Tornaveu Nº3

1

NADAL 07 Les veus del Cervantes

AMOR

2

EDITORIAL Si volem guanyar la batalla contra l’escalfament global i evitar un apocalipsi que tenim a les mans, està clar que hem de fer sacrificis i fer canvis en el nostre estil de vida. El Cervantes no és una excepció, i és per això que l’escola ha estat considerant mètodes de reducció en els nivells de les emissions perjudicials que produeix. Ja tenim una sèrie de propostes sobre la taula. Alguns mestres han fet saber que quan es va fer la vaga del 14 de febrer, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle va baixar radicalment, insinuant que es podria arribar a la reducció ideal d’emissions si es treballés quatre, o fins i tot, tres dies a la setmana. Tanmateix, una recerca en detall va demostrar que hi havia hagut una despesa considerable d’electricitat el dia de la vaga degut a l’ús indiscriminat de televisions, PlayStations i Facebook per part d’alumnes apàtics, i és per això l’estalvi que s’havia fet a l’escola se’n va anar en orris. Una altra proposta és simplement prohibir la calefacció a l’escola. Es tractaria que els nens anessin ben abrigats. Una proposta encara més radical planteja la possibilitat de prescindir de la il·luminació a les aules. Els mesos d’hivern els alumnes portarien les seves espelmes, tot i que alguns es pregunten si les espelmes fabricades amb derivats del petroli o amb greixos animals són gaire més ecològiques. S’ha creat un càrrec, el Vocal d’Espelmes, per fer recerca sobre la matèria. De totes maneres els estudis han demostrat que la font principal d’emissions en una escola com la nostra és la flatulència produïda per 300 nens. Això és sens dubte difícil de controlar, tot i que un canvi de dieta pot reduir les emissions. Com a incentiu, I d’acord amb els protocols de Kioto sobre emissions de carboni, els pares de nens excepcionalment flatulents compraran “pet-its crèdits” als pares de nens més ecològicament sostenibles. També es preveu plantar arbres als patis per propiciar la transferència de diòxid de carboni. Els patis seran l’entorn ideal per jugar a pilla-pilla encara que, inevitablement, els partits de bàsquet s’hauran de jugar en el gimnàs– a la llum de les espelmes. L’escola encara està negociant aquest punt amb els asseguradors. Mentrestant qualsevol suggeriment respecte d’aconseguir una escola més neta i més verda serà benvingut, i s’haurà d’adreçar al Vocal de Catàstrofes i Desastres Produïts pels Homes.

SUMARII SUMAR Els artistes del Cervantes.....4 Article: Internet a casa........5 Informàtics........................6 Reportatge.........................8 El conte d’en Roger..............9 Gira-sols..........................12 El conte d’en Charlie..........14 Taurons...........................16 Carnestoltes.....................19 Cartes.............................20 Passatemps......................22

Equip de redacció: Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Pere Carbonell

Col.laboren: Laia Arnal, Víctor Obiols, Elena Vilallonga, Rosanna Casano, Sandra Rehder, Cristina Fons, Judit Alsina, Ana-Isabel Perera, Montserrat López, Pilar Boix, Sergi Nogué, Mercè Amores, Gemma Sales i Miquel Cots.

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper article envieu-lo a la nostra adreça electrónica [email protected] Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al blog del ampa: http://ampacervantes.blogspot.com/

3

MÚSICA: ELS ARTISTES DEL CERVANTES La recent festa de Tornaveu va revelar únicament la punta de l’iceberg del talent arístic que roman amagat entre els pares del Cervantes. A aquests músics, pintors, escriptors, dissenyadors I dibuixants de còmics els podeu trobar sovint aplegats fent el cafè en el Rococó (Els Quatre Gats dels nostres dies), en part perquè no tenen feines normals on hagin de fitxar, en part perquè retarden el moment de tornar a casa en cerca de la musa capritxosa o, en el pitjor dels casos, perquè han d’anar a guanyar-se les garrofes amb feinetes prosaiques. Tres dels músics que van actuar a la festa de Tornaveu tenen CD publicat, dels quals se’n fa ressenya aquí mateix (no els trobareu al top manta). Sandra Rehder – “El exilio de nosotros” Sandra, l’actual reina del tango a Barcelona, diu del seu darrer CD: “La idea inicial de mi último disco “El exilio de nosotros” partió de la necesidad de compartir mi experiencia de esta especie de exilio económico-cultural. Siempre he tratado de vivirlo como un “exilio creativo”( vivo en Barcelona, desde hace seis años. Vinimos de Argentina cuando mi hijo Homero tenía 8 meses.) Dos cosas como eje: vocación y destierro. Creo que uno debe luchar por lo que ama, seguir su corazón, aunque parezca una utopía. Seguramente el camino no es fácil, pero estar en el camino elegido da un bienestar interno que ni el dinero, ni otras cosas dan. (aunque lo parezca)” www.sandrarehder.com

Víctor Bocanegra – “Bloc de Lirica Dura, Homenatge a Pepe Sales” En aquest homenatge tenebrós i emotiu al seu amic Pepe Sales, en Víctor ha musicat les lletres escrites per Sales abans de la seva mort en 1994. En Víctor ens explica: “L’àlbum «Bloc de lírica dura» (2005) era un deute pendent que tenia contret amb el meu amic, l’artista Pepe Sales, mort de sida l’any 1994, amb qui havia fundat el grup Bocanegra (1984). Vaig escollir disset lletres del seu llibre pòstum «50 Cançons d’amor i droga» i les vaig musicar. És un tribut a la seva memòria i una vindicació del seu art líric.” www.victorbocanegra.com

Elena Vilallonga . “Me Canto Los Cuarenta” Elena, possiblement l’única dona de certa edat a Barcelona amb el coratge de no tenyir-se el cabell, s’enfronta a la quarantena amb la profunda convicció que la vida és un cabaret. A “Me Canto los Cuarenta” està acompanyada pel seu germà Alfonso en una selecció que va del Freddie Mercury de You Take My Breath Away fins a la bellíssima cançó d’ Alvaro Carrillo, Luz de Luna. “He hecho este disco con todo mi hígado,” diu l’ Elena. “De todo órgano, por duro, seco, despedazado, encogido que esté, siempre sale algo bonito. Aprendan pues, que de lo más crudo de esta vida, siempre se puede hacer un buen plato de menudillos. Ahora sólo hay que ponerle un chorrito de jerez a esta parca ración. ¡Anímense!” [email protected]

4

INTERNET PER A LA FAMILIA En el món dels ordinadors hi ha la classificació d’analfabets, immigrants i nadius digitals. En la nostra societat cada cop són menys els analfabets digitals, molts els immigrants digitals, però el que és segur és que els nostres fills tots són nadius digitals. Internet pot ser una gran eina o pot ser un gran perill. Us presentem algunes pàgines per comprovar que realment pot ser molt útil.

http://chaval.red.es/de11a13/home.shtml Pàgina del Ministerio de Industria, Turismo y comercio. Hi ha una mica de tot. Hi ha un apartat per als pares on es parla de les noves adiccions i de com es pot treballar el tema d’estar massa hores davant l’ordinador. I molts jocs i molts enllaços educatius. Valoració: molt interessant, per perdre-s’hi hores i hores, hi ha moltíssims enllaços de pàgines de tot el món.

http://www.aulainfantil.com/peque/peque_ai.htm Pàgina d’una entitat privada que pretén ser un punt d’informació per totes aquelles coses que fan referència a l’educació i les noves tecnologies. La pàgina té uns apartats molt comcrets que són: Centres infantils, escola de pares, pàgina de l’educador i zona del peque. Cadascunad’aquestes seccions es va posant al dia amb les diferents notícies que van sortint als mitjans de comunicació. Valoració: molt interessant, els diferents apartats podrien ser perfectament independents. En contra, té publicitat incorporada.

http://europschool.net/index.php?op=edito Pàgina d’un projecte europeu Comenius. Els projectes Comenius són projectes transnacionals, són necessaris tres socis de diferents països per tirar-los endavant. En aquest cas és un projecte de recerca d’educació intercultural i els països participants són Bègica, Alemanya i França. Entre molta altra informació ja sigui per als pares o per als professors, hi ha un apartat de jocs classificats per edats. La classificació és molt visual i no cal saber francès per poder jugar a la majoria de jocs. Valoració: Bé. Els jocs dedicats als més petits potser són els més interessants. A mesura que van sent més complicats també cal més coneixement de l’idioma.

http://pbskids.org/arthur/ Pàgina de la TV pública nordamericana. Només un passeig per la pàgina ja és interessant. Fet com si es tractés d’un trajecte en tres dimensions, pots jugar, pintar, escoltar música... Una manera divertida de practicar l’anglès. Valoració: Molt ben feta a nivell visual. Per practicar l’anglès i jugar amb molts dels personatges que també apareixen als nostres canals de TV.

5

LETRA MENUDA / INFORMÀTICS (5è) QUIN CARNAVAL!!! Enguany, aquest carnaval ha estat diferent per a la nostra classe de 5è. Tant bon punt vàrem saber el fil conductor “EL MAR”, es va obrir un debat del què volíem i com es podia fer. En un primer moment, vam decidir fer una pluja d’idees per tal de recollir les inquietuds del tots. D’aquestes idees van sorgir les de realitzar les típiques disfresses: “anar de mariners, de meduses, pirates (ja hi van anar l’any passat), sirenetes...” però, a mida que avançava el debat, aquest, va fer un tomb de caire més reivindicatiu, solidari, ecologista,... tot aprofitant el treball que estàvem fent a medi social i natural. Els nois i noies de la classe van començar a preguntar si l’estat en que es troben els mars i els oceans era el més adient per a totes les espècies marines i també les terrestres. A mida que el debat avançava, va sorgir la idea de vestir-nos de tot allò que l’ésser humà extreia de la terra per al seu ús i benestar i en canvi, ho tornava a la natura transformat en forma de deixalla i sense cap tipus de control, tot causant perjudicis a la resta d’espècies i a la llarga, a la pròpia espècie humana. No té cap sentit el maltractament que provoquem al medi i la destrucció sistemàtica del nostre entorn!!! Bé, la disfressa ja estava decidida. Ara calia saber quin material s’hauria d’utilitzar. La resposta fou contundent: MATERIAL RECICLAT!!!! L’aportació de cartrons, caixes, diaris, tubs de cartró, etc. va facilitar molt la resta de la tasca. Per acabar de donar-li un caire una mica més reivindicatiu, vam creure necessari afegir-hi un element que ajudés a sensibilitzar una mica més a la gent, i valorar la tasca d’unes persones que fan que les aigües dels mars estiguin menys plenes de residus llençats indiscriminadament per l’ésser humà. Aquest element complementari va ser la barca “PELICÀ”. Anomenada així perquè té dues xarxes a la proa que van recullint els residus flotants i els que es troben entre dues aigües tot semblant el pap d’un pelicà.Nosaltres la vàrem batejar amb el nom de CERVANTINA. Un cop enllestit tot el treball i agraint la col·laboració desinteressada de la Begoña, es va parlar amb l’Anna i l’Àlex per tal de muntar la posada en escena. Buscàvem una cançó que recollís el fons que volíem transmetre Ens van proposar una cançó d’en Joan Manuel Serrat que parlava del deteriorament dels mars i dels oceans ”PLANY AL MAR”. Els nois i noies de la classe, en sentir les paraules i la música d’en Serrat, varen estar d’acord que aquesta, era la cançó que

recollia l’esperit del nostre carnaval de 2008.

Les mares també ens van ajudar a caracteritzar-nos

6

LETRA MENUDA / INFORMÀTICS (5è)

MIREU, L’HEM CONVERTIT EN UNA CLAVAGUERA!!!

QUANTA BRUTÍCIA!!!

QUANTA INCONSCIÈNCIA!!!

QUANTA IMPRUDÈNCIA!!!

7

EL REPORTATGE Amunt i avall per Sant Pere més Baix (2) Continuem la passejada que vam iniciar en el TORNAVEU anterior, ara mirant els edificis de la banda de mar. Aquest cop, però, iniciem la passejada des del carrer del Rec, i seguint la numeració en sentit contrari: 94.Casa de la Pomona. Antigament, el camí que originà el nostre carrer acabava aquí, on el creuava el rec comtal que duia l’aigua a la ciutat. Aquí hi havia els horts i els molins. A la casa que fa cantonada amb el carrer de la Sèquia, la divinitat de les hortes (Pomona) és evocada per uns esgrafiats del 1781, amb uns motius molt camperols. Malauradament, són a punt de desaparèixer. 90. Més esgrafiats, ara de tipus geomètric i en bon estat. 52. Farmàcia Fonoll. Antigament Farmàcia Padrell. Aquest establiment recorda el seu passat amb una porta modernista. Però el seu origen és encara molt més antic. Al 1561 els Padrell obriren aquesta farmàcia prop del Born, però la zona fou enderrocada per Felip V el 1716, per tal de construir-hi la fortalesa de la Ciutadella i poder bombardejar la ciutat en cas de revolta. Aleshores la farmàcia fou traslladada on és ara. Amb els anys canvià de família i de nom. 50. Aquesta casa, més baixa que totes les que l’envolten, ens dona una idea de com eren els edificis medievals, abans del ràpid creixement demogràfic dels segles XVIII i XIX, moment en que es van afegir els tercers i quarts pisos i s’obriren balcons. També, una placa a la façana ens indica que aquí va nàixer el pintor Isidre Nonell.

Porta modernista de l’antiga farmàcia Padrell, al n.52.

Finestra del n.48.

48. Edifici medieval que fou remodelat els segles XVII i XVIII incorporant-hi elements d’edificis gòtics anteriors, com la finestra del segon pis. 46. Casa del s.XV, on podem contemplar, a sobre de les botigues Alaska i A Colors uns esgrafiats de l’any 1779, perfectament restaurats. De la casa medieval en resten la porta lateral adovellada i dues mènsules esculpides amb uns bustos d’home i dona a la porta d’un dels balcons de la planta principal. Aquesta casa fa cantonada amb el carrer dels Mestres Casals i Carbonell, que segueix el recorregut de la primera claveguera que va existir en aquesta part de la ciutat. Una majòlica ens explica de manera divertida el curiós canvi de nom que va patir aquest carreró. Esgrafiats del 1779 al n.46.

8

EL REPORTATGE 42. Casa barroca, aparentment residencial però que amaga una sorpresa. Si entreu fins al pati que es veu al fons podreu respirar l’ambient de les indústries tèxtils del s.XIX observant la façana de l’antiga fàbrica Vilumara, del 1860. Encara ens sembla poder escoltar el soroll dels telers... 22-24. Aquí, un edifici del s.XIX guanya espai al carrer amb un arc per sobre del carrer Volta de la Perdiu. Aquest recurs era ja utilitzat des de l’època medieval per tenir més espai dins de casa. Dins una ciutat emmurallada el metre quadrat ja tenia el seu valor! 18. Capella de l’Ajuda. La verge negra de l’Ajuda, patrona del barri, és l’única de les trobades (com les de Montserrat o Núria) que està situada en un Santuari ubicat en un medi urbà. Feta de terra cuita, de poc més d’un pam d’alçada, sembla que pot ser d’origen italià, portada aquí a inicis del s.XVI per algun mariner dels que amb tanta devoció s’hi encomanaven sovint. La llegenda sobre l’aparició de la verge negra, però, no parla de cap mariner, sinó d’una dona entrant a la ciutat amb un feix de llenya que de sobte pesa tant que l’ha de deixar a terra. Dins el feix troben la figura, que no poden moure, i per això construeixen el santuari allà mateix.

Façana ana de la ffàbrica Vilumara, al n.42.

16. Ens aturem per mirar amunt, sobre els arcs rebaixats de la porta de la botiga Marcs Arias, on encara resisteixen uns esgrafiats de l’any 1783, que demanen una restauració urgent. Bé, doncs aquí acabem la passejada... i l’article. Fins la propera. Oriol Garcia i Quera

Santuari de la mare de Déu de l’Ajuda segons Lola Anglada (1893-1984)

Glossari: Arc rebaixat: Arc d’alçada inferior a la que tindria un arc del mateix traçat. Dovella: Pedra treballada en forma de tascó, que forma part d’un arc o volta. Esgrafiat: Conjunt de dibuixos traçats en un mur, mitjançant un estilet que fa saltar la capa superficial que el revesteix, i permet veure la capa de sota, d’un altre color. Mènsula: Suport de tipus arquitectònic sortint de la paret, a propòsit per a sostenir algun element.

9

EL SENYOR MALCARAT I EL CIRC MÀGIC

H

i havia una vegada una família de pallassos que voltaven amb el seu circ, per tots els pobles del món, fent riure a la gent. El circ era famós arreu per la seva màgia única, però ningú sabia ben bé perquè. Un poble darrere l’altre, arribaven amb els seus carruatges i amb un tres i no res, començaven a desfilar els espectacles de mim, d’acrobàcia i de bombolles d’aigua, sota una carpa vermella, preciosa, adornada amb mil-i-una banderoles de color groc, blau i blanc. Quan l’estiu just havia arribat, la família de pallassos, amb el seu circ, van fer cap a un poble de muntanya, situat enmig d’una gran vall. Tot el poble va sortir a rebre’ls frisant que arribés el dia de la primera funció. Tanmateix, dos homes, un de panxut i baixet i un altre de llarg i prim, van esgarriar-los la festa quan van comunicar-los que no podrien muntar el circ en aquells camps. “Sens dubte, això és cosa del Senyor Malcarat” –va exclamar la gent del poble, contrariada per aquella decisió. Sense temps per perdre, tots els homes i les dones, i les àvies i els avis, i els nens i les nenes, i els gossets, i els gats i els pardals van fer cap al casalot que el Senyor Malcarat tenia al capdamunt del poble. Quan hi van arribar van trobar la porta entreoberta. El poble sencer va pujar escales amunt i es van encabir com van poder al seu gran saló. El Senyor Malcarat, còmodament assegut al seu silló davant la llar de foc, llegia el diari que tenia recolzat sobre la seva enorme panxa, mentre fumava un puro de més d’un pam de llargària. Quan va veure tant gent dins del seu saló, va fer un bot i el diari va caure a terra precipitadament. No hi cabia ni una agulla i, fins i tot, les finestres éren obertes per deixar passar els pardals, els coloms i les cigonyes. Sense embuts, un darrera l’altre van demanar-li que deixés muntar el circ. El Senyor Malcarat, però, no va canviar d’opinió. De res havia servit demanar-li una i mil vegades. De sobte, quan tothom ja reculava resignat cap a casa, el nen més petit

de la família dels pallassos s’obrí pas, entre la munió de cames, i es palplantà davant el Senyor Malcarat. Decidit i sense embuts, li va proposar un pacte: el senyor Malcarat havia d’assistir a la primera funció del circ i, si en cap moment no se li escapava ni la més petita rialla, el circ marxaria i no tornaria mai més. En canvi, però, si al Senyor Malcarat reia una sola vegada, encara que només fos una, el circ es quedaria tot l’estiu sencer. Després que el Senyor Malcarat acceptés el pacte, tot el poble va sortir del casalot sense saber com s’ho farien perquè el Senyor Malcarat rigués. Ningú al poble el recordava haver vist rient ni un sola vegada, ni tampoc el seu avi, ni el seu besavi, ni el rebesavi… Pocs dies després va arribar el dia de la primera funció. Tal i com havia dit, el Senyor Malcarat s’hi va presentar i es va asseure còmodament a la tribuna que li havien preparat. Segur de sí mateix, estava convençut que no riuria ni un sol instant i que guanyaria, per tant, la juguesca. La calor que feia dins del circ era asfixiant i, mentre els equilibristes i els saltimbanquis anaven actuant, el Senyor Malcarat no va tenir més remei que anar-se desprenent de roba. La calor cada vegada era més intensa, fins al punt que el Senyor Malcarat no va poder més i es va treure’s les sabates. Just quan en aquell moment, tal i com havia previst el nen petit de la família dels pallassos, tots els nens i les nenes del poble se li van abraonar fent-li pessigolles sense parar. Només al cap d’una bona estona es van aturar. - Un moment, si us plau! –va suplicar el Senyor Malcarat. Si no deixo de plorar no puc veure la funció. No em podeu fer plorar. Això no s’hi val! - Això no és plorar, senyor Malcarat –va intervenir el nen petit de la família dels pallassos. Això que acaba de fer, com si li faltés aire per respirar, com si estigués plorant, això no és plorar, això, és riure. - Això és riure? –totalment sorprès. - És clar. Riure és molt divertit. No hi ha res més bonic que riure, sobretot si és entre tots…

10

EL SENYOR MALCARAT I EL CIRC MÀGIC Per primera vegada a la seva vida, el senyor Malcarat havia rigut. I tot gràcies a que el nen petit de la família dels pallassos l’havia convidat al circ. Mai abans ningú l’havia convidat al circ, ni a enlloc. Després de riure tant estava tant content que es va quedar a veure tota la funció i, quan va acabar, davant de tot el poble, va donar les gràcies al nen petit de la família dels pallassos i, no només va deixar, sinó que va demanar per favor, que

el circ màgic és quedés tant temps com fos possible amb ells en qualsevol dels seus camps.

El circ es va quedar tot l’estiu, i no va ser fins ben entrada la tardor que va seguir el seu camí per arribar a tots els pobles d’arreu del món. Tothom seguia dient que aquell era un circ màgic, però ningú sabia ben bé perquè. Encara que a molts pobles encara ara es diu que era màgic perquè feia coses que ningú havia aconseguit abans, com fins i tot fer riure a persones que no havien mai rigut per res.

Roger Sunyer

Il.lustració de Rosanna Casano

11

LLETRA MENUDA/GIRA-SOLS (1er) Els nens i nenes de la classe dels gira-sols han aprofitat la proposta de participar en la revista per fer un treball d’una activitat que a tots i totes els agrada molt, potser la que més del curs. la ctivitat de piscina. Herm treballat des de diferents àrees,

12

LLETRA MENUDA/GIRA-SOLS (1er) llengua, valors, la importància de fer esport, l’autonomia en fer la maleta, i sobretot en après a DIBUIXAR la figura humana nedant, tasca no gens fàcil. Com veuràs els nens i nenes han plasmat al pòster EL MOVIMENT , la postura del cos, pel NEDAR dins de la piscina.....

13

EL CONTE DEL TORNAVEU Is There Life Before Coffee

You take another sip of coffee and leave them to it. You dress yourself in the least stained of yesterday’s clothes and return to the front. The elder child, still in his pyjamas, is flicking through a lucha libre magazine. You have a vision of yourself bearing down on him on horseback, Kalashnikov held high, like a crazed Cossack or mujahidin, but settle for your most threatening “Please!!” The younger child, now fully dressed, reminds you that he has gimnastica, ergo, he should be wearing a xandal, not jeans. The xandal is on the washing line and is still damp. You put the oven on high, hang the xandal on the oven door, and hope. The child watches you do this but in any case sheds his jeans and stands shivering on his skinny legs. The Cossack gallops through the still

unlit recesses of your mind. The elder child says he needs two T-shirts. “Why two, cariño?” “Because I have gimnastica, then I have basquet, and it gets all sweaty.” While you fish out a spare T-shirt he calls out: “And don’t forget I have piscina.” How could you forget? How could you possibly have anything more important on your mind? This must be the state my mother was in when she mixed up my and my sister’s notes and sent me to school with a note asking that I be excused from gym because I had my period. It cost me ten years of psychotherapy to get over that one. You swill the coffee, fetch the bañador, swimming cap, towel, xancletes. As you stuff them into the mochila you discover the child has forgotten to give you the note that says piscina has been cancelled this week. For the briefest of moments you imagine making the child eat the piece of paper. You take a deep breath and something strange happens: a sensation, possibly a desire or some sort of longing, something from another life you used to inhabit. You shout: “Shoes! Teeth! Out!” and the feeling has gone before you can give it a name. The younger child feigns innocence when you inquire as to the whereabouts of his socks. On the way to school he asks: “Are you cross, papi?” “No, cariño, of course not. Just a little tired.” il.lustració: Miquel Cots

The day begins like this. You are in your underwear, you’ve had three sips of coffee and there’s a faint whirr in the left frontal lobe, but otherwise the power supply hasn’t got above your neck. (For once, this is your fault, not Endesa’s.) You have already asked the children three times to get dressed when the younger one holds up a pair of socks and bleats: “These aren’t mine.” “Never mind, put them on anyway,” you say in your calm parent’s voice. “But I don’t like them. They’re horrible.” A variety of obscenities present themselves for use but you bite your lip. “Please,” you say, trying to keep the desperation out of your voice. The child says nothing but, a master in the art of passive resistance, hides the offending socks, knowing there will be no time to look for them when it comes to putting on his shoes.

Charlie Cansancio

14

EL CONTE DEL TORNAVEU Descafeinado, Desafinado, Desesperado El gran diu que necessita dues samarretes. «Per què, carinyo?» «Perquè tinc gimnàstica, després tinc bàsquet, i es queda suada. «Mentre busques una samarreta neta et crida: «I no t’oblidis que tinc piscina».«Com te’n podries oblidar, passerell? Com dimonis pot ser que tinguis alguna cosa més important en la qual pensar?» És el que li devia passar a la meva mare quan intercanviava per error les agendes de la meva germana i la meva a les motxilles i m’enviava a escola amb una nota de disculpa dient que no fes gimnàstica perquè tenia la regla. Això em va costar deu anys de psicoteràpia per recuperar-me.

mestre en l’art de la resistència passiva, i amaga els mitjons ofenosos, perquè sap que no hi haurà temps de buscar-los quan s’hagi de posar les sabates.

T’acabes el cafè, agafes el vestit de bany d’una revolada, la gorra de bany, la tovallola, les xancletes. Ho emboteixes a la motxilla i de sobte descobreixes que el nen ha oblidat de donar-te la nota on es notifica que aquesta setmana s’ha suspès la natació. Per uns segons et passa pel cap de fer empassar al nano la

il.lustració: Miquel Cots

El dia comença així. Estàs amb calçotets i samarreta, has pres tres glops de cafè, i alguna cosa et brunz en el lòbul frontal esquerre, però el flux elèctric encara no t’ha baixat més avall del coll. (Per una vegada és culpa teva, no d’Endesa). Ja has demanat tres vegades als nens que es vesteixin quan el més petit agafa uns mitjons i diu queixós: «No són meus.». «No hi fa res. Posa-te’ls de totes maneres». Ho dius amb la teva veu serena i paternal. «Però no m’agraden. Són horribles.» . Se’t passen pel cap una sèrie d’obsecenitats, però et mossegues els llavis. «Per favor,» implores, mirant de dissimular la desesperació en la veu. El nen no diu res, però és un

Prens un altre glop de cafè i deixes que s’espavilin. Et poses la roba d’ahir, la menys tacada que trobes, i tornes a la càrrega. El fill gran, encara amb pijama, està mirant una revista de lluita lliure. Tens una visió de tu mateix llançant-te-li a sobre i muntant-li a cavall, amb un Kalashnikov a la mà, com un cossac fora de si o un mujahidí, però et contens amb un «Per favor!!» amb un punt amenaçant. El petit, que ja està vestit, et recorda que té gimnàstica, i que, per tant, hauria de portar xandall, i no texans. El xandall és a l’estenedor i encara és humit. Poses el forn al màxim, penges el xandall a la porta del forn, i esperes. El nen se’t queda mirant, es treu els texans i li tremolen les cametes. El cossac encara galopa pels corredors foscos de la teva ment.

noteta en qüestió. Respires fons i passa una cosa estranya: una sensació, possiblement un desig o alguna mena d’ànsia, una cosa d’una altra vida que havies viscut. Et surt un crit: «Sabates! Dents! Vinga ‘nem!» i el sentiment ha desaparegut abans que l’hagis pogut definir. El petit es fa el boig quan li preguntes on són els mitjons. Camí de l’escola et pregunta: «Estàs enfadat, papi?» «No, carinyo, esclar que no. Només una mica

cansat.»

Charlie Cansancio

15

LLETRA MENUDA/TAURONS (P4) EL PASSAT DIMARTS, 22 DE GENER LA CLASSE TAURONS VAM SORTIR A BUSCAR NÚMEROS PEL CARRER. AQUÍ AQU TENIU LA CONVERSA,....

NOA ANNA RITA CARMEN ANNA ESTER MATIAS RITA ANNA

, VAIG VEURE NÚMEROS A UNA CASA, AL BALCÓ. ERA UN RÈTOL PENJAT DEL BALCÓ. HI HAVIA MOLTS NÚMEROS. , QUÈ POT SER?

, UN TELÈFON.. , HE VIST NÚMEROS A LA PARET. AL COSTAT DE LES PORTES.

, QUÈ VOLEN DIR AQUESTS NÚMEROS? ,PER QUÈ AIXÍ SABEM EL NÚMERO DE LA CASA NOSTRA. , JO NO TINC CAP NÚMERO.

,JO SÍ QUE EN TINC , AIXEQUEM LA MÀ TOTS ELS NENS QUE TENIM NÚMERO A LA PORTA DE CASA.

EN RAFA HO COMPTA ,SÓN 12

RAFA

, JO NO EN TINC PERQUÈ LA MEVA CASA ES DE MOLTES PEDRES,.PERÒ A UNA PORTA QUE ÉS MOLT PETITA HI HA UN TIMBRE MOLT RODÓ I PICO I M’OBRE EL PAPA O LA MAMA. VAIG VEURE TAMBÉ NÚMEROS A LA “PESCATERIA”, PER SI ALGÚ VOL COMPRAR PEIX.

DUNA MATIAS OMAR ESTER MARTIÑO FÈLIX MOHAMED

, VAIG VEURE NÚMEROS A LES BOTIGUES , SÓN PER SABER QUÈ VALEN LES COSES

, PER COMPRAR , A LES MOTOS , SÓN LES MATRÍCULES

, A UNA PORTA. ESTAVEN ENGANXATS ELS NÚMEROS A LA PARET DE LA PORTA. ERA UNA ENGANXINA. POTSER ERA UN TELÈFON. , A UNA PORTA HE TROBAT UN CERCLE AMB NÚMEROS A DINS. NO ERA UNA CASA, ERA ON DEMANEM DINERS.

16

LLETRA MENUDA/TAURONS (P4)

ANNA MOHAMED RITA MATIAS MARIA JANA NAIM MANAL NASSIMA OMAR NERVIN SELMA , UN BANC.

, SI UN BANC

, EL MEU PARE I LA MEVA MAMA, SEMPRE VAN AL BANC I JO VAIG AMB ELLS, EM DONEN UN PAPER QUE SURT DEL BANC. HI HA NÚMEROS I CREUETES. , I TAMBÉ QUAN PAGUEM, ENS DONEN UN PAPER BLANC AMB NÚMEROS. ÉS EL TIQUET.

, VAIG VEURE NÚMEROS A UNA BOTIGA. SERVEIXEN PER COMPRAR ROBA DE LA BOTIGA. PER SABER QUANTS DINERS VAL.

, AL COTXE HI HA NÚMEROS. PER SABER QUIN COTXE ÉS EL TEU. , I A LES MOTOS, TAMBÉ. AL MERCAT HI HAVIA LA MEVA MARE, VENIA PEIX. EL PEIX TENIA NÚMEROS. PER SABER QUAN VAL, PER PODER COMPRAR. , VAIG VEURE NÚMEROS A LA MEVA CASA, PERQUÈ LA VAM VEURE PEL CAMÍ. AL COSTAT DE LA CASA HI HAVIA EL NÚMERO , VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LES SABATES, PER PODER COMPRAR.

, VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LA PARET, A LES CASES. , VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LES PARETS, AL COSTAT DE LES PORTES DE LES CASES.

, VAIG VEURE NÚMEROS AL CARRER. A LES PARETS, SERVEIXEN PER TROBAR ELS NÚMEROS DE LES CASES. I TAMBÉ A LES BOTIGUES. VAIG VEURE UNA BOTIGA DE SABATES AMB NÚMEROS.

CARLA DUNA ISMAEL

, VAIG VEURE NÚMEROS A LA PARET.

, VAIG VEURE NÚMEROS A UN TELÈFON, AL CARRER AL COSTAT DE LES PORTES. EREN PER SABER QUIN ÉS EL TEU PIS I TRUCAR.

, VAIG VEURE NÚMEROS A UNA FINESTRA. SERVIEN PER VEURE QUIN PIS ERA. TAMBÉ A UNA BOTIGA, PER VEURE QUANTS EUROS VALEN COSES.ERA UNA BOTIGA DE “XUXES”, AMETLLES I FRUITES DE LA TARDOR I TAMBÉ XICLETS. PERÒ NO HI HAVIA RAÏM, AQUESTES FRUITES NO.

MEHDI GIAN PIERRE YOUSSEF UNAI

, VAIG VEURE NÚMEROS A LA CAIXA VERMELLA. ( LA CAIXA DE CATALUNYA). VAIG VEURE EL NÚMERO 1, EL 2 I EL 3 , VAIG VEURE UN NÚMERO A LA MAVA CASA “VI” EL NÚMERO 1 I EL NÚMERO 2. HE VIST MOLT NÚMEROS.

, VAIG VEURE NÚMEROS A UNA PARET. EREN GRANS. ESTAVEN A DALT DE LA PORTA D’UNA CASA.

, VAIG VEURE NÚMEROS A UN COTXE. LA MATRÍCULA.

17

LLETRA MENUDA/TAURONS (P4)

18

CARNESTOLTES / 08

19

CARTES AL TORNAVEU Publiquem en aquest numero fragments dels comentaris que ens han enviat els nens i nenes de la clase dels genis (6è). Busqueu i mireu d’identificar altres genis que s’han colat a l’article i també han dit la seva.

Alí

Mark

Karla

... he rigut amb les excuses que alguns posen quan arriben tard i fins i tot han posat la cançó del Cervantes, que és genial!

Llegir el Tornaveu es com ficar-se a una piscina d’aigua fresca. Jo de petita no nedava tant bé com els gira-sols que surten en aquest número. Si que están ben sincronizats!

També m’ han agradat les activitats que hi ha a la revista, com ara els passatemps. També em semblen interessants les ressenyes de llibres, i veure les fotos del reportatge de Sant Pere més Baix. M’ han agradat les fotos de final de curs perquè tothom pugui saber el que fem i com ens ho passem de bé.

Hago notar a vuesas mercedes que la pluma es lengua del alma; cuales fueren los conceptos que en Tornaveu se publicaren , tales serán sus escritos

Walid

Paulo

Jo no sabia que a un altre lloc hi havia una escola que es diu Cervantes, és com la nostra escola

Marco

Franklin

Molt bé! La portada és molt graciosa; A les fotos de les colònies a la granja de Juneda, els nens de 3r, semblaven molt contents fent mandonguilles i botifarres Els dibuixos de la classe de les “Papallones” són molt bonics, són uns artistes!

Fraumer Fraum er

Chaima

Esther ’’Tornaveu’’ m’agrada molt perquè hi heu posat coses divertides.També em sembla interessant que donéu idees per anar a buscar llibres a la biblioteca.

m’ ha agradat que els de 4t, quan els hi pregunten que és allò que més els hi agrada i diuen que anar d’ excursió o jugar a bàsquet; això em va fer molta gràcia

Mimoun

Jo crec que els nens i nenes de la classe de les “Papallones” seran uns grans artistes com ara Picasso i Leonardo da Vinci Molt bé, perquè hi sortien alumnes de l’ any passat. Em va agradar recordar la festa de final de curs i també veure les castanyeres, em va fer molta gràcia. el reportatge és interessant: jo, nou anys a l’ escola i he vist coses que no havia vist en ma vida

20

CARTES AL TORNAVEU

Ariel

Hena

Oumayma

José Enrique

El primer que m’ ha impactat és la portada i veure com s’ han disfressat les mares del Lui, del Ruben i del Luciano per la festa de final de curs.

Excel.lent. M’ ha agradat molt el nom de la revista : “Tornaveu!”; està molt bé perquè és com donar la veu perquè la mirin.

és molt útil, perquè així podem estar al dia de les coses que han passat i els nostres pares poden saber quines coses fem a l’ escola

Jessie Lee

Akane

M’ ha agradat la idea de posar la nostra cançó en una pàgina. I que algú digui …que ha tardat tres hores en travessar la Via Laietana… que el camió de BCNeta no em deixava passar per Sant Pere Mitjà… Aquesta és una revista atómica de veritat. No acabo de descobrir quin element és el que irradia més energia! He trobat interessant posar-hi els somnis dels nens i nenes i el que volen estudiar...

Júlia

Rudelyn

Carla Car la

L’ apartat d´arribar tard és molt divertit, sobretot les excuses que diuen com « és culpa del Madrid » o que « els semàfors de Via Laietana no funcionaven”

M’ ha agradat molt la revista i també el CD; hi ha cançons molt maques. M’alegra que la nostra escola tingui la seva pròpia revista, sobretot si és tan interessant com aquesta. El que m’ ha interessat més han estat les cartes que s’ envien la Sofia i en Miguel i també és molt impactant el que ens expliqueu sobre l’ escola Cervantes de Bilbao. A la tercera pàgina, he rigut molt: les excuses que hi poseu que diuen alguns són molt divertides i algunes fins i tot, ridícules.

La importancia d’aquesta revista és molt relativa. Encara està plena de forats negres i té poca definició espai-temporal

Iman

També és molt guai la conversa de les “Papallones” i les colònies de la “Selva” , segur que s’ ho van passar super guai. Les “Papallones diuen el que voles fer i una diu: “Jo vull fer moltes floretes dibuixades!”

Co equipo do Tornaveu hei de recuperar a minha concentraçao e forza para seguir facendo jogo bonito

21

PASSATEMPS / LES LLENGUES DEL CERVANTES La manifestació més íntima d’una cultura és la seva llengua i, és evident que, en varietats lingüístiques poques escoles poden competir amb la nostra. Us proposem un joc:

TAGALO

ANGLÈS

Servantes Madrasa Fi Álam

ITALIÀ

ÀRAB

Servantes dáhamos madrassa áelem

Cervantes, munduko eskola bat

EUSKAR

AMAZIC MANDINGA

Cervantes, isang paaralan para sa buong mundo

Cervantes, a school open to the world

Cervantes, dunuyade Carambuno

Cervantes, una scuola aperta al mondo

22

PASSATEMPS / LES LLENGÜES DEL CERVANTES Sobre el mapa teniu una llista de llengües d’ús quotidià en algunes famílies de l’escola. A veure si les podeu associar amb la frase “Cervantes: una escola oberta al món” traduïda a totes aquestes llengües. Us atreviu a indicar amb una fletxa les zones geogràfiques on es parlen?

GALLEC

FLAMENC

Cervantes, een school open voor de wereld

RUS

XINÈS

Cervantes, unha escola aberta ó mundo

JAPONÈS

MAHORI

serubantesu

Se Kai Ni hirakare ta Ga kko

Cervantes, yique shuesao shi sigué

Cervantes He kura o te Ao

сервантес - школа, открытая для всего мира. (cervantes, shkola otkrýtaya miru )

Amb la col.laboració de: Noureddine, Sarah D., Sara B., Rumiko, Sheng-Bo, Haruka, Vera, Touffic, Driss, Fátima, Rama y Jose

23

A TOTS ELS NOSTRES COL.LABORADORS:

GRÀCIES! LLIBRERIA MONTSERRAT EDITORIAL STUDIUM C/BEATES, 8

TEL/FAX-933190078

ENMARCACIONES MARCS ARIAS SL 933190061 SANT PERE MES BAIX 16

St. Pere Més Baix 90 T. 933102673

FRUTERIA LA MAÑA ALVAREZ DE CASTRO 10

KIOSKO ANGEL FRANCESC CAMBÓ 23

AV FRANCESC CAMBÓ 30-36

VOSALTRES FEU POSSIBLE ELTORNAVEU