C7 Socioafectiu T1-2

Crèdit 7:

FAMÍLIA

Tema 1:Conceptes bàsics • Creixement: son canvis físics que es produeixen a la persona al llarg de la seva vida i que son fàcils observar-les i qualificar-les. • Maduració: son els canvis biològics que afecten a l’estructura i la funció de les cèl·lules. • Desenvolupament: son els canvis psicològics i a la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes: el llenguatge, la memòria, l’atenció... • El desenvolupament es un procés que dura tota la vida i està en constant interacció amb l’entorn. • Aprenentatge: es el procés d’adquisició del coneixement d’alguna cosa per mitjà del estudi o de la experiència.

Desenvolupament socioafectiu • La socialització: l’esser humà es un esser social i per això es un procés que converteix al esser humà en un membre actiu i de ple dret de forma part a la societat. Gracies a la socialització la persona es forma com a ser únic, adquirint pautes culturals, costums i valors compartits per la majoria dels components del grup. La socialització dura tota la vida.

• La família: es el primer agent socialitzador. Les famílies son necessàries perquè existeixi la societat. La família es un sistema viu i va sofrint canvis i aquests canvis pertoca a tota la societat. • El apego: els esser humans som socials i desenvolupem una conducta d’adaptació a la societat anomenada apego. Els infants estableixen un vincle amb les altres persones, anomenades figures d’apego. Normalment son la mare i el pare però també pot ser una altre persona.

Tema 2:Desenvolupament afectiu • Què es el desenvolupament? Es la seqüència de canvis en el comportament, pensament i sentiment. • Característiques del desenvolupament – – – – –

Influenciats: herència i ambient. Nivell quantitatiu i qualitatiu Lleis De manera organitzada i complexa. Evoluciona segons l’edat.

• La afectividad Aquell procés per el qual cada persona va formant el seu mon emocional. L’afectivitat es una de les característiques que fan distingir unes persones de les altres. Característiques principals de l’afectivitat infantil. – L’alegria,2-3 mesos,ho manifesten a través del somriure; – La tristesa i l’enfado, 3 mesos i s’expressen a través del plor, per cridar l’atenció de l’adult – La por, els 8 mesos, Les pors més marcades dels infants son l’ansietat davant els estranys i l’angustia de separació dels pares. – 8-9 mesos demostra ternura a l’adult i comença a repetir els que fa l’adult.

Teories explicatives • Wallon – alma i cos junts – 6 estadis de desenvolupament.

• Freud – inconcient (somnis, hipnosis, lapsus). – Teoria de les emocions: ello, jo, superjo.

• Piaget – Estudi del coneixement. – 4 estadis de desenvolupament.

Teoria de l’aferrament • Llaç afectiu que una persona o animal forma entre ell mateix i un altre de la seva espècia . els impulsa a estar junts en el temps i l’espai. • Tipus “d’aferrament”: segur, evasiu,d’oposició i desorganitzats. • Fases de l’infant quan es separat d’aquesta figura:protesta, ambivalència i adaptació. – Teoria de J.bolwy