Primers Auxilis

TEMA 7 PRIMERS AUXILIS.

Els primers auxilis són totes aquelles mesures o actuacions que realitza l’auxiliador en el lloc on succeeix l’accident, amb un material improvisat i fins que arriba al personal especialitzat. Els primers auxilis no són tractaments mèdics. Són accions d’emergència per reduir els efectes de les lesions  D’aquesta primera actuació dependrà en gran mesura de l’estat general i posterior evolució del ferit.  

1. PROTEGIR 2. AVISAR

al servei d’atenció sanitària, Que cal fer quan s’avisa:

- Informar de la localització exacta dels fets. - Del tipus d’accident i en les circumstàncies en que s’han produït. - Del número de persones afectades. - Del tipus de lesions i símptomes que presenten. - Si cal, repetir el missatge.

3. SOCÓRRER AL FERIT: - Tranquil·litzant a la víctima. - Valorar les lesions per decidir les prioritats. - Si hi ha diferents accidentats valorar la prioritat d’actuació. La víctima que més crida no és la més greu.

Atenció

preferent: 1. Aturades respiratòries o cardíaques. 2. Hemorràgies greus o politraumatismes (cops o fractures). 3. Fractures obertes, ferides greus, grans cremades, fractures tancades, etc.

Que

no s’ha de fer mai:

Que

s’ha de fer sempre:

- Traslladar o moure al ferit. - Donar menjar o beure al ferit. - Posar-li alcohol en qualsevol part del cos. - Mantenir la calma (pròpia i altres) - Allunyar als curiosos (donar tasques: un truca a la policia, altre regula el trànsit...) - Abrigar al lesionat.

 Identificar

aquelles situacions que suposin un risc immediat per la vida, pel reconeixement dels signes vitals.

La consciència, la respiració i els pols.

Exploració de la consciència 

Preguntar a l’accidentat: •Que li passa? •Que em sents? •Es troba bé?

Sí la víctima contesta

•La víctima no contesta

està conscient, respira i te pols i posteriorment anem a l’exploració secundària.

gemecs, obertura dels ulls, moviment de cara i ulls. Semiconsciència.

La víctima no contesta

Després de tocar-lo i pessigar- lo no respon la persona està inconcient

Exploració de la respiració La persona està inconscient.

Respira

No respira

Pasar a la valoració secundària

Realitzar les maniobres de reanimació cardiopulmonars

Exploració del funcionament cardíac (pols) Explorar el pols arterial, en les artèries caròtides. Quan hi ha una lesió greu la sang es deriva als òrgans vitals (cor, pulmons, ronyons i encèfal), raó per la qual disminueixen els pols perifèrics

Pols Hi ha Com és? Rítmica o irregular

no hi ha Aturada cardíaca, Iniciar la reanimació cardiopulmonar

La víctima respira i te pols. Cal determinar: el nivell de consciència. El tipus de respiració i de pols. Possibles lesions (explorar el cos).

Exploració Neuralògica Nivell de consciència: Pacient conscient: respon a tots els estímuls. Esta Alerta  Pacient inconscient: que reacciona a estímuls Verbals  Pacient inconscient: que no reacciona a la veu, però si al Dolor.  Pacient inconscient: que No reacciona a cap estímul 

La respiració: La

freqüència respiratòria: és el numero de respiracions per minut. Normal en un adult: 12 a 20. Taquipnea: freqüència superior a 20 rpm. Bradipnea: freqüència inferior a 12 rpm.

Exploració de la resta del cos Cap

i coll Tòrax i abdomen Extremitats

Exploració del cap i coll Signes

de la fractura del crani:  hemorràgies per l’orella o el nas. Ferides al cap i cara. Lesions oculars. Fractura nasal o de maxil·lars. Contusions Etc

Exploració del tòrax i abdomen Tòrax:

lesions traumàtiques, dolor

toràcic. Abdomen: lesions traumàtiques, dolor abdominal. Rigidesa o símptomes d’hemorràgia interna ( al apretar la pell la sang no torna al estat normal, en 2’’)

Exploració de les extremitats Valorar

les sensibilitats i la mobilitat de les extremitats. Mirar si hi ha: Ferides sagnants. Contusions. Punts dolorosos



Pèrdua de continuïtat de la pell que provoca la comunicació de l’interior del cos amb exterior.

Tipus: Incises: tallades per un vidre, vores netes.  Punxants: objectes allargats i punxants profunditat de la ferida.  Contuses: impacte (caiguda),  Pèrdua de substància: pèrdua del teixit subcutàni.  Especials: arma de foc, mossegades, 

Factors de gravetat:  Profunditat.  Localització.  Extensió.  Ferides brutes  Ferides amb hemorràgies.  Ferides no tractades: alt risc d’infecció, ja que durant un termini de 6 hores no han estat curades. Classificació:  Lleu, la que només afecti a la capa externa de la pell, no intervé cap factor de gravetat i que s’ha produït no fa més de 6 hores (la curem nosaltres).  Greus, intervé algun factor de gravetat o que s’ha produït fa més de 6 hores (la portem al metge).

ATENCIÓ DAVANT D’UNA FERIDA LLEU.  Rentar-se

les mans i posar-se guants.  Netejar les ferides amb aigua i sabó.  Utilitzar gasses netes i d’un sol ús. Netejar la ferida de dintre a fora.  No alcohol per desinfectar una ferida.  Mai cotó, ja que aquest té fils i produeix infecció.  Mai bufar la ferida, ja que pot infectar-se.

Desinfecció L’aigua oxigenada, és un bon hemostàtic (per tallar hemorràgia), és pot utilitzar per netejar les ferides.  El cotó fluix, no s’ha d’utilitzar mai, ja que aquest deixa restes i afavoreix la infecció.  Les pomades i pólvores no s’han de fer servir.  La tintura de iode..  L’alcohol, no és un bon antisèptic (redueix la possibilitat d'infecció).  El mercuriocrom (micromina), no és un bon antisèptic. 

Atenció davant d’una ferida greu.  Activar la cadena de socors.  Controlar l’hemorràgia.  No extreure els cossos estranys clavats en la ferida. Fixar-los per evitar agreujar la ferida.  No remenar per dintre de la ferida.  Col·locar un apòsit estèril o gasa humida més gran que la ferida.  Fer un embenat improvisat amb un mocador net.

Recomanacions Rentar-se

la ferida amb aigua i sabó , canviar-se la cura 1 cop al dia, Evitar el sol a les ferides, ja que aquestes poden pigmentar-se. Una vegada estigui la ferida cicatritzada, posar-se crema hidratant.

Traumatismes cranials Ferides:  Molt sagnants.  És prioritari detenir l’hemorràgia. Fractures:  El major risc és la lesió del encèfal.  Pot ser oberta o tancada.  Símptomes; mal de cap, deformitat del ossos del crani. Contusions:  No hi ha fractura de crani, però la massa encefàlica xoca contra les parets del crani.  Presenta els mateixos símptomes que les fractures.

Símptomes d’afectació dels SNC Alteració

de la consciència.

Amnèsia Vòmits. Convulsions. Alteracions

respiratòries: Absència de reflex pupil·lar.

Actuació davant un Traumatisme Cranial  Activar

la cadena de socors.  No mobilitzar la víctima.  Vigilar les constants vitals.  Mantenir-la desperta.  Mantenir l’eix cap-coll-columna (molt important).  POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT

Lesions: òssia discal lligamentària Risc d’afectació de la medul·la espinal.

Hèrnia discal: lesió produïda per la degeneració del disc intervertebral que moltes vegades va acompanyada del trencament de l’anell (anulus) i d’una sortida del nucli.

Lesió

lligamentosa.

Actuació:  Sempre tractarem a l’accidentat com si presentes una possible lesió medul·lar. Símptomes:  Alteració o pèrdua de la sensibilitat cutània (formigueig).  Limitació o pèrdua de la mobilitat  inconsciència  Dificultat respiratòria. Actuació:  Evitar el moviment. (immobilització improvisada de l’eix cap-coll-columna).  Activar la cadena de socors.  Controlar els signes vitals.  Posar el ferit en decúbit supí (cames amunt) per les maniobres del suport vital bàsic, mantenint l’eix cap-coll-columna.

Tota

lesió produïda per una excessiva exposició al calor.

Agents causals de cremades • • • • •

Flama directe Líquids inflamable Càustics(cremades químiques) Líquids calents Electricitat

Factors determinants en la gravetat de les cremades Profunditat de la cremada. Extensió de la superfície de la cremada.  Afectació de les regions crítiques: mans, peus, cara, etc..  Edat de la víctima, molt petit (per la seva immaduresa) i molt gran (degut a possibles malalties).  Estat general de la salut de la persona  

Cremades de 1 grau o Epidermis  Afecten només a l’epidermis.  No afecta a la capacitat de regeneració de la pell.  Habitualment, és curen en una setmana, sinó són molt extenses.  Són doloroses, amb sensació de picor.  Símptomes de la cremada, són: Vermell, dolor i inflat.

Cremades

de 1er Grau

Cremades de 2 grau  Afecten

a la capa superficial (epidermis) i al intermig de la pell (dermis).  L’espai entre epidermis i derma s’omple de líquid plàstic, de color groguenc, són les butllofes (no s’han de punxar mai).  Es curen en tres setmanes. Són més perilloses i doloroses que les de 1er Grau.  Símptomes de la cremada, són: Vermell, dolor, inflat i ampolla.

Cremades

de 2 grau

Cremades de 3 grau  Afecten

tot el gruix de la pell (epidermis, dermis i hipodermis) i els teixits que hi ha per sota de la pell.  Formen crostes de color marronos enfosquit (carbonització).  Són poc o gens doloroses.  No tenen capacitat de regeneració per si mateixes.  Símptomes de la cremada, són: Destrucció externa de la pell, lesions no doloroses

Tractament local de les cremades lleus  Retirar  Retirar

la roba i els cossos estranys. joies, rellotges cinturons i robes ajustades.  Refrescar la zona cremada, netejar-la i desinfectar-la.  NO aplicar pomades.  NO trencar ni punxar les butllofes.  Elevacions de la zona afectada.  Si les butllofes s’han rebentat, cal tractar-les com una ferida.  Donar abundant aigua al lesionat, sempre que estigui conscient.

 Pèrdua

de l’estat de vigília (normal, quan estem desperts), de les percepcions sensorials i la capacitat de fer moviment voluntaris, però que alhora manté la respiració i el pols. Lipotímia:  (- important), però a la vegada important si es repeteix molt sovint i en gent grans, nadons i dones.  Pèrdua o disminució de la consciència breu, lleugera i de curta durada. Causa:  disminució del fluix sanguini cerebral.  La persona respon davant d’estímuls externs, la veu, el dolor, etc. I retorna a l’estat de vigília.

Pot ser provocada per:  Emocions intenses. Por.  Calor excessiu, ambients tancats.  Estar dret molta estona.  Hipotensió arterial.  Dejú (no menjar ni beure durant molt de temps) o dietes excesives.  Excés d’exercici. Símptomes:  Pèrdua de consciència.  Mareig.  Fluixedat a les cames.  Sorolls a les orelles i visualització de llumetes.  Pell pàl·lida, freda i suada.

Actuació:  Portar

a un ambient fresc i airejat (a la ombra).  Possar-la estira al terra, en decúbit supí.  Afluixar-li la roba.  Aixecar-li les cames.  Evitar les aglomeracions al seu voltant.

L’obstrucció

de la via aèria, pot ser completa o incompleta i es pot donar en persones conscients o inconscients. Cossos estranys: Poden impedir l’entrada d’aire als pulmons. És més freqüent en els nens petits.

Obstrucció incompleta:  Entra una mica d’aire als pulmons, amb dificultat.  La víctima està agitada amb tos continuada. L’estat de consciència no està alterat. Actuació  Permetre que la tos expulsi el cos estrany.  Obstrucció completa:  Les vies aèries estan completament obstruïdes. Si dura temps la víctima

Actuació  Maniobra de Heimlich  Aquesta maniobra, és en adults. Si la víctima està conscient, situar-se darrera la víctima i envoltar-li la cintura amb els braços. Tancar la mà i posar-la 4 dits per sobre el melic. Amb l’altre mà agafar-se el puny i fer una pressió cap endins i cap amunt. Això repetir-ho fins que s’expulsi el cos estrany.

El

sistema respiratori, no és capaç de fer arribar aire als pulmons. Si l’aturada respiratòria es mante durant 3-5 minuts, es produeix una aturada cardíaca, per falta d’oxigenació del múscul cardíac.

Causes: Pèrdua de consciència i caiguda de la llengua cap endarrera. Provoca una obstrucció a la faringe.  Falta d’oxigen o aspiració de gassos tòxics.  Traumatismes.  Cossos estranys a la via aèria.  Crisis asmàtiques o alèrgiques.  Electrocució.  Sobredosis de drogues.  Ofegaments. 

Maniobra de suport en l’aturada respiratòria  Cal introduir aire als pulmons. Passos a seguir.  Col·locar

la víctima boca amunt.  Treure de la boca els objectes estranys si hi han.  Obrir la via aèria: maniobra front-mentó.

Boca a boca En adults i nens grans; Obrir la via aèria. Comprovar que no hi ha respiració. Tapar el nas de la víctima. Inspirar i segellant els llavis contra els dels ferits, expirar durant 1-2 segons.  Comprovar amb la vista que el tòrax de la víctima s’eleva.  Cal apartar-se per deixar sortir l’aire.  Repetir l’insuflació cada 4-5 segons. Hem de fer 12 a 15 insuflacions per minut.     

Complicacions per les aplicacions  Aire

al estómac  Hiperventilació del socorrista,  Mala obertura de les vies respiratòries (Corregir la posició del coll)  Cossos estranys no detectats  Nas mal tapat/fuita entre boques, la fuita d’aire fan que no entri prou aire als pulmons.

Es comprova el pols a Art. caròtida de la víctima. Sinó el trobem comencem amb el massatge cardíac : • víctima boca amunt sobre una superfície dura i llisa. • Ens agenollem a un costat de la víctima a l’alçada de les seves espatlles • Localització del punt. • Col·locació de les mans • Col·locació del cos • És tant important comprimir el cos com deixar que es buidi

És

la manca de respiració i circulació. En aquestes situacions cal iniciar la maniobra de suport vital bàsic, que són la combinació de la reanimació respiratòria i del massatge cardíac.

1

reanimador: 2 insuflacions i 30 compressions.  Després dels primers 4 cicles compressióinsuflasió, cal comprovar si la víctima, ha recuperat el pols carotí.

2

reanimadors: 2 insuflacions i 15 compressions

http://www.youtube.com/watch?v=vVX8quUdPLA&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=cRuaQAkFi28&feature=related

Quan es dona per acabat el suport vital bàsic?  Quan la víctima hagi recuperat les funcions respiratòries i circulatòries. En arribar els socors que hem demanat. En cas d'esgotament del socorrista.