Revista Tornaveu6 Baixa

Carnestoltes a l’espai

Carnestoltes entre estrelles, sols, llunes, alienígenes, astronautes, robots, núvols...

2

Tornaveu

Editorial Sumari

S

empre disposada a prendre iniciatives, l’AMPA va decidir en una reunió recent d’aprofitar la nova oferta del govern de 2000 euros per comprar un cotxe nou. Hi va haver una llarga discussió sobre l’ús que se’n faria, del cotxe. Seria per portar els jugadors als partits de bàsquet? L’executiva de l’AMPA podria usar-lo per anar a dinar? I també hi havia el problema de la mida: un Ferrari no es podia acceptar per massa elitista i poc pràctic mentre que una furgoneta, tot i ser molt útil, seria impossible d’aparcar i massa gran per als carrerons del barri. A més a més hi havia el tema del model. Tothom estava d’acord que l’AMPA hauria de comprar un producte del país, encara que els cotxes que es fabriquen a Catalunya no deixen de ser alemanys o japonesos, no pas catalans. I és clar, el cotxe havia de ser molt ecològic, per tant s’havia de trobar un cotxe eco-lògic, i 100% català. Després de setmanes de recerca van descobrir que un cotxe d’aquestes característiques l’estava fabricant en un poblet de Lleida un tal Pol Puig i Puig. El vehicle, anomenat Car-Gol, no podia pas ser més ecològic pel medi ambient: la car-rosseria era de closques de car-gol reciclades, les rodes eren bolets secs i endurits i funcionava amb un extracte barrejat de calçot i mongeta, produint només la mena d’emissions normalment associades amb la ingesta de quantitats ingents de calçots i mongetes. No hi havia ni un component espanyol i el cotxe estava completament «catalanitzat». Fins I tot el velocímetre, en lloc de posar 75 rpm, informava al conductor que anaven a «tres quarts de cent». L’únic inconvenient –a part d’estar disponible només en color marró– era que el Car-Gol feia figa si se’l conduïa fora dels límits de Catalunya. Tanmateix, l’Ampa ho considerà un detall menor i pensà que rebria la comanda tan aviat com el Senyor Puig i Puig hagués recollit prou closques del tan lleidatà Aplec del Cargol d’enguany.

Carnestoltes a l’espai

3 L’entrevista 4

2

Editorial

Artistes del Cervantes Relacions exteriors El nostre barri Poemes amics

11 14

8

6

Lletra menuda - Jocs Florals

28 És l’hora dels adéus 30 Entreteniments 31

16

Cuines del Cervantes

Equip de redacció:

Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Gemma Salas i Montse Jover.

Col laboren:

Maria Sol, Mercè Gil, Rosanna Casano, Purita Méndez, Victor Obiols, Eva Guillamet (fotos Jocs Florals’09), Eulàlia Armengol, Clara Joli, Estefania Medialdea, Xavi Berruezo, Pilar Boix i Núria Ferraz. El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:

[email protected] Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al blog de l’ampa:

http://ampacervantes.blogspot.com/

Tornaveu

3

L’entrevista

M’hi vull quedar... Amb nom de princesa, un segon cognom que imposa respecte i un aspecte físic que sembla més d’alumna de 6è que no pas d’una professora, aquest any ha arribat a l’escola Cervantes l’Estefania Medialdea Van Veijfeijken, la professora que ha omplert el buit que van deixar l’Amparo Tello i la Marta en els nens de 3er. De mare holandesa i pare català, «una molt bona combinació» l’Estefania reuneix una sèrie d’ingredients que la fan una mestra adient pels temps que vivim i el lloc on ens trobem: ha viscut la multiculturalitat de primera mà, parla 4 idiomes i, darrere d’aquest aspecte juvenil i desenfadat, amaga una experiència diversa en el món de l’educació, una sòlida formació acadèmica i un discurs que, a més de coherència, transpira vocació. Tornaveu ha parlat amb ella i aquestes són algunes de les seves opinions. Amb quina freqüència viatges a Holanda?

S’han complert les expectatives que tenies?

Al menys un cop a l’any. L’any passat hi vaig estar 7 mesos. Vaig treballar a una escola d’edu­cació especial.

No només s’han complert, s’han disparat. Estic molt contenta. M’hi vull quedar!

Quines diferències hi ha entre les escoles holandeses i les catalanes? A Holanda el nen és el que marca els objectius, decideix l’activitat. La societat és molt respectuosa i això es mostra cap al nen. Aquesta metodologia no es podria aplicar aquí perquè socialment som molt diferents. Un altra diferència és el volum de feina administrativa que has de fer com a professora, allà és més simplificada.

Com, quan i per què vas decidir fer-te mestra? Ho vaig decidir a primer de veterinària. Jo anava per ciències i sempre havia tingut el «cuquet» aquest de l’educació. Un dia vaig pensar, «això no és el que vull!» i un amic em va dir: «I si no fossis això, què t’agradaria ser?», i vaig dir «una cosa totalment diferent: mestra, un canvi radical». Jo tirava més cap a la pedagogia o psicopedagogia i magisteri em semblava un camí maco, i m’hi he quedat!

Com vas arribar al Cervantes? Per consell d’una companya. La vaig escollir per la seva reputació.

4

Tornaveu

Quins aspectes t’agraden més? La primera cosa que em va impactar és la diversitat que tenim i com s’aprofita. M’agrada també la idea del que vol dir ensenyar i aprendre. Aquí es pot desenvolupar una metodologia activa basada en el mètode científic, tot partint dels interessos dels alumnes. I a tot el cicle es treballa de la mateixa manera, la qual cosa dóna molta coherència. M’he trobat molt acollida, molt ajudada per professionals que t’ensenyen molt i que cada dia es qüestionen si la feina que fan està ben feta amb una gran dosi d’humilitat. Sobre els meus alumnes, he de dir que tenen molta iniciativa i estan acostumats a llegir qüestions d’actualitat, preguntar i participar i sense por d’expressar les seves opinions. M’agrada també la relació família-escola.

Què s’hauria de millorar al sistema educatiu? La falta d’estabilitat dels interins. No crec que ajudi al sistema la quantitat de mestres que canvien de lloc cada curs. Caldria també un intervencionisme per mirar d’igualar els perfils dels alumnes entre escoles públiques subvencionades i escoles públiques de diferents districtes. S’hauria d’escoltar més les escoles, mestres i famílies a l’hora de prendre decisions.

Un bon exemple és la sisena hora. Penso que aprofitant bé les 5 es pot fer la mateixa feina o la feina que cal fer. Els nens i les nenes passen massa hores a l’escola i a vegades veus que estan massa cansats.

Encara he d’evolucionar i créixer molt més, però a l’escola m’agraden totes les edats.

Ens pots explicar alguna anècdota divertida que t’hagi passat?

Hi ha una cosa que em costa per falta de temps. Treballar sense llibre és ideal, però implica una dedicació temporal que de vegades no tens. Tu vols fer-ho tot relacionat amb l’experiència diària dels nens però de vegades no hi arribes. Amb això no vull dir que sigui dolent el treball sistematitzat, jo sóc partidària que hi ha continguts que es poden treballar de manera més sistemàtica, per exemple, amb els deures. El repte és relacionar-ho tot de manera coherent. Jo intento relacionar la llengua amb les mates integrant-ho tot. Suposo que el treball amb projectes necessita molta paciència i experiència.

Una vegada un nen de p4 o p5 em va preguntar quina edat tenia; jo l’hi vaig preguntar quina pensava ell: em va dir 40 o 60! A una companya meva un nen, amb tota la sinceritat del món, l’hi va preguntar que per què tenia bigoti. I a mi si tenia un fill. Aquesta espontaneitat no té preu.

Trobes a faltar el pre escolar? Sí, però jo sóc de las que trobo a faltar tot! Cada edat té el seu interès. L’any passat vaig estar a 5è i pots treballar d’una altra manera. 3er m’agrada molt perquè els nens encara són petits però prou grans per fer moltes coses. Els petits són tendres però també cansen molt. També vaig estar a una llar d’infants d’educadora i coordinadora i també de monitora de menjadors en instituts. En poc temps he voltat molt. L’institut com a mestra encara em faria respecte.

Pots aplicar tota la metodologia que t’agrada a l’escola?

Els seus companys / companyes: «Sempre està disposada a ajudar» Els seus alumnes: «Sempre està contenta i ens ajuda molt»

Miguel Vega

Tornaveu

5

Artistes del Cervantes

Cartes a l’avi. Una estrella em farà l’ullet Núria Garcia i Quera, Cartes a L’avi Una estrella em farà l’ullet CIM edicións 2006 205 pàgines Aquest llibre de la Núria Garca i Quera, tieta del Tomàs (2on) i la Carme (P4), ens presenta una col•lecció de 24 cartes escrites des de Tornafort, un petit poble del Pallars Sobirà. El destinatari és el seu avi, i la funció de les cartes és entretenir-lo durant la seva convalescència en una residència a Barcelona. Les cartes, la majoria no gaire extenses, parteixen de l’observació d’aspectes quotidians que acaben convertint-se en reflexions sobre aspectes diversos de la nostra vida. S’hi tracten temes com la història, la llengua, la relació amb la naturalesa... sempre amb una perspectiva intimista i un estil variat i elegant. Trobareu episodis tan diversos com una interessant exploració filològica que du la Núria a comunicar-se amb el gran Joan Coromines, incidències al poble, de gran comicitat i tendresa, descripcions d’arriscades aventures d’excursionisme, divertides anècdotes familiars, crítiques al sistema de vida modern. A mesura que avança el llibre el lector percep que la motivació de l’escriptora va més enllà de la comunicació familiar i la necessitat de connectar-se amb el món urbà que ha deixat enrere. Hi ha també la recerca d’una veu narrativa, una exploració en el món de les paraules que l’ajuda a endreçar el seu univers interior i a afrontar els canvis. La figura central del llibre és, però, l’avi, que a mesura que avança la lectura, es perfila com un personatge entranyable i complex. El fet que l’avi no respongui a les cartes augmenta la cohesió narrativa i afegeix una aura de misteri al personatge. A la part final del llibre ens trobem una carta pòstuma més llarga i de gran tensió emocional en què s’explica la manera que té l’avi de respondre a les cartes, (no desvetllarem el secret en aquesta ressenya) i finalment una curta resposta de l’avi que tanca el cicle de comunicació. La mort i l’amor es barregen en una metàfora còsmica inspirada, no podria ser d’una altra manera, pel la ingenuïtat dels infants. La presència de l’avi en un cel immens i etern ens recorda que aquestes persones que ens han influït en la nostra vida i ens han millorat com a persones, no ens deixen mai, com tampoc ens deixa la bona literatura. Miguel Vega

6

Tornaveu

Walking the Lions Stephen Burgen Walking the Lions Carroll & Graf, 2002 288 páginas Ya han pasado algunos años desde su publicación y, sin embargo, esta novela trata dos temas relevantes en esta época de crisis económica: la especulación inmobiliaria y los conflictos sin resolver de la guerra civil. Con estos elementos el autor traza un «thriller» a la catalana que mantiene el suspense de principio a fin. El personaje central es Alex, músico de jazz que vive en Nueva York, de madre cubana y padre catalán exiliado. El héroe descubre que su tía, a quien él daba por muerta a los 16 años, le ha dejado en herencia una propiedad en Cataluña. En su viaje a la Barcelona actual buscando respuestas sobre su pasado familiar se encuentra una trama de amenazas para que venda su nueva casa. Siempre es interesante descubrir una visión externa que añada un aire de frescura a la visión de nuestros conflictos. Esta novela explora con rigor diversos aspectos de la historia y la cultura catalanas en el marco de una historia trepidante que entremezcla un pasado sin resolver con un presente tumultuoso. La novela se complementa con otros aditivos reconocibles: figuras marginales y pintorescas, referencias a la gastronomía, a la cultura, a la geografía catalana en general. La visión de Barcelona, el Barrio Gótico, sus bares, terrazas, plazas y calles, añaden interés tanto al lector local como al que no conoce la ciudad. Además de la amenidad y entretenimiento de la novela, el lector descubre un estilo audaz que regala descripciones de rica adjetivación además de mostrar grandes recursos narrativos, manteniendo ese tono tan mordaz que los lectores del Tornaveu pueden disfrutar en nuestros editoriales. No hemos podido evitar pensar en Javier Barden y Penélope Cruz como los actores que podrían encarnar los protagonistas de la versión cinematográfica. Alguien sabe el teléfono de Woody Allen? Tornaveu quiere contactar con él para ofrecerle el guión a cambio de una pequeña subvención para la revista. El único inconveniente de esta novela es que sólo la podréis encontrar en su versión original en inglés (el autor ha donado una copia a la biblioteca de la escuela y otra a la Francesca Bonnemaisson). Purita Méndez

Tornaveu

7

Relacions exteriors

Des de l’Alboraia... El 21 de novembre de 2008 es va fer a la biblioteca de l’escola, dins les activitats de formació de pares i mares que promou l’AMPA, una xerrada sobre com eliminar els polls, a càrrec de la Sra. Carmeta Codina, infermera de Salut Escolar del Districte de Ciutat Vella, amb un bon nombre de participants. Es van fer algunes fotos durant l’activitat amb la finalitat de penjar-les posteriorment al bloc de l’AMPA. Un error en l’adreça electrònica va fer que les fotos arribessin a l’AMPA de l’escola Cervantes d’Alboraia (València). I així va ser com ens vam descobrir els uns als altres. Els amics d’Alboraia es van mostrar interessats per la nostra escola i vam intercanviar informació i impressions sobre les activitats de les nostres AMPA’s. Ells també tenen una revista: El Bassot, i ens han convidat a participar-hi amb un article. I Tornaveu ha correspost amb aquest espai pel Cervantes d’Alboraia. Aquí teniu el missatge amistós d’en Lluís Fontelles, president de l’AMPA de l’altra Cervantes. Salutacions Alboraia! Mercè Gil Són les 8 del matí, ho anuncia el despertador i el sol que apunta per la finestra. Hora d’alçarse i d’avisar a les menudes perquè es preparen per anar al Col•le, una rutina quotidiana que hui serà diferent, esta vesprada tenim el carnestoltes del Cervantes. Sembla que tots a casa ens alçarem més contents, sobretot elles, amb ganes de disfressar-se amb els seus companys. Quina tropa!, més de 400 xiquets i xiquetes que junt amb els profes i els pares més atrevits desfilaran pels carrers del poble d’Alboraia. Es nota l’excitació perquè hui no costa desdejunar-se, endreçar-se i vestir-nos per a eixir, llavors m’adone que ocorre el mateix quan tenim les celebracions del dia de la pau, del dia de l’arbre o els festivals de nadal. Als xiquets els agraden eixos dies especials de col•le, i no em quedaré sense dir que també resulten especials per a nosaltres, els pares, encara més quan podem col•laborar i sentir-nos part d’eixe lloc màgic on creixen i es formen les persones. És l’hora d’eixir de casa i les meues filles no han parat de parlar de les seues disfresses, m’encarregue de revisar que ho porten tot i també agafe un cd de música de carnestoltes, perquè els pares de l’AMPA aportem el nostre òbol en els dies especials del Col•le. M’ompli participar, junt amb la resta de mares i pares,

8

Tornaveu

tots podem posar un poquet per a fer una escola millor. Pel camí em trobe amb Carles, el tresorer, i quedem després per a comentar algunes qüestions del “matinal xiquets”, esta activitat que organitza l’AMPA per a acollir en el Col•le als xiquets des de les 7 del matí i facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. Com els afluents, la riuada de persones es fa cada vegada més nombrosa a mesura que ens acostem al Col•legi, les meues filles es troben amb companyes i s’emparellen xarrant de les seues coses. Els sent mencionar que este curs no faran la “falla” però que ha dit la mestra que la setmana fallera la tancaran amb una xocolatada. Entropesse ara amb Teresa, em conta alguna incidència amb l’extraescolar d’anglés, i és que enguany ha sigut complicat organitzar-les. Això sí, l’activitat de ball que es fa els divendres a la vesprada ha sigut la millor acollida, segons em conta ella, els xiquets s’ho passen d’allò més bé. Entrem al Col•legi donant els bon dia, saludant a aquells que coneixem més i a altres

amb qui només ens encreuem en eixe espai «físico-temporal». Clara, la bidell, rep a tots a la porta del carrer. M’agrada veure el jardí de l’entrada, enfront del pavelló de primària que és l’edifici principal. Ací bese i abrace a l’estudiant de primària, la seua edat ja no em permet que l’acompanye fins a la filera. Així que la veig córrer pel gran pati de terra fins el punt de trobada amb els seus companys de classe. Alguns xiquets que estan jugant en les pistes de basquet o de futbet ixen disparats cap a les seues fileres quan senten la música que sona a les 9 en punt. La menuda i jo ens afanyem davall la nova pèrgola que uneix el pavelló de primària amb el menjador escolar i el pavelló d’infantil. Els pares ens acomiadem dels xiquets que van formant un tren amb el professor de maquinista. Una sensació d’alliberament ens envaeix per a prendre el camí del treball o d’altres quefers adults, reconec que també d’alleugeriment sabent que estaran en lloc segur. Hui no treballe fins a la vesprada així que em quedaré una estoneta, sempre ens ajuntem alguns de la colla de l’AMPA, perquè de vegades cal acostar-se a parlar amb la Direcció del Col•le, organitzar alguna tasca pendent o simplement xarrem. Després de parlar amb el tresorer i les monitores del «matinal», aprofite

que passa Sergi per a comentar-li que ja té un espai en la web de l’AMPA per al Cor, és que este pare del Col•le és profe de música i des de fa diversos anys dirigeix a les mares i pares amb ganes de cantar. Em comenta que vol organitzar enguany un xicotet concert junt amb el cor d’altres dos Col•legis i participar en les festes de final de curs dels respectius centres. Ja en petit comité, ens quedem en la porta debatent sobre algunes qüestions de l’última reunió de la Junta i és que estem a les portes de la primavera i amb l’últim trimestre a la vista. El 5 d’abril serà la XXII edició de la Trobada d’Escoles en Valencià i en la nostra escola tenim dues línies, la d’ensenyament en valencià i la d’incorporació progressiva amb alguna assignatura també en Valencià. La Trobada és la festa de la nostra llengua amb cercaviles, tallers, música, i sobretot convivència. Participen tots els col•legis i instituts d’ensenyament en Valencià de la Comarca de l’Horta, Institucions educatives i privades que es reuneixen cada any en un poble. Estem preparant tallers per als xiquets i esperem que continuen tenint tant d’èxit com els anteriors. Ens agradaria enguany que tots els professors, xiquets i pares que participen concloguen la jornada menjant entorn d’una gran paella. Açò ens portarà de cap, però ens il•lusiona poder fer-ho realitat. El mateix que quan preparem la visita dels patges dels Reis Mags i els

Tornaveu

9

Relacions Exteriors

regalets que porten als xiquets com a bestreta de la seua arribada, i això que se’ns van ajuntar al desembre, amb els pocs dies lectius que té, les jornades solidàries, col•laborar en el segon contenidor d’ajuda que la ONG «Mentus del Mon» envia a Bolívia, preparar una xarrada de compra responsable de joguets, la decoració nadalenca del col•le i per descomptat la preparació i repartiment de la nostra revista «el Bassot». També ens va donar temps per a la reivindicació participant en una manifestació a favor de l’Escola Pública. Encara sort que no tot ens ve tan apegat perquè Joan, el papa que s’encarrega de l’Estada d’Estiu, ens va dir ahir que teníem ja reservat un alberg amb activitats diferents de les d’altres anys per a l’última setmana de Juny quan no hi ha col•le ni tampoc han començat encara les escoles d’estiu. Cada vegada s’apunten més xiquets, així que com més prompte ho sapiem millor per concretar les places i contractar el transport. Ens queda també la Fira del llibre de vell, les festes de final de curs, el bassot,... Este matí, com en tantes altres ocasions, apareix el comentari que tenim moltes activitats per a fer i pocs caps i mans per a fer-les realitat. Ring, ringgg,... parlant de caps!, «Lluís president ampa» en la pantalla del mòbil. Dis-me Lluís... ui!, Són quasi les 10, m’acomiade del grupet de l’AMPA, hui no hi haurà cafenet, ho deixem per al proper dia, això sí, continuarem parlant de fer escola, de ser pares, del futur dels nostres fills. Mentre camine de tornada a casa, creua un cotxe amb matrícula de Barcelona i em recorde dels amics del Cervantes de la capital catalana, amb els quals segur que compartim alguna cosa més que el correu electrònic, persones ocupades i preocupades per l’educació. Tindran dies com este de hui? Que no se’ns oblide escriure’ls de tant en tant, al cap i a la fi, encara que en ciutats distintes estem units per molts motius, físicament també per la A7, un cordó umbilical d’aproximadament 350 km d’asfalt que algun dia podem recórrer de sud a nord o de nord a sud per a veure’ns. AMPA CEIP Cervantes Alboraia (València)

10

Tornaveu

El nostre barri

Per amor Pare, anem a la Bonnemaison? Segur que aquesta pregunta us sona. Per a molts de nosaltres, i sobretot per als nostres fills, anar a la biblioteca Bonnemaison, és un fet habitual. Però... us heu parat a pensar d’on ve aquest nom? Qui era Francesca Bonnemaison Farriols? Llegint la biografia d’aquesta dona, és fàcil que ens vingui al cap la cançó «Per Amor» d’en Víctor Bocanegra. I és que Francesca Bonnemaison, davant de tot, es va moure per amor. Per amor al seu marit, a la Cultura, a Catalunya, a Crist... Fixeu-vos’hi. Filla de pare rossellonès i mare barcelonina, neix l’any 1872 en una família burgesa, catòlica i benestant que li permet poder estudiar idiomes, piano, pintura... Els seus pares tenen una important botiga de roba femenina al nº15 de la Rambla de Sant Josep, de Barcelona. Es podia haver previst un futur tranquil, enmig d’aquest ambient. Però no.

Francesca Bonnemasion amb 34 anys.

Als 21 anys es casa a la basílica de la Mercè, amb un home d’una classe social més baixa que la seva, l’advocat vigatà Narcís Verdaguer i Callís –cosí del poeta– catalanista i amb fortes inquietuds polítiques i culturals. La parella viu primer al carrer Duc de la Victòria, i després al carrer Montsió, just a sobre del local dels «Quatre Gats». Francesca col·labora amb els seus escrits en el setmanari fundat i dirigit pel seu marit «La Veu de Catalunya», partidari d’un catalanisme moderat. Signa els seus textos amb el pseudònim de Franar, unint el seu nom (Fra)ncesca al del seu espòs (Nar)cís. Verdaguer i Callís mor l’any 1918, quan Francesca té 46 anys. Avui encara tens la sensació que no es vulguin separar quan passeges pel carrer Verdaguer i Callís, on hi ha una de les façanes de la Biblioteca. Però Francesca Bonnemaison no ha passat a la història per ser «la dona de...» sinó per l’acció educativa i cultural que desenvolupà en favor de les dones. Tot havia començat l’any 1908, quan el rector de la parròquia de Santa Anna l’anomenà bibliotecària de la parròquia. Francesca se sorprengué: Però si no hi ha biblioteca...! i el rector rematà: Per això t’hi poso, perquè la facis! Així doncs, l’any 1909 es funda la Biblioteca popular de la Dona, dins de l’Obra de Buenas Lecturas de l’esmentada parròquia, amb la intenció de «...oferir a les obreres per mitjà de coneixements científics, artístics i manuals el fonament del seu benestar moral i material». S’acabava de fundar la primera biblioteca per a dones d’Europa! L’any següent l’èxit de la iniciativa fa que se n’ampliïn els objectius. L’entitat es converteix en Institut de Cultura i Biblioteca popular de la Dona

Francesca Bonnemaison als anys 40.

Tornaveu

11

El nostre barri

i s’instal·la al carrer Elisabets. S’hi culturitzen dones de classes mitjanes i menestrals i es gestiona íntegrament per dones. Amb tot això, Donya Francesca, la Paquita Verdaguer o donya Paquita, així l’anomenaven els que la van conèixer, ja vídua, es trasllada primer al carrer de Sant Pere Més Alt, i després al sisè pis del nº 28 de la Via Laietana, edifici propietat de Francesc Cambó, amb qui l’uneix una forta amistat. L’any 1922 el que es trasllada és l’Institut, que va al nº 7 del Carrer de Sant Pere Més Baix, on es realitzen obres en un vell edifici del segle XVIII, aixecant quatre plantes de nova construcció. A la planta baixa s’hi posa la biblioteca i als pisos superiors les aules, restaurant, dutxes... A l’Institut hi ha borsa de treball i s’imparteixen classes de gramàtica, idiomes, càlcul, aritmètica, dactilografia, comerç, costura, delineació, art aplicat, taquigrafia, fotografia, cuina, educació física... i fins i tot batxillerat. També organitza una caixa de previsió contra l’atur de les sòcies vinculada a la Caixa de Pensions. El 1930 en té més de vuit mil, de sòcies!

Francesca Bonnemasion de petita.

L’any 1936 la revolució social no perdona ningú, i com a tants altres membres de les classes altes, a Francesca li tocà marxar. S’exilia a Suïssa, on exerceix de secretària personal de Francesc Cambó. Torna l’any 1941, però ja no s’implica en cap moviment social. El seu centre és ara en mans de la Sección Femenina de la Falange. No hi tornarà a posar els peus mai més. En aquesta darrera etapa de la seva vida, Francesca –devota de la mare de Déu de Montserrat– passa llargues temporades en aquest monestir. Fins i tot l’any 1948, quan el monestir inaugura el nou tron de la Mare de Déu, en un dels mosaics del cambril on hi ha representades figures rellevants de la societat catalana, al costat de Gaudí, Mossèn Cinto Verdaguer o Torres i Bages, apareix la nostra Francesca, somrient i amb mantellina. L’any següent, el 13 d’octubre mor a Barcelona, als 77 anys. Francesca Bonnemaison no fou una revolucionària, ni una radical. No oblidem que pertanyia a una classe social molt concreta. I fou precisament gràcies a formar part d’aquesta

12

Tornaveu

Reina dels Jocs Florals 1892, a la il·lustració Catalana.

burgesia catòlica il·lustrada i benestant que pogué facilitar l’accés a l’educació de moltes dones que, d’altra manera, no haurien après mai a llegir o a tenir les capacitats necessàries per poder entrar en el món laboral. I, sobretot, sense la seva empenta i dedicació, avui no existiria la fantàstica Biblioteca que tot sovint visitem, que tantes bones estones ens fa passar i que enguany celebra el centenari de la seva fundació. Oriol Garcia i Quera

Fragment del Mosaic de Montserrat, a l’esquerra hi surt la Francesca Bonnemaison.

Tornaveu vol agrair a la Lluïsa Pardo, bibliotecària de la Bonnemaison, la seva col laboració en la recerca de material gràfic i documental per a la redacció d’aquest article. Sembla que l’empenta de la Francesca segueix encomanant-se a les noves generacions de bibliotecàries,

100 anys després!

Tornaveu

13

Poemes amics

De urbe Si a l’anterior TORNAVEU anunciàvem l’exposició De Urbe, de Rosanna Casano per als mesos de març, abril i maig a la galeria Esther Montoriol, en aquest número us mostrem una de les obres que l’han feta possible. I no només això: la Rosanna també escriu! I ens regala aquest poema, que va acompanyar els seus quadres durant aquests tres mesos.

De Arqueologías...

No recuerdo cuando se hizo cuadrado o esquina este tiempo. Este tiempo que se resume entero en esta búsqueda de contrastes, de líneas, de sutiles capas de olvido. ¿De antes, tal vez, de mucho antes que el viento y la luz obscurecieran la piel de las cosas? En el momento exacto, que no recuerdo, éste fue el tiempo. Geometrías hechas de silencio o lejanos arrullos, desarrollados lugares de incógnito entre la madrugada y el sueño. Pequeñas acrobacias sobre la urbe casi fosilizada por el uso, figuras intrínsecas en góticos quehaceres. En la abstracción un color verde o un blanco casi abstracto. Sobre mapas grises sigue el vuelo y de soslayo, aledaños, mallas, la arquitectura sigue sin lugar sea título 1 o 2... Hay viraje lindante a huero y un perfil hueco asoma. Y más ventanas. Las formas deslumbradas aparecen como reflejo aislado y van persistiendo en su soliloquio. Profundidades a ras, intersecciones de límites, ranuras, hendiduras, quebraduras en construcción constante. La transparencia sigue invisibles rutas dibuja misteriosa y tangible. Cotidiano, efímero, el gesto se transforma en pintura. «El color era gris, la retirada del mar hacia sus bocas mas obscuras».

Text i Quadre: Rosanna Casano

14

Tornaveu

Tornaveu

15

Lletra menuda - Jocs Florals ’09

Recordant a Miquel Martí i Pol... La rodona

Les rodones estan jugant Iman Zahidi - P3

Els cotxes

Els cotxes roden per la carretera fent rum, rum... i es troben amb les lletres; llavors surt foc i les lletres ajuden a arreglar les rodes dels cotxes i es fan amics. Miquel Ortín - P3

16

Tornaveu Tornaveu

El castell

Hi havia una vegada una nena que vivia en un castell que hi havia monstres. Nerea Gracia - P4

Les famílies que parlaven

Hi havia una vegada dues famílies que estaven parlant i no podien continuar perquè es va posar a ploure i se’n van haver d’anar a casa. Martina Hernández - P4

Tornaveu Tornaveu

17

Lletra menuda - Jocs Florals ’09

El conillet té por

Hi havia una vegada una família que tenia 2 conills, una flor i un ratolí. Va bufar el vent i el sol es va apagar i se’n va anar a casa perquè tenien por. Martiño Vega - P5

El desert dels tres reis

Hi havia una vegada tres reis que estaven al desert i van perdre molts regals perquè van venir els follets i els hi van robar. I els tres reis es van enfadar molt i conte explicat conte acabat. Rita Cots - P5

18

Tornaveu

Tornaveu

19

Lletra menuda - Jocs Florals ’09

Tant gris com el fum El fum té parella Amb la llum, amb la llum té parella. Amb la mina del llapis, La mina té parella. Amb el fum, El fum juga amb el gris Juga amb la mina. Pseudònim: TULIPANA Categoria A1 1r premi Autora: Júlia Barba Torrents Seleccionat pel Districte Ciutat Vella

La guerra d’Itàlia i Alemanya Fa molts anys Itàlia no es posava d’acord amb Alemanya i... que un volia no sé què... un queria no sé quantus i mai, mai, mai es posaven d’acord i van tardar mesos i mesos per recuperar la pau. ... Alemanya i Itàlia senten peus i diuen: —Què és aquest soroll? I diuen: —A coberta! Vénen intrusos! Però no, són els Cascos Blaus que vénen a solucionar aquest problema. I els Cascos Blaus parlen amb Itàlia i Alemanya i diuen els Cascos Blaus: —Pareu de fer guerra!!!!!! Pareu de fer guerra!!!!!! I ni cas, Itàlia i Alemanya barallant-se i amb guerra. Al final, vénen els presidents d’Itàlia i Alemanya i diuen: —Pareu la guerra! I es para. Fi! Pseudònim: PICH Categoria A1 2n premi Autor: Iago López Pereiras

20

Tornaveu Tornaveu

A la munyanya de l’Everest Hi havia una vegada un ós panda que vivia a la muntanya de l’Everest. Dalt de la muntanya, trobava canyes de bambú, pomes, plàtans...i encara més coses, per a ell era el paradís, però no us penseu, que el panda era la única criatura que vivia allà dalt, perquè també hi havia perill. Els animals més perillosos eren: els tigres, les panteres, els guepards, els pumes, els lleons i les lleones. El panda vivia molt bé, però havia d’anar a buscar el menjar a la nit, perquè sinó seria el sopar de qualsevol animal. El panda vivia aventures per la selva, com quan es trobava animals salvatges i s’havia d’amagar. Un dia, va decidir anar a buscar menjar, i quan va baixar del seu arbre va veure un guepard dormint, va anar molt en silenci perquè no es despertés, però sense adonar-se’n va ensopegar amb una branca i va espantar una granota, que va saltar a la cara del lleopard, que es va despertar. El panda va sortir cames ajudeu-me. Quan havien fet 2 quilòmetres, el panda va perdre de vista el lleopard. El panda s’havia amagat darrere d’uns matolls, on hi havia móres negres i vermelles, se les va menjar. Quan va arribar a casa tenia mal de panxa, i no sabia per què. Ell pensava que havia corregut molt, però era perquè s’havia menjat les móres. Va pensar en anar al riu, quan va arribar va veure una manada de tigres, i es va posa dalt d’un arbre perquè no el veiessin. Un tigre va olorar aquella oloreta d’ós panda. El panda no es va adonar que el tigre que l’havia ensumat, estava pujant. Quan el tigre va pujar, no va veure ningú, perquè el panda havia baixat quan el tigre estava pujant. Ara, el panda tenia dos problemes: el primer, era que no sabia com podia anar a casa. El segon, que no podia veure aigua, perquè hi havia la manada de tigres. Al final, es va dir: aniré d’amagat fins a casa. Ho va intentar, però hi havia massa pujada i tenia molta set. Ara sí, que no sabia què fer. A casa, no podia beure aigua, perquè no tenia aixeta. Ja ho sabeu, nosaltres tenim molta sort, quan volem aigua ens la posem en un got i bevem aigua, per nosaltres, és així de fàcil, però a la selva els altres animals se’ls poden menjar. El panda va estar una bona estona, i al final va pensar, que si anava de branca en branca podria arribar al riu. Així ho va fer, quan quasi havia arribat, es va trobar a un camaleó. El Panda li va preguntar on anava. Ell li va respondre que al riu. El panda li va dir que el portaria a sobre seu.

Tornaveu

21

Lletra menuda - Jocs Florals ‘09

A sota d’unes branques hi havia un altre puma amagat, ells volien anar a un prat d’herbes altes perquè allà es podrien amagar millor per caçar animals. Quan va passar una estona el van perdre de vista, quan es van girar van veure el puma i els va agafar per portar-los a casa seva, per després menjar-se’ls. Quan van arribar a casa, el puma els va preguntar si tenien mare. El camaleó va dir que no. El panda va dir que la seva mare s’havia mort. El puma es va posar trist en sentir aquelles paraules. Llavors, els va dir: voleu quedar-vos a viure amb mi? Us prometo que no us menjaré! Us ensenyaré la casa! Sí sí ! començarem pel llit, després veurem el menjador... L’ós panda i el camaleó, quan van veure el llit, es van quedar impressionants, tant impressionants que li van dir si podien dormir una mica. I el puma els va dir que sí. Ells van dir que no obririen la porta a ningú, quan encara no havien acabat de dir una altra paraula estaven adormits. Quan el puma se’n va anar, el panda va sentir unes passes a sota de la casa. El panda es va despertar, i li va dir al camaleó que s’havien d’amagar. Els passos cada vegada eren més forts. Quan els passos ja estaven a dalt, el camaleó va veure el seu pare. El camaleó va sortir del seu amagatall i s’en va anar amb el seu pare, i el panda es va posar trist. El camaleó va tirar cap enrere i li va dir que vingués amb ell, així no viuria sol. El panda es va posar molt content. Quan el puma va venir, va dir: és hora de dinar! Se’n va anar a la seva habitació, i va veure que no hi havia ningú. Quan va treure la manta, va veure una anaconda. L’anaconda va agafar al puma de la panxa i en uns minuts el puma ja era mort. I conte contat, ja està acabat! Pseudònim: Cul Roig Categoria A2 1r premi Autor: Nico Fresneda Sol Seleccionat pel Districte Ciutat Vella

El caimà El caimà és un animal, que et pot fer molt mal, ataca amb la seva boca, i es pot menjar fins una foca. El caimà viu al riu, i sempre somriu.

Pseudònim: L’escorpí Categoria A2 Autor: Benja Calero Nieto 2n premi

22

Tornaveu Tornaveu

La gota cega Quan plou cau la gota cega i xoca contra la muralla de la terra. Es fa mal i comença a plorar. Es desfà lentament... com la xocolata a l’hora d’esmorzar. Ella somiava abans venir a la realitat, anar a les meravelloses plantes, poder-les refrescar i tastar el gust de les fruites acabades d’esclatar. Si aquest somni es fes realitat, el nostre món quedaria bocabadat. Pseudònim: Yu-gi-oh Categoria B1 Autor: Sebastián Arce Céspedes 1r premi Guanyador Districte Ciutat Vella

La vida de Charles Darwin A en Charles Darwin li encantava l’exploració I gràcies a això va descobrir la teoria de l’evolució. També li encantava la naturalesa I això l’omplia de puresa. Amb el Beagle va viatjar. I no sabia on anar. Però al final a les Galápagos va arribar I la seva biodiversitat el va fascinar. A les Galápagos hi havia tretze espècies de pinçans Uns amb el bec més petit i d’altres més gran. Les iguanes marines i els crancs Es duen més bé que els humans. La seva teoria desafiava a Déu I la ciència l’avançava un peu. Ara això ha quedat solucionat I per això aquest poema s’ha acabat. Pseudònim: Meme Categoria B1 Autor: Marc Masó Fort 2n premi

Tornaveu

23

Lletra menuda - Jocs Florals ‘09

El soterrani Hi havia una vegada un senyor que es deia Nick i era cartògraf. Va estudiar cartografia a Anglaterra. Va rebre l’encàrrec de fer un mapa de la falla de San Andrés, que està a Califòrnia i va agafar l’avió que sortia de Londres a les 6 del matí cap a Los Ángeles Quan s’acostava a Los Ángeles, va haver-hi un terratrèmol i a Hawaii va esclatar un volcà anomenat Maunakea. En arribar era de nit. Va dormir poques hores i quan es va despertar, va agafar un cotxe per anar a la zona que havia de cartografiar. Només va començar a caminar, quan va ensopegar amb una pedra i va caure a terra. Davant seu hi havia un forat que semblava molt profund. S’hi va ficar amb molt de compte i va començar a baixar. Al fons es va trobar amb una mena de passadissos que continuaven baixant en direcció al nord magnètic. Després va començar a sentir molta calor i es va treure el jersei. Al cap de poc, va començar a sortir lava pels racons. Ja havia travessat l’escorça de la Terra i estava a la vora del mantell. S’estava marejant, però va tenir prou energia per agafar llapis i paper i començar a dibuixar el plànol. Segurament cap altre home havia pogut arribar tan al centre de la Terra com ell i volia ensenyar allò que estava veient als altres. Quan va acabar, va tornar enrere, resseguint les seves passes. Una guspira li va encendre la samarreta, però per sort se la va poder treure sense cremarse. Minuts després sortia del soterrani. Estava molt cansat, però va anar cap al cotxe i va conduir fins a la ciutat. L’endemà va agafar un altre avió per retornar a Londres i lliurar un plànol que no era de la falla de San Andrés, sinó un altre que valia més. I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat. Pseudònim: Stan Categoria B1 1r premi Autor: Pau Picas Gil Seleccionat pel Districte C.V.

La poma vermella La poma vermella, jo volia agafar, de l’arbre ella no es volia deixar anar. Jo saltava i botava per poder-me-la menjar, però la poma vermella no volia baixar. Cansada, sota l’arbre vaig descansar, adormida i somiadora... en el somni me la vaig menjar. Fins que...em vaig despertar. Era la poma que va decidir baixar!!! Vaig sentir un cop, un bony al cap! que difícilment se’m va curar. Ara sí, a la meva panxa, per fi la poma va anar a parar!!! Pseudònim: ESTRELLA Categoria B1 Autora: Lola Guamis Sol Accèssit

24

Tornaveu Tornaveu

El pop En un gran oceà hi vivia un pop esquerrà. Tenia un tentacle per cuinar, un tentacle per menjar, i la resta per passejar. Menjava sardines plenes d’espines I marisc amb risc. Va aprendre a llegir, a multiplicar i a dividir. I un dia va marxar per mai més tornar. Pseudònim:Follet drac Categoria B2 Autor: Ivan Pérez-Montes Atserà 1r premi

La nit Sentint el silenci de la nit, m’atreuen les llums de les estrelles, escoltant el cant dels grills, mentre miro la finestra. Fosca com la mosca, freda com la boira. La foscor de la nit, m’emporta fins a l’infinit. Pseudònim: LUPITA LUJAN Categoria B2 Autora: Basma Salmi 2n premi

La bossa màgica Jo tinc una bossa màgica que sempre porto penjant. En ella hi fico les coses que m’acaben molestant. Hi he posat les meves pors, també les meves rabietes i m’ho ha transformat tot en coses maques i ben fetes He conegut la vergonya i a la bossa l’he ficat, s’ha transformat en empenta i jo ja no m’he d’amagar. Jo tinc una bossa màgica, que no te la puc deixar. Perquè té coses que jo mai més vull que surtin ja. Pseudònim: Ariadna Categoria C1 Autora: Maria Pruna Torres 1r premi Guanyadora Districte Ciutat Vella

Tornaveu Tornaveu

25

Lletra menuda - Jocs Florals ‘09

Els meus problemes amb la llengua Tinc onze anys i vaig néixer a Bolívia. Des de l´ any 1997 fins al 2009 no he parat de viatjar amb la meva família. Vaig aprendre a parlar el castellà des de petit, però als tres anys ens vam anar a viure Alemanya. Quan vaig arribar, no entenia res i la meva mare m’ho traduïa tot, però jo vaig voler anar a l’escola per aprendre a parlar i tenir amics. Passats uns mesos ja entenia l’idioma i em vaig fer amic dels meus companys d’escola. Quan va acabar el curs vam anar a visitar ciutats d’Alemanya. Després de tres anys vivint a Alemanya, vam tornar a Bolívia a veure la meva família. A Bolívia em confonia alhora de dir hola! o adéu! Jo ho deia en alemany i al meu cosí li feia gràcia i reia, però en pocs dies em vaig acostumar. Quan va ser el moment d’anar a veure als meus familiars d’Argentina, no em volia separar dels meus amics. Em va fer molta pena. Quan vam arribar a l’Argentina, vaig pensar que parlarien una altra llengua, però al baixar de l’autobús vaig sentir veus molt rares; entenia la seva llengua, però ells tenien una altre accent. Vam tornar a Bolívia i vam celebrar el meu sisè aniversari. La meva mare va trobar un company i van decidir casar-se i tenir una vida feliç. Tots junts vam tornar cap a Alemanya. Vaig tornar a l’escola i vaig veure els meus amics. No vaig tenir cap dificultat amb l’alemany, me’n recordava de tot, podia parlar sense barrejar els dos idiomes. Durant aquest temps vam anar a Lourdes i vaig aprendre paraules en francès. Als 9 anys ens vam traslladar a viure a Barcelona. La meva mare volia viure a prop de la seva germana. Llavors em vaig entristir molt, definitivament em separava dels meus amics i del meu barri. Quan vam arribar a Barcelona em vaig enrabiar moltíssim. Estava fart de canviar de llengua; podia entendre’m en castellà, però a l’escola em parlaven en català. Va ser més fàcil que a Alemanya perquè jo era més gran i perquè em podia relacionar en castellà amb els nous companys. Aviat faré dotze anys i, malgrat he viatjat molt i he tingut alguns problemes amb les llengües, encara tinc ganes d’aprendre’n d’altres. Pseudònim: Michael Ballack Categoria C2 Autor: Jorge Andrés Barrios Aguirre 1r premi Seleccionat pel Districte Ciutat Vella

26

Tornaveu Tornaveu

La sensació de tenir germans petits Tinc onze anys i he nascut a Barcelona. A casa meva som quatre germans, dos nens i dues nenes. Tots hem nascut a Barcelona. Jo sóc el més gran de tots, vaig néixer l’any 1997. Quatre anys més tard va néixer la meva germana. Al començament estava una mica amoïnat perquè jo ja no era l’únic fill i els meus pares estaven més pendents d’ella que de mi, i no m’agradava gens. Però per una altra banda em sentia més responsable i una mica més important per ser el germà gran. Dos anys més tard va néixer el meu germà. Quan va néixer jo ja no estava tan neguitós però vaig notar que la meva germana estava una mica gelosa. Quan el pare o la mare agafaven al meu germà, ella es posava a plorar perquè l’agafessin. En aquell moment vaig entendre que sentir-se gelós era normal. Cinc anys més tard va néixer la meva última germana. La meva germana i jo ja havíem passat aquesta experiència, però vam notar que el nostre germà petit, en comptes de posar-se gelós com havíem fet nosaltres, es va posar content. La volia agafar i tot però la meva mare no li deixava perquè encara era molt petita. No sé perquè em sento molt responsable, gràcies als meus tres germans divertits i trapelles. Tenir germans petits pot ser divertit o un pes més. Pot ser divertit perquè pots jugar amb ells i passar-t’ho molt bé, però pot ser un pes més per què no et deixen fer els deures tranquil, has de tenir cura d’ells, o has d’anar a comprar perquè ets el més gran... Això sí, no els canviaria per res del món! Pseudònim: C. Ronaldo Categoria C2 Autor: Mohamed Achik Accèssit

La vida A la vida hi ha coses tant bones com dolentes. De nadó la gana i la por ho és tot i plores demanant amor. Ja de més gran vas a l’escola. Els deures i els companys et porten de cap. Però quan comences a treballar t’adones del que és la responsabilitat. Arribes a vell i et diuen jubilat. Passejades i xerrades ocupen la jornada. Temps de penediment i enyorança. A punt de morir recordes la vida en un instant. Coses bones i dolentes a la balança. Pseudònim: 2 street Categoría C2 Autor: Isamel Assou 2n premi

Les ganes de viure ho equilibren tot plegat. Viure la vida haurà valgut la pena.

Tornaveu Tornaveu

27

Cuines del Cervantes

Obrim una nova secció de receptes que es dirà «Les cuines de les famílies del Cervantes» on volem fer un recull d’aquelles receptes especials que feu a casa i que vulgueu compartir amb tots nosaltres. Val des de la típica paella dels diumenges fins a la recepta de l’hummus que feu a casa o la coca de xocolata de les celebracions... Per això necessitem la vostra col•laboració i us animem a participar-hi enviant-nos o fent-nos arribar aquella recepta de la mama, el papa, la iaia,..., amb la que tota la família se’n llepa els dits… També estem molt interessats en conèixer els costums culinaris i plats típics i no tan típics d’aquells papes i mames que heu vingut de fora per poder compartir-los i gaudir-los entre tots. No tingueu vergonya i animeu-vos. Als que ens agrada cuinar, ens agrada també provar coses noves... Bé, per començar a fer boca, us presentem la primera recepta. Ens l’ha fet arribar la Clara Joli (mama Ena, Dúnia i Bru) a petició nostra. Els qui hagueu tingut la sort de tastar la seva coca de iogurt entendreu el perquè….Ella diu que és la típica coca feta a casa però jo us puc assegurar que el toc que li dóna amb les espècies la fa diferent de moltes altres. Alguns elefants que l’han tastat, han dit que «picava una miqueta» però això és perquè no estan acostumats a les espècies i ho troben diferent….jo us puc dir que no va sobrar gaire coca el dia que en va portar... En fi, us animo que proveu de fer-la a casa i jutgeu vosaltres mateixos. Ah, i no oblideu que els més petits ens hi poden ajudar i, a més a més els encanta, sobretot si es tracta de fer coques i moure i remenar la cullera. Bé, aquí va la recepta. Bon profit i fins la propera. Eulàlia Armengol

28

Tornaveu

COCA UNIVERSAL DE IOGURT... «PICANT» INGREDIENTS (per a unes 8 persones) 1 iogurt natural. El pot buit el farem servir de mesura. 2 mesures de sucre 1 mesura d’oli 3 mesures de farina 3 ous 1 sobre de llevat 2 mesures de xocolata en pols 3 cullerades soperes d’anís verd 3 cullerades soperes vainilla (és el que li dóna el toc «picant»). Si és en canya n’hi posarem una mica menys.

PREPARACIÓ

Ingredients complementaris al gust del consumidor: pell de llimona ratllada, pell de taronja ratllada, xocolata en pols, macarrons de xocolata, fonoll, comí, licors varis, etc.

Posem el forn a 180 graus. Anem abocant tots els ingredients en un bol i ho barregem bé amb una espàtula o cullera de fusta. Per assegurar-nos que no quedin grumolls farem servir la batedora. Reservem el llevat per afegir-lo al final de tot el procés. Si volem que quedi la coca de dos colors, separem en dos bols la massa obtinguda. En un afegim la xocolata en pols i la vainilla, i ho barregem bé. A l’altre bol afegim l’anís verd (si ens molesta al paladar trobar-hi herbes, és millor moldre-ho abans) i barregem també. La quantitat de xocolata en pols,vainilla i anís verd es pot variar en funció dels gustos de cadascú Un cop tenim les dues masses ben barrejades és el moment de posar-hi el llevat. Repartim el sobre en els dos bols (la meitat per cadascun)i ho barregem bé amb la batedora. Untem el motlle amb mantega i l’empolvorem amb farina. Anem abocant la massa dels dos bols alternant-los de manera que quedin franges dels dos colors. Ho acabem de repartir en el motlle i després de deixar-ho reposar tres minuts, ja estarà a punt per posar dins el forn (que tindrem a 180ºC). La cocció és de 40-50 minuts a 180 graus però a partir dels 35-40 minuts podem comprovar si ja està cuit amb un escuradents. Si surt sec, és que ja està cuit. No deixeu la coca massa temps al forn perquè sinó correm el risc que ens quedi seca. Clara Joli

Tornaveu

29

És l’hora dels adéus

Comiat «Ha arribat per a mi l’hora dels adéus i ens hem de dir … a reveure…» «Adiós con el corazón…, que con el alma no puedo…» «It’s time to say GOODBYE to our school…, teachers… and friends…» Fent memòria, recordo que vaig aterrar en aquesta escola «El nostre estimat Cervantes», de pura casualitat el curs 1990/91. En aquella època, poquíssimes escoles hi havia, ja no només a Catalunya, sinó a tot Europa, amb un índex tan elevat d’interculturalitat. Em vaig enamorar d’aquesta escola, del seu projecte educatiu de centre…, de la riquesa que portava implícita el fet de conviure amb gent tan diversa, amb cultures, amb maneres de pensar i de fer les coses tan diferents… que vaig decidir lluitar per treballar en la que en aquells moments creia que havia trobat: «L’escola de la meva vida».

Però les coses, a vegades, són com són i no com ens agradaria que fossin. M’ha costat molt prendre la decisió, però a hores d’ara, crec que he fet allò que havia de fer i el curs que ve, segons les previsions, jo seré mestra en una altra escola. S’ha acabat una etapa de la meva vida, compartida molt agradablement amb molts de vosaltres, i ara en comença una altra de nova, esperançadora, en un altre lloc. Recordaré sempre tots aquells bons moments (sobretot en els primers anys), infinits i inoblidables, que hem compartit

tots plegats. Sentiré nostàlgia del temps que he passat amb vosaltres, (àligues, pingüins, genis...), ja no només per la dedicació que hagi pogut tenir, sinó per tot allò que he aprés aquí. Espero i desitjo que alguna cosa, alguna bona idea que us hagi pogut transmetre, pugui prevaldre en vosaltres, al llarg del temps. Finalment, m’agradaria fer una especial menció als nens i nenes de 5è, «Els exploradors», dels quals he estat tutora una part d’aquest any escolar. Vàrem iniciar el curs amb ganes de créixer junts, de fer moltes coses, i de fet, n’hem fet unes quantes. Aquestes fotos, fetes el primer dia de 5é, asseguts tots al lloc on van voler seure, han estat el que ens ha anat motivant per aprendre junts. Un petó per a tots i totes. Portaré sempre al cor l’escola Cervantes, una escola que m’ha fet créixer com a mestra i com a persona. Gaudiré de tots aquells èxits que, de ben segur, continuareu aconseguint. Per sempre,

Pilar

30

Tornaveu

Entreteniments

Busca les

7

diferències de la geganta del Cervantes,

Dulsirena

El Gabi s’ha perdut per l’escola i és l’hora de marxar cap a casa. Ajuda’l ha trobar el camí cap a la sortida!

Trobeu a la portada d’aquest Tornaveu, una alienígena entre els astronautes... La identifiqueu? solucions al proper Tornaveu!

Tornaveu

31

LLIBRERIA MONTSERRAT EDITORIAL STUDIUM C/BEATES, 8 TEL/FAX. 933190078

GRAN BODEGA EL MAESTRAZGO

Sant Pere Més Baix, 90

ENMARCACIONES MARCS ARIAS SL SANT PERE MES BAIX 16 TEL. 933190061

CARNISSERIA PEPITA Sant Pere Més Baix, 84

Sant Pere Més Baix, 61 08003. Barcelona

FRUTERIA LA MAÑA ALVAREZ DE CASTRO 10

QUIOSCO ANGEL FRANCESC CAMBÓ 23

AV FRANCESC CAMBÓ 30-36