Problemes De Conducta I Escola

Problemes de conducta i escola

Vic, 9 de juny de 2009

Dades significatives (1)  Els problemes de conducta són el motiu principal d’exclusió dels alumnes dels entorns escolars.  El 25% dels alumnes d’ESO han estat implicats en algun tipus de conflicte físic amb els companys.  Un terç dels pares pensen que els seus fills no estan segurs a l’escola

Dades significatives (2)  La disciplina escolar és, en el moment actual, una de les preocupacions més importants de tots els sistemes educatius.  Al cap de 3 anys de deixar l’escola, el 70% dels joves amb conductes antisocials han estat arrestats.  El 82% dels crims els realitzen persones que han abandonat l’escola.  Un 60% del professorat d’ESO de la comarca d’Osona creu que la falta de respecte i la violència verbal són el principal maldecap a la feina.

Dades significatives (3) Què afecta més al professorat?       

Manca de respecte dels alumnes. Manca d'interès dels alumnes per aprendre. Manca de respecte per part dels superiors. Falta d’autoritat per sancionar actituds incorrectes. Desinterès dels alumnes per tot allò que impliqui esforç. Diferents nivells a l’aula. Pèrdua de temps a classe per gestionar problemes de disciplina.

Dades significatives (4) “Estudi prospectiu de trastorns conducta pertorbadora” (tesi doctoral Joaquima Planella i Morató. UAB. Juny 2007)    

227 alumnes de P3 d’escoles públiques i concertades. Conductes externalitzants i internalitzants a P3 i 5 anys després. El professorat és un bon avaluador dels trastorns de conducta. Els alumnes que presenten problemes als 3 anys, els continuen manifestant al cap de 5 anys.  Els alumnes que presenten problemes de conducta manifesten puntuacions més baixes en QI i en rendiment acadèmic.

Els problemes de conducta i els sistemes Entorn social Escola Classe

Família

Alumne/a

La família     

NO procés socialització positiu amb els fills. NO han tingut educació social coherent. MALA relació amb els seus propis pares. NO han après què cal fer per educar un infant. NO han tingut experiències educatives que serveixin d’exemple.  FAN el què poden però en saben poc.

Comunicació família Disfuncional

Funcional

Comunicació imprecisa, evasiva, que inclou missatges conflictius (ex. doble sentit) i interaccions no recíproques

Comunicació oberta, clara, espontània, recíproca, honesta. Els membres són receptius a les idees i aportacions dels demés

Relacions família Disfuncional

Funcional

 Sentiments ambivalents.  Incoherència en el tracte i en les respostes.  Conflictivitat conjugal.  Coalició pares i fill/a en el manteniment del conflicte.

 Actitud positiva, confiada.  Participació en la responsabilitat.  Satisfacció mútua entre cònjuges.

Estructura de poder família Disfuncional  Coalicions entre un progenitor i el fill/a.  Competició pel poder  Membres rígids, dominants i jeràrquics.  Límits imprecisos entre pares i fills.  Identitats no clares.  Evasió responsabilitat.

Funcional  Flexibilitat presa de decisions.  Negociació en les decisions.  Identitats ben definides.  Respecte per la individualitat i l’autonomia

Afecte familiar Disfuncional  Hostilitat.  Cinisme en l’expressió d’emocions envers els altres.  Manifestacions extremes o inflexibilitat.

Funcional  Cordialitat.  Tendresa.  Empatía.  Manifestacions ajustades socialment i flexibilitat.

Capacitat resolutiva família Disfuncional  Incapacitat d’afrontar canvis o pèrdues.  Atribueixen intencions hostils als altres.  Anticipen resultats positius a les conductes agressives.

Funcional  Acceptació realista dels estressors.  Utilitzen la negociació.  Generen estratègies diverses per resoldre conflictes.

L’alumne/a  Presenten trets actitudinals com: necessitat de cridar l’atenció, poca tolerància a la frustració, excessiva impulsivitat, poca capacitat d’autocontrol.  Cognitivament: rigidesa en les idees i pensament sobre si mateix i la vida, rigidesa en les formes de relacionar-se amb l’altre, rigidesa en les formes de processar la informació

L’alumne/a Què caldria fer?. Prèvies a la intervenció.  Reconèixer que hi ha un subjecte que pateix malestar.  Veure la conducta com una defensa del subjecte i com un missatge a desxifrar.  Aconseguir la complicitat, el vincle amb el subjecte.  Generar espais de seguretat, estabilitat i confiança.

EXPECTATIVES ENVERS EL MÓN EDUCATIU  Que les escoles millorin el rendiment acadèmic dels seus alumnes.  Que n’afavoreixin la competència social dels seus alumnes i a l’hora siguin llocs segurs.  Que tinguin èxit amb un ventall ampli d’alumnes.

SISTEMA TRADICIONAL EDUCATIU

Forta tendència a enfocar i definir les conductes problemàtiques des d’una perspectiva etiquetadora i individualista.

ETIQUETADORA  Massa centrats en categories diagnòstiques.  Excés d’orientacions generals en funció de la categoria diagnòstica.  Poca consideració al context.  Excessiva clinicalització del problema.

INDIVIDUALISTA

 Explicació i justificació individual.  Poca consideració al context.  Solucions individuals en contextos grupals.

El repte Què podem fer?    

Analitzar el què hem fet fins ara. Adoptar un model educatiu. Avaluar els diversos sistemes i subsistemes de l’escola. Conèixer i provar estratègies d’intervenció.

Conducta problemàtica (1)

“Qualsevol comportament que interfereix la capacitat del professorat d’establir i mantenir experiències d’aprenentatge efectives a la classe” Kyriacou (1986)

Conducta problema (2) “Conducta culturalment anormal d’una tal intensitat, freqüència o durada que és probable que posi en perill la seguretat física de la persona o dels altres, o que limita seriosament l’ús dels recursos de la comunitat o que fins i tot fa que se li negui el seu accés” Emerson (1995)

Factors que modulen el comportament (1) Factors externs a l’aula  El temperament  L’estat emocional  La capacitat cognitiva  La família  El context social

Factors que modulen el comportament (2) Factors interns a l’aula      

Avorriment Esforç mental perllongat Incapacitat per fer el treball Poca interacció personal professor/a – alumne/a Rebuig dels companys Poca valoració del treball efectuat

Factors que modulen el comportament (3) Factors interns a l’aula     

Temps d’espera excessivament llargs No consolidació d’hàbits i rutines Metodologies massa directives Absència de conseqüències o càstigs excessius. Diversitat alumnat i metodologia no adequada

Com podem intervenir des de l’escola? (1) Estratègies generals       

Funcionament coordinat i planificat. Expectativa que podem aconseguir canvis positius. No enfrontament amb la família. Relació de complicitat. Establir normes i canals de comunicació clars. Comunicació personalitzada amb l’alumnat. Confidencialitat de certes informacions. Cura en la manera i el lloc en què parlem dels alumnes.

Com podem intervenir des de l’escola? (2) Intervenció Equip Directiu  Establir el referent pels casos de conducta problemàtica.  Tenir una bona informació de la situació.  Actuar quan s’esgoten les mesures ordinàries i habituals/actuar d’una manera planificada en la majoria de casos.  Donar suport al professorat.  Intervenir amb les famílies.

Com podem intervenir des de l’escola? (3) Intervenció del tutor/a  Expectativa que es poden aconseguir canvis positius a la classe i amb l’alumne/a.  Crear una relació de complicitat amb l’alumne/a i intentar que els companys/es hi col·laborin.  Crear unes normes de comunicació dins el grup classe clares.  Evitar que els companys/es provoquin a l’alumne/a.  Buscar l’ajuda i complicitat dels companys/es de claustre.

Com podem intervenir des de l’escola? (4) L’Equip de mestres/professorat  Disposar d’informacions clares del què li passa a l’alumne/a  Dissenyar un pla d’actuació.  Definir els rols de cadascú (tutor/a, director/a, especialistes, pares...) i perfilar-ne les actuacions.  Evitar el clima de tensió que genera l’alumne/a.  Escollir un co-tutor que comparteixi el seguiment.

Com podem intervenir des de l’escola? (5) L’EAP     

Intervenir en el procés avaluatiu de la problemàtica. Participar en el disseny de pla d’actuació. Coordinar les actuacions dels serveis externs. Relació amb la família i ponts amb l’escola. Ajudar a definir les expectatives del cas.

Com podem intervenir des de l’escola? (6)

Programes de prevenció.