Joan Benet guanyà el premi “Adlert” de novela, en l'obra, “L'Home que pergué la rialla”, la qual a hores d'ara seguix sent inèdita, puix encara no s'ha publicat. La novela comença en el cementeri, a on està enterrantse a la dòna del protagoniste de la novela. A partir d'eixe momet, ad este home, totes le coses li van a eixir malament, arribant a un final que encara llògic, no

Pâgina 2

al seu voltant per a poder aconsellar-los i estos arrepleguen eixos consells, no tenen a on posar-los en pràctica, puix els diuen que parlen o escriguen malament i a la fi acaben parlant i escrivint com no toca. Este mal que he descrit, i que actualment patim a gran escala, a soles és el colofó de més de trenta anys de faena que els valencians no hem sabut, o igual els que estaven en condició de fer-ho, no han volgut, tallar d'arraïl i per a sempre, (ells sabran per qué), pero que ara està tan arraïlat en la nostra joventut, que en cas de poder-se fer, tardaria molts anys en poder tornar arrere lo fet, o millor dit, lo no fet. Pero sempre hem de tindre en conte que les coses poden ser difícils de fer, pero mai no n'hi ha res impossible.

deixa de sorprendre per la seua cruea. La narració discorre d'una manera amena i grata a la llectura. Encara que és recomanable llegir-la en un mocador en la mà. Si vols llegir la biografia de Joan Benet, por fer-ho en la Uep, Ma Vida,(http:// mavida.llenguavalencianasi.com), i si vols llegir alguna cosa de Joan Benet, pots descarregar-te algun treball des de la Uep, En Blau (http://enblau.llenguavalencianasi.com), o des de la Uep Punts Suspensius... (http://ps.llenguavalencianasi.com)

NUMERO, 001

Pàgina 3

Neto

Mal de Pancha ves, montadets de pernil, anchoves i no se quantes coses més, i tot allò ben regat de cerveseta ben freda. ¡No tots els dies es pagava El Xavi un bon soparet! També era veritat que no tots els dies eren el seu natalici, pero això és una atra cosa.

El tio del careto

P

ugí a casa i Ampar estava esperant-me per as sopar.

Em preguntà si tenia molta fam i el meu amor i respecte per la meua dòna, em feu dir-li que, “¡Com sempre!”, i esta es posà molt contenta puix anava a fer un dels sopars que sabia que m'agradaven més, i no volguí llevar-li l'ilusió. Un enorme rot en sabor a sépia em vingué a la boca. Ampar em chillà des de la cuina al escoltar el soroll. - ¿Qué t'ha passat Neto? ¡Fotre com estava! Havia sopat en el bar de, El Xavi a pur de tapes, sépia, calamars, chipirons, creïlles bra-

Lo ben cert és que estava per a esclatar, ya no em cabien més coses en la pancha i tenia els budells treballant-me com no em recordava que podien fer-ho. Al cap un temps no molt gran, Ampar tornà al menjador en una fritera farcida de gambes roges, cigales, uns carabiners, un par de cabres i una botella de bon vi. A soles al vore-lo em donaren ganes de anar-me'n al water a bossar, pero no podia, o millor dit, no devia de fer-ho, aixina que m'agarrí els machos, somrigué a la meua dòna per l'esforç que havia realisat i m'assentí cap a la taula. Els mariscs em miraven directament als ulls, ¡sabien lo que estava passant i es burlaven de mi! Agarrí el vi i li posí a la meua dòna, després em posí yo mateix, i alçant la copa brindí a la salut d'Ampar, encara que esta no begué massa vi. Darrere d'eixe brindis nos ficarem a sopar. Un par de gambes, una cigala. Agarrí les

tenalles per a començar a menjar-me un cabra, les potes estaven més dures que de costum, o igual era yo qui ya no tenia força ni per a pentinar a un calp. De totes maneres, a la fi, em poguí fer en el cabra i m’ho mengí per sancer. L'atre cabra no poguí ni a soles clavar -li la dent. ¡Fotre com estava! Un atre got de vi, i un atre parell de gambes. A Ampar també li agradava moltíssim el marisc, pero no estava menjant molt eixa nit, aixina que li oferí el cabra que quedava, pero amablement lo rebujà, aixina com casi tot lo que li oferia. En general no estava menjant molt. Estava donant-me conte que a soles menjava i bevia yo. El botó del pantaló es trencà... ¡Realment ya no podia menjar ni una pota més ni del cabra, ni de la cigala, ni llepar el bigot d'una gamba! Mirí a Ampar i li preguntí… - Ampar, a tu t'agrada moltíssim tot el marisc, ¿Qué et passa hui? - No res. - ¿Nores? -repetí- ¿Cóm que no res, si casi no has provat el sopar? - ¡Ya! Ya ho se.

PUNTS SUSPENSIUS...

Ara si que estava començant a mosquejar-me la seua actitut. - ¿Cóm que ya ho saps? ¿Estas malalta? Ampar es tirà a riure, pero en quan es donà conte de que la seua rialla, estava fotentme, la llevà de la cara. M'agarrà la mà i en un to molt suau, casi sensual s'explicà. - Voràs Neto, lo que passa és que esta vesprada he estat un ratet en les amigues, hem anat a comprar un parell de cosetes d’eixes que a ningun nos fea falta... -somrigué- i aprofitant que estàvem en el centro del Cap i Casal hem berenat uns cafens en llet i unes valencianes, i ya saps que si berene... després no tinc moltes ganes de sopar… La cara estava canviantme de color.

- Pero con te diguí ahir que hui t'anava a fer esta mariscadeta, -continuà dient- no volia que per la meua culpa et quedares sense ella. Ya saps Neto, que tu eres la meua animeta, i no vullc que carixes de res. Eixe fon el momet d'esclatar, pero no d'esclatar a parlar, puix no podia fer-ho, tot el menjar sobrant que tenia dins de mi estava demanant eixir a l'exterior en rapidea i molta força, i a soles tinguí el temps justet d'aplegar a la tassa del water per a omplir-la de trossets de cabra, sépia, pa, calamars, gambes, vi... i bilis. ¡Fotre que malament em quedí! Fea temps que no em passava cap cosa aixina. Ampar s'acostà cap a on estava i en tendra veu em preguntà que em passava mentres m'agarrava el cap en les mans.

E

l dia 18 d'octubre, a les 11:00 h. del matí, en el Saló d'Actes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, situada en lo carrer Avellanes, 26 de Valencia Cap i Casal, començarà i tindrà lloc el, I Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana. Este event s'allunta del tema central d'esta revisteta, que és la lliteratura, pero no podem deixar passar nomenar ací, que el promotor d'esta re-

Pâgina 4

En inclinar-se per a ferho, veu que dins de la tassa havien restos de coses que ella no havia cuinat eixa nit. Somrigué. - ¿Massa coses de la mar, no Neto? Alcí el cap. - ¡Ya te conte demà! ¡Em vaig al llit, tot em dona voltes i tinc la pancha que em fa un mal que no puc mantindre'm de peu! - Si m'ho hagueres dit que ya havies sopat en els amigots, nos haguérem estalviat tirat al fem tot este marisc. Yo a soles poguí somriure lleument mentres em gitava en un dels moments que el llit passa per enfront de mi. - ¡Que ya no tens vint anys masclerot!

vista, Joan Benet, va a participar el ella, en la Ponència, “llenguavalencianasi.com, La Uep temàtica de la Llengua Valenciana”. Podeu descarregar-vos el programa d'actes, i el poster del mateix, entre unes atres Ueps, des de la Uep que dona soport ad esta publicació, LLVS (http://www.llenguavalencianasi.com)

Per a colaborar, visita la nostra pàgina Uep http://ps.llenguavalencianasi.com