Projecte Cofe Kaputxeta Negra, Laura Pardo

Resum del Projecte curs COFE L’objectiu és treballar a la classe una adaptació del conte de la Caputxeta Vermella amb el grup flexiu de català de 1r d’ESO de nivell baix. L’adaptació és d’en Lluïsot i s’anomena “LA KAPUTXETA NEGRA I EL LLEÓ FEROTGE”. L’idea seria que a partir de treballar aquest conte, ells poguessin fer adaptacions dels contes tradicionals més populars. Per què contes?, perquè el llenguatge i la comprensió lectora d’aquets alumnes en català és molt baixa. Llavors el projecte el centraré en fer un muntatge amb el pinacle estudio i l’audacity per poder-lo passar a la classe a aquets alumnes. I a partir d’aquesta activitat preparar activitats de llengua oral per fer a priori i a posteriori. Si et sembla a mesura que ho vagi treballant t’ho vaig passant. OK?

Presentació del projecte: Lara Pardo Masià Títol de la rondalla: La Kaputxeta negra i el lleó ferotge. Lluïsot. Procedència de la rondalla: Adaptació del conte de la Caputxeta Vermella de Charles Perrault i els Germans Grimm. Competències comunicatives que es desenvolupen. L’objectiu és emprar el català com a llengua vehicular de comunicació i aprenentatge, per a l’expressió i el desenvolupament personal mitjançant les següents competències: - La Competència oral (la interacció, l’escolta i la producció). -

La Competència comunicativa audiovisual (comprensió de missatges orals, i en la dimensió receptiva i crítica).

- Competència literària i estètica (entrar en contacte amb la cultura tradicional, apreciar textos literaris de gèneres diversos, desenvolupar el sentit crític. Recursos audiovisuals i/o programaris necessaris per a les activitats: Per al enregistrament del vídeo : Programa Audacity i Pinnacle Studio. Per al visionat a l’aula: un reproductor de vídeo i un canó. Proposta d’activitats complementàries: Activitat prèvia al visionat del conte Amb el grup classe disposat en semicercle s’explica l’activitat en què consistirà: 1. Veurem un vídeo d’una versió del conte de la Caputxeta vermella. 2.

Entre tots recordar el conte de la Caputxeta Vermella (el podem anar escrivint a la pissarra) . Pot passar que com bona part dels alumnes són immigrants no coneguin el conte, s’hauria de portar escrit per a què el poguessin llegir (annex 1). O posar fer aquests vídeos que també expliquen el conte

de la Caputxeta : http://www.youtube.com/watch? v=FpO1JUaopQg www.tv3.cat/videos/162351416 - 40k

3. Parlarem dels seus autors Charles Perrault i els Germans Grimm i les seves diferents versions (annex 2 informació estreta de la wikipedia). 4. Podem veure la importància dels contes i les rondalles per la nostra societat, i aprofitar per veure quins són els aprenentatges que podem treure d’aquets . Quins valors volen transmetre els diferents autors? Característiques dels contes i les rondalles? 5. Abans de passar el vídeo hauríem de treballar el vocabulari que surt en aquest buscant al diccionari, a Internet, explicantlo nosaltres. Per exemple: Que és la sabana, on està Àfrica, que és un baobab,....

Activitat d’expressió oral per després del vídeo Petit col·loqui d’opinió : 1. Us agradat el conte ? Si/No Per què? 2. Podríem entre tots explicar de què anava el conte. - Protagonistes? - On passa? - Què passa? - Cóm acaba? 3. Quins valors o aprenentatges extrèiem del conte? - Què passa amb les nenes d’aquella tribu de la Sabana? Això passa a l’actualitat al nostre país?

- I de les costums i tradicions? Són bones o dolentes? - Us heu donat conte que algunes vegades les aparences enganyen? Si tractem bé als animals què passa? I si els tractem malament? - I que penseu de la gent que fa mal als animals? Per exemple els caçadors furtius.

4. Sabríeu trobar semblances amb el conte de la Caputxeta Vermella dels germans Grimm? I diferències? 5.

Propera activitat a fer podria ser: Buscar un conte popular que us agradi i adaptar-lo als nostres temps, costums i /o a les d’un altre país diferent on s’ambienta l’historia original. Tal com a fet el Lluïsot amb el conte de la Caputxeta.

Annex 1. La caputxeta vermella

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop. Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ... De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca. - A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta. - No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se. Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos. Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta. El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta. La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada. - Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens! - Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia - Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens! - Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop. - Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens! - Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava. El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar. La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó.Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Annex2

La Caputxeta Vermella De Viquipèdia (S'ha redirigit des de: La Caputxeta vermella) Dreceres ràpides: navegació, cerca

La caputxeta i e llop a una il·lustració del 1939. La Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del que n'existeixen nombroses variants. Ha estat transcrita, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i ser considerat un conte infantil conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme. La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.

La trama La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, versió del 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.

Orígens i variants La història de la Caputxeta Vermella és un conte que es va estendre per diverses regions europees mitjançant la tradició oral. Se sap que el conte ja era narrat al segle XIV a França. La finta nonna ("La falsa àvia") és el títol d'una antiga versió italiana, en la qual la Caputxeta ho soluciona tot ella sola basant-se en la seva propia astúcia. Alguns sostenen que aquesta versió és la més propera a l'original i que el personatge del llenyataire va ser inclòs posteriorment per suggerir la idea masclista que l'àvia i la néta no podien salvar-se sense l'ajuda d'un home. En qualsevol cas, la versió escrita més antiga del conte és Le Petit Chaperon Rouge, el qual apareix en el recull de contes de Charles Perrault del 1697. La versió de Perrault és més sinistra que la posterior, escrita pels germans Grimm. En aquesta versió la Caputxeta és una "noia atractiva de bona família" que finalment és menjada pel llop. Al final del conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual: D'aquesta història s'aprèn que els infants, i especialment les jovenetes boniques, ben educades i de bona família, fan molt malament d'escoltar-se els desconeguts; i no és estrany, doncs, que el Llop obtingui el seu sopar. Dic Llop, perquè no tots els llops són de la mateixa mena; n'hi ha un d'aparença encomiable, que no és sorollós ni odiós ni rabiós, sinó mansoi, servicial i amable, que segueix les noies joves pel carrer fins a casa seva. Ai d'aquells que no sàpiguen que aquests llops amables són, de totes aquestes criatures, les més perilloses! Al segle XIX, els germans Grimm en recullen dues versions alemanyes, les de Jeanette Hassenpflug (1791–1860) i Marie Hassenpflug (1788–1856). Els Grimm van transformar una de les versions en la història principal i la segona en una continuació. La primera, amb el títol de Rotkäppchen, va ser inclosa en la primera edició del seu recull de contes Kinder- und Hausmärchen (1812). En aquesta la noia i la seva àvia són salvades per un caçador interessat en la pell del llop. A la segona història la Caputxeta i la seva àvia, gràcies a l'experiència amb el primer llop, en descobreixen, capturen i maten un altre.

-

Títol de la rondalla: LA

KAPUTXETA NEGRA I EL LLEÓ

FEROTGE. -

Procedència: És una adaptació del conte de Ch. Perrault i dels germans Grimm.

-

Tipologia: Rondalla meravellosa.

-

Funcionalitat o valors que transmet: Valors de la igualtat de gènere , l’amistat, l’amor; veurem com de vegades les aparences ens enganyen i com cal estimar i respectar els animals i el seu hàbitat natural.

-

Motius narratius: La nena indefensa i bonica , que no fa cas als seus pares i posa la seva vida en perill. Animals que parlen i que ajuden als protagonistes a salvar-se i els converteixen en herois. La màgia d’un bruixot que fa encanteris com a càstig del mal comportament i que és desfan per l’amor.

-

Característiques formals de la rondalla: . Simplicitat de descripció en tot allò que fa referència al món real amb l’adaptació de molts aspectes a la realitat contemporània: exemple la contextualització del conte de la Caputxeta a la Sabana, i apareixen temes més actuals com la igualtat de gènere, i el respecte cap als animals i el seu hàbitat, temes que són de puntal actualitat. . La narració serà lineal i breu, amb un vocabulari entenedor i fàcil. . Estarà acompanyat d’imatges.

-

Característiques de l’adaptació de la rondalla: . El grup a qui anirà dirigida l’activitat és un grup flexible de català de nivell baix de 1r ESO , la majoria d’ells de procedència llatinoamericana i àrab. Tenen molta dificultat per expressar-se correctament en català però l’entenen bastant bé. Llavors a priori s’hauria de treballar la contextualització de la rondalla i s’aprofitaria per treballar aquell vocabulari que puguen tenir dificultat. Exemple: sabana, baobab, ....

-

Suport visual o escenogràfic El conte s’haurà gravat anteriorment i és passarà el muntatge en format digital, el qual combina les imatges del conte i la veu del narrador.