Sanchis El Gran Desig

Vicent Sanchis

Desclot

El gran desig de l'any nou El comiat de l’any vell i l’arribada de l’any nou donen peu, tal com marca la tradició, a demanar la lluna. Vella o nova. Per demanar que no quedi. Els ingenus que creuen en aquesta mena d’encanteris diuen que han de portar una peça de roba nova i una altra de color vermell. El cronista celebrarà l’entrada del 2009 tot roig i nou. Ingenu com és, espera veure acomplert així el seu gran desig. I quin és? Durant mesos, tota mena de Cassandres i vaticinadors de cuina han anat pronosticant que l’any que ara s’enceta serà terrible. Per amollar a córrer. Diuen que hi haurà molta més crisi, que vés a saber quantes empreses resistiran i que les que quedin despatxaran tant de personal que no serem més que una immensa cua de l’Inem (encara sense traspassar). Tot serà horrorós i els nobles cavallers sentiran els ossos cruixir als panteons perquè el món que hem conegut fins ara s’acabarà i se n’obrirà un altre ple de misèries i calamitats. Recuperem la Bíblia i llegim l’Apocalipsi. Ha arribat el moment dels profetes funestos i dels set segells. Molt bé. Doncs el desig és que això no passi. No cal que tanquin les empreses que funcionen perquè no cal. I no cal tampoc que la humanitat –la nostra humanitat– s’espanti tant perquè encara no som cendra. Que s’ajustin els que s’hagin d’ajustar, que no aprofitin el moment els que poden aguantar reduint plantilla per guanyar més i que s’espavili la grandíssima majoria. I espavilar-se vol dir entendre com van les coses i entomar la situació amb més idees, més ganes i més valor. Aquest país en sap molt, de tot això. Som o no som? Doncs vinga i que duri. Bon any! Diari Avui 1-01-09