Tema 3

TEMA 3: DESENVOLUPAMENT SOCIAL 3. 1.- SOCIALITZACIÓ • L’ésser social és un ésser social i al llarg de la seva vida forma part de diferents grups amb qui es relaciona això vol dir que l’ésser humà necessita d’altres per viure. • Definició  Procés pel qual cada ésser humà es converteix en un membre actiu i amb ple dret de la societat a la que forma part. Això condueix a adquirir valors, pautes, costums culturals que el grup comparteix i al mateix temps la persona es va convertint en un ésser únic i diferent de la resta. Es desenvolupa durant tota la vida. • Factors que condicionen aquest desenvolupament: - Genètica - Ambient • L’infant adquireix els valors, pautes i costums per mitjà de dos Canals: - Ensenyament directe: em d’explicar-ho directament. - Aprenentatge per imitació: copia la conducta dels adults, pot ser que adquireixi conductes negatives. 3.2.- AGENTS DE SOCIALITZACIÓ • Són persones o institucions que exerceixen una influencia sobre l’infant i això fa que l’infant tingui influències en el seu desenvolupament social. • Els principals agents de socialització són: 1. FAMÍLIA:  Nucli bàsic de la societat. Primer agent socialitzador de l’infant.  En la família é son l’infant interacciona per primera vegada.  L’infant té les primeres experiències socials i va construint les bases per establir futures relacions socials.  Hi ha tres estils educatius de famílies: - Autoritari: imposa normes. - Permissiu: deixa fer al nen el que vol, no té límits i el sobre protegeixen molt. - Democràtic: “Ideal”  posa normes o límits només en el moment necessari (està entre l’autoritari i el permissiu). 2. ESCOLA:  És un dels mètodes de posar-se en contacte amb la societat.  És una institució organitzada, per transmetre continguts i maneres de comportar-se.  Podríem dir que és una mini societat, ja que quan hi formes part, ja pertanys a un grup amplio n s’han d’acceptar unes normes de convivència.  Els infants hi són molts anys i hores, més que a casa.  Els ensenyen habilitats socials (valors, normes i conductes). 3.

GRUPS D’IGUALS:

 “Els bebès no caminen, l’adult és qui l’ajuda a moure’s  és en les guarderies on es tenen les primeres interaccions entre iguals”  Quan camina, hi ha les interaccions autònomes entre els iguals.  Gràcies a aquestes habilitats socials, hi ha una evolució quan creixen: 1.- De 1 a 2 anys: actitud social solitària, es mouen per la curiositat, exploració. 2.- Als 3 anys: Primeres agrupacions (2 o 3), però encara que estan junts no col·laboren  JOC PARAL·LEL. Realització de monòlegs col·lectius: tots els infants parlen. 3.- De 4 a 5 anys: S’amplia el grup (4 o 5) i col·laboren entre ells  JOC ASSOCIATIU. Interiorització de les normes.  Hi ha diferents maneres d’entendre les relacions: - Populars: infants líders, es parla positivament d’ells. Cooperen i ajuden als altres. - Controvertits: es parla d’ells positiva o negativament i solen actuar agressivament. - Promig: passen una mica desapercebuts, però a vegades es parla d’ells positiva o negativament. - Ignorats: molt tímids amb poques habilitats socials. Es passen el temps sols. - Rebutjats: els altres no volen estar amb ells, són o tímids o agressius. Solen començar les baralles i tenen poques habilitats socials. 4. MITJANS DE COMUNICACIÓ:  Un dels mitjans més importants és la televisió i sobre tot, les imatges que transmeten, ja que motiven i sedueixen als nens. 3.3.- ERIKSON  Teoria Psicosocial: Desenvolupament social de la persona 3.4.- CENTRES EDUCATIUS I DESENVOLUPAMENT SOCIAL • Els infants aprenen molt des de petits. En les llards aprenen a relacionar-se amb els altres. Quan són petits, però, són molt egocèntrics (etapa dels nens) i la van superant quan se n’adonen que al seu voltant hi ha més persones. • Aprenen a viure amb els demés, compartir (molt difícil), cooperar, solucionar problemes, tenir confiança en ells mateixos, adquireixen hàbits, rutines, ordre... • Aprendre a respectar i acceptar els altres  Molt important També a acceptar-ho tot. • Tècniques per ensenyar conductes, fent que l’infant actuï de manera positiva: 1. Reforç positiu: conducta que volem que segueixi repetint, donant-li regals o recompenses en el moment en que ho fa. Poden ser recompenses materials o verbals (afectiva, social).

2. Tècnica Premark: el nen associa una acció negativa a un resultat positiu (xantatge emocional)  ex: “Quan acabis de rentar-te les dents (A.N), et llegiré un conte (R.P)” 3. Aprenentatge per observació: els adults amb la seva conducta, ensenyen directament als nens a realitzar una conducta concreta. 4. Modelatge i aproximacions successives: fer que poc a poc el nen adquireixi la conducta que volem que aprengui. 5. Tècniques per fer que desaparegui una conducta negativa: - No fer gaire cas (ignorant) a la conducta que realitza. - “Racó del pensament”  que reflexioni, apartat, sobre el que ha fet. - Càstig  Treure -li alguna cosa que li agradi i no donarli. Públic o privat, depenent del que ha fet (Mai: pegar o cridar)