Tema 6 Gestion Rrhh.docx

1. FINANÇAMENT DE LA SEGURETAT SOCIAL Fonts del finançament:  Ingressos d’empreses i treballadors a traves de les cotitzacions. És el recull econòmic més important.  Ingressos procedents dels pressupostos generals de l’estat per a la cobertura de prestacions no contributives de caràcter permanent,  Ingressos patrimonials i financers dels recursos de l’ens públic.  Les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs i sancions. Modalitat contributiva  Les prestacions econòmiques dels diferents règims que integren el sistema de la SS.  Les despeses de la seva gestió i les de funcionament dels serveis d’afiliació, recaptació i gestió economicofinancera i patrimonial. Es finança amb les cotitzacions d’empresaris i treballadors, l’import dels recàrrecs i sancions, les rendes i els interessos dels seus recursos patronals i altres ingressos, fons que es completen amb les aportacions de l’Estat que es puguin establir de manera especifica. Modalitat no contributiva o assistencial  Les prestacions i els serveis d’assistència sanitària, llevat que derivin d’accidents de treball i malalties professionals.  Les pensions no contributives per invalidesa i jubilació.  Els complements a mínims de les pensions de la SS. Es finança amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.

2. PRESTACIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL L’acció protectora de la Seguretat Social garanteix als treballadors inclosos dins el seu camp d’aplicació, i als familiars o assimilats que estiguin a càrrec seu. Risc protegit Prestacions Organisme que ha de pagar Incapacitat temporal  Assistència sanitària.  INGESA/ CCAA Malaltia i accident  Subsidi.  Mútues AT i MP  Empreses Maternitat  Assistència sanitària.  INGESA/ CCAA  Subsidi. Incapacitat permanent  Indemnització  INSS  Pensió vitalícia  Mútues AT i MP Mort i supervivència  Indemnització  INSS  Pensió vitalícia  Pensió temporal  Subsidis temporals jubilació  Pensió vitalícia  INSS Càrregues familiars (fill a  Assignació econòmica.  INSS càrrec)  Cotització del període d’excedència Desocupació  Prestació  SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal)

2.1. Assistència sanitària Consisteix en la prestació dels serveis mèdics i farmacèutics, així com els serveis de recuperació física, pròtesi i ortopèdia que permeten conservar i recuperar la salut de les persones incloses a la Seguretat Social. Requisits per tenir dret a l’assistència sanitària:  Ser treballador per compte d’altri o compte propi, afiliat a la SS i en situació d’alta o assimilada a l’alta. 1

 Ser pensionista del sistema de la SS.  Ser receptor de qualsevol prestació periòdica de la SS (incloent-hi la prestació i subsidi d’atur).  Haver exhaurit la prestació o subsidi d’atur i estar inscrit a l’oficina d’ocupació com a demandant d’ocupació.  Persones de nacionalitat espanyola i nacionalitat d’altres països de la UE o l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa residents a Espanya.  Estrangers titulars d’autorització de residencia, sempre que no superi el límit d’ingressos reglamentàriament.  Cònjuges o persones amb relació d’afectivitat anàloga.  Excònjuges amb dret a rebre pensió compensatòria i descendents i persones assimilades menors de 26 anys o majors de 26 amb discapacitat igual o superior al 65% resident a Espanya.  Excloses persones que, sent ciutadans espanyols i no tenint la condició d’assegurat, tenint uns ingressos anuals superiors a 100.000 €.

2.2. Incapacitat temporal Incapacitat temporal (IT) és la situació en què es troben els treballadors incapacitats transitòriament per treballar i que necessiten assistència sanitària per situacions de malaltia comuna o professional, accident, sigui laboral o no, i períodes d’observació per malaltia professional. Situacions que provoquen IT:  Malaltia comuna o accident no laboral.  Accident de treball i malaltia professional.  Períodes d’observació per malalties professionals. A. Requisits per ser beneficiari de la prestació econòmica per incapacitat temporal  Estar afiliat a la Seguretat Social i en situació d’alta o assimilada a l’alta.  Haver cotitzat el temps exigit. Malaltia comuna  Haver cotitzat com a mínim 180 dies dins dels 5 anys anteriors a la baixa. Malaltia professional i accident, sigui laboral o no  No s’exigeix període mínim de cotització. B. Reconeixement del dret i pagament de la prestació per IT  L’INSS o la mútua d’accidents de treball i malalties professionals, quan la situació derivi de malaltia comuna o accident no laboral.  L’INSS o la mútua que derivi d’accident de treball o malaltia professional. C. Durada de la incapacitat temporal  Durada màxima de 12 mesos, prorrogables a instància de l’INSS per sis més.  Un cop finalitzat el període de 18 mesos, el treballador serà donat d’alta per curació o bé s’examinarà, en el termini màxim de tres mesos. Durada IT 12 mesos  Alta per curació, incapacitat permanent o mort. Prorroga de 6 mesos més, acordada per l’INSS   Incapacitat permanent.  Prorroga de 6 mesos més, fins un màxim de 24 mesos.  Alta. D. Comunicats mèdics d’alta, confirmació i baixa Comunicat mèdic de baixa  El metge ha de lliurar per duplicat un exemplar del document anomenat comunicat mèdic de baixa. Comunicats mèdics de confirmació de baixa:  Si la incapacitat deriva de contingències comunes, el metge lliure un comunicat de confirmació el 4è dia de l’inici de la IT, aquesta es manté cada 7 dies a partir del primer comunicat de confirmació.  Si la incapacitat deriva d’un accident de treball o malaltia professional, s’estendrà un comunicat de confirmació als 7 dies naturals següents a l’inici de la IT i així cada 7 dies a partir del primer comunicat de confirmació. 2

Comunicat d’alta  El metge lliura dues còpies, una pel treballador i l’altra per lliura a l’empresa dins de les 24 hores següents a la seva expedició, i aquesta, un cop emplenada, l’ha de remetre a l’entitat gestora amb termini màxim de 5 dies naturals comptats des del mateix dia de la seva recepció.

E. Prestació econòmica durant el període d’IT Cobreix la falta d’ingressos que es produeix quan el treballador, a causa d’una malaltia o accident, està impossibilitat temporalment per treballador i necessita assistència sanitària de la SS. Quantia de la prestació en situació d’IT: Dies 1r, 2n i 3r de la baixa  No es cobra prestació. Del 4t al 20è dia (17 dies):  Cobrarà el 60% de la Base Reguladora.  A càrrec de l’empresa: del 4t al 15è dia (12 dies).  A càrrec de l’INSS o mútua d’AT i MP: del 16è al 20è dia (5 dies). Des del 21è dia de baixa fins al dia de l’alta o fins 24 mesos màxim:  Cobrarà el 75% de la Base Reguladora.  A càrrec de l’INSS o mútua d’AT i MP. Prestació per malaltia professional o accident laboral  75% de la base reguladora des de l’endemà de la baixa fins al dia de l’alta i és a càrrec de l’INSS o mútua. Important! La prestació per IT és de caràcter diari i es merita en funció dels dies naturals del mes corresponent, independentment que durant el mes en què es produeixi la IT la retribució tingui caràcter mensual o diari. F. Càlcul de la base reguladora de la prestació per IT

3

G. Pagament delegat de la prestació per incapacitat temporal Amb caràcter general, la prestació és abonada per l’empresa, excepte quan tingui menys de deu treballadors i la incapacitat laboral duri més de sis mesos.

2.3. Maternitat i adopció La prestació per maternitat i adopció protegeix els treballadors per compte propi o d’altri en els casos de maternitat biològica, adopció o acolliment familiar de menors de 6 anys o de menors de 18 anys discapacitats o que per les seves circumstancies i experiències personals o perquè provenen de l’estranger tinguin dificultats especials d’inserció social i familiar, acreditades degudament pels serveis socials competents.  Els requisits per optar a aquesta prestació són estar afiliat i en alta o situació assimilada a l’alta a la SS i, complir els requisits de cotització.  La durada de la prestació és de 16 setmanes, que s’apliquen en dues setmanes més per cada fill a partir del segon o per discapacitat.  La prestació consisteix en un subsidi diari equivalent al 100% de la base reguladora. Es calcula:

Tràmits per gestionar la prestació per maternitat:  El metge que atengui l’embarassada expedirà informe amb la data probable de part.  Es tramitarà per la interessada mitjançant sol·licitud a la direcció provincial de l’INSS.  L’INSS reconeix i paga la prestació durant el temps de descans.

2.4. Paternitat Igual que la maternitat, en part.  La durada d’aquest descans és de 13 dies, ampliables en dos dies més per cada fill a partir del segon. O bé de 20 dies natures quan el fill té una discapacitat en un grau igual o superior al 33%, quan es produeix en una família nombrosa o adquireix aquesta condició amb el nou fill i també quan a la família hi ha prèviament una persona amb discapacitat en grau igual o superior al 33%.

4

 Els requisits necessaris per percebre la prestació són tenir cotitzats 180 dies en els set anys anterior al naixement, l’adopció o l’acolliment o 360 dies en tota la vida laboral.  El període de gaudir s’estén des de la finalització del permís retribuït per naixement durant el descans per maternitat o una vegada acabat.  La quantia de la prestació és el 100% de la base reguladora del treballadors, que és la mateixa base que la usada per fixar la prestació per maternitat.

2.5. Risc durant l’embaràs La futura mare té dret a percebre un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora, que és la mateixa que la d’IT per contingències professionals.  L’únic requisit exigible per percebre aquest subsidi és estar donat d’alta, o en una situació assimilada, a la SS.  Durada de la prestació s’allarga fins que la treballadors es pot reincorporar a la feina o es produeix el naixement dels fill.

2.6. Risc durant la lactància natural Aquesta suspensió finalitzarà quan el menor compleixi nou mesos o abans si la treballadora es pot reincorporar al seu anterior lloc de treball o a un altre de compatible amb el seu estat o bé decideix reincorporar-se abans. La treballadora tindrà dret a un subsidi o prestació en els mateixos termes i condicions que en la situació de risc durant l’embaràs.

2.7. Incapacitat permanent És la situació en què es troba el treballador que, després d’haver estat donat d’alta mèdicament, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat per treballar.

5

La BR es calcula de manera diferent segons si la IP deriva de contingències professionals o comunes:  IP per malaltia comuna: la és el quocient que resulti de dividir la suma de les bases de cotització de contingències comunes dels 96 mesos anterior per 112.  IP deriva d’accident comú: la BR és el quocient que resulti de dividir per 28 la suma de les bases de cotització de contingències comunes d’un període de 24 mesos triats pel beneficiari dins dels últims set anys.  IP per contingències professionals: la BR es calcula amb les retribucions percebudes l’últim any, que es calculen d’acord amb les regles que fixa el Reglament d’accidents de treball del 1956.

2.8. Prestacions per mort i supervivència  Auxili per defunció: consisteix en una ajuda per pagar les despeses del sepeli. El seu beneficiari és la persona que les ha pagat.  Pensió de viduïtat: és una pensió vitalícia a favor del cònjuge o parella de fet supervivent. Aquesta pensió és compatible amb la percepció de les rendes de treball, però es perd en contreure un nou matrimoni, excepte en alguns casos. El percentatge de la pensió es 52% de la BR del treballador o pensió. Pot arribar al 70%.  Pensió d’orfandat: tenen dret els fills sent menors de 18 anys, ampliable als 25 anys si no han tingut ninguna relació laboral o quan els ingressos siguin inferiors al SMI, en còmput anual. 20% de la pensió per fill.  Pensió a favor de familiars: en són beneficiaris altres familiars sempre que hagin conviscut amb el treballador mort i al seu càrrec, almenys durant 2 anys, i no tingui dret a cap pensió o no tingui mitjans de subsistència. 20% de la BR.

2.9. Desocupació És la situació en què es troben les persones que, podent i volent treballar, perden la seva ocupació o veuen la seva jornada laboral entre un 10% i un 70%, amb la pèrdua o reducció salarial corresponent.  Desocupació total. 6

 Desocupació parcial: jornada ordinària de treball entre un 10 i un 70%. La protecció per desocupació s’articula legalment en dos nivells: contributiu i assistencial, tots dos de caràcter públic i obligatori.

Contributiu: compren la prestació per desocupació que s’abona a les persones que estan en situació legal d’atur, ja sigui per extinció o suspensió del contracte o per reducció de jornada, sempre que acreditin un període mínim d’ocupació cotitzada a la SS i complexin els altres requisits legals:  Estar afiliat a la SS i en situació d’alta o assimilat.  Trobar-se en situació legal de desocupació.  Acreditar un període mínim de cotització de 360 dies dins dels sis anys anteriors a la situació legals de desocupació.  No haver complert l’edat establerta per tenir dreta la pensió contributiva de jubilació, excepte que el treballador no tingues acreditat el període de cotització requerit.  Haver treballat per compte d’altri, encara que els treballadors autònoms tenen una prestació especifica de protecció establerta en el RD 1541/2011. La quantia de la prestació econòmica per desocupació, total o parcial, resulta d’aplicar a la BR, calculada en funció de les bases de cotització dels últims 180 dies, un percentatge que depèn del temps que la persona esta en situació, sense que puguin sobrepassar els límits màxims i mínims previstos legalment.

La durada de la prestació per desocupació s’estableix en funció del temps d’ocupació cotitzat en els últims sis anys anteriors a la situació de desocupació.

Assistencial. Subsidi per desocupació: Sistema assistencial que prolonga la protecció per desocupació per a les persones que, inscrites com a demandant d’ocupació, sense haver rebutjat cap oferta de treball adequada ni haverse negat a participar, excepte causa justificada, en accions de promoció, formació o reconversió professionals i no tenint rendes de qualsevol naturalesa superiors, en còmput mensual, al 75% del salari interprofessional, exclosa la part proporcional de les dues pagues extraordinàries. La quantia a percebre és el 80% l’indicador públic de renda d’efectes múltiples mensuals, sense incloure les pagues extraordinàries.

2.10. Jubilació Consisteix en el cessament voluntari del treball, ja sigui treball per compte propi o d’altri, a causa de l’edat, que genera el dret a percebre una pensió vitalícia. 7

Els requisits d’accés a la pensió de jubilació depenen de l’edat de l’interessat i dels anys cotitzats en la seva vida laboral:  Edat de l’interessat: l’edat de jubilació són 65 anys des del gener del 2013, se li suma un més mes per any fins a l’any 2019, quan es començaran a sumar dos mesos per any, fins que el 2027 caldrà tenir 67 anys.  En casos determinats es permet la jubilació anticipada. o Jubilació parcial amb 65 anys: s’admet amb contracte de relleu o sense a partir del 65 anys i la reducció de jornada ha d’estar compresa entre 25% i 50%. o Jubilació parcial de menors de 65 anys: només s’admet amb contracte de relleu i a partir del 60 anys si són mutualistes o 61 anys en la resta dels casos.  Tenir cotitzats 15 anys: Sense incloure els dies quota que són els corresponents a les pugues extraordinàries cotitzades, dels quals menys dos han d’estar compresos dins dels 15 anteriors a la data de jubilació. La quantia de la prestació per la pensió de jubilació es calcula aplicant a la BR un percentatge que varia sengos el nombre d’anys cotitzats pel treballador. La Base Reguladora és el quocient que resulta de dividir per 350 les bases de cotització per contingències comunes del treballador durant els 300 mesos anteriors al mes de jubilació.

El còmput de les bases de cotització que es tenen en compte per calcular la BR es fa d’acord amb les regles:  Les bases de cotització dels 24 mesos anteriors al mes previ al del fet causant es consideren pel seu valor nomina.  Les bases de cotització restants s’actualitzen d’acord amb l’evolució que experimenta l’índex de preus al consum (IPC) des del mes al qual corresponen aquelles fins al mes anterior en què s’inicia el període. Quan s’accedeix a la jubilació a una edat superior als 67 anys o 65 anys, si s’acrediten 38 anys i mig cotitzats i sempre que es reuneixi el període mínim de cotització (15 anys).  Fins a 25 anys cotitzats: 2%  Entre 25 i 37 anys cotitzats: 2,75%  A partir de 37 anys cotitzats: 4%

8

3. Sistemes complementaris hi ha uns sistemes complementaris que es poden classificar segons:

3.1. Sistema complementari públic intern A. Serveis socials: Es configuren com a serveis complementaris de les prestacions del sistema de la SS gestionats per l’Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO). B. Assistència social: Atén situacions de necessitat demostrades pel sol·licitant, en què la concessió de les prestacions és discrecional. Són ajuts econòmics: trencament pròtesi, incapacitat per accident o malaltia comuna sense dret a prestacions, prestacions a favor de persones necessitades i marginades, etc.

3.2. Sistema complementari privat extern Millores voluntàries de les prestacions de la SS a càrrec de l’empresa, les assegurances de malaltia i accidents amb asseguradores privades i plans de pensions, mesures que es poden pactar en el conveni col·lectiu o que pot concedir de manera voluntària l’empresa. Es tracta de percepcions no salarials. A causa dels difícils reptes a què s’enfronta el sistema públic de prestacions s’ha regulat legalment un sistema complementari i constituït, principalment, pels plans de pensions, la cobertura del qual és voluntària i la contractació, lliure.

Plants de pensions: És un producte financer d’estalvi a mitjà i llarg termini vinculat a la jubilació i altres contingències, com la incapacitat laboral total i permanent, la mart i la dependència severa o gran dependència. És un complement a la pensió publica quan arriba el moment de la jubilació, de manera que amb la pensió publica i privada el treballador es garanteix el cobrament d’una pensió similar al salari que percebia. Tenen uns avantatges fiscals immediats per a la persona que els subscriu, ja que les aportacions que es fan al pla generen una reducció en la base imposable de la declaració de l’import sobre la renda de les persones fisques de cada any en què es duen a terme aportacions. Es pot dir que hi ha tipus de plans de pensions i són:  Renda fixa a curt termini.  Renda fixa a llarg termini.  Renda fixa mixta.

 Renda variable mixta.  Renda variable.  Garantits.

9