Les Quatre Grans Cròniques Medievals

Les quatre grans cròniques medievals

Historiografia catalana La prosa que predomina en els segles XIII i XIV, a banda de Ramon Llull, pertany bàsicament a tres àmbits: 1.- Historiogràfic divulgatiu 2.- Religiós i moralitzant 3.- Humanístic

Caràcter

Historiografia: és el registre o memòria fixada per l’home per parlar del seu propi passat. -Neix de la necessitat de les nacions de l’Edat Mitjana per deixar constància escrita dels esdeveniments més importants de la seva existència. - Es manifesta a partir de dos gèneres: cançons de gesta i cròniques medievals.

CANÇONS DE GESTA - Narracions en vers, escrites en llengua vulgar, centrades en els fets heroics de tipus històric o llegendari i de caràcter nacional. - Protagonista idealitzat. - Estil simple però narració de to solemne. - El poeta és el compositor i el joglar qui les difon entre el públic acompanyat per un instrument de corda. - En català no se’n conserva cap perquè no es traslladaven a l'escriptura, si no era en casos excepcionals. En castellà: Cantar del Mío Cid i en francès la Chanson de Roland. - Algun fragment apareix però en alguna de les cròniques, modificat (Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner).

CRÒNIQUES

- Extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades o a ser llegides individualment. - Les primeres són redactades en llatí, pel públic erudit a qui anaven adreçades (Gesta romanorum). Però a partir del SXIII van ser traduïdes al català, p.ex: Gesta comitum barcinonesium (vida i gestes dels comtes de Barcelona i dels reis d’Aragó). - Simultàniament, comencen a escriure’s en català (Les 4 grans cròniques).

Crònica de Jaume I o Llibre dels Feits - Escrita en dues etapes, els anys 1244 i 1274, coordinada directament pel monarca. Dos autors: en la darrera etapa dicta una persona de confiança (rei malalt). - Narra de manera autobiogràfica (s’entreveu alguna 1a persona) la vida i les gestes més importants del rei (conquestes de València i Mallorca). - Rei= heroi. No sempre es descriuen fets militars i polítics, sinó que també es donen detalls de la seva vida quotidiana = humanització. - Llenguatge popular (refranys, dites, expressions col·loquials) i llengua de personatges forasters (francès, aragonès, castellà i àrab - veracitat). - Sentiment religiós. - Estil àgil i realista. - Dues versions: una en llatí (ordenat a un escrivà, en 3a p.s), una en català (1a persona majestàtica “NOS”).

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere -

Redactada entre 1283 i 1288.

-

Sembla que la va escriure el tresorer Bernat Escrivà (del casal mallorquí Des Clot), que va utilitzar documentació de la Cancelleria Reial. En la primera línia de la crònica és l’únic lloc on s’esmenta l’autor (discreció).

-

Protagonista: rei Pere II el Gran, el regnat del qual és explicat amb rigor i detall.

-

Temes centrals: - Conquesta de Sicília. - Invasió dels francesos i posterior alliberament: sentiment antifrancès i anticastellà. - Exaltació de la figura de rei: to heroic.

Crònica de Ramon Muntaner

-

Considerada la millor i més emocionant de totes.

-

Iniciada el 1325 a l’Horta de valència, a Xirivella.

-

Abasta des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne.

-

Protagonistes: rei i caps de l’exèrcit, però també ell mateix, ja que coneix els fets de primera mà. En primer lloc, forma part de la cort de Pere el Gran i es converteix després en cavaller de Jaume II a Mallorca.

-

Objectiu principal: exaltació del reis del Casal d’Aragó  exageracions i tergiversacions del relat.

-

Obra escrita per ser llegida en veu alta: procediments joglarescos i llenguatge viu i col·loquial.

Crònica de Pere el Cerimoniós - Escrita entre 1349 i 1385. - Objectiu: justificar la política reial. - Supervisada pel mateix monarca, el qual se’n sent l’autor (1a persona majestàtica). - Ens narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó. - Utilitza notes personals que ens permeten conèixer millor com era el protocol i els costums la noblesa de l’època. - Rei: no és cap heroi, sinó un príncep renaixentista, cruel i sense escrúpols. - Tancament de l’època daurada de la historiografia catalana.

Característiques comunes  

    

Són contemporànies: narren històries que no estan gaire lluny en el temps (narrador ha viscut els fets). Contacte amb el monarca: contacte directe: - Jaume I i Pere el Cerimoniós: intervenen directament. - Ramon Muntaner i Bernat Desclot: part de la comitiva reial. Heroisme i èpica: els reis retratats com a herois de grans gestes (valents, decidits, cruels). Llengua: koiné de la Cancelleria Reial (uniformitat). Sentiment nacional: estima per les terres de la Corona. Oposat al sentiment antifrancès i anticastellà. Fonts: personals (memòria), administració i literàries (cançons de gesta i nov. cavalleresques). Veu narrativa: present en totes: - 1a persona majestàtica (“nos”): monarques Jaume I i Pere el Cerimoniós. - 3a singular: Bernat Desclot (pretén passar desapercebut). - 3a singular, però pregonant-ne l’autoria: Ramon Muntaner.