La Veu

01 de Juliol i Agost de 2007Primera Epoca Revista Num 002 Preu: Debades

¡Vixca ¡Vixca el el teatre teatre en en valencià! valencià! Associacio de Majors de Russafa

Entrevista a;

Joan Carles Micó President del Colectiu Fullana

L’Arraïlat Tir i Arrastre ¡Forçuts! Les plantes i els insectes Programes en valencià

VEU (La veu dels obligats a callar)

Plana 2

Numero doble corresponent als mesos de Juliol i Agost

VEU (La veu dela obligats a callar)

SUMARI

Coordinador

Pàg. 01 …… Portada Pàg. 02 …… Sumari Pàg. 03 …… Editorial Pàg. 04 …… A.E.A.F. (L’Home més Fort d’Espanya - Grand Prix Nacional - Trofeu Vila de Vilafranca Pàg. 05 …… Image d’Impacte Pàg. 06 …… ¿Qué és la ciencia? - Jesu Masià i Alamar Pàg. 08 …… Entrevista a Joan Carles Micó Pàg. 10 …… Corrector Ortogràfic Valencià Pàg. 11 …… Ara més que mai - Manuel Latorre i Castillo Pàg. 12 …… En estiu: Espardenyes - Robert Albert Pàg. 13 …… Manco aigua i més cultura - Manuel Pulgarín Salinas Pàg. 13 …… Racó del Llector - Joan Porquet. Autor, Joan Benet Pàg. 14 …… A.M.VA. - Les torres de Serrans (i II) Pàg. 15 …… Entrevista a Manuel Pastor Medina Pàg. 16 …… Des de la Xarcia Pàg. 17 …… La catalanitat del diccionari de la R.A.E. - Joan Benet Pàg. 18 …… La tira de, Robert Albert Pàg. 19 …… El Tabú Valencià - Carles Recio i Alfaro Pàg. 20 …… Concurs, ¡Veig Valencia! Pàg. 21 …… Programes en valencià, Font Creator 4.0 - Vicent Adam Pàg. 22 …… La fecundació sexual de les plantes a través dels insectes Nelo Font Pàg. 24 …… Tir i arrastre - Josep A. Baldayo i Badenes Pàg. 25 …… Congrés de Coalició Valenciana Pàg. 26 …… Racó Lliterari - Ismael Gómez Rodríguez Broch Pàg. 27 …… Passatemps Pàg. 28 …… Pasaatemps

Joan Benet Rodríguez i Manzanares [email protected]

Colaboradors en este numero Jesu Masià i Alamar Carles Recio i Alfaro Manuel Latorre i Castillo Robert Albert Vicent Adam Nelo Font Josep A. Baldayo i Badenes Ismael Gómez Rodríguez Broch Manuel Pulgarin Salinas

A.M.VA. (Amics del Monuments Valencians) A.E.A.F (Associació Espanyola d’Atletes de Força) A.M.R (Associació de Majors de Russafa)

Per a posar-vos en contacte en mosatros, envía-mos un correu-e a; [email protected] O be, crida-mos directament al telefon, 655 419 420

Un poble es lliure, quan es lo que vol ser. Joan Benet Si voleu contractar a Manuel Pulgarín Salinas, actor. O voleu que el Grup de Majors de Russafa actue en el teu local o en les teues festes, poseu-vos en contacte en mosatros, 655419420

Nùmero doble, Juliol i Agost. El pròxim nùmero eixirà en Setembre. ¡Que tingau unes bones vacacions i que ho passeu be en el vostre estiueig! Totes les opinions abocades pels nostres colaboradors, son responsabilitat dels seus autors.

PER A POSAR PUBLICITAT Crida al telefon; 655 419 420 Envia-mos un correu-e al; [email protected]; i mosatros mos posarém en contacte en tu. O be, ve a la nostra Uep, http://www.llenguavalencianasi.com i envia-mos el formulari farcit En estos moments arribem a mes de 1350 persones

Revista Num 002

Plana 3

Editorial

E

n el numero u, tinguerm la descabotada sort de poder contar en dos articuls que demanaven l’atencio cap a les passades eleccions municipals. Cada u dels articuls sostenía una tendencia política diferent, pero llegint be els seus continguts, podriem afirmar sense cap dubte que abdos demanavem lo mateix, a soles que cadascu des de la seua postura política. Ara, despres dels resultats que hem tingut en les passades eleccions del dia 27 de maig, vullc fer de nou, i dic de nou, perque esta idea ni es meua, ni es nova, pero no està de mes tornar a traure-la a flotacio una atra volta, perxo dic que, vullc fer de nou una crida a tots els valencianistes, a tots els que sentim Valencia dins del nostre cor, per a intentar, i si es posible, ¡Que deu de ser posible! Deixar a banda totes les possibles diferencies que puguerem tindre, puix en les passades eleccions municipals, no ha perdut este o aquell, aixo o aço, allo o lo atre de mes alla, en les passades eleccions municipals, ¡Hem perdut tots! ¡Ha perdut el valencianisme! Tornar a dir que es hora de juntar-mos tots, ya està dit moltes voltes, tornar a dir que es el moment de fer allo, o lo atre tambe està molt dit, i molt vist, a soles es hora de donar-mos conter de que Valencia es nacosa mes de lo que molts partits diuen defedre. Tots els partits, pense, crec, faran lo millor per a Valencia, si fa falta un semafor, tots els partits politics ho posaran mes tar o mes pronte, si fa falta un

colege, tots els partit politics mes tar o mes pronte, ho construiràn… en aixo no tinc cap dubte que tots els partits politics son immillorables i que tots els partits politics farien lo necessari. O vullc pensar-ho. Lo que evidentment no facen tots els partits politics de la mateixa forma o en la mateixa intensitat, es lluitar per les nostres arraïls, per la nostra llengua, per la nostra cultura… ¡I ahi es a on es troba la diferencia! Uns partits politics, no poden denfendre la nostra centenaria i dolça llengua valenciana, a soles perque publicament, ya han dit en moltes ocasions, que volen l’unitat de la nostra llengua valenciana, en unes atres formes de parlar. Uns atres partits politics no poden defendre les nostres arraïls perque d’una forma o d’una atra, parlant o per omissio, no han dit res sobre els inconstitucionals països catalans, obligant inclos als chics i chiques que estudien la E.S.O. a saber que son els països catalans, quines territoris ho componen i que els unixen. Uns atres partits politics saben lo que està passant i s’ho callen, ¡Ells sabran per qué! Aixo vol dir que a banda d’un partit que posse eixe semafor quan i a on faça falta, mos haguera fet falta que haguera eixit de les urnes, eixe partit politic que a mes de fer lo mateix que tots els partits politics, tambe haguera volgut defendre les nostres senyes d’identitat, que haguera volgut defendre tot lo nostre, que haguera volgut estar al costat i defendre el valencianisme, ¡Que haguera volgut defendre Valencia a capa i espasa, a mes de posar-la bonica!

Per desgracia, per als proxims quatre anys tenim un poc de mes de lo mateix, puix ya sabem tots lo que mos espera,… un circuit de corregudes de coches… i… Pero imagine, que seguirem sent una comunitat que te dos idiomes oficials, el valencià i el castellà, pero en la qual el valencià va en retroces perque el poble, el que realment fa la parla, no vol que cap partit politic o academia l’impose lo que ha de parlar i com ho ha de parlar i no reconec en el valencià oficial el verdader valencià. Poc a poc mos estem convertint en una comunitat que parla en castellà i te els seus cartells escrits en catala. Poc a poc mos estem conventint en la rialla de tot lo mon. En esta ocasio hem perdut el tren politic, a soles hem d’esperar , que en la proxima oportunitat, si la hi ha, el valencianisme no perga el seu tren.

Joan Benet [email protected]

Poc a poc mos estem convertint en una comunitat que parla en castellà i te els seus cartells escrits en catala.

VEU (La veu dels obligats a callar)

Plana 4

Associacio Espanyola d’Atletes de Força

L’HOME MÉS FORT D’ESPANYA GRAND PRIX NACIONAL

TROFEU VILA DE VILAFRANCA

Josep Baldayo i Badenes

¡H

ola amics! Este mes vos vullc explicar el G r a n d Prix Na-

cional que organisarém el 19 d’agost, a les cinc de la vesprada, en la plaça de bous de la vila de Vilafranca, un bonico poblet enclavat en la montanya de Cas-

telló, a soles uns deu quilometros de La Iglesuela, ya dins de la provincia de Terol. En esta competició tindrem els millors atletes de força d’Espanya, entre ells podem citar a Aaron Marsà, de Borriol, que ya va ser campeo nacional i enguany torna per recuperar el titul, en acabant, tenim a Juan Carlos Heredia, un chicot de més de 150 kg de pes i d’una altura de vora els dos metros, ¡Espectacular! I ¡Cóm no! Contarém en el campeo d’Espanya de l’any 2006, guanyat en Almussafes, Jack, chicot que, encara que es polac, ya fa molts anys que viu en VitoriaGasteiz. Tame contarém en José Luís Aranda, de Silla, i un bon aspirant al titul. Com podeu vore, tenim dos grans atletes de la nostra Comunitat, ¡¡¡Que per supost no mos defraudaran!!! No podia faltar el gran atleta madrileny, Carlos Bueno, que sempre esta en punta, a poquets punts per a portar-se el trofeu de campeo. Desde Catalunya contarém en Carles Gironés, gran campeo de llançament de pes i que porta pel carrer de l’amargura als atres competidors. ¡¡¡¡Quina competicio mos espera!!! Respecte a les proves, no vos ho pergau, ¡¡¡Son increïbles!!!

Revista Num 002

Plana 5

¿No em direu que no son espectaculars estes proves? Puix com veu tenim un gran espectacul deportiu montat en el poble de Vilafranca, aixina que ya podeu anar reservant hotel per ad eixos dies, perque disfrutareu del campeonat, del poble i de les seues festes..

¡¡¡MOS VEEM EN VILAFRANCA!!! ¡¡¡El proxim mes, entrevistarém al nostre atleta Aaron Marsà!!!

Josep A. Baldayo [email protected]

1a.- Arrastrar en els braços, a lo llarc de 20 m. un camio. 2n.- Alçar un cilindre de 110 kg per damunt del cap totes les voltes posibles. 3a.- Alçar un coche de vora 1.000 kg. 4.- Passeig del Granger. Caminar en 110 kg en cada mà (220kg en total), uns 40 m. 5.- Portar un escut que pesa 175 kg, tots els metros que puguen. 6.- Les boles de pedra. Han de carregar damunt d’una plataforma a 1,20m, sis boles que van de 100 kg a 160 kg.

IMAGE D’IMPACTE

E

ste mes l’image d’impacte no es una a soles, sino dos, puix una es complement de l’atra. Este mes portem ad esta seccio lo que s’ha donat en denominar, “Finning”, paraula anglesa que es podría traduir com a mort-aleta. Esta practica consistix en tallar-li als taburons les aletes per a vendre-les, i aixina poder realizar productes de bellea o casi magics, i la famosa sopa chinenca, “Sopa d’Aleta de Tburo”, entre unes ates coses. Tallant-los les aletes a soles, els barcos que es dediquen ad esta faena, es garantisen que d’una volta, poden portar molts mes aletes en les seues bodegues, i aixina guanyar mes diners, pero esta practica condena als taburons ad una mort segura, lenta i angoixosa, puix despres de tallar-los les aletes i de tornar a tirar-los al mar, els taburons no poden nadar i es van directes al fondo i alli, a soles els queda esperar la mort. Des 200 kilos que pot pesar un taburo, a soles s’utilisa un 2 a 5%, a mes que tots els anys es maten un bon grapat de millons de taburons, i un animal que ha vivit en la terra mes de 400 millons d’anys, en poc de temp mos ho anem a carregar i desapareixerà. De nou l’home, la raça humana, estem fent gala d’a on podem arribar… i no hem fet mes que començar...

VEU (La veu dels obligats a callar)

¿QUÉ ÉS LA CIÈNCIA? Jesu Masià i Alamar

Ya Kant en els sus Imperatius categòrics afirma que les persones son fins en si mateixa i no mijos per a conseguir atra cosa, esta intrumentalisació denota l’existència de manipulació i per tant la seua perversitat.

L

a ciència és l’intent de l’home de donar una explicació a lo que li envolta, controlar els processos que l’afecten i en la mida de lo possible predir-los. En molts casos ve a confirmar qüestions ya plantejades per la sabiduria popular i en atres casos s’allunta com per eixemple en els casos dels chamans, macs, les supersticions, etc. S’ha venut en els llibres de text una image de la ciència que no té res a vore en la realitat. Qualsevol que haja investigat s’ha donat conte que llínies teòriques estan en constant discussió en atres i que açò és una constant, pero açò ya es troba en monografies cièntifiques de dificil accés. La ciència és una bassa d’oli a on els diferents programes d’investigació es discutixen de forma racional, els mateixos mijos, en llocs neutrals, una vegada debatut uns es rendixen davant de la força de la millor argumentació. ¿Quán una normativa és ciéntifica? ¿En la

mida en que s’ajuste al parlar o en la mida en que s’allunte? ¿Quan arreplega arcaïsmes o es basa en la llengua en la que ara es parla? ¿Quan tria un sitema d’accentuacció o un atre? ¿Més cièntifica quan accepta tomata o tomaca per al valencià estandart? ¿Quan convergix o es diferencia? La llengua no és un experiment de laboratori, és un sistema viu i per tant no hi cap llengua cièntifica, les llengües es parlen, es conreen, s’escriu en elles, les llengües son vida i son estudiades per la ciència, en la mida en que la llingüística intervé alterantles, modificant-les, censurant paraules, és un element estrany i per tant parlem de política llingüística. Lo substancial és el substantitu lo secundari l’adjectiu llingüística. Aixina que l’idea de domini fa acte de preséncia i aixina en el Regne de Valéncia el catalanisme instaurat comença a canviar lèxic i verps entre atres elements de la llengua en l’objectiu de convergir en l’estandart barceloní. Aixina que la llingüística utilisa, i manipula la llengua com a instrument per a conseguir uns ideals politics els països catalans, i obviament aço no és ciència. No hi cap normativa científica, són convencions. Ya Kant en els sus imperatius categòrics afirma que les persones son fins en si mateixa i no mijos per a conseguir atra cosa, esta intrumentalisació denota l’existència de manipulació i per tant la seua perversitat. Determinades facultats, sobretot filologia, econòmiques, història o sociologia estan preses pel

Plana 6

pensament únic, la prova irefutable es que no existix cap valencianiste en eixos temples del saber per lo manco que haja alçat la veu, estarà callat per si acas, en una mostra de valentia sense precedents. L’universitat de Valencià arreplega el problema de l’endogamia universitaria, entren els deixebles submisos i complaents en les teories aceptades i defeses pels seus professors, aixina no hi ha cap marge de maniobra ni lloc per al dissidència i açò des de l’història de la ciència té greus repercusions contra el desenroll i l’evolució, es dir, si no hi ha lloc per la divergència no haguerem eixit de les cavernes. Si en una universitat la dialèctica, les discussions, les confrontacions que són el pa de cada dia en la ciència desapareixen, estem davant d’una secta religiosa. L’incultura general es manifesta, la ciència com han senyalat filosofs de la ciència de la categoria de Popper o Feyerabend afirmen que la característica fonamental es la dissidència, mal que els pese ad alguns. Feyerabend afirmava que “L’unanimitat d’opinió tal vegada siga adeqüada per a una iglesia, per a les esglayades i ansioses víctimes d’algun mit (antic o modern), o per als dèbils i fanàtics seguidors d’algun tirà. La pluralitat d’opinió és necessaria per al coneiximent objectiu, i un método que favorixca la pluralitat es, ademes, l’únic método compatible en una perspectiva humanista”. A soles un demòcrata podria aceptar-la perque és la condició suficient, en la mida en que fer lo contrari fica a cadascu en el seu lloc. Qualsevol argument científic ha de poder ser rebatut, es dir, se ha de poder demostrar que és fals perque sino es un dogma de fe. Un dels filosofos

Revista Num 002

Plana 7

més coneguts fon Popper i afirmàva al respècte, “la caracteristica d’un enunciat cientific es la seu falsabilitat”, es dir que puga existir com a minim un enunciat basic que el contradiga. Per tant la falsabilitat es la caracteristica d’un enunciat o proposicio cientifica, la no falsabilitat es un vici, es dir, el creure’s que estas en possessió de la veritat absoluta i que açò és indiscutible, te coloca en el dogma. La característica de la ciència es la fonamentació i no la falacia de l’autoritat. Com digue Fleck “Mals que els pese ad alguns la veritat es que no hi ha res tancat”. Estem en una societat que valora lo politicament correcte, hedonista que no vol confrontació, ni la dissidència, apagada, per l’estrés, el treball precari, el pago de hipotèques, etc., que no te moment ni cap professor li ha ensenyat mai que l’història de la ciència es l’història de la divergència i que havia d’engolir-se lo que li enseyaven sense dubtar, mai ho habria pogut fer perque ningú li ha ensenyat cóm dubtar. Aixina que fuig com gat en l’aigua de qualsevol confrontació. Atra qüestió important és el lloc social que ocupen els que estan fora del sistema, els que estan a la lluna de Valéncia, a soles reben atacs, dificultat per a publicar, desprestigi personal i clar no tot lo món està dispost a carregar en les conseqüències Els mijos de comunicació son amplificadors de les controversies més cansines que existixen, les polítiques i ho son perque no

argumenten a soles provoquen crispació per a movilisar i manipular, no per a donar raons. De fet una constant es el partit A li diu al partit B que ha fet X i aço está molt mal, el partit B li recorda al A que fa anys i mig fea lo mateix que critica. Aixina se queda l’assunt, mijos de comunicació polarisats, com els polos de les piles, defenent lo indefenible, en lloc de revisar la qualitat dels arguments per a donar o llevar raons, es veu que açò és sacrilègi. La llingüística a l’igual que l’història han segut sense dubte, les dos disciplines més subjectes a la manipulació. L’història l’escrivia qui la guanyava i la llengua ha segut utilisada com a element de manipulació, en la mida en que conforma el pensament i les comunicacions humanes. Morin mos contà en un diari “Les formes de l’estupidea o de l’imbecilitat canvien. Es una història discontinua. Pense que es poden estudiar les arrels de l’estupidea en una visió llimitada en la que el pensador fa una proyecció de si mateixa. U creu vore les coses i veu en realitat sols lo que ha proyectat en elles. No es prou en lluitar contra el cretinisme que ve de la TV, sino també contra l’alta cretinisacio dels intelectuals que estan segurs de les seues idees sense pensar que lo que els pareix evident hui pot ser estupit un sigle mes tart, sense pensar que desprecien les coses que no coneixen perque viuen en un mon aïllat ... La democracia no elimina la

conflictivitat sino que la regula protegint a les minories: Per aço es lo contrari del totalitarisme. Pero si no hi ha prou diversitat ni vitalitat de les idees, agonisa” S’ha donat sempre una image de consens, d’unitat absoluta i de convergència en el catalanisme que no és certa a soles cal llegir-los cosa que no fan molt els propis catalanistes que enlluernats per la seua normativisació i normalisació llingüística i com no pel seu nacionalisme imperialiste veuen en Catalunya l’única opció nacional. Açò està molt be representat quan Fuster acodix a un 9 d’octubre al Cap i Casal i descobrix a quatre gats, entre ells a Bayarri cridant ¡Fora espanyols!, escrigué que es donà conte que no podia existir un nacionalisme valencià i que este fon uns dels principals motius per a apostar i escampar el mensage nacionaliste català en Valéncia, era l’unica opció. En quant no estan d’acort son acusats de franquistes i és ben curiós que fora Alcover i l’hereu de Fuster, Lluïs V. Aracil, els dos d’una catalanitat indubtable, immaculada, lo que els ocorria era que al no estar d’acort en el pensament ortodox i únic dels centres de poder, ni al voler formar part de la marea unifomisadora foren retirats de circulació a base de llançar-los propaganda i difamar el seu nom, estrategia que tan bé coneguem els valencianistes. Pero açò no és ciència és propaganda.

La llingüística a l’igual que l’història han segut sense dubte, les dos disciplines més subjectes a la manipulació. L’història l’escrivia qui la guanyava i la llengua ha segut utilisada com a element de manipulació, en la mida en que conforma el pensament i les comunicacions humanes.

Jesu Masià i Alamar

Posa la teua publicitat en VEU (La veu dels obligats a callar) Pots fer-ho cridant al telefon, 655419420, o be en la plana LLVS (http://www.llenguavalencianasi.com O directament en el correu-e, [email protected]

VEU (La veu dels obligats a callar)

Plana 8

Entrevista a,

Joan Carles Micó President del Colectiu Fullana

E

Joan Carles Micó i Ruíz

s t i m a t s amics, hui es un honor per a mosatros, estar al costat d'un home que com molts atres homens i dones de les nostres Universitats, han tingut i estan tenint les ganes de dir publicament, "Soc Valencianiste". Hui mos trobem junt a Joan Carles Micó i Ruiz, president del Colectiu Fullana. Benet - Bon dia Joan Carles Joan Carles - Bon dia Benet - Una primera pregunta es fa casi inevitable. ¿Qui formen, qué es i a on vol anar el Colectiu Fullana? Joan Carles - Formem el Colectiu p r o f e s s o r s d’universitat i doctors valencianistes. Els objectius són donar un r ec o lz am e nt científic a l’autonomia de la llengua i cultura valencianes, fomentar les escales de valor valencianistes en l’Universitat Valenciana i, a llarc determini, nos agradaria presentar candidatures a Rector, de clara inlinació valenciana. Benet ¿Quina importancia te que catedratics, llicentciats, doctors, burguesos, i unes atres

persones de poder comencen a implicar-se mes fondament en el tema de la lluita per la nostra llengua i cultura valencianes? Joan Carles - Tots haurien d’implicar-se, de tots els àmbits profesionals i nivells acadèmics o de formació, ficant cascú el seu granet d’arena. Has dit una paraula clau: poder. Això és lo que nos agradaria tindre als professors valencianistes dins de l’universitat, cosa que ara no tenim. La solució pot ser que passara per definir una espécie de fundació similar a la d’Amics de l’Acadèmia recolzant a la RACV. Lo que la gent és possible que no sàpia és que si els valencianistes controlàrem l’Universitat el pancatalanisme seria derrotat en poc de temps. Això pareix ara ciència ficció, pero qué pensaria la gent si sabera que en les eleccions a Rector en l’Universitat de Valéncia se recolza només en un 20% o manco dels vots: ¿tan difícil és preparar candidatures en trellat i no pancatalanes? Benet - El Colectiu Fullana des de la seua creacio, ¿Ha obtes el recolzament que esperaven els seus fundadors a tots els nivells? ¿Quins son els seus objectius de futur? Joan Carles - Recolzament poquiu. Som mija dotzena els qui treballem i ya està. Uns atres parlen i no fan. El restant…, per a qué parlar; preferixc animar: “desperta ferro”. Els objectius ya te’ls he dit adés: obtindre (el) poder en

l’Universitat valenciana. Mentres, fer soroll com a mínim. Pero hi ha un atre objectiu més sutil. Els professors d’universitat som professionals del método científic. Els anexionistes pancatalans recolzen en l’academicisme i la ciència les seues postures. El fet que hi hagen científics en actiu rebujant les teories pancatalanistes desacredita les seues teories. Només nos fa falta mijos per a dur eixe punt de vista a tota la societat del Regne i lluitar per a reivindicar des de la ciència l’autonomia de la llengua valenciana. Benet - Hi ha llibres publicats pel Servici de Publicacions de l'Universitat de Valencia, com "La ciencia en la historia dels països catalans", de Joan Vennet i Ramon Pares. ¿Quina opinio li mereixen els països catalans? I sobre tot, ¿Quina opinio li mereix que en l'Universitat de Valencia s'estiga fent apologia i ensenyant a 'amar' als imaginaris països catalans? Joan Carles - Bo, l’opinió com a valencianiste és clara: rebuig total i frontal als països eixos. ¿Que qué me pareix des d’un punt de vista ètic?, puix ya t’ho pots imaginar, sabent que mai han existit: pura demagògia i mentira, això sí, molt de fonamentalisme. Si els adoctrinats tingueren que renunciar a l’idea d’eixos països pot ser arribaren a patir una gran depresió. A mi m’agrada voreho des d’un punt de vista racional, no obstant., veig l’estratègia dels panacata-

Revista Num 002

lanistes i m’agradaria respondre també en estratègia. Eixe és un greu problema del valencianisme, n’hi ha molt de folclorisme i poca estratègia, i això conduix directament a la desaparició de la llengua valenciana. Benet - Del mateix modo expost en la pregunta anterior, ¿Es pot publicar llibres que tracten sobre el Regne de Valencia? ¿Es pot publicar llibres escrits en llengua valenciana, segons les Normes d'El Puig? O en cas de voler fer una cosa o l'atra, ¿Hi ha algun tipo de censura? Joan Carles - Una censura total, més encara, si es volen presentar llibres en llengua valenciana en la normativa de la AVl (que no seria llengua valenciana, clar) pero respectant el lèxic tradicional i patrimonial valencià, tampoc se permet: se vol que tot siga en lo que ells diuen “l’estil d’usos formals propis de la institució universitària”, o siga, català pur i dur. No volen “este”, “nosatres”, “substituïx”, etc., sinó que volen “aquest”, “nosaltres”, “substitueix”, etc. Benet - ¿Quina opinio li mereix la A.V.LL. i la forma en que fon creada? Joan Carles - És el màxim grau de postració al que pot aplegar un poble respecte a la seua llengua. Pero mira, els seus acadèmics són un cojunt d’espavilats que estan ahí per tres raons fonamentals: 1. Per obediència partidista, cas dels nomenats pel PP, per a fer realitat el pacte en Convergència i Unió, per part d’este partit. 2. Per al foment al màxim nivell de la política anexionista a Catalunya, cas dels professors de filologia de l’Universitat de Valéncia i dels membres nomenats pel PSOE. 3. Per diners, cas de tots. Lo que no nos van a fer creure és que, en el jornal que cobren i triats pels polítics, van a ser “científicament indepen-

Plana 9

dents”. Als que no entenc, de veres, és als representants de la RACV en eixe ent. Si és per diners podrien tindre una postura més combativa i lluitar des de dins. No obstant se li pot fer front a l’AVL per part dels valencians: desobediència civil a l’AVL. I gastant la normativa de la RACV o Normes del Puig. Això sí, si no gastem la llengua valenciana els valencianistes, encara que això nos pose en problemes, esta desapareixerà definitivament. Benet - Voste es, Llicenciat en Ciencies Fisiques, en l'especialitat de Fisica Teorica i Doctor en Matematiques per l'Universitat de Valencia (UVEG), entre unes atres coses, axina com tambe te una trayectoria investigadora sense taques i plena d'exits. Com a home cult sense dubtes, ¿Com sent i viu l'ambient pancatalaniste i farcit de mentires que hi ha ara en les Universitats? Joan Carles Home, gràcies per lo dels èxits, pero no és per a tant, en investigació com en tot en la vida se triumfa si se té humiltat, vocació i perseverància. I lo de cult, puix ya m’agradaria ser-ho més, pero gràcies. Com tots esperen una resposta que molts valencianistes de cor donarien, i possiblement millor que yo, yo diré una atra cosa un poquet més desconeguda per a tots, i pot ser sorprenent: el progrés del pancatalanisme i la metira en L’Universitat Valenciana és consequència de la mediocritat en que eixa universitat està immersa, i en això tenim la culpa tots els valencians. Benet - Ya falta molt poquet per a les vota-

des de maig, en les que hi ha molt que guayar o perdre. Segons qui guanye, la llengua valenciana, les nostres costums i arraïls, inclos les fronteres del nostre Regne... ¿Estaran en perill de mort? Joan Carles - Ya ho estan. El PSOE obrí el camí al pancatalanisme en le Regne de Valéncia en el seu moment, i el PP està rematant molt be la faena. El problema està ahí, tot cru i nu, en la ferida ben oberta, recolzat pel Partit Popular. Si entrara el tripartit no afegiria més mal. La diferència és que serien manco falsos. S’ha de deixar ben clar: el Partit Popular és un partit pancatalaniste que ha fet coese que ni el PSOE se va atrevir a fer. Molts valencians pensen que és perque estan pressionats, pero en el fondo se deixen pressionar perque la llengua valenciana els dona lo mateix, perque lo que realment els importa és el castellà, per ad ells la llengua valenciana seguix sent una cosa de gent de poble i poc fina. El problema pijor és la responsabilitat dels partits valen-

cianistes, ¿perqué no van units?...¡i que siga per simples problemes d’ego personal!... Benet - ¿Cóm creu voste que es podria con-

Eixe és un greu problema del valencianisme, n’hi ha molt de folclorisme i poca estratègia, i això conduix directament a la desaparició de la llengua valenciana.

VEU (La veu dels obligats a callar)

Joan Carles Micó i Benet

Plana 10

cienciar per sancer als homens i dones d'a peu, com yo per eixemple, del greu problema de catalanisacio que estem patint des de fa mes de 30anys? Joan Carles - Yo ya ho faig diguent que la meua cultura llengua i ètnia és la valenciana. Si ser espanyol significa viure postrat, preferixc declararme no espanyol. Que els espanyolistes vegen que en nosatros tenen un problema, pijor, si és possible, que en els vascs. Aixina nos faran cas. Algú es preguntarà que qué té que vore l’espanyolisme en el pancalanisme, pero és una tenalla que nos pressiona, ¡soltem-la de les dos bandes! Benet - Ara, si li pareix be, en un to un poc mes distes, vaig a fer-li un parell de preguntes per a coneixer millor s Joan Carles. De chicotets tots hem volgut ser bombers o astro-

nautes... ¿Qué volia ser voste de chicotet? Joan Carles - Lo que ya soc, FísicMatemàtic, també compositor de música classica. Diràs que qué te que vore la ciència en l’art, pero un atre dia ho parlarem. Te diria que és lo mateix vist des del punt de vista de la creativitat. Benet - Per a les vacacions, ¿Plaja o montanya? Joan Carles Montanya Benet - En este punt de l'entrevista, vaig a fer-li la mateixa pregunta que li faig a tots els entrevistats. ¿Qué li demanaria als nostres politics i intelectuals? Joan Carles - Als polítics més cultura i manco mediocritat, i ¿a quí has dit més? Pero, ¿n’hi ha intelectuals en Valéncia? ¿No serà que nos en falten? Benet - I per a que

no es quede res dins de voste que vullga dir i no li haja preguntat, aci te l'oportunitat de poder fer-lo. Joan Carles Gràcies per l’entrevista i perdona per haver tardat tant en reunir-me en tu per a que me la concedires, pero saps que he passat per alguns problemes personals. Lo que més m’agrada és vore a gent jove com tu al peu del canó. Ànims a tots, que no hi ha res perdut si el valencianisme cultural és fot i està unit. Benet - Joan Carles, ¡Moltissimes gracies per atendre-mos! Puix som conscients de la seua apretada agenda. De nou, ¡Gracies! I has de saber que quedem a la teua disposicio per a lo que demanes.

P

el Monasteri del Puig i normalment es conegut com, “Les normes del Puig” i que son la codificació de l’idioma valencià que feren en la Secció de Llengua i Lliteratura d’esta centenaria entitat. La presentació d’este corrector ortogràfic es realisarà en el més d’octubre, encara que la data no està definida, pero lo més facil es que siga per a despres de la nostra festa Nacional, el 9 d’Octubre. La presentació es realisarà en el centre Beneficencia, com es habitual en estos casos i l’entrada a l’acte serà com tambe es habitual, debades. D e s d’octubre, ya no tindrem cap de mosatros cap problema per a

poder escriure be en valencià. A vore si a partir d’ara podem tornar a dir que, “El valencià està de moda”. A partir de la presentació en octubre es dirà a tot lo mon la forma d’utilisar-lo, i de poder ferse en ell. Des d’esta modesta i senzilla publicació digital, volem donar l’enhorabona i les gracies a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per seguir estant al costat de l’idioma valencià i de seguir fent coses per ell.

er fi i gracies a la centenaria entitat, R.A.C.V. (Real Acadèmica de Cultura Valenciana), que regula el nostre benvolgut idioma valencià, anem a tinem un corrector ortogràfic en valencià, ¡En Valencià! En el valencià que es firmà en

CORRECTOR ORTOGRÀFIC VALENCIÀ

Joan Benet [email protected]

La Redaccio

Revista Num 002

Plana 11

ARA

MES QUE MAI

C

rec que ya ha passat temps mes que suficient per a que el valencianisme (el valencianisme autentic, no eixe al que se dirigix Angel Calpe -forense de la Llengua Valenciana, en encertades paraules de Jaume Serra- en el seu desafortunat articul publicat en LP el passat disabte 2 de Juny) haja tingut temps de llepar-se les ferides i d'analisar els resultats obtinguts en les pasades eleccions Municipals i Autonomiques. Segurament la majoria de mosatros hem arribat a l’unica conclusio possible davant una llectura freda i relaixada de dits resultats. Perque buscar en els chicotets, i mes que comprensibles erros, de campanya la justificacio de la majoria absoluta del PP i dels pobres resultats del valencianisme politic que representavem COALICIO VALENCIANA i UNIO VALENCIANA (aço sent molt generos i volent incloure ad estos ultims en este apartat mes per nostalgia que per merits propis). Sería un sensetrellat comparable a dir que el valencianisme ha recolzat la politica cultural del PP. Sincerament crec que lo que s’ha donat ha segut la consecuencia directa de la suma d'una serie de factors exogens que han fet impossible que, en esta ocasio, el valencianisme tinguera cap oportunitat ya de bestreta. La suma del “voto del miedo”, “el voto util”, enquestes convenientment manipulades i una

image de divisio interna, ha resultat letal per a les nostres aspiracions. La por a un tripartit catalaniste representat per “Gorila” Marcos que el propi PSPV, en el caramull de l’incopetencia, ha ajudat a difondre a fer que el votant teoricament valencianiste haja apostat pel “mal menor” que un PP valencianiçat per una inteligent campanya pareixia oferir-los. No vos capia dupte de que si les enquestes hagueren segut fiables -i ara s’ha vist que no lo eren- molts d’eixos electors haurien votat en clau valencianista, sabedors de que la majoria popular no corria risc i el tripartit no passava de ser una quimera catalanera. ¿Pero com anaven a fiar-se si el propi diari LEVANTE el dilluns abans de les eleccions feya publica una enquesta en la que parlava d’un empat tecnic en Diputacio, del mes que provable canvi de govern en la Generalitat i de que Rita necessitaria pactar en CV per a continuar al front de l’Ajuntament?… ¡Si es que no han encertat ni una¡ En tot aço no busque en cap mida ficar excuses ad una realitat incontestable. La posibilitat de fer valencianisme des de les Institucions durant els proxims quatre anys ha quedat reduida a la minima exprexio. Pero aço no vol dir, de cap manera, que el valencianisme tinga que desapareixer. El fet de ser condenats a ser una minoria llingüistica, cultural i politica en nostra propia terra mos te que servir per a, conscienciar-mos de la nostra realitat, tancar files

al voltant d'aquells que tenim voluntat de continuar lluitant per allo que creguem. Es el moment de treballar, mes encara si cap, des de COALICIO VALENCIANA i des d’el GRUP D’ACCIO VALENCIANISTA per tal de que quant aplegue el dia -que aplegarà- en que este poble se done conter de l’etapa tan negra i autodestructiva que ha passat i vullga ser governat per autentics valencianistes, mosatros estiguem preparats. No es el moment de fluixejar, ni de caure en el desanim i la critica facil. Es el moment de treballar per l’unio de tot el valencianisme estricte, de preparar estrategies comunes i de continuar donant la cara, tal i com ho venim fent des de fa 30 anys, per la nostra Patria Valenciana. Si ho hem fet sempre, i sempre des d’este costat de la trinchera, ara que la situacio es encara mes greu tenim l’obligacio historica i moral d’apretar les dents i continuar avant….!ARA MES QUE MAI¡

Manuel Latorre i Castillo

Manuel Latorre i Castillo Vicepresident fundador de Coalicio Valenciana

Molts d’eixos electors haurien votat en clau valencianista, sabedors de que la majoria popular no corria risc i el tripartit no passava de ser una quimera catalanera

VEU (La veu dels obligats a callar)

Y Robert Albert

Vixca la Valencia d’espardenya lliure.

a fa temps, prou de temps, uns dos o tres anys, que decidí comprar-me unes espardenyes d’estes que venen en una tenda de calçat de tota la vida prop de la plaça redona. Ho vaig fer perque necessitava un calçat d’estiu, algo economic i practic, i que tinga un minim de comoditat. Al principi les reaccions d’alguns amics en vore’m les espardenyes foren de curiositat, algu em va dir que “donaven la nota”, atres ho trobaren ridicul. No sé. Sempre he segut – qui em coneix ho sap- una persona en una personalitat propia a l’hora d’elegir la meua roba. Per lo que eixos comentaris m’entraven per una orella i m’eixien per l’atra. Com tot en la vida. El cas es que l’atre dia em passà una cosa que em va fer vore les coses des d’una perspectiva dife-

rent. M’explique. Estava pujant una rampa que dona a la biblioteca Gregori Mayans a on vaig prou a sovint a pillar llibres de Criminologia quan, en aplegar dalt, un jove es quedà mirant les meues espardenyes en cara de gilipolles. (Ho sent, no tinc la culpa de que hi

Plana 12

En estiu: Espardenyes haja gilipolles en l’Universitat). El jove que segurament voria les espardenyes com l’aberracio mes indigna a l’estil de vestir modern portava uns texans i unes chancletes de piscina. (Aixo si que es tindre estil, ¿Eh?) No havia parat atencio a les chancletes de piscina fins ad eixe moment. Estava convençut de que chancletes de piscina, espardenyes i sabatilles Victoria erem una mateixa especie: calçat d’estiu. Pero no, eixa diferencia racial que demostrà el jove em va fer despertar i vore l’essencia diferencial. Al moment vaig vore que molta gent jove gasta chancletes de piscina o de cuiro. Lo que abans gastavem com a broma en els instituts com a “Nike air Jesucrist” o “Judas Kelme”, ara eren una realitat. Ningu ho trobava gracios ni ridicul. Al mateix temps pensava en les meues espardenyes. Les espardenyes no son un calçat d’estiu, son un calçat tradicional pero que, es pot gastar perfectament en estiu. Son comodes, economiques i no donen calor i son d’aci ¿Qué mes volem? Si tinguera diners i una empressa de calçat fom ent ar ia l’idea de l’espardenya d’estiu, la faria de colors, junts als cordonets per a nyugar-se, fomentant allo que es valencià. Diuen que els homens –i les dones tambe, que collons- es vestixen pels peus, pot ser el calçat siga una peça clau que identifique a una persona. Segurament si el nacionalisme

valencià estiguera en els peus seria en forma d’espardenya. Si d’alguna manera es poguera fomentar l’us de l’espardenya en estiu com una moda, com fan en les chancletes d’estiu o en les espardenyes horribles sense cordonets del Carrefour, segurament podriem fer alguna cosa per “lo valencià”. Es podria fomentar el calçat autocton, i ajudar economicament als que venen i als que fan el calçat tradicional valencià. Poca broma. Espardenyes per a la ciutat i per a la plaja. Per a passejar i per a estar per casa. S’ha de ser un poc curtet per a no vore la valencianitat de les coses i no fomentar-ho de les formes que siguen posibles. Si la gent vegera l’us de l’espardenya com una cosa normal, si s’educara a la societat en la normalitat de lo valencià, si es conseguira posar de moda, si es fomentara la venda, i si s’ajudara a que la gent tinguera consciencia de lo que porta en els peus, segurament la gent no em miraria de forma curiosa quan porte les espardenyes, i segurament, perque no, tambe se comprarien unes. Sigam valencianistes de cap a peus. En estiu: espardenyes. Vixca la Valencia d’espardenya lliure.

Robert Albert [email protected]

Revista Num 002

Plana 13

Manco Manco Manco Manco Manco

A

l’enterar-me del tancament del teatre Rialto, em vingueren al cap diversitat de pensaments, els quals m’han conduit a escriure estes llinies. Qué bonica està Valencia en les numeroses visites que està rebent la America’s Cup… Si. Si yo no dic que no, pero mes mos valdría conservar un poc mes els teatres i conservar mes la cultura. Desgraciadament els deports estàn arrasant en la cultura, la gent preferix anar a donar chillits al futbol mes que aplaudiments al teatre.

aigua aigua aigua aigua aigua

La rao que yo trobe mes freqüentment es que vivim en una societat a la que li dona perea pensar i li es més fàcil de digerir un deport que una bona funció de teatre. El cine, encara que es germa major del nostre teatre, lo es cert que entre ells es molt realtiva la competencia que es fan. Lo penós es que poc a poc, o molt a molt, la gent ya no va al teatre , la joventut no deixa que este li arribe al cor, i es va apagant, i la mostra d’aço està en que cada volta hi ha manco teatres en Valencia, esta terra nostra, que sempre ha segut terra d’artistes, d’actors que pareixen sorgir

ii ii i

mes mes mes mes mes

cultura cultura cultura cultura cultura

del fanc de les seues hortes, una terra que fon triada i privilegiada entre moltes per a que naixqueren en el seu si, els millors artistas que es deixen la pell en lo que millor saben fer, ¡Actuar! Perxo deuriem de fer tots una reflexió i pararmos a pensar, si no es mereix una atra oportunitat una de les arts que mes temps du entre mosatros, bo en mosatros i en els nostres pares i en el nostrs yayos… ¡¡El nostre amadissim teatre!!

Mauel Pulgarin Salinas Actor

RACO DEL LLECTOR FICHA Autora: Joan Benet Rodriguez i Manzanares Relat Curt, titul: JOAN PORQUET Editat per: JOANOT (http://joanot.llenguavalencianasi.com) Format: Digital, pdf Pagines: 11 Tamany: A5

E

st es un relat curt a través del qual, el seu autor, Joan Benet Rodriguez i Manzanares, vol fer una critica social, i ho conseguix a la perfecció. En els breus fulls que compredre l’obra, posa de manifest lo dificil que es arribar ad un puesto siga el que siga i sense coneixer a ningu, poder arribar o aspirar a cap puesto dins d’eixa entitat i/o associació, puix sempre estan els que han

segut part d’eixa entitat i/o associació molts anys i per eixe motiu, pensen que a soles ells tenen l’oprtunitat de poder aprofitar-se de lo bo, deixant per als nous, a soles la funció de treballador. Igual es lo normal en tots els puestos, pero no perque siga lo normal en tots els puestos ha de ser lo millor. El relat curt està editat en format digital per la plana, Joanot, i es troba a la venda al preu d’un euro en la mateixa plana citada.

El relat es troba escrit en valencià i en castellà i es molt facil i agradable de llegir. Joan Benet, te uns quants relats mes els quals anirem posant poquet a poquet en estes planes. Aprofita est estiu, passa per, Joanot, i compra o descarrega’t lliteratura en valencià i, ¡Llig en valencià!

La Redaccio

VEU (La veu dels obligats a callar)

LES TORRES DE SERRANS (i II) E l seu us principal fon servir de defensa abans de qualsevol tipo de siti o atac a la ciutat. Encara que un us molt generalisat fon per a les ceremonies i entra-

d e s o f i c i a l s d’embaixadors i de reis, i se la considerava, i encara se la considera, com l’entrada principal a la ciutat de Valencia. En l’any 2002 es netejà la pedra i la porta qudà en el seu aspecte actual. Actualment, les Torrres poden visitar-se, i des de damunt del tot, es dispon d’una vista formidable de la ciutat de Valencia. Les portes de Serrans, s’utilisen per a varis actes de la ciutat. Potser que el mes caracterisctic siga la “Cridà” de les festes de les Falles, a on, a finals de febrer, la Fallera Major de Valencia, crida als valencians i sobre tot als fallers a començar les festes de les Falles. Des de la plaça

Plana 14

ment en el qual es pensa que se reinstala la campana, en la nova porta d’entrada a Valencia. Existix la possible utilisacio de la campana, per a avisar al veïnat de l’hora en que es verificava la requisa dels presos, a fi de que els

dels Furs, si mirem cap al centre de la porta de Serrans, podem observar a la dreta de les dovelles que forGargola en les Torres de Serrans men l’arc, l’existencia d’una chicoteta i muda campa- veïns estigueren previnna de bronze vert. La guts. Aixina com tambe mateixa passa inadverti- anunciava la puntual fuda per a la majoria dels ga d’algun pres. visitants. En Manuel La seua estranya Sánchez Navarrete, mos ubicacio ha generat una conta que un 7 de giner llegnda sobre el seu us i de 1812, darrere d’u dels orige, mes encara quan multiples bombardejos preguntant als residents que reslisaren durant el de la zona, ningu recorda siti de les tropes napores d’allo. leoniques manades pel Es diu que en mariscal Moncey, un tros 1363, s’instala la campa- de granada, clavillà el na en una torre, la qual bort inferior de la campaanys mes tart fon substi- na de la que es desprentuida per les Torres de gue un tros, i esta emmuSerrans, sent el Consell di per a sempre. de la Ciutat qui decidix A principis del colocar una campana, sigle XX, la campana per a tocar a rebataca- desaparegue del seu pes i advertir de les in- lloc, pero de nou en l’any cursions de Pere I de 1918 la nostra campana Castella sobre la ciutat torna a apareixer. de Valencia, la qual sitià La chicoteta en 1363 i en 1364. campana de bronze vert, La nostra cam- mos oferix el següent pana provingue de lema: “Ave Maria, gracia l’iglesia-hospital de Sant plena – 1662”. Antoni Abat, situada en l’actual carrer de Sagunt. Conten que en A.M.VA. decembre de 1399, es [email protected] derribà un vell llenç que quedava dins dels murs de la nova muralla per a favorir la visibilitat de l’escala de pedra del portal nou de Serrans, mo-

Revista Num 002

Plana 15

Entrevista a,

Manuel Pastor Medina Director del Quadro Escenic de l’Associacio de Majors de Russafa El teatre valencià en MAYUSCULES

E

s t i m a t s amics, hui mos trobem davant d’un g r u p d’homens i dones d’una experiencia teatral sense igual, ¡El teatre es repira pels quatre costats! Hui amics i amigues, mos trobem al costat del Grup de Teatre de l’Associacio de Majors de Russafa. En nom del Grup va a parlar el seu director escenic Manuel Pastor Medina. Benet - Bon dia a tots Manuel Pastor Molt bon dia i gracies per esta oportunitat per a parlar d’un tema tan important com es el nostre teatre i la nostra llengua, la valenciana. Benet - La primera pregunta es fa casi inevitable. ¿Qué es i quines proyectes de futur te el Grup de Teatre de Majors de Russafa? Manuel Pastor Els proyectes actuals i de futur d’este Grup Teatral de Russafa, es senzillament, que satisfent el nostre propi gust i aficio, pugam incrementar i aportar el nostre granet d’arena, per a dur ad estes persones, com a mosatros mateixos, la satisfaccio de que practicant allo que tant els agrada, recordar aquells sainets, comedies i obres que tant parlen de l’historia i de les glories que tant han aportat a Valencia, per no dir a Espanya.

Som un grup d’amics units per la mateixa aficio, la que fem extensiva a totes les persones majors, que en cada actuacio, nos honren en la seua presencia, plenant el Saló. El nostre futur i ilusio, sería que ampliant esta llabor que tan agust fem, poder-la compartir en uns atres grups, centres, teatres i poblacions en festes, per a dur satisfaccions alegría i la gloria de Valencia. Benet - ¿Qué representa el teatre per a persones com vostes, que han dedicat totes les seues vides ad ell? Manuel Pastor Tot aço , estes manifestacions artistiques, representen el dur a bon terme, lo que abans, de jovens, alguns hem fet com a profesio i aficio, i hui podem tornar a representar, per a satisfaccio i alegría dels nostres majors, companyos i amics. Benet - Valencia sempre ha segut un planter de persones rellevants en tots els ambits. ¿En l’ambit teatral tambe contem en autors rellevants? Manuel Pastor Valencia ha segut, es i serà per sempre, niu, caliu i criança de grans actors, cantants, musics i autors de prestigi, no tan sols valencians, sino de raïlam mundial. Nomenare com eixemple a Rafael Rivelles, Plácido domingo, María Greus, Cora Raga, Emilio Vendrell, Gascó Granada, Pepe Alba, Julio Espi, Pepe Campos, Carmen corro, Ana María

Bañuls, etc. Autors musicals com a José serrano, Ruperto Chapí, Magenti, Martinez Baguena, autors com Escalante, Peris Calda, Morante Borrás, Casajuana, Melía, Marco, Beltrán, Virosque, Viciano, Negre, Meliá, Pastor… i un llarc i inacabable repertori. Benet ¿Quines obres valencianes deurien de ser d’obligada representacio, ya siguen classiques o modernes? Manuel Pastor - Hi ha obres que jamai serán velles, com Nelo Bacora, Per la Fam d’Entrar, Les Barraques, La Cotorra del Mercat… etc. Benet El teatre valencià està a l’altura del millor teatre mundial, Manuel Pastor Medina llavors, ¿Perqué creuen vostes que està tan oblidat? Manuel Pastor - El teate valencià, tant els autors com els interprets, estàn a l’altura mes alta a on puga estar qualsevol atre de fama mundial, tan sols a faltat i flata, una ajudeta a

VEU (La veu dels obligats a callar)

Manuel Pastor i Benet

espenteta, per a unificar i que haguera mes germanor entre actors, musics, poetes, cantants, etc… i a mes, estar mes protegits, com en unes atres comunitats, i aixina poder dur a les festes dels pobles les manifestacions artistiques valencianes en lloc de gastar un bon grapat de diners en cantants i artistes que son fum. Benet - ¿Creuen vostes que el cine pot arribar algun dia a menjarse al teatre? Manuel Pastor No hi hauria cine si no ferem teatre, puix per aixo son compatibles, a soles mos separen els mijos economics. Crec que deuriem estar mes agermanats. Benet - Segons el seu bon criteri. Hui en dia. ¿S’està fent un bon teatre? Manuel Pastor Segons el meu criteri com autor, autor i director, s’està fent prou be, ara, es podría fer millor, si hi hagueren mijos i ajudes estatals per als que fem

teatre, no per als que guanyen del teatre i cine. Benet - Encara que esta pregunta es un poc llavar-se la cara a u mateix… ¿Qué destacarien vostes de vostes mateixos? Manuel Pastor Destacaria d’esta Agrupacio, les ganes de superar-se i l’amistat que a tots mos unix. Benet - ¿Quina obra de teatre están preparant ara mateixa? Manuel Pastor S’està preparant per a la proxima semana, com a final de curs, Geperut i coixo, i Cels de novençà. Benet - En respecte al teatre, ¿Qué li demanarieu als nostres politics i intelectuals actuals? Manuel Pastor Als politics i alts carrecs, els demanaria que vingueren a vore-mos i aixina podrien jujar, sobre lo que tenen, i segur que tindrien mes estimul per a ajudar-mos. Benet - Ara vos deixe l’oportunitat de poder afegir tot allo que cregau convinent i que no vos haja preguntat.

Plana 16

Manuel Pastor Esta entrevista em pareix be i a proposit, a soles li falta que servixca per a qualsevol cosa, a vore si troba resposta en els mandataris i responsables, per a que mos ajuden material i economicament, i pensen que fins als montages, vestuaris, decoracio i materials empleats, es preparen entre tots els components. Estariem enchisats i eternament agraits, si aço, esta entrevista poguera servir per a qualsevol cosa positiva i constructiva. Benet - Moltes gracies a tots, i la mes sincera enhorabona. Gracies tamnbe al seu director, Mauel Pastor Medina i que seguixquen els exits. I com a sempre, quedem a la vostra disposicio per a lo que vullgau. Manuel Pastor Gracies en nom de tot el Quadro, en el seu nom i en nom propi com a Director.

Joan Benet [email protected]

DES DE LA XARCIA UEP: Real Academia de Cultura Valenciana Direccio en la Xarcia: http://www.racv.es Activitat: Pagina Uep de l’entitat normativa de l’idioma valencià des de vora 100 anys. Traductor, normes, achius… ¡Lo valencià es diu, RACV!

L

a Real Academia de cultura Valenciana, RACV, sempre ha segut l’ent normatiu del nostre benvolgut, idioma valencià. Fins a que arribà la

política a clavar-se en temes llingüistics, mai s’havia qüestionat la faena de la RACV, i ara, a soles per interessos politics i economics, esta centenaria entitat, està desfavorida en respecte ad una nova entitat treta de la manega per

uns quants que no amen a Valencia ni a a les arraïls valencians. No deixes de visitar esta plana, referent del valencianisme. La Redaccio

Revista Num 002

Plana 17

La catalanitat del diccionari de la R.A.E.

L

'atre dia, estava redactant un nou treball i em trobi en la necessitat d'utilisar el terme, "valencianisacio", i com a pesar de tots els pesars, encara no tenim un diccionari de valencià en la Xarcia, sino a soles uns vocabularis-traductors, ani a la plana de la Real Academia Espanyola (http:// www.rae.es) per a buscar la definicio que ells donen de "valencianisacio", (encara que hi ha moltes voltes que les seues definicions deixen molt que desijar. Com a eixemple, vore la definicio que facen del terme, “valencià”.), i qual fon la meua sorpresa quan en un avis em dien que, "La palabra valencianización no está en el Diccionario." (La paraula valencianisacio no està en el Diccionari)... i yo pensi, si eixa paraula la he utilisat un bon grapat de voltes i la he vist escrita en un bon grapat de puestos, ¿Cóm que no existix eixa paraula en el diccionari en llinia de la R.A.E? Despr es d'uns segons d'esglai, em digue, puix yo he escoltat la paraula, "espanyolisacio" un fum de voltes en televisio, la busqui en el diccionari en llinia de la R.A.E. i efectivament, ¡Si que es trobava el terme espanyolisacio! en la definicio de, "Accio i efec te d'espanyolisar". Ya mes mogut pel morbo que pel meu treball o per qualsevol atra cosa, b u s q u i t a m b e , "castellanisacio" i ¡Fotre! ¡Ahi estava! Pero despres busqui, "catalanisacio" i tambe estava... I arribat ad eixe punt em digui, ¿I per-

qué es troba el terme, "catalanisacio" que es referix ad una chicoteta part d'Espanya i no, "valencianisacio"? I llavors em digui, vaig a vore si estàn totes les comunitats d'Espanya refectides en este mateix terme, pero qual fon la meua sorpresa quan pogui vore que no es trobava, "murcianización", ni, "navarrización", ni "balearización", ni

Aixo em dugue a pensar que el diccionari de la R.A.E. està catalanisat fins a les coradelles, puix li dona ad una comunitat espanyola, mes importancia que als atres, quan totes les comunitats es mereixen el mateix tracte.

"asturianización"... i segurament, cap atra de les comunitats que ara mateixa conformen l'actual Espanya. Aixo em dugue a pensar que el diccionari de la R.A.E. està catalanisat fins a les coradelles, puix li dona ad una comunitat espanyola, mes importancia que a les atres, quan totes les comunitats es mereixen el mateix tracte. Del terme,

"catalanisacio" arreplega la següent definicio, "Accio i efecte de catalanisar" ¿Per qué les les demes comunitats no tenen el mateix dret a dir, "Asturianisacio; Accio i efecte d'asturianisar" o "Balearisacio; Accio i Efecte i balearisar" ¡Quina vergonya! Pareix que l'unica comunitat espanyola que, segons el diccionari en llinia de la R.A.E., te la virtut de poder dir que te l'accio i l'efecte de donar el seu caracter ad una cosa o persona, es Catalunya, les demes comunitats com no tenim res que oferir, no podem donar el nostre caracter a res. Com dia abans, es vengonyosa esta diferenciacio i esta discriminacio, sobre tot perque de cara a tot lo mon que utilise el diccionari en llinia de la R.A.E., Catalunya te el suficient poder i grandea com per a poder transmetre el seu fort caracter a qui siga, i a lo que siga, pero la resta de comunitats que formem Espanya, no son res. Pero volgue anar un poquet mes llunt, i busqui, "catalanizar", paraula inclosa en l'anterior definicio, i ahi estava, en la definicio, "Dar carácter catalán" (Donar caracter catala), i tambe es trobaven els termens, "espanyolisar" i "castellanisar" en la mateixa definicio, pero per a esglai meu, tampoc es trobaven els termens, "valencianizar", "navarrizar", "balearizar"... i segurament, cap atre terme que fera referencia a cap atra comunitat. En lo que ratifica la meua afirmacio de damunt, la resta, o la majoria de les demes comunitats no tenim la categoria per a poder donar el nostre carac-

Escut, logo de la R.A.E, (Real Academia Espanyola)

VEU (La veu dels obligats a callar)

El problema ya no es llingüistic, sino territorial.

La Tira de

ter a res.

pia.

Pero ani mes llunt encara, puix ara busqui el terme, "catalanista" i ahi estava, en dos accepcions diferents, "Partidari del catalanisme" i "Pertanyen o relatiu al catalanisme", pero en esta ocasi tampoc estava "valencianista", o "balearista", o "murcianista"... i segurament, no hi ha referencia a cap atra comunitat espanyola, com senpre fins ara, a soles fa referencia a Catalunya. O siga que si per eixemple, en Valencia hi ha un moviemt d'amor cap a Valencia, al que se li podria dir, "valencianisme", que evidentment SI, que lo hi ha, no hi ha cap paraula per a designar a les persones d'exe moviment, pero en la mateixa situacio, Catalunya si que te una paraula pro-

Pero clar està, com en esta definicio incloien el terme, "catalanisme" tambe ho busqui, i ahi estava esperant-me tambe en dos accepcions, "Locucio, gir o modo de parlar propi dels catalans" i "Amor o volença a les coses caracteristiques o tipiques de Catalunya", i ¡Cóm no!, tambe estaven els termens, "castellanisme" i "espanyolisme", pero ara ve una atra situacio absruda del diccionari de la R.A.E. "valencianisme" si que existix com paraula en el citat diccionari, pero tambe els termens, "asturianisme" o "andalucisme". O siga, segons el diccionari en llinia de la R.A.E. existix un moviment d'amor a les coses caracteristiques o tipiques d'Asturies, el "asturianisme", pero

Robert Albert

Plana 18

no existix la paruala, "asturianiste" que sería la que definiria als membres d'eixe moviment. Si hi ha coses caracteristiques o tipiques d'Asturies, es molt possible que eixes caracteristiques se les puga donar ad unes atres coses, per no existix el terme "asturianisar"… La lluita actual amics meus, no es si a la multicentenaria llengua valenciana se li va a dir, "valencia/catala", el problema ya no es llingüistic, sino territorial, el problema i la lluita actual es, dins d'uns anys al territori que ara mateixa es Espanya se dirà, "Espanya" o "Catalunya/ Espanya" Joan Benet [email protected]

Revista Num 002

Plana 19

'.6#$› 8#.'0%+

J

oan Benet em convida a colaborar en la seua novedosa revista "Veu", una interessant iniciativa per a donar "veu" al valencianisme amagat. Tot allò que signifique valencianisme està ocult, patix una persecució no dissimulada. Per això és molt bo que s'òbriguen finestres com esta nova revista que s'instala en Internet per a recordar al món que els valencians i la llengua valenciana no estàn morts. He segut colaborador en moltes revistes valencianistes. Al girar la vista arrere recorde un panorama ample i desolador. He vist passar pels kioscs i les paraetes tantes publicacions que resulta un vertader milacre que ara sorgixca "Veu". Mamprenguí la meua carrera lliterària escrivint un articul en la lluntana revista "Murta". Fon la primera revista del valencianisme modern. Era mensual i es publicava baix la direcció de Miquel Adlert, qui poc de temps abans, en 1977, havia escrit el llibre "En defensa de la Llengua Valenciana", d'a on es tragueren les normes ortogràfiques que adoptà en 1979 la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i que posteriorment, en 1981, s'anomenaren "Normes del Puig" per celebrarse en el monasteri d'eixe nom un populós acte

d'adhesió. Germana de "Murta" era la revista "Som", semanal i mig oficial d'expressió del "Grup d'Acció Valencianista", que s'havia fundat per aquelles calendes. El "Som" era molt més combatiu. La portada era agressiva, i denunciava la més rabiosa actualitat. La pàgina segona estava redactada per Ausiàs Russafa i estava plena de sarcasmes i mala llet. Eixe nom era un pseudònim d'un important poeta valencià que encara està en actiu. El "Som" era valent i viu, tot cavia en aquelles pàgines trepidants. És una llàstima que se'l deixara morir a poc a poc i que a dia de hui continue com una revista d'aparició quasi trimestral, molt llunt de la seua primigènia aparició semanal. El "Som" es venia en les festes del Panterri que organisava el Grup cada dumenge, i conjuntament al "Som" apareixia una publicació atípica, la qual arribà a contar én una associació cultural especial, el "Roure Valencià". Esta publicació era un recull de premsa de tot lo que havia aparegut en els periòdics respecte a la personalitat valenciana, uns fulls fotocopiats que permetien una informació puntual de tota la semana. L'atra gran revista valencianista fon "Tots", naixcuda

del Círcul Cultural Aparisi i Guijarro com una aportació del tradicionalisme valencià. La diferencia entre "Tots" i "Murta" és que "Tots" era billingüe i "Murta" estava escrita exclusivament en idioma valencià. Hi hagué unes atres revistes, com "El Crit del Palleter" de Catarroja i unes atres iniciatives que arriben fins a la recent "Revers" de Sueca. A poquet a poquet el valencianisme anà teixint una senzilla ret de publicacions que a hores d'ara ha desembocat en el no res. Premsa diària valencianista no ha hagut, llamentablement. Vaig colaborar molt de temps en "Las Provincias" quan el dirigia -o més tècnicament el subdirigia- Maria Consuelo Reyna. Pero ya en aquells temps la política editorial era erràtica. La senyora propietària publicava lo que volia i quan volia, no hi havia un criteri estable. A mi, per eixemple, quan se m'etiquetà de "nacionalista" se me vetà participar en el diari. Ferran Belda em rescatà per al "Levante" en els temps en que recuperà la capçalera original de "El Mercantil Valenciano". Allí vaig escriure durant tres anys una secció que es dia "Episodis Valencianistes" cada dilluns. Pero quant canvià de director se me declarà una guerra a mort que provocà resultats sor-

He segut colaborador en moltes revistes valencianistes. Al girar la vista arrere recorde un panorama ample i desolador. He vist passar pels kioscs i les paraetes tantes publicacions que resulta un vertader milacre que ara sorgixca

VEU (La veu dels obligats a callar)

prenents. Per a mi, com a escritor valencià, no em va servir de res el "Diari de Valéncia" de la primera època, a on a voltes he publicat alguna cosa, ni el posterior "Valéncia Hui" que tampoc s'ha dignat en cridarme per a res. Estos mijos de comunicació entenen el valencianisme d'una manera molt peculiar, i per ad ells és valencianisme només lo que ells consideren que és valencianisme, tot lo demés queda fora d'òrbita, marginat, apagat. No em puc reprimir de contar la divertida anècdota del meu regrés a "Las Provincias" farà uns dos anys, quan ya els eu capital era forani. Gràcies a una rocambolesca circumstància m'otorgaren la possibilitat de publicar una secció que es dia "La Valéncia Inmortal". En ella havia de

CONCURS

D

Plana 20

parlar de temes valencianistes relacionats especialment én la nostra cultura. Vaig fer dos capítuls de prova que plantegí én ànim de convencerlos: "La Valentia romana" i "El sant Calze de la Catedral". Eixos dos artículs es publicaren, i quan ya creía que tenia la secció segura envií el tercer, titulat escuetament "La Llengua Valenciana". Per supost, este tercer escrit fon censurat i allí s'acabà la nova secció, morta pese a la cruel paradoxa d'haverli posat "inmortal" en l'encapçalament. En resum, qualsevol escritor que vullga utilisar o defendre la llengua valenciana en Valéncia i el seu regne, ho té cru. No tenim premsa, ni tenim llibertat per a parlar, ni tenim possibilitat de transmetre el nostre mensage. La Valencianitat és un tabú, el gran

¡VEIG

tabú valencià. Podem parlar de qualsevol inconsistència, pero si el nostre discurs passa per ser "molest", senzillament s'elimina. Per tot açò és molt esperançador que apareguen revistes com "Veu". És una possibilitat de poder usar el nostre idiomà valencià i no rendirnos a l'ús dels oficials i poderosos castellà o català. Estem acorralats els valencianistes, i disentir del paradigma cultural que mos domina mos condemna dràsticament al silenci. En tan adverses situacions com les que estem vixquent, hem de traure avant de corage de mantindre les nostres conviccions. Potser en este nou univers digital en el qual es mou "Veu" pugam tindre una via d'eixida cap a un futur distint. Carles Recio i Alfaro

VALENCIA!

ins del nostre concurs mensual, ¡Veig Valencia! Este mes de juliol i agost, vos proposem una nova forma de vore Valencia. Segur que tots vosatros haveu pujat en alguna ocasio a lo mes alt de la torre del campanari mes emblematic del nostre regne, al famos, Micalet, i segur que quan haveu pujat haveu començat a contar els escalons, i no sabem quan… ¡Hem perdut el conter! Pero ¡Fotre! ¡Quants escalons! Puix si saps quants escalons te el campanari del Micalet, concursa en el teu concurs, ¡Veig Valencia!, enviant un correu-e ad esta direccio [email protected] I si no ho saps, aci et proposem tres opcions, una d’elles es la correcta. ¡Bona Sort! 14.369 Escalons 1.101 Escalons 207 Escalons Bases del concurs en http://www.llenguavalencianasi.com Com a sempre, el premi es un dinar en un restaurant autoservici de Valencia Cap i Casal

Revista Num 002

Plana 21

Progr@mes en Valencià Font Creator Program 4.0

F

ont Creator Program 4 es un editor de fonts TrueType. E n este programa podras crear i editar fichers TTF, mostrar conjunt de caracters, i modificar qualsevol d'ells en les ferramentes de dibuix incloses. Tambe et permet convertir images escanejades o fichers BMP a fonts TrueType, util per a convertir la teua firma, o la teua lletra en una font, que una volta convertida podras

utilisar-la creant la sensacio de que l'hajes escrit a ma. Este programa ho vaig traduir al valencià a finals del 2003, pero no ho vaig pujar a la plana fins a novembre del 2004. Per a fer la teua propia font necessites tindre escaner, i un poquet de pacencia, pero al final voras que a valgut la pena. Està traduit directament de l'angles, el programa utilisat per a la traduccio, es el reshacker i l'Ultraedit, al estar en angles es un dels programes que mes em va costar de

traduir, pero lo vaig traduir per a tots el valencians i valencianes, si el programa cregueu que te alguns erros es digueu i si em faig l'anim traduirem l'ultima versio del programa que es la 5.5. He posat l'ajuda de com fer la teua propia font. Que una volta instalat el programa la pots visualisar des de: Inici/Programes/ Font Creator Program/Ajuda de Font Creator Program. Este programa lo vaig buscar en castellà i no ho vaig trobar. Ho podeu descarregar directament des d'aci: h t t p : / / www.softwarevalencia.com/ software/baixar/ FontCreator4.7z Ya que per a descarregar-la des de la meua plana, tens que entrar en http://vjatv.iespana.es/ atres.htm i buscar el programa Font Creator Program 4, i descarregar-lo, estes son les desventages de les planes debades. Espere que tragau profit i fins l'atra.

Vicent Adam

VEU (La veu dels obligats a callar)

Plana 22

La fecundacio sexual de les plantes a través dels insectes

L

Nelo font

a fecundacio sexual en les plantes a traves dels insectes ha fet desenrrollar en les primeres una serie d'atractius per als mateixos, com son els colors cridaners, els olors en feromones atractives, les similituts en les formes de femelles i els productes alimenticis en sucres com nectars, que fan que complixen la seua llabor mol a gust... Cada planta en flor, ha tingut i té els seus destinataris especifics i l'evolució ha especialisat uns insectes per a cada grup de vegetals. En puestos en els que a soles existixen mosques o n'hi haguen moltes, per a fer el treball de portar el polen d’una flor ad una atra, han desenrrollat un

perfum a carn descomposta que atrau eixes mosques i desoven damunt de les flors i al mateix temps s’empalaustren de polen que transporten i fecunden atres flors... N'hi han d’elles que desenrrollen uns aromes i uns nectars que atrauen a les rates penades i, per a aixó, s'obrin a soles per la nit. Normalment totes les flors que s'obrin per la nit son blanques i tenen perfums apropiats, ya que no necessiten colors que en la foscor no se veuen. Les orquidees imiten els olors i les formes de les femelles de l’insecte que les ajuda a fructificar, arribant en casos a imitar-les tan exactament, que el mascle arriba a copular en elles... En l'afició que mes

m'ocupa, els cactus, si be n'hi ha un poquet de tot, lo que mes es troba son els colors cridaners. Com son plantes de deserts, aïllades, els insectes recorren a vegades uns Km abans de trobar una flor i es molt convenient que la puguen vore des de molta distancia i aquelles en colors mes vistosos son les mes visitades i les que mes descendencia deixen… Com podreu comprovar en les fotografies, en cultiu i aci, en Valencia i en terra de flors, no les falten visitants, mosques, mosquetes, escarabats, abelles, avespes, tots, tots, atrets pels seus maravellosos colors (o aixó em pareix portat per la meua afició i falta de objectivitat....)

Nelo Font [email protected]

Mosques

Stapelia grandiflora en mosques

Stapelia grandiflora en mosques

Stapelia grandiflora en ous

Es pot observar els passejos i els ous depositats pel centre de la flor, en lo que, al mateix temps que arrepleguen el polen d'eixa flor, peguen en el pistil el polen d'atres flors que han visitat.....

Revista Num 002

Plana 23

Abelles

Pamanesiorum en abella

Mammillaria lLngiflora en abella

Spinosissima en ab ella

Abella

Lobivia en abella

Borinot

Abella

Abella

Flor de Parodia en abella

Hibrit en abella

Escarabats

Borinot

Echinopsis hibrit en escarabart

Eriosyce en escarabat

Bicho

Formigues

Formigues

M. Sphaerica en bicho

VEU (La veu dels obligats a callar)

Plana 24

TIR I ARRASTRE

E Josep Baldayo i Badenes

n est espai volem donar a coneixer una tradicio a monto espectacular, a on les haques son les protagonistes. Abans tots els llauraors, tenien el seu carro i la seua haca, puix els servia com a transport de les aines, de la palla, llenya, etc, etc. Quan va aplegar la mecanisacio, va haver un canvi i es van arraconar els carros i les haques, pero com passa sempre, tenim una serie de persones, amants de les tradicions i de la nostra cultura, que com aficio, han mantingut les haques, tant com simple plaer de passejar en el ca-

rro, o com per a participar en els concursos de tir i arrastre, que cada volta son més freqüents en les nostres festes. A la nostra comunitat, com que no teniem cap raça de tir autòctona, els llauraors les baixaven del nort d’Espanya, a on tenien races chicotetes i fortes que podien treballar pels bancals de les nostres hortes, estes races eren les gallegues, els asturcons d’Asturies, el losino de Burgos, els pottoka del País Basc, la jaca Navarra, i atres races que creuades en les rocins de França, donaven unes haques una poquet més grans i per tant més fortes, per als treballs més pesats, entre estes tenim els cavalls hispano-

bretons del Pirineu i de zones com Lleo, Santander, etc i els Burguete de Navarra. En els concursos de la nostra terra, es fan categories pel pes de les haques, aixina tenim les categories de fins a 220 kg, de 221 a 320 kg, 321 a 420 kg, de 421 a 520 kg, de 521 al llimit, en acabant tenim dos cavalleries fins a 350 kg cadascuna, de 351 al llimit, a voltes es fan enganchant tres cavalleries o quatre, etc. Els animals han de passar per una pista d’arena de la plaja de 60 metros de llarc per un d’altura, portant un carro, en un pes que sol ser el doble del seu, cada 20 metros ha de parar, i per supost està prohibit pegar a les haques. Es cronometra el temps, en cas d’empat guanyara la que pese manco. Com podeu vore podem competir en haques chicotetes, aixina que el que tinga un poquet d’afició ya pot començar a buscar-se una haqueta, i el que la tinga, que mos envie una foto, que la posarem. De moment ho deixarem aci, i més avant anirem explicant més coses i posant fotos de les festes a on es celebren estos concursos,. Este mes les fotos son de les haques que van participar a les Festes de Sant Vicent en el poble de La Vall d’Uxó. Tots els que vullgau afegir o redactar alguna noticia, no dupteu en enviarmos-la.

Plana 25

Revista Num 002

Josep A. Baldayo [email protected]

Congrés de

Coalicio Valenciana

E

l pròxim dia 5 de juliol de vesprada, i en la seu del G.A.V. (Grup d’Acció Valencianista) tindrà lloc un nou congrés de Coalicio Valenciana. El congrés serà de portes obertes, o siga, qui vullga podrà anar a escoltar lo que en ell es vaja a dir i de segur que participar d’alguna forma al finalizar el congrés. Este congrés de Coalició Valenciana, es el

primer congrés que facen darrere de les eleecions municipals del passat 27 de maig. Fa uns dies i tambe en la seu del G.A.V. Joan Sentandreu feu una conferencia en la que valorava els resultats de les eleccions i en la que tambe cominicà que Coalicio Valenciana havia decidit presentar-se a les eleccions generals de l’any que ve. Darrere d’eixa conferencia, de la qual pots vore un reportaje en la pla(http:// na, L’Archiu

larchiu.llenguavalencianasi.com),

i a un més de distancia de les eleccions municipals passades, el congrés deu de ser molt interesant, puix esperem escoltar les conclusions a les que han arribat en la cupula del partit. Del resultat i desenrroll d’este congrés, donarém conter en la plana, L’Archiu i en el numero 3 de setembre d’esta revista.

La Redacció

SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA REVISTA DIGITAL… ¡QUE ES LA TEUA! Envia-mos un correu-e, a [email protected] Posant el teu nom, i en subjecte: VEU - Alta I rebras VEU (La veu dels obligats a callar) en el teu correu

Plana 26

VEU (La veu dels obligats a callar)

Racó Lliterari E n este numero comencem una nova secció de la ma del nostre amic i escritor, Isamael Gómez Rodríguez Broch. Esperem i desigem que tant Ismael com la secció, estiguen molt de temps en mosatros.

En esta secció anirem posant les poesies, contes, relats curts, microrelats, i tot allo que estiga relacionat en l’àmbit lliterari. Tot ho que mos envieu a ser vostre o si no es vostre, haveu de tindre el permis del seu autor per a posar-lo publicament i poder publicar-ho.

Sería un goig per a tots mosatros, que esta nova seccio tinguera molts seguidors. El correu-e i telefon de contacte a on enviar tots els vostres treballs, es troba en la pàgina 2. ¡Valencia sempre ha segut planter de grans autors! ¡animeu-vos! La Redacció

¡SOM VALENCIANS! Ismael Gómez Rodríguez Broch

Ismael Gómez Rodríguez Broch

De tot el Mediterráneu D’esta pell de bou sagrada, Nosatres els valencians Som d’essencia més preclara. Alluntats de folclorismes Actes esgarrats de fe, ebris de Palmes i vi quan la devoció s’acaba, I a millons de fanecades d’eixa atra Llengua foránea, aspra de galicistes arrels Que perjura ser la mare de nostra dolça Vernácula; Nosatres, els valencians, arrelats a nostra Terra o de llinia més arcáica, tenim el cos Ple de llum, aspras de treball les mans, Bollint la trova en la sanc, quan es crema En la foguera eixa cáustica ingeniosa que Mos brota del trellat; I Ballem d’alegría omplits a la dolça parla I veu de la dolçaina romantica… Som nosatres, valencians, fills d’una roma Severa i d’Arabia lluentora, benaixcuts i més Que buits de separatistes fams, universals i Abnegats i espanyols de bona casta...

Plana 27

Revista Num 002

Passatemps Sopes de lletres A

S

G

A

H

O

Q

G

U

S

O

V

A

S

I

X

A

C

C

I

O

N

Ç

A

M

E

V

J

A

N

R

O

R

S

O

L

D

I

T

I

Ç

A

A

H

N

S

P

J

E

P

I

A

T

A

V

F

A

A

H

H

O

M

A

P

E

M

A

Ç

E

E

N

A

V

A

E

B

N

N

S

T

T

E

J

I

L

A

I

B

R

A

Ç

I

U

B

I

D

I

R

A

O

A

M

I

V

P

S

M

P

I

V

O

A

Ç

E

X

O

P

A

Ñ

A

C

D

T

N

F

O

N

U

E

O

L

O

B

A

Ç

R

B

I

M

D

E

C

K

A

U

A

B

D

E

T

E

C

N

A

X

P

O

A

G

E

E

G

W H

A

C

O

B

H

L

I

B

L

L

A

V

A

C

J

O

C

L

A

T

C

L

I

T

O

U

P

Q

X

O

V

E

E

V

Y

G

T

V

M

T

I

G

B

O

C

Q

L

G

A

L

P

C

A

N

E

V

X

C

H

W

I

C

V

A

N

N

O

D

V

A

X

A

Z

E

V

U

N

I

Y

O

F

S

O

G

O

U

A

M

Z

U

B

A

G

A

B

T

Y

A

L

Y

I

C

A

X

V

E

V

E

A

C

Y

E

U

Q

U

O

Y

X

C

W A

L

Ç

A

Busca els següents animals

Busca deu parts del cos humà

Cavall Cuc Elefant Gos Granota

Braç Ull Peu Orella Galta

Orso Hipopotam Pardal Gat Rat Penat

Les set diferencies

Dit Cama Ungla Boca Cul

Sudoku 8 1

9

3

7

9

1

9

6

3

1

5

8

7

2

9 7

2

4

8

7

8

5 7

7 Busca les set diferencies entre abdos dibuixos

9

2

3

9

6

4

LLENGUA VALENCIANA, PATRIMONI DE L’HUMANITAT

Solucions als passatemps de la revista numero 1 Sopes de lletres

Sudoku 2

1

6

8

5

3

4

7

9

3

8

5

9

4

7

1

2

6

4

7

9

1

2

6

3

8

5

5

3

8

2

9

1

7

6

4

9

6

1

7

3

4

8

5

2

7

4

2

6

8

5

9

3

1

1

2

3

5

7

9

6

4

8

8

9

7

4

6

2

5

1

3

6

5

4

3

1

8

2

9

7

La paraula secreta 1 2 3

V

M

A

R

E

B

A

R

C

O

O

R

A

Les set diferencies

No vos pergau el numero 3 d’esta, vostra revista d’actualitat Veu (La veu dels obligats a callar) En setembre en tots mosatros ¡Bon estiueig!

COLABORAR EN VEU Si eres o et sents periodista, escritor, articuliste, dibuiant… I vols colaborar en mosatros... envia-mos un correu-e ad esta direccio [email protected] Posant en el subjecte: Colaborar I en el cos del correu, de qujina forma pots colaborar en VEU, quals son les teus habilitats, i tot lo que cregues convinent que devam saber, i a la major brevetat mos posarem en contacte en tu… ¡Estem buscant nous genis… t’estem buscant a tu!

A