Treball En Pdf

TREBALL DE HARDWARE

1. Definició de Hardware i Perifèrics 1.1 Hardware 1.2 Perifèrics 2. Monitors; tipus i característiques 2.1 Monitors 2.2 Tipus de Monitors 2.3 Caracterísques 3. Processadors; característiques, marques, preu i història 3.1 Processadors 3.2 Característiques de Processadors 3.3 Marques 3.4 Preus 3.5 Història 4. Fonts d’alimentació, definició; Característiques, preus. 4.1 Fonts d’alimentació 4.2 Característiques 4.3 Preus 5. Memòria Ram. Característiques. Tipus. Història 5.1 Memòria RAM 5.2 Característiques 5.3 Història 6. Placa Mare. Característiques. Marques 6.1 Placa Mare 6.2 Característiques 6.3 Marques 7. Ratolins . Tipus 7.1 Ratolins 7.2 Tipus 8. Targetes xarxa. Mòdems i routers. Preus. 8.1 Targetes xarxa 8.2 Mòdems i Routers

8.3 Preus 9. Disc Dur. Característiques. Marques. Preus. 9.1 Disc Dur 9.2 Característiques 9.3 Marques 9.4 Preus 10.DVD. Característiques. Tipus de discs 10.1 DVD 10.2 Característiques 10.3 Tipus de discs 11.CDs. Característiques. 11.1CD 11.2Característiques 12.Teclats. Característiques 12.1Teclats 12.2 Característiques

1. Definició de Hardware i Perifèrics

1.1 Hardware 

Definició: El hardware d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins d'automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics.

1.2 Perifèrics •

2.

Definició: Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el Teclat d'ordinador |teclat, el ratolí, càmeres web, etc. Monitors; tipus i característiques

2.1 Monitors •

Definició: En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.

2.2 Tipus de Monitors •

Hi han dos tipus de monitors que són: el CRT (el tipus de monitor més antic), i el TFT, que és el més actual i amb un disseny millorat.

2.3 Caracterísques

3.

-

Un monitor TFT pot costar, actualment, entre uns 100€ (el més barat) i uns 700€ (el més car).

-

En comparació amb els monitor CRT, el monitor TFT és de pantalla plana, ocupa menys lloc, pesa menys, etc.

Processadors; característiques, marques, preu i història

3.1 Processadors •

Definició: Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a processador és un component digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida.

3.2 Característiques de Processadors - La CPU ens permet dotar a un ordinador de la seva capacitat més fonamental, la capacitat de programar-lo, i és un dels components absolutament necessaris per a montar qualsevol ordinador juntament amb els ports d'entrada i sortida. Una UCP pot estar integrada en un sistema com va ser el cas dels primers computadors o en un sol xip (SoC) i si és així l'anomenem microprocessador. Al principi dels anys 70 els microprocessadors cada cop van ser més complexos i mica en mica van substituir la resta de dissenys que usaven diversos xips fent que avui en dia el terme processador o CPU s'usin habitualment per a referir-nos a qualsevol microprocessador. La forma i de disseny de les CPU han anat variant dràsticament al llarg dels anys però les característiques bàsiques del funcionament en realitat no han variat tant al llarg dels anys. Les antigues UCP eren montades en computadors d'un sol propòsit (per exemple una màquina expenedora de begudes) això feia que calgues dissenyar una UCP específica per a cada tipus de tasca encarint molt el cost, més endavant però s'aconseguiria fabricar UCPs preparades per a executar més d'un programa sent el primer pas per a arribar al que avui coneixem com a Computador Personal (PC). Amb l'expansió dels transistors CMOS i l'ús dels circuits integrats va arribar la estandarització en la fabricació de les UCP. Així,el circuit integrat ha permés anar augmentant la complexitat dels microprocessadors contínuament (seguint la Llei de Moore) fins aconseguir dissenyar-los en petits espais de només uns mil·límetres. La miniaturització i estandardització de les CPU ha incrementat la presència de dispositius digitals en la vida moderna lluny de les limitades aplicacions de les primeres UCP.

3.3 Marques -

AMD AM2

-

INTEL CELERON SK 775

-

INTEL CORE2 DUO SK775

3.4 Preus -

AMD AM2: Entre uns 31€ i 170€, aproximadament.

-

INTEL CELERON SK 775: Entre uns 35€ i uns 45€.

-

INTEL CORE2 DUO SK775: Entre uns 60€ i uns 550€, aproximadament

3.5 Història Els microprocessadors moderns estan integrats per milions de transistors i altres components empaquetats en una càpsula de grandària variable segons les necessitats de l'aplicació de la CPU i que van actualment des de la grandària d'un gra de llentia fins al de quasi una galeta. Les parts lògiques que componen un microprocessador són, entre altres: unitat aritmeticològica, registres d'emmagatzemament, unitat de control, unitat d'execució, memòria cau i busos de dades de control i adreça.

Paràmetres significatius d'un processador són l'ample de banda del seu bus, mesurat habitualment en bits, la freqüència del cicle de rellotge, mesurada en hertzs i la grandària de la memòria cau mesurada en kilobytes. Hi ha diversos fabricants de microprocessadors (alguns d'ells són IBM, Intel, Zilog, Motorola, Cyrix, AMD). Com hem vist,al llarg de la història i des de la seva primera implementació els microprocessadors han millorat enormement la seua capacitat passant dels antics models Intel 8080, Zilog Z80, Motorola 6809 fins als recents Intel Itanium, Transmeta Efficeon o Cell. Actualment els nous micros poden tractar instruccions de fins a 256 bits, havent passat anteriorment pels de 128, 64, 32, 16,etc. Des dels anys 60, quan comença el desenvolupament d'aquesta tecnologia, l'evolució dels processadors segueix aproximadament l'anomenada llei de Moore, que en resum afirma que cada 18 mesos el nombre de transistors que es poden integrar en un microprocessador es duplica.

- Funcionament d'un processador:

Totes les dades procedents de qualsevol perifèric o unitat d'emmagatzematge del PC arriben a la memòria RAM. El microprocessador llavors es capaç de llegir la informació continguda en aquestes direccions de memoria en un ordre determinat habitualment pel sistema operatiu. De la RAM a la CPU es troba l'anomenat bus de sistema que funciona a velocitats molt elevades (actualment entre 400-1066Mhz). La CPU simplement processa les dades i les torna a guardar a la RAM i el destí gràcies a la seva conexió física amb el processador serà capaç de llegir de nou del bus de dades la posició de memoria desitjada. Segons la velocitat del bus de sistema i un factor multiplicatiu s'obté la freqüència a la que treballa el processador (ex: 200Mhz×4=800Mhz). CPU (Control Process Unit) Unitat de control de procès.

4.

Fonts d’alimentació, definició; Característiques, preus.

4.1 Fonts d’alimentació • Definició: Una font d'alimentació és un giny o sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta. 4.2 Característiques - Fonts d’alimentació Continues: Normalment tenen a la l'entrada una tensió alterna provinent de la xarxa elèctrica i a la sortida una tensió o corrent continues amb un nivell de rissat mínim. Estan formades per tres o quatre etapes:   

Etapa d'entrada: Formada per un rectificador, un transformador i elements de protecció, com fusibles o varistors. Etapa de regulació: que manté fixa la sortida en els valors fixats. Etapa de sortida: etapa que filtra, controla, limita i adapta la font a la càrrega a la que estigui connectada.

Aquest tipus de font poden ser tant lineals com commutades. - Fonts d’alimentació Alternes: La seva sortida alterna pot ser tant monofàsica com trifàsica. S'utilitzen per assajar amb altres equips i el seu esquema és el d'un generador d'ones. 4.3 Preus 5.

Els preus de les fonts d’alimentació poden ser d’entre 31€ i 260€, aproximadament. Memòria Ram. Característiques. Tipus. Història

5.1 Memòria RAM • Definició: La memòria RAM, de l'anglès Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori), és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Avui en dia es produeixen mitjançant circuits integrats.

5.2 Característiques • Contrasta amb altres mecanismes d'emmagatzemament, com les cintes o els discs magnètics i òptics, en què es depèn de la posició del capçal mòbil de lectura. En aquests dispositius, el moviment triga més que la mateixa transferència de dades, i el temps d'accés depèn de la posició física del següent element.

5.3 Història - La paraula RAM s'associa amb tipus de memòria volàtils (com els mòduls de memòria DRAM), on la informació es perd quan es l'alimentació s'apaga. Noti's que altres tipus de memòria també són RAM (d'accés aleatori), com la memòria ROM i un tipus de memòria flash anomenat NOR-Flash, Avui en dia és usat com a memòria prin cipal en tots els ordinadors personals. En general, les RAM es divideixen en estàtiques i dinàmiques. Una memòria RAM estàtica manté es seu contingut inalterat mentre estiga alimentada elèctricament. Per una altra banda en una nàmica memòria RAM dinàmica la lectura és destructiva, es a dir, que la informació continguda a les seues cel.les es perd al llegir-la. 5.4 Tipus de Memòria RAM TIPUS M E M O R I A S D

M E M O R I A S D

M E M O R I A S D

M E M O R I A S D

DR

6.

DR 2

DR 3

IMM

Placa Mare. Característiques. Marques

6.1 Placa Mare • Definició : La placa mare, placa base o targeta mare (en anglès motherboard) és una targeta de circuits impresos que conté, normalment: el microprocessador, circuits electrònics de suport, ranures per connectar una part o tota la RAM del sistema, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc. El conjunt de circuits integrats en els ordinadors de sobretaula actuals es coneixen com a chipset i es compon de NorthBridge i SouthBridge. 6.2 Característiques • El NorthBridge controla les funcions d'accés cap a i entre el microprocessador, la memòria RAM, el port gràfic AGP, i les comunicacions amb el SouthBrigde. El SouthBridge controla els dispositius associats com són la controladora de discs IDE, els ports USB, Firewire, SATA, RAID, ranures PCI, ranura AMR, ranura CNR, ports d'infrarrojos, disquetera, lan i una llarga llista amb tots els elements que podem imaginar integrats en la placa mare.

6.3 Marques Hi ha molts formats de plaques mare, depenent del lloc on es vulguin posar, depenent de les circumstàncies i mida de la caixa. -

AMD AM2/SEMPRON AM2

-

INTEL CORE2 DUO

-

INTEL PENTIUM 4/CELERON SK 478

-

INTEL PENTIUM 4/CELERON SK 775

7.

Ratolins . Tipus

7.1 Ratolins • Definició: El ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del software que maneja en cada moment. Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

7.2 Tipus Hi ha diferents tipus de ratolins: -

Inalambric

-

Optic

-

Optic Inalambric

-

Scroll

-

Trackball

8.

Targetes xarxa. Mòdems i routers. Preus.

8.1 Targetes xarxa Definició: Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una interfície o connector RJ-45. Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcció MAC. 8.2 Mòdems i Routers Definició: Un mòdem és un aparell electrònic capaç de convertir una senyal digital de dades en una altra analògica que pugui ser transmesa per un canal dissenyat per a senyals analògiques. Així doncs, les dues principals funcions d'aquest dispositiu són la modulació i demodulació d'un conjunt de dades, d'aquí el seu nom: modulador-demodulador. Definició: És un dispositiu de xarxa de nivell 3 del model OSI. Pren la informació del nivell de xarxa (adreça IP) per a prendre les decisions d'encaminament: escollir el camí o ruta més adequada

per on reenviar les dades rebudes. La successió de decisions de diferents routers possibilita l'arribada de la informació des del seu origen fins al sistema informàtic de destí.

8.3 Preus •

Els mòdems poden arribar a costar entre 9 i 25 euros.

•

Els routers poden arribar a costar entre 24 i 190 euros.

9.

Disc Dur. Característiques. Marques. Preus.

9.1 Disc Dur •

Definició: Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

9.2 Característiques •

Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut). L'adjectiu dur se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs. El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general.

9.3 Marques Hi han dos tipus de discs durs. Són els següents: -

IDE ULTRADMA: MAXTOR, SAMSUNG, SEAGATE, WESTERN DIGITAL

-

SERIAL ATA 2/ SATA 2: MAXTOR, SAMSUNG, SEAGATE, WESTERN DIGITAL, HITACHI

9.4 Preus -

IDE ULTRADMA: Pot costar d’entre 35 i 100 euros.

-

SERIAL ATA 2/ SATA 2: Pot costar d’entre 35 i 150 euros.

10. DVD. Característiques. Tipus de discs 10.1 DVD •

Definició: DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVDs tenen la mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sis vegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD fou

creat pel DVD Forum. La major densitat d'informació que el CD-ROM és deguda a l'ús de pistes més fines, osques més petites, més superfície de dades i una correcció d'errors més eficient. Existeixen DVDs amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa més externa és semitransparent de manera que el làser la pot travessar per accedir a la capa més interior (uns micròmetres més endins). A l'hora de llegir (seqüencialment) els discos amb dues capes, el làser recorre primer la capa externa i després la interna. Depenent del mode de gravació emprat, la lectura pot ser en la mateixa direcció en ambdues cares o en direccions oposades. El DVD és especialment útil per a emmagatzemar vídeo o àudio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, així com diferents nivells de compressió de les dades a guardar.

10.2 Característiques    

120 mm o 80 mm de diàmetre 2 substrats de 0,6 mm d'espessor cadascun osques mínimes de 0,4 micres longitud d'ona de làser de 635 a 650 nanòmetres i obertura numèrica de 0,60.

10.3 Tipus de discs Els discos de 12 cm són els més habituals, combinant diferents nombres de cares i capes hi ha els següents tipus pel que fa a la seva capacitat:    

El DVD5 conté una única capa de dades en una única cara i la seva capacitat és de 4,7 GB (4,3 GiB). El DVD9 conté dues capes de de dades en una mateixa cara, la seva capacitat és de 8,5 GB (7,95 GiB). És el format més habitual en els DVDs de video. El DVD10 conté dues cares, cada una amb una capa, la seva capacitat és de 9,4 GB (8,75 GiB). El DVD18 conté dues cares, cada una amb dues capes, la seva capacitat és de 17 GB (15,9 GiB).

Els discos de 8 cm (de vegades, col·loquialment, anomenats mini DVDs) són bastant menys habituals i segons la seva capacitat tenim:  El DVD1 conté una única capa de dades en una única cara, i la seva capacitat és de 1,46 GB (1,36 GiB)  El DVD2 conté dues capes de dades en una mateixa cara, la seva capacitat és de 2,66 GB (2,47 GiB)

 

El DVD3 conté dues cares, cada una amb una capa, la seva capacitat és de 2,92 GB (2,72 GiB) El DVD4 conté dues cares, cada una amb dues capes, la seva capacitat és de 5,32 GB (4,95 GiB)

Quant al tipus de contingut, els formats comercials existents són DVD-Video, DVD-Audio i DVDROM. 11. CDs. Característiques. 11.1 CD • Definició: Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM). El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips el 1980. El 1982 es va iniciar la seva producció en massa i va anar desplaçant progressivament el disc de vinil com a suport d'àudio. Posteriorment també va desplaçar els disquets d'ordinador com a suport per a la distribució de programari. L'aparició de les gravadores de CDs el va convertir en una eina d'allò més útil en el món de la informàtica, per a fer còpies de seguretat i per a transportar arxius. Posteriorment aparegué el DVD, amb més capacitat gràcies a la major densitat de dades i a la possibilitat d'escriure fins a dues capes en la mateixa cara del disc. A inicis del 2007 aparegueren els primers aparells de BluRay i HD-DVD al mercat, amb encara més capacitat d'emmagatzematge.

11.2 Característiques En un disc compacte s'hi pot desar:   

Àudio; Vídeo; Vídeo CD (VCD) o Súper Vídeo CD (SVCD) Dades CD-ROM (només lectura), CD-R (gravable), CD-RW (regravable)

CD regravable de 8 cm

Un CD estàndard té un diàmetre de 12 cm i un gruix d'1,2 mm. Hi caben 74 minuts de música o 650 Megaoctets de dades. Està format per una capa de policarbonat plàstic, recobert per una capa d'Alumini (on s'emmagatzema la informació) i recoberta per una capa protectora. Les unitats lectores/gravadores de CD utilitzen un làser per a llegir/escriure les dades a la superfície d'alumini. El disc compacte és un sistema digital d'enregistrament, a diferència del casset i el disc de vinil, que són sistemes analògics. Això vol dir que les ones sonores han estat descrites usant una codificació numèrica, que és el que s'enregistra en el disc. L'aparell reproductor crearà el so a partir d'aquesta informació enregistrada en el disc. Principals formats;  8 cm - 215 Mb o 21 min  12 cm - 650 Mb o 74 min  12 cm - 700 Mb o 80 min  12 cm - 800 Mb o 90 min  12 cm - 875 Mb o 100 min

12.Teclats. Característiques 12. 1 Teclats •

Definició: En informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, tot i que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.

12.2 Característiques Un teclat està dividit en quatre grans parts que es poden apreciar a simple vista:   



Tecles de funció: Estan a la part superior del teclat s'anomenen FX on X un nombre de l'1 al 12. Depenent del programa obert i del maquinari instal·lat tenen diferents finalitats. Tecles d'edició: Tenen finalitats molt diverses i variades, inclouen també les fletxes de desplaçament que serveixen per moure's pel document o pantalla. Tecles alfanumèriques: Són les més emprades i estan situades entre la part central del teclat fins la punta esquerra. Inclouen totes les lletres de l'alfabet i els nombres del 0 al 9. És aquesta part del teclat la vertadera herència del sistema QWERTY. Els nombres tenen 3 funcions a les quals es pot accedir amb la tecla de majúscules (les dibuixades sobre el número) i amb la tecla Alt a les del costat dret. Per tant per fer el signe d'exclamació (!) s'ha de polsar Majús+1 i per fer la barra vertical (|) s'ha de polsar Alt+1. Bloc numèric: Està situat a la part dreta del teclat i està format pels nombres escrits per ordre de menor a major començant per a baix a l'esquerre (sentit invers als telèfons on es comença per a dalt a l'esquerre). El 0 està situat sota les tecles 1 i 2. En aquest bloc també s'hi trobar la tecla de Bloquejar Nombres (serveix per canviar la funció del bloc i que passin a ser fletxes) i algunes tecles de càlcul com la barra inclinada (/) per a dividir, l'asterisc (*) per a multiplicar i els signes de resta (-) i suma (+). També hi ha el punt per marcar els nombres decimals i la tecla Intro.

Alguns teclats incorporen diferents colors per les tecles especials i les tecles de lletres i nombres per facilitar la feina d'identificació de les tecles a l'usuari.