Teseo Y La Minocabra

Premis AURIGA 2007

Material Didàctic “Teseu, Ariadna i la Minocabra”. Material audiovisual per a Grec de Batxillerat

Santiago Carbonell Martínez http://aigialos.blogspot.com IES COTES BAIXES ALCOI ALACANT

1

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

Índex

1.Títol del treball 2.Justificació del treball 3.1. Les llengües clàssiques en el sistema educatiu 3.2. Principis metodològics 3.Descripció del material 4.1. Contingut 4.2. Seqüenciació i metodologia 4.Objectius 5.Aplicació didàctica : “Guia del professor” 6.1. Orientacions metodològiques per a la seua aplicació pràctica 6.2. Avaluació Apèndix: Text grec

2

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

1. Títol Teseu, Ariadna i la Minocabra. Material audiovisual per a Grec de Batxillerat

2. Justificació del treball 2.1. Les llengües clàssiques en el sistema educatiu De tots és sabuda la crisi que des de fa cert temps travessen les humanitats en general i l’estancament dels estudis clàssics en particular. Les causes són també conegudes. En la mesura que les disciplines humanístiques esdevenen un simple mitjà de coneixement del passat, la literatura i la civilització antigues perden progressivament interès davant de les ciències, la tecnologia i la productivitat. Les conseqüències són previsibles, els pobles que desconeixen la seua història estan condemnats a repetir-la. No és aquest però el moment de justificar la necessitat d’una major presència en l’ensenyament de les llengües clàssiques, ni de queixar-nos de la fràgil situació en que es troben en l’actual sistema educatiu. Més que mai és urgent que ens replantegem la qüestió de la qualitat i millora del procés d’ensenyança i aprenentatge de la cultura grecoromana. Amb les successives reformes educatives el Grec i el Llatí s’han mantingut en el currículum oficial dintre d’uns paràmetres mínims. Tanmateix, el nombre d’alumnes ha anat decreixent al mateix temps que el nivell amb el que arriben a les universitats els futurs filòlegs clàssics, segons ens manifesten sovint els professors universitaris. En aquesta situació han influït també d’una banda la poca preparació didàctica del professorat, -allò de “cada maestrillo tiene su librillo” ha tingut sempre molta acceptació en les nostres disciplines- i d’altra el immobilisme d’aquells qui amb una actitud resignada o conformista han confiat que, malgrat les constants amenaces, el

3

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

grec i el llatí mai no desapareixeran de les aules simplement pel fet de formar part intrínseca del nostre patrimoni cultural o perquè són llengües en les que s’han transmès missatges de caràcter universal. En general els professors de clàssiques no hem sabut renovar l’enfocament didàctic adaptant-lo al nou panorama educatiu. Cada vegada però som més els qui pensem que cal trobar nous mètodes motivadors i eficaços d’aproximació a la cultura clàssica i dinamitzar la didàctica del llatí i del grec, aprofitant al màxim l’escàs temps que tenim. Aquesta seria la millor defensa que podem fer de les nostres disciplines. En aquest pla d’actuació s’inscriu el material que presentem a continuació. 2.2. Principis metodològics La nostra inquietud en el terreny de la didàctica naix d’una trista constatació: molts filòlegs clàssics no hem aconseguit el propòsit fonamental de la nostra formació, que no era altre sinó poder gaudir dels autors clàssics en la seua llengua original. Aquesta deficiència és conseqüència de la repetició sistemàtica dels sistemes tradicionals menys pedagògics basats en un excessiu enfocament gramaticalista de les llengües clàssiques. Molts filòlegs avui coincideixen que cal abandonar l’exposició sistemàtica de la gramàtica, ja que l’ús del idioma en realitat és més beneficiós que els preceptes teòrics. De fet una llengua, materna o estrangera, mai no s’arriba a dominar si no s’entén o no s’empra, tant a nivell escrit com a nivell oral. Per això, a banda del tradicional sistema de traducció de textos clàssics, la pràctica en el procés d’aprenentatge del grec i del llatí ha d’incloure necessariament la comprensió i composició de textos escrits i orals. El curt que presentem és resultat d’una experiència pràctica basada en estos principis. Es tracta d’un material concebut com a recurs didàctic complementari. Inclou una sèrie d’activitats basades en una metodologia activa que potencien el desenrotllament del currículum i l’ús didàctic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

4

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

3. Descripció del material 3.1. Contingut El material presentat consta d’un DVD amb la filmació d’una història ambientada en l’antiguitat grega, inspirada en el métode de grec Athenaze de M. Balme, G. Lawal, L. MIraglia, T.F. Bórri, Accademia Vivarium Novum 1999, composta i representada per alumnes de Grec de 1er de Batxillerat (I.E.S. San Vicent). Hi ha una versió original i una subtitulada en català. El DVD s’acompanya del guió original i guia per al professorat en CD. 3.2. Seqüenciació i metodologia Com a treball final en la 3ª avaluació, després de cobrir els continguts i objectius de la Programació Didàctica, es va proposar als alumnes plasmar els seus coneixements de llengua i cultura grega assolits al llarg del curs amb la elaboració d’un DVD. Les fases d’aquest treball foren les següents: a. Composició escrita i lectura dels guions inicials - Repartits en grups els alumnes van composar un text dramàtic en grec, de temàtica lliure i guiats pel professor (3 sessions). Els alumnes es van inspirar en els textos vistos a classe. - Després de les correccions oportunes, cada grup va llegir el seu text davant la resta de companys. (1 sessió). b. Traducció del guió seleccionat - Cada grup va passar el seu guió a la resta de companys que van preparar la traducció al català (1 sessió). Entre tots varem seleccionar el guió més interessant.

5

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

c. Assajos - Es van repartir els papers i es van fer un parell d’assajos a l’institut (2 sessions). d. Gravació - Com activitat extraescolar ens varem desplaçar a les instal·lacions del Castell de Santa Bàrbara i a una platja d’Alacant on varem filmar la pel·lícula durant un parell de matins. - A part es va gravar la veu en off del narrador, així com parts de banda sonora. S’han emprat peces de música grega antiga, interpretades amb el clarinet per una alumna del grup. e. Edició -El muntatge i edició del projecte va estar a càrrec del professor. f. Projecció i difusió -El vídeo resultant es va projectar als alumnes participants i la resta d’alumnes de 1er de Batxillerat durant la cerimònia final d’entrega de notes. -El video s’ha penjat en la xarxa i s’ha emprat com material auditiu per als estudiants de 2n curs. Cf. Primera part http://www.youtube.com/watch?v=B_5DS4bS3ds Segona part http://www.youtube.com/watch?v=thya22SNCcg

4. Objectius El material presentat constitueix un recurs didàctic que s’adequa i potencia els Blocs de Continguts de les matèries de Grec I i Grec II de 1er i 2n de Batxillerat establerts en el Currículum Oficial de la Comunitat Valenciana. En primer lloc el treball ha incidit en els coneixements Lingüístics. Amb la realització del vídeo hem contribuït a que els alumnes coneguen amb major

6

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

profunditat els fonaments morfològics, sintàctics i lèxics de la llengua grega. En concret les activitats realitzades han donat èmfasi a la comprensió i l’expressió dels alumnes, tant a nivell escrit com oral. El treball ha explotat al màxim el valor lingüístic que té la pràctica oral i la composició de textos originals en grec. Com l’aprenentatge de la llengua ha d’anar lligat a la civilització, al llarg del procés s’ha tractat de que els alumnes reconegueren i valoraren els factors culturals heretats dels grec que s’han convertit en patrimoni universal, desenrotllant el sentiment de pertinència a la unitat política, social i cultural que és Europa, amb actituds de tolerància i respecte cap a altres pobles. D’altra banda la lliure elaboració d’un text amb una història inspirada en l’antiguitat greca els ha fet aproximar-se amb sentit crític al món històric i cultural de la Grècia antiga. Amb les seues versions els alumnes accepten o rebutgen la visió de la realitat i la humanitat que tenien els grecs. La finalitat del treball ha estat, en definitiva, fer partícips als alumnes del seu propi aprenentatge donant-li valor significatiu a tot el procés, fomentant els procediments i plantejant activitats creatives, que impliquen la interacció i comunicació oral, per tal d’abandonar la idea del grec com a llengua morta.

5. Aplicació didàctica : guia per al professor A banda d’algunes cintes ja antigues amb lectures de fragments de textos clàssics, per a les llengües antigues no disposem de recursos audiovisuals que potencien el seu aprenentatge de manera activa. El material presentat té per tant una clara aplicació didàctica en l’ensenyament del grec clàssic tant en 1er com en 2n de Batxillerat. 5.1. Orientacions metodològiques per a la seua aplicació pràctica El material presentat es pot usar, a mode orientatiu, del següent mode:  Treball previ amb el text grec: lectura i anàlisi sintàctica.

7

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

 1ª Projecció de la versió subtitulada en català per comprovar que la traducció que s’ha fet era la correcta. Es pot fer incidència en els passatges traduïts de manera més lliure i proposar als alumnes una de més literal.  2ª Projecció de la versió original. A continuació el professor pot comprovar que els alumnes entenen la història mitjançant preguntes de comprensió del tipus: -

On i quan té lloc la història?

-

Qui és Hermes? Qué paper té en el video?

-

Qui són els personatges protagonistes ?

-

On viu i cóm la Minocabra?

-

Qué li diu Ariadna a la seua esclava quan troben Teseu estes en la platja?

-

Què li demana Ariadna a Teseu en la presó?

-

Per què decideix Teseu ajudar-la?

-

Què respon Ariadna a la proposta de Teseu d’anar-se’n amb ell a Atenes?

-

Quina és la sort final de Teseu i els seus companys?

-

Quins són doncs els canvis introduïts en la història segons el mite tradicional? També es pot seleccionar una única escena per practicar els diàlegs en veu

alta.  Activitats complementaries propostes: - Un exercici interessant consisteix a trobar les fonts clàssiques i detectar els canvis introduïts. Per exemple: la història presentada és en realitat una adaptació i barreja de l’episodi d’encontre entre Odisseu i Nausica narrat en la Ilíada d’una banda, amb el mite de Teseu i el Minotaure d’altra. Teseu no s’enamora d’Ariadna ni permaneix a Cnossos al final de la història. Ariadna no patia cap malaltia ni necessitava de la llet del Minotaure (Minocabra en la versió, anomenada amb un joc de paraules “Busita”, del grec βοῦς, bou), per a la seua sanació, etc. - Resum de la història en grec. - El DVD pot servir de model per a la creació de materials propis en cada centre.

8

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

Es important que els alumnes utilitzen l’ordinador per escriure el seu text en grec, familiaritzant-se així amb les noves tecnologies. Recomanem, per exemple, el controlador del teclat Euclides publicat per la Universitat de Barcelona, que es pot descarregar gratuïtament i és de fàcil ús. Cal buscar la interdisciplinarietat i el treball en equip, involucrant en el projecte a professors d’altres especialitats, com ara del departament de Plàstica per a la creació d’un story board, de Música per a la gravació de banda sonora amb cor i instruments o del de Confecció per a la elaboració del vestuari adient. 5.2. Avaluació Els criteris d’avaluació tractaran de constatar el grau de desenvolupament per part de l’alumnat de les capacitats i coneixements propis de matèria. En el apartat dels continguts lingüístics cal considerar tant l’habilitat de lectura i declamació, d’anàlisi i comprensió, com de traducció i retroversió. S’han de valorar també els procediments, l’ús de les TIC’s per a la obtenció d’informació i processament de dades, així com la capacitat de síntesi i adaptació del material original. Tot i que la motivació sol estar garantida amb aquest tipus d’activitats, cal tindre en consideració també les actituds, la disposició per al treball en grup i interès per aprendre estructures sintàctiques o lèxic desconegut.

9

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

Apèndix

Ο ΘΗΣΕΥΣ, Η ΑΡΙΑΔΝΗ ΚΑΙ Η ΜΙΝΩΑΙΞ

Hermes. Χαίρετε ὦ φίλοι ἐγὼ ὁ Ἑρμῆς, ὁ ἄγγελος τῶν θεῶν εἰμί, καὶ ἐθέλω ὑμῖν ἐρωτικὸν μῦθον εἰπεῖν περὶ παρθένου, ὀνόματι Ἀριάδνης καὶ νεανίου, ὀνόματι Θησέως. Ἀκούετε οὖν τὴν ἱστορίαν: Ἰδού ἡ παρθένος, ἡ Ἀριάδνη. Παρὰ τὸν αἰγιαλὸν βαδίζει σὺν τῇ δούλῃ αὐτῆς. ἐνταῦθα δὴ βλέπει ἄνθρωπον τινα ἐπὶ τῇ γῇ κείμενον. Ariadna. Μὰ τὸν Δία, οὐ νεκρός ἐστιν, ἀλλὰ ζωός Φέρε τὸν πατέρα μου, ταχέως Hermes. Δι᾿ ὀλίγου ἀφικνείται ὁ Μίνως Minos. Χαῖρε, ὦ ξένε. Λέγε μοι, τίς καὶ πόθεν εἶ; Hermes. ὁ δὲ νεανίας στενάζει καὶ λέγει: Teseu. Ἐγώ ὁ Θησεύς εἰμι

10

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

Minos. Ἄγε αὐτὸν εἰς τὴν ἀκρόπολιν Hermes. Ἰδοὺ ὁ λαβύρινθος τῆς Κνωσσοῦ ἐν τῇ Κρήτῃ. Ἕπεσθέ μοι. Ἐκεῖ οἰκεῖ ἡ Μινώαιξ, θηρίον τι δεινόν, τὸ μὲν ἥμισυ ἄνθρωπος, τὸ δὲ ἥμισυ αἴξ. Tῇ ὑστεραίᾳ ὁ Μίνως, ὁ βασιλεύς καὶ πατὴρ τῆς Ἀριάδνης, φύλαττει τὸν Θησέα καὶ τοὺς ἑταίρους ἐν τῷ δεσμωτήριῳ, ἐπεὶ βούλεται αὐτοὺς παρέχειν τῇ Μινώαιγι ἐσθίειν. Ἡ δὲ Ἀριαδνη τὸν Θησέα ἐν νῷ ἔχει σῴζειν, ἐπεῖ ἄρρωστή ἐστι καὶ τὴν βοήθειαν αὐτοῦ κέχρηται. Ὅτε εἰς τὸ δεσμωτήριον ἀφικνεῖται, τòν δεσμωφύλακα εὑρίσκει. Ariadna. Ἡ Ἀριάδνη εἰμί. Ἐθέλω εἰς τὸ δεσμωτήριον εἰσβαίνειν. Vigilant Δια τί; Ariadna. Τὸν Θησέα ἐθέλω ἐπισκοπεῖν Vigilant Οὐ δυνατόν ἐστιν

11

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

Ariadna. Σε ἰκετεύω Vigilant. Καλῶς, ἀλλὰ σπεῦδε. Hermes. Ἐπεὶ δὲ ἡ Ἀριάδνη ἔνδον τοὺ δεσμωτηρίου ἐστί, τὸν Θησέα καλεῖ καὶ λέγει: Ariadna. Σίγα, ὦ Θησεῦ, ἐγὼ ἡ Ἀριᾶδνη πάρειμι. Ἄκουέ μου: Μὴ ἀπέκτεινε ἐν τῷ λαβυρίνθῳ τὴν Βουσίταν, ἀλλὰ ἀμέλγε αὐτὴν τοῦτῳ τῷ σκεύει . Σε ἰκετεύω, τὸ γάλα φέρε μοι τῇ θεραπείᾳ μου, ἄρρωστη γὰρ εἰμι. Teseu. Συμφωνῶ, πρῶτον μὲν τὸ ζῴον ἀμέλγω. Ἔπειτα δὲ τὸ γάλα φέρω σοι, ἐπεῖ ἐρῶ σοῦ καὶ βούλομαι σε σῴζειν. Hermes. Τῇ δὲ ὑστεραίᾳ ὁ Θησεύς τὴν Βουσίταν ἀμέλγει. Ἐπεὶ δὲ γίγνεται ἡ ἡμέρα, ἐξέρχεται ἐκ τοῦ λαβυρίνθου καὶ σπεύδει πρὸς τὸ ὅρος φέρων τὸ γάλα τοῦ θηρίου. Ἐκεῖ τὴν Ἀριάδνην ὁρᾷ. Ἡ δὲ παρθένος τὸν Θησέα μένει. 12

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”

Santiago Carbonell

Auriga 2007

Ariadna. Εὐχαριστῶ σοι, ὦ Θησεῦ Teseu. Ἂρα ἐθέλεις μετὰ ἐμοῦ καὶ τῶν ἑταίρων εἰς τὰς Ἀθῆνας ἀποπλεῖν; Ariadna. Οὐκ ἐθέλω Teseu.Οὐκ ἐθέλεις; Διὰ τί; Ariadna. Ὁ πατὴρ μου με ζητεῖ. Ἡ γὰρ ἑορτὴ ἀρχίζει καὶ τοὺς χοροὺς ἐθέλω θεωρεῖν. Ἆρ’ ἐθέλεις καὶ σὺ τὴν ἐορτὴν μετ’ ἐμοῦ θεωρεῖν; Teseu. Ἴωμεν δή. Hermes. Τοῦτο τὸ τέλος τοῦ μῦθου. Ὁ Θησεύς καὶ ἡ Ἀριάδνη ἐζησαν καλῶς καὶ ἡμεῖς καλλίον Χαίρετε, ὦ φίλοι

13