Power Treball Projectes
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Power Treball Projectes as PDF for free.
More details
- Words: 2,777
- Pages: 29
Projectes de treball Aprendre a aprendre de forma globalitzada
Vicent Galan i Rams
Què són els Projectes de Treball ●
●
●
Són una estratègia d’aprenentatge en la qual és prioritari el sentit de la tasca i l'activitat dels aprenents. L'objectiu fonamental és ajudar l'alumnat a organitzar els seus desitjos d‘aprendre i aconseguir que ho facen de forma cada vegada més autònoma. Són un proposta metodològica coherent amb un enfocament constructivista de
Què es pretén amb els projectes de treball
El projectes de treball intenten donar una resposta a la necessitat d’organitzar els continguts des de la perspectiva de la globalització. –
Aquesta perspectiva globalitzadora es fa necessària perquè s’intenta preparar l’alumnat perquè siguen capaços de resoldre els problemes que la realitat social planteja i que són de naturalesa complexa i formada per múltiples elements summament interrelacionats.
Propiciar aprenentatges significatius, basats en un plantejament didàctic coherent amb el que sabem sobre com aprenen les persones. – Enfocament constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge
Implicar l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge de forma que no es puga sentir com un subjecte passiu de la tasca del professorat. –
Per tot això, els projectes de treball parteixen de l’interès de l’alumnat en un tema concret. Tot partint dels seus coneixements previs i experiències es concreten uns objectius i continguts definits com a problemes a resoldre.
–
La resolució d’aquests problemes promou l’activitat mental autoestructurant que
Què caracteritza els projectes?
Un recorregut per un tema-problema que resulte, realment, d’interés de l’alumnat Predomini d’una actitud de cooperació en la qual el mestre guia l’aprenentatge però no n’és l’expert En el recorregut es busca establir connexions entre els fenòmens i es qüestiona la idea d’una versió única de la realitat Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents fonts d’informació Tothom aporta informació i aprén dels altres Una forma d’aprenentatge que té en compte que tots els alumnes poden aprendre si troben el lloc i la forma adequada
Els projectes, suposen un repte? NO
perquè es necessiten unes condicions materials especials perquè resulte més complicada la seua posada en pràctica
SÍ
perquè requereix una escolta atenta dels interessos i inquietuds dels xiquets i xiquetes. perquè cal convertir les seues preguntes i accions en l’eix vertebrador de l’aprenentatge. perquè cal que els xiquets i xiquetes siguen els qui dissenyen i desenvolupen les seues estratègies d’aprenentatge i els qui arriben a conclusions perquè la intervenció del mestre no consisteix a donar per endavant les solucions als dubtes de l’alumnat. perquè suposa una actitud diferent en l’aula per part del professorat, que alimente la seua profunda necessitat d’aprendre, sense desaprofitar les moltes ocasions que l’aula ens ofereix.
Antecedents dels projectes 1896, Dewey incorpora a l’educació la valoració de l’experiència de l’alumne, dels seus interessos personals i dels seus impulsos cap a l’acció 1918, Kilpatrick Deixeble de Dewey, introdueix el nom de “projecte” a l’activitat espontània i coordinada d’un grup d’alumnes que executen un treball globalitzat i triat lliurement per l’alumnat. 1920, Décroly uneix la noció de globalització dels primers aprenentatges i la noció d’interés lligada a les necessitats bàsiques, cadascuna de les quals suposa un “centre d’interés” al voltant del qual s’organitzen les activitats. (que ha derivat en un sumatori de matèries lluny de les propostes seues)
Els centres d’interés
Durant molt de temps, entre el professorat, la concepció imperant del concepte de globalització ha estat basada en els denominats “centres d’interés”, que en un principi es basaren en les aportacions de Décroly però que, a poc a poc, van anar convertint-se en un sumatori de matèries en el qual els continguts escolars són globalitzats pel docent a partir dels centres d’interés sovint repetitius i de dubtós interés per als xiquets, que tenen que assumir el paper d’elements passius aplicadors del sumatori de matèries.
Sumatori de matèries
Concepció de la globalització
* Es parteix d’un tema triat pel professor i/o alumnes, de tractament descontextualitzat dins de la cultura: es treballen els objectius es pecífics, parcials d’àrees, que des de la planificació s’han determinat per a un període determinat. * Les tasques no es plantegen com a resolució de problemes (on hi ha un procés determinat i s’utilitzen una sèrie d’estratègies particulars del moment de desenvolupament). * La tasca es presenta com a terminal, s’avalua la pròpia tasca i no el coneixement sobre el tema: aquesta es presenta com a finalista, avaluadora d’uns coneixements marcats a priori, no com a una successiva presa de decisions que apropen al coneixement. * Es procura que la durada del tema triat siga semblant a d’altres per tal d’ajustar l’horari i el calendari escolar. * El tema proposat/triat sol fer sempre referència a l’entorn natural i social on es desenvolupen els infants, o bé els temes fan referència a “tòpics” relacionats amb l’època de l’any que es viu. * Al voltant dels temes triats s’estableixen les relacions de tots els aprenentatges escolars, de tal manera que cada activitat fa referència al tema. * Es forcen i es provoquen les activitats per tal que aquestes facen referència al centre d’interés.
Estructura psicològica de l’aprenentatge
* La globalització psicològica exigeix establir nous objectius del saber a partir dels referents que cal incorporar hi . * Es tracta “d’aprendre a aprendre”, relacionant coneixements/informació/etc. * L’aprenentatge és significatiu, des del punt de vista lògic, psicològic i funcional. * Existeix un projecte de treball que exigeix la convergència del coneixement, que no ve determinada pel professor o programa educatiu. * Es fa servir el pensament per a representar la realitat, ampliant la seua estructura cognoscitiva i creant cossos coherents de coneixement * Les situacions d’aprenentatge es plantegen tenint en compte: els coneixements previs de l’alumne el moment evolutiu i el ritme de desenvolu pament de l’alumne / alumnes / grup classe l’ordenació, lògica i psicològica, dels continguts d’aprenentatge la funcionalitat i significativitat de l’aprenen tatge la interrelació: professor/alumnat alumne(s)/alumne(s) alumne(s)/objecte de coneixement * Les activitats d’avaluació s’integren dins del propi procés d’aprenentatge.
Antecedents dels projectes 1924, Freinet fonamenta la seua didàctica en el “tempteig experimental”, segons el qual els xiquets sempre desitgen experimentar quan es troben davant algun problema o dubte que volen solucionar i ho faran utilitzant els seus coneixements anteriors de forma novedosa i creativa. – Resoldre aquests problemes comportarà plantejar hipòtesis de treball que hauran de ser verificades mitjançant el seu contrast amb les dades recollides. – El coneixement obtingut mitjançant aquesta investigació es comunica a altres persones de dins i fora de l’escola tot emprant diferents mitjans de comunicació: murals, maquetes, diaris, dossiers, reportatges...)
Antecedents dels projectes Totes aquestes idees han evolucionat gràcies a la influència d’altres aportacions teòriques (Vigotsky, Leontiev...) i a l’experimentació a les aules. Fins arribar al que actualment denominem projectes de treball, que entenen la globalització com una estructura psicològica de l’aprenentatge. Es considera que l’infant no aprén de forma fragmentada, sinó globalment i a partir de les situacions de la vida quotidiana.
Què aporten els projectes de treball?
Desenvolupen habilitats com: – l'organització de la informació, – la comparació i la contrastació, – l'anàlisi i l'avaluació, altres destreses bàsiques com: – l'observació, – la indagació, – la classificació – la deducció…
Són estratègies que s'utilitzen constantment de forma individual o en equip i imprescindibles per a resoldre els problemes derivats de l'estudi d'una realitat complexa.
Què aporten els projectes de treball?
Permeten l'atenció a la diversitat, – constituïxen una proposta oberta – les formes de participació tant individuals com col·lectives poden ser molt diferents – permeten que cada alumne puga participar segons les seues possibilitats i interessos.
Precisament s'aprofiten les diferents capacitats, experiències, procedència i referents culturals, per a afavorir les interaccions entre el grup i els coneixements que es poden adquirir.
Què aporten els projectes de treball?
Provoquen l’activitat mental
Permeten diferents tipus d’interaccions al si del grup, la qual cosa afavorix diferents tipus d'interaccions.
Ofereixen la possibilitat d'ajustar la intervenció a les necessitats individuals i del grup
Perquè cal resoldre les qüestions que es van formulant al llarg del procés treball en gran grup com el treball en xicotet grup o individual
el tipus d'activitats i d'organització facilita la informació sobre el nivell de desenvolupament i les dificultats que en cada moment tenen els xiquets.
Què aporten els projectes de treball?
Augmenten la motivació i l’actitud favorable
Ajuden a la significativitat dels aprenentatges
Aborden continguts sempre funcionals i significatius
es treballa sobre un tema que realment és del seu interés.
es parteix dels seus coneixements previs i relacionen el que ja saben amb els nous continguts.
ja que no estan establits per necessitats alienes a la pròpia realització del projecte.
En què es diferencia el treball per projectes d'una programació convencional?
Els projectes són un fi en si mateixos i no pretextos per a forçar la integració de continguts. No hi ha una preocupació per “cobrir” tots els continguts en cada projecte, sinó més per desenvolupar les capacitats necessàries per a provocar aprenentatges autònoms. Així, la interrelació entre àrees es dóna de manera natural i no es busca una connexió forçada entre elles.
Els temes partixen d'interessos infantils, ja siga a proposta seua o suggerida pel docent, i no d'un tema buscat artificialment per l'adult per a satisfer una necessitat curricular.
Es té en compte el que ja saben els xiquets i el que volen saber, la qual cosa condiciona el desenvolupament del projecte.
En què es diferencia el treball per projectes d'una programació convencional?
Per tant, podem dir que la programació inicial és provisional i varia al llarg d'un projecte. Precisa, per tant, un disseny obert que s'adapte a l'evolució dels esdeveniments i no es podrà donar per tancada fins que s'arribe al final de cada projecte.
Els temps previstos són aproximats i flexibles.
Es valoren els errors de forma positiva, com a passos imprescindibles per a tot aprenentatge i es defugen explícitament les seues connotacions negatives.
L'avaluació no se centra únicament en el resultat final, sinó que analitza tot el procés educatiu que implica cada projecte: a l'inici, durant tot el seu desenvolupament i en la seua conclusió. Primen, per tant, els processos sobre els resultats.
En què es diferencia el paper del professorat en els projectes de treball?
Organitza els interessos i canalitza les propostes que l'alumnat realitza sobre el que volen aprendre, ajudant-los a explicitar-los i a plasmar-los ordenadament.
Realitza noves preguntes i oferix nous punts de vista, però no anticipa respostes que han de ser descobertes per l'alumnat en la seua investigació.
Du a terme una primera previsió dels continguts i activitats, així com tracta de trobar fonts d'informació que permeten desenvolupar el projecte, complementàries a les que puguen aportar els xiquets.
Crea un clima d'implicació i interés participatiu en el grup classe i en cada xiquet sobre el que s'està treballant, és a dir, reforça la consciència d'estar aprenent.
En què es diferencia el paper del professorat en els projectes de treball?
Ajuda l'alumnat a processar la informació per a ajudar a obtindre aprenentatges significatius.
Propicia la reflexió sobre el procés d'aprenentatge amb l'objectiu que l'alumnat siga conscient del que ha aprés i de com ho ha aprés.
Potencia la lliure expressió de les idees de cada un i el seu respecte per part de tots, valorant explícitament els errors com a part inevitable del procés d'aprenentatge.
Propicia el respecte a la diversitat i afavorix
En què es diferencia el paper de l'alumnat en els projectes de treball?
Decideixen sobre el que volen saber en cada projecte i com ho van a realitzar.
Expliciten els seus interessos i els argumenten davant dels companys.
Dissenyen estratègies d'aprenentatge i les duen a terme.
Intervenen en la planificació del temps, de les activitats i del producte final de cada projecte.
Realitzen, de forma col·lectiva, índexs o mapes conceptuals que servixen com a guions de treball on assenyalar els aspectes que es van a tractar, que es volen aprendre.
En què es diferencia el paper de l'alumnat en els projectes de treball?
Busquen fonts d'informació de qualsevol àmbit (fora i dins de l'escola) i aporten informació a la classe.
Amb l'ajuda del professorat, processen la informació rebuda de forma cooperativa: – aportant distintes visions i llenguatges. – classificant i representant els continguts amb distints procediments. – plantejant relacions causals i noves preguntes.
Desenvolupen els apartats del guió de treball, en activitats individuals i grupals.
Realitzen un producte final en què apareixen els aspectes més significatius de la seua investigació, per mitjà d'un dossier (el propi quadern de l'alumne, a vegades), una presentació, una exposició, una interpretació, un joc…
Participen en l'avaluació del projecte en totes les fases del mateix.
Possibles fases en el desenvolupament d'un projecte de treball
Decisió del tema que articula el projecte Reflexió sobre el que ja sabem del tema Concreció del que volem saber Disseny d’estratègies per a aprendreho Recollida d’informació Processament de la informació i
Definició del tema: QUIN ÉS EL PROJECTE?
A partir de: – una curiositat plantejada en l'aula, – una pregunta o dubte, – un esdeveniment, – una notícia...
A proposta del propi alumnat o a partir d'un suggeriment del professor que els xiquets facen pròpia. – poden ser igual de significatius aquells projectes que el mestre, amb un tarannà negociador i democràtic, proposa amb la intenció educativa de tractar en l'aula problemes que escapen a la reflexió de l'alumnat i/o que poden ser altament significatius per a ells, sempre que ells accepten la proposta i es mostren interessats per la
Explicitació de coneixements previs: QUÈ SABEM?
El docent afavorix situacions en què els alumnes puguen expressar les seues idees prèvies sobre el mateix i reflexionen sobre el que ja saben sobre el tema. – No es tracta de corregir conceptes equivocats, completar llacunes ni donar respostes als seus dubtes, encara que a vegades es pot intervindre en este sentit, a criteri del docent. – Valorar positivament totes les aportacions, per equivocades que siguen, facilitant la intervenció desinhibida de la totalitat de la classe – Convé prendre nota d'aquelles idees que més conflicte o interés susciten per a recordar-les en les fases següents.
Definició del contingut del projecte: QUÈ VOLEM SABER?
Manifesten el que volen saber sobre el projecte, prenent-ne nota i elaborant un text que servirà com guia del projecte. – Este text estarà sempre visible en classe, ja que ens servirà per a comprovar els continguts que anem resolent durant el desenvolupament del projecte i per a saber els que encara estan pendents.
Planificació del procés de treball: QUÈ FAREM PER A APRENDRE-HO?
Fonts d'informació que seran útils
Com accedir a la informació que es necessita
Establir les previsions sobre la distribució del temps i de les tasques a realitzar per a la busca de la informació – Es tracta de poder donar resposta als dubtes i preguntes plantejades sobre el
Busca d'informació: REPLEGUEM INFORMACIÓ
Recopilar aquells materials i documents que puguen aportar dades: – – – – – –
llibres, revistes, fotografies, vídeos, CD, DVD, objectes, testimonis de persones que ens puguen ajudar…
Per a això s'aprofitarà tant l'ajuda de les famílies com els recursos humans i materials del centre.
Tractament de la informació: INVESTIGUEM
Es tracta d‘observar, explorar, manipular i realitzar experiències de qualsevol tipus – Per a això, hauran d'adquirir habilitats per a treballar amb mitjans i recursos diferents
Classificar i ordenar la informació
Arribar a conclusions i establir processos de descontextualització per a poder generalitzar, etc.
I, finalment, noves.
plantejar
preguntes
Plasmació de la informació seleccionada com significativa: COM MOSTREM EL QUE JA SABEM?
La informació trobada que respon a les preguntes plantejades –tant en l'inici com durant el desenvolupament del projecte- es processa de manera que puga ser transmesa a altres persones: – Dossier
- maqueta,
– Murals
- exposició,
– conferència…
Posteriorment, es dóna a conéixer el treball realitzat a familiars, companys d'altres aules,
Avaluació: QUÈ HEM APRÉS?
L'avaluació ha d'impregnar totes les fases de cada projecte
Al final del projecte es produïx una reflexió sobre allò que s'ha aprés i el mode en què s'ha fet.
Es tracta que l'alumnat siga conscient dels aprenentatges realitzats i dels processos que els han portat a ells, alhora que contrasten amb el que es pretenia aprendre al principi del projecte.
Vicent Galan i Rams
Què són els Projectes de Treball ●
●
●
Són una estratègia d’aprenentatge en la qual és prioritari el sentit de la tasca i l'activitat dels aprenents. L'objectiu fonamental és ajudar l'alumnat a organitzar els seus desitjos d‘aprendre i aconseguir que ho facen de forma cada vegada més autònoma. Són un proposta metodològica coherent amb un enfocament constructivista de
Què es pretén amb els projectes de treball
El projectes de treball intenten donar una resposta a la necessitat d’organitzar els continguts des de la perspectiva de la globalització. –
Aquesta perspectiva globalitzadora es fa necessària perquè s’intenta preparar l’alumnat perquè siguen capaços de resoldre els problemes que la realitat social planteja i que són de naturalesa complexa i formada per múltiples elements summament interrelacionats.
Propiciar aprenentatges significatius, basats en un plantejament didàctic coherent amb el que sabem sobre com aprenen les persones. – Enfocament constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge
Implicar l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge de forma que no es puga sentir com un subjecte passiu de la tasca del professorat. –
Per tot això, els projectes de treball parteixen de l’interès de l’alumnat en un tema concret. Tot partint dels seus coneixements previs i experiències es concreten uns objectius i continguts definits com a problemes a resoldre.
–
La resolució d’aquests problemes promou l’activitat mental autoestructurant que
Què caracteritza els projectes?
Un recorregut per un tema-problema que resulte, realment, d’interés de l’alumnat Predomini d’una actitud de cooperació en la qual el mestre guia l’aprenentatge però no n’és l’expert En el recorregut es busca establir connexions entre els fenòmens i es qüestiona la idea d’una versió única de la realitat Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents fonts d’informació Tothom aporta informació i aprén dels altres Una forma d’aprenentatge que té en compte que tots els alumnes poden aprendre si troben el lloc i la forma adequada
Els projectes, suposen un repte? NO
perquè es necessiten unes condicions materials especials perquè resulte més complicada la seua posada en pràctica
SÍ
perquè requereix una escolta atenta dels interessos i inquietuds dels xiquets i xiquetes. perquè cal convertir les seues preguntes i accions en l’eix vertebrador de l’aprenentatge. perquè cal que els xiquets i xiquetes siguen els qui dissenyen i desenvolupen les seues estratègies d’aprenentatge i els qui arriben a conclusions perquè la intervenció del mestre no consisteix a donar per endavant les solucions als dubtes de l’alumnat. perquè suposa una actitud diferent en l’aula per part del professorat, que alimente la seua profunda necessitat d’aprendre, sense desaprofitar les moltes ocasions que l’aula ens ofereix.
Antecedents dels projectes 1896, Dewey incorpora a l’educació la valoració de l’experiència de l’alumne, dels seus interessos personals i dels seus impulsos cap a l’acció 1918, Kilpatrick Deixeble de Dewey, introdueix el nom de “projecte” a l’activitat espontània i coordinada d’un grup d’alumnes que executen un treball globalitzat i triat lliurement per l’alumnat. 1920, Décroly uneix la noció de globalització dels primers aprenentatges i la noció d’interés lligada a les necessitats bàsiques, cadascuna de les quals suposa un “centre d’interés” al voltant del qual s’organitzen les activitats. (que ha derivat en un sumatori de matèries lluny de les propostes seues)
Els centres d’interés
Durant molt de temps, entre el professorat, la concepció imperant del concepte de globalització ha estat basada en els denominats “centres d’interés”, que en un principi es basaren en les aportacions de Décroly però que, a poc a poc, van anar convertint-se en un sumatori de matèries en el qual els continguts escolars són globalitzats pel docent a partir dels centres d’interés sovint repetitius i de dubtós interés per als xiquets, que tenen que assumir el paper d’elements passius aplicadors del sumatori de matèries.
Sumatori de matèries
Concepció de la globalització
* Es parteix d’un tema triat pel professor i/o alumnes, de tractament descontextualitzat dins de la cultura: es treballen els objectius es pecífics, parcials d’àrees, que des de la planificació s’han determinat per a un període determinat. * Les tasques no es plantegen com a resolució de problemes (on hi ha un procés determinat i s’utilitzen una sèrie d’estratègies particulars del moment de desenvolupament). * La tasca es presenta com a terminal, s’avalua la pròpia tasca i no el coneixement sobre el tema: aquesta es presenta com a finalista, avaluadora d’uns coneixements marcats a priori, no com a una successiva presa de decisions que apropen al coneixement. * Es procura que la durada del tema triat siga semblant a d’altres per tal d’ajustar l’horari i el calendari escolar. * El tema proposat/triat sol fer sempre referència a l’entorn natural i social on es desenvolupen els infants, o bé els temes fan referència a “tòpics” relacionats amb l’època de l’any que es viu. * Al voltant dels temes triats s’estableixen les relacions de tots els aprenentatges escolars, de tal manera que cada activitat fa referència al tema. * Es forcen i es provoquen les activitats per tal que aquestes facen referència al centre d’interés.
Estructura psicològica de l’aprenentatge
* La globalització psicològica exigeix establir nous objectius del saber a partir dels referents que cal incorporar hi . * Es tracta “d’aprendre a aprendre”, relacionant coneixements/informació/etc. * L’aprenentatge és significatiu, des del punt de vista lògic, psicològic i funcional. * Existeix un projecte de treball que exigeix la convergència del coneixement, que no ve determinada pel professor o programa educatiu. * Es fa servir el pensament per a representar la realitat, ampliant la seua estructura cognoscitiva i creant cossos coherents de coneixement * Les situacions d’aprenentatge es plantegen tenint en compte: els coneixements previs de l’alumne el moment evolutiu i el ritme de desenvolu pament de l’alumne / alumnes / grup classe l’ordenació, lògica i psicològica, dels continguts d’aprenentatge la funcionalitat i significativitat de l’aprenen tatge la interrelació: professor/alumnat alumne(s)/alumne(s) alumne(s)/objecte de coneixement * Les activitats d’avaluació s’integren dins del propi procés d’aprenentatge.
Antecedents dels projectes 1924, Freinet fonamenta la seua didàctica en el “tempteig experimental”, segons el qual els xiquets sempre desitgen experimentar quan es troben davant algun problema o dubte que volen solucionar i ho faran utilitzant els seus coneixements anteriors de forma novedosa i creativa. – Resoldre aquests problemes comportarà plantejar hipòtesis de treball que hauran de ser verificades mitjançant el seu contrast amb les dades recollides. – El coneixement obtingut mitjançant aquesta investigació es comunica a altres persones de dins i fora de l’escola tot emprant diferents mitjans de comunicació: murals, maquetes, diaris, dossiers, reportatges...)
Antecedents dels projectes Totes aquestes idees han evolucionat gràcies a la influència d’altres aportacions teòriques (Vigotsky, Leontiev...) i a l’experimentació a les aules. Fins arribar al que actualment denominem projectes de treball, que entenen la globalització com una estructura psicològica de l’aprenentatge. Es considera que l’infant no aprén de forma fragmentada, sinó globalment i a partir de les situacions de la vida quotidiana.
Què aporten els projectes de treball?
Desenvolupen habilitats com: – l'organització de la informació, – la comparació i la contrastació, – l'anàlisi i l'avaluació, altres destreses bàsiques com: – l'observació, – la indagació, – la classificació – la deducció…
Són estratègies que s'utilitzen constantment de forma individual o en equip i imprescindibles per a resoldre els problemes derivats de l'estudi d'una realitat complexa.
Què aporten els projectes de treball?
Permeten l'atenció a la diversitat, – constituïxen una proposta oberta – les formes de participació tant individuals com col·lectives poden ser molt diferents – permeten que cada alumne puga participar segons les seues possibilitats i interessos.
Precisament s'aprofiten les diferents capacitats, experiències, procedència i referents culturals, per a afavorir les interaccions entre el grup i els coneixements que es poden adquirir.
Què aporten els projectes de treball?
Provoquen l’activitat mental
Permeten diferents tipus d’interaccions al si del grup, la qual cosa afavorix diferents tipus d'interaccions.
Ofereixen la possibilitat d'ajustar la intervenció a les necessitats individuals i del grup
Perquè cal resoldre les qüestions que es van formulant al llarg del procés treball en gran grup com el treball en xicotet grup o individual
el tipus d'activitats i d'organització facilita la informació sobre el nivell de desenvolupament i les dificultats que en cada moment tenen els xiquets.
Què aporten els projectes de treball?
Augmenten la motivació i l’actitud favorable
Ajuden a la significativitat dels aprenentatges
Aborden continguts sempre funcionals i significatius
es treballa sobre un tema que realment és del seu interés.
es parteix dels seus coneixements previs i relacionen el que ja saben amb els nous continguts.
ja que no estan establits per necessitats alienes a la pròpia realització del projecte.
En què es diferencia el treball per projectes d'una programació convencional?
Els projectes són un fi en si mateixos i no pretextos per a forçar la integració de continguts. No hi ha una preocupació per “cobrir” tots els continguts en cada projecte, sinó més per desenvolupar les capacitats necessàries per a provocar aprenentatges autònoms. Així, la interrelació entre àrees es dóna de manera natural i no es busca una connexió forçada entre elles.
Els temes partixen d'interessos infantils, ja siga a proposta seua o suggerida pel docent, i no d'un tema buscat artificialment per l'adult per a satisfer una necessitat curricular.
Es té en compte el que ja saben els xiquets i el que volen saber, la qual cosa condiciona el desenvolupament del projecte.
En què es diferencia el treball per projectes d'una programació convencional?
Per tant, podem dir que la programació inicial és provisional i varia al llarg d'un projecte. Precisa, per tant, un disseny obert que s'adapte a l'evolució dels esdeveniments i no es podrà donar per tancada fins que s'arribe al final de cada projecte.
Els temps previstos són aproximats i flexibles.
Es valoren els errors de forma positiva, com a passos imprescindibles per a tot aprenentatge i es defugen explícitament les seues connotacions negatives.
L'avaluació no se centra únicament en el resultat final, sinó que analitza tot el procés educatiu que implica cada projecte: a l'inici, durant tot el seu desenvolupament i en la seua conclusió. Primen, per tant, els processos sobre els resultats.
En què es diferencia el paper del professorat en els projectes de treball?
Organitza els interessos i canalitza les propostes que l'alumnat realitza sobre el que volen aprendre, ajudant-los a explicitar-los i a plasmar-los ordenadament.
Realitza noves preguntes i oferix nous punts de vista, però no anticipa respostes que han de ser descobertes per l'alumnat en la seua investigació.
Du a terme una primera previsió dels continguts i activitats, així com tracta de trobar fonts d'informació que permeten desenvolupar el projecte, complementàries a les que puguen aportar els xiquets.
Crea un clima d'implicació i interés participatiu en el grup classe i en cada xiquet sobre el que s'està treballant, és a dir, reforça la consciència d'estar aprenent.
En què es diferencia el paper del professorat en els projectes de treball?
Ajuda l'alumnat a processar la informació per a ajudar a obtindre aprenentatges significatius.
Propicia la reflexió sobre el procés d'aprenentatge amb l'objectiu que l'alumnat siga conscient del que ha aprés i de com ho ha aprés.
Potencia la lliure expressió de les idees de cada un i el seu respecte per part de tots, valorant explícitament els errors com a part inevitable del procés d'aprenentatge.
Propicia el respecte a la diversitat i afavorix
En què es diferencia el paper de l'alumnat en els projectes de treball?
Decideixen sobre el que volen saber en cada projecte i com ho van a realitzar.
Expliciten els seus interessos i els argumenten davant dels companys.
Dissenyen estratègies d'aprenentatge i les duen a terme.
Intervenen en la planificació del temps, de les activitats i del producte final de cada projecte.
Realitzen, de forma col·lectiva, índexs o mapes conceptuals que servixen com a guions de treball on assenyalar els aspectes que es van a tractar, que es volen aprendre.
En què es diferencia el paper de l'alumnat en els projectes de treball?
Busquen fonts d'informació de qualsevol àmbit (fora i dins de l'escola) i aporten informació a la classe.
Amb l'ajuda del professorat, processen la informació rebuda de forma cooperativa: – aportant distintes visions i llenguatges. – classificant i representant els continguts amb distints procediments. – plantejant relacions causals i noves preguntes.
Desenvolupen els apartats del guió de treball, en activitats individuals i grupals.
Realitzen un producte final en què apareixen els aspectes més significatius de la seua investigació, per mitjà d'un dossier (el propi quadern de l'alumne, a vegades), una presentació, una exposició, una interpretació, un joc…
Participen en l'avaluació del projecte en totes les fases del mateix.
Possibles fases en el desenvolupament d'un projecte de treball
Decisió del tema que articula el projecte Reflexió sobre el que ja sabem del tema Concreció del que volem saber Disseny d’estratègies per a aprendreho Recollida d’informació Processament de la informació i
Definició del tema: QUIN ÉS EL PROJECTE?
A partir de: – una curiositat plantejada en l'aula, – una pregunta o dubte, – un esdeveniment, – una notícia...
A proposta del propi alumnat o a partir d'un suggeriment del professor que els xiquets facen pròpia. – poden ser igual de significatius aquells projectes que el mestre, amb un tarannà negociador i democràtic, proposa amb la intenció educativa de tractar en l'aula problemes que escapen a la reflexió de l'alumnat i/o que poden ser altament significatius per a ells, sempre que ells accepten la proposta i es mostren interessats per la
Explicitació de coneixements previs: QUÈ SABEM?
El docent afavorix situacions en què els alumnes puguen expressar les seues idees prèvies sobre el mateix i reflexionen sobre el que ja saben sobre el tema. – No es tracta de corregir conceptes equivocats, completar llacunes ni donar respostes als seus dubtes, encara que a vegades es pot intervindre en este sentit, a criteri del docent. – Valorar positivament totes les aportacions, per equivocades que siguen, facilitant la intervenció desinhibida de la totalitat de la classe – Convé prendre nota d'aquelles idees que més conflicte o interés susciten per a recordar-les en les fases següents.
Definició del contingut del projecte: QUÈ VOLEM SABER?
Manifesten el que volen saber sobre el projecte, prenent-ne nota i elaborant un text que servirà com guia del projecte. – Este text estarà sempre visible en classe, ja que ens servirà per a comprovar els continguts que anem resolent durant el desenvolupament del projecte i per a saber els que encara estan pendents.
Planificació del procés de treball: QUÈ FAREM PER A APRENDRE-HO?
Fonts d'informació que seran útils
Com accedir a la informació que es necessita
Establir les previsions sobre la distribució del temps i de les tasques a realitzar per a la busca de la informació – Es tracta de poder donar resposta als dubtes i preguntes plantejades sobre el
Busca d'informació: REPLEGUEM INFORMACIÓ
Recopilar aquells materials i documents que puguen aportar dades: – – – – – –
llibres, revistes, fotografies, vídeos, CD, DVD, objectes, testimonis de persones que ens puguen ajudar…
Per a això s'aprofitarà tant l'ajuda de les famílies com els recursos humans i materials del centre.
Tractament de la informació: INVESTIGUEM
Es tracta d‘observar, explorar, manipular i realitzar experiències de qualsevol tipus – Per a això, hauran d'adquirir habilitats per a treballar amb mitjans i recursos diferents
Classificar i ordenar la informació
Arribar a conclusions i establir processos de descontextualització per a poder generalitzar, etc.
I, finalment, noves.
plantejar
preguntes
Plasmació de la informació seleccionada com significativa: COM MOSTREM EL QUE JA SABEM?
La informació trobada que respon a les preguntes plantejades –tant en l'inici com durant el desenvolupament del projecte- es processa de manera que puga ser transmesa a altres persones: – Dossier
- maqueta,
– Murals
- exposició,
– conferència…
Posteriorment, es dóna a conéixer el treball realitzat a familiars, companys d'altres aules,
Avaluació: QUÈ HEM APRÉS?
L'avaluació ha d'impregnar totes les fases de cada projecte
Al final del projecte es produïx una reflexió sobre allò que s'ha aprés i el mode en què s'ha fet.
Es tracta que l'alumnat siga conscient dels aprenentatges realitzats i dels processos que els han portat a ells, alhora que contrasten amb el que es pretenia aprendre al principi del projecte.
Related Documents
Power Treball Projectes
May 2020 2
Power Treball Tecno
May 2020 0
Treball
October 2019 22
Treball
December 2019 33
Treball
October 2019 27