Ut1

UT1: EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ “En els primers anys de vida, el llenguatge és un procés de desenvolupament , cal doncs motivar a l’ infant a expressar-se en altres formes (gestuals, corporals, rítmics, plàstics, etc.) que li permetin alliberar el seu món interior”.

1.1.- LA COMUNICACIÓ HUMANA 1.1.1.- Comunicar-se, una necessitat: – L’expressió és una necessitat de la vida. Des que neix, l’infant comença a comunicar-se amb els adults. – És la forma espontània de manifestar les necessitats fisiològiques i sensitives. – Permet adaptar-nos al món, ser autònom, creatiu i imaginatiu. – La forma de comunicació pot ser: • Llenguatge oral • Llenguatge corporal – La comunicació respon a la necessitat humana de viure en societat, els costums i la tradició. • Per tant, l’infant ha de viure aquest procés d’aprenentatge de forma lúdica i natural per afavorir el seu desenvolupament i l’autonomia. • Ha de ser capaç d’expressar el que sent, pensa i vol. • L’adult ha de ser capaç d’entendre, atendre, acollir i respondre les seves necessitats a través d’una escolta activa. • L’adult ha de valorar els progressos i mostrar afecte tot afavorint la capacitat expressiva 1.1.2.- La comunicació i el procés comunicatiu: “Cal situar el llenguatge entès com l’eina indispensable de la socialització, com a instrument de l’autoconsciència i com a mecanisme per al control del món” – Llenguatge: facultat humana de comunicar pensaments, coneixements, sentiments, etc., a un receptor mitjançant un codi. • És indubtable la importància que té la veu humana com a vehicle de comunicació entre les persones. • La veu és un dels mitjans essencials de què disposa per a expressar-se, comunicar els coneixements, pensaments i sentiments que li són propis. – Comunicació:Prové del llatí comunicareque significa “posar en comú o compartir”, es pot definir com pas efectiu d’informació codificada, transmesa a través d’un o més canals, entre un emissor i un receptor o bé una relació que permet un intercanvi d’informació i experiències. • Els primers sons humans són inarticulats (crits i vocalitzacions emotives). Després vénen els sons mecànics que permetran la capacitat d’articulació. • Si en aquest procés falla la socialització, l’adquisició del llenguatge i posteriorment el seu aprenentatge serà molt difícil. ELS ELEMENTS DE L’ACTE COMUNICATIU

“La comunicació és un procés per a la transmissió de senyals informatius entre una font emissora i un destí o receptor. Es tracta, per tant, de la relació social que s'estableix entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d'informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic” En qualsevol acte comunicatiu cal considerar la presència dels següents elements: – Emissor: és qui emet el missatge o senyal. Pot ser directe o bé interposat, és a dir, en una conversa cada un dels participants és emissor directe, però si s'informa a través d’una altra persona hi ha una interposició. – Receptor:és qui rep el missatge de l'emissor. Pot ser un o més d'un. – Missatge: és el contingut de la comunicació transmesa per l'emissor a un receptor determinat. Els missatges poden ser verbals i també visuals (publicitat, codi circulació, etc) – Referent: és la realitat a què fa al·lusió el missatge transmès per l'emissor. Poden ser molt senzills (semàfor) o molt complexos (pensament) – Codi: és el conjunt de senyals i signes que formes el missatge i la clau que posseeixen tant l'emissor com el receptor per elaborar i interpretar el missatge, és a dir, per a codificar-lo i descodificar-lo – Canal: és el medi pel qual viatja el missatge des de l'emissor fins al receptor. Aquest espai visual entre l'emissor i el receptor és la via de la comunicació, la qual podrà ser oral si el canal és l'aire, o bé escrita si el canal és el paper. – Context: és el lloc on es realitza l'acte comunicatiu. PER TANT – – – –

El procés de comunicació consisteix en l’emissió d’un missatge codificat per un emissor. Es transmet per un canal (l’aire, línia telefònica, etc) El receptor percep a través dels sentits, descodifica i interpreta. Cal usar el mateix codi i tenir la mateixa capacitat de descodificació i interpretació.

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE –

El predomini de cada un dels elements en un acte comunicatiu permet distingir les funcions del llenguatge: • Emotiva o expressiva: Manifestació dels sentiments per part de l'emissor. Oracions exclamatives o interjeccions. “Uf!” “Que fantàstica és la vida!” • Referencial o denotativa: L’emissor informa objectivament, sobre algun aspecte de l’entorn comunicatiu. Subratlla la transmissió d'informació sobre fets, pròpia del llenguatge científic. Modalitat enunciativa. “Són les vuit en punt” • Conativao apel·lativa: Busca influir o actuar en el comportament del receptor. Anuncis. “No faci's això!” “Vota'ns!” • Fàtica o de contacte: Manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb el receptor, de manera que el missatge se centra en l’establiment, d’un contacte social per mitjà d’un canal. Emfasitza l'ús d'un canal comú i així procura assegurar la continuïtat de la comunicació. “Bon dia!” “...sí,...sí, oi?

•

–

Metalingüística: Se centra en el codi mateix que s'està usant. Diccionaris. Els mots esmentats s'escriuen en cursiva. “El verb dir és transitiu” • Poètica o estètica: Pretén crear un efecte estàtic o creatiu, enfoca l'atenció sobre la forma del missatge. Obres literàries. Adopta ritmes i altres recursos estètics. “Prou plou, però pel que plou, plou poc” Normalment, en un mateix procés comunicatiu es realitza més d'una funció.

1.1.3.- La relació comunicativa entre la persona adulta i l’infant:

–

Característiques del procés de comunicació

“La bona comunicació es fonamentat en l’existència d’un entorn estimulant i acollidor que enriqueixi i proporcioni instruments per exterioritzar millor els sentiments” 1.1.4.- Altres factors que influeixen en la comunicació: –

L’entorn • S’entén tant l’entorn afectiu ( les persones que conviuen amb l’infant) com l’espai físic ( context cultural). • Ha de ser estimulant i acollidor. • Ha d’enriquir i proporcionar instruments per exterioritzar els sentiments. Com més ric i estimulant, més afavorirà la comunicació i el seu desenvolupament.

“L’ambient ha de propiciar a obrir els sentits a la realitat: veure, sentir, tocar…” “L’ambient ha d’estimular i fer venir ganes d’interactuar amb el medi. Quant l’ambient provoca experiències positives més impulsa a expressar-se i comunicar-se” 1.2.- L’EXPRESSIÓ EN L’INFANT –

–

L’infant és un ésser social, necessita relacionar-se amb l’entorn. - Ha de seguir un llarg procés d’adaptació, el qual necessita comunicar-se. - L’origen i l’objectiu de la comunicació és la necessitat de viure en societat, introduir les formes de conviure i la cultura. - Ha d’assolir els coneixements i el mestratge necessaris per un bon intercanvi. Inicialment, s’expressa de forma no verbal ( plor, gest…) a mesura que augmenta l’experiència i el creixement usa nous mitjans per expressar-se:

–

• Funció simbòlica li permet representar la realitat • El llenguatge és fruit de la capacitat de simbolitzar la realitat. L’infant fins els 6 anys no parlarà com un adult,a mesura que creix va integrant tres aspectes: • CONTINGUTS • ÚS • FORMA

(Evolució del llenguatge  Fotocòpia 06/10) VARIABLES QUE INTERVENEN EL PROCÉS D’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE –

L’adquisició del llenguatge implica un adequat funcionament dels mecanismes a nivell neurifisiològic, psíquic i sociocultural interrelacionats: • Maduració neurofisiològica: es necessita una maduració del sistema nerviós central del cervell de l’aparell fonedor, i contraccions musculars implicades en la producció de sons. • Maduració psíquica: és necessària l’aparició de la funció simbòlica (estructura cognitiva). Cal tenir en compte, la relació afectiva en l’adquisició del llenguatge. • Context sociocultural: és fonamental l’estimulació verbal que rep l’infant en el seu ambient natural.

1.3.- LA FUNCIÓ DE LA PERSONA ADULTA – – –

Pacient Enriquir i estimular l’entorn de l’infant Afavorir la sensibilitat, creativitat i l’autonomia

1.4.- DIVERSOS TIPUS DE COMUNICACIÓ “Per expressar-se l’ésser humà usa diferents tipus de llenguatge. S’entén per llenguatge la capacitat que posseeix la persona per transmetre sensacions, emocions i pensaments” –

Tipus     

de llenguatges: Expressió oral Expressió logicomatemàtica Expressió corporal Expressió musical Expressió plàstica